• Programa de mà

    Cor de Noies de l’Orfeó Català & Sfere Vocali
    Lux in voce

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 17 de maig de 2026 – 12 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander.

  • Programa

    Cor de Noies de l’Orfeó Català*
    Sfere Vocali:
    Brenda Sara
    , soprano
    Anaïs Oliveras, soprano
    Tànit Bono, mezzosoprano
    Maria Mauri, piano
    Montserrat Meneses, directora

    *Agrupació amb finalitat pedagògica


    CANTS A LA VERGE

    Francisco Guerrero (1528-1599)
    O Virgen cuando os miro

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Regina Caeli, op. 37/3

    Francis Poulenc (1899-1963)
    Ave verum corpus, FP. 154

    Franz Xavier Biebl (1906-2001)
    Ave Maria

    Miklós Kocsár (1933-2019)
    Salve Regina

    Jules Massenet (1842-1912)
    Prière de Saint Bernard

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Virgo Sanctissima

     

    ROMANTICISME FRANCOALEMANY

    Felix Mendelssohn
    (1809-1847)
    Veni Domine, op. 39/1
    Laudate pueri, op. 39/2

    Gustav Jenne (1865-1920)
    Meeresleuchten

    Franz Schubert (1797-1828)
    Coronach, D. 836
    Ständchen, D. 920

    Felix Mendelssohn
    “Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #coral

  • Anunci programa de mà digital - Canta amb nosaltres Escola Coral - Desktop 1300x1854
  • Poema

    Missiva

    si lligués el desig a una pota d’ocell
    si l’encàrrec fos corre és urgent
    ves i troba qui busco    aquell cos que ara és meu
    sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel


    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • 20260506 Palau100 T2627 DESKTOP
  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    El Cor de Noies de l’Orfeó Català i el cor Sfere Vocali, que s’uneixen en aquest programa titulat Lux in voce. Amb vint-i-cinc anys de trajectòria, el Cor de Noies de l’Orfeó està integrat per cantaires d’entre setze i vint-i-cinc anys especialitzades en un repertori concebut per a veus blanques. Sfere Vocali, format per Anaïs Oliveras i Brenda Sara (sopranos), Mariona Llobera (contralt) –en el concert d’avui però actuarà Tànit Bono–, Matthew Thomson (tenor) i Oriol Mallart (baix), uneix intèrprets experimentats que treballen un so amb característiques pròpies. Totes dues agrupacions són dirigides per la mestra Montserrat Meneses i en aquesta vetllada actuaran acompanyades per la pianista Maria Mauri.

    Quines són les claus del concert?

    Lux in voce proposa un viatge per dues maneres d’entendre el cant coral: aquell dedicat a la lloança d’inspiració religiosa i la vessant que cerca el gaudi de fer música en comunitat. Per això el programa presenta dos blocs diferenciats començant per una sèrie de peces de devoció mariana seguida d’un repertori que es concentra en obres d’autors alemanys i francesos del Romanticisme. Una panoràmica que, en tot cas, convida a la introspecció en companyia d’unes músiques que apel·len a l’espiritualitat.

    A què he de parar atenció?

    El Cor de Noies es caracteritza per la flexibilitat, per adaptar-se a repertoris molt diversos, i el programa d’avui ho demostra. Per exemple, l’apartat dedicat a la Mare de Déu arrenca amb una peça del sevillà Francisco Guerrero del 1589 per acabar amb una obra del 2014 del català Josep Ollé, compositor convidat d’aquesta temporada del Palau de la Música Catalana. Cal parar atenció en la manera com aquestes veus s’adeqüen a estils tan diferents, en aquest cas amb el suport de la saviesa i experiència dels membres de Sfere Vocali.

    Sabies que...

    Moltes de les més de quaranta integrants del Cor de Noies van començar en el cant coral participant als cors infantils de l’Orfeó Català. Amb el canvi de veu van optar per passar a formar part d’aquest grup que assaja setmanalment i que ajuda a aprofundir no només en el coneixement de la música, sinó també en aspectes que van des del treball corporal al desenvolupament d’amistats per a tota la vida. En molts dels seus concerts el Cor de Noies incorpora actuació, és a dir, gestualitat, moviments teatrals o coreografiats, i fins i tot elements escènics.

  • Anunci programa de mà digital Cercle d'Abonats 2026 DESKTOP
  • Comentari

    Com ja va sent habitual les darreres temporades, els diferents cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català tenen regularment l’oportunitat de compartir escenari no només amb directors o formacions instrumentals de prestigi, sinó també amb cors i cantants professionals amb els quals defensen costat per costat repertoris de gran ambició artística.

    Aquest fet, gens anecdòtic per les repercussions presents i futures que té, és, però, molt més que un objectiu pedagògic en tant que experiència d’aprenentatge per a ells i elles en el seu camí de formació com a cantaires; també acostuma a ser una experiència estètica sorprenent per al públic assistent. Les sinergies que es creen entre la solvència, maduresa i precisió dels cantants de llarga trajectòria, juntament amb l’entusiasme passional propi de les veus joves, acostuma a florir en mixtures sonores inesperades i poc habituals als nostres escenaris. Aquest so únic, ben segur, avui us farà descobrir matisos del repertori des d’un punt de vista que potser no havíeu imaginat mai.

    El concert es divideix en dos grans blocs. El primer, titulat “Cants a la Verge”, està específicament dedicat a la polifonia sacra relacionada amb la Mare de Déu.

    El repertori coral, i sobretot la literatura per a veus iguals femenines (associada als convents), és especialment ric en el conreu dels temes marians. El trio que enceta el programa és un clar exemple d’aquest impuls tan promogut per la Contrareforma, de la qual Guerrero és contemporani. Aquesta obra, una vertadera peça d’orfebreria harmònica, fou publicada al recull Canciones y villanescas espirituales a Venècia el 1589 i avui la sentireu defensada per músics coneixedors en profunditat de l’obra del compositor sevillà: els Sfere Vocali, guanyadors de la beca Barcelona Crea, li dedicaren el seu primer enregistrament discogràfic en el marc de la celebració dels cinc-cents anys del naixement de l’autor.

    Les composicions motivades per la devoció a la Verge (que, val a dir-ho, no és només patrimoni dels catòlics, encara que aquests sí que la considerin una veritable intercessora amb Déu), s’acostumen a caracteritzar per la delicadesa i dolçor, tot exaltant-ne o bé la tendresa maternal o el patiment per la pèrdua del fill. En aquest sentit, avui escoltareu dos dels textos marians més musicats de la història que ho exemplifiquen, l’Ave Maria i l’Ave verum. Tanmateix, no ho fareu a través de les seves versions més cèlebres i conegudes (Schubert i Bruckner, i Mozart i Elgar, respectivament), sinó a través de lectures menys habituals d’aquests himnes com són les de Franz Biebl (delicadíssima i plena de color) i Francis Poulenc (amb picades d’ullet a la polifonia antiga).  

    Tancarà aquest bloc una peça que ja considerem tot un referent del repertori habitual dels cors catalans actuals, l’Ave Virgo Sanctissima de Josep Ollé, compositor convidat d’aquesta temporada i membre destacat de l’anomenada Generació C (compositors corals catalans contemporanis).

    Aquest ambient místic i de recerca de salvació a través de la música que dona nom al concert (llum a la veu) es mantindrà en una segona part dedicada íntegrament al Romanticisme alemany, però tenyida dels clarobscurs inquietants i tempestuosos propis de la recerca sublim d’allò transcendent que realitzaren els genis compositius del segle XIX.

    Dos autors fonamentals dominen aquesta part del programa: Felix Mendelssohn i Franz Schubert. Venite Domine i Laudate pueri formen part dels Tres Motets, op. 39 que Mendelssohn dedicà a les veus femenines amb acompanyament d’orgue. Es diu que la inspiració li vingué arran de la visita a l’església de la Trinità dei Monti a Roma, durant el seu viatge per Itàlia el 1830, i on quedà captivat pels cants de les monges.

    Després, en total contrast amb aquest ambient sacre, trobarem “Bunte Schlangen, zweigezüngt”, un dels moments més coneguts de l’obra El somni d’una nit d’estiu. Fa referència al segon acte de l’obra shakespeariana, en el qual les fades de la reina Titània canten aquesta cançó de bressol per protegir-la mentre dorm al bosc: la lletra fa referència a totes les bestioles perilloses que hi podeu trobar.

    Per altra banda, les dues joies corals de Schubert són ben diferents de caràcter, tot i que comparteixen escriptura per a veus iguals. Coronach és un cant fúnebre sobri, pausat i solemne, basat en un poema de Walter Scott (a la seva obra The lady of the lake, traduïda per Adam Storck). Explica el dol per la mort d’un jove guerrer escocès. En canvi, Ständchen és una música íntima, una serenata nocturna en la qual el cor acompanya els solistes rítmicament, tot imitant el so de les guitarres. Fou un encàrrec d’Anna Frölich, amiga del compositor i… compte!, no l’hem de confondre amb la celebríssima cançó per a veu sola amb el mateix títol, també de Schubert, i inclosa en el cicle Schwanengesang.

    Martí Marimon Aguadé, filòsof i músic

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Cor de Noies

    ©Mario Wurzburger

    Dirigit per Montserrat Meneses i amb Maria Mauri com a pianista, el Cor de Noies de l'Orfeó Català va ser fundat l’any 2000 i dirigit per Lluís Vilamajó, i més tard també per Buia Reixach i Feixes. Està integrat per quaranta-cinc joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. 

    La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.

    El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.

    La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la Terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.

     

    El Cor de Noies rep el suport de:

    • Fundació Gandara Color
  • Sfere Vocali

    Sfere Vocali

    És una formació vocal que va néixer de la necessitat de formar un nou grup on els membres puguin aportar les seves experiències individuals adquirides al llarg dels anys.

    Guanyadors de la Beca Barcelona Crea, el seu primer treball, centrat en la música de Francisco Guerrero, mostra la dedicació al patrimoni musical espanyol commemorant el 500è aniversari del naixement d’aquest compositor. La col·laboració amb l’Ensemble Dichos Diabolos en aquest enregistrament és una mostra del compromís del grup amb la qualitat artística i la recerca musical en profunditat.

    Paral·lelament, ofereixen el programa Sospirs dedicat a la música del primer Barroc italià, on interpreten obres d’autors tan rellevants com Carlo Gesualdo, Luca Marenzio, Sigismondo d’India i Claudio Monteverdi, tot portant una nova vida a melodies, harmonies i textures que han marcat la història de la música.

    També proposen el projecte Dowland a taula, amb música anglesa de diversos compositors del segle XVI escenificada al voltant d’una taula, acompanyats d’un llaüt i mostrant la diversitat de la música renaixentista amb peces solístiques, en format ensemble o duets vocals.

    Els seus integrants són Anaïs Oliveras i Brenda Sara (sopranos), Mariona Llobera (contralt), Matthew Thomson (tenor) i Oriol Mallart (baix), cantants amb una rica trajectòria individual al món professional del cant, tant a nivell solístic com d’ensemble o de cors professionals.

    En aquesta ocasió Sfere Vocali es presenta en format femení, integrat per Anaïs Oliveras i Brenda Sara (sopranos) i Tànit Bono (mezzosoprano).

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri

    © Guillem Ponsí i Vilà

    Nascuda a Vic (1991), Maria Mauri estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completa la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.

    Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martinez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.

    Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.

  • Montserrat Meneses Sendrós, directora

    Montserrat Meneses OK temporada 24-25_02_web

    Nascuda al Vendrell (1973), Montserrat Meneses Sendrós és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora de cors amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck. Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals Joves Veus del Vendrell (fundat per ella el 1989), Orfeó del Vendrell (1999-2005), Coral Allegro (1998-2018) i Coral Genciana de Barcelona (1996-2001), Coral Regina de Manlleu (1998-2007) i Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2005-2008). Ha estat també sotsdirectora de l’Orfeó Català (2022-2024). Entre el 2002 i el 2008 va ser assistent i preparadora principal en diverses edicions d’El Messies Participatiu a Barcelona, Granada i Sevilla.

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori. Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona, i des de fa divuit anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per l’Auditori de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, iniciativa que va rebre el Premi Anselm Clavé al Millor projecte de transformació social i el Premi Maria Teresa Giménez 2024. 

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el Cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Textos

    Francisco Guerrero (1528-1599)
    O virgen cuando os miro

    O Virgen, quando os miro
    no cabe en sí mi alma de gozosa,
    y en mi pecho tan triste no reposa,
    y por esto suspiro, buscando mi alegría,
    que sola vos la dais al alma mía.

    O Virgen, vuestros ojos
    estrellas son que alegran mi tristeza,
    y en mi pecho no cabe tal riqueza,
    y por esto…

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Regina Caeli, op. 37/3
    Oració mariana de l’Església catòlica

    Regina caeli, laetare, alleluia
    quia quem meruisti portare, alleluia,
    resurrexit, sicut dixit.
    Ora pro nobis, Deum.
    Regina caeli.

    Reina del Cel, alegreu-vos, al·leluia.
    Perquè aquell que meresquéreu portar, al·leluia,
    ha ressuscitat tal com digué.
    Pregueu Déu per nosaltres,
    Reina del Cel.

    Regina caeli, gaude et laetare,
    Virgo Maria,
    quia resurrexit Dominus vero,
    alleluia

    Reina del Cel, alegreu-vos i exulteu,
    Verge Maria,
    perquè el Senyor ha ressuscitat veritablement,
    al·leluia.

    Francis Poulenc (1899-1963)
    Ave verum corpus, FP. 154
    Himne eucarístic del segle XIV

    Ave verum Corpus
    natum de Maria Virgine;
    Vere passum immolatum
    in cruce pro homine:
    Cuius latus perforatum
    fluxit et sanguine.
    Esto nobis praegustatum
    mortis in examine

    Salve, cos vertader,
    nascut de la Verge Maria,
    que veritablement sofrí
    i fou immolat a la creu per als homes,
    del costat travessat del qual
    va eixir aigua i sang.
    Que això se’ns faci present
    en el moment de prova de la mort.

    Franz Xavier Biebl (1906-2001)
    Ave Maria
    Oració catòlica tradicional dedicada a la Verge Maria

    Ave Maria, gratia plena,
    Dominus tecum.
    Benedicta tu in mulieribus,
    Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.

    Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
    el Senyor és amb Vós,
    beneïda sou Vós entre totes les dones
    i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

    Sancta Maria, Mater Dei,
    ora pro nobis peccatoribus,
    nunc et in hora mortis nostrae.
    Amen

    Santa Maria, Mare de Déu,
    pregueu per nosaltres, pecadors,
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Amén.

    Miklós Kocsár (1933-2019)
    Salve Regina
    Una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria

    Salve Regina mater misericordiae,
    Vita dulcedo et spes nostra, salve.
    Ad te clamamus exules filii Hevae,
    Ad te suspiramus gementes et flentes
    In hac lacrimarum vale.

    Salve Reina i Mare de Misericòrdia
    vida, dolcesa i esperança nostra.
    A tu plorem pobres exiliats fills d’Eva;
    a tu sospirem, gement i plorant
    en aquesta vall de llàgrimes.

    Eia ergo advocata nostra Ilos tuos
    misericodes oculos ad nos converte;
    Et Jesum benedictum fructum ventris tui,
    Nobis post hoc exsilium ostende.
    O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria
    Salve!

    Gira cap a nosaltres, graciosa advocada nostra,
    els teus ulls misericordiosos;
    i després del nostre exili,
    ensenya’ns el fruit beneït del teu ventre, Jesús.
    Oh clement, oh pietosa, oh dolça Verge Maria.
    Salve!

    Jules Massenet (1842-1912)
    Prière de Saint Bernard
    Text de Georges Boyer (1850-1931) basat en un text llatí que forma part de l’oració del segle XV Ad sanctitatis tuae pedes, dulcissima Virgo Maria

    Souvenez-vous, souvenez-vous, Vierge Marie,
    Tandis qu’à vos genoux humblement je me mets
    Souvenez-vous !
    souvenez-vous que l’on n’a pu dire jamais
    Que sans vous trouver attendrie
    Implorant vos secours on se soit prosterné
    Et que l’on ait été par vous abandonné !
    Souvenez-vous, souvenez-vous, Vierge Marie !

    Recordeu-vos, recordeu-vos, Verge Maria,
    mentre humilment em prosterno.
    Recordeu-vos!
    Recordeu-vos que mai no s’ha pogut dir
    que, sense trobar-vos commoguda,
    algú que implorés el vostre auxili s’hagi prostrat
    i hagi estat per Vós abandonat!
    Recordeu-vos, recordeu-vos, Verge Maria!

    C’est porquoi l’ame confiante
    En votre indulgence pour nous,
    Et malgré mes péchés
    Dont le poids m’épouvante
    Sainte mère! Je viens vers vous!

    És per això que l’ànima confiada
    en la vostra indulgència envers nosaltres,
    i malgrat els meus pecats,
    el pes dels quals m’esgarrifa,
    Santa Mare, vinc cap a Vós!

    Ne dédaignez pas ma prière...
    Ô mère du verbe incarné !
    Pitié ! pitié !
    Que grâce à vous à notre heure dernière
    Le péché nous soit pardonné !
    Souvenez-vous ! souvenez-vous ! Vierge Marie !

    No menyspreeu la meva pregària...
    Oh Mare del Verb encarnat!
    Pietat! Pietat!
    Que, gràcies a Vós, a la nostra darrera hora
    el pecat ens sigui perdonat!
    Recordeu-vos! Recordeu-vos! Verge Maria!

    Vierge Marie !
    Vierge Marie !
    Souvenez-vous !

    Verge Maria!
    Verge Maria!
    Recordeu-vos!

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    Ave Virgo Sanctissima
    Antífona mariana anònima

    Ave Virgo Sanctissima,
    Dei Mater piissima,
    maris stella clarissima.
    Salve semper gloriosa,
    margarita pretiosa,
    sicut lilium formosa,
    nitens olens velut rosa.

    Ave, Verge Santíssima,
    Mare de Déu, la més pietosa,
    la més brillant estrella del mar,
    salve, sempre gloriosa,
    perla valuosa
    llueixes formosa com un lliri,
    i fas olor de rosa.

    Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Veni Domine, op. 39/1
    Invocació litúrgica utilitzada durant el temps de l’Advent

    Veni Domine, et noli tardare
    Relaxa facinora plebi tuae,
    et revoca dispersos in terram tuam
    Excita Domine potentiam tuam,
    ut salvos nos facias
    Veni Domine, et noli tardare

    Veniu, Senyor, i no trigueu;
    perdoneu els pecats del vostre poble
    i reuniu els dispersos a la vostra terra.
    Desvetlleu, Senyor, el vostre poder,
    per tal de salvar-nos.
    Veniu, Senyor, i no trigueu.

    Laudate pueri, op. 39/2
    Salm 112 (113)

    Laudate, pueri, Dominum;
    laudate nomen Domini.
    Sit nomen Domini benedictum
    ex hoc nunc et usque in sæcula.
    Beati omnes qui timent Dominum
    Omnes qui timent Dominum
    Qui ambulant in viis ejus

    Lloeu el Senyor, servents seus;
    lloeu el nom del Senyor.
    Beneït sigui el nom del Senyor
    ara i per sempre.
    Feliços tots els qui temen el Senyor,
    tots els qui temen el Senyor
    i caminen pels seus camins.

    Gustav Jenne (1865-1920)
    Meeresleuchten
    Text d’August Kopisch (1799-1853)

    O komm’ in mein Schiffchen,
    Geliebte, daher!
    Die Nacht ist so still und
    Es leuchtet das Meer!

    Oh, vine a la meva barqueta,
    estimat, vine aquí!
    La nit és tan silenciosa
    i el mar resplendeix!

    Und, wo ich hin rudre,
    Entbrennet die Flut:
    Es schaukelt mein Nachen
    In wallender Glut! 

    I allà on remant vull anar,
    l’aigua s’encén en flames:
    la meva petita nau roman
    en una mar de foc ondulant!

    Die Glut ist die Liebe,
    Der Nachen bin ich:
    Ich sink’ in den Flammen,
    O rette du mich!

    Aquest foc és l’amor,
    la barca soc jo:
    m’enfonso dins les flames,
    oh, salva’m tu!

    Franz Schubert (1797-1828)
    Coronach, D. 836
    Text d’Adam Storck (1780-1822)

    Er ist uns geschieden
    Vom Berg und vom Walde,
    Wie versiegte Quelle,
    Als Noth uns bedrängte.
    Die Quelle wird fließen,
    Genährt von dem Regen,
    Uns scheint nie mehr Freude,
    Dem Duncan kein Morgen.

    Ens ha deixat,
    lluny de les muntanyes i del bosc,
    com una font assecada,
    quan la necessitat ens aclaparava.
    La font tornarà a brollar,
    nodrida per la pluja;
    La joia no brillarà mai més per a nosaltres,
    i per a Duncan no hi haurà cap més matí.

    Die Hand des Schnitters
    Nimmt reife Aehren,
    Unser Trauergesang
    Klagt blühende Jugend,
    Der Herbstwind treibt Blätter
    Die gelben, die welken,
    Es blüht’ unsre Blume,
    Als Mehlthau sie welkte.

    La mà del segador
    recull les espigues madures;
    el nostre cant fúnebre
    plora la joventut florida.
    El vent empeny les fulles,
    grogues i marcides;
    la nostra flor estava florint
    quan el míldiu la va pansir.

    Ihr flüchtigen Füße,
    Du Rath in Bedrängniß,
    Du Arm im Streite,
    Wie tief ist dein Schlummer!
    Wie Thau auf den Bergen,
    Wie Schaum auf dem Bache,
    Wie Blas’ auf der Welle-
    Bist ewig geschieden.

    Peus lleugers,
    consell en l’angoixa,
    braç en la lluita,
    com n’és de profund el teu son!
    Com la rosada de les muntanyes,
    com l’escuma del rierol,
    com la bombolla sobre l’onada que esclata—
    ens has deixat per sempre.

    Ständchen, D. 920
    Text de Franz Grillparzer (1791-1872)

    Zögernd leise
    In des Dunkels nächt’ger Stille
    Sind wir hier;
    Und den Finger sanft gekrümmt,
    Leise, leise,
    Pochen wir
    An des Liebchens Kammertür.

    Amb calma insegura
    en la foscor de la nocturna quietud
    som aquí;
    i els nostres dits suaument doblegats tusten,
    fluixet, fluixet,
    truquem
    a la porta de la cambra de l’estimat.

    Doch nun steigend,
    Schwellend, schwellend, hebend
    Mit vereinter Stimme, Laut,
    Rufen aus wir hochvertraut;
    Schlaf du nicht,
    Wenn der Neigung Stimme spricht!

    I ara elevem,
    inflant, inflant, alçant
    una sola veu tots junts,
    un crit fort amb confiança;
    no dormis,
    quan la veu de l’afecte parla!

    Sucht’ ein Weiser nah und ferne
    Menschen einst mit der Laterne;
    Wieviel seltner dann als Gold
    Menschen, uns geneigt und hold?
    Drum, wenn Freundschaft, Liebe spricht
    Freundin, Liebchen, schlaf du nicht!

    Un dia un home savi cercava, a prop i lluny,
    homes, amb una llanterna;
    ¿no és cert que són més rars que l’or
    els homes amb afecte i benvolença?
    Així, quan amistat i amor parlen,
    amiga meva, amor meu, no dormis!

    Aber was in allen Reichen
    Wär’ dem Schlummer zu vergleichen?
    D’rum statt Worten und statt Gaben
    Sollst du nun auch Ruhe haben.
    Noch ein Grüßchen, noch ein Wort,
    Es verstummt dir frohe Weise, leise, leise,
    Schleichen wir uns, ja, schleichen wir uns wieder fort!

    ¿Però quin de tots els regnes
    pot comparar-se amb el son?
    Per això, en comptes de dir paraules i fer regals
    ara hauries de descansar.
    Només una salutació més, una paraula més,
    se’t va esvaint la cançó joiosa, fluixet, fluixet,
    marxem furtivament, sí, marxem furtivament
    altre cop!

    Felix Mendelssohn
    “Bunte Schlangen, zweigezüngt!”, d’Ein Sommernachtstraum, op. 61 (Somni d’una nit d’estiu)
    Traducció d’August Wilhelm von Schlegel (1767-1845) del text de William Shakespeare (1564-1616)

    ERSTER ELFE
    Bunte Schlangen, zweigezüngt!
    Igel, Molche, fort von hier!
    daß ihr euren Gift nicht bringt
    in der Königin Revier!
    Fort von hier!

    PRIMERA FADA
    Serps pigallades i bífides,
    eriçons, tritons, no sortiu;
    no porteu el vostre verí,
    no us acosteu a la reina de les fades.
    No sortiu!

    CHOR DER ELFEN
    Nachtigall, mit Melodei
    sing’in unser Eiapopei,
    daß kein Spruch,
    kein Zauberfluch
    der holden Herrin schädlich sei.
    Nun gute Nacht mit Eiapopei!

    COR DE FADES
    Rossinyol, melodiosament
    canta la nostra dolça cançó.
    Que mai el mal,
    ni els encanteris o embruixos
    a nostra mestressa arribin.
    Apa, doncs, bona nit amb la dolça cançó.

    ZWEITER ELFE
    Schwarze Käfer, uns umgebt
    nicht mit Summen, macht euch fort!
    Spinnen, die ihr künstlich webt,
    webt an einem andern Ort!
    Macht euch fort!

    SEGONA FADA
    Escarabats negres, no vingueu,
    cucs i caragols, no ofeneu!
    Aranyes, teixidores de fils, no us acosteu. Fora
    filadores amb potes!
    Fora d’aquí!

    CHOR DER ELFEN
    Nachtigall, mit Melodei
    sing’in unser Eiapopei,
    daß kein Spruch,
    kein Zauberfluch
    der holden Herrin schädlich sei.
    Nun gute Nacht mit Eiapopei!

    COR DE FADES
    Rossinyol, melodiosament
    canta la nostra dolça cançó.
    Que mai el mal,
    ni els encanteris o embruixos
    a nostra mestressa arribin.
    Apa, doncs, bona nit amb la dolça cançó.

    ERSTER ELFE
    Alles gut! Nun auf und fort!
    Einer halte Wache dort!

    PRIMERA FADA
    Ara tot està bé!
    Que algú allà dalt vigili!

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Dissabte, 06.06.26 – 18.30 h
    Petit Palau

    Les estacions!

    Cor Mitjans de l’Orfeó Català* (Sheila Garcia, directora; Gemma Tatay, subdirectora)
    Cor Petits de l’Orfeó Català
    * (Mariona Fernàndez, directora)
    Coral Xiquets de l’Orfeó Lleidatà 
    (Pol Pastor, director)

    *Agrupacions amb finalitats pedagògiques

    A. Grau: Opereta ecológica

    Preus: de 18 a 68 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex