• Cristina Cordero, viola

    El Primer Palau

    Dimecres, 7 d'octubre de 2020 – 18 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cristina Cordero, viola
    Juan Barahona, piano


    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Set variacions per a viola i piano, WoO 46
    (sobre el tema: “Bei Männern, welche Liebe fühlen” de l’òpera La flauta màgica)
    Franz Schubert(1797-1828)
    De Winterreise, op. 89 D. 911
    (arranjament per a viola i piano)
    “Gute Nacht” (Mäßig - Moderat)
    “Erstarrung” (Ziemlich schnell - Bastant ràpid)
    “Frühlingstraum” (Etwas bewegt – Una mica més commogut)

    Robert Schumann (1810-1856)
    Märchenbilder, per a viola i piano, op. 113
    (escenes de contes de fades)

    Paul Hindemith (1895-1963)
    Sonata per a viola i piano en Fa major, op. 11/ 4

    Gaspar Cassadó (1897-1966)
    Requiebros

    Durada del concert: 55 minuts, sense pausa.
    Concert enregistrat per Catalunya Música.

    #elprimerpalau25 #jovestalents

  • Comentari

    Les Set variacions per a viola i piano, WoO 46, sobre el tema “Bei Männern, welche Liebe fühlen” de l’òpera La flauta màgica, originalment compostes per a violoncel i piano per Ludwig van Beethoven l’any 1801, exploten el cabal melòdic del duet de Pamina i Papageno, amb què Mozart trasllada alguns dels ideals maçònics, en postular l’existència d’un sentiment universal –l’amor– que agermana homes i dones. Proliferen les variacions del tema amb una creativitat i intensitat emocional que seran característiques de la sensibilitat noucentista, evidents també en les cançons de Franz Schubert. Extretes del cicle Winterreise (1827), potser el més dramàtic i celebrat, ens recorden que no només les paraules susciten afectes. En aquesta transcripció, les inflexions i els matisos de la veu –habitualment tenor o baríton, aquí declamades per l’instrument de corda– resulten colpidores.

    Märchenbilder de Robert Schumann és una sèrie de peces senzilles i imaginatives per a viola i piano. Dedicades a Wilhelm Joseph von Wasielewski, Konzertmeister a Düsseldorf, van ser estrenades el 1852 amb la seva dona Clara al piano. Tenint en compte que representen “escenes de contes de fades”, l’oient potser hi troba a faltar alguna al·lusió al món de la fantasia, substituïda per indicacions temporals en alemany. La música, però, és prou eloqüent per recrear una realitat paral·lela amb versemblança. La primera peça, Nicht schnell (no ràpid), inaugura la sèrie amb una disposició melancòlica, que contrastarà amb l’agitació de la següent: Lebhaft (viu). Seguirà un moviment intens i dinàmic (Rasch, ràpid), que en efecte mirall coneixerà, de nou, el contrast rítmic del Langsam, mit melancholischem Ausdruck (Lent, amb malenconia).

    La reunió de timbres i maneres de produir sons tan dissímils es retroba a la Sonata en Fa major de Paul Hindemith. Composta el 1919, és la quarta del seu opus 11, i està marcada per la decisió de deixar de tocar el violí en favor de la viola, que demostrarà calat anímic i personalitat pròpia. En tres moviments, destaca per l’expressivitat remotament romàntica del primer, “Fantasie”. El segueix un tema d’inspiració folk, que es desenvolupa en forma de variacions. Però és al “Finale”, també amb variacions, que la creativitat d’un compositor considerat conservador es desferma aplicant ritmes vertiginosos i un contrapunt implacable. Com a colofó, els Requiebros de Gaspar Cassadó conserven la vivacitat intricada de la versió per a violoncel. De confecció neoclàssica, aquesta obra del 1934 reflecteix la influència de compositors com Manuel de Falla.

    Jacobo Zabalo, crític musical

  • Biografies

    Cristina Cordero, viola

    CORDERO, Cristina

    Nascuda a Madrid (1998), va començar a tocar la viola als 5 anys. Des del 2017 estudia a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Munic amb el professor Hariolf Schlichtig. Prèviament es graduà al Conservatorio de Música de Majadahonda amb premi d’honor i premi nacional d’ensenyaments artístics professionals de música, i després es formà sota el mestratge de Diemut Poppen i Jonathan Brown a l’Escuela de Música Reina Sofía, on també va ser distingida amb el premi d’alumna d’excel·lència de viola. Ha rebut beques i ajudes per dur a terme la seva formació: Juventudes Musicales de Madrid, AIE, Comunidad de Madrid, Fundación Albéniz i Alexander von Humboldt Fundation.

    Ha estat guardonada en nombrosos concursos, com el VI Concurs de Viola Ciutat De Vigo (primer premi), I Concurs de l’Asociación Española de Viola (primer premi) i II Concurs Internacional de Corda OFMAN (segon premi).

    Com a solista ha actuat a algunes de les sales més importants d’Espanya i així mateix com a solista amb l’Orquesta Filarmónica de Castella-la Manxa i l’Orquesta de Cámara Andrés Segovia.

    Apassionada també per la música de cambra, ha rebut el primer premi del Concurs Internacional de Música de Cambra Gerhard Vogt 2019 (Alemanya) amb el Tedesco Quintett. Ha tocat en diversos quartets de corda, sota el mestratge de Heime Müller, i amb la formació de música contemporània Oktopus Ensemble a Munic; col·labora amb una formació de cordes amb seu a Munic que entre altres projectes té una actuació i enregistrament per a la Bayerischen Rundfunk (Octet d’Enescu) i concerts a importants sales d’Alemanya, com Schloss Elmau.

    També ha actuat amb l’Alma Mahler Kammerorchester i ha estat membre de l’Orquesta Sinfónica Freixenet, sota la batuta de Juanjo Mena, P. Heras-Casado i Zubin Mehta.

    Ha rebut classes magistrals de Gérard Caussé, Nils Mönkemeyer, Antoine Tamestit i Nobuko Imai, entre d’altres, i ha participat en diversos festivals, com el Festival Ticino Musica a Suïssa, Eggenfelden Klassisch i Pommersfelden Collegium Musikum a Alemanya, Festival Allegro Vivo i Internationale Sommerakademie Mozarteum a Àustria.

    Toca una viola de Falk Johannes Peters construïda a Aachen (Alemanya) el 2016.

  • Juan Barahona, piano

    Nascut el 1989, inicià els estudis de piano als 6 anys a Oviedo amb la professora Nariné Karapetyan. Ha estat alumne a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía, a la Càtedra de Piano amb la professora Galina Eguiazarova, i de música de cambra amb la professora Marta Gulyas. També ha rebut consells i la supervisió del mestre Dimitri Bashkirov, tot rebent dos anys la distinció d’alumne amb excel·lència de la seva càtedra, i el mateix guardó com a membre del Grupo Albéniz de Prosegur, com a grup de cambra.

    Va completar igualment amb distincions un Master of Performance i un Artist Diploma al Royal College of Music de Londres, amb el mestre Dmitri Alexeiev. Posteriorment continuà la formació a la Universität für Musik und Darstellende Kunst de Viena, on fa un postgrau d’interpretació amb la mestra Lilya Zilberstein. També ha rebut classes magistrals dels professors Dimitri Bashkirov, Zoltán Kocsis, Menahem Pressler, Emanuel Ax, Ferenc Rados, Eldar Nebolsin, Mikhaïl Voskresenski i Pavel Gililov, entre d’altres.

    Ha actuat a Espanya, el Regne Unit, Romania, Moldàvia, la Xina, Suïssa, Equador, Jordània, Alemanya i Àustria compaginant-ho amb la docència com a professor pianista acompanyant a la Càtedra de Viola de la professora Nobuko Imai i a la Càtedra de Fagot del mestre Gustavo Núñez, a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía.

    És convidat habitualment a participar en nombrosos festivals, entre els quals s’han d’esmentar el Collegium-Musicum a Pommersfelden (Alemanya), Summercamp de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía (Madrid) i la Trobada de Música i Acadèmia de Santander.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau 
    Dimarts, 13.10.20 – 19 h
    Sala de Concerts

    Concert commemoratiu del Centenari de l'Orquestra Pau Casals

    Pau Codina, violoncel
    Orquestra Simfònica Camera Musicae
    Salvador Mas, director

    J.S. Bach: Suite en Re
    R. Schumann: Concert per a violoncel en La menor, op. 129
    W. A. Mozart: Simfonia núm. 40


    Preu: 35 €

Índex