Programa de mà
Cor de Noies de l’Orfeó Català & Mariona Vila
—Clam de la Terra!La Casa dels Cants
Diumenge, 16 de novembre de 2025 – 12 h
Petit Palau


Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català*
Maria Mauri, piano
Elsa García de Andrés, arpa
Montserrat Meneses, directoraAmy Mercy Beach (1867-1944)
Three Shakespeare choruses, op. 39I. Over hill, over dale
II. Come unto these yellow sands
III. Through the house give glimmeringHenriette Renié (1875-1956)
Esquisse (arpa sola)Gustav Holst (1874-1934)
Eastern picturesI. Spring
II. SummerFrederic Mompou (1893-1987)
Música callada (piano sol)Angelico
Damunt de tu només les flors
Versió coral de Jordi Domènech (1967)Alphonse Hasselmans (1845-1912)
Feuilles d’automne (arpa sola)Mariona Vila (1958)
El clam de la TerraYasmin El Farhi, percussionista
Clara Mas, Helena Sadurní i Alba Sánchez, lectura de poemesI. Parlen els arbres
II. Meandres de metall humans (1)
III. El silenci de les pedres
IV. Meandres de metall humans (2)
V. Quan tot és el fruit
VI. Meandres de metall humans (3)
VII. Epíleg. Cants de totes les illes*Agrupació amb finalitat pedagògica
Aquest concert té una durada aproximada de 65 minuts, sense pausa.
#coral #estrenes #palaujovePoema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Mariona Vila (Barcelona, 1958). Compositora, també és cantant i pedagoga. La seva producció musical abasta camps tan diversos com la música per a infants, vocal i de cambra, per a cinema i l’escena, i arranjaments. Ha obtingut diversos premis de composició, com la menció especial a la millor composició sobre text català en el I Concurs Internacional de Composició Coral Festa de la Música Coral, creat per l’Orfeó Català.
Cor de Noies de l’Orfeó Català. El conjunt interpreta repertori exclusivament per a veus blanques. Les quaranta-dues integrants del cor, que tenen entre 16 i 25 anys, fan un treball setmanal consistent en formació vocal i assajos. Complementen aquest treball explorant la incorporació d’elements escènics.
Montserrat Meneses (el Vendrell, 1973). Formada com a directora de cors amb mestres com ara Manel Cabero, i pedagoga musical, ha estat sotsdirectora de l’Orfeó Català (2022-2024). Actualment és directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català i de la Coral Cantiga de Barcelona.
Quines són les claus del concert?
Aquest concert té com a obra central El clam de la Terra de Mariona Vila, sobre un poema de Laia Llobera (Barcelona, 1983), poeta convidada del Palau de la Música Catalana la temporada 2023-24. L’obra és un encàrrec del Palau de la Música Catalana amb l’ajut del programa Barcelona Creació Sonora, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2021. Està escrita per a cor femení, piano i arpa sobre cinc textos extrets dels poemaris Boscana i Llibre de revelacions de Laia Llobera que remeten temàticament a la tragèdia de la devastació forestal. Una obra colpidora, contemplativa i contrastant.
A què he de parar atenció?
El programa del concert gira, temàticament, al voltant de la natura com a inspiració. Les Eastern pictures de Gustav Holst dibuixen escenes poètiques en plena efervescència paisatgística. Amy Beach posa música a tres textos de Shakespeare extrets d’El somni d’una nit d’estiu i de La tempesta.
I, finalment, Damunt de tu només les flors de Mompou troba en l’harmonització de Jordi Domènech una nova paleta de colors expressius. Esquisse d’Henriette Renié i Feuilles d’automne d’Alphonse Hasselmans són obres per a arpa sola, i el primer moviment de la Música callada de Mompou, per a piano sol –“Angelico”– fa d’interludi a les intervencions corals.
Sabies que...
Laia Llobera ha rebut el Premi Miquel de Palol de poesia 2025 pel seu poemari Saur, que proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, tot rescatant l’esperit dels trobadors per parlar de vida, mort i transformació espiritual.
El 3 de desembre de 2025 el Cor de Noies de l’Orfeó Català celebra el 25è aniversari de la seva creació amb un concert a l’església de Sant Ramon de Penyafort de Barcelona, on participaran antigues cantaires del cor i interpretaran obres de Casals, Fauré, Vila, Casañas i Morera, entre d’altres.
Comentari
La incorporació d’una obra de nova creació al repertori és sempre motiu d’alegria, i encara més quan aquesta partitura ens interpel·la de ple sobre un problema d’actualitat urgent: la preservació de la natura i el medi ambient.
Obra de la compositora Mariona Vila (Barcelona, 1958), El clam de la Terra és una obra per a cor femení, piano i arpa sobre cinc textos extrets dels poemaris Boscana i Llibre de revelacions de la poeta Laia Llobera (Barcelona, 1983), artista convidada del Palau de la Música Catalana la temporada 2023-24. Tots els textos –un dels quals, Meandres de metall humans, repetit tres vegades– fan referència a la tragèdia de la devastació forestal; un material de gran alè poètic a partir del qual Vila ha creat una obra colpidora i alhora inspiradora: intimista, contemplativa i d’atmosferes contrastants, que desemboca en un cant final d’esperança davant el desastre que ens sotja.
El clam de la Terra clourà un concert que a la primera part ens proposa tres obres corals més de factura poètica, tot començant pels Three Shakespeare choruses, op. 39, que la nord-americana Amy Mercy Beach (1867-1944) va escriure el 1897 a partir de textos extrets d’El somni d’una nit d’estiu –el primer i el tercer– i La tempesta. Impregnades d’una màgica serenor, amb harmonies i textures subtils, aquestes partitures evidencien el talent de la primera dona compositora que va obtenir èxit i reconeixement massiu als Estats Units.
Per la seva banda, el britànic Gustav Holst (1874-1934) va escriure el seu díptic Eastern pictures (Imatges orientals, 1912) a partir de l’obra del poeta i dramaturg hindú Kalidasa, gran figura de la literatura sànscrita dels segles IV-V dC, que Holst s’encarregà personalment de traduir. A través d’una música de gran evocació lírica, “Spring” (Primavera) i “Summer” (Estiu) ens dibuixen embriagadores escenes de joves guerrers i belles donzelles, en nits de lluna daurada perfumades de gessamí.
Finalment, del barceloní Frederic Mompou (1893-1957), el compositor que millor va expressar la sonoritat del silenci, sentirem una adaptació per a cor de Damunt de tu només les flors (1942). Sobre aquest poema de Josep Janés –un dels cinc als quals Mompou posà música al recull Combat del Somni—, l’autor construeix una de les seves pàgines més cèlebres, una melodia plena de tendresa i dolor contingut.
Completen l’audició tres partitures instrumentals. Dues ens presenten música francesa per a arpa: Esquisse d’Henriette Renié (1875-1956), una petita i refinada peça de caràcter íntim i melangiós, i Feuilles d’automne d’Alphonse Hasselmans (1845-1912), tres miniatures d’atmosfera tardorenca que combinen lirisme i una melangia serena. La tercera torna a posar al nostre abast l’essència de Mompou. Primer moviment del primer quadern d’aquest cim pianístic que és Música callada, “Angelico” esdevé expressió íntima i pura de l’espiritualitat d’un geni.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Biografies


Cor de Noies de l’Orfeó Català
Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, el Cor de Noies de l’Orfeó Català està integrat per trenta-set joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Actualment, Montserrat Meneses n'és la directora i Maria Mauri n’és la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.
El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.
La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la Terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander.
Biografies

© Guillem Ponsí i Vilà

© Guillem Ponsí i Vilà
Maria Mauri, piano
Nascuda a Vic (1991), Maria Mauri estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completa la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martinez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Biografies


Elsa García de Andrés, arpa
Nascuda a Barcelona, ha desenvolupat una sòlida trajectòria formativa i artística a nivell internacional. Va iniciar els seus estudis superiors a lʼESMUC, sota el mestratge de Magdalena Barrera, arpista solista de lʼOBC, i posteriorment va continuar la formació a lʼInstitut Royal Supérieur de Musique et Pédagogie de Namur (Bèlgica), amb Sophie Hallynck, on va obtenir el títol superior lʼany 2018 amb la qualificació grande distinction. Més endavant va ampliar coneixements a la Norwegian Academy of Music dʼOslo, on va completar els estudis dʼAdvanced Music Performance Studies i el Master of Music Performance, sota el guiatge de la reconeguda arpista i pedagoga francesa Isabelle Perrin.
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonada en diversos concursos internacionals, tant en la categoria de solista com en música de cambra. En destaquen, entre dʼaltres, el primer premi al Hong Kong International Harp Competition (duet dʼarpa), el segon premi per unanimitat al Concours Français de la Harpe (solista), el primer premi a la Clara Schumann Competition (música de cambra) i el segon premi, juntament amb el premi del públic, al Concurs lʼArjau (solista). Ha ampliat la seva formació amb arpistes de prestigi internacional, com Isabelle Moretti, Emmanuel Ceysson, Sylvain Blassel, Alexander Boldachev, Chantal Mathieu, Sivan Magen, Nicolas Tulliez i Luisa Prandina, entre dʼaltres.
A més de la seva activitat interpretativa, ha desenvolupat una intensa tasca de recerca i recuperació del repertori de grans compositores. Fruit dʼaquesta feina, ha publicat diverses transcripcions per a duet dʼarpa, que ha tingut lʼoportunitat dʼinterpretar en diferents escenaris europeus, com ara Cardiff (Gal·les), on va presentar-les en el marc del World Harp Congress lʼany 2022.
Ha col·laborat amb diverses orquestres: JONC, OBC, Orquestra Nacional dʼAndorra, GIO Symphonia, Orquestra de Cambra de Terrassa 48 i Camerata XXI. Actualment és arpista col·laboradora de lʼOrquestra Simfònica del Vallès.
Biografies

© Cesc Rovira

© Cesc Rovira
Montserrat Meneses i Sendrós, directora
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.
Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó català (2022-2024).
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.
Textos
Amy Mercy Beach (1867-1944)
Three Shakespeare choruses, op. 39
Textos de William Shakespeare (1564-1616)Over hill, over dale
D’El somni d’una nit d’estiu, acte II, escena 1Per turons i valls
Over hill, over dale,
Thorough bush, thorough briar,
Over park, over pale,
Thorough flood, thorough fire
I do wander everywhere.
Swifter than the moon's sphere;
And I serve the fairy queen,
To dew her orbs upon the green.Per turons i valls,
per arbustos i matolls,
per parcs i tancats,
per mar i per foc,
jo camino per tot arreu.
Com la lluna en la seva esfera;
serveixo a la meva fada,
a l’herba poso les flors de gebradaThe cowslips tall her pensioners be;
In their gold coats spots you see;
Those be rubies, fairy favours,
In those freckles live their savours:
I must go seek some dewdrops here,
And hang a pearl in every cowslip's ear.Les prímules la resguarden;
mantells daurats que veiem resplendir;
són robins, de fades favors;
en aquelles pigues s’amaguen llurs sabors:
buscaré aquí gotes de gebre,
i a l’orella de cada flor hi penjaré una perla.Come unto these yellow sands
Cançó d’Ariel de La tempesta, acte I, escena 2Veniu a aquestes sorres groguenques
Come unto these yellow sands,
And then take hands:
Curtsied when you have and kissed,
The wild waves whist:
Foot it featly here and there;
And, sweet sprites, the burden bear.Veniu a aquestes sorres groguenques,
i agafeu-vos les mans:
feu una reverència i un petó,
mentre les onades salvatges callen.
Danceu amb gràcia d’aquí d’allà,
i, dolços esperits, porteu la melodia.Through the house give glimmering light
D’El somni d’una nit d’estiu, acte V, escena 1Que les vostres tènues llums brillin
OBERON
Through the house give glimmering light,
By the dead and drowsy fire.
Every elf and fairy sprite
Hop as light as bird from brier.
And this ditty, after me,
Sing and dance it trippingly.OBERON
Que les vostres tènues llums brillin
al costat del foc que gairebé s’extingeix.
Que tot elf i tota fada
salti tan lleuger com ocell als rosers silvestres.
Ara, canteu amb mi
i balleu amb passos graciosos.TITANIA
First rehearse your song by rote,
To each word a warbling note:
Hand in hand, with fairy grace,
Will we sing and bless this place.TITÀNIA
Primer assageu la vostra tonada:
un refilet en cada paraula.
De la mà, aleshores, canteu
i beneïu aquest racó encantat.Gustav Holst (1874-1934)
Eastern pictures
Text del poeta i dramaturg en llengua sànscrita Kalidasa (segles IV-V dC aprox.)Spring
Primavera
Spring the warrior hither comes,
Bowstring formed by rows of bees.
And his darts tipp’d with buds
Wound our hearts with sweet lovelonging.Ve el guerrer Primavera,
l’arc fet amb files d’abelles,
i les seves fletxes, amb punta de borrons,
fereixen els nostres cors amb dolça enyorança d’amor.Now the trees put forth their flowers,
On the lakes the lilies fair
Show their heads midst the waves
Melting hearts with sweet lovelonging.Ara els arbres treuen flors,
i als llacs, els bells lliris
treuen el cap entre les ones
fonent els cors amb dolça enyorança d’amor.What fair maid can vie with Spring?
What sweet voice the cuckoo’s song?
Or smiling teeth the jasmine’s hue?
Or rosy lips the op’ning flowers?Quina donzella pot rivalitzar amb Primavera?
Quina dolça veu ho pot fer amb el cant del cucut?
O quines somrients dents, amb el color del gessamí?
O quins llavis rosats, amb les flors que s’obren?Bending down with blushing buds,
Flaming mango branches wave
To and fro with the breeze
Filling hearts with sweet lovelonging.Inclinant-se amb borrons vermellosos,
les branques flamejants del mango
s’ondulen amb la brisa
omplint els cors amb dolça enyorança d’amor.And within the lotus flower
Dwells her love, the murm’ring bee
Who with kiss and embrace
Satisfies her sweet lovelonging.I dins la flor de lotus
hi habita la seva estimada, l’abella brunzidora,
que amb besos i abraçades
calma la seva dolça enyorança d’amor.Summer
Estiu
The fierce glaring day is gone.
Gentle night hath spread her mantle cool and refreshing,
lit by rays of a thousand stars and by the golden moon.El dia ferotge i encegador ha passat.
La nit suau ha estès el seu mantell fresc i reposant,
il·luminat pels raigs de mil estrelles i per la lluna d’or.The moon shineth on your roof.
Here lie maidens crowned with jasmine, clad in silk raiment,
on their ankles are rings that tinkle sweetly as they move.La lluna resplendeix damunt del vostre sostre.
Aquí jeu la donzella, coronada de gessamí, vestida amb teixits de seda;
als turmells, anells que tintinegen dolçament quan es mou.Wafted by jewel-covered fans,
sweetest perfume floats o’er each breast.
Song and harp unite with warbling birds to rouse
from sleep the god of love.Impulsat per ventalls coberts de joies,
un perfum dolcíssim s’estén sobre cada pit.
Cant i arpa s’uneixen amb els ocells que trinen
per desvetllar del son el déu de l’amor.Frederic Mompou (1893-1987)
Damunt de tu només les flors
Versió coral: Jordi Domènech (1967)
Text de Josep Janés i Olivé (1913-1959)Damunt de tu només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos,
mai més seria de la branca.Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vidas’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fora esvaïda.Mariona Vila (1958)
El clam de la Terra
Text de Laia Llobera (1983)I. Parlen els arbres
Llibre de revelacions, pàgina 25parlen els arbres entre ells
i el somni
s’escampa
d’ocell en ocell
de branca nua en brancael torb descabdella la
muntanya pel glaç
il·luminada
la saviesa arrecerada, l’aigua apresa
fonda dels anysII. Meandres de metall humans (1)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria de
sempre acumular una
terra dues terres tres
terresper colonitzar
III- El silenci de les pedres
Boscana, pàgines 47-48el silenci de les
pedres origen i
final
avui t’arrossega per l’arbredaperfàs el corriol
la branca més
etèria i en tu
flueix el bosc
fogar del temps que arrelasecret
insondable
aljub
inconscient
al cor
se t’inunda la terra
…….i el cos es torna
tronc la túnica,
branquell
i el vol de la paraula es bada
ocell cenobi entre els arbres
IV. Meandres de metall humans (2)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria
de sempre
acumularuna terra
dues
terres tres
terresper colonitzar
V. Quan tot és el fruit
Boscana, pàgina 50quan tot és el fruit
d’un sol lloc
quan tot brolla i mor
dins el bosccreuar-te el gran claustre i cercar
el centre
la font
VI. Meandres de metall humans (3)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria
de sempre
acumularuna terra
dues
terres tres
terresper colonitzar
l’home perdut en l’oblit
del seu mitel’home desvalgut
VII. Epíleg. Cants de totes les illes
Boscana, pàgina 82cants de totes illes
vénen en ramatno porten cap nom
però sumzegen la
cançósom trenta-mil i una veu
una de solaTambé et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dilluns, 15.12.25 – 19.30 h
Barcelona - església de Sant Felip NeriUn Nadal català
Cor Pedrell
Teresa Nogueón, clarinet
Esteve Costa, directorTradicional mallorquina: Vou veri vou, arranjament de Lluc Bonal (estrena)
Tradicional catalana: Nit de vetlla, arranjament de Xavier Sans
X. Pastrana: Agnus Dei
B. Giribet: Jesu dulcis memoria (estrena, encàrrec del Cor Pedrell)
Tradicional catalana: Les dotze van tocant, arranjament de Josep Vila i Casañas
Tradicional catalana: El cant dels ocells, arranjament de Josep Ollé i Sabaté
Tradicional catalana: El Noi de la Mare, arranjament de Salvador Mas
N. Cunillera: Deinceps ex nulla
T. Quetgles: O Magnum mysterium (estrena)
J. Ollé: En les nits de desembre, Ave Maris Stella, Ubi caritas
Tradicional catalana: Cançó de bressol, arranjament de Xavier Garcia Cardona
B. Vivancos: Una nit
I. Plass: estrena de l’encàrrec del Cor PedrellPreu: 18 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Cor de Noies de l’Orfeó Català & Mariona Vila
—Clam de la Terra!La Casa dels Cants
Diumenge, 16 de novembre de 2025 – 12 h
Petit Palau

Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Cor de Noies de l’Orfeó Català*
Maria Mauri, piano
Elsa García de Andrés, arpa
Montserrat Meneses, directoraAmy Mercy Beach (1867-1944)
Three Shakespeare choruses, op. 39I. Over hill, over dale
II. Come unto these yellow sands
III. Through the house give glimmeringHenriette Renié (1875-1956)
Esquisse (arpa sola)Gustav Holst (1874-1934)
Eastern picturesI. Spring
II. SummerFrederic Mompou (1893-1987)
Música callada (piano sol)Angelico
Damunt de tu només les flors
Versió coral de Jordi Domènech (1967)Alphonse Hasselmans (1845-1912)
Feuilles d’automne (arpa sola)Mariona Vila (1958)
El clam de la TerraYasmin El Farhi, percussionista
Clara Mas, Helena Sadurní i Alba Sánchez, lectura de poemesI. Parlen els arbres
II. Meandres de metall humans (1)
III. El silenci de les pedres
IV. Meandres de metall humans (2)
V. Quan tot és el fruit
VI. Meandres de metall humans (3)
VII. Epíleg. Cants de totes les illes*Agrupació amb finalitat pedagògica
Aquest concert té una durada aproximada de 65 minuts, sense pausa.
#coral #estrenes #palaujovePoema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel
Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Mariona Vila (Barcelona, 1958). Compositora, també és cantant i pedagoga. La seva producció musical abasta camps tan diversos com la música per a infants, vocal i de cambra, per a cinema i l’escena, i arranjaments. Ha obtingut diversos premis de composició, com la menció especial a la millor composició sobre text català en el I Concurs Internacional de Composició Coral Festa de la Música Coral, creat per l’Orfeó Català.
Cor de Noies de l’Orfeó Català. El conjunt interpreta repertori exclusivament per a veus blanques. Les quaranta-dues integrants del cor, que tenen entre 16 i 25 anys, fan un treball setmanal consistent en formació vocal i assajos. Complementen aquest treball explorant la incorporació d’elements escènics.
Montserrat Meneses (el Vendrell, 1973). Formada com a directora de cors amb mestres com ara Manel Cabero, i pedagoga musical, ha estat sotsdirectora de l’Orfeó Català (2022-2024). Actualment és directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català i de la Coral Cantiga de Barcelona.
Quines són les claus del concert?
Aquest concert té com a obra central El clam de la Terra de Mariona Vila, sobre un poema de Laia Llobera (Barcelona, 1983), poeta convidada del Palau de la Música Catalana la temporada 2023-24. L’obra és un encàrrec del Palau de la Música Catalana amb l’ajut del programa Barcelona Creació Sonora, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2021. Està escrita per a cor femení, piano i arpa sobre cinc textos extrets dels poemaris Boscana i Llibre de revelacions de Laia Llobera que remeten temàticament a la tragèdia de la devastació forestal. Una obra colpidora, contemplativa i contrastant.
A què he de parar atenció?
El programa del concert gira, temàticament, al voltant de la natura com a inspiració. Les Eastern pictures de Gustav Holst dibuixen escenes poètiques en plena efervescència paisatgística. Amy Beach posa música a tres textos de Shakespeare extrets d’El somni d’una nit d’estiu i de La tempesta.
I, finalment, Damunt de tu només les flors de Mompou troba en l’harmonització de Jordi Domènech una nova paleta de colors expressius. Esquisse d’Henriette Renié i Feuilles d’automne d’Alphonse Hasselmans són obres per a arpa sola, i el primer moviment de la Música callada de Mompou, per a piano sol –“Angelico”– fa d’interludi a les intervencions corals.
Sabies que...
Laia Llobera ha rebut el Premi Miquel de Palol de poesia 2025 pel seu poemari Saur, que proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, tot rescatant l’esperit dels trobadors per parlar de vida, mort i transformació espiritual.
El 3 de desembre de 2025 el Cor de Noies de l’Orfeó Català celebra el 25è aniversari de la seva creació amb un concert a l’església de Sant Ramon de Penyafort de Barcelona, on participaran antigues cantaires del cor i interpretaran obres de Casals, Fauré, Vila, Casañas i Morera, entre d’altres.
Comentari
La incorporació d’una obra de nova creació al repertori és sempre motiu d’alegria, i encara més quan aquesta partitura ens interpel·la de ple sobre un problema d’actualitat urgent: la preservació de la natura i el medi ambient.
Obra de la compositora Mariona Vila (Barcelona, 1958), El clam de la Terra és una obra per a cor femení, piano i arpa sobre cinc textos extrets dels poemaris Boscana i Llibre de revelacions de la poeta Laia Llobera (Barcelona, 1983), artista convidada del Palau de la Música Catalana la temporada 2023-24. Tots els textos –un dels quals, Meandres de metall humans, repetit tres vegades– fan referència a la tragèdia de la devastació forestal; un material de gran alè poètic a partir del qual Vila ha creat una obra colpidora i alhora inspiradora: intimista, contemplativa i d’atmosferes contrastants, que desemboca en un cant final d’esperança davant el desastre que ens sotja.
El clam de la Terra clourà un concert que a la primera part ens proposa tres obres corals més de factura poètica, tot començant pels Three Shakespeare choruses, op. 39, que la nord-americana Amy Mercy Beach (1867-1944) va escriure el 1897 a partir de textos extrets d’El somni d’una nit d’estiu –el primer i el tercer– i La tempesta. Impregnades d’una màgica serenor, amb harmonies i textures subtils, aquestes partitures evidencien el talent de la primera dona compositora que va obtenir èxit i reconeixement massiu als Estats Units.
Per la seva banda, el britànic Gustav Holst (1874-1934) va escriure el seu díptic Eastern pictures (Imatges orientals, 1912) a partir de l’obra del poeta i dramaturg hindú Kalidasa, gran figura de la literatura sànscrita dels segles IV-V dC, que Holst s’encarregà personalment de traduir. A través d’una música de gran evocació lírica, “Spring” (Primavera) i “Summer” (Estiu) ens dibuixen embriagadores escenes de joves guerrers i belles donzelles, en nits de lluna daurada perfumades de gessamí.
Finalment, del barceloní Frederic Mompou (1893-1957), el compositor que millor va expressar la sonoritat del silenci, sentirem una adaptació per a cor de Damunt de tu només les flors (1942). Sobre aquest poema de Josep Janés –un dels cinc als quals Mompou posà música al recull Combat del Somni—, l’autor construeix una de les seves pàgines més cèlebres, una melodia plena de tendresa i dolor contingut.
Completen l’audició tres partitures instrumentals. Dues ens presenten música francesa per a arpa: Esquisse d’Henriette Renié (1875-1956), una petita i refinada peça de caràcter íntim i melangiós, i Feuilles d’automne d’Alphonse Hasselmans (1845-1912), tres miniatures d’atmosfera tardorenca que combinen lirisme i una melangia serena. La tercera torna a posar al nostre abast l’essència de Mompou. Primer moviment del primer quadern d’aquest cim pianístic que és Música callada, “Angelico” esdevé expressió íntima i pura de l’espiritualitat d’un geni.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Cor de Noies de l’Orfeó Català

Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, el Cor de Noies de l’Orfeó Català està integrat per trenta-set joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Actualment, Montserrat Meneses n'és la directora i Maria Mauri n’és la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.
Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).
Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.
Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.
El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.
El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.
La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la Terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.
El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander.
Maria Mauri, piano

© Guillem Ponsí i Vilà
Nascuda a Vic (1991), Maria Mauri estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completa la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martinez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Elsa García de Andrés, arpa

Nascuda a Barcelona, ha desenvolupat una sòlida trajectòria formativa i artística a nivell internacional. Va iniciar els seus estudis superiors a lʼESMUC, sota el mestratge de Magdalena Barrera, arpista solista de lʼOBC, i posteriorment va continuar la formació a lʼInstitut Royal Supérieur de Musique et Pédagogie de Namur (Bèlgica), amb Sophie Hallynck, on va obtenir el títol superior lʼany 2018 amb la qualificació grande distinction. Més endavant va ampliar coneixements a la Norwegian Academy of Music dʼOslo, on va completar els estudis dʼAdvanced Music Performance Studies i el Master of Music Performance, sota el guiatge de la reconeguda arpista i pedagoga francesa Isabelle Perrin.
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonada en diversos concursos internacionals, tant en la categoria de solista com en música de cambra. En destaquen, entre dʼaltres, el primer premi al Hong Kong International Harp Competition (duet dʼarpa), el segon premi per unanimitat al Concours Français de la Harpe (solista), el primer premi a la Clara Schumann Competition (música de cambra) i el segon premi, juntament amb el premi del públic, al Concurs lʼArjau (solista). Ha ampliat la seva formació amb arpistes de prestigi internacional, com Isabelle Moretti, Emmanuel Ceysson, Sylvain Blassel, Alexander Boldachev, Chantal Mathieu, Sivan Magen, Nicolas Tulliez i Luisa Prandina, entre dʼaltres.
A més de la seva activitat interpretativa, ha desenvolupat una intensa tasca de recerca i recuperació del repertori de grans compositores. Fruit dʼaquesta feina, ha publicat diverses transcripcions per a duet dʼarpa, que ha tingut lʼoportunitat dʼinterpretar en diferents escenaris europeus, com ara Cardiff (Gal·les), on va presentar-les en el marc del World Harp Congress lʼany 2022.
Ha col·laborat amb diverses orquestres: JONC, OBC, Orquestra Nacional dʼAndorra, GIO Symphonia, Orquestra de Cambra de Terrassa 48 i Camerata XXI. Actualment és arpista col·laboradora de lʼOrquestra Simfònica del Vallès.
Montserrat Meneses i Sendrós, directora

© Cesc Rovira
Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.
Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó català (2022-2024).
Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.
Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.
Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.
Textos
Amy Mercy Beach (1867-1944)
Three Shakespeare choruses, op. 39
Textos de William Shakespeare (1564-1616)Over hill, over dale
D’El somni d’una nit d’estiu, acte II, escena 1Per turons i valls
Over hill, over dale,
Thorough bush, thorough briar,
Over park, over pale,
Thorough flood, thorough fire
I do wander everywhere.
Swifter than the moon's sphere;
And I serve the fairy queen,
To dew her orbs upon the green.Per turons i valls,
per arbustos i matolls,
per parcs i tancats,
per mar i per foc,
jo camino per tot arreu.
Com la lluna en la seva esfera;
serveixo a la meva fada,
a l’herba poso les flors de gebradaThe cowslips tall her pensioners be;
In their gold coats spots you see;
Those be rubies, fairy favours,
In those freckles live their savours:
I must go seek some dewdrops here,
And hang a pearl in every cowslip's ear.Les prímules la resguarden;
mantells daurats que veiem resplendir;
són robins, de fades favors;
en aquelles pigues s’amaguen llurs sabors:
buscaré aquí gotes de gebre,
i a l’orella de cada flor hi penjaré una perla.Come unto these yellow sands
Cançó d’Ariel de La tempesta, acte I, escena 2Veniu a aquestes sorres groguenques
Come unto these yellow sands,
And then take hands:
Curtsied when you have and kissed,
The wild waves whist:
Foot it featly here and there;
And, sweet sprites, the burden bear.Veniu a aquestes sorres groguenques,
i agafeu-vos les mans:
feu una reverència i un petó,
mentre les onades salvatges callen.
Danceu amb gràcia d’aquí d’allà,
i, dolços esperits, porteu la melodia.Through the house give glimmering light
D’El somni d’una nit d’estiu, acte V, escena 1Que les vostres tènues llums brillin
OBERON
Through the house give glimmering light,
By the dead and drowsy fire.
Every elf and fairy sprite
Hop as light as bird from brier.
And this ditty, after me,
Sing and dance it trippingly.OBERON
Que les vostres tènues llums brillin
al costat del foc que gairebé s’extingeix.
Que tot elf i tota fada
salti tan lleuger com ocell als rosers silvestres.
Ara, canteu amb mi
i balleu amb passos graciosos.TITANIA
First rehearse your song by rote,
To each word a warbling note:
Hand in hand, with fairy grace,
Will we sing and bless this place.TITÀNIA
Primer assageu la vostra tonada:
un refilet en cada paraula.
De la mà, aleshores, canteu
i beneïu aquest racó encantat.Gustav Holst (1874-1934)
Eastern pictures
Text del poeta i dramaturg en llengua sànscrita Kalidasa (segles IV-V dC aprox.)Spring
Primavera
Spring the warrior hither comes,
Bowstring formed by rows of bees.
And his darts tipp’d with buds
Wound our hearts with sweet lovelonging.Ve el guerrer Primavera,
l’arc fet amb files d’abelles,
i les seves fletxes, amb punta de borrons,
fereixen els nostres cors amb dolça enyorança d’amor.Now the trees put forth their flowers,
On the lakes the lilies fair
Show their heads midst the waves
Melting hearts with sweet lovelonging.Ara els arbres treuen flors,
i als llacs, els bells lliris
treuen el cap entre les ones
fonent els cors amb dolça enyorança d’amor.What fair maid can vie with Spring?
What sweet voice the cuckoo’s song?
Or smiling teeth the jasmine’s hue?
Or rosy lips the op’ning flowers?Quina donzella pot rivalitzar amb Primavera?
Quina dolça veu ho pot fer amb el cant del cucut?
O quines somrients dents, amb el color del gessamí?
O quins llavis rosats, amb les flors que s’obren?Bending down with blushing buds,
Flaming mango branches wave
To and fro with the breeze
Filling hearts with sweet lovelonging.Inclinant-se amb borrons vermellosos,
les branques flamejants del mango
s’ondulen amb la brisa
omplint els cors amb dolça enyorança d’amor.And within the lotus flower
Dwells her love, the murm’ring bee
Who with kiss and embrace
Satisfies her sweet lovelonging.I dins la flor de lotus
hi habita la seva estimada, l’abella brunzidora,
que amb besos i abraçades
calma la seva dolça enyorança d’amor.Summer
Estiu
The fierce glaring day is gone.
Gentle night hath spread her mantle cool and refreshing,
lit by rays of a thousand stars and by the golden moon.El dia ferotge i encegador ha passat.
La nit suau ha estès el seu mantell fresc i reposant,
il·luminat pels raigs de mil estrelles i per la lluna d’or.The moon shineth on your roof.
Here lie maidens crowned with jasmine, clad in silk raiment,
on their ankles are rings that tinkle sweetly as they move.La lluna resplendeix damunt del vostre sostre.
Aquí jeu la donzella, coronada de gessamí, vestida amb teixits de seda;
als turmells, anells que tintinegen dolçament quan es mou.Wafted by jewel-covered fans,
sweetest perfume floats o’er each breast.
Song and harp unite with warbling birds to rouse
from sleep the god of love.Impulsat per ventalls coberts de joies,
un perfum dolcíssim s’estén sobre cada pit.
Cant i arpa s’uneixen amb els ocells que trinen
per desvetllar del son el déu de l’amor.Frederic Mompou (1893-1987)
Damunt de tu només les flors
Versió coral: Jordi Domènech (1967)
Text de Josep Janés i Olivé (1913-1959)Damunt de tu només les flors.
Eren com una ofrena blanca:
la llum que daven al teu cos,
mai més seria de la branca.Tota una vida de perfum
amb el seu bes t’era donada.
Tu resplendies de la llum
per l’esguard clos atresorada.Si hagués pogut ésser sospir
de flor! Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vidas’anés marcint sobre el teu pit.
I no saber mai més la nit
que al teu costat fora esvaïda.Mariona Vila (1958)
El clam de la Terra
Text de Laia Llobera (1983)I. Parlen els arbres
Llibre de revelacions, pàgina 25parlen els arbres entre ells
i el somni
s’escampa
d’ocell en ocell
de branca nua en brancael torb descabdella la
muntanya pel glaç
il·luminada
la saviesa arrecerada, l’aigua apresa
fonda dels anysII. Meandres de metall humans (1)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria de
sempre acumular una
terra dues terres tres
terresper colonitzar
III- El silenci de les pedres
Boscana, pàgines 47-48el silenci de les
pedres origen i
final
avui t’arrossega per l’arbredaperfàs el corriol
la branca més
etèria i en tu
flueix el bosc
fogar del temps que arrelasecret
insondable
aljub
inconscient
al cor
se t’inunda la terra
…….i el cos es torna
tronc la túnica,
branquell
i el vol de la paraula es bada
ocell cenobi entre els arbres
IV. Meandres de metall humans (2)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria
de sempre
acumularuna terra
dues
terres tres
terresper colonitzar
V. Quan tot és el fruit
Boscana, pàgina 50quan tot és el fruit
d’un sol lloc
quan tot brolla i mor
dins el bosccreuar-te el gran claustre i cercar
el centre
la font
VI. Meandres de metall humans (3)
Llibre de revelacions, pàgina 55meandres de metall humans:
boscos morenla il·lusió il·lusòria
de sempre
acumularuna terra
dues
terres tres
terresper colonitzar
l’home perdut en l’oblit
del seu mitel’home desvalgut
VII. Epíleg. Cants de totes les illes
Boscana, pàgina 82cants de totes illes
vénen en ramatno porten cap nom
però sumzegen la
cançósom trenta-mil i una veu
una de solaTambé et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dilluns, 15.12.25 – 19.30 h
Barcelona - església de Sant Felip NeriUn Nadal català
Cor Pedrell
Teresa Nogueón, clarinet
Esteve Costa, directorTradicional mallorquina: Vou veri vou, arranjament de Lluc Bonal (estrena)
Tradicional catalana: Nit de vetlla, arranjament de Xavier Sans
X. Pastrana: Agnus Dei
B. Giribet: Jesu dulcis memoria (estrena, encàrrec del Cor Pedrell)
Tradicional catalana: Les dotze van tocant, arranjament de Josep Vila i Casañas
Tradicional catalana: El cant dels ocells, arranjament de Josep Ollé i Sabaté
Tradicional catalana: El Noi de la Mare, arranjament de Salvador Mas
N. Cunillera: Deinceps ex nulla
T. Quetgles: O Magnum mysterium (estrena)
J. Ollé: En les nits de desembre, Ave Maris Stella, Ubi caritas
Tradicional catalana: Cançó de bressol, arranjament de Xavier Garcia Cardona
B. Vivancos: Una nit
I. Plass: estrena de l’encàrrec del Cor PedrellPreu: 18 €
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –




























































