Cors femenins
–Shaw i DomènechLa Casa dels Cants
Dissabte, 15 d'abril de 2023 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor de Noies de l’Orfeó Català pertany a l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Exaudio (Carles Prat, director)
Cor Aglepta (Oriol Castanyer, director)
Nàiades-Cor de Noies (Ferran Albrich, director)
Camerata Penedès (Pedro Rodríguez, concertino)
Irma Bau, violoncel
Marta Valero, mezzosoprano
Buia Reixach i Feixes, Oriol Castanyer i Carles Prat, directorsCaroline Shaw (1982)
It’s motion keeps
Irma Bau, violoncel
Buia Reixach i Feixes, directoraCarles Prat (1985)
Lauda anima mea Dominum
Carles Prat, director i autor de l'arranjament per a orquestra de cambraJohannes Brahms (1833-1897)
Ave Maria
Ferran Albrich, arranjament per a orquestra de cambra
Buia Reixach i Feixes, directoraGustav Holst (1865-1934)
Ave Maria
Carles Prat, directorJordi Domènech (1967)
Il pianto della Madonna
Marta Valero, mezzosoprano
Oriol Castanyer, directorDurada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa.
#coral #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Al programa estilísticament eclèctic d’avui hi ha una coherència profunda: totes les obres, sacres i per a veus femenines, denoten una gran sensibilitat a l’hora de plasmar el text.
A Its motion keeps, la compositora americana Caroline Shaw, artista resident d’enguany al Palau de la Música Catalana, posa en música els primers versos d’un himne del recull The southern harmony, del 1835, una de les primeres edicions americanes d’himnes anglicans. Hereva dels mètodes de Benjamin Britten, però sota el prisme genuí americà, la compositora utilitza formes barroques en l’estructura de la peça, com baixos obstinats (palindròmics), cànons i textures antifonals.
El salm 145, “Lauda, anima mea, Dominum” és un dels textos més exultants de lloança a Déu. Carles Prat Vives en fa una visió brillant que combina moments de complexitat contrapuntística amb d’altres molt homofònics que aporten contundència, amb sonoritats d’inspiració renaixentista a la secció central. L’obra fou originalment composta per a cor i orgue i ha estat arranjada per a l’ocasió per a orquesta de cambra.
Els dos Ave Maria del concert han esdevingut veritables clàssics en el repertori coral femení. L’opus 12 de Johannes Brahms, originalment per a cor i orgue i escrit el 1858, fou la primera obra coral publicada del compositor. Malgrat ser obra de joventut, té una estructura formal molt clara i una sàvia utilització dels recursos contrapuntístics. El mateix es pot dir del magnífic opus 9b de Gustav Holst, també una obra de joventut escrita el 1900; aquí, però, tot és ampliat: un doble cor a vuit veus a cappella efectua modulacions harmòniques interessants en una imbricada textura antifonal. En ambdues obres, el tema inicial (“Ave Maria”) és reprès en la segona estrofa (“Sancta Maria”) després d’una secció intermèdia (“Et benedictus”) contrastant.
Il pianto della Madonna és probablement la lauda (lloança) més popular de Giacopone da Todi, un dels millors poetes medievals italians, monjo franciscà del segle XIII a qui se li atribueix també el text de l’Stabat Mater. El text, que ha estat musicat per molt diversos compositors de tots els temps, es presenta com una representació escènica amb diferents personatges: el Nunci, una mena d’Evangelista narrador que no participa de l’acció, però que coneix les causes i les conseqüències dels fets narrats a la primera part (la Passió de Crist); la Verge Maria i Crist, que dialoguen a la secció central, cada un des d’un prisma diferent: Maria des de l’humà i Crist des del diví, amb una forta incomunicabilitat entre ells; i la tercera part és un llarg i obsessiu lament d’una Maria decididament maternal. La proposta de Jordi Domènech posa èmfasi en el protagonisme de Maria (única veu solista), contraposada al paper gairebé estàtic del cor.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
©JosepMolina
©JosepMolina
Buia Reixach i Feixes, directora
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Biografies
Cor Exaudio
Va néixer l’any 1996 sota la direcció de Daniel Mestre, fruit de la inquietud d’un grup de noies igualadines per descobrir el repertori coral de veus iguals.
Els directors que s’hi han succeït al capdavant han estat: Daniel Mestre, Núria Mas, Neus Carles, Ildefons Alonso, Elisabet Farrés, Joan E. Castelltort, Josep Miquel Mindán, Júlia Sesé i Esteve Costa.
El repertori del Cor Exaudio comprèn una gran quantitat d’èpoques i estils, però se centra amb especial interès en els compositors dels segles XX i XXI. Ha estrenat el tríptic Solitud i el cicle Cançons per a Cornèlia de Jordi Marcé, la cantata Àngel perdut de Carles Prat i l’oratori Mil anys de mossèn Valentí Miserachs.
El maig del 2011 el Cor va guanyar el primer premi del Concurs Coral Internacional de Malgrat de Mar i el 2007 va aconseguir el tercer premi del Concurs Festival de Cant Coral Sant Jordi. El 2012 va quedar en tercera posició al Certamen Coral de La Antigua (Zumarraga).
Actualment està format per vint dones, la majoria formades a l’Escola Municipal de Música-Conservatori de Grau Mitjà Mestre Joan Just d’Igualada, que des del curs 2019-20 treballen sota la batuta de Carles Prat.
Biografies
Carles Prat, director
Iniciat en la música des de petit, després de quatre anys a l’Escolania de Montserrat i dels estudis de grau mitjà a l’Escola Municipal de Música d’Igualada va cursar els estudis de grau superior de cant clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb Francesc Garrigosa i Mireia Pintó. L’any 2011 va finalitzar el Màster d’Òpera a la Hochschule für Musik und Tanz de Colònia amb el professor Josef Protschka. Durant tot aquest temps també va rebre masterclasses de Josep Bros, Thomas Quasthoff, Stella Parentis i Lynne Dawson, així com cursos amb Werner Güra i Edda Moser, entre d’altres.
Ha ofert concerts arreu d’Espanya i Alemanya, tant en l’àmbit operístic com d’oratori.
Actualment és membre de plantilla del Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona i del Cor de Cambra del Palau de la Música i també col·labora habitualment amb els cors Ars Nova, Ensemble O Vos Omnes o Cor Cererols, entre d’altres.
Ha estat director de la Coral Xalest i actualment del Cor d’Homes d’Igualada i del cor de noies Exaudio. També ha dirigit el Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona.
En la seva activitat com a compositor, cal remarcar la predilecció per la música coral. Coneixedor com és de l’instrument, gran part de la seva producció es focalitza en la música coral, en què destaca l’obtenció de premis en les dues categories del Concurs Internacional de Composició Coral del Palau de la Música Catalana, dos premis al concurs d’Itàlia AERCO-My First 50 Years i també al concurs internacional de composició Musica Sacra Nova de Polònia.
Nombroses formacions, com The King’s Singers, Cor de Cambra Francesc Valls, Cor de Cambra del Palau de la Música, Jauna Muzika Choras, Cor Nacional de Romania, Orfeó Català, Cor de Cambra Anton Bruckner, Ensemble Clásica, Cor de Noies de l’Orfeó Català, Coro Amadeus, Coral Càrmina, així com també la Cobla Principal de la Bisbal i Cobla Principal del Llobregat, entre d’altres, han interpretat les seves obres.
Biografies
Cor Aglepta
El seu nom prové originàriament de l’obra contemporània de l’autor suec Arne Mellnäs. Es tracta d’un encanteri, en el qual es van entrellaçant les veus i creant una atmosfera de sons sorprenentment encisadora i captivadora.
El Cor Aglepta va néixer l’octubre del 2001, integrat principalment per un grup de noies que al seu moment van ser membres fundadores del Cor Infantil Sant Cugat. El repertori del Cor inclou música de totes les èpoques i estils, des de música renaixentista fins a obres contemporànies, passant per autors romàntics o grups de música pop.
Ha realitzat concerts en diferents punts de la geografia catalana, així com a Bèlgica, al Canadà, Sèrbia, Hongria i Itàlia.
Ha treballat amb els directors Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Xavier Pastrana, Lluís Vilamajó, Manel Valdivieso, Marjorie Malone, Dwight Jordan, Walter Whitman, Dénes Szábo i Pablo González, entre d’altres.
L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant Coral de Malgrat de Mar i el 2010 obtingué el quart premi del Concurs Internacional de Música de Cantonigròs. L’agost del 2014 fou guardonat amb el Diploma d’Or al 10th Cantemus International Choral Festival de Nyíregyháza (Hongria).
L’any 2012 publicà el seu primer treball discogràfic, Ànima nostra, un enregistrament dedicat a la música religiosa per a cor de veus blanques de compositors de tots els temps.
Ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals: Orquestra Simfònica de Sant Cugat, Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, Cobla La Principal de la Bisbal, Orquestra Camerata Penedès..., i, en col·laboració amb el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat, va presentar l’espectacle CorCumDansa, en el qual el cant i la dansa es fusionen d’una manera orgànica i evocadora. El gener del 2016 va debutar a l’Auditori de Barcelona interpretant la Tercera Simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la batuta de Pablo González.
Des de la seva fundació el Cor ha estat dirigit per Oriol Castanyer.
Biografies
©Xavier Gómez
©Xavier Gómez
Oriol Castanyer, director
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Biografies
Nàiades - Cor de Noies
És un cor integrat per noies de la comarca d’Osona d’edats compreses entre els quinze i els trenta-cinc anys. Les cantants tenen formació musical i, tot i ser una agrupació amateur, gaudeix d’una llarga trajectòria durant la qual ha treballat amb personalitats destacades de l’àmbit musical coral català.
Inicià la seva activitat el febrer del 2001 sota la direcció de Buia Reixach i amb la repertorista Alba Boada, i des de la temporada 2018-19 n’és el director el baríton i mestre manlleuenc Ferran Albrich, que encapçala un nou projecte renovador.
En la seva trajectòria destaquen la col·laboració amb Vespres d’Arnadí o la Camerata Penedès, la interpretació d’obres de J. Domènech, E. Toldrà, B. Britten, H. Purcell o G. Pergolesi, i igualment obres teatralitzades, com A flor de pells o ¡Queda inaugurado este pantano!; també col·labora amb artistes catalans, com BLAK o Guillem Roma.
Fins al dia d’avui Nàiades-Cor de Noies ha comptat amb més d’un centenar de cantants, que van variant temporada rere temporada.
Biografies
©David Fajula
©David Fajula
Ferran Albrich, baríton
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Biografies
Irma Bau, violoncel
Neix a Vic el 1990. Inicia els seus estudis de violoncel amb Eulàlia Subirà a Manlleu, Maria de Macedo a Madrid i també regularment amb Lluís Claret a Sant Cugat, i cursa els estudis de Grau Professional al Conservatori de Música de Vic sota el mestratge d’Albert Bardolet. El 2012 finalitza el Grau Superior l’ESMuC amb el professor Damián Martínez amb les màximes qualificacions, i accedeix a la Musikhochschule Lübeck, Alemanya, per estudiar un Master d’Interpretació amb el professor Troels Svane.
Assisteix a nombrosos cursos de formació tant a Espanya com a l’estranger rebent classes de professors com Sbarcea, Grosgurin, Maintz, Bohórquez, Coin, Gerhardt, Polo, Geringas, Brus o Helmerson, entre d’altres. En música de cambra ha rebut classes del Mandelring Quartet, Heime Müller (Artemis Quartet), Moretti, Tunell, Copolla, Colom, Cuarteto Quiroga o Quartet Casals, entre d’altres. També ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra de Les Arts de València, l’OBC, l’Orquestra de Cadaqués, el Gran Teatre del Liceu o la Philharmonisches orchester der Hansestadt Lübeck, entre d’altres, i és membre fundadora de l’orquestra Cooperativa Camerata Penedès.
Ha estat guanyadora del concurs per a les beques Anna Riera, i també del concurs de Solistes ESMuC, que la porta a actuar com a solista a l’Auditori de Barcelona a la sala Pau Casals i a l’Auditori Enric Granados de Lleida amb el Triple Concert de Beethoven. El 2014 aconsegueix el segon premi al Stockholm International Music Competition.
Amb la pianista Irina Veselova, amb qui formen el DeLIS Duo, ha guanyat diversos premis que les porta a actuar en sales i festivals per tot Catalunya i a la resta de l’estat durant aquests últims anys, debutant aquesta temporada en el Festival Joves Emergents de l’Auditori de Barcelona. Recentment han enregistrat el seu primer CD “Joies del romanticisme” amb les Sonates de C. Franck i S. Rachmaninov amb el segell Solfa Recordings.
També forma part de l’octet de corda Bambú Ensemble, amb qui també ha actuat també en sales de tot el país i amb el que, recentment, ha llançat el seu primer disc amb obres de G. Enescu, D. Shostakovich i J. M. Campos amb el segell IBS classical, comptant amb la col·laboració de Cibrán Sierra, violinista del Cuarteto Quiroga.
En l’àmbit social ha participat en projectes didàctics amb el SINEM de Costa Rica i Musikerkennen a Alemanya. A més a més, des del 2020 amb Camerata Penedès han creat el projecte Camerata Apropa, dirigit a joves amb necessitats socioeducatives de l’Alt Penedès.
Biografies
Marta Valero, mezzosoprano
Es llicencià amb matrícula d’honor en interpretació de cant clàssic i contemporani a l’ESMUC, on també estudià lied amb Assumpta Mateu, Francisco Poyato i Mitsuko Shirai.
Amb una veu dúctil i extensa, ha sabut unir musicalitat i expressivitat teatral afrontant rols operístics com Dido de Dido and Eneas (H. Purcell), Angelina de La Cenerentola (G. Rossini), Dinah de Trouble in Tahití (L. Bernstein) i Carmen del mateix títol de G. Bizet. També ha protagonitzat, amb el pianista Guillem Martí, La veu humana (F. Poulenc), versió traduïda al català, sota la direcció de Marc Rosich.
Del repertori contemporani interpreta obres de referència, com Pierrot lunaire (A. Schönberg) o les Folk songs (L. Berio). Ha participat en nombroses estrenes, tot destacant-hi els oratoris Mil anys i Diàleg patriarcal, ambdues obres de Mn. Valentí Miserachs, l’òpera El saló d’Anubis de Joan Albert Amargós i Lorca al piano d’Enric Palomar.
El desembre del 2021 va estrenar Il pianto della Madonna de Jordi Domènech amb motiu del vintè aniversari del cor femení Nàiades.
Entre els seus enregistraments destaquen Primary colors d’Agustí Charles, Doble 5 Suite, amb l’OCT48 i repertori del mestre Manuel Oltra, i Benejam, amb el pianista Albert Guinovart. Va col·laborar al Llibre de Sinera, amb text de Salvador Espriu, i música de Mercè Torrens. De la mateixa compositora també ha enregistrat els CD Cançons secretes, amb poemes de Mercè Corretja, i Màgic moment (2021). Aquest darrer any ha presentat amb el pianista Albert Guinovart un doble CD amb cançons dels compositors Manuel Oltra i Joaquim Serra (Picap).
Biografies
Camerata Penedès
Després de més de deu als escenaris, l’orquestra de cambra resident de l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès s’ha transformat i ha esdevingut Camerata Penedès, tot iniciant una trajectòria en què té com a pilars la dignitat professional, l’economia social i solidària, l’arrelament al territori i la qualitat musical
Està integrada per músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos (Salzburg, Colònia, Düsseldorf, Freiburg o Basilea) i amb una àmplia trajectòria professional com a col·laboradors habituals de les principals orquestres del país, com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra del Palau de les Arts, Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations.
Recentment ha col·laborat amb alguns dels artistes més rellevants del panorama musical actual, com Elena Rey, Pablo Barragán, Sara Bitlloch o Lorenzo Coppola. A banda, ha participat en diversos festivals, com Música en Segura de Jaén, Músiques Religioses de Vic o Pati Cultural de Girona. I amb aquest concert s’estrena a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana.
Camerata Penedès rep el suport de l’ICEC i la Diputació de Barcelona.
Amb la col·laboració de:
Textos
Caroline Shaw (1982)
It’s motion keepsText basat en el primer vers de l’himne Kingwood de Thomas Greene (1710-1779), publicat al llibre The southern harmony de William Walker (1809-1875)
My days, my weeks, my months, my years.
My days, your weeks, their months, our years.
Fly rapid as the whirling spheres.
Time, like a tide, it’s motion keeps.
Still I must launch through endless deeps.Els meus dies, les meves setmanes, els meus mesos, els meus anys.
Els meus dies, les teves setmanes, els seus mesos, els nostres anys.
Vola ràpid com les esferes que giren.
El temps, com una marea, es manté en moviment.
Tot i així he de llançar-me a través de profunditats infinites.Carles Prat (1985)
Lauda anima mea Dominum
Text del salm 146Lauda, anima mea, Dominum.
Laudabo Dominum in vita mea.
Psallam Deo meo, quam diu ero, alleluia.Lloa el Senyor, ànima meva:
mentre visqui, lloaré el Senyor;
cantaré salms al meu Déu mentre visqui, al·leluia.Johannes Brahms (1833-1897)
Ave MariaGustav Holst (1865-1934)
Ave MariaAve Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
AmenSanta Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Jordi Domènech (1967)
Il pianto della Madonna
Text de Jacopone de Todi (1236-1306)Nunzio
Donna del paradiso,
lo tuo figliolo è priso,
Jesu Cristo beato.
Accurre, donna, e vide
che la gente l’allide!
credo che 'llo s’occide,
tanto l’on flagellato.Nunci
Dona del paradís,
el teu fill, Jesucrist beat,
és pres.
Afanya’t, dona, i mira
com la multitud el colpeja,
crec que morirà
de tant com l’han flagel·lat.Madonna
Como esser porrìa
che non fece mai follia,
Cristo, la speme mia,
om’ l’avesse pigliato?Mare de Déu
Com pot ser que Crist,
que a ningú ha fet mal,
la meva esperança,
hom l’hagi pres?Nunzio
Madonna, egli è traduto,
Juda sì l’ha venduto
trenta denar n’ha 'vuto,
fatto n’ha gran mercato.Nunci
Senyora, ell és traït,
Judes l’ha venut
i un pobre benefici de trenta monedes
n’ha rebut a canvi.Madonna
Succurri, Magdalena,
gionta m’è adosso piena!
Cristo figlio se mena, como m’è annunziato.Mare de Déu
Ajuda’m, Magdalena,
tinc l’ànima turmentada!
Crist s’emporten com fou anunciat.Nunzio
Succurri, Donna, aiuta!
ch’al tuo figlio se sputa
e la gente lo muta,
hanlo dato a Pilato.Nunci
Socors, Dona, ajuda!
Que al teu fill escupen,
la gent el despulla
i l’entrega a PilatMadonna
O Pilato, non fare lo figlio mio tormentare,
ch’io te posso mostrare
como a torto è accusato.Mare de Déu
Oh Pilat, no turmentis el meu fill,
que jo puc mostrar-te
la falsedat de l’acusació.Popolo
Crucifige, crucifige!
Omo che se fa rege,
secondo nostra lege,
contradice al senato.Poble
Crucifica’l! Crucifica’l!
Home que es corona rei,
segons la llei nostra,
contradiu el Senat.Madonna
Priego che m’entendàti,
nel mio dolor pensàti;
forsa mò ve mutati
de quel ch’avete pensatoMare de Déu
Prego per ser compresa,
penseu en el meu dolor;
potser us faria canviar
allò que ara penseu.Nunzio
Tragon fuor li ladroni
che sian suoi compagnoni.Nunci
Porten fora els lladres
que seran els seus companys.Popolo
De spine se coroni!
ché rege s’è chiamato.Poble
D’espines coronem
qui rei s’ha proclamat!Madonna
O figlio, figlio, figlio!
figlio, amoroso giglio, figlio,
chi dà consiglio al cor mio angustiato?
Figlio, occhi giocondi,
figlio, co’ non respondi?
figlio, perché t’ascondi dal petto o’ se’ lattato?Mare de Déu
Oh fill, fill, fill!
Fill meu, lliri amorós,
que dones consell al meu cor ple d’angoixa.
Fill d’ulls juganers,
com no em respons?
Fill, per què t’amagues del pit que et va alletar?Nunzio
Madonna, ecco la cruce,
che la gente l’aduce,
ove la vera luce dèi essere levato.Nunci
Senyora, vet aquí la Creu,
que la gent pren,
on la veritable llum serà alçada.Madonna
O croce, que farai?
el figlio mio torrai?
e che ce aponerai
ché non ha en sé peccato?Mare de Déu
Oh Creu, què faràs?
El meu fill em prendràs?
I de què l’acusaràs a ell
que no té pecat en si mateix?Nunzio
Succurri, piena de doglia,
ché ’l tuo figliol se spoglia;
e la gente par che voglia che sia en croce chiavato.Nunci
Ajuda, plena de dolor,
que al teu fill despullen;
i sembla que la gent vol a la Creu veure’l clavat.Madonna
Se glie tollete ’l vestire,
lassàtelme vedire
come ’l crudel ferire tutto l’ha 'nsanguinato.Mare de Déu
Si el desvestiu,
deixeu-me veure’l
tot ensangonat de les cruels ferides.Nunzio
Donna, la man gli è presa
e nella croce è stesa,
con un bollon gli è fesa, tanto ci l’on ficcato!
L’altra mano se prende,
nella croce se stende,
e lo dolor s’accende, che più è multiplicato.
Donna, li piè se prenno
e chiavèllanse al lenno,
onne iontura aprenno tutto
l’han desnodato.Nunci
Dona, li han pres la mà
i estesa sobre la Creu,
amb un clau l’han perforada.
L’altra mà li prenen,
sobre la Creu estesa,
el dolor pren i es multiplica.
Dona, els peus li prenen
i clavellant-los a la fusta,
han pres totes les juntures
i les han partit.Madonna
Ed io comencio el corrotto.
Figliolo, mio deporto, figlio, chi me t’ha morto,
figlio mio delicato?
Meglio averìen fatto che ’l cor m’avesser tratto,
che, nella croce tratto,
starce descilïato.Mare de Déu
I jo començo el meu plany.
Fillet, qui t’ha mort,
dolç fillet meu?
Millor haurien fet de travessar-me el cor
que no pas haver-lo arrossegat a la Creu,
i tenir-lo mutilat.Cristo
Mamma, o’ sei venuta?
mortal me dài feruta,
ché ’l tuo pianger me stuta,
ché ’l veggio sì afferrato.Crist
Mare, on has vingut?
Em dones una ferida mortal,
ja que el teu plor em mata,
en veure’l angoixat.Madonna
Figlio, che m’agio anvito,
figlio, patre e marito,
figlio, chi t’ha ferito?
figlio, chi t’ha spogliato?Mare de Déu
Fill, en tinc motius,
fill, pare i marit,
fill, qui t’ha ferit?
Fill, qui t’ha despullat?Cristo
Mamma, perché te lagni?
voglio che tu remagni,
che serve i miei compagni
ch’al mondo agio acquistato.Crist
Mare, per què et lamentes?
Vull que tu aquí restis,
servint els meus companys
que en el món he aconseguit.Madonna
Figlio, questo non dire,
voglio teco morire,
non me voglio partire, fin che mò m’esce il fiato.
Ch’una agiam sepultura,
figlio de mamma scura,
trovarse en affrantura
madre e figlio affogato.Mare de Déu
Fill, no parlis així,
amb tu vull morir,
no vull partir fins que no exali el meu darrer sospir.
Que una sola sepultura tinguem,
Fill de Mare infeliç,
trobar-se Mare i Fill enfonsats
en la més gran obscuritat.Cristo
Mamma col core affetto,
entro a le man te metto
de Joanne, mio eletto;
sia il tuo figlio appellato.
Joanne, esta mia mate
tollela en caritate aggine pietate
ca lo core ha forato.Crist
Mare, amb el cor sofrent,
a les teves mans et deixo
Joan, l’escollit;
que sigui anomenat ara fill teu.
Joan, aquesta mare
pren en caritat i pietat
que el cor té perforat.Madonna
Figlio, l’alma t’è uscita,
figlio de la smarrita,
figlio de la sparita,
figlio attossicato!
Figlio bianco e vermiglio,
figlio senza simiglio
figlio a chi m’appiglio?
Figlio, pur m’hai lassato.
Figlio bianco e biondo,
figlio, volto iocondo,
figlio, perché t’ha el mondo, figlio, così sprezato?
Figlio, dolce e piacente,
figlio de la dolente,
figlio, hatte la gente malamente treattato!Mare de Déu
Fill, l’ànima t’ha eixit,
fill de la perduda,
fill de l’aniquilada,
fill enverinat!
Fill blanc envermellit,
fill sense descendència,
fill a qui m’adreço?
Fill que veritablement m’ha deixat.
Fill, blanc i ros,
fill, de cara alegre,
fill, per què t’ha destrossat així el món?
Fill, dolç i plaent,
fill de la dolorosa,
fill com t’ha maltractat la gent!O Joanne, figlio novello,
morto è lo tuo fratello,
sentito aggio’l
coltello che fo profetizzato.
Che morto ha figlio e mater
de dura morte afferrate,
trovarse abracciate
madre e figlio a un cruciatoOh Joan, fill novell,
mort és el teu germà.
Sento la ferida
de l’espasa que fou profetitzada:
que feriria a mare i fill
i cruel mort els donaria,
i que en la creu se’ls veuira
abraçats l’un a l’altre.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 16.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsOrfeó Català & Halsey
Mercedes Gancedo, soprano
Lara Morger, contralt
Matthew Thomson, tenor
Oriol Mallart, baix
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, directorW. A. Mozart:
Ave verum corpus, K.618
“Laudate Dominum” de Vesperae solennes de confessore, K.339
Missa de la coronació, KV.317
Sonata da chiesa en Do major,K.278
V. Silvestrov:
Gebet für die Ukraine (Pregària per a Ucraïna)Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cors femenins
–Shaw i DomènechLa Casa dels Cants
Dissabte, 15 d'abril de 2023 – 12 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor de Noies de l’Orfeó Català pertany a l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català (Buia Reixach i Feixes, directora)
Cor Exaudio (Carles Prat, director)
Cor Aglepta (Oriol Castanyer, director)
Nàiades-Cor de Noies (Ferran Albrich, director)
Camerata Penedès (Pedro Rodríguez, concertino)
Irma Bau, violoncel
Marta Valero, mezzosoprano
Buia Reixach i Feixes, Oriol Castanyer i Carles Prat, directorsCaroline Shaw (1982)
It’s motion keeps
Irma Bau, violoncel
Buia Reixach i Feixes, directoraCarles Prat (1985)
Lauda anima mea Dominum
Carles Prat, director i autor de l'arranjament per a orquestra de cambraJohannes Brahms (1833-1897)
Ave Maria
Ferran Albrich, arranjament per a orquestra de cambra
Buia Reixach i Feixes, directoraGustav Holst (1865-1934)
Ave Maria
Carles Prat, directorJordi Domènech (1967)
Il pianto della Madonna
Marta Valero, mezzosoprano
Oriol Castanyer, directorDurada aproximada del concert: 60 minuts sense pausa.
#coral #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Al programa estilísticament eclèctic d’avui hi ha una coherència profunda: totes les obres, sacres i per a veus femenines, denoten una gran sensibilitat a l’hora de plasmar el text.
A Its motion keeps, la compositora americana Caroline Shaw, artista resident d’enguany al Palau de la Música Catalana, posa en música els primers versos d’un himne del recull The southern harmony, del 1835, una de les primeres edicions americanes d’himnes anglicans. Hereva dels mètodes de Benjamin Britten, però sota el prisme genuí americà, la compositora utilitza formes barroques en l’estructura de la peça, com baixos obstinats (palindròmics), cànons i textures antifonals.
El salm 145, “Lauda, anima mea, Dominum” és un dels textos més exultants de lloança a Déu. Carles Prat Vives en fa una visió brillant que combina moments de complexitat contrapuntística amb d’altres molt homofònics que aporten contundència, amb sonoritats d’inspiració renaixentista a la secció central. L’obra fou originalment composta per a cor i orgue i ha estat arranjada per a l’ocasió per a orquesta de cambra.
Els dos Ave Maria del concert han esdevingut veritables clàssics en el repertori coral femení. L’opus 12 de Johannes Brahms, originalment per a cor i orgue i escrit el 1858, fou la primera obra coral publicada del compositor. Malgrat ser obra de joventut, té una estructura formal molt clara i una sàvia utilització dels recursos contrapuntístics. El mateix es pot dir del magnífic opus 9b de Gustav Holst, també una obra de joventut escrita el 1900; aquí, però, tot és ampliat: un doble cor a vuit veus a cappella efectua modulacions harmòniques interessants en una imbricada textura antifonal. En ambdues obres, el tema inicial (“Ave Maria”) és reprès en la segona estrofa (“Sancta Maria”) després d’una secció intermèdia (“Et benedictus”) contrastant.
Il pianto della Madonna és probablement la lauda (lloança) més popular de Giacopone da Todi, un dels millors poetes medievals italians, monjo franciscà del segle XIII a qui se li atribueix també el text de l’Stabat Mater. El text, que ha estat musicat per molt diversos compositors de tots els temps, es presenta com una representació escènica amb diferents personatges: el Nunci, una mena d’Evangelista narrador que no participa de l’acció, però que coneix les causes i les conseqüències dels fets narrats a la primera part (la Passió de Crist); la Verge Maria i Crist, que dialoguen a la secció central, cada un des d’un prisma diferent: Maria des de l’humà i Crist des del diví, amb una forta incomunicabilitat entre ells; i la tercera part és un llarg i obsessiu lament d’una Maria decididament maternal. La proposta de Jordi Domènech posa èmfasi en el protagonisme de Maria (única veu solista), contraposada al paper gairebé estàtic del cor.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Montserrat Meneses n’és la directora i Maria Mauri la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
De la temporada passada (2023-24) va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, i la participació a la Festa de la Música Coral.
D’aquesta temporada 2024-25 destaca el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst, i el concert amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i cors de Palau Vincles en l’estrena d’una obra d’Arnau Tordera. També cal destacar el concert amb el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses; la participació en l’obra The veil of the temple de John Taverner, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, i el concert amb cantaires del Cor Infantil de l’Orfeó Català, dirigits per Basilio Astúlez.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Buia Reixach i Feixes, directora
©JosepMolina
Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català
Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.
Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.
Cor Exaudio
Va néixer l’any 1996 sota la direcció de Daniel Mestre, fruit de la inquietud d’un grup de noies igualadines per descobrir el repertori coral de veus iguals.
Els directors que s’hi han succeït al capdavant han estat: Daniel Mestre, Núria Mas, Neus Carles, Ildefons Alonso, Elisabet Farrés, Joan E. Castelltort, Josep Miquel Mindán, Júlia Sesé i Esteve Costa.
El repertori del Cor Exaudio comprèn una gran quantitat d’èpoques i estils, però se centra amb especial interès en els compositors dels segles XX i XXI. Ha estrenat el tríptic Solitud i el cicle Cançons per a Cornèlia de Jordi Marcé, la cantata Àngel perdut de Carles Prat i l’oratori Mil anys de mossèn Valentí Miserachs.
El maig del 2011 el Cor va guanyar el primer premi del Concurs Coral Internacional de Malgrat de Mar i el 2007 va aconseguir el tercer premi del Concurs Festival de Cant Coral Sant Jordi. El 2012 va quedar en tercera posició al Certamen Coral de La Antigua (Zumarraga).
Actualment està format per vint dones, la majoria formades a l’Escola Municipal de Música-Conservatori de Grau Mitjà Mestre Joan Just d’Igualada, que des del curs 2019-20 treballen sota la batuta de Carles Prat.
Carles Prat, director
Iniciat en la música des de petit, després de quatre anys a l’Escolania de Montserrat i dels estudis de grau mitjà a l’Escola Municipal de Música d’Igualada va cursar els estudis de grau superior de cant clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb Francesc Garrigosa i Mireia Pintó. L’any 2011 va finalitzar el Màster d’Òpera a la Hochschule für Musik und Tanz de Colònia amb el professor Josef Protschka. Durant tot aquest temps també va rebre masterclasses de Josep Bros, Thomas Quasthoff, Stella Parentis i Lynne Dawson, així com cursos amb Werner Güra i Edda Moser, entre d’altres.
Ha ofert concerts arreu d’Espanya i Alemanya, tant en l’àmbit operístic com d’oratori.
Actualment és membre de plantilla del Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona i del Cor de Cambra del Palau de la Música i també col·labora habitualment amb els cors Ars Nova, Ensemble O Vos Omnes o Cor Cererols, entre d’altres.
Ha estat director de la Coral Xalest i actualment del Cor d’Homes d’Igualada i del cor de noies Exaudio. També ha dirigit el Cor Francesc Valls de la catedral de Barcelona.
En la seva activitat com a compositor, cal remarcar la predilecció per la música coral. Coneixedor com és de l’instrument, gran part de la seva producció es focalitza en la música coral, en què destaca l’obtenció de premis en les dues categories del Concurs Internacional de Composició Coral del Palau de la Música Catalana, dos premis al concurs d’Itàlia AERCO-My First 50 Years i també al concurs internacional de composició Musica Sacra Nova de Polònia.
Nombroses formacions, com The King’s Singers, Cor de Cambra Francesc Valls, Cor de Cambra del Palau de la Música, Jauna Muzika Choras, Cor Nacional de Romania, Orfeó Català, Cor de Cambra Anton Bruckner, Ensemble Clásica, Cor de Noies de l’Orfeó Català, Coro Amadeus, Coral Càrmina, així com també la Cobla Principal de la Bisbal i Cobla Principal del Llobregat, entre d’altres, han interpretat les seves obres.
Cor Aglepta
El seu nom prové originàriament de l’obra contemporània de l’autor suec Arne Mellnäs. Es tracta d’un encanteri, en el qual es van entrellaçant les veus i creant una atmosfera de sons sorprenentment encisadora i captivadora.
El Cor Aglepta va néixer l’octubre del 2001, integrat principalment per un grup de noies que al seu moment van ser membres fundadores del Cor Infantil Sant Cugat. El repertori del Cor inclou música de totes les èpoques i estils, des de música renaixentista fins a obres contemporànies, passant per autors romàntics o grups de música pop.
Ha realitzat concerts en diferents punts de la geografia catalana, així com a Bèlgica, al Canadà, Sèrbia, Hongria i Itàlia.
Ha treballat amb els directors Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Xavier Pastrana, Lluís Vilamajó, Manel Valdivieso, Marjorie Malone, Dwight Jordan, Walter Whitman, Dénes Szábo i Pablo González, entre d’altres.
L’any 2009 guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant Coral de Malgrat de Mar i el 2010 obtingué el quart premi del Concurs Internacional de Música de Cantonigròs. L’agost del 2014 fou guardonat amb el Diploma d’Or al 10th Cantemus International Choral Festival de Nyíregyháza (Hongria).
L’any 2012 publicà el seu primer treball discogràfic, Ànima nostra, un enregistrament dedicat a la música religiosa per a cor de veus blanques de compositors de tots els temps.
Ha col·laborat amb diverses formacions orquestrals: Orquestra Simfònica de Sant Cugat, Orquestra de l’Auditori Josep Carreras, Cobla La Principal de la Bisbal, Orquestra Camerata Penedès..., i, en col·laboració amb el Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat, va presentar l’espectacle CorCumDansa, en el qual el cant i la dansa es fusionen d’una manera orgànica i evocadora. El gener del 2016 va debutar a l’Auditori de Barcelona interpretant la Tercera Simfonia de Gustav Mahler amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la batuta de Pablo González.
Des de la seva fundació el Cor ha estat dirigit per Oriol Castanyer.
Oriol Castanyer, director
©Xavier Gómez
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Nàiades - Cor de Noies
És un cor integrat per noies de la comarca d’Osona d’edats compreses entre els quinze i els trenta-cinc anys. Les cantants tenen formació musical i, tot i ser una agrupació amateur, gaudeix d’una llarga trajectòria durant la qual ha treballat amb personalitats destacades de l’àmbit musical coral català.
Inicià la seva activitat el febrer del 2001 sota la direcció de Buia Reixach i amb la repertorista Alba Boada, i des de la temporada 2018-19 n’és el director el baríton i mestre manlleuenc Ferran Albrich, que encapçala un nou projecte renovador.
En la seva trajectòria destaquen la col·laboració amb Vespres d’Arnadí o la Camerata Penedès, la interpretació d’obres de J. Domènech, E. Toldrà, B. Britten, H. Purcell o G. Pergolesi, i igualment obres teatralitzades, com A flor de pells o ¡Queda inaugurado este pantano!; també col·labora amb artistes catalans, com BLAK o Guillem Roma.
Fins al dia d’avui Nàiades-Cor de Noies ha comptat amb més d’un centenar de cantants, que van variant temporada rere temporada.
Ferran Albrich, baríton
©David Fajula
Nascut el 1990, inicià els seus estudis musicals com a violoncel·lista i es graduà per la Hochschule für Musik de Detmold (Alemanya) després de formar-se amb Eulàlia Subirà, Lluís Claret, María de Macedo i Xenia Jankovic. En aquesta disciplina artística ha estat distingit amb premis internacionals, com la Beca Pau Casals. L’any 2013 fou acceptat a la mateixa universitat per començar els estudis de cant i posteriorment es graduà suma cum laude pel Conservatori del Liceu sota el mestratge de Dolors Aldea. Ha rebut classes magistrals de Dalton Baldwin, Matthias Goerne, Thomas Hampson, Wolfgang Rieger o Furio Zanasi.
Albrich ha estat guardonat en diferents concursos de cant, com el Concurs Palet (Martorell, 2018), el Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2019) o el Concurs Internacional de Logronyo (2023), i ha resultat finalista al Concurs Cavalli-Monteverdi (2023). A partir de la seva participació al concurs El Primer Palau (2019) i, especialment, al programa Lied the Future de la Schubertíada a Vilabertran va iniciar una carrera com a artista líric que ja li ha reportat molt de reconeixement.
Des del 2019 ha col·laborat amb la Sinfónica de Castella i Lleó, Orquesta Príncipe de Asturias d’Oviedo, Simfònica del Vallès, Bilbao Orkestra Sinfonikoa, Orquesta RTVE o ensembles historicistes, com La Ritirata o Cremona Antiqua, i s’ha presentat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatro Calderón de Valladolid, Auditorio Príncipe de Asturias d’Oviedo i Teatro Arriaga de Bilbao, sota la batuta de mestres com ara Carlos Mena, Miguel Romea, Manel Valdivieso, Andrés Salado o Xavier Puig.
Interpreta obres d’estil divers, desde oratoris de J. S. Bach, G. Ph. Telemann, G. F. Händel, W. A. Mozart, L. van Beethoven o J. Brahms i G. Fauré. En el camp del lied simfònic ha abordat els Lieder eines fahrenden Gesellen i els Knaben wunderhorn de Mahler i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel. En el terreny operístic destaquen el rol de Testo d’Il combattimento di Tancredi e Clorinda de Monteverdi, o Lucifero d’Il primo omicidio de Scarlatti, així com Les arts florissants de Charpentier. En el gènere de la cançó ha interpretat obres destacades del repertori liederístic alemany i de la mélodie francesa i ha estrenat, també, obres de compositors catalans: Brotons, Guinovart o Domènech.
Les properes temporades el portaran a debutar en escenaris i festivals: Teatro Monumental de Madrid, Teatro Ponchielli de Cremona, Gran Teatre del Liceu i Festival la Pedra Parla.
Irma Bau, violoncel
Neix a Vic el 1990. Inicia els seus estudis de violoncel amb Eulàlia Subirà a Manlleu, Maria de Macedo a Madrid i també regularment amb Lluís Claret a Sant Cugat, i cursa els estudis de Grau Professional al Conservatori de Música de Vic sota el mestratge d’Albert Bardolet. El 2012 finalitza el Grau Superior l’ESMuC amb el professor Damián Martínez amb les màximes qualificacions, i accedeix a la Musikhochschule Lübeck, Alemanya, per estudiar un Master d’Interpretació amb el professor Troels Svane.
Assisteix a nombrosos cursos de formació tant a Espanya com a l’estranger rebent classes de professors com Sbarcea, Grosgurin, Maintz, Bohórquez, Coin, Gerhardt, Polo, Geringas, Brus o Helmerson, entre d’altres. En música de cambra ha rebut classes del Mandelring Quartet, Heime Müller (Artemis Quartet), Moretti, Tunell, Copolla, Colom, Cuarteto Quiroga o Quartet Casals, entre d’altres. També ha col·laborat amb orquestres com l’Orquestra de Les Arts de València, l’OBC, l’Orquestra de Cadaqués, el Gran Teatre del Liceu o la Philharmonisches orchester der Hansestadt Lübeck, entre d’altres, i és membre fundadora de l’orquestra Cooperativa Camerata Penedès.
Ha estat guanyadora del concurs per a les beques Anna Riera, i també del concurs de Solistes ESMuC, que la porta a actuar com a solista a l’Auditori de Barcelona a la sala Pau Casals i a l’Auditori Enric Granados de Lleida amb el Triple Concert de Beethoven. El 2014 aconsegueix el segon premi al Stockholm International Music Competition.
Amb la pianista Irina Veselova, amb qui formen el DeLIS Duo, ha guanyat diversos premis que les porta a actuar en sales i festivals per tot Catalunya i a la resta de l’estat durant aquests últims anys, debutant aquesta temporada en el Festival Joves Emergents de l’Auditori de Barcelona. Recentment han enregistrat el seu primer CD “Joies del romanticisme” amb les Sonates de C. Franck i S. Rachmaninov amb el segell Solfa Recordings.
També forma part de l’octet de corda Bambú Ensemble, amb qui també ha actuat també en sales de tot el país i amb el que, recentment, ha llançat el seu primer disc amb obres de G. Enescu, D. Shostakovich i J. M. Campos amb el segell IBS classical, comptant amb la col·laboració de Cibrán Sierra, violinista del Cuarteto Quiroga.
En l’àmbit social ha participat en projectes didàctics amb el SINEM de Costa Rica i Musikerkennen a Alemanya. A més a més, des del 2020 amb Camerata Penedès han creat el projecte Camerata Apropa, dirigit a joves amb necessitats socioeducatives de l’Alt Penedès.
Marta Valero, mezzosoprano
Es llicencià amb matrícula d’honor en interpretació de cant clàssic i contemporani a l’ESMUC, on també estudià lied amb Assumpta Mateu, Francisco Poyato i Mitsuko Shirai.
Amb una veu dúctil i extensa, ha sabut unir musicalitat i expressivitat teatral afrontant rols operístics com Dido de Dido and Eneas (H. Purcell), Angelina de La Cenerentola (G. Rossini), Dinah de Trouble in Tahití (L. Bernstein) i Carmen del mateix títol de G. Bizet. També ha protagonitzat, amb el pianista Guillem Martí, La veu humana (F. Poulenc), versió traduïda al català, sota la direcció de Marc Rosich.
Del repertori contemporani interpreta obres de referència, com Pierrot lunaire (A. Schönberg) o les Folk songs (L. Berio). Ha participat en nombroses estrenes, tot destacant-hi els oratoris Mil anys i Diàleg patriarcal, ambdues obres de Mn. Valentí Miserachs, l’òpera El saló d’Anubis de Joan Albert Amargós i Lorca al piano d’Enric Palomar.
El desembre del 2021 va estrenar Il pianto della Madonna de Jordi Domènech amb motiu del vintè aniversari del cor femení Nàiades.
Entre els seus enregistraments destaquen Primary colors d’Agustí Charles, Doble 5 Suite, amb l’OCT48 i repertori del mestre Manuel Oltra, i Benejam, amb el pianista Albert Guinovart. Va col·laborar al Llibre de Sinera, amb text de Salvador Espriu, i música de Mercè Torrens. De la mateixa compositora també ha enregistrat els CD Cançons secretes, amb poemes de Mercè Corretja, i Màgic moment (2021). Aquest darrer any ha presentat amb el pianista Albert Guinovart un doble CD amb cançons dels compositors Manuel Oltra i Joaquim Serra (Picap).
Camerata Penedès
Després de més de deu als escenaris, l’orquestra de cambra resident de l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès s’ha transformat i ha esdevingut Camerata Penedès, tot iniciant una trajectòria en què té com a pilars la dignitat professional, l’economia social i solidària, l’arrelament al territori i la qualitat musical
Està integrada per músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos (Salzburg, Colònia, Düsseldorf, Freiburg o Basilea) i amb una àmplia trajectòria professional com a col·laboradors habituals de les principals orquestres del país, com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra del Palau de les Arts, Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations.
Recentment ha col·laborat amb alguns dels artistes més rellevants del panorama musical actual, com Elena Rey, Pablo Barragán, Sara Bitlloch o Lorenzo Coppola. A banda, ha participat en diversos festivals, com Música en Segura de Jaén, Músiques Religioses de Vic o Pati Cultural de Girona. I amb aquest concert s’estrena a la Sala de Concerts del Palau de la Música Catalana.
Camerata Penedès rep el suport de l’ICEC i la Diputació de Barcelona.
Amb la col·laboració de:
Textos
Caroline Shaw (1982)
It’s motion keepsText basat en el primer vers de l’himne Kingwood de Thomas Greene (1710-1779), publicat al llibre The southern harmony de William Walker (1809-1875)
My days, my weeks, my months, my years.
My days, your weeks, their months, our years.
Fly rapid as the whirling spheres.
Time, like a tide, it’s motion keeps.
Still I must launch through endless deeps.Els meus dies, les meves setmanes, els meus mesos, els meus anys.
Els meus dies, les teves setmanes, els seus mesos, els nostres anys.
Vola ràpid com les esferes que giren.
El temps, com una marea, es manté en moviment.
Tot i així he de llançar-me a través de profunditats infinites.Carles Prat (1985)
Lauda anima mea Dominum
Text del salm 146Lauda, anima mea, Dominum.
Laudabo Dominum in vita mea.
Psallam Deo meo, quam diu ero, alleluia.Lloa el Senyor, ànima meva:
mentre visqui, lloaré el Senyor;
cantaré salms al meu Déu mentre visqui, al·leluia.Johannes Brahms (1833-1897)
Ave MariaGustav Holst (1865-1934)
Ave MariaAve Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
AmenSanta Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Jordi Domènech (1967)
Il pianto della Madonna
Text de Jacopone de Todi (1236-1306)Nunzio
Donna del paradiso,
lo tuo figliolo è priso,
Jesu Cristo beato.
Accurre, donna, e vide
che la gente l’allide!
credo che 'llo s’occide,
tanto l’on flagellato.Nunci
Dona del paradís,
el teu fill, Jesucrist beat,
és pres.
Afanya’t, dona, i mira
com la multitud el colpeja,
crec que morirà
de tant com l’han flagel·lat.Madonna
Como esser porrìa
che non fece mai follia,
Cristo, la speme mia,
om’ l’avesse pigliato?Mare de Déu
Com pot ser que Crist,
que a ningú ha fet mal,
la meva esperança,
hom l’hagi pres?Nunzio
Madonna, egli è traduto,
Juda sì l’ha venduto
trenta denar n’ha 'vuto,
fatto n’ha gran mercato.Nunci
Senyora, ell és traït,
Judes l’ha venut
i un pobre benefici de trenta monedes
n’ha rebut a canvi.Madonna
Succurri, Magdalena,
gionta m’è adosso piena!
Cristo figlio se mena, como m’è annunziato.Mare de Déu
Ajuda’m, Magdalena,
tinc l’ànima turmentada!
Crist s’emporten com fou anunciat.Nunzio
Succurri, Donna, aiuta!
ch’al tuo figlio se sputa
e la gente lo muta,
hanlo dato a Pilato.Nunci
Socors, Dona, ajuda!
Que al teu fill escupen,
la gent el despulla
i l’entrega a PilatMadonna
O Pilato, non fare lo figlio mio tormentare,
ch’io te posso mostrare
como a torto è accusato.Mare de Déu
Oh Pilat, no turmentis el meu fill,
que jo puc mostrar-te
la falsedat de l’acusació.Popolo
Crucifige, crucifige!
Omo che se fa rege,
secondo nostra lege,
contradice al senato.Poble
Crucifica’l! Crucifica’l!
Home que es corona rei,
segons la llei nostra,
contradiu el Senat.Madonna
Priego che m’entendàti,
nel mio dolor pensàti;
forsa mò ve mutati
de quel ch’avete pensatoMare de Déu
Prego per ser compresa,
penseu en el meu dolor;
potser us faria canviar
allò que ara penseu.Nunzio
Tragon fuor li ladroni
che sian suoi compagnoni.Nunci
Porten fora els lladres
que seran els seus companys.Popolo
De spine se coroni!
ché rege s’è chiamato.Poble
D’espines coronem
qui rei s’ha proclamat!Madonna
O figlio, figlio, figlio!
figlio, amoroso giglio, figlio,
chi dà consiglio al cor mio angustiato?
Figlio, occhi giocondi,
figlio, co’ non respondi?
figlio, perché t’ascondi dal petto o’ se’ lattato?Mare de Déu
Oh fill, fill, fill!
Fill meu, lliri amorós,
que dones consell al meu cor ple d’angoixa.
Fill d’ulls juganers,
com no em respons?
Fill, per què t’amagues del pit que et va alletar?Nunzio
Madonna, ecco la cruce,
che la gente l’aduce,
ove la vera luce dèi essere levato.Nunci
Senyora, vet aquí la Creu,
que la gent pren,
on la veritable llum serà alçada.Madonna
O croce, que farai?
el figlio mio torrai?
e che ce aponerai
ché non ha en sé peccato?Mare de Déu
Oh Creu, què faràs?
El meu fill em prendràs?
I de què l’acusaràs a ell
que no té pecat en si mateix?Nunzio
Succurri, piena de doglia,
ché ’l tuo figliol se spoglia;
e la gente par che voglia che sia en croce chiavato.Nunci
Ajuda, plena de dolor,
que al teu fill despullen;
i sembla que la gent vol a la Creu veure’l clavat.Madonna
Se glie tollete ’l vestire,
lassàtelme vedire
come ’l crudel ferire tutto l’ha 'nsanguinato.Mare de Déu
Si el desvestiu,
deixeu-me veure’l
tot ensangonat de les cruels ferides.Nunzio
Donna, la man gli è presa
e nella croce è stesa,
con un bollon gli è fesa, tanto ci l’on ficcato!
L’altra mano se prende,
nella croce se stende,
e lo dolor s’accende, che più è multiplicato.
Donna, li piè se prenno
e chiavèllanse al lenno,
onne iontura aprenno tutto
l’han desnodato.Nunci
Dona, li han pres la mà
i estesa sobre la Creu,
amb un clau l’han perforada.
L’altra mà li prenen,
sobre la Creu estesa,
el dolor pren i es multiplica.
Dona, els peus li prenen
i clavellant-los a la fusta,
han pres totes les juntures
i les han partit.Madonna
Ed io comencio el corrotto.
Figliolo, mio deporto, figlio, chi me t’ha morto,
figlio mio delicato?
Meglio averìen fatto che ’l cor m’avesser tratto,
che, nella croce tratto,
starce descilïato.Mare de Déu
I jo començo el meu plany.
Fillet, qui t’ha mort,
dolç fillet meu?
Millor haurien fet de travessar-me el cor
que no pas haver-lo arrossegat a la Creu,
i tenir-lo mutilat.Cristo
Mamma, o’ sei venuta?
mortal me dài feruta,
ché ’l tuo pianger me stuta,
ché ’l veggio sì afferrato.Crist
Mare, on has vingut?
Em dones una ferida mortal,
ja que el teu plor em mata,
en veure’l angoixat.Madonna
Figlio, che m’agio anvito,
figlio, patre e marito,
figlio, chi t’ha ferito?
figlio, chi t’ha spogliato?Mare de Déu
Fill, en tinc motius,
fill, pare i marit,
fill, qui t’ha ferit?
Fill, qui t’ha despullat?Cristo
Mamma, perché te lagni?
voglio che tu remagni,
che serve i miei compagni
ch’al mondo agio acquistato.Crist
Mare, per què et lamentes?
Vull que tu aquí restis,
servint els meus companys
que en el món he aconseguit.Madonna
Figlio, questo non dire,
voglio teco morire,
non me voglio partire, fin che mò m’esce il fiato.
Ch’una agiam sepultura,
figlio de mamma scura,
trovarse en affrantura
madre e figlio affogato.Mare de Déu
Fill, no parlis així,
amb tu vull morir,
no vull partir fins que no exali el meu darrer sospir.
Que una sola sepultura tinguem,
Fill de Mare infeliç,
trobar-se Mare i Fill enfonsats
en la més gran obscuritat.Cristo
Mamma col core affetto,
entro a le man te metto
de Joanne, mio eletto;
sia il tuo figlio appellato.
Joanne, esta mia mate
tollela en caritate aggine pietate
ca lo core ha forato.Crist
Mare, amb el cor sofrent,
a les teves mans et deixo
Joan, l’escollit;
que sigui anomenat ara fill teu.
Joan, aquesta mare
pren en caritat i pietat
que el cor té perforat.Madonna
Figlio, l’alma t’è uscita,
figlio de la smarrita,
figlio de la sparita,
figlio attossicato!
Figlio bianco e vermiglio,
figlio senza simiglio
figlio a chi m’appiglio?
Figlio, pur m’hai lassato.
Figlio bianco e biondo,
figlio, volto iocondo,
figlio, perché t’ha el mondo, figlio, così sprezato?
Figlio, dolce e piacente,
figlio de la dolente,
figlio, hatte la gente malamente treattato!Mare de Déu
Fill, l’ànima t’ha eixit,
fill de la perduda,
fill de l’aniquilada,
fill enverinat!
Fill blanc envermellit,
fill sense descendència,
fill a qui m’adreço?
Fill que veritablement m’ha deixat.
Fill, blanc i ros,
fill, de cara alegre,
fill, per què t’ha destrossat així el món?
Fill, dolç i plaent,
fill de la dolorosa,
fill com t’ha maltractat la gent!O Joanne, figlio novello,
morto è lo tuo fratello,
sentito aggio’l
coltello che fo profetizzato.
Che morto ha figlio e mater
de dura morte afferrate,
trovarse abracciate
madre e figlio a un cruciatoOh Joan, fill novell,
mort és el teu germà.
Sento la ferida
de l’espasa que fou profetitzada:
que feriria a mare i fill
i cruel mort els donaria,
i que en la creu se’ls veuira
abraçats l’un a l’altre.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 16.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsOrfeó Català & Halsey
Mercedes Gancedo, soprano
Lara Morger, contralt
Matthew Thomson, tenor
Oriol Mallart, baix
Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
Orquestra Simfònica del Vallès
Simon Halsey, directorW. A. Mozart:
Ave verum corpus, K.618
“Laudate Dominum” de Vesperae solennes de confessore, K.339
Missa de la coronació, KV.317
Sonata da chiesa en Do major,K.278
V. Silvestrov:
Gebet für die Ukraine (Pregària per a Ucraïna)Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –