• Programa de mà

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    —Concert del 25è aniversari

    La Casa dels Cants

    Dimecres, 3 de desembre de 2025 – 0 h

    Església de Sant Ramon de Penyafort

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Noies de l’Orfeó Català 
    Antigues cantaires del Cor de Noies de l’Orfeó Català 
    Maria Mauri
    , piano 
    Montserrat Meneses, directora 


    Giovanni Battista Martini (1706-1784) 
    In monte Oliveti 

    Amy Beach (1867-1944) 
    Three Shakespeare choruses, op. 39 

    I.Overhill, over dale 
    II.Comeunto these yellow sands 
    III. Through the house give glimmerring light  

    Gustav Holst (1874-1934) 
    Eastern pictures 

    I.Spring
    II.Summer

    Frederic Mompou (1893-1987) 
    Damunt de tu només les flors 
    Versió coral: Jordi Domènech (1967) 

     

    Cantaires i antigues cantaires del Cor de Noies de l’Orfeó Català: 

    David Hamilton (1955) 
    Ave Maria 

    Miklós Kocsár (1933) 
    Salve Regina 

    Pau Casals (1876-1973) 
    Nigra sum 

    Gabriel Fauré (1845-1924) 
    Cantique de Jean Racine 

    Ariel Ramírez (1921-2010)  Felix Luna (1925-2009) 
    Alfonsina y el mar 
    Arranjament: Vivian Tabbush 

    Popular catalana – Josep Vila i Casañas (1966) 
    La ploma de perdiu i el cirerer, de Dues cançons populars 

    Enric Morera (1865-1942) 
    L’Empordà 
    Transcripció: Carles Prat 

    Aquest concert té una durada de 70 minuts, sense pausa. 
    La durada del concert és aproximada. 
    #coral  

  • Poema

    Missiva 

    si lligués el desig a una pota d’ocell 
    si l’encàrrec fos corre és urgent 
    ves i troba qui busco  aquell cos que ara és meu 
    sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel 

    Mireia Calafell 
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024) 

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Quines són les claus del concert?

    A què he de parar atenció?

    Sabies que...

  • Comentari

    Celebrem vint-i-cinc anys de música, complicitat i camins compartits. El programa recorre els sons que han definit el Cor de Noies de l’Orfeó Català, amb espais per al record, la descoberta i l’emoció col·lectiva, i s’erigeix també en homenatge a totes les veus que han format part del conjunt al llarg d’aquest quart de segle. El concert s’inaugura amb In monte Oliveti de Giovanni Battista Martini (1706-1784), peça breu però intensa que, a més, atresora un valor especial: va ser la primera interpretada, i torna avui com a símbol del començament, tot recordant l’entusiasme i la il·lusió amb què es va fundar el Cor. 

    L’obra de Martini, referent per al jove Mozart, combina sobrietat formal amb una emoció continguda, que contrastarà amb les Eastern pictures de Gustav Holst (“Spring” i “Summer”). Compostes el 1911, diversifiquen l’expressivitat amb una eloqüència colpidora. Aquesta suite transporta a paisatges sonors on la natura i l’imaginari oriental es fonen en textures delicades per crear un pont de serenitat que prepara l’oient per als Three Shakespeare choruses d’Amy Beach (1867-1944). La màgia dels textos del dramaturg i poeta es trasllada amb lleugeresa i eficàcia contrapuntística, gràcies al refinament harmònic de la compositora nord-americana. 

    Damunt de tu només les flors, cançó de Frederic Mompou, ens ofereix un instant íntim i emotiu –una mena de meditació sobre l’amor i la mort–, especialment punyent en l’arranjament per a cor de Jordi Domènech. La seguirà el breu Ave Maria de David Hamilton, pàgina d’una claredat quasi translúcida, dotada d’una polifonia summament lírica. Continuant amb l’esperit religiós, podrem descobrir un Salve Regina de Miklós Kocsár certament impactant; mentre que Nigra sum del mestre Pau Casals –peça escrita durant l’exili i amb textos del Càntic dels Càntics– funciona alhora com un crit d’esperança i de fructificació. 

    El Cantique de Jean Racine, obra de Gabriel Fauré, destacarà per la seva serenitat i elegància ja en la recta final del concert. Preludia el popular tema Alfonsina y el mar d’Ariel Ramírez i Fèlix Luna, en l’arranjament de Vivian Tabbush, on el dolor poètic es transforma en una elegia col·lectiva. També celebrem les nostres arrels amb dues Cançons populars catalanes, en la versió de Josep Vila i Casañas –compositor i director de l’Orfeó Català entre el 1998 i el 2016–, per tancar el concert amb la sardana L’Empordà del mestre Enric Morera. Himne estrenat el 1908, però de volada intergeneracional, culmina el concert amb una crida a l’emoció compartida durant vint-i-cinc anys. 

    Jacobo Zabalo, doctor en humanitats 

  • Biografies

    Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Cor de Noies

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, el Cor de Noies de l’Orfeó Català està integrat per trenta-set joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Actualment, Montserrat Meneses n'és la directora i Maria Mauri n’és la pianista. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El 2024 va destacar el concert que el Cor de Noies va realitzar amb Lluís Vilamajó en el marc del projecte impulsat pel director de l’Escola Coral, Pablo Larraz, que compta amb Vilamajó com a director convidat habitual dels cors de la institució; el concert va incloure l’estrena absoluta d’una obra escrita expressament per Mariona Vila per a la formació. També va destacar el concert amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral, la participació a la Festa de la Música Coral, el concert dirigit per Basilio Astúlez, i el programa Primfila, primfila, dirigit per Montserrat Meneses.

    El 2025 va destacar el concert amb l’OBC a L’Auditori, dirigit per Gemma New, per interpretar Els planetes de Gustav Holst i l’intercanvi amb el cor danès Nordlys a Copenhaguen, i la participació en l’obra The veil of the temple de John Tavener, al costat de l’Orfeó Català i el Cor Jove de l’Orfeó Català, al festival Grec.

    La seva temporada 2025-26 inclou les estrenes d’Els set somnis de Gaudí d’Olivia Pérez-Collellmir, al costat del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Cor Jove de l’Orfeó Català i la Philharmonia Orchestra, dirigits per Marin Alsop, i d’El clam de la Terra de Mariona Vila. També destaquen la interpretació d’Els planetes de Gustav Holst amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i el concert dirigit per Martina Batić al costat del Cor de Cambra del Palau.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que rep el suport de la Fundación Banco Santander.

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri

    © Guillem Ponsí i Vilà

    Nascuda a Vic (1991), Maria Mauri estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completa la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.

    Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martinez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, a Anglaterra i a França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.

    Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, dirigit per Montserrat Meneses, amb l’activitat com a directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.

  • Montserrat Meneses i Sendrós, directora

    Montserrat Meneses, directora

    © Cesc Rovira

    Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.

    Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen Joves Veus i Orfeó del Vendrell, Coral Allegro i Coral Genciana de Barcelona, Coral Regina de Manlleu i Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Ha estat sots-directora de l’Orfeó català (2022-2024).

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.

    Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i en fa quinze que és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i el Cor de Noies de l’Orfeó català.

  • Textos

    Giovanni Battista Martini (1706-1784) 
    In monte Oliveti 

    In monte Oliveti oravit ad Patrem:“Pater, si fieri potest,transeat a me calix iste.Spiritus quidem promptus est,caro autem infirma.Fiat voluntas tua.” 

    A la muntanya de les Oliveres pregà al Pare: “Pare, si és possible, que passi de mi aquest calze. L’esperitcertamentés decidit, però la carn és feble. Faci’s la teva voluntat. 

    Gustav Holst (1874-1934) 
    Eastern pictures  
    Text del poeta i dramaturg en llengua sànscrita Kalidasa (segles IV-V dCAprox.) 

    Spring – Primavera 

    Spring the warrior hither comes, 
    Bowstring formed by rows of bees. 
    And his darts tipp’d with buds 
    Wound our hearts with sweet lovelonging 

    Ve el guerrer Primavera, 
    l’arc fet amb files d’abelles, 
    i les seves fletxes, amb punta de borrons, 
    fereixen els nostres cors amb dolça enyorança d’amor. 

    Now the trees put forth their flowers, 
    On the lakes the lilies fair 
    Show their heads midst the waves 
    Melting hearts with sweet lovelonging. 

    Ara els arbres treuen flors, 
    i als llacs, els bells lliris  
    treuen el cap entre les ones 
    fonent els cors amb dolça enyorança d’amor. 

    What fair maid can vie with Spring? 
    What sweet voice the cuckoo’s song? 
    Or smiling teeth the jasmine’s hue? 
    Or rosy lips the op’ning flowers? 

    Quina donzella pot rivalitzar amb Primavera? 
    Quina dolça veu ho pot fer amb el cant del cucut? 
    O quines somrients dents amb el color del gessamí? 
    O quins llavis rosats amb les flors que s’obren? 

    Bending down with blushing buds, 
    Flaming mango branches wave 
    To and fro with the breeze 
    Filling hearts with sweet lovelonging. 

    Inclinant-se amb borrons vermellosos, 
    les branques flamejants del mango 
    s’ondulen amb la brisa 
    omplint els cors amb dolça enyorança d’amor. 

    And within the lotus flower 
    Dwells her love, the murm’ring bee 
    Who with kiss and embrace 
    Satisfies her sweet lovelonging. 

    I dins la flor de lotus 
    hi habita la seva estimada, l’abella brunzidora, 
    que amb besos i abraçades 
    calma la seva dolça enyorança d’amor. 

    Summer – Estiu 

    The fierce glaring day is gone. 
    Gentle night hath spread her mantle cool and refreshing, 
    lit by rays of a thousand stars and by the golden moon. 

    El dia ferotge i encegador ha passat. 
    La nit suau ha estès el seu mantell fresc i reposant, 
    il·luminat pels raigs de mil estrelles i per la lluna d’or. 

    The moon shineth on your roof. 
    Here lie maidens crowned with jasmine, clad in silk raiment, 
    on their ankles are rings that tinkle sweetly as they move. 

    La lluna resplendeix damunt del vostre sostre. 
    Aquí jeu la donzella, coronada de gessamí,  
    vestida amb teixits de seda; 
    als turmells, anells que tentinegen dolçament quan es mou. 

    Wafted by jewel-covered fans, 
    sweetest perfume floats o’er each breast. 
    Song and harp unite with warbling birds to rouse 
    from sleep the god of love.

    Impulsat per ventalls coberts de joies, 
    un perfum dolcíssim s’estén sobre cada pit. 
    Cant i arpa s’uneixen amb els ocells que trinen 
    per desvetllar del son el déu de l’amor. 

    Amy Beach (1867-1944) 
    Three Shakespeare choruses, op. 39  
    Text de William Shakespeare (1564-1616)  

    Over hill, over dale – Per turons i per valls 
    D’El somni d’una nit d’estiu, acte II, escena 1 

    Over hill, over dale, 
    Thorough bush, thorough briar, 
    Over park, over pale, 
    Thorough flood, thorough fire 
    I do wander everywhere. 
    Swifter than the moon's sphere; 
    And I serve the fairy queen, 
    To dew her orbs upon the green. 
    The cowslips tall her pensioners be; 
    In their gold coats spots you see; 
    Those be rubies, fairy favours, 
    In those freckles live their savours: 
    I must go seek some dew-drops here, 
    And hang a pearl in every cowslip's ear. 

    Per turons i valls, 
    per arbustos i matolls, 
    per parcs i tancats, 
    per mar i per foc, 
    jo camino per tot arreu. 
    Com la lluna en la seva esfera; 
    serveixo a la meva fada, 
    a lherba poso les flors de gebrada. 
    Les prímules la resguarden; 
    mantells daurats que veiem resplendir; 
    són robins, de fades favors; 
    en aquelles pigues samaguen llurs sabors: 
    buscaré aquí gotes de gebre, 
    i a lorella de cada flor hi penjaré una perla.

    Come unto these yellow sands – Veniu a aquestes sorres groguenques 
    Cançó d’Ariel de La tempesta, acte I, escena 2 

    Come unto these yellow sands, 
    And then take hands: 
    Curtsied when you have and kissed, 
    The wild waves whist: 
    Foot it featly here and there; 
    And, sweet sprites, the burden bear. 

    Veniu a aquestes sorres groguenques, 
    i agafeu-vos les mans: 
    feu una reverència i un petó, 
    mentre les onades salvatges callen. 
    Danseu amb gràcia d’aquí d’allà, 
    i, dolços esperits, porteu la melodia.

    Through the house give glimmerring light – Que les vostres tènues llums brillin 
    DEl somni d’una nit d’estiuacte V, escena 1 

    OBERON 
    Through the house give glimmering light, 
    By the dead and drowsy fire. 
    Every elf and fairy sprite 
    Hop as light as bird from brier. 
    And this ditty, after me, 
    Sing and dance it trippingly.OBERON 

    OBERON 
    Que les vostres tènues llums brillin 
    al costat del foc que gairebé s’extingeix. 
    Que tot elf i tota fada 
    salti tan lleuger com ocell als rosers silvestres. 
    Ara, canteu amb mi 
    i balleu amb passos graciosos. 

    TITANIA 
    First rehearse your song by rote, 
    To each word a warbling note: 
    Hand in hand, with fairy grace, 
    Will we sing, and bless this place. 

    TITANIA 
    Primer assageu la vostra tonada: 
    un refilet en cada paraula. 
    De la mà, aleshores, canteu 
    i beneïu aquest racó encantat. 

    Frederic Mompou (1893-1987) 
    Damunt de tu només les flors 
    Versió coral: Jordi Domènech (1967) 
    Text de Josep Janés i Olivé (1913-1959) 

    Damunt de tu només les flors.  
    Eren com una ofrena blanca: 
    la llum que daven al teu cos,  
    mai més seria de la branca.  

    Tota una vida de perfum  
    amb el seu bes t’era donada.  
    Tu resplendies de la llum 
    per l’esguard clos atresorada.  

    Si hagués pogut ésser sospir 
    de flor! Donar-me com un llir 
    a tu, perquè la meva vida  

    s’anés marcint sobre el teu pit.  
    I no saber mai més la nit  
    que al teu costat fora esvaïda.

    David Hamilton (1955) 
    Ave Maria 

    Ave Maria, gratia plena,  
    Dominus tecum. 
    Benedicta tu in mulieribus, 
    Et benedictus fructus ventris tui, Jesus. 

    Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, 
    el Senyor és amb Vós.  
    Beneïda sou Vós entre totes les dones  
    i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. 

    Sancta Maria, Mater Dei,  
    ora pro nobis peccatoribus, 
    nunc et in hora mortis nostrae. 
    Amen 

    Santa Maria, Mare de Déu,  
    pregueu per nosaltres pecadors,  
    ara i en l’hora de la nostra mort.  
    Amén. 

    Miklós Kocsár (1933) 
    Salve Regina 

    Salve Regina mater misericordiae, 
    Vita dulcedo et spes nostra, salve. 
    Ad te clamamusexulesfiliiHevae, 
    Ad te suspiramus gementes et flentes 
    In hac lacrimarum vale. 
    Eia ergo advocata nostra Ilos tuos 
    misericodes oculos ad nos converte; 
    Et Jesumbenedictumfructumventris tui, 
    Nobis post hoc exsiliumostende. 
    O clemens, O pia, O dulcis Virgo Maria 
    Salve! 

    Salve Reina i Mare de Misericòrdia 
    vida, dolcesa i esperança nostra. 
    A tu plorem pobres exiliats fills d’Eva; 
    a tu sospirem, gement i plorant 
    en aquesta vall de llàgrimes. 
    Gira cap a nosaltres, graciosa advocada nostra, 
    els teus ulls misericordiosos; 
    i després del nostre exili, 
    ensenya’ns el fruit beneït del teu ventre, Jesús. 
    Oh clement, oh pietosa, oh dolça Verge Maria. 
    Salve! 

    Pau Casals (1876-1973) 
    Nigra sum 
    Text del Càntic dels Càntics 1:4a; 2:10b-12a

    Nigra sum, sed formosa, 
    Filiae Jerusalem; 
    Ideo dilexit me Rex, 
    Et introduxit me in cubiculum suum, 
    Et dixit mihi; 
    Surge et venia mica mea, 
    Jam hiems transiit 
    imber abit et recessit 
    Flores apparuerunt in terra nostra,  
    tempus putationis advenit. 

    Soc negra, però formosa,  
    filles de Jerusalem.  
    Per això el rei m’estimà  
    i m’introduí a la seva cambra  
    i em digué:  
    Aixeca’t, amiga meva i vine.  
    L’hivern ha passat,  
    l’aiguat s’ha allunyat i se n’ha anat, 
    han esclatat les flors a la nostra terra,  
    ha arribat el temps de la poda. 

    Gabriel Fauré (1845-1924) 
    Cantique de Jean Racine  
    Text de Jean Racine (1639-1699) 

    Verbe égal au Très-Haut, notre unique espérance, 
    Jour éternel de la terre et des cieux ; 
    De la paisible nuit nous rompons le silence, 
    Divin Sauveur, jette sur nous les yeux ! 

    Verb igual a l’Altíssim, nostra única esperança, 
    jorn etern de la terra i dels cels, 
    de la nit tranquil·la trenquen el silenci, 
    diví Salvador, guia els teus ulls envers nosaltres. 

    Répands sur nous le feu de ta grâce puissante, 
    Que tout l’enfer fuie au son de ta voix ; 
    Dissipe le sommeil d’une âme languissante, 
    Qui la conduit à l’oubli de tes lois ! 

    Escampa sobre nosaltres el foc de la teva potent gràcia, 
    que tot l’infern fugi en sentir la teva veu; 
    dissipa el somni d’una ànima que es decandeix 
    i que la condueix a oblidar les teves lleis! 

    Ô Christ, sois favorable à ce peuple fidèle 
    Pour te bénir maintenant rassemblé. 
    Reçois les chants qu’il offre à ta gloire immortelle, 
    Et de tes dons qu’il retourne comblé ! 

    O Crist, sigues favorable a aquest poble fidel, 
    reunit ara per beneir-te,  
    rep els cants que ofereix a la teva glòria immortal,  
    i fes que pugui retornar omplert dels teus dons. 

    Ariel Ramírez (Argentina, 1921-2010) 
    Alfonsina y el mar 
    Arranjament: Vivian Tabbush (1937-2017) 
    Text de Félix Luna (1925-2009)
     

    Por la blanda arena que lame el mar 
    su pequeña huella no vuelve más. 
    Un sendero solo de pena y silencio llegó 
    hasta el agua profunda. 
    Un sendero solo de penas mudas llegó 
    hasta la espuma. 
     
    Sabe Dios qué angustia te acompañó 
    qué dolores viejos calló tu voz 
    para recostarte arrullada 
    en el canto de las caracolas marinas. 
    La canción que canta en el fondo oscuro del mar 
    la caracola 
     
    Te vas, Alfonsina, con tu soledad 
    ¿qué poemas nuevos fuiste a buscar? 
    Una voz antigua de viento y de sal 
    te requiebra el alma y la está llevando 
    y te vas hacia allá, como en sueños 
    dormida, Alfonsina, vestida de mar. 
     
    Cinco sirenitas te llevarán 
    por caminos de algas y de coral 
    y fosforescentes caballos marinos harán 
    una ronda a tu lado 
    y los habitantes del agua van a jugar 
    pronto a tu lado. 
     
    Bájame la lámpara un poco más 
    déjame que duerma, nodriza, en paz 
    y si llama él, no le digas que estoy 
    dile que Alfonsina no vuelve. 
    Y si llama él, no le digas nunca que estoy 
    di que me he ido. 
     
    Te vas, Alfonsina, con tu soledad 
    ¿qué poemas nuevos fuiste a buscar? 
    Una voz antigua de viento y de sal 
    te requiebra el alma y la está llevando 
    y te vas hacia allá como en sueños 
    dormida, Alfonsina, vestida de mar.

    Josep Vila i Casañas (1966) 
    Dues cançons populars - La ploma de perdiu i el cirerer 
    Poema de Miquel Desclot (1952) 

    Si n’hi havia tres ninetes, 
    que totes tres brodaven. 
    L’una era groga i l’altra verda, 
    i l’altra n’era vermelleta. 
    El fill del rei s’hi passejava 
    i els en demana un bri de seda. 

    –Què en voleu fer del bri de seda? 
    –El vull per fer una llaçadeta. 
    –Per què en voleu la llaçadeta? 
    –Per agafar una perdiueta. 
    –Perquè en voleu la perdiueta? 
    –Per arrancar-li una plometa. 
    –Què en voleu fer de la plometa? 
    –Una carteta. 
    –Què en voleu fer de la carteta? 
    –Vull enviar-la a l’amoreta. 

    Noies si voleu venir cireretes a menjar-ne 
    que jo en duc un cirerer, un cirerer d’espiades 
    amb la rigo-rigo, amb la rigo-raga, 
    que l’amor és fresca, fresca i regalada. 
    Roges són, que bonic faran al front 
    au mareta, vine aquí, para l’orellona xica.

    Enric Morera (1865-1942)
    L’Empordà 
    Text de Joan Maragall (1860-1911) 

    Cap a la part del Pirineu, 
    vora els serrats i arran del mar 
    s’obre una plana riallera, 
    n’és l’Empordà! 

    Digueu, companys, per on hi aneu? 
    Digueu, companys, per on s’hi va? 
    Tot és camí, tot és drecera, 
    si ens dem la mà! 

    Salut, salut noble Empordà!, 
    salut, salut palau del vent! 
    Portem el cor content, i una cançó! 

    Pels aires s’alçarà, 
    pels cors penetrarà, 
    penyora s’anirà fent de germanor 
    una cançó! 

    A dalt de la muntanya hi ha un pastor, 
    a dintre de la mar hi ha una sirena. 
    Ell canta al dematí, que el sol hi és bo, 
    ella canta a les nits de lluna plena. 

    Ella canta: “Pastor em fas neguit”
    .
     
    Canta el pastor: “Em fas neguit sirena” 

    “Si sabessis el mar com és bonic!” 
    “Si veiessis la llum de la carena!” 
    “Si hi baixessis, series mon marit!” 
    “Si hi pugessis, ma joia fóra plena!” 

    “Si sabessis el mar com és bonic
    !”
     
    “Si veiessis la llum de la carena!” 

    La sirena es féu un xic ençà, 
    un xic ençà el pastor de la muntanya, 
    fins que es trobaren al bell mig del pla, 
    i de l’amor plantaren la cabanya: 
    fou l’Empordà! 

Índex