Programa de mà
Daniel Ligorio & Mònica Glaenzel
–Granada 1920Tardes al Palau
Dimecres, 15 d'abril de 2026 – 19 h
Sala de Concerts


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Daniel Ligorio, piano
Mònica Glaenzel, narradoraFederico García Lorca (1898-1936)
Manuel de Falla (1876-1946)Granada 1920
Un fred 15 de gener de 1920 Federico García Lorca* es va presentar a casa de Manuel de Falla i després de saludar-se li va dir: “Don Manuel, vull ser el seu amic”...*Poema del cante jondo
Cuatro piezas españolasAragonesa
Cubana
Montañesa
Andaluza*Romancero gitano
Suite de El sombrero de tres picosDanza de la molinera
Danza de los vecinos
Danza del molinero
Danza del corregidor
Danza final (jota)*Poeta en Nueva York
Fantasia Baetica*Llanto por Ignacio Sánchez Mejías
Suite de El amor brujoPantomima
Danza del terro
Círculo mágico
Danza ritual del fuego
Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#piano #aniversaris #nousformats
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Manuel de Falla, de qui enguany se celebra el 150è aniversari del naixement, fou un dels compositors espanyols més universals de la primera meitat del segle XX. La seva música, arrelada en el folklore andalús, però projectada amb un llenguatge refinat i personal, capta l’essència de l’Espanya del moment. D’aquest geni adscrit al nacionalisme musical, avui se n’escoltaran algunes joies interpretades pel pianista Daniel Ligorio i l’actriu Mònica Glaenzel. Ambdós artistes uneixen música i paraula a Granada 1920, un espectacle que s’inspira en l’univers sonor i literari de Falla.
Quines són les claus del concert?
El compositor andalús es va moure en cercles artístics i intel·lectuals des de ben jove, però va ser en fixar la residència a Granada, l’any 1920, quan va travar una profunda amistat amb el poeta Federico García Lorca. Junts van compartir l’interès per la cultura popular i, poc després, van emprendre una sèrie de viatges per la província de Granada a la recerca de cançons tradicionals, una experiència que marcaria l’imaginari musical i literari d’ambdós artistes. D’aquella fecunda relació, en donen testimoni les cartes que es van intercanviar, i avui Daniel Ligorio i Mònica Glaenzel l’acosten en una vetllada on la música de Falla dialoga amb la paraula epistolar, tot teixint una dramatúrgia que ens submergeix a l’època i l’univers d’aquests dos grans genis.
A què he de parar atenció?
Cuatro piezas españolas és la primera composició per a piano de Falla que mostra amb plenitud la seva maduresa. L’impuls de Felip Pedrell, així com el coneixement i l’estudi de l’obra d’Albéniz, Debussy o Granados, foren determinants perquè el compositor gadità assolís la veu pròpia que ja és present en aquestes peces. La transcripció per a piano del propi Falla del ballet El sombrero de tres picos s’articula amb danses plenes de color i ritme que evoquen el seu caràcter narratiu: el fandango de “La molinera”, la farruca d’“El molinero”, fins al minuet d’“El corregidor” i la vibrant jota final. El programa continua amb una suite de l’òpera El amor brujo, una de les partitures més emblemàtiques de Falla, on conflueixen el misteri del cante jondo i la tensió dramàtica. Es completa amb la Fantasia Baetica, obra d’exigent lirisme i gran profunditat expressiva, considerada un dels cims del repertori pianístic espanyol.
Sabies que...
Al principi de la dècada del 1920 Falla i García Lorca van unir esforços per organitzar el I Concurso de Cante Jondo a Granada, una iniciativa clau per a la cultura espanyola del moment. Amb el suport del Centro Artístico y Literario i de diversos intel·lectuals, van alertar sobre el perill de desaparició d’aquest cant primitiu andalús, que consideraven un tresor musical. El certamen, tot i tenir un origen modest, va aconseguir una gran repercussió i va ser fonamental per reivindicar el flamenc com a expressió artística.
Comentari
“Yo he de deciros, y lo digo con toda el alma, que, sin los catalanes, acaso no hubiera podido llegar a realizar mi obra, ni a ser quien soy”. Amb aquestes paraules, pronunciades el 1925 després d’un Festival Falla al Palau de la Música Catalana, Manuel de Falla reconeixia el paper decisiu que Catalunya tingué en la seva trajectòria artística i humana. En el 150è aniversari del seu naixement, el Palau de la Música Catalana –escenari d’estrenes mundials tan emblemàtiques com el Concerto per clavicembalo– li ret homenatge amb un concert extraordinari que el vincula amb el seu gran amic i còmplice: Federico García Lorca.
La relació entre Falla i Lorca fou molt més que una afinitat artística aïllada. Fascinats pel cante jondo i per la recerca d’una essència andalusa profunda, convertiren la tradició en matèria d’avantguarda. Lorca trobà també a Catalunya amistat, reconeixement i llibertat creativa: Barcelona el consagrà com a dramaturg modern, i l’entorn de Dalí i Cadaqués influí decisivament en la seva evolució estètica.
El programa traça un recorregut poètic i musical per aquest univers compartit. El Poema del cante jondo (1920), nascut en sintonia amb Falla, dialoga amb les Cuatro piezas españolas (1906-1909) dedicades a Isaac Albéniz i estrenades a París pel pianista català Ricard Viñes. El Romancero gitano (1928), amb la seva simbologia de nit, lluna i llibertat perseguida, acompanya la Suite d’El sombrero de tres picos, ballet estrenat a Londres el 1919 pels Ballets Russos de Diaghilev amb decorats i vestuari de Picasso, que consagrà Falla en el panorama internacional.
Poeta en Nueva York (1929-1930), escrit durant l’estada de Lorca a la Universitat de Colúmbia, expressió d’angoixa i fascinació davant la modernitat urbana, ressona amb la Fantasia Baetica (1919), dedicada a Arthur Rubinstein i estrenada a Nova York el 1920: una evocació tel·lúrica d’Andalusia –la Baetica romana. I el tràgic Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935) culmina amb fragments d’El amor brujo (1915), on Falla sublimà el flamenc amb la hipnòtica “Danza ritual del fuego”, símbol de passió i redempció de Candelas, la protagonista.
El pianista Daniel Ligorio i la rapsoda Mònica Glaenzel donen vida a aquest diàleg intens entre música i paraula. Lorca-Falla, Falla-Lorca: dues veus imprescindibles del segle XX, unides per l’amistat i per la voluntat de convertir la tradició en modernitat. Cent cinquanta anys després, la música de Falla retorna al Palau de la Música Catalana, un escenari que forma part essencial de la seva història artística.
Albert Fontelles-Ramonet, doctor en musicologia
Biografies
Biografies


Daniel Ligorio, piano
Considerat per la crítica i el públic un dels pianistes de més projecció del panorama nacional, ha ofert recitals en solitari i amb orquestra a les sales i els festivals més prestigiosos del país, tot assolint grans èxits de crítica i públic. Cal destacar l’opinió sobre ell del cèlebre compositor Xavier Montsalvatge: “L’art pianístic de Daniel Ligorio no enganya, perquè és per sobre de tot, autèntic”, referint-se a un recital a l’Auditorio Nacional de España amb l’Orquesta de RTVE; també el crític Xavier Cester ha escrit que “des de la inoblidable visita de Claudio Arrau, no escoltàvem a Barcelona un Emperador pianísticament tan extraordinari”, amb motiu de la seva interpretació del Concert núm. 5 de Beethoven al Palau de la Música amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Els últims anys ha intervingut en projectes tan importants com l’enregistrament del Concert per a piano i orquestra de Joaquín Rodrigo per al segell Naxos; l’estrena internacional, amb motiu del cinquantenari de Juventudes Musicales de España, del Concert per a dos pianos i orquestra, “Juventus” d’Antón García Abril; l’enregistrament de la integral per a piano de Manuel de Falla, i la dels Trios de Turina per a piano, violí i violoncel amb el Trio Arriaga, així com els àlbums sobre George Gershwin i també sobre Enric Granados per a Warner Music. Des del 2005 és professor de piano i música de cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Els seus premis com a pianista i component de diversos grups de cambra li han obert les portes a gires importants, tant per Europa com Amèrica i l’Àsia, entre els quals destaquen el del Concurso Nacional de Juventudes Musicales de España, el Premi Infanta Cristina o el de la Fundación Yamaha i, d’abast internacional, el Kendall Taylor Beethoven Piano Prize, Quilter Piano Competition, Hopkinson Gold Medal & Sydney & Peggy Shimmin Piano Prize, com també l’International Tournament Competition i el primer premi del Concurs Gaetano Zinnetti a Verona.
Ha col·laborat amb el Quartet Brodsky, Quartet de la Gewandhaus de Leipzig, Quartet de Praga, quartet Pezze Italiano, i amb els directors Marcello Biotti, Robert King, Josep Pons i les orquestres més prestigioses del país, com ara les simfòniques de Sevilla, Màlaga, Còrdova, Galícia, Múrcia, Extremadura, Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona, Orquesta de RTVE, Orquestra Gulbenkian de Lisboa... També cal destacar la seva col·laboració com a assessor musical amb el director Ventura Pons en l’enregistrament de fragments pianístics per a la seva pel·lícula The food of love.
Biografies


Mònica Glaenzel, narradora
Mònica Glaenzel Ribas és actriu i directora teatral, llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Amb una trajectòria sòlida i continuada als escenaris catalans, ha treballat en produccions de companyies i teatres de referència: Romea, Goya, Condal, Borràs, Lliure o Nacional de Catalunya.
Al llarg de la seva carrera ha participat en muntatges molt diversos, entre els quals destaquen Conqueridors de Ramon Madaula al Teatre Goya, Hip Hop Big! d’Elisenda Roca al Teatre Romea, El tràmit de Fernando Trias de Bes al Teatre Borràs, Fes-me una perduda de Mercè Sarrias, Marits i mullers de Woody Allen amb direcció d’Àlex Rigola, M.A.R.I.L.U.L.A. de Lena Kitsopoulou dirigida per Josep Maria Mestres, o No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti al Teatre Condal. També ha format part dels espectacles Romeo i Julieta amb direcció de Santi Arnal i l’Orquestra del Vallès al Teatre Grec, El dia del profeta de Joan Brossa al TNC o L’ham de Gemma Rodríguez a la Sala Beckett. Entre els seus treballs més recordats hi ha també Excuses de Jordi Sànchez, Joel Joan i Pep Antón Muñoz, i Soc lletja de Jordi Sànchez i Sergi Belbel, espectacle que es va representar tant a Barcelona com a Madrid. El 2026 participa a Narracions Romeo i Julieta de Serguei Prokófiev, sota la direcció de Santi Arnal.
Paral·lelament a la carrera d’actriu, també ha desenvolupat tasques de direcció escènica, com en Una butaca al pol Nord, estrenada a la Sala Flyhard el 2024.
En televisió ha participat en nombroses sèries populars. El gran públic la recorda especialment pel seu paper a Plats bruts (TV3) i posteriorment ha format part de ficcions com ara L’un per l’altre, Ventdelplà, Maricón perdido (El Terrat), Com si fos ahir (3Cat) o Mamen Mayo (SkyShowtime). Més recentment participa a la sèrie Ets i uts de 3Cat (2025-2026).
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 11.06.26 – 19 h
Sala de ConcertsBrotons i Guinovart
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorS. Brotons: Simfonia núm. 6, op. 122, “Concisa”
A. Guinovart: Simfonia GaudíPreu: de 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Daniel Ligorio & Mònica Glaenzel
–Granada 1920Tardes al Palau
Dimecres, 15 d'abril de 2026 – 19 h
Sala de Concerts

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Daniel Ligorio, piano
Mònica Glaenzel, narradoraFederico García Lorca (1898-1936)
Manuel de Falla (1876-1946)Granada 1920
Un fred 15 de gener de 1920 Federico García Lorca* es va presentar a casa de Manuel de Falla i després de saludar-se li va dir: “Don Manuel, vull ser el seu amic”...*Poema del cante jondo
Cuatro piezas españolasAragonesa
Cubana
Montañesa
Andaluza*Romancero gitano
Suite de El sombrero de tres picosDanza de la molinera
Danza de los vecinos
Danza del molinero
Danza del corregidor
Danza final (jota)*Poeta en Nueva York
Fantasia Baetica*Llanto por Ignacio Sánchez Mejías
Suite de El amor brujoPantomima
Danza del terro
Círculo mágico
Danza ritual del fuego
Aquest concert té una durada de 75 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#piano #aniversaris #nousformats
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Manuel de Falla, de qui enguany se celebra el 150è aniversari del naixement, fou un dels compositors espanyols més universals de la primera meitat del segle XX. La seva música, arrelada en el folklore andalús, però projectada amb un llenguatge refinat i personal, capta l’essència de l’Espanya del moment. D’aquest geni adscrit al nacionalisme musical, avui se n’escoltaran algunes joies interpretades pel pianista Daniel Ligorio i l’actriu Mònica Glaenzel. Ambdós artistes uneixen música i paraula a Granada 1920, un espectacle que s’inspira en l’univers sonor i literari de Falla.
Quines són les claus del concert?
El compositor andalús es va moure en cercles artístics i intel·lectuals des de ben jove, però va ser en fixar la residència a Granada, l’any 1920, quan va travar una profunda amistat amb el poeta Federico García Lorca. Junts van compartir l’interès per la cultura popular i, poc després, van emprendre una sèrie de viatges per la província de Granada a la recerca de cançons tradicionals, una experiència que marcaria l’imaginari musical i literari d’ambdós artistes. D’aquella fecunda relació, en donen testimoni les cartes que es van intercanviar, i avui Daniel Ligorio i Mònica Glaenzel l’acosten en una vetllada on la música de Falla dialoga amb la paraula epistolar, tot teixint una dramatúrgia que ens submergeix a l’època i l’univers d’aquests dos grans genis.
A què he de parar atenció?
Cuatro piezas españolas és la primera composició per a piano de Falla que mostra amb plenitud la seva maduresa. L’impuls de Felip Pedrell, així com el coneixement i l’estudi de l’obra d’Albéniz, Debussy o Granados, foren determinants perquè el compositor gadità assolís la veu pròpia que ja és present en aquestes peces. La transcripció per a piano del propi Falla del ballet El sombrero de tres picos s’articula amb danses plenes de color i ritme que evoquen el seu caràcter narratiu: el fandango de “La molinera”, la farruca d’“El molinero”, fins al minuet d’“El corregidor” i la vibrant jota final. El programa continua amb una suite de l’òpera El amor brujo, una de les partitures més emblemàtiques de Falla, on conflueixen el misteri del cante jondo i la tensió dramàtica. Es completa amb la Fantasia Baetica, obra d’exigent lirisme i gran profunditat expressiva, considerada un dels cims del repertori pianístic espanyol.
Sabies que...
Al principi de la dècada del 1920 Falla i García Lorca van unir esforços per organitzar el I Concurso de Cante Jondo a Granada, una iniciativa clau per a la cultura espanyola del moment. Amb el suport del Centro Artístico y Literario i de diversos intel·lectuals, van alertar sobre el perill de desaparició d’aquest cant primitiu andalús, que consideraven un tresor musical. El certamen, tot i tenir un origen modest, va aconseguir una gran repercussió i va ser fonamental per reivindicar el flamenc com a expressió artística.
Comentari
“Yo he de deciros, y lo digo con toda el alma, que, sin los catalanes, acaso no hubiera podido llegar a realizar mi obra, ni a ser quien soy”. Amb aquestes paraules, pronunciades el 1925 després d’un Festival Falla al Palau de la Música Catalana, Manuel de Falla reconeixia el paper decisiu que Catalunya tingué en la seva trajectòria artística i humana. En el 150è aniversari del seu naixement, el Palau de la Música Catalana –escenari d’estrenes mundials tan emblemàtiques com el Concerto per clavicembalo– li ret homenatge amb un concert extraordinari que el vincula amb el seu gran amic i còmplice: Federico García Lorca.
La relació entre Falla i Lorca fou molt més que una afinitat artística aïllada. Fascinats pel cante jondo i per la recerca d’una essència andalusa profunda, convertiren la tradició en matèria d’avantguarda. Lorca trobà també a Catalunya amistat, reconeixement i llibertat creativa: Barcelona el consagrà com a dramaturg modern, i l’entorn de Dalí i Cadaqués influí decisivament en la seva evolució estètica.
El programa traça un recorregut poètic i musical per aquest univers compartit. El Poema del cante jondo (1920), nascut en sintonia amb Falla, dialoga amb les Cuatro piezas españolas (1906-1909) dedicades a Isaac Albéniz i estrenades a París pel pianista català Ricard Viñes. El Romancero gitano (1928), amb la seva simbologia de nit, lluna i llibertat perseguida, acompanya la Suite d’El sombrero de tres picos, ballet estrenat a Londres el 1919 pels Ballets Russos de Diaghilev amb decorats i vestuari de Picasso, que consagrà Falla en el panorama internacional.
Poeta en Nueva York (1929-1930), escrit durant l’estada de Lorca a la Universitat de Colúmbia, expressió d’angoixa i fascinació davant la modernitat urbana, ressona amb la Fantasia Baetica (1919), dedicada a Arthur Rubinstein i estrenada a Nova York el 1920: una evocació tel·lúrica d’Andalusia –la Baetica romana. I el tràgic Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935) culmina amb fragments d’El amor brujo (1915), on Falla sublimà el flamenc amb la hipnòtica “Danza ritual del fuego”, símbol de passió i redempció de Candelas, la protagonista.
El pianista Daniel Ligorio i la rapsoda Mònica Glaenzel donen vida a aquest diàleg intens entre música i paraula. Lorca-Falla, Falla-Lorca: dues veus imprescindibles del segle XX, unides per l’amistat i per la voluntat de convertir la tradició en modernitat. Cent cinquanta anys després, la música de Falla retorna al Palau de la Música Catalana, un escenari que forma part essencial de la seva història artística.
Albert Fontelles-Ramonet, doctor en musicologia
Biografies
Daniel Ligorio, piano

Considerat per la crítica i el públic un dels pianistes de més projecció del panorama nacional, ha ofert recitals en solitari i amb orquestra a les sales i els festivals més prestigiosos del país, tot assolint grans èxits de crítica i públic. Cal destacar l’opinió sobre ell del cèlebre compositor Xavier Montsalvatge: “L’art pianístic de Daniel Ligorio no enganya, perquè és per sobre de tot, autèntic”, referint-se a un recital a l’Auditorio Nacional de España amb l’Orquesta de RTVE; també el crític Xavier Cester ha escrit que “des de la inoblidable visita de Claudio Arrau, no escoltàvem a Barcelona un Emperador pianísticament tan extraordinari”, amb motiu de la seva interpretació del Concert núm. 5 de Beethoven al Palau de la Música amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Els últims anys ha intervingut en projectes tan importants com l’enregistrament del Concert per a piano i orquestra de Joaquín Rodrigo per al segell Naxos; l’estrena internacional, amb motiu del cinquantenari de Juventudes Musicales de España, del Concert per a dos pianos i orquestra, “Juventus” d’Antón García Abril; l’enregistrament de la integral per a piano de Manuel de Falla, i la dels Trios de Turina per a piano, violí i violoncel amb el Trio Arriaga, així com els àlbums sobre George Gershwin i també sobre Enric Granados per a Warner Music. Des del 2005 és professor de piano i música de cambra al Conservatori Superior de Música del Liceu.
Els seus premis com a pianista i component de diversos grups de cambra li han obert les portes a gires importants, tant per Europa com Amèrica i l’Àsia, entre els quals destaquen el del Concurso Nacional de Juventudes Musicales de España, el Premi Infanta Cristina o el de la Fundación Yamaha i, d’abast internacional, el Kendall Taylor Beethoven Piano Prize, Quilter Piano Competition, Hopkinson Gold Medal & Sydney & Peggy Shimmin Piano Prize, com també l’International Tournament Competition i el primer premi del Concurs Gaetano Zinnetti a Verona.
Ha col·laborat amb el Quartet Brodsky, Quartet de la Gewandhaus de Leipzig, Quartet de Praga, quartet Pezze Italiano, i amb els directors Marcello Biotti, Robert King, Josep Pons i les orquestres més prestigioses del país, com ara les simfòniques de Sevilla, Màlaga, Còrdova, Galícia, Múrcia, Extremadura, Orquesta Pablo Sarasate de Pamplona, Orquesta de RTVE, Orquestra Gulbenkian de Lisboa... També cal destacar la seva col·laboració com a assessor musical amb el director Ventura Pons en l’enregistrament de fragments pianístics per a la seva pel·lícula The food of love.
Mònica Glaenzel, narradora

Mònica Glaenzel Ribas és actriu i directora teatral, llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona. Amb una trajectòria sòlida i continuada als escenaris catalans, ha treballat en produccions de companyies i teatres de referència: Romea, Goya, Condal, Borràs, Lliure o Nacional de Catalunya.
Al llarg de la seva carrera ha participat en muntatges molt diversos, entre els quals destaquen Conqueridors de Ramon Madaula al Teatre Goya, Hip Hop Big! d’Elisenda Roca al Teatre Romea, El tràmit de Fernando Trias de Bes al Teatre Borràs, Fes-me una perduda de Mercè Sarrias, Marits i mullers de Woody Allen amb direcció d’Àlex Rigola, M.A.R.I.L.U.L.A. de Lena Kitsopoulou dirigida per Josep Maria Mestres, o No et vesteixis per sopar de Marc Camoletti al Teatre Condal. També ha format part dels espectacles Romeo i Julieta amb direcció de Santi Arnal i l’Orquestra del Vallès al Teatre Grec, El dia del profeta de Joan Brossa al TNC o L’ham de Gemma Rodríguez a la Sala Beckett. Entre els seus treballs més recordats hi ha també Excuses de Jordi Sànchez, Joel Joan i Pep Antón Muñoz, i Soc lletja de Jordi Sànchez i Sergi Belbel, espectacle que es va representar tant a Barcelona com a Madrid. El 2026 participa a Narracions Romeo i Julieta de Serguei Prokófiev, sota la direcció de Santi Arnal.
Paral·lelament a la carrera d’actriu, també ha desenvolupat tasques de direcció escènica, com en Una butaca al pol Nord, estrenada a la Sala Flyhard el 2024.
En televisió ha participat en nombroses sèries populars. El gran públic la recorda especialment pel seu paper a Plats bruts (TV3) i posteriorment ha format part de ficcions com ara L’un per l’altre, Ventdelplà, Maricón perdido (El Terrat), Com si fos ahir (3Cat) o Mamen Mayo (SkyShowtime). Més recentment participa a la sèrie Ets i uts de 3Cat (2025-2026).
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dijous, 11.06.26 – 19 h
Sala de ConcertsBrotons i Guinovart
Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, directorS. Brotons: Simfonia núm. 6, op. 122, “Concisa”
A. Guinovart: Simfonia GaudíPreu: de 25 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –































































