Programa de mà
Trio Fortuny & friends
—Cruixent, Schumann i Brahms
Petit Palau Cambra
Divendres, 27 de febrer de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, piano
Jonathan Brown, viola
Oliver Wille, violíI
Ferran Cruixent (1976)
ToccataFAIK (as far as I know...)
Robert Schumann (1810-1856)
Quartet amb piano, en Mi bemoll major, op. 47I. Sostenuto assai – Allegro ma non troppo
II. Scherzo: Molto vivace – Trio I – Trio II
III. Andante cantabile
IV. Finale: VivaceII
Johannes Brahms (1833-1897)
Quintet amb piano, en Fa menor, op. 34I. Allegro non troppo
II. Andante, un poco Adagio
III. Scherzo: Allegro
IV. Final: Poco sostenuto – Allegro non troppo – Presto, non troppoDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra #estrenes
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El compositor Ferran Cruixent i el Trio Fortuny uneixen el seu talent en aquesta vetllada que acomiada el conjunt com a formació resident del Palau. Per preparar el programa, els integrants del Trio Fortuny –el violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia– han convidat Jonathan Brown (viola) i Oliver Wille (violí) per fer música entre amics. Fascinat per la relació entre humans i tecnologia, Ferran Cruixent, que va ser compositor convidat de la temporada 2022-23 del Palau, evidencia en les seves partitures una gran capacitat per crear atmosferes i textures amb una forta càrrega poètica i emocional.
Quines són les claus del concert?
Aquestes característiques de la música de Cruixent, de qui avui s’estrenen Toccata i FAIK (as far as I know…), combinen de manera orgànica amb les obres de Schumann i Brahms que s’han programat. Es tracta de dos compositors romàntics que, amb conjunts diferents –un quartet amb piano i un quintet amb piano–, també treballen a la recerca de l’emoció, en el seu cas centrats en el discurs melòdic propi de la seva època. El recital apropa dos clàssics universals a la creació contemporània d’un dels compositors del país amb més estrenes internacionals.
A què he de parar atenció?
Tot i que el ventall d’interessos de Ferran Cruixent se centra en temes actuals com la tecnologia, la intel·ligència artificial, el món digital i la seva influència en la societat, les seves obres també cerquen una profunditat expressiva pròpia de tota creació musical. Les dues estrenes que avui es proposen conviden a obrir els sentits i a deixar-se dur per un llenguatge musical innovador que, com en els autors romàntics, també vol emocionar.
Sabies que...
Durant la temporada en què Ferran Cruixent va ser compositor convidat al Palau, hi va estrenar dues peces de formats ben diferents. L’Orquestra Simfònica del Vallès, al cicle Simfònics al Palau, va oferir Cyber Prelude, inspirada en la Simfonia núm. 6 de Txaikovski, mentre que el Cor de Cambra del Palau estrenava Metaverse II, una obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana.
Quan el compositor català el 2010 va presentar Cyborg, un encàrrec de la Staatskapelle Weimar que als Estats Units va interpretar per primer cop la Detroit Symphony (2013), va proposar una barreja d’instruments tradicionals i tecnologia digital. El director nord-americà Leonard Slatkin va declarar la seva sorpresa davant l’imaginatiu llenguatge de l’obra: “No s’assembla a res que hàgiu sentit abans”, va dir. “Cada membre de l’orquestra havia de descarregar-se un fitxer MP3 creat pel compositor; tots feien servir els seus propis telèfons a l’escenari mentre continuàvem tocant altres coses. Així, s’introduïa un dispositiu de comunicació a l’orquestra, tot demostrant que la tecnologia es pot combinar amb el que fem. L’anomena «cibercant». És fascinant”.
Comentari
Tradició i presència: del Romanticisme a la creació contemporània
El Trio Fortuny torna al Palau de la Música Catalana, un escenari amb el qual manté una relació sostinguda des del 2017, que l’ha consolidat com un dels conjunts de cambra més sòlids, versàtils i inspirats del panorama català actual. En aquesta nova aparició al Petit Palau, el grup presenta un programa d’alta intensitat expressiva que articula tres mirades complementàries sobre la tradició: el Romanticisme visionari de Robert Schumann, la síntesi madura de Johannes Brahms i dues noves creacions de Ferran Cruixent, una de les veus més rellevants de la composició catalana actual, que introdueixen una perspectiva contemporània en diàleg amb aquest llegat i amb la música entesa com a fet sonor i performatiu.
En el primer sentit, Toccata: els tres instruments com un únic organisme sonor, amb predomini de la verticalitat i sense jerarquies evidents, impulsats per una energia rítmica constant. Ho fa amb llenguatge que empra recursos del Renaixement i el Barroc, com l’ús de quintes justes, cordes a l’aire, imitacions i un contrapunt lliure sostingut per un moviment perpetu assolint un perfil minimalista en alguns trams, dins un marc tonal diatònic basat inicialment en el mode mixolidi (a partir de la nota Sol) evolucionant cap a un gir final pentatònic que introdueix un nou material tonal com un esclat de llum i sorpresa sonora. A nivell dinàmic comença en pianíssim (pp) i bascula amb canvis graduals fins a assolir el fortíssim (ff) al centre del moviment. A partir d’aquí hi ha contrastos que són més acusats i sobtats fins a extingir-se amb un acord fortíssim sobre el motiu germinal de la peça després d’una coda en pianíssim on predominen efectes arpegiats.
Per la seva part, a FAIK (as far as I know…) dialoga amb el passat des d’una perspectiva conceptual que qüestiona la relació entre cos, tecnologia i autenticitat: el títol és una transcripció sonora de fake (simulacre, còpia). Per això comença com un trio interpretat en directe, però en un moment determinat els intèrprets activen els seus telèfons mòbils per reproduir el mateix material musical i abandonen l’escenari, tot deixant-hi només la presència digital: la tecnologia incrustada a la vida quotidiana. Aquest gest, vinculat a la pràctica del cibercant –que ja va explorar a Cyborg per a orquestra simfònica–, posa en crisi la noció de presència i d’origen del so: allò que s’escolta ja no prové del gest viu, sinó de la seva còpia com a gest performatiu. FAIK no denuncia la tecnologia, sinó el desplaçament progressiu del cos i de l’experiència compartida en favor de la simulació, i obre una pregunta inquietant sobre què vol dir escoltar música avui.
El nucli del programa, no obstant, el formen dues obres cabdals del Romanticisme alemany, separades per una generació però unides per una continuïtat estètica i humana profunda. Schumann va ser el primer gran defensor del jove Brahms, a qui va presentar com “el destinat a expressar l’esperit del seu temps” a l’article Neue Bahnen (1853). Més enllà d’aquest gest de suport, entre els dos va esdevenir-se una afinitat compositiva d’alta intensitat expressiva, sotmesa a un rigor formal heretat del Classicisme, amb una perenne mirada cap a Beethoven i una eloqüència especial en la música de cambra, espai enaltit d’experimentació creativa on el quartet i el quintet amb piano van esdevenir espais privilegiats per al treball motívic, la conversa íntima entre veus i l’exploració d’una subjectivitat compartida. El programa traça així un recorregut entre dos pols complementaris del Romanticisme: l’impuls narratiu i poètic, d’una banda, i la concentració estructural i la densitat expressiva, de l’altra.
Tant al Quartet amb piano, op. 47 de Robert Schumann (1842) com al Quintet amb piano, op. 34 de Brahms (1866), Clara Schumann hi va tenir un paper decisiu: com a consellera de Brahms en la configuració definitiva del Quintet després que Brahms hagués compost una sonata per a dos pianos que era una adaptació d’un quintet per a cordes inicial, i com a intèrpret i testimoni privilegiada del Quartet, del qual va escriure al seu dietari: “Una vegada més he quedat fascinada davant aquesta obra tan fresca i juvenil com un primer treball”. Les dues obres parteixen de la forma clàssica per transformar-la des de dins, sota l’ombra de Beethoven, amb un piano que actua no com a solista, sinó com a motor discursiu d’una concepció gairebé simfònica del conjunt.
El primer moviment d’ambdues obres es basa en una forma sonata: dos temes en Schumann després d’una introducció solemne i meditativa de les cordes que estableix el clima expressiu del moviment. A nivell textural hi ha passatges de fort contrapunt i totes dues obres presenten una secció de desenvolupament basant-se en el primer tema: més breu en Brahms, mentre que Schumann, poc abans de la coda, introdueix un tema citació del seu lied “Er, der Herrlichste von allen” del cicle Amor i vida de dona. Brahms, per exemple, citarà la balada Le pas d’armes du roi Jean de Saint-Säens al quart moviment. Reconeixent-hi una exposició, un desenvolupament, una reexposició –relativament estàndard– i una coda elaborada; el resultat és una forma sonata lliure i complexa en ambdós.
Als moviments lents trobem, d’una banda, una de les pàgines líriques més colpidores de Schumann, construïda sobre cinc variacions amb un breu passatge intermedi, on el piano adopta un rol evocador en un clima de melangia i recolliment. De l’altra, en Brahms, un intermezzo d’intensitat continguda, amb abundants idees secundàries i una estructura ABA basada en un cant ampli i noble de les cordes, sostingut pel piano, com a espai de reflexió i d’intensitat continguda. Com a tercer moviment, Schumann concep un “Scherzo” d’aire lleugerament mendelssohnià amb dos trios contrastants que mantenen vincles subtils amb el material principal; mentre que Brahms presenta un moviment de força rítmica, vitalisme i festivitat, amb canvis d’humor, un episodi fugat i un trio central de caràcter solemne i folklòric. La recapitulació és textual.
Després d’un inici amb caràcter d’introducció lenta, melancòlica i en tonalitat menor en el cas de Brahms, els moviments finals d’ambdues obres adopten una fisonomia més heterogènia i expansiva: rondós-sonates molt lliures, amb múltiples temes, blocs contrastants, energia, brillantor i un intens treball contrapuntístic. El resultat és un impuls vital ple de tensió i llum que culmina dues grans composicions hereves de la projecció beethoveniana i de determinades obres de Schubert. Pel que fa a la recepció, el Quartet de Schumann, dedicat al comte rus Mathieu Wielhorski, s’estrenà públicament el 8 de desembre de 1844 al concert de comiat dels Schumann a Leipzig; el Quintet de Brahms s’escoltà a Baden el 1865 davant la princesa Anna de Hesse, amb un èxit notable, fins al punt que Hermann Levi afirmà: “És més bell del que es pugui expressar amb paraules […] ha fet una obra mestra”.
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Biografies
Trio Fortuny
A les portes de celebrar el seu desè aniversari, el Trio Fortuny viu una intensa activitat arreu d’Europa. Format pel violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia, el Trio Fortuny ha consolidat una proposta artística pròpia actuant en importants escenaris europeus i enregistrant el seu darrer àlbum, Echoes, amb obres de Suk, Magrané i Txaikovski.
Paral·lelament, el Trio manté un ferm compromís amb la música de nova creació. Aquesta temporada estrena diverses obres que li han estat dedicades, entre les quals destaquen noves composicions de Ferran Cruixent, Francesc Prat i Josep Ollé, així com un Triple Concert de Joan Magrané.
El Trio Fortuny col·labora amb diversos artistes, com la companyia de dansa Mal Pelo i la cantant Inés Cuello.
El diàleg entre els integrants del Trio Fortuny reflecteix influències de Ferenc Rados, Rainer Schmidt, Claudio Martínez, Gary Hoffman, Anton Kernjak, Dmitri Bashkirov i Jonathan Brown, entre d’altres. Han actuat en festivals i sales de referència, com el Wissembourg International Music Festival, Porta Ferrada, Festival de Torroella de Montgrí, Auditori de Barcelona, Festival Bachcelona, Palau de la Música de València, Temporada Ibercamera Girona, Centro Nacional de Difusión Musical i Palau de la Música Catalana, on estan en la tercera temporada de la seva residència artística.
Biografies
Jonathan Brown, viola
Nascut a Chicago, els seus principals mestres de viola van ser Martha Strongin Katz, Karen Tuttle, Heidi Castleman, Thomas Riebl i Veronika Hagen, i va rebre una influència profunda de Ferenc Rados i György Kurtág.
Del 2002 al 2024 va ser el violista del Quartet Casals, amb el qual va actuar a les principals sales de concerts d’Europa, Amèrica del Nord i l’Àsia. Amb el Quartet va fer nombrosos enregistraments per al segell Harmonia Mundi, amb un repertori que abasta des de Bach, Haydn, Mozart i Beethoven fins a Bartók, Ligeti i Xostakóvitx. Entre els moments més destacats figuren cicles complets de Beethoven a Berlín, Viena, Londres, Tòquio, Estocolm, Madrid i Barcelona, així com una residència artística al Palacio Real de Madrid, on el Quartet va tocar amb l’únic quartet d’instruments construït per Stradivari.
Com a violista convidat, Jonathan Brown ha col·laborat amb els quartets Tokyo, Jerusalem, Kuss, Marmen, Miro, Zemlinsky, Quiroga i Armida, i ha format part del jurat de concursos internacionals de quartet de corda a Londres, Salzburg, Praga i Katowice. També ha estat director artístic de l’orquestra de cambra Da Camara, de l’ensemble de música contemporània Funktion i de Musethica Espanya.
Actualment és professor de música de cambra al Colburn School Conservatory of Music de Los Angeles. Anteriorment va impartir classes de viola i música de cambra a l’ESMUC (Barcelona) i a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i ha ofert classes magistrals arreu d’Europa i dels Estats Units.
Biografies
Oliver Wille, violí
Va néixer a Berlín i va estudiar a diverses universitats d’Alemanya (Berlín i Colònia) i dels Estats Units (Indiana University i New England Conservatory). Com a cofundador del Kuss Quartet, reconegut internacionalment, va iniciar una vida molt activa en el camp de la música de cambra a una edat força jove. Entre els seus mestres hi ha Eberhard Feltz, Christoph Poppen, Mauricio Fuks, Walter Levin, membres dels quartets Cleveland i Alban Berg, així com György Kurtág i Ferenc Rados.
Oliver Wille escriu notes de programa i de CD i imparteix regularment conferències en espais com la Heidelberger Frühling, Elbphilharmonie d’Hamburg i Hannover.
Des del 2016 exerceix com a director artístic del Music Summer Festival Hitzacker; anteriorment va comissariar les sèries de música de cambra de Hannover i Frankfurt, i des del 2018 treballa com a director artístic del Concurs Internacional de Violí Joseph Joachim de Hannover, juntament amb Antje Weithaas.
El 2011 va esdevenir professor a la Universitat de Hannover, on imparteix una classe de quartet amb èxit internacional. Des del 2021 és també el vicepresident d’Arts; a més, ensenya a Itàlia i ofereix regularment classes magistrals.
Kuss Quartet després de guanyar el Concurs Alemany de Música i el prestigiós Premio Borciani el 2002, així com de ser seleccionat per l’ECHO (European Concert Hall Organisation) el 2003, ha actuat als principals escenaris de concerts d’arreu del món, com el Wigmore Hall de Londres, Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d’Amsterdam o Filharmònica de Berlín, i apareix habitualment en festivals internacionals d’Edimburg, Rheingau o Schubertiade de Schwarzenberg. A banda del format de concert tradicional, rep una atenció especial per la seva sèrie Kuss Plus en clubs nocturns de Berlín i per la seva col·laboració amb l’actor Udo Samel. El Kuss Quartet ha enregistrat nombrosos CD per a Sony, Onyx Classics i Rubicon Classics.
Oliver Wille ha participat en diversos projectes orquestrals amb l’Orchester der Deutschen Oper de Berlín, sota la direcció de Christian Thielemann, així com amb la Mahler Chamber Orchestra, sota Claudio Abbado, Kent Nagano, Daniel Harding i AndrisNelsons.
Biografies
Ferran Cruixent, compositor
Es formà en piano, violí, cant i teoria musical al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué els títols superiors en piano i teoria musical el 1999, i rebent mencions honorífiques en piano, harmonia, contrapunt i fuga. Posteriorment obtingué els títols superiors en composició (amb el professor Dr. hc Dieter Acker) i composició per a cinema i televisió (amb el professor Dr. Enjott Schneider) a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic, on completà el Màster en Composició el 2006, gràcies a una beca “la Caixa”-DAAD.
És un dels compositors catalans amb més projecció internacional de la seva generació. Una de les seves obres més destacades és Focs d’artifici, concert per a percussió i orquestra, que s’ha interpretat més de cinquanta vegades arreu del món.
Al Beethovenfest 2024 estrenà el concert triple Trinity amb el Sitkovetsky Trio i l’Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, sota la direcció d’Ivan Repušić. N’estan previstos nous concerts amb la Staatskapelle Weimar aquest 2026.
La seva música és coneguda per ser imaginativa, clarament estructurada, profundament emocional i d’una construcció densa. La fascinació per la relació entre l’ésser humà i la tecnologia és un element clau en moltes de les seves obres, que exploren tant els aspectes filosòfics com tecnològics del segle XXI. Desenvolupa la tècnica del cibercant combinant instruments tradicionals amb tecnologia, estrenada a la seva obra simfònica Cyborg l’any 2010.
El seu catàleg inclou obres per a orquestra, música de cambra, ballet, òpera i arts visuals. Ha estat interpretat internacionalment per més de cinquanta-cinc orquestres, com ara la Gewandhausorchester, Detroit Symphony Orchestra, Bayerisches Staatsorchester, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, OBC o Beijing Symphony Orchestra, entre d’altres. Que han estat dirigides per batutes de renom, com Leonard Slatkin, Ivan Repušić, Kazushi Ono, Christoph Poppen, Hannu Lintu o Karl-Heinz Steffens. Ha col·laborat amb conjunts i solistes de renom internacional, com Peter Sadlo (percussió), Alice i Sarah Ott (piano), Konstantin Krimmel (baríton), Mandelring Quartet, Sitkovetsky Trio, Duo Shalamov o Ignasi Cambra, entre d’altres.
Ha rebut diversos premis, mencions i nominacions per les seves obres, ha participat en publicacions, programes de ràdio i televisió, ha estat jurat de concursos, compositor resident del Palau de la Música i convidat a nombrosos festivals internacionals. També ha estat seleccionat per la Fundació Joan Miró per al programa Músiques d'avui.
Des del 2008, les seves obres són publicades per Boosey & Hawkes-Sikorski, amb seu a Berlín, Londres i Nova York.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 28.04.26 – 19.30 h
Petit Palau—Ravel, Stravinsky, Ciesla, Reich i Shaw
Kebyart:
Pere Méndez, saxo soprano
Víctor Serra, saxo contralt
Robert Seara, saxo tenor
Daniel Miguel, saxo baríton
Albert Cano, piano
Pablo Barragán, clarinetS. Reich: New York counterpoint
C. Shaw: Entr’acte
A. Ciesla: Prélude, canon et riffs
M. Ravel: La valse (arranjament de Kebyart)
I. Stravinsky: Suite de L’ocell de focPreu: 18 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Trio Fortuny & friends
—Cruixent, Schumann i Brahms
Petit Palau Cambra
Divendres, 27 de febrer de 2026 – 19.30 h
Petit Palau
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Trio Fortuny:
Joel Bardolet, violí
Pau Codina, violoncel
Marc Heredia, piano
Jonathan Brown, viola
Oliver Wille, violíI
Ferran Cruixent (1976)
ToccataFAIK (as far as I know...)
Robert Schumann (1810-1856)
Quartet amb piano, en Mi bemoll major, op. 47I. Sostenuto assai – Allegro ma non troppo
II. Scherzo: Molto vivace – Trio I – Trio II
III. Andante cantabile
IV. Finale: VivaceII
Johannes Brahms (1833-1897)
Quintet amb piano, en Fa menor, op. 34I. Allegro non troppo
II. Andante, un poco Adagio
III. Scherzo: Allegro
IV. Final: Poco sostenuto – Allegro non troppo – Presto, non troppoDurada del concert:
Primera part, 45 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#cambra #estrenes
Poema
Fe
per deslliurar-nos d’incendis
calia fer fogueres cremar del tot el sotabosc
és per això que ho sé:aquestes flames d’ara que ens rodegen
que ens ofeguen que ens asfixien
també ens salvenMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El compositor Ferran Cruixent i el Trio Fortuny uneixen el seu talent en aquesta vetllada que acomiada el conjunt com a formació resident del Palau. Per preparar el programa, els integrants del Trio Fortuny –el violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia– han convidat Jonathan Brown (viola) i Oliver Wille (violí) per fer música entre amics. Fascinat per la relació entre humans i tecnologia, Ferran Cruixent, que va ser compositor convidat de la temporada 2022-23 del Palau, evidencia en les seves partitures una gran capacitat per crear atmosferes i textures amb una forta càrrega poètica i emocional.
Quines són les claus del concert?
Aquestes característiques de la música de Cruixent, de qui avui s’estrenen Toccata i FAIK (as far as I know…), combinen de manera orgànica amb les obres de Schumann i Brahms que s’han programat. Es tracta de dos compositors romàntics que, amb conjunts diferents –un quartet amb piano i un quintet amb piano–, també treballen a la recerca de l’emoció, en el seu cas centrats en el discurs melòdic propi de la seva època. El recital apropa dos clàssics universals a la creació contemporània d’un dels compositors del país amb més estrenes internacionals.
A què he de parar atenció?
Tot i que el ventall d’interessos de Ferran Cruixent se centra en temes actuals com la tecnologia, la intel·ligència artificial, el món digital i la seva influència en la societat, les seves obres també cerquen una profunditat expressiva pròpia de tota creació musical. Les dues estrenes que avui es proposen conviden a obrir els sentits i a deixar-se dur per un llenguatge musical innovador que, com en els autors romàntics, també vol emocionar.
Sabies que...
Durant la temporada en què Ferran Cruixent va ser compositor convidat al Palau, hi va estrenar dues peces de formats ben diferents. L’Orquestra Simfònica del Vallès, al cicle Simfònics al Palau, va oferir Cyber Prelude, inspirada en la Simfonia núm. 6 de Txaikovski, mentre que el Cor de Cambra del Palau estrenava Metaverse II, una obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana.
Quan el compositor català el 2010 va presentar Cyborg, un encàrrec de la Staatskapelle Weimar que als Estats Units va interpretar per primer cop la Detroit Symphony (2013), va proposar una barreja d’instruments tradicionals i tecnologia digital. El director nord-americà Leonard Slatkin va declarar la seva sorpresa davant l’imaginatiu llenguatge de l’obra: “No s’assembla a res que hàgiu sentit abans”, va dir. “Cada membre de l’orquestra havia de descarregar-se un fitxer MP3 creat pel compositor; tots feien servir els seus propis telèfons a l’escenari mentre continuàvem tocant altres coses. Així, s’introduïa un dispositiu de comunicació a l’orquestra, tot demostrant que la tecnologia es pot combinar amb el que fem. L’anomena «cibercant». És fascinant”.
Comentari
Tradició i presència: del Romanticisme a la creació contemporània
El Trio Fortuny torna al Palau de la Música Catalana, un escenari amb el qual manté una relació sostinguda des del 2017, que l’ha consolidat com un dels conjunts de cambra més sòlids, versàtils i inspirats del panorama català actual. En aquesta nova aparició al Petit Palau, el grup presenta un programa d’alta intensitat expressiva que articula tres mirades complementàries sobre la tradició: el Romanticisme visionari de Robert Schumann, la síntesi madura de Johannes Brahms i dues noves creacions de Ferran Cruixent, una de les veus més rellevants de la composició catalana actual, que introdueixen una perspectiva contemporània en diàleg amb aquest llegat i amb la música entesa com a fet sonor i performatiu.
En el primer sentit, Toccata: els tres instruments com un únic organisme sonor, amb predomini de la verticalitat i sense jerarquies evidents, impulsats per una energia rítmica constant. Ho fa amb llenguatge que empra recursos del Renaixement i el Barroc, com l’ús de quintes justes, cordes a l’aire, imitacions i un contrapunt lliure sostingut per un moviment perpetu assolint un perfil minimalista en alguns trams, dins un marc tonal diatònic basat inicialment en el mode mixolidi (a partir de la nota Sol) evolucionant cap a un gir final pentatònic que introdueix un nou material tonal com un esclat de llum i sorpresa sonora. A nivell dinàmic comença en pianíssim (pp) i bascula amb canvis graduals fins a assolir el fortíssim (ff) al centre del moviment. A partir d’aquí hi ha contrastos que són més acusats i sobtats fins a extingir-se amb un acord fortíssim sobre el motiu germinal de la peça després d’una coda en pianíssim on predominen efectes arpegiats.
Per la seva part, a FAIK (as far as I know…) dialoga amb el passat des d’una perspectiva conceptual que qüestiona la relació entre cos, tecnologia i autenticitat: el títol és una transcripció sonora de fake (simulacre, còpia). Per això comença com un trio interpretat en directe, però en un moment determinat els intèrprets activen els seus telèfons mòbils per reproduir el mateix material musical i abandonen l’escenari, tot deixant-hi només la presència digital: la tecnologia incrustada a la vida quotidiana. Aquest gest, vinculat a la pràctica del cibercant –que ja va explorar a Cyborg per a orquestra simfònica–, posa en crisi la noció de presència i d’origen del so: allò que s’escolta ja no prové del gest viu, sinó de la seva còpia com a gest performatiu. FAIK no denuncia la tecnologia, sinó el desplaçament progressiu del cos i de l’experiència compartida en favor de la simulació, i obre una pregunta inquietant sobre què vol dir escoltar música avui.
El nucli del programa, no obstant, el formen dues obres cabdals del Romanticisme alemany, separades per una generació però unides per una continuïtat estètica i humana profunda. Schumann va ser el primer gran defensor del jove Brahms, a qui va presentar com “el destinat a expressar l’esperit del seu temps” a l’article Neue Bahnen (1853). Més enllà d’aquest gest de suport, entre els dos va esdevenir-se una afinitat compositiva d’alta intensitat expressiva, sotmesa a un rigor formal heretat del Classicisme, amb una perenne mirada cap a Beethoven i una eloqüència especial en la música de cambra, espai enaltit d’experimentació creativa on el quartet i el quintet amb piano van esdevenir espais privilegiats per al treball motívic, la conversa íntima entre veus i l’exploració d’una subjectivitat compartida. El programa traça així un recorregut entre dos pols complementaris del Romanticisme: l’impuls narratiu i poètic, d’una banda, i la concentració estructural i la densitat expressiva, de l’altra.
Tant al Quartet amb piano, op. 47 de Robert Schumann (1842) com al Quintet amb piano, op. 34 de Brahms (1866), Clara Schumann hi va tenir un paper decisiu: com a consellera de Brahms en la configuració definitiva del Quintet després que Brahms hagués compost una sonata per a dos pianos que era una adaptació d’un quintet per a cordes inicial, i com a intèrpret i testimoni privilegiada del Quartet, del qual va escriure al seu dietari: “Una vegada més he quedat fascinada davant aquesta obra tan fresca i juvenil com un primer treball”. Les dues obres parteixen de la forma clàssica per transformar-la des de dins, sota l’ombra de Beethoven, amb un piano que actua no com a solista, sinó com a motor discursiu d’una concepció gairebé simfònica del conjunt.
El primer moviment d’ambdues obres es basa en una forma sonata: dos temes en Schumann després d’una introducció solemne i meditativa de les cordes que estableix el clima expressiu del moviment. A nivell textural hi ha passatges de fort contrapunt i totes dues obres presenten una secció de desenvolupament basant-se en el primer tema: més breu en Brahms, mentre que Schumann, poc abans de la coda, introdueix un tema citació del seu lied “Er, der Herrlichste von allen” del cicle Amor i vida de dona. Brahms, per exemple, citarà la balada Le pas d’armes du roi Jean de Saint-Säens al quart moviment. Reconeixent-hi una exposició, un desenvolupament, una reexposició –relativament estàndard– i una coda elaborada; el resultat és una forma sonata lliure i complexa en ambdós.
Als moviments lents trobem, d’una banda, una de les pàgines líriques més colpidores de Schumann, construïda sobre cinc variacions amb un breu passatge intermedi, on el piano adopta un rol evocador en un clima de melangia i recolliment. De l’altra, en Brahms, un intermezzo d’intensitat continguda, amb abundants idees secundàries i una estructura ABA basada en un cant ampli i noble de les cordes, sostingut pel piano, com a espai de reflexió i d’intensitat continguda. Com a tercer moviment, Schumann concep un “Scherzo” d’aire lleugerament mendelssohnià amb dos trios contrastants que mantenen vincles subtils amb el material principal; mentre que Brahms presenta un moviment de força rítmica, vitalisme i festivitat, amb canvis d’humor, un episodi fugat i un trio central de caràcter solemne i folklòric. La recapitulació és textual.
Després d’un inici amb caràcter d’introducció lenta, melancòlica i en tonalitat menor en el cas de Brahms, els moviments finals d’ambdues obres adopten una fisonomia més heterogènia i expansiva: rondós-sonates molt lliures, amb múltiples temes, blocs contrastants, energia, brillantor i un intens treball contrapuntístic. El resultat és un impuls vital ple de tensió i llum que culmina dues grans composicions hereves de la projecció beethoveniana i de determinades obres de Schubert. Pel que fa a la recepció, el Quartet de Schumann, dedicat al comte rus Mathieu Wielhorski, s’estrenà públicament el 8 de desembre de 1844 al concert de comiat dels Schumann a Leipzig; el Quintet de Brahms s’escoltà a Baden el 1865 davant la princesa Anna de Hesse, amb un èxit notable, fins al punt que Hermann Levi afirmà: “És més bell del que es pugui expressar amb paraules […] ha fet una obra mestra”.
Albert Ferrer Flamarich, Musicògraf i historiador de l’art
Biografies
Trio Fortuny
A les portes de celebrar el seu desè aniversari, el Trio Fortuny viu una intensa activitat arreu d’Europa. Format pel violinista Joel Bardolet, el violoncel·lista Pau Codina i el pianista Marc Heredia, el Trio Fortuny ha consolidat una proposta artística pròpia actuant en importants escenaris europeus i enregistrant el seu darrer àlbum, Echoes, amb obres de Suk, Magrané i Txaikovski.
Paral·lelament, el Trio manté un ferm compromís amb la música de nova creació. Aquesta temporada estrena diverses obres que li han estat dedicades, entre les quals destaquen noves composicions de Ferran Cruixent, Francesc Prat i Josep Ollé, així com un Triple Concert de Joan Magrané.
El Trio Fortuny col·labora amb diversos artistes, com la companyia de dansa Mal Pelo i la cantant Inés Cuello.
El diàleg entre els integrants del Trio Fortuny reflecteix influències de Ferenc Rados, Rainer Schmidt, Claudio Martínez, Gary Hoffman, Anton Kernjak, Dmitri Bashkirov i Jonathan Brown, entre d’altres. Han actuat en festivals i sales de referència, com el Wissembourg International Music Festival, Porta Ferrada, Festival de Torroella de Montgrí, Auditori de Barcelona, Festival Bachcelona, Palau de la Música de València, Temporada Ibercamera Girona, Centro Nacional de Difusión Musical i Palau de la Música Catalana, on estan en la tercera temporada de la seva residència artística.
Jonathan Brown, viola
Nascut a Chicago, els seus principals mestres de viola van ser Martha Strongin Katz, Karen Tuttle, Heidi Castleman, Thomas Riebl i Veronika Hagen, i va rebre una influència profunda de Ferenc Rados i György Kurtág.
Del 2002 al 2024 va ser el violista del Quartet Casals, amb el qual va actuar a les principals sales de concerts d’Europa, Amèrica del Nord i l’Àsia. Amb el Quartet va fer nombrosos enregistraments per al segell Harmonia Mundi, amb un repertori que abasta des de Bach, Haydn, Mozart i Beethoven fins a Bartók, Ligeti i Xostakóvitx. Entre els moments més destacats figuren cicles complets de Beethoven a Berlín, Viena, Londres, Tòquio, Estocolm, Madrid i Barcelona, així com una residència artística al Palacio Real de Madrid, on el Quartet va tocar amb l’únic quartet d’instruments construït per Stradivari.
Com a violista convidat, Jonathan Brown ha col·laborat amb els quartets Tokyo, Jerusalem, Kuss, Marmen, Miro, Zemlinsky, Quiroga i Armida, i ha format part del jurat de concursos internacionals de quartet de corda a Londres, Salzburg, Praga i Katowice. També ha estat director artístic de l’orquestra de cambra Da Camara, de l’ensemble de música contemporània Funktion i de Musethica Espanya.
Actualment és professor de música de cambra al Colburn School Conservatory of Music de Los Angeles. Anteriorment va impartir classes de viola i música de cambra a l’ESMUC (Barcelona) i a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, i ha ofert classes magistrals arreu d’Europa i dels Estats Units.
Oliver Wille, violí
Va néixer a Berlín i va estudiar a diverses universitats d’Alemanya (Berlín i Colònia) i dels Estats Units (Indiana University i New England Conservatory). Com a cofundador del Kuss Quartet, reconegut internacionalment, va iniciar una vida molt activa en el camp de la música de cambra a una edat força jove. Entre els seus mestres hi ha Eberhard Feltz, Christoph Poppen, Mauricio Fuks, Walter Levin, membres dels quartets Cleveland i Alban Berg, així com György Kurtág i Ferenc Rados.
Oliver Wille escriu notes de programa i de CD i imparteix regularment conferències en espais com la Heidelberger Frühling, Elbphilharmonie d’Hamburg i Hannover.
Des del 2016 exerceix com a director artístic del Music Summer Festival Hitzacker; anteriorment va comissariar les sèries de música de cambra de Hannover i Frankfurt, i des del 2018 treballa com a director artístic del Concurs Internacional de Violí Joseph Joachim de Hannover, juntament amb Antje Weithaas.
El 2011 va esdevenir professor a la Universitat de Hannover, on imparteix una classe de quartet amb èxit internacional. Des del 2021 és també el vicepresident d’Arts; a més, ensenya a Itàlia i ofereix regularment classes magistrals.
Kuss Quartet després de guanyar el Concurs Alemany de Música i el prestigiós Premio Borciani el 2002, així com de ser seleccionat per l’ECHO (European Concert Hall Organisation) el 2003, ha actuat als principals escenaris de concerts d’arreu del món, com el Wigmore Hall de Londres, Carnegie Hall de Nova York, Concertgebouw d’Amsterdam o Filharmònica de Berlín, i apareix habitualment en festivals internacionals d’Edimburg, Rheingau o Schubertiade de Schwarzenberg. A banda del format de concert tradicional, rep una atenció especial per la seva sèrie Kuss Plus en clubs nocturns de Berlín i per la seva col·laboració amb l’actor Udo Samel. El Kuss Quartet ha enregistrat nombrosos CD per a Sony, Onyx Classics i Rubicon Classics.
Oliver Wille ha participat en diversos projectes orquestrals amb l’Orchester der Deutschen Oper de Berlín, sota la direcció de Christian Thielemann, així com amb la Mahler Chamber Orchestra, sota Claudio Abbado, Kent Nagano, Daniel Harding i AndrisNelsons.
Ferran Cruixent, compositor
Es formà en piano, violí, cant i teoria musical al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué els títols superiors en piano i teoria musical el 1999, i rebent mencions honorífiques en piano, harmonia, contrapunt i fuga. Posteriorment obtingué els títols superiors en composició (amb el professor Dr. hc Dieter Acker) i composició per a cinema i televisió (amb el professor Dr. Enjott Schneider) a la Hochschule für Musik und Theater de Múnic, on completà el Màster en Composició el 2006, gràcies a una beca “la Caixa”-DAAD.
És un dels compositors catalans amb més projecció internacional de la seva generació. Una de les seves obres més destacades és Focs d’artifici, concert per a percussió i orquestra, que s’ha interpretat més de cinquanta vegades arreu del món.
Al Beethovenfest 2024 estrenà el concert triple Trinity amb el Sitkovetsky Trio i l’Orquestra de la Ràdio de Frankfurt, sota la direcció d’Ivan Repušić. N’estan previstos nous concerts amb la Staatskapelle Weimar aquest 2026.
La seva música és coneguda per ser imaginativa, clarament estructurada, profundament emocional i d’una construcció densa. La fascinació per la relació entre l’ésser humà i la tecnologia és un element clau en moltes de les seves obres, que exploren tant els aspectes filosòfics com tecnològics del segle XXI. Desenvolupa la tècnica del cibercant combinant instruments tradicionals amb tecnologia, estrenada a la seva obra simfònica Cyborg l’any 2010.
El seu catàleg inclou obres per a orquestra, música de cambra, ballet, òpera i arts visuals. Ha estat interpretat internacionalment per més de cinquanta-cinc orquestres, com ara la Gewandhausorchester, Detroit Symphony Orchestra, Bayerisches Staatsorchester, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, OBC o Beijing Symphony Orchestra, entre d’altres. Que han estat dirigides per batutes de renom, com Leonard Slatkin, Ivan Repušić, Kazushi Ono, Christoph Poppen, Hannu Lintu o Karl-Heinz Steffens. Ha col·laborat amb conjunts i solistes de renom internacional, com Peter Sadlo (percussió), Alice i Sarah Ott (piano), Konstantin Krimmel (baríton), Mandelring Quartet, Sitkovetsky Trio, Duo Shalamov o Ignasi Cambra, entre d’altres.
Ha rebut diversos premis, mencions i nominacions per les seves obres, ha participat en publicacions, programes de ràdio i televisió, ha estat jurat de concursos, compositor resident del Palau de la Música i convidat a nombrosos festivals internacionals. També ha estat seleccionat per la Fundació Joan Miró per al programa Músiques d'avui.
Des del 2008, les seves obres són publicades per Boosey & Hawkes-Sikorski, amb seu a Berlín, Londres i Nova York.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dimarts, 28.04.26 – 19.30 h
Petit Palau—Ravel, Stravinsky, Ciesla, Reich i Shaw
Kebyart:
Pere Méndez, saxo soprano
Víctor Serra, saxo contralt
Robert Seara, saxo tenor
Daniel Miguel, saxo baríton
Albert Cano, piano
Pablo Barragán, clarinetS. Reich: New York counterpoint
C. Shaw: Entr’acte
A. Ciesla: Prélude, canon et riffs
M. Ravel: La valse (arranjament de Kebyart)
I. Stravinsky: Suite de L’ocell de focPreu: 18 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –