Duo Piccotti-Puig
—Recordant PicassoPetit Palau Cambra
Dimecres, 18 d'octubre de 2023 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Duo Piccotti-Puig:
Federico Piccotti, violí
Marta Puig, pianoEric Satie (1866-1925)
3 GymnopédiesGymnopédie núm. 1, Lent et douloureux
Gymnopédie núm. 2, Lent et triste
Gymnopédie núm. 3, Lent et graveManuel de Falla (1927-1936)
Suite núm. 2 d’El sombrero de tres picosDanza de los vecinos (seguidillas)
Danza del molinero (farruca)
Danza final (jota)Claude Debussy (1862-1918)
Prélude à l’après-midi d’un fauneIgor Stravinsky (1882-1971)
Suite italiana de PulcinellaIntroduzione
Serenata
Aria
Tarantella
Minuetto e finaleAquest concert forma part dels actes de celebració de l’Any Picasso, organitzats pel Museu Picasso.
Aquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#cambra #músicauniversal #jovestalents
Poema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
La música de la Belle Époque fascina per les seves aromes i uns colors suggeridors, característiques de la música d’Erik Satie i de les seves 3 Gymnopédies per a piano compostes el 1888. A banda d’un cert misteri sobre l’origen del nom (probablement antigues danses gregues), la música s’hi redueix a la seva essència fugint dels artificis, lluny de la intensitat passional del darrer Romanticisme. Satie economitza els mitjans compartint material a les peces, que, de fet, s’assemblen bastant.
El 1914 Manuel de Falla coneix Serguei Diaghilev, fundador dels Ballets Russos, que li proposà de compondre una versió per a ballet de Noches en los Jardines de España per a piano i orquestra; Falla declinà l’oferta i es va comprometre a escriure una peça sobre la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón El sombrero de tres picos. El 1917 se n’estrenà a Madrid una primera versió, El corregidor y la molinera, una pantomima per a cant i mim que més tard amplià per presentar-la amb la companyia de Diaghilev a Londres amb decorats i vestuari de Picasso. La Suite núm. 2 consta de la “Danza del vecino”, la “Danza del molinero” y la “Danza final”, en què Falla desplega tota la seva inspiració rítmica i melòdica.
Amb el Prélude à l’après-midi d’un faune, Debussy descriu el despertar del desig mitjançant una de les seves pàgines més oníriques que, tot començant el segle XX, porta la música simfònica a una nova dimensió. Coreografiada per Nijinski, aquesta dansa d’harmonies sensuals neix de la poesia de Mallarmé i es converteix en un dels ballets fundacionals de l’art coreogràfic modern. El 22 de desembre de 1894 fou estrenat amb gran èxit a la Société Nationale de Musique; Debussy s’hi allunya del llenguatge del moment per inventar-ne un de nou. L’oient queda atrapat pel màgic so de la flauta –que dona unitat a la partitura– i per la imatge del faune, d’accentuada sensualitat.
El 1920 Stravinsky compon el ballet Pulcinella per a l’Opéra de París, que estrenarien els Ballets Russos amb coreografia de Massine i decorats de Picasso. Escrit per a soprano, tenor, baix i orquestra, l’autor enceta amb aquesta obra el seu període neoclàssic, amb reelaboracions d’obres i idees d’altres autors; en aquest cas, s’inspira orquestrant música atribuïda a Pergolesi. El 1922, a partir del ballet, compon una Suite integrada per onze de les divuits parts originals, i el 1925 neix la Suite italiana, per a violí i piano, música que sorprèn pel seu caràcter malenconiós i alhora desenfadat.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Biografies
Duo Piccotti-Puig
Federico Piccotti, violí
Nascut a Roma, és diplomat pel Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, on amb només disset anys obtingué el grau superior amb la màxima distinció i menció d’honor, i essent també becat per A. Giannuzzi com a millor graduat. Continuà els estudis amb Sonig Tchakerian, en un curs de perfeccionament també a l’Accademia Nazionale di S. Cecilia, així com a la Guildhall School of Music & Drama, on obtingué el màster amb menció d’honor amb el mestre David Takeno i sent becat íntegrament per l’escola. També té el Master of Arts in Music Performance del Conservatorio della Svizzera Italiana de Lugano amb el mestre Pavel Berman i guanyant la prestigiosa beca suïssa ESKAS.
Ha actuat en importants sales de concerts, entre les quals el Wigmore Hall de Londres, Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, Società del Quartetto de Milà, Obertura Spring Festival, LIFE Victoria al Recinte Modernista de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, LAC Lugano Arte e Cultura, Teatro Umberto Giordano de Foggia i IUC (Istituzione Universitaria dei Concerti) de Roma, entre d’altres.
Ha aconseguit primers premis en concursos nacionals i internacionals, entre els quals: Pòdiums de Música de Cambra, Premio Violinistico R. Scandola del XVII Concorso Riviera Etrusca –al qual ha estat premiat amb un violí modern–, Concorso Internazionale Premio Clivis, Premio Musica del Rotary Club de Roma, Concorso Riviera Etrusca di Piombino, Concorso Internazionale Anemos, Concorso Lorenzo Cecchi, Concorso Giovani Musicisti Città di Viterbo.
També ha estat premiat als concursos: El Primer Palau, Joventuts Musicals de Catalunya, segon premi al Concurs Internacional de Música de Les Corts, tercer premi al Concurs Internacional Josep Mirabent i Magrans i tercer premi al Premio Città de Pàdua.
El 2019 guanyà el Premi Franco Abbiati, de la crítica musical italiana, com a millor formació de música de cambra emergent.
Com a solista ha actuat amb l’Orchestra Metropolitana de Bari, YMSO de Londres, E&Y Talent Orchestra i Orchestra Senzaspine de Bolonya. Ha estat concertino de la Santa Cecilia Youth Orchestra de Roma, Teatro dell’Opera de Roma Youth Orchestra i Bayreuth Festival Youth Orchestra.
Durant la seva carrera ha estat influenciat per grans mestres, com Zakhar Bron, Roberto González-Monjas o Pavel Vernikov.
Des del 2022 és membre de l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma i col·labora habitualment amb la London Symphony Orchestra, Orquestra del Liceu, Orchestra della Svizzera Italiana i Orquestra del Palau de les Arts de València.
Toca amb un violí Nicholas Harmand del 1780.
Marta Puig, piano
Nascuda a Barcelona, és definida com una “pianista d’una immensa sensibilitat” i amb una sonoritat “apassionada i compromesa”.
Combina la seva carrera com a solista amb la música de cambra i el lied, que la porten a tocar en importants sales de concerts a Anglaterra, Itàlia, Espanya o Suïssa, tot destacant l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Milton Court Concert Hall, Lugano Arte e Cultura, així com en festivals prestigiosos, com la IUC (Società Universitaria di Concerti) de Roma, Obertura Spring Festival de Barcelona o LIFE Victoria al Recinte Modernista de Barcelona. Les seves interpretacions han estat descrites segons la revista «Núvol» com a “intèrpret que supura sensibilitat per tots els porus, i que transmet a cada nota que toca. Una tècnica sòlida i un so esponjós i expansiu són la seva marca personal, que combina bellesa, passió i delicadesa a parts iguals”. I per «Barcelonaclassica» d’aquesta manera: “Marta Puig va demostrar un nivell altíssim de tècnica, d’estil i de capacitat expressiva. Sens dubte, es pot considerar ja un valor consolidat, i no tan sols una promesa”, o segons l’«Eastbourne Herald Journal»: “Una de les actuacions més bellament concebudes que hagi sentit mai”.
Va ser artista resident a La Pedrera durant la temporada 2018-19, així com artista AIE Sociedad de Artistas Intérpretes de España durant la temporada 2021-22, distincions que l’han portat a participar en una gira de concerts per España.
Va rebre les màximes qualificacions a l’Artist Master de la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb el pianista britànic Peter Bithell. El seu creixement pianístic també està influenciat pels mestres Maria Jesús Crespo, Francisco Poyato i Joan Havill, que li suposen un pilar fonamental i una gran inspiració, així com Anne Queffélec, Eldar Nebolsin, Wolfram Rieger, Paul Badura-Skoda i Luiz de Moura Castro. Anteriorment va estudiar a l’ESMUC, amb els professors Adolf Pla i Pierre Réach. I recentment ha perfeccionat el seu art amb el mestre Enrico Pace a la prestigiosa Accademia Pianistica d’Imola.
Ha estat premiada en nombrosos concursos nacionals i internacionals en la modalitat de solista i en músicade cambra en diferents països, com Espanya i el Regne Unit, tot destacant-hi el Concurs Internacional Norah Sande a Eastbourne. Les seves interpretacions han estat enregistrades i emeses per Catalunya Música i per Radio Nacional de España.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 24.10.23 – 19.30 h
Petit PalauCasablancas i Ravel
Quartet Diotima:
Yun-Peng Zhao, violí
Léo Marillier, violí
Franck Chevalier, viola
Alexis Descharmes, violoncelB. Casablancas: Quartet per a cordes núm.6, “Pluie Oblique – Épigrammes Pessoëns” (2021) (coencàrrec de l’Auditori de Girona i el Palau de la Música Catalana)
M. Ravel: Quartet per a cordes, en Fa major
B. Casablancas: Quartet per a cordes núm. 3, “... raging in the dark - the night´s remorse” (2009)Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Duo Piccotti-Puig
—Recordant PicassoPetit Palau Cambra
Dimecres, 18 d'octubre de 2023 – 19.30 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Duo Piccotti-Puig:
Federico Piccotti, violí
Marta Puig, pianoEric Satie (1866-1925)
3 GymnopédiesGymnopédie núm. 1, Lent et douloureux
Gymnopédie núm. 2, Lent et triste
Gymnopédie núm. 3, Lent et graveManuel de Falla (1927-1936)
Suite núm. 2 d’El sombrero de tres picosDanza de los vecinos (seguidillas)
Danza del molinero (farruca)
Danza final (jota)Claude Debussy (1862-1918)
Prélude à l’après-midi d’un fauneIgor Stravinsky (1882-1971)
Suite italiana de PulcinellaIntroduzione
Serenata
Aria
Tarantella
Minuetto e finaleAquest concert forma part dels actes de celebració de l’Any Picasso, organitzats pel Museu Picasso.
Aquest concert té una durada de 60 minuts sense pausa.
La durada del concert és aproximada.Concert enregistrat per Catalunya Música
#cambra #músicauniversal #jovestalents
Poema
els meus ulls tenen forats
si hi endinso aquestes mans
m’estiro la flor
de les entranyesel calze que té l’oracle
al seu final
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
La música de la Belle Époque fascina per les seves aromes i uns colors suggeridors, característiques de la música d’Erik Satie i de les seves 3 Gymnopédies per a piano compostes el 1888. A banda d’un cert misteri sobre l’origen del nom (probablement antigues danses gregues), la música s’hi redueix a la seva essència fugint dels artificis, lluny de la intensitat passional del darrer Romanticisme. Satie economitza els mitjans compartint material a les peces, que, de fet, s’assemblen bastant.
El 1914 Manuel de Falla coneix Serguei Diaghilev, fundador dels Ballets Russos, que li proposà de compondre una versió per a ballet de Noches en los Jardines de España per a piano i orquestra; Falla declinà l’oferta i es va comprometre a escriure una peça sobre la novel·la de Pedro Antonio de Alarcón El sombrero de tres picos. El 1917 se n’estrenà a Madrid una primera versió, El corregidor y la molinera, una pantomima per a cant i mim que més tard amplià per presentar-la amb la companyia de Diaghilev a Londres amb decorats i vestuari de Picasso. La Suite núm. 2 consta de la “Danza del vecino”, la “Danza del molinero” y la “Danza final”, en què Falla desplega tota la seva inspiració rítmica i melòdica.
Amb el Prélude à l’après-midi d’un faune, Debussy descriu el despertar del desig mitjançant una de les seves pàgines més oníriques que, tot començant el segle XX, porta la música simfònica a una nova dimensió. Coreografiada per Nijinski, aquesta dansa d’harmonies sensuals neix de la poesia de Mallarmé i es converteix en un dels ballets fundacionals de l’art coreogràfic modern. El 22 de desembre de 1894 fou estrenat amb gran èxit a la Société Nationale de Musique; Debussy s’hi allunya del llenguatge del moment per inventar-ne un de nou. L’oient queda atrapat pel màgic so de la flauta –que dona unitat a la partitura– i per la imatge del faune, d’accentuada sensualitat.
El 1920 Stravinsky compon el ballet Pulcinella per a l’Opéra de París, que estrenarien els Ballets Russos amb coreografia de Massine i decorats de Picasso. Escrit per a soprano, tenor, baix i orquestra, l’autor enceta amb aquesta obra el seu període neoclàssic, amb reelaboracions d’obres i idees d’altres autors; en aquest cas, s’inspira orquestrant música atribuïda a Pergolesi. El 1922, a partir del ballet, compon una Suite integrada per onze de les divuits parts originals, i el 1925 neix la Suite italiana, per a violí i piano, música que sorprèn pel seu caràcter malenconiós i alhora desenfadat.
Manel Cereijo, musicòleg
Biografies
Duo Piccotti-Puig
Federico Piccotti, violí
Nascut a Roma, és diplomat pel Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, on amb només disset anys obtingué el grau superior amb la màxima distinció i menció d’honor, i essent també becat per A. Giannuzzi com a millor graduat. Continuà els estudis amb Sonig Tchakerian, en un curs de perfeccionament també a l’Accademia Nazionale di S. Cecilia, així com a la Guildhall School of Music & Drama, on obtingué el màster amb menció d’honor amb el mestre David Takeno i sent becat íntegrament per l’escola. També té el Master of Arts in Music Performance del Conservatorio della Svizzera Italiana de Lugano amb el mestre Pavel Berman i guanyant la prestigiosa beca suïssa ESKAS.
Ha actuat en importants sales de concerts, entre les quals el Wigmore Hall de Londres, Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, Società del Quartetto de Milà, Obertura Spring Festival, LIFE Victoria al Recinte Modernista de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, LAC Lugano Arte e Cultura, Teatro Umberto Giordano de Foggia i IUC (Istituzione Universitaria dei Concerti) de Roma, entre d’altres.
Ha aconseguit primers premis en concursos nacionals i internacionals, entre els quals: Pòdiums de Música de Cambra, Premio Violinistico R. Scandola del XVII Concorso Riviera Etrusca –al qual ha estat premiat amb un violí modern–, Concorso Internazionale Premio Clivis, Premio Musica del Rotary Club de Roma, Concorso Riviera Etrusca di Piombino, Concorso Internazionale Anemos, Concorso Lorenzo Cecchi, Concorso Giovani Musicisti Città di Viterbo.
També ha estat premiat als concursos: El Primer Palau, Joventuts Musicals de Catalunya, segon premi al Concurs Internacional de Música de Les Corts, tercer premi al Concurs Internacional Josep Mirabent i Magrans i tercer premi al Premio Città de Pàdua.
El 2019 guanyà el Premi Franco Abbiati, de la crítica musical italiana, com a millor formació de música de cambra emergent.
Com a solista ha actuat amb l’Orchestra Metropolitana de Bari, YMSO de Londres, E&Y Talent Orchestra i Orchestra Senzaspine de Bolonya. Ha estat concertino de la Santa Cecilia Youth Orchestra de Roma, Teatro dell’Opera de Roma Youth Orchestra i Bayreuth Festival Youth Orchestra.
Durant la seva carrera ha estat influenciat per grans mestres, com Zakhar Bron, Roberto González-Monjas o Pavel Vernikov.
Des del 2022 és membre de l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma i col·labora habitualment amb la London Symphony Orchestra, Orquestra del Liceu, Orchestra della Svizzera Italiana i Orquestra del Palau de les Arts de València.
Toca amb un violí Nicholas Harmand del 1780.
Marta Puig, piano
Nascuda a Barcelona, és definida com una “pianista d’una immensa sensibilitat” i amb una sonoritat “apassionada i compromesa”.
Combina la seva carrera com a solista amb la música de cambra i el lied, que la porten a tocar en importants sales de concerts a Anglaterra, Itàlia, Espanya o Suïssa, tot destacant l’Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Milton Court Concert Hall, Lugano Arte e Cultura, així com en festivals prestigiosos, com la IUC (Società Universitaria di Concerti) de Roma, Obertura Spring Festival de Barcelona o LIFE Victoria al Recinte Modernista de Barcelona. Les seves interpretacions han estat descrites segons la revista «Núvol» com a “intèrpret que supura sensibilitat per tots els porus, i que transmet a cada nota que toca. Una tècnica sòlida i un so esponjós i expansiu són la seva marca personal, que combina bellesa, passió i delicadesa a parts iguals”. I per «Barcelonaclassica» d’aquesta manera: “Marta Puig va demostrar un nivell altíssim de tècnica, d’estil i de capacitat expressiva. Sens dubte, es pot considerar ja un valor consolidat, i no tan sols una promesa”, o segons l’«Eastbourne Herald Journal»: “Una de les actuacions més bellament concebudes que hagi sentit mai”.
Va ser artista resident a La Pedrera durant la temporada 2018-19, així com artista AIE Sociedad de Artistas Intérpretes de España durant la temporada 2021-22, distincions que l’han portat a participar en una gira de concerts per España.
Va rebre les màximes qualificacions a l’Artist Master de la Guildhall School of Music and Drama de Londres amb el pianista britànic Peter Bithell. El seu creixement pianístic també està influenciat pels mestres Maria Jesús Crespo, Francisco Poyato i Joan Havill, que li suposen un pilar fonamental i una gran inspiració, així com Anne Queffélec, Eldar Nebolsin, Wolfram Rieger, Paul Badura-Skoda i Luiz de Moura Castro. Anteriorment va estudiar a l’ESMUC, amb els professors Adolf Pla i Pierre Réach. I recentment ha perfeccionat el seu art amb el mestre Enrico Pace a la prestigiosa Accademia Pianistica d’Imola.
Ha estat premiada en nombrosos concursos nacionals i internacionals en la modalitat de solista i en músicade cambra en diferents països, com Espanya i el Regne Unit, tot destacant-hi el Concurs Internacional Norah Sande a Eastbourne. Les seves interpretacions han estat enregistrades i emeses per Catalunya Música i per Radio Nacional de España.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 24.10.23 – 19.30 h
Petit PalauCasablancas i Ravel
Quartet Diotima:
Yun-Peng Zhao, violí
Léo Marillier, violí
Franck Chevalier, viola
Alexis Descharmes, violoncelB. Casablancas: Quartet per a cordes núm.6, “Pluie Oblique – Épigrammes Pessoëns” (2021) (coencàrrec de l’Auditori de Girona i el Palau de la Música Catalana)
M. Ravel: Quartet per a cordes, en Fa major
B. Casablancas: Quartet per a cordes núm. 3, “... raging in the dark - the night´s remorse” (2009)Preu: 15 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –