• Cor Lieder Càmera
    —Essències

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 19 de setembre de 2021 – 19 h

    Petit Palau

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Lieder Càmera
    Belén Bernaus i Laia Pratsopranos
    Margarida Lladó i Guillermina Moralesmezzosopranos
    Matthew Thomson i Lluís Vilatenors
    Pablo Acosta i Albert Caberobarítons
    Montse Colomercoreografia
    Josep Vila i Casañasdirector


    ELS LIEDER:

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Die Rosmarin, op. 62/1

    Wilhelm Stenhammar (1871-1927)
    I serraillets have

    Johannes Brahms
    Nachtwache I i II, op. 104 núm. 1 i 2

    LA MÚSICA DE L'ESPERIT:

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    “Sanctus & Benedictus”, de la Cantus Missae

    Alfred Desenclos (1912-1971)
    Salve Regina

    Cant gregorià
    Tu es Petrus

    Maurice Duruflé (1902-1986)
    Tu es Petrus

    EL NOSTRE CANÇONER:

    Josep Sancho Marraco (1879-1960)
    Muntanyes regalades
    (arranjament de la cançó tradicional)

    Enric Morera (1865-1942)
    La sardana de les monges

    CARLES SANTOS:

    Carles Santos (1940-2017)
    Variacions sobre un tema de J. S. Bach

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    “Crucifixus”, de la Missa en Si menor, BWV 232
    (transcripció per a cor, de Josep Vila i Casañas)

    LA NOVA CANÇÓ:

    Joan Manuel Serrat (1943)
    Ara que tinc vint anys
    (arranjament de Josep Vila i Casañas)

    ELS QUE ENYOREM:

    Herbert Howells (1897-1983)
    Requiem (part III)

    LA CATALUNYA D'AVUI:

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Jubilate Deo

    Durada aproximada del concert: 90 minuts, amb petita pausa tècnica només per als intèrprets

    #celebracions #coral #patrimonicatalà

  • Poema

    PRIVILEGI CÍCLIC

    La llàgrima
    retorna a l’inici.

    No al llagrimal.
    No a l’emoció.

    La llàgrima
    retorna al capvespre
    primer.

    A l’aiguaneix que origina.

    Anna Gual
    El tubercle (2016)

  • Comentaris

    Essències

    ¿Havien jugat mai, de petits, a guardar els seus tresors en una capsa de llauna? Cromos, bales, xapes, ninotets…, mirats amb ulls de ganàpia ens transporten a la nostra infantesa. 

    Avui el Cor Lieder Càmera obrirà la seva capsa dels records i en sortiran set receptacles amb les essències que han inspirat els seus repertoris durant trenta-un anys.

    Lieder Càmera ha tingut el privilegi de cultivar gèneres tan diversos com l’oratori, la música simfònica, el teatre o l’òpera, i no obstant això, els repertoris a cappella han estat la seva vocació primera. En el seu concert de presentació, el novembre del 1990, van sonar lieder de Mendelssohn i de Brahms. Aleshores el cor era, en realitat, un grup vocal de cambra integrat per setze cantants i aquest fet va inspirar el nom de Lieder Càmera. Es volia evocar l’espai on es cantarien cançons i es projectarien paisatges musicals diversos amb l’ús lliure d’un mot alemany i un d’italià (accentuat a la catalana, ja ens perdonaran!). 

    No els estranyi, doncs, que el concert d’avui comenci amb una breu acció teatral, homenatge a la poesia alemanya i els principals compositors de lied. Wilhelm Stenhammar, compositor suec de qui enguany es celebra el cent cinquantè aniversari del naixement, també hi serà present per donar testimoni del gran poder inspirador que aquest país nòrdic i molt especialment el mestre Eric Ericson van tenir per a Lieder Càmera en els anys de consolidació del cor.

    L’epígraf “La música de l’esperit” obrirà el segon pot d’essències i ens presentarà la literatura coral sacra, un dels pilars del repertori del cor. A continuació, “El nostre cançoner” donarà pas a la música popular i tradicional catalana, gènere que Lieder Càmera sempre ha cultivat de manera apassionada. Els enregistraments editats per La Mà de Guido el 1998 i el 2005 en són testimoni.

    Carles Santos, pianista i compositor, va compondre un seguit de variacions a partir del tema del subjecte de la Fuga per a orgue S. 462 núm. 1 en La menor de Johann Sebastian Bach. Franz Litz en va fer una transcripció per a piano que Santos interpretava en seu espectacle La pantera imperial, tot creant un moment especialment emotiu. 

    Lieder Càmera va participar en La pantera imperial i va viatjar de gira per diversos països europeus entre els anys 1997 i 1998. La pantera imperial obrirà aquest pot d’essències amb la primera sèrie de les variacions de Santos, tot seguit del “Crucifixus” de la Missa en Si menor de Bach en una versió de rigorosa estrena, transcripció per a tres cors a cappella composta pel nostre director, Josep Vila i Casañas.

    Amb el projecte Cançó Nova, Lieder Càmera va donar un impuls a la creació de nous repertoris encarregant a més de vint compositors catalans versions corals de temes pertanyents a la Nova Cançó, moviment artístic que tingué gran importància a Catalunya als anys seixanta i setanta. Avui en podran escoltar dos dels més de vint-i-cinc arranjaments encarregats (les partitures les va publicar la Federació Catalana d’Entitats Corals i l’enregistrament discogràfic el va fer Música Global).

    Les essències del sisè receptacle contenen el record d’aquells companys i companyes membres de Lieder Càmera que, amb gran dolor, han traspassat massa aviat. Joan Uyà, Pilar Vinyals, Anna Mauri, Montserrat Espargaró, Montserrat Torruella i Josep Montlló. Per a vosaltres, la més sentida interpretació del Requiem de Howells.

    Quant a la música coral, el panorama creatiu català actual és, sens dubte, un dels més rics i prolífics de la nostra història. Tenim molts i excel·lents compositors que componen per a cor i enriqueixen el nostre repertori amb estètiques noves i agosarades. Lieder Càmera ho vol celebrar encetant el darrer pot d’essències, d’on sortirà l’obra d’un compositor jove molt representatiu, Josep Ollé i Sabaté.

    Lieder Càmera dedica la gira de concerts Essències a tots els cantaires que en algun moment han format part del cor, així com a Glòria Coma i Pedrals, Xavier Pastrana i Britria, Elisenda Carrasco i Ribot i Eduard Vila i Perarnau, directors que, com Josep Vila i Casañas, també han estat al capdavant de la formació.

    Desitgem que gaudeixin del nostre concert.

    Josep Vila i Casañas, director, i en nom del Cor Lieder Càmera

  • Final Feliç

    El concert d’avui és molt especial. Especial de debò. Perquè és la plasmació d’un moment clau, d’un punt d’inflexió, d’un abans i un després no només en la història del cor que tindrem al davant, sinó també en l’esdevenir del món coral del nostre país. No vull caure de cap manera en un transcendentalisme tronat, però avui assistirem a l’acte final que durà a la mort programada, meditada (i, per tant, sàvia i serena) d’un dels cors més importants que hi ha hagut les últimes tres dècades a Catalunya. Lieder Càmera, un cor nascut a Sabadell fa trenta-dos anys, parit per un músic visionari i un dels millors directors del nostre temps, Josep Vila i Casañas, abandona definitivament els escenaris amb aquest concert a cappella titulat Essències (que encara voltarà per Catalunya i s’acomiadarà el 7 de novembre a Palamós, justament el dia de l’aniversari del seu director i fundador) i posa així punt final a la seva trajectòria. Per tant, el concert d’avui serà l’últim protagonitzat per Lieder Càmera a la ciutat de Barcelona, i és un goig i un encert que l’aculli un espai tan significatiu com el Palau de la Música.

    És per això que no vull ocupar-me, en aquestes ratlles, d’explicar dades i elements remarcables de les peces que avui interpretaran: en aquest mateix programa de mà trobareu un text deliciós, escrit amb una delicada sensibilitat (i no exempt de certa nostàlgia) en què s’explica el perquè d’aquesta tria tan heterogènia i emotiva. En canvi, vull incidir en la transcendència del concert d’avui, perquè permet albirar el nou camí que comença a emprendre el món coral català, un moviment que va sorgir fa més de cent cinquanta anys. I nosaltres en serem testimonis privilegiats.

    La decisió l’han pres de forma conjunta director i cantaires, alguns també fundadors de la formació, i després d’una profunda reflexió iniciada abans de la pandèmia. Josep Vila va tornar a agafar les regnes del cor fa quatre anys, després d’una dècada a les ordres d’altres directors que en van mantenir l’essència i l’excel·lència (i que també seran homenatjats en un dels blocs d’aquest concert). Aquesta última etapa s’ha caracteritzat per un innovador model híbrid, amb cantaires professionals i amateurs, que permetés mantenir aquesta excel·lència musical, i que ha donat resultats admirables. Però el nivell dels músics del nostre país ha millorat tant (i especialment el dels cantants) que les noves generacions busquen i troben altres horitzons plenament professionalitzats, incompatibles amb el model de cor d’alt nivell però amateur que ha estat sempre Lieder Càmera. I això és motiu de joia i és digne de celebració; però tal com ells mateixos deien a la nota de premsa on anunciaven el comiat, també “és el reflex de l’inici d’una nova etapa històrica del cant coral al nostre país: la proliferació de noves formacions vocals professionals, una circumstància esperada que ha arribat per coronar la nostra rica tradició coral”. ¿És potser això, morir d’èxit?

    Lieder Càmera clourà la temporada col·laborant en dues produccions simfòniques amb orquestres de gran nivell del país (la Gran Missa en Do menor de Mozart amb Camera Musicae, i la Missa Solemnis de Beethoven en el concert de cloenda de la temporada de l’OBC). Però avui en tindrem l’essència, el cor nu i sol a l’escenari, cantant joies del repertori a cappella de tots els temps, peces que l’han marcat, que s’han convertit en autèntics himnes per al cor i que tenen un significat molt especial.

    Lieder Càmera tanca així un viatge musical i humà formidable que l’ha dut a fer més de cinc-cents concerts, diversos enregistraments i espectacles de tota mena arreu d’Europa, amb els quals ha obtingut innombrables èxits i reconeixements. I s’acomiada en un moment artístic excel·lent que avui constatarem amb emoció. Per tant, visquem a fons aquesta experiència d’avui, fem-nos-en partícips i acomiadem amb tots els honors un cor que ha estat model, guia, orgull i font de plaers musicals durant tres dècades i que s’ha guanyat a pols un lloc preeminent en la història musical d’aquest país.

    Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

  • Biografies

    Cor Lieder Càmera

    Cor Lieder Càmera

    El so càlid i expressiu, propi i característic de Lieder Càmera va ser una de les prioritats del treball del seu fundador Josep Vila i Casañas l’any 1990 i ha continuat essent així amb els seus successors, Xavier Pastrana, Elisenda Carrasco i Ribot i Eduard Vila i Perarnau.

    En tots aquests anys d’història Lieder Càmera ha estat dirigit per nombrosos directors de prestigi i ha col·laborat amb diverses orquestres nacionals i internacionals. Ha estat cor adscrit al Festival Castell de Peralada, ha actuat amb la Companyia Carles Santos fent gira per nombrosos festivals europeus, així com al TNC en un espectacle sobre el poeta Joan Maragall.

    Aquesta trajectòria peculiar fa de Lieder Càmera un cor versàtil, amb una flexibilitat interpretativa extraordinària i una capacitat especial de comunicació amb el públic.

    L’interès per la preservació i difusió del patrimoni ha dut el cor a dedicar a la música catalana cinc dels sis CD enregistrats. L’últim, presentat el maig del 2017, fou l’estrena mundial de la missa a doble cor Sanctus-Benedictus de Josep Vila i Casañas a la temporada de Cambra 2014-15 de L’Auditori, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del cor.

    La temporada 2018-19, sota el lideratge de J. Vila i Casañas, va emprendre un projecte en què la dedicació a la música catalana dels segles XX i XXI, presentar formats de concert alternatius i incorporar professionals a la plantilla esdevingueren els eixos principals.

  • Josep Vila i Casañas, director

    Josep Vila i Casañas

    És un dels directors de cor més reconeguts del panorama català i espanyol. La seva especialitat és el repertori vocal a cappella i també la literatura coral-orquestral de tots els temps.

    Ha estat convidat a dirigir formacions com el Coro Nacional de España, Cor de la Ràdio de Suècia, Cor de la Filharmonia d’Eslovènia, Cor Estatal de Turquia, World Youth Choir (anys 2010 i 2019), Cor de l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest i Coro Juvenil Nacional Simón Bolívar de Veneçuela. El mes de febrer del 2022 debutarà a Alemanya al capdavant de l’MDR Rundfunkchor de Leipzig.

    És director associat del Coro de la Comunidad de Madrid, director del Cor Lieder Càmera de Sabadell i professor de direcció de cor a l’Escola Superior de Música de Catalunya.

    Ha estat director titular de l’Orfeó Català (1998-2016), del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (2011-2016) i del Coro de Radiotelevisión Española (2007- 2010).

    En la seva vessant com a preparador de cor ha treballat al costat de les principals batutes del panorama internacional: Daniel Barenboim, Daniele Gatti, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Marc Minkowski, Jean-Christophe Spinosi, René Jacobs, Lorin Maazel, Helmuth Rilling i Frans Brüggen, entre d’altres.

    Com a compositor, és autor d’un ampli catàleg d’obres per a cor i per a cor i orquestra. Entre les seves peces més interpretades arreu del món destaquen Sanctus-Benedictus (1992) i Salve Regina (2001). Altres obres més recents  són la Missa Sanctus-Benedictus, per a dos cors a cappella; l’oratori Veni Creator Spiritus, per a quatre solistes, cor i orquestra, estrenat al Palau de la Música de Barcelona l’any 2016; la rapsòdia per a cor i piano Lau Haizetara; Five folk songs per a cor i orquestra, i la Missa Sagrada Família, que li valgué el Premi Clavé a la millor composició coral catalana l’any 2018.

    Imparteix regularment seminaris i classes magistrals de direcció de cor a diverses ciutats europees i llatinoamericanes.

  • Anunci Palau Òpera per programes
  • Textos

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Die Rosmarin, op. 62/1
    Text extret de Des Knaben Wunderhorn

    Es wollt’ die Jungfrau früh aufstehn,
    wollt’ in des Vaters Garten gehn.
    Rot’ Röslein wollt’ sie brechen ab,
    davon wollt’ sie sich machen
    ein Kränzelein wohl schön.

    La donzelleta ben d’hora es vol llevar,
    i al jardí de son pare vol anar.
    Vol collir roses vermelles,
    i vol fer-se amb totes elles
    una garlanda com poques n’hi haurà.

    Es sollt’ ihr Hochzeitskränzlein sein:
    „Dem feinen Knab’, dem Knaben mein.
    Ihr Röslein rot, ich brech’ euch ab,
    davon will ich mir winden,
    ein Kränzelein so schön.“

    La garlanda la durà al seu casament:
    “Per al meu xicot, formós i valent.
    Us cullo, flors del meu roser,
    així amb vosaltres trenaré
    una garlanda ben escaient.”

    Sie ging im Grünen her und hin,
    statt Röslein fand sie Romarin:
    „So bist du, mein Getreuer, hin!
    Kein Röslein ist zu finden,
    kein Kränzelein so schön.“

    Buscà pel verd, aquí i allà,
    en lloc de roses, romaní trobà:
    “Com elles has fugit, mon amador,
    cap rosa puc trobar, cap altra flor,
    cap bella garlanda no hi haurà.”

    Sie ging im Garten her und hin,
    statt Röslein brach sie Rosmarin:
    „Das nimm du, mein Getreuer, hin!
    Lieg’ bei dir unter Linden,
    mein Totenkränzlein schön.“

    Voltà pel jardí, per aquí i per allà,
    en lloc de roses, romaní trobà:
    “Pren això, promès meu!
    Reposa ara, sota el salze, vora teu,
    ma corona de morts, formosa de mirar.”

    Wilhelm Stenhammar (1871-1927)
    I serraillets have
    Lletra de Jens Peter Jacobsen (1847-1885)

    Rosen sænker sit hoved tungt
    af dug og duft,
    og pinjerne svaje så tyst og mat
    i lumre luft.
    Kilderne vælte det tunge sølv
    i døsig ro,

    La rosa inclina el seu cap,
    feixuga de rosada i perfum,
    i els pins es gronxen en silenci,
    desmaiadament, en l’aire xafogós.
    Els rierols vessen el ferro pesant
    en una total tranquil·litat.

    minareterne pege mod himlen op
    i tyrketro,
    og halvmånen driver så jævnt afsted
    over det jævne blå
    og den kysser rosers og liljers flok,
    alle de blomster små
    i seraillets have,
    i seraillets have.

    Els minarets apunten al cel
    en la fe turca,
    i la mitja lluna es distancia lentament
    sobre el blau del vespre
    i llavors, besa el ramat de roses i lliris,
    totes aquestes flors menudes,
    al jardí del serrall,
    al jardí del serrall.

    Johannes Brahms
    Nachtwache I, op. 104 núm. 1
    Text de Friedrich Rückert (1788-1866)

    Leise Töne der Brust,
    Geweckt vom Odem der Liebe,
    Hauchet zitternd hinaus,
    Ob sich euch öffen ein Ohr,
    öff'n ein liebendes Herz,
    und wenn sich keines euch öffnet,
    trag ein Nachtwind euch
    seufzend in meines zurück.

    Les suaus paraules de l’ànima
    inspirades per l’alè de l’amor,
    mormolen tremoloses enfora.
    I si obres les orelles,
    també ho fa un cor enamorat.
    I si cap cor no s’obre per a tu,
    deixa que la brisa noctura
    et porti sospirant cap a mi.

    Nachtwache II, op. 104 núm. 2
    Text de Friedrich Rückert

    Ruhn Sie?
    Rufet das Horn des Wächters drüben aus Westen,
    und aus Osten das Horn rufet entgegen:
    Sie ruhn.
    Hörst du, zagendes Herz,
    die flüsternden Stimmen der Engel?
    Lösche die Lampe getrost,
    hülle in Frieden dich ein.

    Reposen?
    El corn del sentinella crida des de l’Oest,
    I des de l’Est respon un altre corn:
    Reposen.
    ¿Sents, cor vacil·lant
    les xiuxiuejants veus dels àngels?
    Apaga la llàntia,
    conhortat i cobreix-te de pau.

    Joseph Rheinberger (1839-1901)
    “Sanctus & Benedictus”, de la Cantus Missae

    Sanctus, sanctus, sanctus
    Dominus Deus sabaoth.
    Pleni sunt caeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.
    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis

    Sant, Sant, Sant és el Senyor,
    Déu de l’univers.
    El cel i la terra són plens de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.
    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Alfred Desenclos (1912-1971)
    Salve Regina

    Salve Regina mater misericordiae,
    Vita dulcedo et spes nostra, salve.
    Ad te clamamus exules filii Hevae,
    Ad te suspiramus gementes et flentes
    In hac lacrimarum vale.
    Eia ergo advocata nostra Ilos tuos
    misericodes oculos ad nos converte;
    Et Jesum benedictum fructum ventris tui,
    Nobis post hoc exsilium ostende.
    O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria
    Salve!

    Salve Reina i Mare de Misericòrdia
    vida, dolcesa i esperança nostra.
    A tu plorem pobres exiliats fills d’Eva;
    a tu sospirem, gement i plorant
    en aquesta vall de llàgrimes.
    Gira cap a nosaltres, graciosa advocada nostra,
    els teus ulls misericordiosos;
    i després del nostre exili,
    ensenya’ns el fruit beneït del teu ventre, Jesús.
    Oh clement, oh pietosa, oh dolça Verge Maria.
    Salve!

    Cant Gregorià i
    Maurice Duruflé
    (1902-1986)
    Tu es Petrus

    Tu es Petrus
    Et super hanc petram
    aedificabo ecclesiam meam.

    Tu ets Pere,
    i sobre aquesta pedra
    edificaré la meva Església.

    Josep Sancho Marraco (1879-1960)
    Muntanyes regalades
    (cançó tradicional)

    Muntanyes regalades
    són les de Canigó,
    que tot l’estiu floreixen,
    primavera i tardor.

    Jo que no l’aimo gaire,
    jo que no l’aimo, no,
    jo que no l’aimo gaire
    la vida del pastor.

    Mon pare m’ha promesa,
    a un pobre pastor.
    Ell se’n va a la muntanya,
    jo visc al Rosselló.

    Jo que no l’aimo gaire...

    Ell menja pa moreno,
    jo en menjo del flecó;
    ell beu de l’aigua fresca,
    jo vi del Rosselló.

    Jo que no l’aimo gaire...

    Ell dorm a la pallissa,
    o en llençols de cotó,
    ell en cull brots de mata
    jo floretes d’olor.

    Jo que no l’aimo gaire...

    Enric Morera (1865-1942)
    La sardana de les monges
    Text d’Àngel Guimerà (1845-1924)

    Al davant de l’ermita de Sant Rafel
    les sardanes airoses pugen al cel,
    i tothom sent en l’ànima dolçor de mel.

    Sardanes com aquestes mai s’han sentit.
    Fins les ballen els avis quan ve la nit.
    I als genolls de les mares salta el petit.

    Per planúries i serres escampa el vent
    de la cobla les notes alegrement,
    i fins l’ona s’hi acosta, que al lluny la sent.

    En un coll de muntanyes hi ha un monestir.
    De puntetes les monges van al jardí,
    que les roses enceses, i el llessamí.

    Les sardanes arriben fins als seus cors
    amb gatzara i rialles dels balladors,
    i entorn d’elles, els arbres, quines remors!

    Dues monges, en l’ombra, les mans s’han pres;
    ja se n’hi ajunten d’altres, i altres després;
    les de més lluny s’acosten; tothom ja hi és.

    Ballen totes porugues, ben dolçament;
    enrogides les galtes, mig somrient,
    i sos peus en la terra, ni menys se’ls sent.

    Rondinant l’abadessa ja se n’hi va.
    Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar,
    que ella també n’és filla de l’Empordà.

    La lluna que s’aixeca, les monges veu.
    Pel damunt de la tàpia la cara treu,
    i els hi diu, bondadosa: –Balleu, balleu!

    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    “Crucifixus”, de la Missa en Si menor, BWV 232

    Crucifixus etiam pro nobis
    sub Pontio Pilato,
    passus et sepultus est

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat,
    patí i fou sepultat.

    Joan Manuel Serrat (1943)
    Ara que tinc vint anys

    Ara que tinc vint anys
    ara que encara tinc força
    que no tinc l’ànima morta
    i em sento bullir la sang

    Ara que em sento capaç
    de cantar si un altre canta
    avui que encara tinc veu
    i encara puc creure en déus

    Vull cantar a les pedres, la terra, l’aigua
    al blat i al camí, que vaig trepitjant
    a la nit, al cel, a aquest mar tan nostre
    i al vent que al matí ve a besar-me el rostre

    Vull alçar la veu, per una tempesta
    per un raig de sol
    o pel rossinyol
    que ha de cantar al vespre

    Ara que tinc vint anys
    ara que encara tinc força
    que no tinc l’ànima morta
    i em sento bullir la sang

    Ara que tinc vint anys
    avui que el cor se m’embala
    per un moment d’estimar
    o en veure un infant plorar

    Vull cantar a l’amor, al primer, al darrer
    al que et fa patir, al que vius un dia
    vull plorar amb aquells que es troben tots sols
    sense cap amor van passant pel món

    Vull alçar la veu, per cantar als homes
    que han nascut dempeus
    que viuen dempeus
    i que dempeus moren

    Vull i vull i vull cantar
    avui que encara tinc veu
    qui sap si podré demà

    Però avui només tinc vint anys
    avui encara tinc força
    i no tinc l’ànima morta
    i em sento bullir la sang.

    Herbert Howells (1897-1983)
    Requiem (part III)

    Requiem aeternam dona eis, Domine,
     et lux perpetua luceat eis.

    Doneu-los, Senyor, el repòs etern.
    Que la llum eterna brilli damunt d’ells.

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Jubilate Deo

    Jubilate Deo universa terra;
    psalmum dicite nomini ejus.
    Venite et audite, et narrabo vobis
    omnes qui timetis Deum
    quanta fecit Dominus
    animae meae.
    Alleluia.

    A Déu amb alegria, tota de la terra,
    digueu un salm en honor del seu nom:
    veniu i escolteu, i us explicaré,
    a tots els qui temeu Déu,
    quines grans coses ha fet el Senyor
    per la meva ànima.
    Al·leluia.

  • També et pot interessar

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 17.10.21 – 18h
    Sala de Concerts

    Cor Zóngora (Montse Meneses, directora) 
    Cor Tyrichae (Andreu Ferré, director)
    Orfeó Català (Pablo Larraz, director principal; Simon Halsey, director artístic)

    Actuació individual de cada cor i cants comuns 

    Programa a determinar

    Preu: 15 €

Índex