• Don Giovanni de Mozart + aftershow

    —amb Fundació Òpera a Catalunya, OSV i aftershow amb Clara Andrés by Festival Cruïlla

    Vibe35

    Dimarts, 1 de novembre de 2022 – 19 h

    Sala de Concerts + Aftershow al Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • Cruilla 2

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Carles PachónDon Giovanni
    Fernando ÁlvarezLeporello
    Tina GorinaDonna Anna
    César CortésDon Ottavio
    Maite AlberolaDonna Elvira
    Mar EsteveZerlina
    Xavier CasademontMasetto
    Jeroboám TejeraCommendatore

    Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

    Orquestra Simfònica del Vallès
    Pau Monterde, direcció d'escena
    Daniel Gil de Tejada,
     director musical

    Aftershow: Clara Andrés by Festival Cruïlla


    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
    Don Giovanni
    Drama jocós en dos actes (Sobretitulada en català)

    L’escena té lloc a Sevilla, segle XVIII

    Acte I

    És de nit. El criat de Don Giovanni, Leporello, està esperant el seu amo davant la porta d’un palau, mentre manifesta el seu enuig pel tipus de vida que porta (“Notte e giorno faticar”). De sobte, apareix Don Giovanni seguit per Donna Anna, furiosa, la qual vol saber qui és (“Non sperar se non m’uccidi”). Arriba el pare de la noia, el Commendatore, que desafia el llibertí a un duel. Lluiten i el vell cau mort. Don Giovanni fuig.

    Donna Anna, que havia entrat a casa, torna amb el seu promès, Don Ottavio, per ajudar el pare (“Ma qual mai s’offre”). Troben el cos sense vida del Commendatore i Donna Anna, desesperada, fa jurar a Don Ottavio que venjarà aquest crim (“Fuggi, crudele”).

    En un indret proper apareix Donna Elvira, buscant un home que li ha estat infidel (“Ah, chi mi dice mai”). Aquest home no és altre que Don Giovanni, que la sent i, sense reconèixer- la, li ofereix els seus serveis. Quan veu qui és, fuig i deixa Leporello com a encarregat de donar explicacions a la dama. El criat la humilia recitant-li la llista de conquestes del seu amo (“Madamina, il catalogo è questo”). Donna Elvira, ofesa, se’n va.

    Un grup de pagesos celebren les noces de Masetto i Zerlina (“Giovinette che fate all’amore”). Don Giovanni els troba i, veient la bellesa de la núvia, la pren sota la seva protecció. De passada, fa fora Masetto, que se’n va ple de ràbia (“La ci darem la mano”). Apareix de sobte Donna Elvira, que arrabassa Zerlina de les mans del seductor (“Ah, fuggi il traditor”). Arriben també Donna Anna i Don Ottavio, que expliquen a Don Giovanni el que ha passat i li demanen ajuda, cosa que Don Giovanni els promet. Torna Donna Elvira, que posa la parella en guàrdia contra Don Giovanni, mentre aquest els diu que és boja (“Non ti fidar”). Donna Elvira se’n va, seguida per Don Giovanni. Tot seguit Donna Anna el reconeix, per la veu, com l’assassí del seu pare. Torna a clamar venjança (“Don Ottavio, son morta... Or sai chi l’onore”). Don Ottavio queda sol i manifesta els seus dubtes pel fet que un gentilhome hagi fet el que la seva promesa diu, però li reafirma l’amor per aquesta (“Dalla sua pace”).

    Torna Don Giovanni, acompanyat per Leporello, que explica al patró que tots els pagesos són a casa seva, de festa, i que s’ha tret de sobre Donna Elvira. Don Giovanni, eufòric, pensa ja en una nit plena de conquestes (“Fin ch’han dal vino”). Masetto està enfadat amb Zerlina. Ella intenta reconciliar-se i li demana que li pegui (“Batti, batti...”). Quan senten arribar Don Giovanni, s’amaguen, però aquest veu la noia i la persegueix. En veure Masetto ho deixa estar i els convida a la festa al seu palau.

    Arriben al palau, amb màscares, Donna Elvira, Donna Anna i Don Ottavio amb desigs de venjança (“Bisogna aver coraggio”). La festa ha començat i tots ballen. Les tres màscares són convidades a entrar. Mentre ballen, Don Giovanni s’endu Zerlina a una altra cambra per seduir-la. La noia crida i tots els presents acuden a ajudar-la. Don Giovanni surt fent veure que l’agressor ha estat Leporello i el vol matar, però les tres màscares el detenen, donant-se a conèixer tot dient que ja saben tota la veritat. Don Giovanni ha estat descobert, però, malgrat que tots l’acusen i l’envolten, afirma rotundament que res no li fa por i pot escapolir- se seguit per Leporello (“Trema, trema, o scellerato!”).

    Acte II

    Leporello no està gens content amb Don Giovanni i el vol deixar (“Eh, via buffone!”). El patró el convenç del contrari donant-li més diners. Després continua amb el seu pla de seduccions: ara li interessa la donzella de Donna Elvira. Per obtenir-ne els favors, els dos homes canvien els vestits i fan sortir Donna Elvira de casa seva (“Ah, taci, ingiusto core!”). La noia se’n va amb Leporello pensant que és Don Giovanni i aquest canta una serenata a la donzella sota el balcó (“Deh vieni alla finestra”). És interromput per Masetto i altres pagesos que el busquen per matar-lo. Fent-se passar per Leporello, Don Giovanni fa veure que s’uneix a ells i els fa anar en diferents direccions i, quan es queda sol amb Masetto (“Metà di voi qua vadano”), aprofita per clavar-li una bona pallissa. Masetto queda malferit. Apareix, però, Zerlina, que promet cuidar-lo i guarir-lo de forma molt especial (“Vedrai, carino”).

    En una altra banda hi ha Donna Elvira i Leporello (“Sola, sola in buio loco”). Arriben Donna Anna i Don Ottavio, i també Zerlina i Masetto. Creient tots que Leporello és Don Giovanni, el volen castigar de mala manera, malgrat les súpliques de Donna Elvira. El criat, mort de por, es dona a conèixer i tots queden estupefactes. Leporello, veient que van per ell, demana pietat (“Ah, pietà, signori miei”) i, finalment, s’escapa. Don Ottavio vol fer les coses ben fetes i anuncia que exposarà el cas a la justícia (“Il mio tesoro intanto”). Donna Elvira, desesperada en veure’s novament burlada per Don Giovanni, de qui està molt enamorada, manifesta el seu contrast de sentiments: venjança i amor a la vegada (“In quali eccesi... Mi tradi...”).

    Don Giovanni i Leporello es retroben al cementiri i li explica al servent amb tota despreocupació totes les conquestes que ha fet d’ençà que s’han deixat. De sobte, una veu d’ultratomba li diu que deixarà de riure abans que es faci de dia. Qui ha parlat noés altre que l’estàtua del Commendatore. Don Giovanni, furiós, ordena a Leporello que convidi l’estàtua a sopar, cosa que el criat aconsegueix fer amb prou feines, ja que està mort de por (“O statua gentilissima”). L’estàtua accepta la invitació.

    A casa de Donna Anna, Don Ottavio li demana tranquil·litat i que es casin ja. Ella li diu que encara no i que no la pressioni (“Crudele!... Non mi dir, bell’idol mio”).

    Al palau tot és a punt per sopar (“Già la mensa è preparata”). Don Giovanni entra i comença a menjar i Leporello l’imita d’amagat, mentre una petita orquestra toca temes de moda. Arriba Donna Elvira per fer un últim intent per salvar Don Giovanni (“L’ultima prova dell’amor mio”). Ell no en vol saber res però la convida a sopar. La dona, desesperada, fuig. Quan ha sortit, fa un xiscle i Don Giovanni envia Leporello a veure què passa. El criat també crida i torna esporuguit: està arribant l’estàtua del Commendatore, que truca a la porta.

    Leporello s’amaga i Don Giovanni ha d’obrir ell mateix. L’estàtua entra i li diu que ha complert i que ara és ell qui el convida a sopar (“Don Giovanni, a cenar teco m’invitasti”). El llibertí diu que no és un covard i ho accepta. Es donen la mà i Don Giovanni queda glaçat: és el fred de la mort. L’estàtua i un cor d’esperits infernals l’exhorten al penediment. Don Giovanni, ferm fins al final, s’hi nega i és engolit per l’infern.

    Arriben al palau Donna Anna, Donna Elvira, Don Ottavio, Zerlina i Masetto (“Ah! Dove è il perfido”). Venen decidits a buscar Don Giovanni per tal de portar-lo a la justícia, però no el troben i Leporello els explica el que ha passat. Tots ells manifesten la seva alegria pel càstig del llibertí i acaben cantant una estrofa sobre la mala vida: “Questo è il fin di chi fa mal! E de’ perfidi la morte alla vita è sempre ugual!” (“Heus ací la fi del malvat! La mort dels pèrfids sempre és igual a la seva vida”).

    Durada aproximada del concert: 195 minuts, pausa inclosa
    #clàssics #popular

  • Poema

    faula

    algú havia donat
    nom a les coses,
    i els homes ens distrèiem
    velant les coses
    i donant-los foscor,
    mentre que la resta d’animals,
    sense dits per comptar,
    continuaven en la llum i els colors
    de les coses, sense reixes.
    nosaltres tot ho explicàvem.

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu edicions, 2013)

  • Comentari

    Don Giovanni o els límits de la llibertat

    Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart és l’òpera escollida per inaugurar la trenta-cinquena temporada d’Òpera a Catalunya, fita important d’un projecte que des dels orígens té com a objectiu portar arreu de Catalunya produccions professionals d’òpera i esdevenir una escola i planter per als talents lírics emergents, principalment de Catalunya. Amb aquest objectiu estratègic, Don Giovanni és el títol escollit també pel Palau de la Música Catalana per celebrar la seva primera proposta específicament pensada per a públic menor de 35 anys. Casualitat o no, als nostres dies la frontera dels 35 anys esdevé símbol del pas de la joventut a la primera maduresa i és una xifra prou significativa si parlem d’un títol com aquest.

    Reflexionem-hi. Eren 35 anys els que Mozart tenia quan va morir, a Viena, el desembre del 1791 i Don Giovanni (estrenada a Praga el 1787) és considerada una obra de maduresa; escrita ja passada la trentena, una edat que, en aquella època, es considerava de plena maduresa. Aquest és, probablement, un dels primers títols de la història de l’òpera amb un argument moralment força controvertit i amb una temàtica que traspassa fronteres temporals i culturals. Mozart va comptar per al llibret amb la col·laboració de Lorenzo Da Ponte, poeta i dramaturg profundament defensor de les idees il·lustrades. La Il·lustració, moviment cultural i intel·lectual que va tenir com a premisses principals la defensa de valors com la llibertat, la igualtat, el coneixement i la raó, en ocasions va portar a l’extrem aquestes idees. Don Giovanni és la viva imatge del llibertí que, fent burla de tot, defensa la llibertat sense límits morals ni socials. No ha d’estranyar, ja que el propi Da Ponte tenia una tendència al llibertinatge que fa que puguem descobrir en el personatge de Don Giovanni un pseudomarquès de Sade.

    L’argument i la figura principal del Don Giovanni de Mozart està inspirat en el drama espanyol de Tirso de Molina El burlador de Sevilla y convidado de piedra, obra que recull per primer cop el mite espanyol de Don Joan. Tanmateix, són nombroses les versions i els finals de la història de Don Joan, però Mozart i Da Ponte n’escullen un final moralista, plenament d’acord amb el Classicisme en què hem de situar l’òpera de Mozart i potser també per compensar l’escàndol de la representació d’un personatge profundament amoral. Don Giovanni és condemnat als inferns gràcies a la fantasiosa intervenció de l’estàtua del Commendatore, personatge assassinat pel propi Don Giovanni quan el primer intentava defensar l’honor de la seva filla enganyada i gairebé violada pel llibertí. Després de la seva desaparició, els damnificats pels reiterats ultratges perpetrats per Don Giovanni apareixen en una última escena per interpretar un número conjunt en què alliçonen el públic amb una moralitat: “Aquest és el final d’aquells que fan el mal: la mort del pecador sempre reflecteix la seva vida”. Un final obviat durant molts anys en les representacions que, en ple Romanticisme, es van fer de l’òpera de Mozart i que ens interpel·la encara avui en dia sobre quins són els límits que mai s’han de travessar en el respecte per la dignitat humana.

    Mercedes Conde Pons, Directora artística adjunta del Palau de la Música Catalana

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Carles Pachón, baríton

    Carlos Pachón, baríton

    © Peter Adamik

    Nascut a Navàs, va passar per la Polifònica de Puig-Reig i el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell. Va participar en les escoles d’òpera de Sabadell els anys 2015 i 2016, aquest darrer en el rol titular de Don Giovanni. El seu repertori inclou els barítons principals de la trilogia Dapontiana i una predilecció especial per les òperes de Rossini. Entre els projectes futurs hi ha La bohème a l’Staatsoper de Berlín i l’estrena mundial de l’òpera Robinson, d’Oscar Strasnoy.

  • Fernando Álvarez, baríton

    Fernando Álvarez, baríton

    Baríton nascut a Buenos Aires, va estudiar piano i direcció d’orquestra a la Universidad Nacional de las Artes, i va completar els estudis de cant al Regne Unit i a Itàlia. Ha cantat a l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai, Grècia, França, Alemanya, Itàlia i Espanya. Recentment ha  debutat al cicle d’Òpera de Sabadell amb el rol central de Falstaff, de Giuseppe Verdi; Don Magnífico, de La  Cenerentola, i Don Bartolo, d’Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini.

  • Tina Gorina, soprano

    Tina Gorina, soprano

    Soprano de trajectòria internacional, natural de Sant Feliu de Guíxols, va estudiar al Conservatori Isaac Albéniz de Girona i al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Entre altres, ha perfeccionat el cant a Verona amb Raina Kabaivanska i a València amb Alberto Zedda. Ha cantat amb Jaume Aragall i Josep Carreras, entre altres, i ha treballat al Liceu en espectacles infantils com La torre dels somnis, que s’estrenarà el proper Nadal.

  • César Cortés, tenor

    César Cortés

    El tenor colombià César Cortés va estudiar música a la Universidad Pedagógica Nacional. Actualment viu a Barcelona, on el 2019 va obtenir el Màster en Interpretació d’Òpera al Conservatori del Liceu amb la soprano Marta Mathéu. Amb Òpera a Catalunya va ser Nemorino a L’elisir d’amore. Properament, a més del Don Ottavio, té previstos més papers mozartians a Kiel (com a Ferrando de Così fan tutte), Granada i Sevillla (com a Belmonte d’El rapte del serrall).

  • Maite Alberola, soprano

    Maite Alberola, soprano

    Va néixer a València, on va estudiar cant i viola. Va debutar a La Faràndula de Sabadell com la comtessa de Le nozze di Figaro, i ha desenvolupat una carrera ascendent, desenvolupant rols tant operístics com del camp de la sarsuela. A Sabadell, on va fer el seu debut com a Elisabetta de Don Carlo, ha interpretat més recentment els rols de Mimì i Aida. Properament participarà a l’estrena mundial de La dama del alba, de Vázquez del Fresno, a l’Òpera d’Oviedo.

  • Mar Esteve, mezzosoprano

    Mar Esteve, mezzosoprano

    Va néixer a Barcelona i es va apassionar per la música des de ben petita per la via familiar. Graduada al Conservatori Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori Superior del Liceu i a Viena, va guanyar el Concurs Mirna Lacambra el 2017 i el 2018. A l’Escola d’Òpera de Sabadell ha interpretat Dorabella de Così fan tutte i Meg Page de Falstaff. El seu rol més destacat fins ara és Cherubino de Le nozze di Figaro, que ha fet en diverses produccions i teatres.

  • Xavier Casademont, baríton

    Xavier Casademont, baríton

    Nascut a Sabadell, Xavier Casademont va estudiar violí i trompeta al conservatori vallesà. De manera paral·lela, es va interessar pel cant clàssic i en va rebre les primeres clases d’Elisenda Cabero. Es va graduar a l’ESMUC, on el juny passat va presentar com a projecte final l’òpera de butxaca Tenim feina, i recentment s’ha instal·lat a Berlín. L’estiu passat va debutar en el rol protagonista de Gianni Schicchi, de Puccini, amb la Berlin Opera Academy.

  • Jeroboám Tejera, baix

    Jeroboám Tejera, baix

    Natural de Tenerife, es va iniciar a la música amb la guitarra, la bandúrria, el llaüt i el clarinet. Com a cantant, s’ha format entre altres amb el tenor Joan Ferrer Serra. També ha fet cursos d’interpretació escènica i expressió corporal. El 2007 va guanyar el Concurs Mirna Lacambra, i a l’Escola d’Òpera va interpretar el rol de Don Magnifico de La Cenerentola de Rossini. El reu repertori operístic inclou els rols més representatius de la seva corda de baix-baríton.

  • Cor Amics de l'Òpera de Sabadell

    Cor Amics de l'Òpera de Sabadell

    © Antoni Bofill

    A l’ensems de la fundació de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell es crea el Cor. La seva primera intervenció fou amb l’òpera Madama Butterfly de Puccini el 7 d’octubre de 1982, dia de la presentació al públic de l’AAOS. Els 39 anys passats i les 950 representacions d’òpera, sarsuela i concert han conferit al Cor una molt forta experiència dintre del món de la lírica. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu en substitució del seu cor, en l’òpera Maria Stuarda i el públic i la premsa van elogiar-lo. Després de l’incendi del Gran Teatre del Liceu es va crear una Federació d’Associacions d’Amics de l’Òpera de Catalunya, presidida per Mirna Lacambra, pro reconstrucció del Teatre, i el primer en actuar a les Rambles de Barcelona, davant del Teatre del Liceu, fou el Cor de l’AAOS. El cor està format per una seixantena de cantaires de Sabadell, Barcelona i comarca. L’any 2003 va assumir la direcció del cor el mestre Daniel Gil de Tejada. També comptem amb la col·laboració de la pianista Andrea Álvarez. A partir del 1989 participa en el cicle Òpera a Catalunya, que organitzat per l’AAOS, porta l’òpera a diverses poblacions catalanes.

  • Orquestra Simfònica del Vallès

    Orquestra Simfònica del Vallès

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i equip de gestió són alhora empleats i accionistes.
    La nostra intensa activitat —més de 100 actuacions l’any— es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 27a temporada de concerts “Simfònics al Palau”, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per l’altre, a la ciutat de Sabadell, on realitzem la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuït Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009, Rubén Gimeno, del 2009 al 2016 i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, n’és el director titular Xavier Puig.
    Som l’orquestra espanyola amb més presencia a les xarxes socials, amb més de 22.200 seguidors a Twitter, 18.900 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell hem fet el flashmob “Som Sabadell”, amb més de 91 milions de visites a Youtube, el video d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Pau Monterde, director d'escena

    Pau Monterde, director d'escena

    L’arquitecte i doctor en Arts Escèniques per la UAB. Ha estat professor d’interpretació a l’Institut del Teatre, professor al Màster d’Estudis Teatrals de la UAB i l’Institut del Teatre i professor a l’Escola d’Òpera de Sabadell des del 1996, director de l’Institut del Teatre i director de la Fundació per a l’ESMUC. Ha realitzat diverses escenografies i com a director d’escena ha dirigit més de trenta muntatges teatrals i prop de quaranta posades en escena operístiques.

  • Daniel Gil de Tejada, director musical i del cor

    Daniel Gil de Tejada, director musical i del cor

    Treballa des del 2003 amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, amb qui ha dirigit 36 títols, entre els quals destaca l’estrena amb l’entitat sabadellenca d’òperes com Turandot i Manon Lescaut, de Puccini, i Otello, Don Carlo i Falstaff, de Verdi. Daniel Gil de Tejada és un dels directors més llorejats de la seva generació; ha estat guardonat a sis concursos internacionals que l’han dut a dirigir a Itàlia, França, Polònia, Bulgària i Romania.

  • Formacions

    Cor Amics de l'Òpera de Sabadell

    Sopranos
    Rosa M. Campmany
    Dolors Casajuana
    Adriana M. de León
    Esther de Santos
    Justina Godino
    Margarita Martínez
    Ana Mas
    Eugènia Montenegro
    Esperança Vergés

    Mezzosopranos
    Cecília Ferraioli
    Mariya Melnychyn
    Silvia Morral

    Tenors
    Eladi Adell
    Gustavo Ardaya
    Salvador Esplugas
    Jaume Fonollà
    Víctor Martínez
    Pere Olivella
    Carles Ortiz
    Josep Perea
    Alexeider Pérez
    Andrés Rodríguez
    Héctor Vidondo

    Barítons & Baixos
    Alejandro Chelet
    Jordi Ferrer
    Roger Reverter
    Fabián Reynolds
    Jordi Tugas

    Director
    Mtre. Daniel Gil de Tejada

    Sots-Directora
    Andrea Álvarez


    Orquestra Simfònica del Vallès

    Director titular: Xavier Puig

    Responsable de programació: Jordi Cos

    Concertino titular: Marta Cardona

    Concertino associat: Javier Mateos

    Violins 1rs: María Dolores González*, Canòlich Prats**, Joaquim Giménez, Narcís Moltó, Anna Maria Garcia, Siyi Xia, Pamela Muñoz i Helena Muñoz

    Violins 2ns: Giovanni Giri*, Xavier Buira**, Jose David Fuenmayor, Joan Montero, Xavier Riba i Inés Sanchís.

    Violes: Miquel Còrdoba*, Patricia Torres**, Lynn Jo Barton, Josep Bosch i Lluís Cabal

    Violoncels: Romain Boyer*, Eva Otero**, Montserrat Biosca i Joan Esplugas

    Contrabaixos: Joan Collell*, Manel Ortega** i Pietro Marmora

    Flautes: Elisabet Franch*, Pol Abellán** i Marta Torres**

    Oboè: Òscar Diago*, Roberto Ordax* i Núria Moreno**

    Clarinets: Toni Galán* i Jose Maria Martínez**

    Fagot: Pau Solà* i Ariane Pérez**

    Trompes: Carles Lizondo* i Carles Domingo**

    Trompetes: Carlos Megías* i Alexandre Baiget**

    Trombons: Francisco Palasí*, Alberto Poggialini**
    i Sergi Alonso**

    Timpani: Marc Cabero*

    Mandolina: Lluís Cabal*

    Banda escenari: Laia Pujolassos*, Gala Cebotari*, Joan Palet* i Mònica Serra*


    * Solista
    ** Assistent solista

     

    Equip de gestió

    Gerent: Oscar Lanuza
    Direcció Financera: Núria Sales
    Desenvolupament estratègic: Martina Ribalta
    Cap de Comunicació: Blanca de Carreras
    Direcció Tècnica: Oriol Marcos
    Àrea tècnica i projectes: David Santamaria
    Arxiu musical: Irina Galstian
    Encarregat d’orquestra: Joaquim Giménez
    Regidor d’orquestra: Nil Sarró
    Comptabilitat: Mari Cruz Chica
    Comunicació: Maite Sabalete
    Secretària: Cristina López

  • Aftershow

    Clara Andrés by Festival Cruïlla

    20221101 web aftershow clara andres

    Dimarts, 1 de novembre de 2022 - 23 h
    Petit Palau
    Vive35 Aftershow

    Clara Andrés, guitarra i veu
    Eva Tormo, guitarra i sintes
    Estela Català, percussió

    Clara Andrés presenta Capfico, el quart disc de la cantautora valenciana, qui mostra amb aquest treball un paisatge més petit que gran, més nostàlgic que trist, més hedonista que alegre; un punt de trobada i complicitat entre la música i la poesia. Un disc que solca nous horitzons de manera lluminosa i resplendent i que agafa el relleu als altres treballs de l'artista: Dies i diesHuit Entrelínies.

    Durada del concert: 70 minuts sense pausa

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dilluns, 07.11.22 - 20 h
    Sala de Concerts

    On early music

    Francesco Tristano, piano i electrònica

    Obres de Tristano, Philips, Bull, Frescobaldi i Gibbons

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex