Cor Jove de l’Orfeó Català
—Música i poesiaLa Casa dels Cants
Diumenge, 12 de març de 2023 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Paul Perera, piano
Lluís Vilamajó, directorFelix Mendelssohn (1809-1847)
Verleih’ uns Frieden gnädiglich
Anton Bruckner (1824-1896)
Christus factus est
Edvard Grieg (1843-1907)
Ave Maris StellaKnut Nystedt (1915-2014)
“Gloria” de la Missa brevis
Patricia van Ness (1951)
Cor meum est templum sacrum
Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumJohannes Bramhs (1833-1897)
Intermezzo en Si menor, op. 119 núm. 1Franz Schubert (1797-1827)
An die Sonne
Hubert Parry (1848-1918)
There is an old belief
Morten Lauridsen (1943)
Sure, on the shining nightXavier Sans (1963)
Poema sense acabar
Josep Vila i Casañas (1966)
El faroner
Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’anyDurada aproximada del concert: 75 minuts sense pausa
#clàssics #jovestalents
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
El concert d’avui està estructurat en dues parts (primera part de música sacra; segona, profana) i en quatre blocs que ens fan viatjar per diferents estils, textures i densitats d’escriptura coral, però que totes tenen en comú el respecte per la paraula escrita.
Verleih’ uns Frieden gnädiglich és la cinquena i més curta de les vuit cantates corals que Felix Mendelssohn va compondre pels volts del 1830, anys en què, guiat pel seu mestre Zelter, redescobria Bach. Les cantates corals són exercicis de composició sobre corals luterans i originalment són per a cor i petita orquestra; aquí, però, Mendelssohn no cita la melodia original.
El motet Christus factus est forma part del conjunt de grans motets a cappella escrits en la maduresa per Anton Bruckner. El text evoluciona entre grans modulacions harmòniques fins a estabilitzar-se en un llarg pedal amb la citació de l’Amén de Dresden, el mateix motiu que Wagner utilitzà al seu Parsifal.
L’obra coral a cappella del noruec Edvard Grieg és molt poc coneguda, però té algunes perles, com aquest Ave Maris Stella, escrit originalment per a veu i piano el 1893 i que el mateix compositor arranjà per a cor sis anys més tard.
També noruec, Knut Nystedt fou el principal impulsor de la renovació coral al seu país a mitjan segle XX. Una de les seves obres més preuades és la Missa brevis, de la qual sentirem el “Gloria”. La influència de Nystedt traspassà l’Atlàntic i es nota amb força en els compositors americans de finals de segle, com Patricia van Ness. El seu Cor meum est templum sacrum, escrit sobre un baix obstinat, no és ben bé una obra religiosa ni litúrgica. El text en llatí és una traducció d’un text original en anglès de la pròpia compositora que expressa reflexions íntimes de fort misticisme.
L’igualadí Carles Prat i Vives és un dels grans valors actuals de la composició coral a Catalunya. El seu O magnum mysterium a vuit veus fou un encàrrec de la Coral Càrmina.
Si la música sacra ha estat el pal de paller de la música vocal des de temps inmemorials, també ha pres molta importància l’exaltació poètica de la natura. L’himne al Sol An die Sonne de Franz Schubert és en realitat un lied a quatre veus que utilitza tots els recursos que aportà el gran creador del gènere.
La música de l’anglès Hubert Parry, de forta influència brahmsiana, per bé que quasi desconeguda al continent, segueix essent molt apreciada en territori britànic. There is an old belief forma part del cicle Songs of Farewell, escrit entre el 1915 i el 1918, i caracteritzat per l’alta qualitat dels textos literaris i l’exquisidesa amb què són tractats pel compositor.
El mateix es podria dir del cicle Four Nocturnes, un encàrrec de l’American Choral Association al compositor americà Morten Lauridsen i del qual forma part Sure on the shining night. L’estil de Lauridsen és ple de textures suggeridores i d’intel·ligents efectes vocals.
El darrer bloc del concert presenta dues obres de dos coneguts directors corals de casa nostra. L’excel·lent Poema sense acabar del tarragoní Xavier Sans forma part d’un díptic sobre poemes de Salvat-Papasseit i dedicat al Cor Jove de Tarragona.
La cançó El faroner del sabadellenc Josep Vila i Casañas és de les primeres d’un seguit d’obres per a cors infantils i juvenils, la majoria sobre poemes de Miquel Desclot, escrites entre el 1987 i el 1996.
Estrenada fa poc més d'un any per el Cor de Cambra de Granollers, el "Poema de tot l'any" és una obra enèrgica per a cor i piano del jove compositor Andreu Diport.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Todd de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Biografies
Paul Perera, piano
Inicià els estudis musicals a l’acadèmia Le Violon Rouge amb M. Rosa Arguedas, acabà el grau professional al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb la professora M. Carme Poch i es llicencià en piano a l’ESMUC, sota el mestratge de M. Jesús Crespo. Posteriorment va cursar dos postgraus al Liceu, amb Luiz de Moura Castro. Ha rebut formació en direcció coral amb Poire Vallvé, de qui va ser sotsdirector a l’Orfeó Gracienc (2012-2014).
La seva llarga trajectòria com a pianista acompanyant al món coral l’ha portat a especialitzar-se en aquest àmbit i a treballar amb cors i directors de gran renom, tant del país com internacionals. Ha estat membre de l’equip tècnic de l’SCIC (2013-2018) i ha estrenat al piano L’enfilall de Josep Vila i Casañas a la 50a trobada general de l’SCIC. Va ser pianista del Cor Infantil del Palau de la Música Catalana (2019-20) i va ser convidat a fer de pianista al festival Choralies de Vaison-la-Romaine (2019). Des del 2021 dirigeix i imparteix el Curs per a Pianistes Acompanyants de Cor que organitza l’SCIC.
Actualment és pianista i sotsdirector de Roig Korai (Cor de Noies de l’Orfeó Gracienc) i de la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat, tots dos cors dirigits per Laia Santanach. També és pianista d’El Cor Canta, projecte coral dirigit per Elisenda Carrasco, Eva Martínez i Jordi Lluch.
Més enllà de l’àmbit coral, treballa com a pianista en múltiples produccions del Palau i L’Auditori, amb formacions de cambra, així com en teatre amb música en directe i també és compositor.
Biografies
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb les formacions Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges o Il Fondamento, amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre altres països.
Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. També ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).
Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director Jordi Savall en la preparació del cor en produccions de la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya, creada juntament amb el mestre Jordi Savall.
Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants, i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.
Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres.
Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, W. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, C. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.
Ha fet diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia Vox, Fontimusicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Verleih’ uns Frieden gnädiglich
Text de Martin Luther (1483-1546)Verleih uns Frieden gnädiglich,
Herr Gott, zu unsern Zeiten.
Es ist doch ja kein andrer nicht,
der für uns könnte streiten,
denn du, unser Gott, alleine.Dona’ns la pau clementment,
Senyor, en els nostres temps.
Perquè no hi ha ningú més
que pugui lluitar per nosaltres,
excepte tu sol, Déu nostre.Anton Bruckner (1824-1896)
Christus factus est
Text de la carta de Sant Pau als cristians de CorintChristus factus est pro nobis obediens,
usque ad mortem, mortem autem crucis.
Propter quod et Deus exaltavit illum et dedit illi nomen, quod est super omne nomen.Crist es feu obedient fins a la mort
per nosaltres, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha donat aquell nom que està per damunt de tot altre nom.Edvard Grieg (1843-1907)
Ave Maris Stella
Autor anònim medievalAve, Maris Stella,
Dei Mater Alma,
Atque semper Virgo,
Felix caeli porta.
Solve vincla reis,
Profer lumen caecis,
Mala nostra pelle,
Bona cuncta posce.Salve, Estrella del Mar,
augusta mare de Déu,
sempre Verge,
feliç porta del cel.
Allibera les cadenes dels culpables,
dona la llum als cecs,
deslliura’ns dels nostres mals,
concedeix-nos tots els béns.Vitam praesta puram,
Iter para tuum,
Ut, videntes Jesum,
Semper colae temur.
Sit laus Deo Patri,
Summo Christo decus,
Spiritui Sancto,
Tribus honor unus.Dona’ns una vida pura,
porta’ns pel camí segur,
perquè, en veure Jesús,
compartim per sempre la teva joia.
Lloança al Déu Pare,
honor al Crist suprem
i a l’Esperit Sant.
A tots tres un mateix honor.Knut Nystedt (1915-2014)
“Gloria” de la Missa brevisGloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te, Benedicimus te,
Adoramus te, Glorificamus te,
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria.Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine fili unigenite, Jesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis.Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
Vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.Quoniam tu solus sanctus, Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Patricia van Ness (1951)
Cor meum est templum sacrumCor meum est templum sacrum
Sanctius quam etiam mente concipiam
Sapientius quam etiam mea labra loqui possint
Fons mysterii et gratiae.El meu cor és un lloc sant
més savi i més sant del que jo sé que és
més savi del que els meus llavis poden dir
una font de misteri i gràcia.Cor meum primo tu creavisti vero
Et multis cum mirandis complevisti .
Quod fingens cum manibus tuis formasti
Et simul cum spiritu tuo tetigisti.Has creat el meu cor
i l’has omplert de coses meravelloses.
L’has esculpit, donat forma amb les teves mans
l’has tocat amb la teva respiració.Cor meum in tempestavistate sua mihi se detegit
Et aurea venustate flumina
Fluentia monstrans
Me ad itinera infiniti splendoris abscondita perducit.El meu cor se'm revela en la seva tempesta
em mostra rius d’or
fluint en elegància
i camins amagats d’una bellesa infinita.Tranquillitatas tua expectantem
tempus eius me tangit.
Et cor meum tuum ut domum
ubertim et perplexum fecisti,
Ut aedem sapientiae
ultro intelligentiam meam formasti,
Ut templum gratiarum et
mysteriorum cum tuis manibus finxisti.Em toques amb la teva quietud
mentre espero el seu moment.
L’has convertit en un habitatge de riquesa i complexitats,
de saviesa
més enllà del meu enteniment,
de gràcia i misteris,
de les teves mans.Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumO magnum mysterium
ed admirabile sacramentum
ut animalia viderent Dominum natum
jacentem in praesepio
O Beata Virgo
cujus viscera meruerunt
portare Dominum Jesum Christum.
Alleluia!Oh, gran misteri
i admirable sagrament,
que els animals van veure el Senyor nat,
jaient en un pessebre.
Oh benaurada Verge,
les entranyes de la qual meresqueren
portar el Senyor Jesucrist.
Al·leluia!Franz Schubert (1797-1827)
An die Sonne
Text de Johann Uz (1720-1796)O Sonne, Königinn der Welt,
Die unser dunkles [Rund]1 erhellt,
In lichter Majestät;
Erhabnes Wunder einer Hand,
Die jene Himmel ausgespannt,
Und Sterne hingesät!Oh Sol, rei del món,
que il·lumines la nostra obscura òrbita
amb diàfana majestat!
Miracle grandiós d’una mà
que va formar tots els cels
i els va sembrar d’estrelles!Noch heute seh ich deinen Glanz:
Mir lacht in ihrem Bluhmenkranz
Noch heute die Natur.
Der Vögel buntgefiedert Heer
Singt morgen mir vielleicht nicht mehr,
Im Wald und auf der Flur.Avui encara veig la teva resplendor,
avui encara em somriu la natura
amb la teva corona de flors.
Potser demà ja no em somriurà més
la munió d’ocells de virolades plomes
en els boscos i en els camps.Ich fühle, daß ich sterblich bin!
Mein Leben welkt, wie Gras, dahin,
Wie ein verschmachtend Laub.
Wer weiß, wie unerwartet bald
Des höchsten Wort an mich erschallt:
Komm wieder in den Staub!Sento que soc mortal,
que la meva vida es panseix com l’herba,
com el fullatge assedegat.
Qui sap amb quina pressa inesperada
ressonarà per a mi la paraula divina:
“Torna un altre cop a la pols!”Hubert Parry (1848-1918)
There is an old belief
Text de John Gibson Lockhart (1794-1854)There is an old belief,
That on some solemn shore,
Beyond the sphere of grief
Dear friends shall meet once more.
Beyond the sphere of Time and Sin
And Fate’s control,
Serene in changeless prime
Of body and of soul.
That creed I fain would keep
That hope I’ll ne’er forgo,
Eternal be the sleep,
If not to waken so.Hi ha una vella creença,
que en alguna riba solemne,
més enllà de l’esfera del dol
benvolguts amics ens tornarem a trobar.
Més enllà de l’esfera del Temps i el Pecat
i el control del Destí,
serè en la maduresa immutable
del cos i de l’ànima.
Aquell credo que m’agradaria mantenir
aquella esperança que no deixaré mai,
etern sigui el son,
si no he de despertar.Morten Lauridsen (1943)
Sure, on the shining night
Text de James Rufus Agee (1909-1955)Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.
Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.
L’edat avançada indica el nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.
Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.Xavier Sans (1963
Poema sense acabar
Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa el pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells
agafen el son.Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.Josep Vila i Casañas (1966)
El faroner
Text de Miquel Desclot (1952)El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.Fa tres mil anys que vetlla el far
i ja ha viscut set-cents naufragis.
Té la mirada al fons del mar
i sempre canta mals presagis.El faroner del Cap de Creus
ja sols espera una donzella:
“Vindrà vermella fins als peus,
en una barca amb bona estrella.Potser ja no es fondrà als esculls
ni es desfarà contra la terra.
Portarà l’alba al fons dels ulls
i avançarà cap a la serra”.El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’any
Text de Miquel Martí i Pol (1929-2003)Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criaturaque, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 15.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsShaw i Domènech
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Cor Exaudio
Cor Aglepta
Nàiades - Cor de Noies
Marta Valero, mezzosoprano
Camerata Penedès (Pedro Rodríguez, concertino)
Buia Reixach i Feixes, Ferran Albrich, Oriol Castanyer i Carles Prat, directorsC. Shaw: Its motion keeps
C. Prat: Lauda anima mea Dominum
J. Brahms: Ave Maria
G. Holst: Ave Maria
J. Domènech: Il pianto della MadonnaPreu: 15 €
Cor Jove de l’Orfeó Català
—Música i poesiaLa Casa dels Cants
Diumenge, 12 de març de 2023 – 12 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Paul Perera, piano
Lluís Vilamajó, directorFelix Mendelssohn (1809-1847)
Verleih’ uns Frieden gnädiglich
Anton Bruckner (1824-1896)
Christus factus est
Edvard Grieg (1843-1907)
Ave Maris StellaKnut Nystedt (1915-2014)
“Gloria” de la Missa brevis
Patricia van Ness (1951)
Cor meum est templum sacrum
Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumJohannes Bramhs (1833-1897)
Intermezzo en Si menor, op. 119 núm. 1Franz Schubert (1797-1827)
An die Sonne
Hubert Parry (1848-1918)
There is an old belief
Morten Lauridsen (1943)
Sure, on the shining nightXavier Sans (1963)
Poema sense acabar
Josep Vila i Casañas (1966)
El faroner
Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’anyDurada aproximada del concert: 75 minuts sense pausa
#clàssics #jovestalents
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
El concert d’avui està estructurat en dues parts (primera part de música sacra; segona, profana) i en quatre blocs que ens fan viatjar per diferents estils, textures i densitats d’escriptura coral, però que totes tenen en comú el respecte per la paraula escrita.
Verleih’ uns Frieden gnädiglich és la cinquena i més curta de les vuit cantates corals que Felix Mendelssohn va compondre pels volts del 1830, anys en què, guiat pel seu mestre Zelter, redescobria Bach. Les cantates corals són exercicis de composició sobre corals luterans i originalment són per a cor i petita orquestra; aquí, però, Mendelssohn no cita la melodia original.
El motet Christus factus est forma part del conjunt de grans motets a cappella escrits en la maduresa per Anton Bruckner. El text evoluciona entre grans modulacions harmòniques fins a estabilitzar-se en un llarg pedal amb la citació de l’Amén de Dresden, el mateix motiu que Wagner utilitzà al seu Parsifal.
L’obra coral a cappella del noruec Edvard Grieg és molt poc coneguda, però té algunes perles, com aquest Ave Maris Stella, escrit originalment per a veu i piano el 1893 i que el mateix compositor arranjà per a cor sis anys més tard.
També noruec, Knut Nystedt fou el principal impulsor de la renovació coral al seu país a mitjan segle XX. Una de les seves obres més preuades és la Missa brevis, de la qual sentirem el “Gloria”. La influència de Nystedt traspassà l’Atlàntic i es nota amb força en els compositors americans de finals de segle, com Patricia van Ness. El seu Cor meum est templum sacrum, escrit sobre un baix obstinat, no és ben bé una obra religiosa ni litúrgica. El text en llatí és una traducció d’un text original en anglès de la pròpia compositora que expressa reflexions íntimes de fort misticisme.
L’igualadí Carles Prat i Vives és un dels grans valors actuals de la composició coral a Catalunya. El seu O magnum mysterium a vuit veus fou un encàrrec de la Coral Càrmina.
Si la música sacra ha estat el pal de paller de la música vocal des de temps inmemorials, també ha pres molta importància l’exaltació poètica de la natura. L’himne al Sol An die Sonne de Franz Schubert és en realitat un lied a quatre veus que utilitza tots els recursos que aportà el gran creador del gènere.
La música de l’anglès Hubert Parry, de forta influència brahmsiana, per bé que quasi desconeguda al continent, segueix essent molt apreciada en territori britànic. There is an old belief forma part del cicle Songs of Farewell, escrit entre el 1915 i el 1918, i caracteritzat per l’alta qualitat dels textos literaris i l’exquisidesa amb què són tractats pel compositor.
El mateix es podria dir del cicle Four Nocturnes, un encàrrec de l’American Choral Association al compositor americà Morten Lauridsen i del qual forma part Sure on the shining night. L’estil de Lauridsen és ple de textures suggeridores i d’intel·ligents efectes vocals.
El darrer bloc del concert presenta dues obres de dos coneguts directors corals de casa nostra. L’excel·lent Poema sense acabar del tarragoní Xavier Sans forma part d’un díptic sobre poemes de Salvat-Papasseit i dedicat al Cor Jove de Tarragona.
La cançó El faroner del sabadellenc Josep Vila i Casañas és de les primeres d’un seguit d’obres per a cors infantils i juvenils, la majoria sobre poemes de Miquel Desclot, escrites entre el 1987 i el 1996.
Estrenada fa poc més d'un any per el Cor de Cambra de Granollers, el "Poema de tot l'any" és una obra enèrgica per a cor i piano del jove compositor Andreu Diport.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
Aquesta temporada 2023-24 cal destacar els concerts amb l’OBC, dirigits per Marta Gardolińska, amb La Creació de Haydn; amb la Cobla Marinada, amb fragments de L’Atlàntida de Falla transcrita per a cobla, entre altres obres, i la participació en la versió de concert del musical Sweneey Todd de Sondheim, dirigit per Andreu Gallén.
El Cor Jove forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.
Paul Perera, piano
Inicià els estudis musicals a l’acadèmia Le Violon Rouge amb M. Rosa Arguedas, acabà el grau professional al Conservatori Superior Municipal de Barcelona amb la professora M. Carme Poch i es llicencià en piano a l’ESMUC, sota el mestratge de M. Jesús Crespo. Posteriorment va cursar dos postgraus al Liceu, amb Luiz de Moura Castro. Ha rebut formació en direcció coral amb Poire Vallvé, de qui va ser sotsdirector a l’Orfeó Gracienc (2012-2014).
La seva llarga trajectòria com a pianista acompanyant al món coral l’ha portat a especialitzar-se en aquest àmbit i a treballar amb cors i directors de gran renom, tant del país com internacionals. Ha estat membre de l’equip tècnic de l’SCIC (2013-2018) i ha estrenat al piano L’enfilall de Josep Vila i Casañas a la 50a trobada general de l’SCIC. Va ser pianista del Cor Infantil del Palau de la Música Catalana (2019-20) i va ser convidat a fer de pianista al festival Choralies de Vaison-la-Romaine (2019). Des del 2021 dirigeix i imparteix el Curs per a Pianistes Acompanyants de Cor que organitza l’SCIC.
Actualment és pianista i sotsdirector de Roig Korai (Cor de Noies de l’Orfeó Gracienc) i de la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat, tots dos cors dirigits per Laia Santanach. També és pianista d’El Cor Canta, projecte coral dirigit per Elisenda Carrasco, Eva Martínez i Jordi Lluch.
Més enllà de l’àmbit coral, treballa com a pianista en múltiples produccions del Palau i L’Auditori, amb formacions de cambra, així com en teatre amb música en directe i també és compositor.
Lluís Vilamajó, director
Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Ha estudiat violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez.
Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb les formacions Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges o Il Fondamento, amb els quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre altres països.
Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana. També ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).
Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director Jordi Savall en la preparació del cor en produccions de la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya, creada juntament amb el mestre Jordi Savall.
Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants, i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.
Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres.
Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, W. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, C. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.
Ha fet diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia Vox, Fontimusicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.
Textos
Felix Mendelssohn (1809-1847)
Verleih’ uns Frieden gnädiglich
Text de Martin Luther (1483-1546)Verleih uns Frieden gnädiglich,
Herr Gott, zu unsern Zeiten.
Es ist doch ja kein andrer nicht,
der für uns könnte streiten,
denn du, unser Gott, alleine.Dona’ns la pau clementment,
Senyor, en els nostres temps.
Perquè no hi ha ningú més
que pugui lluitar per nosaltres,
excepte tu sol, Déu nostre.Anton Bruckner (1824-1896)
Christus factus est
Text de la carta de Sant Pau als cristians de CorintChristus factus est pro nobis obediens,
usque ad mortem, mortem autem crucis.
Propter quod et Deus exaltavit illum et dedit illi nomen, quod est super omne nomen.Crist es feu obedient fins a la mort
per nosaltres, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exaltat i li ha donat aquell nom que està per damunt de tot altre nom.Edvard Grieg (1843-1907)
Ave Maris Stella
Autor anònim medievalAve, Maris Stella,
Dei Mater Alma,
Atque semper Virgo,
Felix caeli porta.
Solve vincla reis,
Profer lumen caecis,
Mala nostra pelle,
Bona cuncta posce.Salve, Estrella del Mar,
augusta mare de Déu,
sempre Verge,
feliç porta del cel.
Allibera les cadenes dels culpables,
dona la llum als cecs,
deslliura’ns dels nostres mals,
concedeix-nos tots els béns.Vitam praesta puram,
Iter para tuum,
Ut, videntes Jesum,
Semper colae temur.
Sit laus Deo Patri,
Summo Christo decus,
Spiritui Sancto,
Tribus honor unus.Dona’ns una vida pura,
porta’ns pel camí segur,
perquè, en veure Jesús,
compartim per sempre la teva joia.
Lloança al Déu Pare,
honor al Crist suprem
i a l’Esperit Sant.
A tots tres un mateix honor.Knut Nystedt (1915-2014)
“Gloria” de la Missa brevisGloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis.
Laudamus te, Benedicimus te,
Adoramus te, Glorificamus te,
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes.
Us lloem, us beneïm,
us adorem, us glorifiquem,
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria.Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine fili unigenite, Jesu Christe,
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris,Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis.Vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
Vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
Vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.Quoniam tu solus sanctus, Tu solus Dominus,
Tu solus Altissimus, Jesu Christe,
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.Perquè Vós sou l’únic Sant, Vós l’únic Senyor,
Vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.Patricia van Ness (1951)
Cor meum est templum sacrumCor meum est templum sacrum
Sanctius quam etiam mente concipiam
Sapientius quam etiam mea labra loqui possint
Fons mysterii et gratiae.El meu cor és un lloc sant
més savi i més sant del que jo sé que és
més savi del que els meus llavis poden dir
una font de misteri i gràcia.Cor meum primo tu creavisti vero
Et multis cum mirandis complevisti .
Quod fingens cum manibus tuis formasti
Et simul cum spiritu tuo tetigisti.Has creat el meu cor
i l’has omplert de coses meravelloses.
L’has esculpit, donat forma amb les teves mans
l’has tocat amb la teva respiració.Cor meum in tempestavistate sua mihi se detegit
Et aurea venustate flumina
Fluentia monstrans
Me ad itinera infiniti splendoris abscondita perducit.El meu cor se'm revela en la seva tempesta
em mostra rius d’or
fluint en elegància
i camins amagats d’una bellesa infinita.Tranquillitatas tua expectantem
tempus eius me tangit.
Et cor meum tuum ut domum
ubertim et perplexum fecisti,
Ut aedem sapientiae
ultro intelligentiam meam formasti,
Ut templum gratiarum et
mysteriorum cum tuis manibus finxisti.Em toques amb la teva quietud
mentre espero el seu moment.
L’has convertit en un habitatge de riquesa i complexitats,
de saviesa
més enllà del meu enteniment,
de gràcia i misteris,
de les teves mans.Carles Prat i Vives (1985)
O magnum mysteriumO magnum mysterium
ed admirabile sacramentum
ut animalia viderent Dominum natum
jacentem in praesepio
O Beata Virgo
cujus viscera meruerunt
portare Dominum Jesum Christum.
Alleluia!Oh, gran misteri
i admirable sagrament,
que els animals van veure el Senyor nat,
jaient en un pessebre.
Oh benaurada Verge,
les entranyes de la qual meresqueren
portar el Senyor Jesucrist.
Al·leluia!Franz Schubert (1797-1827)
An die Sonne
Text de Johann Uz (1720-1796)O Sonne, Königinn der Welt,
Die unser dunkles [Rund]1 erhellt,
In lichter Majestät;
Erhabnes Wunder einer Hand,
Die jene Himmel ausgespannt,
Und Sterne hingesät!Oh Sol, rei del món,
que il·lumines la nostra obscura òrbita
amb diàfana majestat!
Miracle grandiós d’una mà
que va formar tots els cels
i els va sembrar d’estrelles!Noch heute seh ich deinen Glanz:
Mir lacht in ihrem Bluhmenkranz
Noch heute die Natur.
Der Vögel buntgefiedert Heer
Singt morgen mir vielleicht nicht mehr,
Im Wald und auf der Flur.Avui encara veig la teva resplendor,
avui encara em somriu la natura
amb la teva corona de flors.
Potser demà ja no em somriurà més
la munió d’ocells de virolades plomes
en els boscos i en els camps.Ich fühle, daß ich sterblich bin!
Mein Leben welkt, wie Gras, dahin,
Wie ein verschmachtend Laub.
Wer weiß, wie unerwartet bald
Des höchsten Wort an mich erschallt:
Komm wieder in den Staub!Sento que soc mortal,
que la meva vida es panseix com l’herba,
com el fullatge assedegat.
Qui sap amb quina pressa inesperada
ressonarà per a mi la paraula divina:
“Torna un altre cop a la pols!”Hubert Parry (1848-1918)
There is an old belief
Text de John Gibson Lockhart (1794-1854)There is an old belief,
That on some solemn shore,
Beyond the sphere of grief
Dear friends shall meet once more.
Beyond the sphere of Time and Sin
And Fate’s control,
Serene in changeless prime
Of body and of soul.
That creed I fain would keep
That hope I’ll ne’er forgo,
Eternal be the sleep,
If not to waken so.Hi ha una vella creença,
que en alguna riba solemne,
més enllà de l’esfera del dol
benvolguts amics ens tornarem a trobar.
Més enllà de l’esfera del Temps i el Pecat
i el control del Destí,
serè en la maduresa immutable
del cos i de l’ànima.
Aquell credo que m’agradaria mantenir
aquella esperança que no deixaré mai,
etern sigui el son,
si no he de despertar.Morten Lauridsen (1943)
Sure, on the shining night
Text de James Rufus Agee (1909-1955)Sure on this shining night
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.
The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.
Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.
L’edat avançada indica el nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.
Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.Xavier Sans (1963
Poema sense acabar
Text de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa el pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells
agafen el son.Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.Josep Vila i Casañas (1966)
El faroner
Text de Miquel Desclot (1952)El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.Fa tres mil anys que vetlla el far
i ja ha viscut set-cents naufragis.
Té la mirada al fons del mar
i sempre canta mals presagis.El faroner del Cap de Creus
ja sols espera una donzella:
“Vindrà vermella fins als peus,
en una barca amb bona estrella.Potser ja no es fondrà als esculls
ni es desfarà contra la terra.
Portarà l’alba al fons dels ulls
i avançarà cap a la serra”.El faroner del Cap de Creus
encén el foc amb llum de lluna.
Du barba llarga fins als peus
i mai no menja ni una engruna.Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’any
Text de Miquel Martí i Pol (1929-2003)Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criaturaque, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dissabte, 15.04.23 – 12 h
Sala de ConcertsShaw i Domènech
Cor de Noies de l’Orfeó Català
Cor Exaudio
Cor Aglepta
Nàiades - Cor de Noies
Marta Valero, mezzosoprano
Camerata Penedès (Pedro Rodríguez, concertino)
Buia Reixach i Feixes, Ferran Albrich, Oriol Castanyer i Carles Prat, directorsC. Shaw: Its motion keeps
C. Prat: Lauda anima mea Dominum
J. Brahms: Ave Maria
G. Holst: Ave Maria
J. Domènech: Il pianto della MadonnaPreu: 15 €