Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Don Giovanni
Drama jocós en dos actes (Sobretitulada en català)

L’escena té lloc a Sevilla, segle XVIII

Acte I

És de nit. El criat de Don Giovanni, Leporello, està esperant el seu amo davant la porta d’un palau, mentre manifesta el seu enuig pel tipus de vida que porta (“Notte e giorno faticar”). De sobte, apareix Don Giovanni seguit per Donna Anna, furiosa, la qual vol saber qui és (“Non sperar se non m’uccidi”). Arriba el pare de la noia, el Commendatore, que desafia el llibertí a un duel. Lluiten i el vell cau mort. Don Giovanni fuig.

Donna Anna, que havia entrat a casa, torna amb el seu promès, Don Ottavio, per ajudar el pare (“Ma qual mai s’offre”). Troben el cos sense vida del Commendatore i Donna Anna, desesperada, fa jurar a Don Ottavio que venjarà aquest crim (“Fuggi, crudele”).

En un indret proper apareix Donna Elvira, buscant un home que li ha estat infidel (“Ah, chi mi dice mai”). Aquest home no és altre que Don Giovanni, que la sent i, sense reconèixer- la, li ofereix els seus serveis. Quan veu qui és, fuig i deixa Leporello com a encarregat de donar explicacions a la dama. El criat la humilia recitant-li la llista de conquestes del seu amo (“Madamina, il catalogo è questo”). Donna Elvira, ofesa, se’n va.

Un grup de pagesos celebren les noces de Masetto i Zerlina (“Giovinette che fate all’amore”). Don Giovanni els troba i, veient la bellesa de la núvia, la pren sota la seva protecció. De passada, fa fora Masetto, que se’n va ple de ràbia (“La ci darem la mano”). Apareix de sobte Donna Elvira, que arrabassa Zerlina de les mans del seductor (“Ah, fuggi il traditor”). Arriben també Donna Anna i Don Ottavio, que expliquen a Don Giovanni el que ha passat i li demanen ajuda, cosa que Don Giovanni els promet. Torna Donna Elvira, que posa la parella en guàrdia contra Don Giovanni, mentre aquest els diu que és boja (“Non ti fidar”). Donna Elvira se’n va, seguida per Don Giovanni. Tot seguit Donna Anna el reconeix, per la veu, com l’assassí del seu pare. Torna a clamar venjança (“Don Ottavio, son morta... Or sai chi l’onore”). Don Ottavio queda sol i manifesta els seus dubtes pel fet que un gentilhome hagi fet el que la seva promesa diu, però li reafirma l’amor per aquesta (“Dalla sua pace”).

Torna Don Giovanni, acompanyat per Leporello, que explica al patró que tots els pagesos són a casa seva, de festa, i que s’ha tret de sobre Donna Elvira. Don Giovanni, eufòric, pensa ja en una nit plena de conquestes (“Fin ch’han dal vino”). Masetto està enfadat amb Zerlina. Ella intenta reconciliar-se i li demana que li pegui (“Batti, batti...”). Quan senten arribar Don Giovanni, s’amaguen, però aquest veu la noia i la persegueix. En veure Masetto ho deixa estar i els convida a la festa al seu palau.

Arriben al palau, amb màscares, Donna Elvira, Donna Anna i Don Ottavio amb desigs de venjança (“Bisogna aver coraggio”). La festa ha començat i tots ballen. Les tres màscares són convidades a entrar. Mentre ballen, Don Giovanni s’endu Zerlina a una altra cambra per seduir-la. La noia crida i tots els presents acuden a ajudar-la. Don Giovanni surt fent veure que l’agressor ha estat Leporello i el vol matar, però les tres màscares el detenen, donant-se a conèixer tot dient que ja saben tota la veritat. Don Giovanni ha estat descobert, però, malgrat que tots l’acusen i l’envolten, afirma rotundament que res no li fa por i pot escapolir- se seguit per Leporello (“Trema, trema, o scellerato!”).

Acte II

Leporello no està gens content amb Don Giovanni i el vol deixar (“Eh, via buffone!”). El patró el convenç del contrari donant-li més diners. Després continua amb el seu pla de seduccions: ara li interessa la donzella de Donna Elvira. Per obtenir-ne els favors, els dos homes canvien els vestits i fan sortir Donna Elvira de casa seva (“Ah, taci, ingiusto core!”). La noia se’n va amb Leporello pensant que és Don Giovanni i aquest canta una serenata a la donzella sota el balcó (“Deh vieni alla finestra”). És interromput per Masetto i altres pagesos que el busquen per matar-lo. Fent-se passar per Leporello, Don Giovanni fa veure que s’uneix a ells i els fa anar en diferents direccions i, quan es queda sol amb Masetto (“Metà di voi qua vadano”), aprofita per clavar-li una bona pallissa. Masetto queda malferit. Apareix, però, Zerlina, que promet cuidar-lo i guarir-lo de forma molt especial (“Vedrai, carino”).

En una altra banda hi ha Donna Elvira i Leporello (“Sola, sola in buio loco”). Arriben Donna Anna i Don Ottavio, i també Zerlina i Masetto. Creient tots que Leporello és Don Giovanni, el volen castigar de mala manera, malgrat les súpliques de Donna Elvira. El criat, mort de por, es dona a conèixer i tots queden estupefactes. Leporello, veient que van per ell, demana pietat (“Ah, pietà, signori miei”) i, finalment, s’escapa. Don Ottavio vol fer les coses ben fetes i anuncia que exposarà el cas a la justícia (“Il mio tesoro intanto”). Donna Elvira, desesperada en veure’s novament burlada per Don Giovanni, de qui està molt enamorada, manifesta el seu contrast de sentiments: venjança i amor a la vegada (“In quali eccesi... Mi tradi...”).

Don Giovanni i Leporello es retroben al cementiri i li explica al servent amb tota despreocupació totes les conquestes que ha fet d’ençà que s’han deixat. De sobte, una veu d’ultratomba li diu que deixarà de riure abans que es faci de dia. Qui ha parlat noés altre que l’estàtua del Commendatore. Don Giovanni, furiós, ordena a Leporello que convidi l’estàtua a sopar, cosa que el criat aconsegueix fer amb prou feines, ja que està mort de por (“O statua gentilissima”). L’estàtua accepta la invitació.

A casa de Donna Anna, Don Ottavio li demana tranquil·litat i que es casin ja. Ella li diu que encara no i que no la pressioni (“Crudele!... Non mi dir, bell’idol mio”).

Al palau tot és a punt per sopar (“Già la mensa è preparata”). Don Giovanni entra i comença a menjar i Leporello l’imita d’amagat, mentre una petita orquestra toca temes de moda. Arriba Donna Elvira per fer un últim intent per salvar Don Giovanni (“L’ultima prova dell’amor mio”). Ell no en vol saber res però la convida a sopar. La dona, desesperada, fuig. Quan ha sortit, fa un xiscle i Don Giovanni envia Leporello a veure què passa. El criat també crida i torna esporuguit: està arribant l’estàtua del Commendatore, que truca a la porta.

Leporello s’amaga i Don Giovanni ha d’obrir ell mateix. L’estàtua entra i li diu que ha complert i que ara és ell qui el convida a sopar (“Don Giovanni, a cenar teco m’invitasti”). El llibertí diu que no és un covard i ho accepta. Es donen la mà i Don Giovanni queda glaçat: és el fred de la mort. L’estàtua i un cor d’esperits infernals l’exhorten al penediment. Don Giovanni, ferm fins al final, s’hi nega i és engolit per l’infern.

Arriben al palau Donna Anna, Donna Elvira, Don Ottavio, Zerlina i Masetto (“Ah! Dove è il perfido”). Venen decidits a buscar Don Giovanni per tal de portar-lo a la justícia, però no el troben i Leporello els explica el que ha passat. Tots ells manifesten la seva alegria pel càstig del llibertí i acaben cantant una estrofa sobre la mala vida: “Questo è il fin di chi fa mal! E de’ perfidi la morte alla vita è sempre ugual!” (“Heus ací la fi del malvat! La mort dels pèrfids sempre és igual a la seva vida”).

algú havia donat
nom a les coses,
i els homes ens distrèiem
velant les coses
i donant-los foscor,
mentre que la resta d’animals,
sense dits per comptar,
continuaven en la llum i els colors
de les coses, sense reixes.
nosaltres tot ho explicàvem.

Barítons & Baixos
Alejandro Chelet
Jordi Ferrer
Roger Reverter
Fabián Reynolds
Jordi Tugas

Director
Mtre. Daniel Gil de Tejada

Sots-Directora
Andrea Álvarez

Orquestra Simfònica del Vallès

Director titular: Xavier Puig

Responsable de programació: Jordi Cos

Concertino titular: Marta Cardona

Concertino associat: Javier Mateos

Violins 1rs: María Dolores González*, Canòlich Prats**, Joaquim Giménez, Narcís Moltó, Anna Maria Garcia, Siyi Xia, Pamela Muñoz i Helena Muñoz

Violins 2ns: Giovanni Giri*, Xavier Buira**, Jose David Fuenmayor, Joan Montero, Xavier Riba i Inés Sanchís.

Violes: Miquel Còrdoba*, Patricia Torres**, Lynn Jo Barton, Josep Bosch i Lluís Cabal

Violoncels: Romain Boyer*, Eva Otero**, Montserrat Biosca i Joan Esplugas

Contrabaixos: Joan Collell*, Manel Ortega** i Pietro Marmora

Flautes: Elisabet Franch*, Pol Abellán** i Marta Torres**

Oboè: Òscar Diago*, Roberto Ordax* i Núria Moreno**

Clarinets: Toni Galán* i Jose Maria Martínez**

Fagot: Pau Solà* i Ariane Pérez**

Trompes: Carles Lizondo* i Carles Domingo**

Trompetes: Carlos Megías* i Alexandre Baiget**

Trombons: Francisco Palasí*, Alberto Poggialini**
i Sergi Alonso**

Timpani: Marc Cabero*

Mandolina: Lluís Cabal*

Banda escenari: Laia Pujolassos*, Gala Cebotari*, Joan Palet* i Mònica Serra*

* Solista
** Assistent solista

On early music

Francesco Tristano, piano i electrònica

Obres de Tristano, Philips, Bull, Frescobaldi i Gibbons