Cor Jove de l’Orfeó Català & solistes Salvat Beca Bach
- Misses luteranes de BachLa Casa dels Cants
Diumenge, 20 d'octubre de 2024 - 19.30 h
Petit Palau
Col·labora:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Orquestra Bach Collegium Barcelona
Solistes de la Salvat Beca Bach:
Eulàlia Fantova, contralt
Oriol Mallart Vallmajó, baríton
Ferran Mitjans, tenorPablo Larraz i Oriol Castanyer, directors
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa en Sol major, BWV 236
I. Kyrie
II. Gloria
III. Gratias
IV. Domine Deus
V. Quoniam
VI. Cum Sancto SpirituMissa en Sol menor, BWV 235
I. Kyrie
II. Gloria
III. Gratias
IV. Domine Fili
V. Qui tollis
VI. Cum Sancto SpirituAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #antiga #músicauniversal #jovestalents
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Bach i les misses luteranes
En aquest concert escoltarem dues de les quatre Misses luteranes (o Misses breus) que Bach va compondre entre el 1735 i el 1740, catalogades com a BWV 233-236, i sobre les quals encara planen un munt d’enigmes. Les quatre Misses són en llatí, consten només de “Kyrie” i “Gloria” (per això s’acostumen a anomenar “brevis”), tot el seu material prové de Cantates compostes per Bach anys enrere (per tant, música reutilitzada), i no se sap del cert per quin motiu o per a quina ocasió van ser compostes, ni si obeïen a algun encàrrec, ni quan i on van ser interpretades.
És sorprenent que Bach, luterà devot i convençut, i treballant al servei de les esglésies municipals d’una ciutat com Leipzig, escrivís música religiosa en llatí i no pas en alemany, com era habitual als territoris protestants. Però cal tenir present que la litúrgia dels oficis en aquesta ciutat permetia interpretacions concertades (amb solistes i instruments) i en llengua llatina de les dues parts inicials de l’ordinari de la missa en algunes festes majors de l’any. També és cert que l’any 1736, i després de perseguir el càrrec durant tres anys, Bach va ser nomenat compositor de la cort de Saxònia a Dresden (kirchen-compositeur), al servei del príncep Frederic August III, un monarca catòlic que també va ser coronat rei de Polònia, i a qui Bach potser volia enviar aquestes obres. De fet, ell va ser el destinatari de la Gran missa catòlica (segons paraules del propi compositor), la coneguda com a Missa en Si menor, una obra monumental i en llatí que va ser iniciada per Bach precisament amb motiu de la coronació d’August l’any 1733.
Les quatre Misses luteranes tenen una estructura idèntica (que fa pensar en un sol període compositiu i en un mateix propòsit): sis moviments, el primer dels quals és un “Kyrie” coral (Kyrie-Christe-Kyrie), seguit de cinc moviments, simètrics, sobre les diverses parts textuals del “Gloria”; la primera i l’última són passatges corals brillants que emmarquen tres àries per a solistes. A més, les dues Misses que sentirem avui tenen la mateixa instrumentació: dos oboès, corda i baix continu.
I una altra peculiaritat d’aquestes Misses és el seu caràcter paròdic: no hi ha ni un sol moviment que sigui música original, de nova creació. Bach va reutilitzar moviments de Cantates seves en tots i cadascun dels números d’aquestes Misses adaptant-los a les paraules llatines i canviant algunes tonalitats i registres. En el cas de la Missa en Sol menor, BWV 235, Bach reaprofita moviments sencers de les Cantates 102, 72 i 187 (de la qual agafa fins a quatre moviments: per exemple, el cor inicial d’aquesta cantata, “Es wartet alles auf dich”, es va convertir en el moviment final “Cum Sancto Spiritu” de la Missa). I en la Missa en Sol major, BWV 236 Bach utilitza passatges de les Cantates 179, 79, 138 i 17, totes compostes entre el 1723 i el 1726, els primers anys a Leipzig.
Aquesta pràctica de l’“autoplagi” no ens ha de sorprendre ni contrariar (com ho feu en alguns musicòlegs del segle passat, com Spitta, Schweitzer o Terry, que consideraven aquestes adaptacions precipitades, insatisfactòries, fins i tot absurdes i inferiors a l’original), perquè era habitual i consentida a l’època, i ens fa pensar que els destinataris d’aquestes Misses no eren els mateixos que els que escoltaven les seves Cantates a Leipzig, i per tant tota aquesta música els devia sonar nova de trinca. De fet, la cura i la coherència en l’elecció dels fragments reciclats fa pensar que Bach va fer la tria a consciència i meticulosament. I no hem de descartar la hipòtesi que Bach escrivís aquestes Misses per crear un refugi segur per a algunes de les seves peces preferides: el caràcter neutre d’una missa llatina fa que es pugui utilitzar en moltes més ocasions que no pas una cantata alemanya, assignada a un únic dia concret de l’any eclesiàstic.
En qualsevol cas, desprenguem-nos de tots aquests arguments musicològics per escoltar aquesta música sublim, la bellesa de la qual va molt més enllà del text, de la creença, de la confessió i de l’ocasió per a la qual va ser composta. És música universal, intemporal i eterna.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
©Ricardo Ríos
©Ricardo Ríos
Cor Jove de l’Orfeó Català
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Biografies
Bach Collegium Barcelona
Fundat l’any 2018 i dirigit per Pau Jorquera i Adriana Alcaide (concertino), és un cor i orquestra professionals especialitzats en la interpretació de la música antiga. La missió del Bach Collegium Barcelona (BCB) és promoure i difondre la música antiga, especialment de Johann Sebastian Bach, a través de projectes artístics que inclouen elements de proximitat entre la mateixa música i el públic.
Poc després de la seva fundació, el Bach Collegium Barcelona ja ha debutat amb gran èxit al BachFest de Leizipg (2022), festival que l’ha convidat de nou el 2024. Ha fet diversos concerts arreu del territori, com al festival Espurnes Barroques (en què va oferir el concert d’obertura el 2023) i al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). La temporada 2023 va tenir l’oportunitat de sortir de les nostres fronteres i actuar a Eslovènia i Alemanya.
L’estiu del 2018 va enregistrar el seu primer disc per a cor a cappella, Bach ist meine Freude! (Edicions Anacrusa), amb motets de compositors de la família Bach, com a resultat i resum de la tasca dels anys previs amb el projecte BZM.
Les darreres temporades ha protagonitzat la interpretació del Dixit Dominus i Messiah de G. F. Händel i les sis cantates del Weihnachts Oratorium de J. S. Bach al Palau de la Música Catalana, les Cantates BWV 182 i 106 de J. S. Bach a la basílica del Monestir de Montserrat, així com altres obres d’aquests compositors a l’Auditori Enric Granados de Lleida.
Paral·lelament, el BCB impulsa el Mitsingen Bach Collegium, una iniciativa coral iniciada el 2011, en el marc de la qual ha interpretat més d’una cinquantena de Cantates de J. S. Bach en format participatiu. Aquesta proposta participativa i pedagògica ofereix la possibilitat que cantaires amateurs amb formació musical i experiència coral puguin col·laborar conjuntament amb músics i cantants professionals del Bach Collegium Barcelona.
Aquesta temporada, el BCB, a més de ser l’única formació de musica antiga d’Espanya convidada al BachFest 2024, sortint del seu repertori habitual interpretarà Ein deutsches Requiem de Johannes Brahms al Concert de Rams del Monestir de Montserrat.
Biografies
Eulàlia Fantova, mezzosoprano
La curiositat i les ganes d’explorar camins desconeguts amb la seva veu n’han fet una cantant d’una versatilitat poc comuna. Inicià la seva formació musical al Conservatori de Badalona en les especialitats de piano i cant. Atrapada des de ben jove pel poder de la veu, aprofundí els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya, sota el mestratge de Mireia Pintó, Lambert Climent i Alan Branch. Posteriorment rebé classes de Richard Levitt i assistí als cursos impartits per Carlos Mena, Mark Padmore i Nancy Argenta.
La variada activitat professional d’Eulàlia Fantova fa que la puguem escoltar als oficis dominicals de la catedral de Barcelona o de la Sagrada Família amb el Cor de Cambra Francesc Valls; també participant com a membre del cor i solista de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI de Jordi Savall; embarcada en les produccions del Cor de Cambra del Palau de la Música (direcció, Xavier Puig), el Cor Cererols (Marc Díaz), O Vos Omnes (Xavier Pastrana) i Ensemble Irini; formant part de conjunts de cambra, com el duo amb el tiorbista Ferran Pisà o en les Cabaret songs amb el pianista de jazz Lluís Vidal; en espectacles escènics: Free Bach de la Fura dels Baus o Club Monteverdi de Vox Harmonica Ensemble; o penjada dels cables de l’Ésser del Mil·lenni de la mateixa Fura dels Baus.
De la multitud de projectes en els quals ha participat, sobresurten l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir of Amsterdam (Ton Koopman), els papers de solista a les Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (Xavier Puig), la participació a l’ensemble Armonia degli Affetti (Alessandro Urbano) i amb la companyia de dansa Malpelo i en l’estrena de les obres d’Irina Prieto i Lucas Peire al cicle OFF Liceu del Gran Teatre del Liceu.
Ha participat en una vintena de gravacions discogràfiques, entre les quals la Missa criolla amb Daniel Hope (Deutsche Grammophon), Juditha Triumphans, Passió segons sant Mateu, Oratori de Nadal i Novena Simfonia de Beethoven, amb Jordi Savall (Alia Vox), El cant de la Sibil·la (Columna Música), In nomine (La Mà de Guido), les bandes sonores per a les pel·lícules Quién te cantará d’Alberto Iglesias i Nieva en Benidorm d’Alfonso Vilallonga (Quartet Records) i Els pastorets d’Albert Guinovart (Discmedi).
Biografies
Oriol Mallart Vallmajó, baríton
Va néixer a Girona, on es va iniciar musicalment en els estudis de piano. Posteriorment ha fet el grau superior de cant a l’ESMUC, amb Mireia Pintó, i també s’ha format amb Joan Martín-Royo, Marcel Boone, Marta Mathéu i Lambert Climent. Ha fet classes amb T. Koopman, B. Bruns, W. Rieger, M. Martineau, S. Gohritz, C. Aragón, F. Poyato, A. Branch i P. Surinyac.
Combina l’activitat com a solista amb la de cantant de cor, en grups com ara Collegium Vocale Gent (direcció, Philippe Herreweghe), La Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall), Jove Capella Reial de Catalunya (Lluís Vilamajó), Cor de Cambra del Palau Música (Xavier Puig), Ensemble O Vos Omnes (Xavier Pastrana), Cor Cererols (Marc Díaz) i Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca).
Com a solista ha interpretat diversos oratoris, com El Messies de Händel, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Marc de Bach, el Requiem de Mozart, de Fauré i el de Saint-Saëns, Missa de la coronació de Mozart, Membra Jesu Nostri de Buxtehude, Musikalische Exequien de Schütz o la Petite messe solennelle de Rossini.
Li va ser atorgada la Salvat Beca Bach, amb la qual ha cantat nombroses Cantates de Bach. En lied ha interpretat Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel, així com altres cicles de lied, mélodie i cançó catalana. En òpera ha interpretat el rol de Zoroastro d’Orlando de Händel, Belcore de L’elisir d’amore de Donizetti, baró de Pictordu de Cendrillon de P. Viardot i el de Ben de The telephone de Menotti.
Biografies
Ferran Mitjans, tenor
L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.
Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.
Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.
Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.
Biografies
©Xavier Gómez
©Xavier Gómez
Oriol Castanyer, director
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Pablo Larraz, director
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de Corals Joves de Catalunya (CJC) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Textos
J.S. Bach (1685- 1750)
Missa en Sol major, BWV 236
I. Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleison
Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat.II. Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis
Laudamus te.
Benedicimus te.
Adoramus te.
Glorificamus te.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem,III. Gratias
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine fili unigenite,
Jesu Christe.
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit,
Jesucrist,IV. Domine Deus.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.
Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.V. Quoniam.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,VI. Cum Sancto Spiritu
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.J.S. Bach
Missa en Sol menor, BWV 235
I. Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleison
Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat.II. Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis
Laudamus te.
Benedicimus te.
Adoramus te.
Glorificamus te.Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem,III. Gratias
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.IV. Domine Fili
Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;V. Qui tollis
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus,
Jesu Christe.vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.
Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim,
Jesucrist,VI. Cum Sancto Spiritu
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dilluns, 02.12.2024 - 20 h
Sala de ConcertsAntics escolans de Montserrat
—Mil anys de música a MontserratEscolania de Montserrat (Llorenç Castelló, director) Schola Cantorum de l’Escolania (Pau Jorquera, director)
Capella de Música del Mil·lenari (Francesc Garrigosa, director)
Coral d’Antics Escolans (Guifré Canadell, director)
Cor del Mil·lenari (Eduard Vila i Guifré Canadell, directors preparadors)
Solistes
Orquestra Simfònica d’Antics Escolans de MontserratJosep Pons, Joaquim Piqué, Daniel Mestre, Jordi Casals, Salvador Mas, Marc Díaz, Marcel Ortega, Manel Valdivieso, Francesc Prat, Lluís Vila, Alfred Cañamero, Jordi Casas, Llorenç Castelló, Pau Jorquera, Guifré Canadell, Xavier Palà, Oleguer Aymamí, Sergi Gili, Eduard Vila, directors
Obres de Cererols, Soler, Casanoves, Sor, Rodamilans, Ferrer, Just, Civil i Segarra, Pacis Visio, oratori del Mil·lenari de Montserrat, amb música de Vivancos, Diport, De Jorge, Prat i Barbosa
Preus: 25 i 35 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
Cor Jove de l’Orfeó Català & solistes Salvat Beca Bach
- Misses luteranes de BachLa Casa dels Cants
Diumenge, 20 d'octubre de 2024 - 19.30 h
Petit Palau
Col·labora:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
Orquestra Bach Collegium Barcelona
Solistes de la Salvat Beca Bach:
Eulàlia Fantova, contralt
Oriol Mallart Vallmajó, baríton
Ferran Mitjans, tenorPablo Larraz i Oriol Castanyer, directors
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Missa en Sol major, BWV 236
I. Kyrie
II. Gloria
III. Gratias
IV. Domine Deus
V. Quoniam
VI. Cum Sancto SpirituMissa en Sol menor, BWV 235
I. Kyrie
II. Gloria
III. Gratias
IV. Domine Fili
V. Qui tollis
VI. Cum Sancto SpirituAquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#coral #antiga #músicauniversal #jovestalents
Poema
Batall
Han denegat la faula i el miracle,
i el dir batega com un calze ardent.
Res no detura l’àliga que ens guaita
ni el capitell que explica el bé i el mal.
Seguim el traç dels rostres més antics,
dels campanars romànics i les busques
que mouen les estrelles avials.
La nit, la por? O les obscures súpliques
de qui abandona el setge més roí?
Som ben menuts. I ens volten infinits.
La grandesa és un cor de veus minúscules.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
Bach i les misses luteranes
En aquest concert escoltarem dues de les quatre Misses luteranes (o Misses breus) que Bach va compondre entre el 1735 i el 1740, catalogades com a BWV 233-236, i sobre les quals encara planen un munt d’enigmes. Les quatre Misses són en llatí, consten només de “Kyrie” i “Gloria” (per això s’acostumen a anomenar “brevis”), tot el seu material prové de Cantates compostes per Bach anys enrere (per tant, música reutilitzada), i no se sap del cert per quin motiu o per a quina ocasió van ser compostes, ni si obeïen a algun encàrrec, ni quan i on van ser interpretades.
És sorprenent que Bach, luterà devot i convençut, i treballant al servei de les esglésies municipals d’una ciutat com Leipzig, escrivís música religiosa en llatí i no pas en alemany, com era habitual als territoris protestants. Però cal tenir present que la litúrgia dels oficis en aquesta ciutat permetia interpretacions concertades (amb solistes i instruments) i en llengua llatina de les dues parts inicials de l’ordinari de la missa en algunes festes majors de l’any. També és cert que l’any 1736, i després de perseguir el càrrec durant tres anys, Bach va ser nomenat compositor de la cort de Saxònia a Dresden (kirchen-compositeur), al servei del príncep Frederic August III, un monarca catòlic que també va ser coronat rei de Polònia, i a qui Bach potser volia enviar aquestes obres. De fet, ell va ser el destinatari de la Gran missa catòlica (segons paraules del propi compositor), la coneguda com a Missa en Si menor, una obra monumental i en llatí que va ser iniciada per Bach precisament amb motiu de la coronació d’August l’any 1733.
Les quatre Misses luteranes tenen una estructura idèntica (que fa pensar en un sol període compositiu i en un mateix propòsit): sis moviments, el primer dels quals és un “Kyrie” coral (Kyrie-Christe-Kyrie), seguit de cinc moviments, simètrics, sobre les diverses parts textuals del “Gloria”; la primera i l’última són passatges corals brillants que emmarquen tres àries per a solistes. A més, les dues Misses que sentirem avui tenen la mateixa instrumentació: dos oboès, corda i baix continu.
I una altra peculiaritat d’aquestes Misses és el seu caràcter paròdic: no hi ha ni un sol moviment que sigui música original, de nova creació. Bach va reutilitzar moviments de Cantates seves en tots i cadascun dels números d’aquestes Misses adaptant-los a les paraules llatines i canviant algunes tonalitats i registres. En el cas de la Missa en Sol menor, BWV 235, Bach reaprofita moviments sencers de les Cantates 102, 72 i 187 (de la qual agafa fins a quatre moviments: per exemple, el cor inicial d’aquesta cantata, “Es wartet alles auf dich”, es va convertir en el moviment final “Cum Sancto Spiritu” de la Missa). I en la Missa en Sol major, BWV 236 Bach utilitza passatges de les Cantates 179, 79, 138 i 17, totes compostes entre el 1723 i el 1726, els primers anys a Leipzig.
Aquesta pràctica de l’“autoplagi” no ens ha de sorprendre ni contrariar (com ho feu en alguns musicòlegs del segle passat, com Spitta, Schweitzer o Terry, que consideraven aquestes adaptacions precipitades, insatisfactòries, fins i tot absurdes i inferiors a l’original), perquè era habitual i consentida a l’època, i ens fa pensar que els destinataris d’aquestes Misses no eren els mateixos que els que escoltaven les seves Cantates a Leipzig, i per tant tota aquesta música els devia sonar nova de trinca. De fet, la cura i la coherència en l’elecció dels fragments reciclats fa pensar que Bach va fer la tria a consciència i meticulosament. I no hem de descartar la hipòtesi que Bach escrivís aquestes Misses per crear un refugi segur per a algunes de les seves peces preferides: el caràcter neutre d’una missa llatina fa que es pugui utilitzar en moltes més ocasions que no pas una cantata alemanya, assignada a un únic dia concret de l’any eclesiàstic.
En qualsevol cas, desprenguem-nos de tots aquests arguments musicològics per escoltar aquesta música sublim, la bellesa de la qual va molt més enllà del text, de la creença, de la confessió i de l’ocasió per a la qual va ser composta. És música universal, intemporal i eterna.
Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical
Biografies
Cor Jove de l’Orfeó Català
©Ricardo Ríos
Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.
Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.
Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.
Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.
D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.
Bach Collegium Barcelona
Fundat l’any 2018 i dirigit per Pau Jorquera i Adriana Alcaide (concertino), és un cor i orquestra professionals especialitzats en la interpretació de la música antiga. La missió del Bach Collegium Barcelona (BCB) és promoure i difondre la música antiga, especialment de Johann Sebastian Bach, a través de projectes artístics que inclouen elements de proximitat entre la mateixa música i el públic.
Poc després de la seva fundació, el Bach Collegium Barcelona ja ha debutat amb gran èxit al BachFest de Leizipg (2022), festival que l’ha convidat de nou el 2024. Ha fet diversos concerts arreu del territori, com al festival Espurnes Barroques (en què va oferir el concert d’obertura el 2023) i al Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP). La temporada 2023 va tenir l’oportunitat de sortir de les nostres fronteres i actuar a Eslovènia i Alemanya.
L’estiu del 2018 va enregistrar el seu primer disc per a cor a cappella, Bach ist meine Freude! (Edicions Anacrusa), amb motets de compositors de la família Bach, com a resultat i resum de la tasca dels anys previs amb el projecte BZM.
Les darreres temporades ha protagonitzat la interpretació del Dixit Dominus i Messiah de G. F. Händel i les sis cantates del Weihnachts Oratorium de J. S. Bach al Palau de la Música Catalana, les Cantates BWV 182 i 106 de J. S. Bach a la basílica del Monestir de Montserrat, així com altres obres d’aquests compositors a l’Auditori Enric Granados de Lleida.
Paral·lelament, el BCB impulsa el Mitsingen Bach Collegium, una iniciativa coral iniciada el 2011, en el marc de la qual ha interpretat més d’una cinquantena de Cantates de J. S. Bach en format participatiu. Aquesta proposta participativa i pedagògica ofereix la possibilitat que cantaires amateurs amb formació musical i experiència coral puguin col·laborar conjuntament amb músics i cantants professionals del Bach Collegium Barcelona.
Aquesta temporada, el BCB, a més de ser l’única formació de musica antiga d’Espanya convidada al BachFest 2024, sortint del seu repertori habitual interpretarà Ein deutsches Requiem de Johannes Brahms al Concert de Rams del Monestir de Montserrat.
Eulàlia Fantova, mezzosoprano
La curiositat i les ganes d’explorar camins desconeguts amb la seva veu n’han fet una cantant d’una versatilitat poc comuna. Inicià la seva formació musical al Conservatori de Badalona en les especialitats de piano i cant. Atrapada des de ben jove pel poder de la veu, aprofundí els seus estudis a l’Escola Superior de Música de Catalunya, sota el mestratge de Mireia Pintó, Lambert Climent i Alan Branch. Posteriorment rebé classes de Richard Levitt i assistí als cursos impartits per Carlos Mena, Mark Padmore i Nancy Argenta.
La variada activitat professional d’Eulàlia Fantova fa que la puguem escoltar als oficis dominicals de la catedral de Barcelona o de la Sagrada Família amb el Cor de Cambra Francesc Valls; també participant com a membre del cor i solista de La Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI de Jordi Savall; embarcada en les produccions del Cor de Cambra del Palau de la Música (direcció, Xavier Puig), el Cor Cererols (Marc Díaz), O Vos Omnes (Xavier Pastrana) i Ensemble Irini; formant part de conjunts de cambra, com el duo amb el tiorbista Ferran Pisà o en les Cabaret songs amb el pianista de jazz Lluís Vidal; en espectacles escènics: Free Bach de la Fura dels Baus o Club Monteverdi de Vox Harmonica Ensemble; o penjada dels cables de l’Ésser del Mil·lenni de la mateixa Fura dels Baus.
De la multitud de projectes en els quals ha participat, sobresurten l’Amsterdam Baroque Orchestra and Choir of Amsterdam (Ton Koopman), els papers de solista a les Passió segons sant Joan i Passió segons sant Mateu amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (Xavier Puig), la participació a l’ensemble Armonia degli Affetti (Alessandro Urbano) i amb la companyia de dansa Malpelo i en l’estrena de les obres d’Irina Prieto i Lucas Peire al cicle OFF Liceu del Gran Teatre del Liceu.
Ha participat en una vintena de gravacions discogràfiques, entre les quals la Missa criolla amb Daniel Hope (Deutsche Grammophon), Juditha Triumphans, Passió segons sant Mateu, Oratori de Nadal i Novena Simfonia de Beethoven, amb Jordi Savall (Alia Vox), El cant de la Sibil·la (Columna Música), In nomine (La Mà de Guido), les bandes sonores per a les pel·lícules Quién te cantará d’Alberto Iglesias i Nieva en Benidorm d’Alfonso Vilallonga (Quartet Records) i Els pastorets d’Albert Guinovart (Discmedi).
Oriol Mallart Vallmajó, baríton
Va néixer a Girona, on es va iniciar musicalment en els estudis de piano. Posteriorment ha fet el grau superior de cant a l’ESMUC, amb Mireia Pintó, i també s’ha format amb Joan Martín-Royo, Marcel Boone, Marta Mathéu i Lambert Climent. Ha fet classes amb T. Koopman, B. Bruns, W. Rieger, M. Martineau, S. Gohritz, C. Aragón, F. Poyato, A. Branch i P. Surinyac.
Combina l’activitat com a solista amb la de cantant de cor, en grups com ara Collegium Vocale Gent (direcció, Philippe Herreweghe), La Capella Reial de Catalunya (Jordi Savall), Jove Capella Reial de Catalunya (Lluís Vilamajó), Cor de Cambra del Palau Música (Xavier Puig), Ensemble O Vos Omnes (Xavier Pastrana), Cor Cererols (Marc Díaz) i Cor Francesc Valls (Pere Lluís Biosca).
Com a solista ha interpretat diversos oratoris, com El Messies de Händel, Passió segons sant Joan i Passió segons sant Marc de Bach, el Requiem de Mozart, de Fauré i el de Saint-Saëns, Missa de la coronació de Mozart, Membra Jesu Nostri de Buxtehude, Musikalische Exequien de Schütz o la Petite messe solennelle de Rossini.
Li va ser atorgada la Salvat Beca Bach, amb la qual ha cantat nombroses Cantates de Bach. En lied ha interpretat Dichterliebe de Schumann, Winterreise de Schubert i Don Quichotte à Dulcinée de Ravel, així com altres cicles de lied, mélodie i cançó catalana. En òpera ha interpretat el rol de Zoroastro d’Orlando de Händel, Belcore de L’elisir d’amore de Donizetti, baró de Pictordu de Cendrillon de P. Viardot i el de Ben de The telephone de Menotti.
Ferran Mitjans, tenor
L’any 2005 va iniciar els seus estudis musicals de cant i violoncel a l’Escolania de Montserrat, sota el mestratge de Quim Piqué, Eduard Vila i Bernat Vivancos, on va enregistrar tres cedés, dos amb papers solistes. Posteriorment es va incorporar al Cor Jove de l’Orfeó Català, on va seguir formant-se amb la soprano Anna Ollet i assumint papers solistes en les produccions de Dido & Aeneas de H. Purcell, Magnificat de J. S. Bach i El Messies de Händel.
Va compaginar els estudis de fisioteràpia amb els musicals al Conservatori de Liceu, fins que l’any 2018 començà carrera professional guanyant la Salvat Beca Bach. Fita que li va obrir les portes als primers concerts com a solista i a rebre classes del contratenor Carlos Mena, el baríton Marcel Boone i la soprano Marta Mathéu.
Seguidament començà a treballar regularment amb cors professionals, com el Collegium Vocale Gent, sota la direcció de Philippe Herreweghe; Jove Capella i La Capella Reial de Catalunya, amb Jordi Savall; Vox Luminis, i el Cor Cererols, entre d’altres, tot especialitzant-se en repertori del Barroc i el Renaixement, àmbits en què ha fet nombrosos enregistraments amb els cors esmentats, com per exemple Cum silentio l’any 2020, a més d’obres cabdals del repertori coral, com el Requiem de Mozart, Oratori de Nadal de J. S. Bach i Passió segons sant Joan (paper solista) i Missa solemnis de Beethoven, entre d’altres.
Recentment ha acabat el Màster de Lied Victoria de los Ángeles a l’ESMUC formant duo amb la pianista Llum Colomer i sota el mestratge de la soprano Assumpta Mateu i el pianista Francisco Poyato.
Oriol Castanyer, director
©Xavier Gómez
Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català
Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.
Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.
Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.
Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).
Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.
Pablo Larraz, director
©Ricardo Rios
Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.
Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.
Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.
Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de Corals Joves de Catalunya (CJC) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.
Textos
J.S. Bach (1685- 1750)
Missa en Sol major, BWV 236
I. Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleison
Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat.II. Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis
Laudamus te.
Benedicimus te.
Adoramus te.
Glorificamus te.
Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem,III. Gratias
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine fili unigenite,
Jesu Christe.
us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.
Senyor, Fill unigènit,
Jesucrist,IV. Domine Deus.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.
Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.V. Quoniam.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus, Jesu Christe.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,VI. Cum Sancto Spiritu
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.
amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.J.S. Bach
Missa en Sol menor, BWV 235
I. Kyrie
Kyrie, eleison
Christe, eleison
Kyrie, eleison
Senyor, tingueu pietat
Crist, tingueu pietat
Senyor, tingueu pietat.II. Gloria
Gloria in excelsis Deo
et in terra pax hominibus bonae voluntatis
Laudamus te.
Benedicimus te.
Adoramus te.
Glorificamus te.Glòria a Déu a dalt del cel,
i a la terra pau als homes que estimen el Senyor.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem,III. Gratias
Gratias agimus tibi
propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex caelestis,
Deus Pater omnipotens.us donem gràcies,
per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent.IV. Domine Fili
Domine fili unigenite, Jesu Christe.
Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.
Qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;V. Qui tollis
Qui tollis peccata mundi
suscipe deprecationem nostram.
Qui sedes ad dexteram patris
miserere nobis.
Quoniam tu solus sanctus. Tu solus Dominus.
Tu solus Altissimus,
Jesu Christe.vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica.
Vós, que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant, vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim,
Jesucrist,VI. Cum Sancto Spiritu
Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
Amen.amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén.També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dilluns, 02.12.2024 - 20 h
Sala de ConcertsAntics escolans de Montserrat
—Mil anys de música a MontserratEscolania de Montserrat (Llorenç Castelló, director) Schola Cantorum de l’Escolania (Pau Jorquera, director)
Capella de Música del Mil·lenari (Francesc Garrigosa, director)
Coral d’Antics Escolans (Guifré Canadell, director)
Cor del Mil·lenari (Eduard Vila i Guifré Canadell, directors preparadors)
Solistes
Orquestra Simfònica d’Antics Escolans de MontserratJosep Pons, Joaquim Piqué, Daniel Mestre, Jordi Casals, Salvador Mas, Marc Díaz, Marcel Ortega, Manel Valdivieso, Francesc Prat, Lluís Vila, Alfred Cañamero, Jordi Casas, Llorenç Castelló, Pau Jorquera, Guifré Canadell, Xavier Palà, Oleguer Aymamí, Sergi Gili, Eduard Vila, directors
Obres de Cererols, Soler, Casanoves, Sor, Rodamilans, Ferrer, Just, Civil i Segarra, Pacis Visio, oratori del Mil·lenari de Montserrat, amb música de Vivancos, Diport, De Jorge, Prat i Barbosa
Preus: 25 i 35 €Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –