• Cor de Noies de l’Orfeó Català & Vilamajó

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 27 d'abril de 2024 – 18 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient

    • Logos mediambientals

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Esther Pinyol, arpa
    Maria Mauri, piano
    Cor de Noies de l’Orfeó Català (Laia Santanach, preparadora del cor) 
    Ferran Albrich, Eulàlia Fantova i Ulrike Haller, professors convidats
    Lluís Vilamajó, director


    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    “Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61 núm. 3 (Somni d’una nit d’estiu)
    Solistes: Sofía Rodríguez i Alba Sánchez

    Robert Schumann (1810-1856)
    “In meinem Garten”, de Drei Gedichte, op. 29 núm. 2

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    “Früh Morgens”, de Maitag, op. 64 núm. 1

    Edward Elgar (1857-1934)
    Two part songs, op. 26

    “The snow” – Sofía de Pedro i Noa Martí, violí
    “Fly, singing bird” – Carlota Franch i Sara Bernat, violí

    Alphonse Hasselmans (1845-1912)
    La source (per a arpa sola)

    Benjamin Britten (1913-1976) 
    De A ceremony of carols

    “There is no rose”
    “As a dew in april”

    Mariona Vila (1958)
    “El silenci de les pedres”, d’El clam de la terra (estrena)

    Frederic Mompou (1893-1987)
    D'Impressions íntimes (per a piano sol)

    “Ocell trist” 
    “Agitato”

    Antón García Abril (1933-2021)
    Tres acuarelas aragonesas 

    “Acuarela de la plaza blanca”
    “Acuarela de la lluvia sobre el lirio”
    “Acuarela del azul y la piedra”

    Ola Gjeilo (1978)
    Tundra
    Carlota Franch, violí
    Solista: Milagros Aparcero

    Bernat Vivancos (1973)
    Floreixen les espines
    Arranjament d’una cançó popular d’Ucraïna
    Solista: Alba Sánchez

    Aquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral #estrenes #gradajove

  • Poema

    Càntic

    Alliteu a dins del cor la pols d’estrelles del vostre rastre,
    les eternes cal·ligrafies del vel d’amor i el foc d’atzars.
    Camineu fins als sepulcres de l’ombra impura dels que s’alienen
    i expliqueu-los que ens escrivíem amb dits de fang i ram d’amar.

    Érem fills de la proclama, exiliats al temps del fat,
    emboscats i proscrits, elevats a la lloança.

    Ens gruava l’empelt per dins, el vesc que empeny, el crit de saba.

    La pell de llibertat.

    La deu de l’esperança.

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • Comentari

    Una de les grans fites de la temporada per al Cor de Noies de l’Orfeó Català és el concert d’avui, que amb un repertori que abasta gairebé dos-cents anys de música coral ens ofereix una àmplia perspectiva de la versatilitat de la formació.

    Obren el concert tres obres del Romanticisme alemany. En primer lloc, una pàgina de Felix Mendelssohn extreta d’una de les seves obres més populars, Somni d’una nit d’estiu, op. 61. “Bunte Schlangen, zweigezüngt!” és un preciós lied amb cor, cantat pels elfs, al principi de la segona escena del segon acte. Segueix “In meinem Garten”, segon dels tres lieder per a veu i piano que sota el títol Drei Gedichte, op. 29, Robert Schumann va compondre el 1840 –el mateix any del seu matrimoni amb Clara– a partir de poemes d’Emmanuel Geibel, un autor àmpliament utilitzat pels músics del seu temps. Tanca l’apartat, “Früh Morgens”, primera de les cinc cançons que formen el cicle Maitag, op. 64 de l’organista i compositor Josef Rheinberger, sobre texts de la seva esposa, Fanny von Hoffnaaß, que descriuen diferents períodes del dia, del matí a la nit.

    A continuació, el programa s’atura en la figura d’Edward Elgar, un dels grans noms de la música anglesa. Avui sentim el seu opus 26, dues cançons –“The snow” i “Fly, singing bird”–, escrites el 1894, cinc anys abans que assolís la fama amb les Variacions Enigma. D’una bellesa evocadora, ambdues posen música a la poesia de la seva esposa i fidel col·laboradora, Alice.

    La darrera part del concert se centra en la creació coral dels segles XX i XXI i combina la música vocal amb sengles intervencions solistes per a arpa –La source, un estudi virtuosístic del belga Alphonse Hasselmans– i piano –dues pàgines de la suite Impressions íntimes de Mompou. El repertori anglès torna a fer-se present gràcies a la cèlebre A ceremony of carols de Benjamin Britten. Escrita el 1942, quan l’autor travessava amb vaixell l’oceà Atlàntic, consta d’onze moviments, els textos dels quals procedeixen d’un recull de poemes medievals. “There is no rose”, el tercer, és un cant d’admiració al naixement de Jesús, i “As a dew in april”, el sisè, ens parla de la Verge Maria.

    La creació més actual arrenca amb “El silenci de les pedres”, un avançament de l’obra El clam de la terra de Mariona Vila, amb texts de Laia Llobera, que s’estrenarà la temporada vinent. Tot seguit, dues partitures que retraten vivències i paisatges: Tres acuarelas aragonesas d’Anton García Abril i Tundra, inspirada en la Noruega natal del compositor convidat de la temporada, Ola Gjeilo. Per completar el programa, Floreixen les espines, cançó popular ucraïnesa harmonitzada per Bernat Vivancos.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • 20240301 Palau 100 T2425 DESKTOP
  • Biografies

    Ester Pinyol, arpa

    Esther Pinyol

    Va començar els estudis de música a Vilanova i la Geltrú, a l’Escola de Música Freqüències, als quatre anys, i els seguí amb el grau professional al Conservatori del Liceu amb Micaela Serracarabasa i al Conservatori del Bruc amb Maria Lluïsa Ibáñez. Amb el professor Joan Izquierdo al Conservatori del Bruc obtingué el títol de grau professional de flauta de bec. Més tard va cursar els estudis superiors d’arpa amb l’arpista titular de l’OBC, Magdalena Barrera, a l’ESMUC, tot convertint-se en la primera arpista graduada en aquest instrument del centre, i el Màster d’Estudis Avançats en Interpretació també a l’ESMUC; el seu projecte final de carrera: L’arpa impressionista, va merèixer matrícula d’honor.

    Ha rebut classes de diferents arpistes d’arreu d’Europa: Stephen Fitzpatrick, Alexandra Clemenz, Jana Bouskova, Bernard Andrès, Marianne ten Voorde, Cristina Montes, Charlotte Steale, Nicolas Tuillez i Catrin Finch, entre d’altres.

    El curs 2011-12 va estar becada per la Fundació Anna Riera i per l’Acadèmia d’Estudis Orquestrals de la Fundación Barenboim-Said; i entre el 2011 i el 2013 va ser academista de la Mahler Chamber Orchestra.

    L’any 2016 va quedar primera a les oposicions de la borsa de treball de l’Orquesta Sinfónica de Tenerife; la temporada 2015-16 va ser músic resident de la Pedrera de Barcelona. El 2017 va guanyar el Premi de la Crítica d’El Primer Palau. El 2019 guanyà el segon premi d’arpa del New Year’s Concert International Music Competition de Viena. L’any 2020 guanyà els primers premis d’arpa de The Night in Madrid International Music Competition-Festival i de l’International Music Competition Silk Way, i l’any 2021 el primer premi, en la categoria d’arpa, del King’s Peak International Music Competition, i el segon premi en la categoria d’arpa del Medici Music Competition.

    Actualment és membre de l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia i col·labora amb orquestres professionals, com la Giorquestra, Orquestra Clàssica Nacional d’Andorra, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Victòria dels Àngels, companyia d’Òpera Mosset a França i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    Ha estat dirigida per directors de gran prestigi, com Dudamel, Salonen, Minkowski, Krivine, González, Karabits, Pehlivanian, Nesterowicz, Valdivieso, Mora, Brotons, Colomer, Pons, Rutter, Barrera i Josep Vila, entre d’altres.

    Ha compaginat l’activitat orquestral amb concerts de cambra amb el trio Artemps, el trio Dewart i el Duo 7+3. Amb el Blooming Duo, formació d’arpa i marimba, ha guanyat el premi al millor CD de música clàssica de l’Academy Music Awards (2021), el Grand Prix dels Music and Stars Awards (2020), el primer premi de l’International Music Competition Silk Way (2021), el segon premi de l’Odin International Music Competition (2020), el segon premi del Concurs Internacional de Cambra de Vinaròs (2014) , el segon premi del Concurs d’Interpretació de L’Arjau (2015) i el Premi Fundació Mas i Mas del Concurs Josep Mirabent i Magrans de Sitges (2014), que li han permès actuar en diversos cicles i festivals, i estrenar obres dels compositors Feliu Gasull, Joan Sanmartí, Marc Timón, Andrés Serafini, Albert Guinovart, Salvador Brotons, Albert Carbonell, Jordi Domènech i Marcel Pasqual entre d’altres.

    Com a solista ha col·laborat amb diferents cors, amb diferents formacions instrumentals, com poden ser cobla i banda, i compagina la seva activitat d’intèrpret amb l’activitat docent com a professora d’arpa del Conservatori de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú i, fins al juny del 2022 a l’Escola Municipal de Música d’Altafulla.

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri, piano

    © Fabián Suspensivo

    Nascuda a Vic (1991), estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.

    Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martínez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, i a Anglaterra i França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.

    Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i també és directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Lluís Vilamajó, preparació del conjunt vocal

    Lluís Vilamajó

    Nascut a Barcelona, inicià els seus estudis musicals a l’Escolania de Montserrat i després els continuà al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona. Va estudiar violí amb els mestres Xavier Turull i Agustín León Ara, i cant amb Margarita Sabartés i Carmen Martínez. Actualment és membre de La Capella Reial de Catalunya, Hespèrion XXI (dirigit per Jordi Savall) i ha col·laborat amb formacions com Al Ayre Español, Venice Baroque Orchestra, Le Saqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble La Fenice, Ensemble Baroque de Llemotges i Il Fondamento, amb les quals ha ofert concerts i ha efectuat enregistraments en diferents auditoris d’Europa, així com també als Estats Units, Mèxic, l’Argentina, el Brasil, Austràlia i Israel, entre d’altres.

    Ha estat director de la Capella de Música de Santa Maria del Mar de Barcelona, en la qual havia cantat sota la direcció del mestre Enric Gispert, i director del Cor Infantil i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Ha estat el responsable de la direcció artística, amb Lambert Climent i Carlos Mena, del Coro Barroco de Andalucía (Sevilla) i del Coro Vozes de Al Ayre Español (Saragossa).

    Actualment col·labora amb La Capella Reial de Catalunya i el seu director, Jordi Savall, en la preparació del cor en produccions com ara la Missa en Si menor, Magnificat i Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, Vespres de C. Monteverdi, Die Israeliten in der Wüste de C. Ph. E. Bach, i organitzant l’Acadèmia de Formació Professional, de Recerca i d’Interpretació. A més, des de fa dos anys dirigeix la Jove Capella Reial de Catalunya creada juntament amb el mestre Jordi Savall. Paral·lelament ha començat el projecte FONICS per a joves cantants i ha estat director artístic del Coro de la Orquesta Ciudad de Granada i del Joven Coro de Andalucía.

    Com a solista ha interpretat les Vespres de C. Monteverdi, Magnificat de J. S. Bach, Requiem de W. A. Mozart, Missa de Glòria de G. Puccini, La Creació de J. Haydn, El Messies de G. F. Händel, Passió segons sant Mateu i Passió segons sant Joan de J. S. Bach, Missa en Si menor de J. S. Bach i L’enfant prodigue de C. Debussy, entre d’altres. Ha actuat sota la direcció de S. Brotons, P. Cao, J. Casas, J. J. Mena, M. Valdivieso, A. Ros Marbà, A. Parrott, X. Puig, L. Heltay, R. Alessandrini, E. Ericson, E. Martínez Izquierdo, J. Savall, S. Mas, A. Cremonesi, S. Kuijken, J. Mora, N. McGegan, P. Dombrecht, R. Goegel, C. Coin, Ch. Hogwood, A. Marcon i P. Pierlot.

    Ha participat en diversos enregistraments per a Astrée-Audivis, Alia-Vox, Fonti Musicali, Sony Classical, Deutsche Harmonia Mundi, Accord, Discant i Cantus.

  • Textos

     

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    “Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61 núm. 3 
    Traducció d’August Wilhelm von Schlegel (1767-1845), del text de William Shakespeare (1564-1616)

    ERSTER ELFE
    Bunte Schlangen, zweigezüngt!
    Igel, Molche, fort von hier!
    daß ihr euren Gift nicht bringt
    in der Königin Revier!
    Fort von hier!

    PRIMERA FADA
    Serps pigallades i bífides,
    eriçons, tritons, no sortiu;
    no porteu el vostre verí,
    no us acosteu a la reina de les fades.
    No sortiu!

    CHOR DER ELFEN
    Nachtigall, mit Melodei
    sing'in unser Eiapopei,
    daß kein Spruch,
    kein Zauberfluch
    der holden Herrin schädlich sei.
    Nun gute Nacht mit Eiapopei!

    COR DE FADES
    Rossinyol, melodiosament
    canta la nostra dolça cançó.
    Que mai el mal,
    ni els encanteris o embruixos
    a nostra mestressa arribin.
    Apa, doncs, bona nit amb la dolça cançó.

    ZWEITER ELFE
    Schwarze Käfer, uns umgebt
    nicht mit Summen, macht euch fort!
    Spinnen, die ihr künstlich webt,
    webt an einem andern Ort!
    Macht euch fort!

    SEGONA FADA
    Escarabats negres, no vingueu,
    cucs i caragols, no ofeneu!
    Aranyes, teixidores de fils, no us acosteu. Fora
    filadores amb potes!
    Fora d’aquí!

    CHOR DER ELFEN
    Nachtigall, mit Melodei
    sing'in unser Eiapopei,
    daß kein Spruch,
    kein Zauberfluch
    der holden Herrin schädlich sei.
    Nun gute Nacht mit Eiapopei!

    COR DE FADES
    Rossinyol, melodiosament
    canta la nostra dolça cançó.
    Que mai el mal,
    ni els encanteris o embruixos
    a nostra mestressa arribin.
    Apa, doncs, bona nit amb la dolça cançó.

    ERSTER ELFE
    Alles gut! Nun auf und fort!
    Einer halte Wache dort!

    PRIMERA FADA
    Ara tot està bé!
    Que algú allà dalt vigili!

     

    Robert Schumann (1810-1856)
    “In meinem Garten”, de Drei Gedichte, op. 29 núm. 2
    Text d’Emanuel Geibel (1815-1884)

    In meinem Garten die Nelken
    mit ihrem Purpurstern
    müssen nun alle verwelken,
    denn du bist fern.

    Les clavellines del meu jardí
    amb la seva estrella púrpura
    s'han marcit del tot,
    perquè ets lluny.

    Auf meinem Herde die Flammen
    die ich bewacht so gern,
    sanken in Asche zusammen,
    denn du bist fern.

    A la meva llar de foc, les flames
    que tant m’agada contemplar
    són engolides per les centres,
    perquè ets lluny

    Die Welt ist mir verdorben,
    mich grüßt nicht Blume nicht Stern,
    mein Herz ist lange gestorben,
    denn du bist fern.

    Per mi el món s’ha desfet,
    cap flor ni cap estrella no em saluden,
    el meu cor va morir fa molt de temps,
    perquè ets lluny

     

    Josef Rheinberger (1839-1901)
    “Früh Morgens”, de Maitag, op. 64 núm. 1
    Text de Fanny von Hoffnaaß-Jägerhuber (1831-1892)

    Die Lerche, sie steigt in die Luft,
    's ist Morgen, atmet den würzigen Duft!
    Hinaus ins Freie, empfangt die Sonne
    und grüßt mit Jubel die Maienwonne!
    Noch lacht uns doppelter Frühling,
    der Jugend selige Zeit;
    Wer wollte da schlafen und träumen,
    sind außen die Blüten bereit!
    Vor uns mit zierlichem Gaukeln,
    tanzt Schmetterling auf und ab;
    auf Zweigen Vöglein schaukeln
    und zwitschern lockend herab!
    Noch lacht uns doppelter Frühling,
    der Jugend selige Zeit;
    Empor auf die Berge, durch waldigen Hain!
    dort schaun wir nieder zum strömenden Rhein
    und lauschen der Sage beim uralten Turm,
    er weiß zu reden von Lieb und Sturm!

    L’alosa vola per l’aire, ben amunt,
    és el matí, respira l’aromàtic perfum!
    A l’aire lliure abraça el sol
    i saluda amb joia l’alegria de maig!
    Ens somriu una segona primavera,
    la beneïda joventut;
    qui voldria dormir i somiar,
    quan ja surten les flors!
    Davant nostre, movent gràcil les ales,
    la papallona amunt i avall va dansant;
    els ocellets es gronxen a les branques
    i atreuen amb el seu cant!
    Ens somriu una segona primavera,
    la beneïda joventut;
    des de dalt de la muntanya, a través del bosc espès,
    mirem cap avall el torrencial Rin
    i escoltem el savi de l’antiga torre,
    que sap parlar d’amor i tempesta!

     

    Edward Elgar (1857-1934)
    Two part songs, op. 26
    Text d’Alice Elgar (1848-1920)

    The Snow

    La neu

    O snow, which sinks so light,
    Brown earth is hid from sight
    O soul, be thou as white as snow,
    O snow, which falls so slow,
    Dear earth quite warm below;
    O heart, so keep thy glow
    Beneath the snow.

    Ai, neu, que t’enfonses tan lleugera,
    i deixes la terra marró amagada
    ai, ànima, sigues tan blanca com la neu,
    ai, neu, que caus tan a poc a poc,
    estimada terra, tan càlida a sota;
    ai, cor, no perdis la teva llum i escalfor
    sota la neu.

    O snow, in thy soft grave
    Sad flow'rs the winter brave;
    O heart, so sooth and save, as does the snow.
    The snow must melt, must go,
    Fast, fast as water flow.
    Not thus, my soul, O sow
    Thy gifts to fade like snow.

    Ai, neu, en la teva suau tomba
    les tristes flors planten cara a l’hivern;
    ai, cor, tan suau i segur, com la neu.
    La neu s’ha de fondre, ha de marxar,
    de pressa, tan de pressa com l’aigua que flueix.
    Però tu no, ànima meva, ai, sembra
    els teus dons perquè s’esvaeixin com la neu.

    O snow, thou'rt white no more,
    Thy sparkling too, is o'er;
    O soul, be as before,
    Was bright the snow.
    Then as the snow all pure,
    O heart be, but endure;
    Through all the years full sure,
    Not as the snow.

    Ai, neu, ja no ets blanca,
    la teva resplendor també s’ha marcit;
    ai, ànima, sigues com abans,
    tan brillant com era la neu.
    Aleshores, com la neu tan pura,
    ai, cor, sigues tu, però resisteix;
    al llarg dels anys totalment segur,
    no com la neu.

    Fly, singing bird

    Vola, ocell que cantes, vola

    Fly, singing bird, fly,
    From the wood where lies shelter'd thy nest,
    From the tree whence thou pourest thy song,
    Fly away, far away to the west,
    Tell my love that I wait,
    Ah! too long and lonely, I wait and sigh.

    Vola, ocell que cantes, vola,
    des del bosc que protegeix el teu niu,
    des de l’arbre en què deixes anar els teus refilets,
    vola lluny, molt lluny, cap a l’oest,
    digues al meu amor que l’espero,
    ai!, massa temps i sola, espero i sospiro.

    Fly, singing bird, fly,
    O'er the blossoming meadows, where grow
    Yellow cowslips and daffodils pale.
    Say I wait where anemones blow,
    Weary wait, till with waiting,
    I fail, and failing, I sigh.

    Vola, ocell que cantes, vola,
    per damunt dels prats florits, on creixen
    prímules grogues i narcisos esblanqueïts.
    Digues-li que l’espero on les anemones tremolen,
    espero cansada, fins que, de tant esperar,
    caic i, en caure, sospiro.

    Fly, singing bird, fly,
    Leave thy nest 'midst the wood, lone, unsought,
    Leave the cradling boughs, spread thy wing,
    And swift as my following thought,
    Onward speed, and swift flying, still sing,
    Come, or I die!

    Vola, ocell que cantes, vola,
    deixa enrere el teu niu al mig del bosc, sol, anònim,
    deixa enrere les branques que et bressolen, aixeca el vol
    i tan veloç com els meus pensaments,
    vola endavant, vola de pressa, continua cantant,
    vine, o em moriré!

     

    Benjamin Britten (1913-1976) 
    De A ceremony of carols

    There is no rose
    Text anònim del segle XIV

    No hi ha cap rosa

    There is no rose of such vertu
    as is the rose that bare Jesu.
    Alleluia, Alleluia!

    No hi ha cap rosa tan virtuosa
    com la rosa que és Jesús nu.
    Al·leluia, al·leluia.

    For in this rose conteinèd was
    heaven and earth in litel space.
    Res miranda, res miranda.

    En aquesta rosa s’han reunit
    el cel i la terra en poc espai.
    Nen meravellós, nen meravellós.

    By that rose we may well see
    there be one God in persons three,
    pares forma, pares forma.

    Aquesta rosa ens mostra
    que hi ha un Déu en tres persones,
    d’igual forma, d’igual forma.

    The aungels sungen the shepherds to:
    “Gloria in excelsis Deo!”
    Gaudeamus, gaudeamus.

    Els àngels canten i també els pastors:
    “Glòria a Déu a dalt del cel!”
    Ens n’alegrem, ens n’alegrem.

    Leave we all this werldly mirth,
    and follow we this joyful birth:
    transeamus, transeamus, transeamus.

    Deixem tota felicitat mundana,
    i seguim aquest naixement amb joia:
    ens hi acostem, ens hi acostem.

    As a dew in april
    Text anònim del 1400

    Com la rosada a l’abril

    I sing of a maiden
    that is makèles.
    King of all kings
    to her son she ches.

    Canto sobre una donzella
    que és immaculada.
    El Rei dels reis
    és el fill que ella acarona.

    He came also stille
    there is moder was,
    as dew in Aprille
    that falleth on the grass.

    Es va quedar tranquil
    amb la presència de la seva mare,
    com la rosada a l’abril
    que cau damunt dels prats.

    He came also stille
    to his moder’s bour,
    as dew in Aprille
    that falleth on the flour.

    Es va quedar tranquil
    als braços de la seva mare,
    com la rosada a l’abril
    que cau damunt les flors.

    He came also stille
    there his moder lay,
    as dew in Aprille
    that falleth on the spray.

    Es va quedar tranquil
    quan la seva mare va seure amb ell,
    com la rosada a l’abril
    que cau sobre el bosc.

    Moder and mayden
    was never none but she:
    well may such a lady Goddes moder be.

    Mare i donzella
    era ella i no cap altra:
    bé seria aquesta dona la mare del Senyor.

     

    Mariona Vila (1958)
    “El silenci de les pedres”, d’El clam de la terra 
    Text de Laia Llobera (1983)

    el silenci de les pedres
    origen i final
    avui t’arrossega per l’arbreda

    perfàs el corriol
    la branca més etèria
    i en tu flueix el bosc
    fogar del temps que arrela

    secret insondable
    aljub inconscient
    al cor
    se t’inunda la terra

     

    Antón García Abril (1933-2021)
    Tres acuarelas aragonesas 
    Textos de Magdalena Lasala (1958)

    Acuarela de la plaza blanca (a Zaragoza)

    El viento peina sobre el agua del río
    los colores del atardecer,
    hay dibujada una cara en la plaza
    y miles de palomas blancas
    quieren a mis manos volver.

    Acuarela de la lluvia sobre el lirio (a Huesca)

    Tintinea la lluvia sobre el lirio
    que ya extendió su morado color,
    llueven gotas como pájaros
    llamando sonrientes al sol,
    y un arco de siete pinceles
    llega hasta el valle
    como si fuera una dulce canción.

    Acuarela del azul y la piedra (a Teruel)

    Infinitos azules en el aire,
    arde el sol jugando con el verde,
    miles de piedras se bañan en las fuentes
    esperando que la noche llegue
    y entonces revelaré a las estrellas
    el secreto que me contaron las flores.

     

    Ola Gjeilo (1978)
    Tundra
    Text de Charles A. Silvestri (1965)

    Wide, worn and weathered,
    Sacred expanse
    Of green and white and granite grey;
    Snowy patches strewn,
    Anchored to the craggy earth,
    Unmoving;
    While clouds dance
    Across the vast, eternal sky.

    Vasta, erosionada i desgastada
    extensió sagrada,
    verda i blanca i grisa com el granit;
    sembrada de clarianes nevades,
    ancorada a la terra escarpada,
    immòbil;
    núvols blancs dansen
    pel cel vast i etern.

     

    Bernat Vivancos (1973)
    Floreixen les espines
    Cançó popular d’Ucraïna

    Floreixen les espines,
    i cau la flor.
    Qui no coneix l’amor
    no coneix el dolor;
    Són una dona jove,
    plena de dolor al pit,
    No vaig acabar la festa
    i la nit no va dormir.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    La Casa Dels Cants
    Diumenge, 14.17.54
    Sala de Concerts

    Concert participatiu Diada de l’Antic Cantaire

    Ulrike Haller, soprano
    Josep-Ramon Olivé, baríton
    Pau Casan, piano
    Paul Perera, piano
    Cantaires individuals
    Orfeó Català
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Cor de Noies de l’Orfeó Català 
    Simon Halsey, director

    Johannes Brahms: Un rèquiem alemany, op. 45

    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex