Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Eduard Toldrà
Tardes al Palau
Dimarts, 31 de maig de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Enric Cortí, tenora solista
Ivan Alcazo, tible solista
Salvador Mas, directorConcert commemoratiu del 60è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà
I
Mariona (sardana)
Marinera (sardana)
La Ciseta (sardana)
Esperança (sardana)
Puig Neulós (sardana)
El Bac de les Ginesteres (sardana)
II
Atzavares i baladres (sardana)
Cantallops (sardana)
La Fageda d’en Jordà (sardana)
Maria Isabel (sardana)
Vallgorguina (sardana)
Les danses de Vilanova (glosa del ballet popular)
Durada aproximada del concert: primera part 26 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 28 minuts.
#celebracions #patrimonicatalà
Comentari
Durant les primeres dècades del segle XX Barcelona va veure sorgir un conjunt d’iniciatives impulsades per grups socials i artistes delerosos d’una evolució que compartien un mateix objectiu: situar la cobla a les sales de concerts. El lligam dels concursos de composició, que fomentaven l’expertesa i el rigor entre els compositors, amb la programació de les obres guardonades, que posicionaven la cobla en auditoris, descriu un ventall ideològic de pràctiques musicals que ampliaven les possibilitats expressives de la cobla, amb un repertori de forma més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. Eduard Toldrà va ser un dels músics que va contribuir a aquesta reformulació. Al llarg dels anys el compositor-director-violinista va experimentar amb les possibilitats que la sardana oferia com a forma deslligada de la dansa i va eixamplar les capacitats expressives de la cobla amb la creació de nous gèneres, com la glosa o les composicions simfòniques per a més d’una cobla.
Marinera, estrenada el 1920 al Palau de la Música, i Mariona (1921), dedicada a la seva futura muller, Maria Sobrepera, traspuen l’espontaneïtat i la innocència d’un jove compositor de vint anys. Esperança (1922), de caràcter més introspectiu, expressa el desig de casar-se amb Sobrepera, mentre que La Ciseta (1924), dedicada a la seva filla Narcisa, va simbolitzar els infants orfes durant la Guerra Civil. Puigneulós (1925), guardonada en un concurs de Girona, confirma la recerca de legitimació i consideració social als certàmens de composició. El Bac de les Ginesteres, estrenada per la Cobla Barcelona el 1924 i Atzavares i baladres (1929), dedicada a la mateixa formació, verifiquen la relació que va tenir Toldrà amb aquest emblemàtica institució musical. Alhora, ambdues obres exemplifiquen la recerca d’una sonoritat entesa en tant que catalana: “la tramuntana, la Costa Brava, el sol, el mar Mediterrani”, relataven els crítics de l’època.Cantallops, estrenada el 1932 al Palau de la Música, evoca el poble on Toldrà estiuejava, mentre que La Fageda d’en Jordà (1925), dedicada a Clara Noble, esposa de Joan Maragall, constata un punt d’inflexió en la seva obra. “No hi cerqueu el soroll de fulles ni el cant dels ocells. Només hi trobareu la impressió sentida davant d’aquell «verd com d’aigua endins, profund i clar». És una obra magnífica, Toldrà s’ha superat!”, ho reblava el crític Baltasar Samper, que assistí a l’estrena. El concert es clou amb dues sardanes de la seva darrera etapa, Maria Isabel (1946), dedicada a la seva neboda, i Vallgorguina (1950), dedicada al seu amic Joaquim Serra. Finalment, escoltarem la glosa Les danses de Vilanova (1921), una composició experimental que parteix de la melodia popular de la seva vila natal i que confirma la poètica i el plantejament estètic del músic. “Agafar un tema popular com a punt de partida, extreure’n el material necessari, jugar amb els seus elements melòdics i rítmics fins aconseguir un tot harmònic i lògic és quelcom ben raonable”, exposava un dels grans músics catalans del segle XX: Eduard Toldrà.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premis Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé des de la seva fundació ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa als programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels anys noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Del 2007 al 2010 Xavier Pagès el rellevà en la titularitat (Concepció Ramió ho havia fet entre 1991 i 1993) i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013, Marcel Sabaté és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp i agrupacions com ara l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra i Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d'altres. Més recentment va coprotagonitzar amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario, l’espectacle de dansa urbana In somni, amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una vuitantena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d'Eduard Toldrà (Columna Música, 2012) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l'Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà i dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana, grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (Columna Música, 2010) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat el CD La banda sonora d’In somni, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla, coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al Festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Marcel Sabaté, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes
Martí Badia, trombó
Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Més informació a: www.coblasantjordi.catBiografies
Salvador Mas, director
Nat a Barcelona i format a l’Escolania de Montserrat, al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i a la Hochschule für Musik und darstellende Kunst de Viena, ha estat director titular de les formacions següents: Orquestra Ciutat de Barcelona, Orfeó Català, Würtembergische Philharmonie Reutlingen (Alemanya), Limburgs Symfonie Orkest a Maastricht (Països Baixos), Orquestra de Cambra d’Israel a Tel Aviv (Israel), Düsseldorfer Symphoniker (Alemanya) i Orquesta Ciudad de Granada. Actualment és director associat de la Franz Schubert Filharmonia.
Ha impartit classes de direcció d’orquestra al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, als Wiener Meisterkurse de Viena, i ha estat director de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Ha enregistrat l’obra completa per a cobla d’Eduard Toldrà. Ha editat música de Tomás Luis de Victoria, Antoni Nicolau, Eduard Toldrà, Juli Garreta i ha completat el Requiem i la Missa en Do menor de Mozart, estrenats fa poc a Barcelona.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 07.06.22 - 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
José Rafael Pascual-Vilaplana, directorR. Strauss: Serenata en Mi bemoll major, op. 7
R. Strauss: Mort i transfiguració, op. 2 (instrumentació de Lluís Oliva; adaptació de Pascual-Vilaplana)
R. Strauss: Música festiva a la ciutat de Viena (instrumentaicó d'E. Banks & S. Rundel)
F. Cesarini: Poema alpestrePreu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Eduard Toldrà
Tardes al Palau
Dimarts, 31 de maig de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Enric Cortí, tenora solista
Ivan Alcazo, tible solista
Salvador Mas, directorConcert commemoratiu del 60è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà
I
Mariona (sardana)
Marinera (sardana)
La Ciseta (sardana)
Esperança (sardana)
Puig Neulós (sardana)
El Bac de les Ginesteres (sardana)
II
Atzavares i baladres (sardana)
Cantallops (sardana)
La Fageda d’en Jordà (sardana)
Maria Isabel (sardana)
Vallgorguina (sardana)
Les danses de Vilanova (glosa del ballet popular)
Durada aproximada del concert: primera part 26 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 28 minuts.
#celebracions #patrimonicatalà
Comentari
Durant les primeres dècades del segle XX Barcelona va veure sorgir un conjunt d’iniciatives impulsades per grups socials i artistes delerosos d’una evolució que compartien un mateix objectiu: situar la cobla a les sales de concerts. El lligam dels concursos de composició, que fomentaven l’expertesa i el rigor entre els compositors, amb la programació de les obres guardonades, que posicionaven la cobla en auditoris, descriu un ventall ideològic de pràctiques musicals que ampliaven les possibilitats expressives de la cobla, amb un repertori de forma més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. Eduard Toldrà va ser un dels músics que va contribuir a aquesta reformulació. Al llarg dels anys el compositor-director-violinista va experimentar amb les possibilitats que la sardana oferia com a forma deslligada de la dansa i va eixamplar les capacitats expressives de la cobla amb la creació de nous gèneres, com la glosa o les composicions simfòniques per a més d’una cobla.
Marinera, estrenada el 1920 al Palau de la Música, i Mariona (1921), dedicada a la seva futura muller, Maria Sobrepera, traspuen l’espontaneïtat i la innocència d’un jove compositor de vint anys. Esperança (1922), de caràcter més introspectiu, expressa el desig de casar-se amb Sobrepera, mentre que La Ciseta (1924), dedicada a la seva filla Narcisa, va simbolitzar els infants orfes durant la Guerra Civil. Puigneulós (1925), guardonada en un concurs de Girona, confirma la recerca de legitimació i consideració social als certàmens de composició. El Bac de les Ginesteres, estrenada per la Cobla Barcelona el 1924 i Atzavares i baladres (1929), dedicada a la mateixa formació, verifiquen la relació que va tenir Toldrà amb aquest emblemàtica institució musical. Alhora, ambdues obres exemplifiquen la recerca d’una sonoritat entesa en tant que catalana: “la tramuntana, la Costa Brava, el sol, el mar Mediterrani”, relataven els crítics de l’època.Cantallops, estrenada el 1932 al Palau de la Música, evoca el poble on Toldrà estiuejava, mentre que La Fageda d’en Jordà (1925), dedicada a Clara Noble, esposa de Joan Maragall, constata un punt d’inflexió en la seva obra. “No hi cerqueu el soroll de fulles ni el cant dels ocells. Només hi trobareu la impressió sentida davant d’aquell «verd com d’aigua endins, profund i clar». És una obra magnífica, Toldrà s’ha superat!”, ho reblava el crític Baltasar Samper, que assistí a l’estrena. El concert es clou amb dues sardanes de la seva darrera etapa, Maria Isabel (1946), dedicada a la seva neboda, i Vallgorguina (1950), dedicada al seu amic Joaquim Serra. Finalment, escoltarem la glosa Les danses de Vilanova (1921), una composició experimental que parteix de la melodia popular de la seva vila natal i que confirma la poètica i el plantejament estètic del músic. “Agafar un tema popular com a punt de partida, extreure’n el material necessari, jugar amb els seus elements melòdics i rítmics fins aconseguir un tot harmònic i lògic és quelcom ben raonable”, exposava un dels grans músics catalans del segle XX: Eduard Toldrà.
Albert Fontelles-Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premis Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé des de la seva fundació ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa als programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels anys noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Del 2007 al 2010 Xavier Pagès el rellevà en la titularitat (Concepció Ramió ho havia fet entre 1991 i 1993) i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013, Marcel Sabaté és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp i agrupacions com ara l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra i Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d'altres. Més recentment va coprotagonitzar amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario, l’espectacle de dansa urbana In somni, amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una vuitantena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d'Eduard Toldrà (Columna Música, 2012) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l'Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà i dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana, grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (Columna Música, 2010) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat el CD La banda sonora d’In somni, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla, coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al Festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Marcel Sabaté, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes
Martí Badia, trombó
Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaix
Més informació a: www.coblasantjordi.catSalvador Mas, director
Nat a Barcelona i format a l’Escolania de Montserrat, al Conservatori Superior Municipal de Barcelona i a la Hochschule für Musik und darstellende Kunst de Viena, ha estat director titular de les formacions següents: Orquestra Ciutat de Barcelona, Orfeó Català, Würtembergische Philharmonie Reutlingen (Alemanya), Limburgs Symfonie Orkest a Maastricht (Països Baixos), Orquestra de Cambra d’Israel a Tel Aviv (Israel), Düsseldorfer Symphoniker (Alemanya) i Orquesta Ciudad de Granada. Actualment és director associat de la Franz Schubert Filharmonia.
Ha impartit classes de direcció d’orquestra al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, als Wiener Meisterkurse de Viena, i ha estat director de l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Ha enregistrat l’obra completa per a cobla d’Eduard Toldrà. Ha editat música de Tomás Luis de Victoria, Antoni Nicolau, Eduard Toldrà, Juli Garreta i ha completat el Requiem i la Missa en Do menor de Mozart, estrenats fa poc a Barcelona.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 07.06.22 - 19 h
Sala de ConcertsBanda Municipal de Barcelona
José Rafael Pascual-Vilaplana, directorR. Strauss: Serenata en Mi bemoll major, op. 7
R. Strauss: Mort i transfiguració, op. 2 (instrumentació de Lluís Oliva; adaptació de Pascual-Vilaplana)
R. Strauss: Música festiva a la ciutat de Viena (instrumentaicó d'E. Banks & S. Rundel)
F. Cesarini: Poema alpestrePreu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –