Les seus de l’SWR Symphonieorchester són dues sales de concerts alemanyes importants, la Liederhalle Stuttgart i la Konzerthaus Freiburg (Friburg de Brisgòvia). L’orquestra és el resultat de la fusió entre la Radio-Sinfonieorchesters Stuttgart des SWR i l’SWR Sinfonieorchesters Baden-Baden und Freiburg el setembre del 2016. El seu perfil artístic inclou per un igual enfocaments interpretatius històricament informats, l’interès pel repertori central clàssic i romàntic i, així mateix, per la música contemporània. El setembre del 2025 François-Xavier Roth va assumir el càrrec de director titular i director artístic de l’SWR Symphonieorchester, en substitució de Teodor Currentzis, que va dirigir l’orquestra entre els anys 2018 i 2024.

Els compromisos habituals de l’SWR Symphonieorchester són els seus cicles de concerts a Stuttgart, Friburg de Brisgòvia i Mannheim, així com també les actuacions al Festival de Música Nova de Donaueschingen i el Festival SWR de Schwetzingen. Des del 2020 l’SWR Symphonieorchester és l’orquestra resident del Festival de Pasqua de Baden-Baden. Ha estat convidada repetidament a oferir actuacions al Festival de Salzburg i a l’Elbphilharmonie d’Hamburg, com també a Berlín, Dortmund, Essen, Frankfurt, Colònia, Edimburg, Londres, Barcelona, Madrid, Viena i Varsòvia.

Ha treballat amb directors de gran reconeixement internacional, com Herbert Blomstedt, Peter Eötvös, Christoph Eschenbach, Pablo Heras-Casado, Manfred Honeck, Jakub Hrůša, Eliahu Inbal, Ingo Metzmacher, Kent Nagano, Sir Roger Norrington, Jonathan Nott, Andrés Orozco-Estrada, Eva Ollikainen, Michael Sanderling i Giedrė Šlekytė. I entre els solistes, Leif Ove Andsnes, Yulianna Avdeeva, Renaud Capuçon, Sol Gabetta, Martin Grubinger, Isabelle Faust, Vilde Frang, Hilary Hahn, Janine Jansen, Alexandre Kantorow, Sabine Meyer, Emmanuel Pahud, Fazil Say, Gil Shaham, Antoine Tamestit i Christian Tetzlaff. Des del setembre de 2024 la violinista Patricia Kopatchinskaja n’és sòcia artística durant dues temporades.

Cada any l’ampli programa d’educació musical de l’SWR Symphonieorchester arriba a uns vint mil nens, joves i adults al seu àmbit d’intervenció, al qual s’han de sumar les nombroses retransmissions de concerts de SWR Kultur i els estrímings per SWR.de/so, que permeten a molts amants de la música d’arreu del món gaudir dels concerts de l’orquestra.

Des del 2024 l’SWR Symphonieorchester és soci oficial de La Maestra, el concurs internacional més important per a joves dones directores d’orquestra.

D’origen franco-suís, va començar a estudiar música als sis anys. El 1990 es va graduar amb el primer premi del Conservatori de París i amplià coneixements amb Aurèle Nicolet. Guanyà el primer premi dels concursos de Duino, Kobe i Ginebra, i als vint-i-dos anys va entrar a la Berliner Philharmoniker com a flauta principal, sota la direcció de Claudio Abbado, càrrec que continua ocupant avui dia. A més, gaudeix d’una extensa carrera internacional com a solista i músic de cambra.

Pahud actua habitualment en destacats cicles de concerts, festivals i amb orquestres d’arreu, i ha col·laborat com a solista amb directors de prestigi, com Abbado, Antonini, Barenboim, Boulez, Fischer, Gergiev, Gardiner, Harding, Järvi, Maazel, Nézét-Séguin, Orozco-Estrada, Perlman, Pinnock, Rattle, Rostropóvitx i Zinman.

En la seva faceta de músic de cambra, habitualment ofereix recitals amb els pianistes Eric Le Sage, Alessio Bax, Yefim Bronfman, Hélène Grimaud i Stephen Kovacevich, a més de participar en projectes de jazz amb Jacky Terrasson. El 1993 Emmanuel Pahud va fundar el Festival de Música d’Estiu a Salon de Provença juntament amb Eric Le Sage i Paul Meyer, que continua sent un festival de música cambra únic avui dia. També actua i fa enregistraments de música de cambra amb Les Vents Français, un dels principals quintets de vent, que agrupa François Leleux, Paul Meyer, Gilbert Audin i Radovan Vlatkovic.

Compromès amb l’expansió del repertori per a flauta, cada any encarrega obres noves per a flauta a compositors com ara Elliott Carter, Marc-André Dalbavie, Thierry Escaich, Toshio Hosokawa, Michaël Jarrell, Philippe Manoury, Matthias Pintscher, Christian Rivet, Eric Montalbetti, Luca Francesconi o Erkki-Sven Tüür.

Des del 1996 ha enregistrat una quarantena d’àlbums en exclusiva per EMI-Warner Classics, i tots han rebut lloances i premis de la crítica, la qual cosa ho converteix en una de les contribucions més rellevants a la música enregistrada per a flauta.

Emmanuel Pahud va guanyar el Premi de Música Léonie Sonning 2024 i va rebre el títol de Chevalier dans l’Ordre des Arts et des Lettres per la seva contribució a la música i també és membre honorari de la Royal Academy of Music.

És un dels directors i programadors més imaginatius actualment, a més de ser un comunicador carismàtic, amb una curiositat intel·lectual infinita. Aporta perspectives noves a tota mena de música clàssica, ja sigui interpretant música barroca o Stravinsky amb instruments originals, ja sigui dirigint obres mestres modernes que són icòniques del gran format o bé presentant estàndards favorits del públic.

Mitjançant el foment d’associacions musicals a llarg termini, Roth persegueix el desenvolupament de sons orquestrals distintius i la interactuació amb el públic local, un objectiu que ha assolit amb les successives orquestres que ha dirigit. El setembre del 2025 va assumir el càrrec de director titular i director artístic de l’SWR Symphonieorchester. Anteriorment va ser director titular de la formació predecessora, SWR Sinfoniorchester Freiburg & Baden-Baden, del 2011 al 2016.

Com a director general musical de la Gürzenich-Orchester i l’Oper Köln del 2015 al 2024, es va basar en el llegat pioner de l’orquestra després d’haver estrenat obres de Mahler, Brahms i Richard Strauss, alhora que estrenà moltes obres noves. És director convidat principal de la London Symphony Orchestra des del 2017.

El 2003 va fundar Les Siècles per interpretar un ampli repertori amb els instruments per als quals va ser compost i per il·luminar les connexions entre la música de diverses èpoques, tot oferint revelacions emocionants sobre diverses mons sonors. Els seus projectes han inclòs la recreació del so original de La consagració de la primavera de Stravinsky, Daphnis et Chloé de Ravel i Pélleas et Mélisande de Debussy. Ell i l’orquestra han fet gires per Europa, la Xina i el Japó, en què van actuar al Musikfest de Berlín, BBC Proms, festivals d’Edimburg i Enescu. Van celebrar el seu vintè aniversari la temporada 2023-24 amb diverses gires i projectes especials.

Roth aporta el seu carisma i domini a la col·laboració en projectes ambiciosos i amb impacte. Així, els darrers anys, l’èpica òpera Die Soldaten de Bernd Alois Zimmermann, dirigida escènicament per Calixto Bieito, i el tríptic espacial a gran escala Köln Trilogie de Philippe Manoury. El 2023 va encapçalar les celebracions del centenari de Ligeti organitzant un festival de dues setmanes a la Maison Radio France que en va incloure l’obra mestra que convida a la reflexió: Le Grand Macabre.

L’acostament a nous públics és una part essencial de la feina de Roth, ja sigui parlant des del podi o treballant amb joves i aficionats. Amb el Festival Berlioz i Les Siècles va fundar la Jeune Orchestre Européen Hector Berlioz, que disposa de la seva pròpia col·lecció d’instruments d’època i l’any passat va interpretar Les troyens à Carthage a la localitat de naixement de Berlioz. A Colònia va iniciar una orquestra comunitària i el seu programa Ohrenauf! fou guardonat amb un Premi a la Producció Jove d’Ohren. La seva sèrie de televisió Presto! va atreure audiències setmanals de més de tres milions d’espectadors a França. Té un paper principal al Panufnik Composers Scheme de l’LSO, on assessora joves compositors emergents.

La prolífica discografia de Francesc-Xavier Roth, guardonada en diverses ocasions, inclou la integral dels poemes simfònics de Richard Strauss, ballets de Stravinsky, cicles Ravel i Berlioz, Simfonies de Bruckner, Mahler i Schumann, i àlbums que commemoren el centenari de Debussy. Va rebre el premi honorífic de la crítica alemanya el 2020, tot esdevenint el director més jove a rebre’l. Va ser nomenat cavaller de la Légion d’Honneur el 2017 i guardonat amb el Premi al Director atorgat per la Royal Philharmonic Society el 2024, en què el jurat el qualificà com un “Mides musical dels temps moderns”.