Cançú d’es Vidales al Teixineret d’era Bordeta - Vall d’Aran (Bagergue)
     Arranjament de Carles Prat (1985)
I una cançoneta nova - Pallars (Cabdella, Sorpe)
     Arranjament de Joan Magrané (1988)
Amor incestuós - Berguedà (Bagà)
     Arranjament de Xavier Pastrana (1977)
La Blancaflor - Cerdanya (Llívia)
     Arranjament de Bernat Vivancos (1973)

Tota la gent de Rupit* - Garrotxa (Sant Esteve d’en Bas)
     Arranjament d’Anna Campmany (1993)
Cançó i dansa de Sant Feliu* - Baix Empordà (Sant Feliu de Guíxols), Garrotxa (Sant Feliu de Pallerols)
     Arranjament de Marta Pintó (1978)
La Blancaflor* - Maresme (Vilassar) 
     Arranjament de Josep Ollé i Sabaté (1987)
Testament de n’Amèlia* - Vallès Oriental (Lliçà d’Amunt)
     Arranjament de Francesc Guzmán Bonet (1991)

La fadrina galana* - Osona (Tona) 
     Arranjament d’Arnau Tordera (1986)
Non, non, canta la mare - Alt Urgell (Organyà), Segrià (Aitona)
     Arranjament de Xavier Puig (1973)
Casament desfet per una desgràcia - Segarra (Ivorra)
     Arranjament de J. L. Guzmán-Antich (1954-2017)

El testament d’Amèlia - Baix Camp (Aleixar)
     Arranjament de J. L. Guzmán-Antich
Jota i fandango - Baix Ebre (Tortosa)
     Arranjament de Xavier Puig

Tonada de llaurar* - Mallorca (Manacor)
     Arranjament de Joana Gomila (1982) i Laia Vallès (1986)
El comte Arnau - Mallorca, Catalunya
     Arranjament de Feliu Gasull (1959)

Se volets sabè fadrís lo que enguant nos succeís,
que en tut aquest terçunt nu s’esdeguearrenc de bunc.

Erulalà, era causa se saberà, erulalà, e burnar quan tornarà.

E na plaça de na Laca ja s’en jogue ara sabata
au forane Texiné l’at jogaren danan dané.

Erulalà, era causa se saberà, erulalà, e burnar quan tornarà.  

I una cançoneta nova
Cançó tradicional del Pallars
Arranjament: Joan Magrané Figuera (1988)

I una cançoneta nova me vo l’anirem cantant
de les minyones boniques que les casen aquest any.
Adeu-siau, videta mia, adeu-siau lo meu mirall.

I un dia l’encontro sola, que de la font ve plorant.
–Què plorau videta mia? Què plorau, lo meu mirall?
Adeu-siau, videta mia, adeu-siau lo meu mirall.

–Jo ploro mes tristeses, que al meu cor ne van passant.
–Jo ploro el pare i la mare i també los meus germans,
Adeu-siau, videta mia, adeu-siau lo meu mirall.

I també els amics i amigues, i ara tots m’oblidaran.
–No pas jo, videta mia, que no us oblidaré mai.
Adeu-siau, videta mia, adeu-siau lo meu mirall.

Per Sant Miquel de setembre i a mi al port me’n passaran,
i en portaran unes terres que els meus ulls mais d’eixugaran.
Adeu-siau, videta mia, adeu-siau lo meu mirall.

Amor incestuós
Cançó tradicional del Berguedà
Arranjament: Xavier Pastrana (1977)

Tres filles tenia el rei,
totes com l’or i la plata;
la més bonica de totes,
Galderita se llamaba.

Li diu el seu pare rei:
“Tu seràs la meva estimada”
“No pot ser el rei mi padre,
que la llei de Déu no ho mana”

Galderita, Galderita...
d’això en seràs castigada;
te’n tancaré en una torre,
en una torre molt alta;

no et daré menjar ni veure
sinó un cop a la setmana,
i et daré pa de segó...
... i aiga de la mar salada!”

Al cap d’un any i un dia,
Galderita ix en ventana;
ja veu els seus germanitos
que amb pilota d’or jugaven.

Germanitos, germanitos:
em voldríeu pujar un vas d’aigua?
La meva boca s’eixuga
i el meu cor se m’abranda.

Tenint aquestes raons,
ella muda en ventana;
veu les seves germanites
baix el coixí que brodaven.

Germanites, germanites:
em voldríeu pujar un vas d’aigua?
La mia boca s’eixuga
i el meu cor se m’abranda.

Tenint aquestes raons,
les ventanes se li abren;
veu el seu pare rei
que amb altres senyors anava.

“Rey, mi padre, rey:
em voldríeu pujar un vas d’aigua?
La mia boca s’eixuga i el
meu cor se m’abranda”

Ja mana el rei als seus patges  
que li puguin un vas d'aigua,  
i al que d'abans serà dalt,  
gran ciutat li'n serà dada.  

Els uns pugen per la torre  
i els altres per la ventata:  
quan a dalt ne varen ser,  
Galderita ja finava.

Dos àngels li feien llum,
la Verge l’amortallava;
amb gran cantúria d’àngels
dalt del cel se l’han pujada,
Ah.

La Blancaflor
Cançó tradicional de la Cerdanya
Arranjament: Bernat Vivancos (1973)

Tot a vora de la mar
si n’hi ha una donzella,
que en brodava un mocador,
n’era pel fill de la reina.

Veu venir un mariner,
que son gran espòs li’n sembla.
–Déu lo gord, la linja Flor.
–Déu nos dó mar bonança.

Jo li he vist i el reconec,
que per ell se’n recomana
que us busquéssiu aimador,
que ell aimada en té buscada.

La filla d’un rei francès
per esposa li han dada,
i set anys l’hai esperat
com a minyona casada.

Si amb aquest temps ell no ve,
per monja em seré posada,
i en un monestir molt gran,
s’anomena Santa Clara.

Tota la gent de Rupit 
Cançó tradicional de la Garrotxa
Arranjament: Anna Campmany (1993)

Tota la gent de Rupit
fan com els de Sant Celoni,
carregats d’envencions,
com el mestre Pere Antoni;

si jo sabia d’escriure,
i en faria un testament;
tot són flautes i flautetes, 
tot això s’emporta el vent.

Tota la gent de Rupit
en són gent de galant traça,
ells mateixos s’han guarnit
una barca al mig de plaça.

Perquè la ribera hi passa
en allí en aquell indret,
ara no tardaran gaire
a ballar lo martinet.

Cançó i dansa de Sant Feliu
Cançó tradicional del Baix Empordà, la Garrotxa
Arranjament: Marta Pintó (1978)

Un vaixellet sortí de Marsella
sols per anar a Gibraltar,
i acabat d’aquells quatre anys
les provisions varen faltar.

I els soldats tots a la una
volen matar el capità.
–I arrere, arrere, gent d’armes,
donen-me temps de confessar.–
Mentre el capità es confessa,
una paloma va passar.

Tant que costen els fills a les mares
i els els prenen per soldats;
van a la guerra, els tiren per terra,
sense mirar qui els ha criat.

La Blancaflor
Cançó tradicional del Maresme
Arranjament: Josep Ollé i Sabaté (1987)

On està la Blancaflor?
Sota l’ombra de la menta
que en brodava un camisol
per la filla de la reina.

Gira els ulls vers la mar,
veu venir la mar lluenta,
veu venir un galió,
de galeres més de trenta.

Cavaller, bon cavaller,
Déu vos dongui mar bonança
si haveu vist i conegut
a n’el meu marit a França.

Jo l’he vist, jo li conec,
jo li porto d’ell comandes:
la filla del rei francès
per esposa li ha dada.

Els set anys jo he esperat
com dona casada
i set més l’esperaré
com viudeta endolada.

Si als catorze no en ve,
mongeta en seré tancada
i dormiré en llit de posts
per coixí una pedra plana.

No es faci monja, senyora,
no es faci mongeta encara
que jo soc el seu marit
i he vist la seva constància.

Testament de n’Amèlia
Cançó tradicional del Vallès Oriental
Arranjament: Francesc Guzmán Bonet (1991)

Diuen que n'està mala
la filla del bon rei.
Comtes la van a veure
comtes i altra gent.
Ai que'l meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

També hi va la seva mare,
quan no hi ha més remei
"Filla la meva filla
quin mal ne serà aquest"

"Metzines me n'heu dades
que em  cremen el cor meu ah!
Ai que'l meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

"Filla la meva filla
haureu de fer testament,
filla la meva filla
a mi què em deixareu?"

"Mare la meva mare
a vós, perquè en sou mare
us deixo l'espòs meu
al capdavall de l'escala
el cor vos hi trenqueu"
Ai que'l meu cor se'm nua
com un ram de clavells.

La fadrina galana
Cançó tradicional d’Osona
Arranjament: Arnau Tordera (1986)

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Trarala, trarala, trarala trarà.

Al passar prop del molí
troba algú que l’esperava,
troba el fill del moliner
que li fa mitja rialla.
Ha ha ha, ha ha ha!

–Si em donessis un clavell,
jo te’n donaria un altre.
–Si tu em fessis un petó,
jo te’n tornaria quatre.
Muà, muà, muà, muà!

Quan tornava de la font
li botzina així sa mare:
–Molt trigaves a tornar
–És la font que apenes raja.
La font, ai! que no raja mai.

La font, ai! que no rajarà!
–Molt despentinada vens!
–És que el vent m’ha escabellada!
–Molt enfarinada vas!
–És la pols que aixeca l’aire!

–Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca!
–Aquí dalt pot ser que no...
prò allà baix fa un altre oratge.
Tralara, tralara, trara, la la la!

Non, non, canta la mare
Tradicional de l’Alt Urgell, el Segrià
Arranjament: Xavier Puig (1973)

Non non canta la mare,
canta la mare junt al bressol.
Cluca’ls ullets, vida meva,
cluca’ls i dorm, cluca’ls i dorm.
No feu rumor criatures,
que el nen ja dorm.
Lo infant no pot dormir
ni en bressol ni en cadira,
sinó a la voreta el foc
i a la falda de la dida.

Casament desfet per una desgràcia
Cançó tradicional de la Segarra
Arranjament: Josep Lluís Guzmán-Antich (1954-2017)

Quina gràcia els ha fet Déu
a son pare i a sa mare.
Adeu, Roseta galana,
flor del pèsol agraciada.

Ja en respon lo traginer:
Dins del cor la’n tinc posada,
que si vós no em deu l’amor,
la vida no la’n tinc llarga.

Jo l’amor ja us donaré,
però ho vui dir al meu pare,
que se n’informi de vós
si sou jove de bon tracte.

El testament d’Amèlia
Cançó tradicional del Baix Camp
Arranjament: Josep Lluís Guzmán-Antich

L’Amèlies no estava bona,
l’Amèlies filla d’un rei,
que tothom l’anava a veure,
condes, barons i reis.
Ai, la vida mia, ja de l’amor perduda.

Un dia hi va sa mare
fent veure que no sap res,
a què té la meva filla,
a què té que mala esteu?
Ai, la vida mia, ja de l’amor perduda.

El mal que jo tinc, mare,
temps ha que me’l sabeu:
metzines m’heu dades
penso que morta em veureu.

Jota i fandango
Cançó tradicional del Baix Ebre
Arranjament: Xavier Puig

Fadrinets que festegeu
no ho fésseu a la ventura.
Festeijant primer a la mare
tindreu la filla segura.

Jo tinc una tia bòrnia
i un oncle que no s’hi veu,
quan ma tia serà morta
tot lo d’ella sirà meu.

Tu que gastes tant de garbó
i’l rodete de sis trenes
per a balla’l fandanguito
t’has de rentar les orelles.

Ni que plogue ni que neve,
ni que fasse vent de dalt,
a la porta de Cinteta,
m’estaré fandanguejant.

Allà baix a la Ribera
n’hi havia un sapo, sapo,
als homes no’ls dia res
i a les dones guapo, guapo.

Tonada de llaurar
Cançó tradicional de Mallorca
Arranjament: Joana Gomila (1982) i Laia Vallès (1986)

Sa vida d’un llaurador
no hauria d’acabar mai
si a cada cap de tornai
hi tengués el seu amor
hi tengués el seu amor
sa vida d’un llaurador.

El comte Arnau
Cançó tradicional de Mallorca, Catalunya
Arranjament: Feliu Gasull (1959)

La comtessa està asseguda, viudeta igual!,
la comtessa està asseguda
al seu palau.
Se li presenta a la cambra,
valga’m Déu val!,
se li presenta a la cambra
el comte Arnau.

On teniu les vostres filles,
muller lleial?
On teniu les vostres filles,
viudeta igual?
A la cambra són, que broden,
comte l’Arnau;
a la cambra són que broden
seda i estam.

Deixeu-me endur una filla,
muller lleial,
que amb mi passarà les penes
que estic passant.
Així com les heu guanyades,
valga’m Déu val!
Tot sol com pugueu passeu-les,
comte l’Arnau.

Què és aquest soroll que sento
comte Arnau?
Què és aquest soroll que sento
que’m dona espant?
És el cavall que m’espera,muller lleial,
és el cavall que m’espera,
viudeta igual!

Baixeu-li grana i civada,
comte l’Arnau,
baixeu-li grana i civada,
valga’m Déu val!
No menja gra i civada,
muller lleial,
sinó ànimes damnades,
si n’hi donau.

Feu tancar aquella mina,
muller lleial;
feu tancar aquella mina,
viudeta igual;
que dona al convent de monges,
muller lleial;
que dona al convent de monges
de Sant Joan.

Quin’hora és que’l gall ja canta,
muller lleial?
Quin’hora és que’l gall ja canta,
viudeta igual?
Les dotze hores són tocades, comte l’Arnau;
les dotze hores són tocades,
valga’m Déu val!

Taller coral amb Lluís Vilamajó

Taller de l’Orfeó:
cantaires de l’Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies
Marc Díaz, baix continu
Lluís Vilamajó, director

Obres de Schütz, Mendelssohn, Buxtehude, Cererols, Bach i família Bach