• Programa de mà

    Cor Madrigal, de la Rubia, Cabero & Biosca
    —75è aniversari

    Estiu al Palau

    Dijous, 2 de juliol de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Juan de la Rubia, orgue
    Marc Cabero, percussió
    Cor Madrigal
    Pere Lluís Biosca, director

     


    I

    Salvador Brotons (1959)
    Missa brevis, op. 110

    Kyrie
    Gloria
    Sanctus-Benedictus
    Agnus Dei

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Schiksalslied, op. 54

     

    II

    Eino Juhani Rautavaara (1928-2016)
    Credo” de la Missa a cappella

    György Ligeti (1923-2006)
    Éjszaka, Reggel (nit, matí)

    Antoni Nicolau (1858-1933)
    Entre flors

    Pau Casals (1876-1973)
    O Vos Omnes

    Manuel Oltra (1922-2015)
    Amor mariner

    Enric Morera (1865-1942)
    Sardana de les monges

    Lluís Ma Millet (1867-1941)
    Sardana de l’abril

     

    Durada del concert:
    Primera part, 45 minuts | Pausa de 20 minuts | Segona part, 30 minuts

    La durada del concert és aproximada.

    #coral #aniversaris

  • Poema

    Requisit 

    la sang que surt com canonada que rebenta, 
    la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència, 
    la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans, 
    la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa, 
    la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença, 
    la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,  
    la sang, aquesta sang, als meus poemes. 

     

    Mireia Calafell  
    Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)  

  • Benvinguda

    Transcripció del Preludi de l’àlbum fundacional del Cor Madrigal (1950):

    “Tot es dona per un ideal.

    El nostre desig, en iniciar aquest llibre, que serà per a nosaltres el recull de la nostra història, és poder-hi gravar tota una vida de treball sense repòs, guiats per uns ideals artístics i espirituals que ens facin millors que no som.

    Ens proposem seguir el camí de la superació constant en cerca d’aquest impossible que és la perfecció, tot confiant que les asprors d’aquesta ruta siguin allisades pel nostre ferm entusiasme.

    Tots aquests esforços van adreçats a deixar en la nostra terra, com a testimoni dels sentiments que ens inspira, una arrel ben pregona que, nodrint branques noves i millors, faci escampar arreu l’enlairament de l’esperit i la pau entre els homes

    I que Déu ens ajudi!

    Barcelona 1 d’octubre de 1950”

    Manel Cabero i Vernedas


  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Quines són les claus del concert?

    A què he de parar atenció?

    Sabies que...

  • anunci festival jordi savall
  • Comentari

  • Biografies

    Juan de la Rubia, orgue

    J dl Rubia

    © May Zircus

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família i director de l’Orquestra del Miracle, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els seus estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació, assolida en diverses capitals europees, ha comptat amb el mestratge d’O. Candendo, W. Seifen, M. Bouvard i M. Torrent, a més d’O. Latry i T. Koopman. Durant els inicis acadèmics rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    Té una activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista, tasques que l’han portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països d’arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, així com St. Sulpice de París i el Teatre Mariïnski i Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    De la Rubia ha actuat com a solista amb la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester C. Ph. E. Bach, Orquesta Nacional de España, OBC, Orquesta Barroca de Tenerife i les orquestres d’Astúries, Galícia, Madrid, Comunitat Valenciana, Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà. Així, ha treballat amb els directors A. Grams, F-X. Roth, C. Mena, S. Halsey, S. Mas, K. Ono o S. Rattle. Ha col·laborat, també, amb les principals formacions corals del país i amb solistes com ara Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Marta Mathéu, Carolyn Sampson o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

  • Marc Cabero, percussió

    © Ricardo Rios

    Format musicalment als cors de l’Agrupació Cor Madrigal, als conservatoris de Barcelona i Estrasburg i a la JONDE, és timpani solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) des de la seva fundació i ha col·laborat amb diferents formacions de Cambra i Orquestres, com l’OBC, Orquestra del Liceu, etc.

    En el camp de la docència ha estat professor de percussió i música de cambra al Conservatori Superior del Liceu i al Conservatori Professional d’Igualada. Actualment ho és al Conservatori Professional de Terrassa. També ha participat com a professor a trobades de la JONC, JOSV i altres orquestres de joves. Des de l’Associació de Percussionistes de Catalunya (ASPECAT) i com a gestor cultural per la UOC, treballa per la promoció de la percussió en tots els àmbits de les arts i la pedagogia.

  • Cor Madrigal

    Cor Madrigal

    © Antoni Bofill

    Va ser fundat per Manuel Cabero el 1951 i del 1993 al 2019 Mireia Barrera en va ser la directora titular. Des del setembre del 2019 Pere Lluís Biosca n’assumeix la direcció. El Cor mostra predilecció pel repertori dels segles XX i XXI, amb un interès especial en la divulgació dels autors catalans. Paral·lelament, manté una important activitat en el camp simfònic, principalment en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i com a cor adscrit de L’Auditori i l’OBC. Ha estat dirigit per grans batutes: Alessandrini, Celibidache, Cambreling, Currentzis, Decker, Foster, Frühbeck de Burgos, Gardolińska, Gergiev, González, Haenchen, Hager, King, Mas, Mena, Ono, Oue, Pablo Pérez, Pinnock, Pons, Ros Marbà, Rostropóvitx, Sagripanti o Soustrot. En l’etapa de Manuel Cabero, va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla.

    En l’àmbit discogràfic cal destacar el seu enregistrament de la música coral de Joaquim Homs realitzat per a la Fundació Autor, així com el darrer CD, Madrigal, que recull música de diversos compositors catalans. Recentment ha col·laborat amb l’OBC i Pablo González en un treball sobre Enric Granados per al segell Naxos. Al Liceu ha participat a les òperes Kàtia Kabànova, Oedipe d’Enesco, Le portrait de Manon, Les mamelles de Tirésias i La Cenerentola, i a la cantata La pesta de Gerhard. Ha col·laborat amb l’artista Perejaume, i de les darreres temporades cal remarcar les gires i col·laboracions amb les orquestres del Teatre Mariïnski, National de Lilla, Filharmònica de Praga, Staatskapelle de Weimar, de la Ràdio d’Hongria i la Nacional d’Hongria. Del 2011 al 2014 el cor va fer una residència artística a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

    El Cor té la col·laboració del Departament de Cultura i de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

  • Pere Lluís Biosca, director

    P Ll Biosca

    Considerat un dels directors catalans de música vocal amb més projecció, manté una intensa activitat com a director i pedagog en direcció coral. Es formà a Barcelona amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao i a Hèlsinki amb Matti Hyökki.

    La seva discografia es centra en compositors catalans del Barroc: Mir i Llussà i Tomàs Milans amb l’ensemble vocal La Xantria i Joan Cererols amb el Cor de Francesc Valls.

    Participa habitualment en diversos festivals i cicles de concerts dirigint repertori que comprèn des del Renaixement fins a música actual.

    Fins al 2016 va ser titular del Cor de Cambra ARSinNOVA de Barcelona, que va rebre el Premio Nacional de Canto Coral (Gijón 2013). Com a director convidat del Cor de Noies de l’Orfeó Català, el 2015 va oferir diversos concerts dedicats a la música d’Arvo Pärt, en què va rebre consells del mateix compositor, i dirigí diversos concerts del Cor Jove Nacional de Catalunya (2021) a Eslovènia i Catalunya. També ha treballat en produccions del Gran Teatre del Liceu preparant les parts corals de diverses òperes.

    Actualment és director titular del Cor Francesc Valls de la Catedral de Barcelona (des del 2015), del Cor Madrigal de Barcelona (des del setembre del 2019) i professor de direcció coral de l’Escola Superior del Taller de Músics i professor col·laborador del Conservatori del Liceu.

  • Formacions

    Cor Madrigal

  • Textos

    Salvador Brotons (1959)

    Missa brevis, op. 110

    Kyrie

    Kyrie, eleison
    Christe, eleison
    Kyrie, eleison

    Senyor, tingueu pietat de nosaltres
    Crist, tingueu pietat de nosaltres
    Senyor, tingueu pietat de nosaltres.

    Gloria

    Gloria in excelsis Deo
    et in terra pax hominibus bonae voluntatis

    Laudamus te. Benedicimus te.
    Adoramus te. Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.

    Glòria a Déu a dalt del cel,
    i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.

    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem,
    us donem gràcies,
    per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, rei celestial,
    Déu Pare omnipotent.

    Domine fili unigenite, Jesu Christe.
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi
    suscipe deprecationem nostram.

    Qui sedes ad dexteram patris
    miserere nobis.
    Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.

    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.

    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Sanctus - Benedictus

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Domine Deus Sabaoth!;
    pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.

    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Agnus Dei

    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis,
    Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,
    dona nobis pacem.

    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,
    doneu-nos la pau.


    Johannes Brahms (1833-1897)
    Friedrich Hölderlin (1770-1843) Text

    (Versió de Carles Riba. “Els llibres de l’Escorpí. Poesia”, 6. Barcelona: Edicions 62, 1971)

    Schiksalslied, op. 54

    Ihr wandelt droben im Licht
    Auf weichem Boden,
    selige Genien!
    Glänzende Göltterlüfte
    Rühren Euch leicht,
    Wie die Finger der Künstlerin
    Heilige Saiten.

    Vosaltres feu via allà dalt
    En la llum, per un sol que no cansa,
    Genis feliços!
    Lúcides aures dels déus
    Us toquen lleugeres,
    Com els dits de l’artista
    Cordes sagrades.

    Schicksallos, wie der schlafende
    Säugling, atmen die Himmlischen;
    Keusch bewarht
    In bescheidener Knospe
    Blühet ewig
    Ihnen der Geist,
    Und die seligen Augen
    Blicken in stiller,
    Ewiger Kharheit.

    Sense fat, com l’infant de mamella
    Adormit, alenen
    Els celestials!
    Castament preservat
    En modesta poncella,
    Els creix en eterna
    Flor l’esperit.
    I els ulls venturosos
    Miren en tranquil·la
    Eterna claredat.

    Doch uns ist gegeben
    Auf keiner Stätte zu ruhn;
    Es schwinden, es fallen
    Die leidenden Menschen
    Blindlings von einer
    Stunde zur andern,
    Wie Wasser von Klippe
    Zu Klippe geworfen,
    Jahrlang ins Ungewisse hinab.

    Però a nosaltres
    No ens és donat de tenir
    Repòs en cap lloc.
    S’assequen, rodolen
    Els mísers humans
    A cegues de l’una
    Hora dins l’altra,
    Com aigua de roca
    A roca llançada.ÇAnys i anys dins l’incert, daltabaix.

    Eino Juhani Rautavaara (1928-2016)
    "Credo” de la Missa a cappella

    Credo in unum Deum, Patrem omnipotentem,
    factorem cæli et terre,
    visibilium omnium et invisibilium.
    Et in unum Dominum Iesum Christum,
    Filium Dei unigenitum,
    et ex Patre natum ante omnia sæcula.

    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero,
    genitum, non factum,
    consubstantialem Patri:
    per quem omnia facta sunt.

    Crec en un sol Déu, Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses, visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill unigènit de Déu
    nascut del Pare abans de tots els segles.

    Déu nat de Déu, Llum resplendor de la Llum,
    Déu veritable nascut del Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare:
    per Ell tota cosa fou creada.

    Qui propter nos homines et propter nostram
    salutem descendit de cælis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto
    ex Maria Virgine, et homo factus est.

    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato; passus et sepultus est,
    et resurrexit tertia die,
    secundum Scripturas,
    et ascendit in cælum, sedet ad dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria,
    iudicare vivos et mortuos,
    cuius regni non erit finis.

    El qual per nosaltres els homes i per la nostra
    salvació, davallà del cel.
    I, per obra de l’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es feu home.

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat
    i ressuscità el tercer dia,
    com deien ja les Escriptures.
    I se’n pujà al cel, on seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.

    Et in Spiritum Sanctum,
    Dominum et vivificantem:
    qui ex Patre Filioque procedit.
    Qui cum Patre et Filio simul adoratur
    et conglorificatur: qui locutus est per prophetas.
    Et unam, sanctam, catholicam
    et apostolicam Ecclesiam.

    Confiteor unum baptisma
    in remissionem peccatorum.
    Et exspecto resurrectionem mortuorum,
    et vitam venturi sæculi.
    Amen

    Crec en l’Esperit Sant,
    que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat
    i glorificat; que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica
    i apostòlica.

    Professo que hi ha un sol baptisme
    per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida de la glòria.
    Amén.


    György Ligeti (1923-2006)
    Sándor Weöres (1913-1989) text

    Éjszaka, Reggel (nit, matí) 

    Rengetec tövis scönd
    En csöndem, szivem dibigaisa scönd
    Éjszaka

    Moltes espines, silenci.
    En el meu silenci, el meu cor... silenci.
    Nit.

    Már üti, üti már
    A torony a hajnalban, üti mar
    Az idöt bemeszeli akorai kikeriki
    Reggel van! Már üti üti már, ah!

    Ja toca, toca ja,
    la torre a trenc d'alba, ja toca.
    El cant primerenc del gall marca el pas del temps, quiquiriquic
    És matí! Ja toca, toca ja, ah!


    Antoni Nicolau (1858-1933)
    Jacint Verdaguer (1845-1902) poesía

    Entre flors

    Encara és petit, petit
    l'Infant de la Glòria;
    petit com un lliri blanc,
    bell com una rosa.
    La Verge sembla'l roser
    quan al braç el porta,
    quan el porta vora'l riu
    a esbandir la roba.
    Per esbandir-la millor
    sobre l'herba'l posa
    entre mates d'iris blau
    i margaridoies.

    L'Infantó somriu,
    la Mareta plora.

    Gira al Fill dels seus amors
    sos ulls de coloma,
    cada volta que s'ajup
    a la rentadora.
    El veu en somni suau
    com dorm i reposa
    al peu d'un arbre d'encens
    que li fa bona ombra.

    De genolls un Serafí
    sos cabells esflora;
    voldria besar son front,
    voldria i no gosa,
    veient que en son jaç florit
    l'amor el deixonda,
    fent-li estendre sos bracets
    a l'aire del Gòlgota.

    Al pendre'l Ella en els seus
    de mare amorosa,
    la creu estampada ha vist
    en son llit de molsa,
    com firma que'l Déu infant
    en la terra posa.

    L'Infantó somriu,
    la Mareta plora.


    Pau Casals (1876-1973)
    Llibre de les lamentacions 1:12

    O Vos Omnes

    O vos omnes qui transitis per viam,
    attendite et videte
    si est dolor sicut dolor meum

    Oh, vosaltres, homes que passeu pel camí:
    guaiteu i vegeu
    si potser hi ha dolor com el meu.


    Manuel Oltra (1922-2015)
    Text atribuït a Joan Oliver (1899-1986)

    Amor mariner

    Davant l’aigua infinita
    el mariner somnia
    un viatge d’amor.
    A la cala petita
    la donzella sospira
    d’esperança i enyor.

    El mariner a llevant
    la donzella a ponent
    i entremig la mar gran
    mirall del firmament.

    Cantava enfervorida
    la veu del mariner:
    en tràngol o bonança
    el mar travessaré.
    La plana que camina!
    El blau desert vivent!
    Les mòbils serralades
    que cerquen terra i gent!
    Oh, proa dreturera
    segueix el rumb del cor
    i mena’m a la riba
    on trobaré la sort!

    I com que la donzella
    ha resat tant al mar
    un dia veu les veles
    del seu desig tibant
    a l’horitzó on s’abraça
    un blau amb l’altre blau
    al pont de la goleta
    vegeu el capità
    com fita la mirada
    al fons d’aquells ulls clars
    pel blau marí que tenen
    l’amor coneixerà.

    El mariner a llevant,
    la donzella a ponent
    i entremig la mar gran
    amb l’empenta del vent
    i la glòria del sol triomfant!
    Davant l’aigua infinita
    la donzella exultava
    de gaubança i fervor.
    A la platja petita
    el mariner complia
    el seu somni d’amor.


    Enric Morera (1865-1942)
    Àngel Guimerà (1845-1924) text

    Sardana de les monges

    Al davant de l’ermita de Sant Rafel
    les sardanes airoses pugen al cel,
    i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

    Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
    Fins les ballen els avis quan ve la nit.
    I als genolls de les mares salta el petit.

    Per planúries i serres escampa el vent
    de la cobla les notes alegrement,
    i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.

    En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
    De puntetes les monges van al jardí,
    que les roses enceses, i el llessamí.

    Les sardanes arriben fins als seus cors
    amb gatzara i rialles dels balladors,
    i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

    Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
    ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
    les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

    Ballen totes porugues, ben dolçament;
    enrogides les galtes, mig somrient,
    i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.

    Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
    Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
    que ella també n’és filla de l’Empordà.

    La lluna que s’aixeca, les monges veu.
    Pel damunt de la tàpia la cara treu,
    i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!


    Lluís Ma Millet (1867-1941)
    Joan Llongueres (1880-1953) poesia

    Sardana de l’abril

    La llum nova enceta el dia
    i refilen els ocells,
    els camins de la masia
    són de roses i clavells.
    Hi ha un verd tendre d’alegria
    per les feixes i el pradells,
    i el jovent sent la follia
    d’estimar amb amor novells.
    És l’abril que ha arribat amb ses frisances,
    és l’abril amb deliris i esperances,
    és l’abril que no ens deixa el cor tranquil
    és l’abril.

    La pubilla del mas, noia feinera
    de bona hora, ja tresca i riu a l’era.
    Fan brogit els coloms i l’aviram.
    El pastor matiner com les aloses,
    ve a portar-li un flairós manat de roses
    que de flames enceses sembla un ram.
    Són per mi?, li diu ella contorbada.
    Són per tu!, li fa ell amb la mirada
    que s’arbora amb l’esclat del matí.
    Somrient les ha pres la fadrina
    i amb un bes sa ma petita i fina
    ell li diu que el cor no sap com dir.
    Bondadós llença el sol una rialla
    i ressonen els crits de la xicalla
    a la llum d’aquest temps obert i franc.
    mentre heroi dels espais que el blau enjoia,
    per fer eterna d’abril la clara joia,
    ve Sant Jordi damunt son cavall blanc.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants – Estiu al Palau
    Dijous, 03.07.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Missa Sancti Aloysii de Johann Michael Haydn

    Yasmin El Farhi, soprano
    Alba Sánchez, contralt
    Cor de Noies de l’Orfeó Català* (Montserrat Meneses, directora)
    Orquestra Acadèmia 1830
    Fernando Marina, director

    *Agrupació amb finalitat pedagògica

    Ll. Bonal: O serena de la mar... (poema de Josep Carner, estrena)           
    J. Valent: Hivern, de Quatre estacions a Mallorca
    J. Ollé i Sabater: Ave Virgo Santíssima
    J. Valent: Pangaea
    J. M. Haydn: Missa Sancti Aloysii

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

    El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.

Índex