- Cor de Cambra del Palau de la Música—Kaija Saariaho
La Casa dels Cants
Divendres, 12 de novembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Amb el suport de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig, director principal; Júlia Sesé, preparadora del cor)
Andreu Sanjuan, contrabaix
Miquel Vich, percussió
Simon Halsey, director(1971)
Invocation to the Earth
Encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el programa Barcelona Creació Sonora – estrena absoluta1. “Rest, rest, perturbed Earth!...
2. “False Parent of Mankind!...(1977)
Stars(1952)
Reconnaissance
Coencàrrec d’Accentus, SWR/ Südwestrundfunk for Donaueschinger Musiktage, November Music i Palau de la Música Catalana – estrena1. The First Martian In A Long Time
2. Count Down
INTERLUDE: Intercepted Radio Transmission (Solaris)
3. Green House
4. Desert People
5. RequiemDurada aproximada del concert: 50 minuts, sense pausa.
#ApropaCultura #coral #estrenes #novacreacióCol·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – Catalonia Hotels & Resorts – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme, S.L. – Morera Casablancas S.L. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Membres Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Marta Barnes – professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – Lluís Carulla Font – Carlos Colomer Casellas – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Anna Saura Miarnau – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Mª. del Carmen Pous Guardia –Poema
Cactus de sal
D’oxigen,
Els textos en van plens.Però qui els respira?
Qui els uneix?Si escric trenco el tel que els folra.
S’incinera el seu rastre corpori.
I és alhora quan escric que recupero la forma del mot.Pelegrinatge al centre del dir.
Romeria al melic de l’amant.
Cada paraula és una persona.
#
mansió per a petits
invertebrats
Molsa (2016)
Anna GualComentari
Poc després d’haver-se celebrat a Glasgow una cimera climàtica decisiva per al futur del planeta, el concert d’avui se’ns presenta no només com un fet artístic extraordinari, amb l’estrena de dues obres encarregades pel Palau de la Música Catalana, sinó també com tota una crida a una més que necessària reflexió sobre el destí de la Humanitat.
Aquest és el tema subjacent en l’estrena de la finlandesa Kaija Saariaho, compositora convidada de la temporada i una de les veus més significatives de la creació actual. Fruit d’un encàrrec conjunt de diferents institucions europees, Reconnaissance ha estat definida com un “madrigal futurista”. Amb text original del llibretista Aleksi Barrière, l’obra ens dibuixa un futur apocalíptic en el qual una Terra devastada busca una possible nova llar a Mart. Però més que la trobada d’un lloc per viure-hi, el veritable missatge és prendre consciència del que la Humanitat és i d’allò que ens uneix com a espècie amb –o sense– un futur comú. Estructurada en cinc parts i un interludi, l’obra incorpora citacions en diferents idiomes, incloent-hi la llengua dels nadius nord-americans hopi, i referències a la pel·lícula Solaris. D’una gran exigència per al cor, com és habitual en aquesta autora, la creació de la qual sempre ha estat molt vinculada a la natura, la partitura tracta la Humanitat mateixa com un personatge i la fa expressar tant a l’uníson com amb veus fragmentades, grups oposats o individus aïllats.
Invocation to the Earth, l’obra del compositor i director català Xavier Pagès que obre el concert amb caràcter d’estrena absoluta, comparteix també aquesta visió apocalíptica del món. Basada en un poema de l’anglès William Wordsworth (1770-1850), la peça ens parla d’una Terra en un temps de caos i confusió, al·lusiu a les guerres napoleòniques de l’època, però veritable metàfora de qualsevol conflicte actual. Malgrat tot, hi ha esperança: la visita d’un esperit purificador redimirà la Humanitat del seu dolor. L’obra ha estat escrita sobre una línia melòdica que recorre tota la partitura, passant d’una veu a una altra, mentre la resta la complementen un seguit de textures colorístiques.
Entre l’una i l’altra sentirem, com un bàlsam guaridor, la delicada Stars (2011), del letó Ēriks Ešenvalds. A partir d’un poema de la nord-americana Sara Teasdale (1884-1933), una senzilla i alhora aclaparadora visió d’un cel ple d’estels, Ešenvalds ens regala una coral lluminosa que ens enfronta a la magnificència de l’Univers.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Biografies
©Ricardo Rios Visual Art
©Ricardo Rios Visual Art
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Van ser-ne directors titulars Jordi Casas i Bayer i Josep Vila i Casañas. Des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com R. Jacobs, M. Minkowski, K. Nagano, S. Rattle, G. Dudamel, D. Barenboim, Ch. Rousset, V. Jurowski, D. Gatti i S. Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Aquesta temporada, viatjarà a Budapest al mes de març al festival MÜPA, amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. També cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de K. Saariaho i Invocation to the Earth de X. Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey.
Biografies
Andreu Sanjuan, contrabaix
Nascut a Alzira (1996), va iniciar els estudis de contrabaix amb els professors David Albelda i Francisco Lluch. I els estudis superiors al Conservatorio Superior de Música de Màlaga amb el professor Jorge Muñoz; després es traslladà a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía a la Càtedra de Contrabaix amb els professors Duncan McTier i Toni García, on va rebre de mans de la reina Sofía el diploma com a alumne excel·lent del seu departament el curs 2015-16. Actualment segueix els estudis de màster a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, amb el professor Gunars Upatnieks.
Ha rebut classes magistrals dels professors Wies de Boevè, Matthew McDonald, Janne Saksala i Philipp Stubenrauch, entre d’altres.
Ha estat membre de diverses orquestres, com la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, Joven Orquesta Nacional de España, European Union Youth Orchestra i Gustav Mahler Jugendorchester. Entre els anys 2019 i 2021 va ser membre de l’acadèmia de la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks.
Des de l’any 2017 és membre de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, titular del Teatro Real.
Biografies
Miquel Vich, percussió
Format a l’ESMUC i al CNSMD de Lió, és un percussionista versàtil especialitzat en música de cambra i de nova creació. És membre fundador de FRAMES Percussion, del qual és l’actual director artístic, i del duo Parcours amb Helena Otero Correa. Col·labora amb els principals ensembles del panorama actual, com el BCN216, Barcelona Modern Ensemble i CrossingLines Ensemble.
En el camp de la música clàssica i orquestral col·labora amb formacions com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Camerata Penedès i Banda Municipal de Barcelona. Ha tocat també amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orchestre National de Lió, Òpera de Sant-Étienne i joves orquestres, com la JONC, JONDE i NJO dels Països Baixos.
Apassionat de les arts escèniques, ha creat els espectacles 5.100 (m/s) amb Joan Català, RAVE i REVERB amb Cecília Colacrai, i properament estrenarà el nou espectacle Desert amb el ballarí i coreògraf Albert Quesada. També ha creat els espectacles familiars Out of the [CAGE] amb FRAMES Percussion i Un bosc a la paret, produït pel CaixaForum.
Ha treballat i estrenat obres de compositors com Hèctor Parra, Rebecca Saunders, Joan Magrané, Elena Rykova, Philippe Hurel, Núria Giménez-Comas, Pablo Carrascosa, Rocío Cano Valiño i Luis Codera Puzo, i ha tocat en festivals i cicles diversos, com Sónar BCN, Festival Mixtur, Festival Impuls! de Graz, Riverrun d’Albi, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Grec, Fira Tàrrega, Détours de Babel, Musika-Música, Ciclo Vang, etc. A partir del 2022 assumirà les tasques de direcció artística del cicle OUT·SIDE juntament amb la pianista Lluïsa Espigolé.
Biografies
©Ricardo Rios
©Ricardo Rios
Simon Halsey, director
Director artístic dels cors del Palau de la Música Catalana
Simon Halsey ocupa una posició única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, orquestres i cors més importants del món. Com a ambaixador del cant coral per a aficionats de totes les edats, nivells i procedències, ha liderat un seguit d’innovadors esdeveniments massius de cant coral, especialment al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant com un element central a les institucions de nivell mundial amb les quals col·labora i ha tingut un paper clau a l’hora de canviar el nivell del cant simfònic arreu d’Europa. Ocupa diversos càrrecs al Regne Unit i a Europa: és director coral de l’Orquestra i el Cor Simfònics de Londres, director coral del Cor de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana, director creatiu de música i projectes corals del cor WDR Rundfunkchor, director honorífic del cor Rundfunkchor de Berlín i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham.
Ha rebut tres premis Grammy pels enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín, entre molts altres guardons. L’any 2015 rebé el títol de comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, així com la Medalla de la Reina de Música el 2014 i la Creu d’Oficial de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya l’any 2011, com a reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya. Nascut a Londres, Simon Halsey cantà als cors del New College a Oxford i del King’s College a Cambridge. Va estudiar direcció al Royal College of Music de Londres.
Textos
(1971)
Invocation to the Earth
Text de William Wordsworth (1770-1850)1
“Rest, rest, perturbed Earth!
O rest, ¡thou doleful Mother of Mankind!”
A Spirit sang in tones more plaintive than the wind:
“From regions where no evil thing has birth
I come –thy stains to wash away,
Thy cherished fetters to unbind,
And open thy sad eyes upon a milder day.
The Heavens are thronged with martyrs that have risen
From out thy noisome prison;
The penal caverns groan
With tens of thousands rent from off the tree
Of hopeful life, –by battle's whirlwind blown
Into the deserts of Eternity.
Unpitied havoc! Victims unlamented!
But not on high, where madness is resented,
And murder causes some sad tears to flow,
Though, from the widely-sweeping blow,
The choirs of Angels spread, triumphantly augmented.
“Descansa, descansa, Terra pertorbada!
Oh, descansa, trista mare de la humanitat!”
Un esperit cantava en tons més planyívols que el vent:
“De regions on cap mal és nat
vinc a rentar les teves taques,
a lliurar-te dels teus estimats grillons,
i a obrir els teus tristos ulls cap a un dia més dolç.
El cel està ple de màrtirs que s’han alçat
de la teva sorollosa presó;
les cavernes penals gemeguen
amb desenes de milers arrencats de l’arbre
d’una vida amb esperança, escombrats pel terbolí de la batalla,
duts als deserts de l’eternitat.
Caos sense compassió! Víctimes no lamentades!
Però no a les alçades, on la bogeria molesta,
i l’assassinat causa llàgrimes de tristesa,
tot i que, amb el cop que tot ho escombra,
els cors d’àngels s’estenen victoriosament augmentats.2
“False Parent of Mankind!
Obdurate, proud, and blind,
I sprinkle thee with soft celestial dews,
Thy lost, maternal heart to re-infuse!
Scattering this far-fetched moisture from my wings,
Upon the act a blessing I implore,
Of which the rivers in their secret springs,
The rivers stained so oft with human gore,
Are conscious; –may the like return no more!
May Discord –for a Seraph's care
Shall be attended with a bolder prayer–
May she, who once disturbed the seats of bliss
These mortal spheres above,
Be chained for ever to the black abyss!
And thou, O rescued Earth, by peace and love,
And merciful desires, thy sanctity approve!”
The Spirit ended his mysterious rite,
And the pure vision closed in darkness infinite.
“Fals Pare de la Humanitat!
Obcecat, orgullós i cec,
et ruixo amb suaus rosades celestials,
per tornar a infondre el teu cor maternal perdut.
Escampant aquesta llunyana humitat des de les meves ales,
imploro en l’acte una benedicció,
de la qual els rius en els seus brolladors secrets,
els rius tacats tan sovint amb la sang humana,
són conscients; que no torni mai més!
Que la Discòrdia per la cura d’un Serafí
s’atengui amb una oració més audaç
que ella, que una vegada va pertorbar els seients de la felicitat
aquestes esferes mortals del cel,
sigui encadenada per sempre al negre abisme.
I tu, oh Terra rescatada, per la pau i l’amor,
i desitjos misericordiosos, aprova la teva santedat!”
L’Esperit ha acabat el seu ritus misteriós,
i la visió pura s’ha tancat en la foscor infinita.(1977)
Stars
Text de Sara Teasdale (1884-1933)Alone in the night
On a dark hill
With pines around me
Spicy and stillTot sol a la nit
en un turó fosc
amb pins al meu voltant
aromàtic i tranquilAnd a heaven full of stars
Over my head
White and topaz
And misty red;I un cel ple d’estels
sobre el meu cap
blanc i topazi
i vermell emboirat;Myriads with beating
Hearts of fire
The aeons
Cannot vex or tire;Miríades amb bategants
cors de foc
els eons
no poden irritar ni cansar;Up the dome of heaven
Like a great hill
I watch them marching
Stately and stillPer la cúpula del cel
com un gran turó
els veig desfilant
majestuosos i en silenciAnd I know that I
Am honored to be
Witness
Of so much majesty.I sé que
tinc l’honor de ser
testimoni
de tanta majestuositat.(1952)
Reconnaissance1. The First Martian In A Long Time
El primer marcià en molt de temps
silence on mars battered by solar winds and sandstorms
air without air / unbreathable / muffled voices
the sun sets darkly on the empty oceansilenci a Mart assotat per vents solars i tempestes de sorra
aire sense aire / irrespirable / veus apagades
el sol es pon enfosquint l’oceà buitendless valleys recall tremendous rivers
rain that only those of the jungles could describe
rocks and pebbles talismans of alluviumvalls infinites recorden enormes rius
una pluja que només a la selva podrien descriure
roques i còdols talismans d’al·luviócarbon dioxide snow in the red summer
me-d to dus-t to ash-es
i peek from the canyon a door left opendiòxid de carboni neu en l’estiu vermell
del fa-ng a la pol-s i a les cend-res
espio des del congost i veig una porta oberta2. Count Down
Compte enrere
TEN (THOUSAND YEARS) AND COUNTING
Nine
Eight
Seven
Six
IGNITION SEQUENCE START
Five
Four
Three
Two
One
LiFtoFF....................DEU (MIL ANYS) I COMPTANT
nou
vuit
set
sis
INICI DE LA SEQÜÈNCIA D’IGNICIÓ
cinc
quatre
tres
dos
un
enlairament....................We hold the fire All You Can Eat Universal prosperity post-scarcity Freedom Svoboda Walking through the desert plains Homeland: East African Rift Starngers-Always Oburoni/Mzungu Nation of Immigrants Buy It Because It’s A Better Car Too long checkout line El Pueblo Unido Refugees Welcome Charity Begins At Home Det Verkar Alltid Omöjligt Tills Det Är Gjort And we burn we burn while we can we burn
Mantenim el foc Bufet Lliure Prosperitat Universal Llibertat postescassetat Svoboda Caminant per les planúries del desert Pàtria: Rift d’Àfrica Oriental Sempre-Forasters Oburoni/Mzungu Nació d’immigrants Compra’l Perquè És Un Cotxe Millor Massa llarga la cua de caixa El Pueblo Unido Benvinguts refugiats La Caritat Comença A Casa Det Verkar Alltid Omöjligt Tills Det Är Gjort I cremem cremem mentre podem cremem
Interlude: Intercepted Radio Transmission (Solaris)
Interludi: transmissió de ràdio interceptada (Solaris)
I must tell you, we de not want to CONQUER the Cosmos.
Haig de dir que no volem CONQUERIR el Cosmos.
We want to EXPAND EARTH to the borders of the Cosmos.
Volem EXPANDIR LA TERRA fins als límits del Cosmos.
We do not know WHAT TO DO with other worlds.
No sabem QUÈ FER amb altres mons.
We do not need other worlds, we need a MIRROR.
No necessitem altres mons, necessitem un MIRALL.
3. Green House
Hivernacle1
The day we found ancient life on Mars we knew we would also find coal
That is what life becomes on the timescale of geology
Coal means engines means power means factories
We just had to thicken and warm the atmosphere to make it viableEl dia que vam trobar vida antiga a Mart vam saber que també hi trobaríem carbó
En això es converteix la vida en l’escala de temps de la geologia
Carbó significa motors, significa energia, significa fàbriques
Només vam haver d’espessir i escalfar l’atmosfera per fer-ho viableGood news was To do that
Mars needed the very same greenhouse gases that were killing us
Our waste was of use finally We shipped it all
Criminal convicts and (Third and Fourth World) -work-force sent to the (Fifth World)
Iron Cobalt Manganese We mined the good red earth and the asteroid belt
Manufactured kilotons of refrigerants Fridges Air-ConditioningLa bona notícia era que per fer-ho
Mart necessitava els mateixos gasos efecte d’hivernacle que ens estaven matant a nosaltres
Els nostres residus finalment van ser útils. Els vam enviar tots
Els convictes criminals i la mà d’obra (del Tercer i Quart Món) van ser enviats al (Cinquè Món)
Ferro, Cobalt, Manganès Vam explotar la bona terra vermella i el cinturó d’asteroides
Vam fabricar quilotones de refrigerants Neveres Aire_____________________
1 “Green House” vol dir literalment “Casa Verda”. Tanmateix, es tractaria d’un joc de paraules amb el terme “Greenhouse”, és a dir, “hivernacle”. En català es perd el joc de paraules.4. Desert People
Gent del desert
back in the red desert the hopi people sing for rain
their sacred land desecrated
artificial snow flied by / made from sewer wàter for a ski ressortAl desert vermell el poble hopi canta perquè plogui
La seva terra sagrada profanada
Neu artificial volant / feta amb aigües residuals per a una estació d’esquí<aw tal’angwmi qa YOKVA, pu’ tömö qa NUVATI>
that summer it didn’t RAIN in the winter it didn’t SNOW<aw tal’angwmi qa YOKVA, pu’ tömö qa NUVATI>
Aquell estiu no va PLOURE a l’hivern no va NEVARthis is a familiar story to the hopi people
who long ago moved from the underworld up to the spiral of the canyon
and who know that worlds are killed and rebornAquesta és una història coneguda per al poble hopi
Que fa molt de temps va passar de l’inframón a l’espiral del congost
I que sap que els mons són exterminats i reneixendesert has turned to wasteland water to poison
el desert s’ha tornat terra erma, l’aigua verí
and again the god Maasaw said to his people
i de nou el déu Maasaw va dir al seu poble
<uma son nawus qa naanahoyyani>
you will all have to migrate in different directions<uma son nawus qa naanahoyyani>
Tots haureu de migrar en diferents direccions5. Requiem
May the abyss not swallow them up
(Ne absorbeat eas tartarus)
May they not fall into darkness
(Ne cadant in obscurum)Que l’abisme no se’ls empassi
(Ne absorbeat eas tartarus)
Que no caiguin en la foscor
(Ne cadant in obscurum)A dim light in the sky
My heart in ashesUna llum tènue al cel
El meu cor en cendresNothing unlike all fallen empires before
Res diferent de tots els imperis abans caiguts
I walk in ruins A delightful name for a desert
There are not many of us left panting in the darkCamino entre runes Un nom deliciós per a un desert
No en queden gaires panteixant en la foscorBoth worlds have returned to wilderness
Two rusty mirrors face to faceEls dos mons han tornat a la irracionalitat
Dos miralls rovellats cara a caraSuch was our final revolution
And so life came back to its favorite silent invisible form
For millions and millions and billions of yearsAquesta va ser la nostra revolució final
I la vida va tornar a la seva forma invisible silenciosa favorita
Durant milions i milions i milers de milions d’anysStanding on a cold star among cold stars and being warm
What beautyEm trobo en una estrella freda entre estrelles fredes i no tinc fred
Quina bellesaTambé et pot interessar...
Palau La Casa dels Cants
Diumenge, 28.11.21 – 17.30 h
Sala de ConcertsCançons de festa i comiat
Coral Cantiga
(Josep Prats, director; Eva Martínez, assistent de direcció; Marta Cordomí, preparació vocal)
Enric Casasses, Pepa López i Ignasi Tomàs, recitants
Marta Cordomí, mezzosoprano
Barbara Kusa, soprano
Jordi Ricart, baríton
Feliu Gasull, guitarra
Francesc Puig, clarinet
Albert Guinovart, Josep Surinyac, Víctor Valls, pianistes
Josep Prats, Eva Martínez i Montse Meneses, directorsObres de Janequin, Oltra, Isaac, Gasull, Leite, Estellés, Montsalvatge, Des Prés, Domènech, Morera, Dols,
Toldrà, Mompou, Guinovart, Casasses, Schubert, Brahms i HindemithPreu: 20 €
- Cor de Cambra del Palau de la Música—Kaija Saariaho
La Casa dels Cants
Divendres, 12 de novembre de 2021 – 20 h
Petit Palau
Amb el suport de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música (Xavier Puig, director principal; Júlia Sesé, preparadora del cor)
Andreu Sanjuan, contrabaix
Miquel Vich, percussió
Simon Halsey, director(1971)
Invocation to the Earth
Encàrrec del Palau de la Música Catalana dins el programa Barcelona Creació Sonora – estrena absoluta1. “Rest, rest, perturbed Earth!...
2. “False Parent of Mankind!...(1977)
Stars(1952)
Reconnaissance
Coencàrrec d’Accentus, SWR/ Südwestrundfunk for Donaueschinger Musiktage, November Music i Palau de la Música Catalana – estrena1. The First Martian In A Long Time
2. Count Down
INTERLUDE: Intercepted Radio Transmission (Solaris)
3. Green House
4. Desert People
5. RequiemDurada aproximada del concert: 50 minuts, sense pausa.
#ApropaCultura #coral #estrenes #novacreacióCol·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Calaf Grup – Cardoner Grup – Catalonia Hotels & Resorts – Coca-Cola – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya – Deloitte – Eurofirms Group – FC Barcelona – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Scasi Soluciones de Impresión S.L. –Amics Benefactors
Ascensores Jordà, S.A. – Fundació Antoni Serra Santamans – Inclos Interiorisme, S.L. – Morera Casablancas S.L. – Teatre Romea – Veolia Serveis Catalunya S.A.U. – Salvador Viñas Amat –Membres Palau XXI
Mª Dolors i Francesc – Elvira Abril – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Marta Barnes – professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – Lluís Carulla Font – Carlos Colomer Casellas – Isabel Esteve Cruella – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Anna Saura Miarnau – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Mª. del Carmen Pous Guardia –Poema
Cactus de sal
D’oxigen,
Els textos en van plens.Però qui els respira?
Qui els uneix?Si escric trenco el tel que els folra.
S’incinera el seu rastre corpori.
I és alhora quan escric que recupero la forma del mot.Pelegrinatge al centre del dir.
Romeria al melic de l’amant.
Cada paraula és una persona.
#
mansió per a petits
invertebrats
Molsa (2016)
Anna GualComentari
Poc després d’haver-se celebrat a Glasgow una cimera climàtica decisiva per al futur del planeta, el concert d’avui se’ns presenta no només com un fet artístic extraordinari, amb l’estrena de dues obres encarregades pel Palau de la Música Catalana, sinó també com tota una crida a una més que necessària reflexió sobre el destí de la Humanitat.
Aquest és el tema subjacent en l’estrena de la finlandesa Kaija Saariaho, compositora convidada de la temporada i una de les veus més significatives de la creació actual. Fruit d’un encàrrec conjunt de diferents institucions europees, Reconnaissance ha estat definida com un “madrigal futurista”. Amb text original del llibretista Aleksi Barrière, l’obra ens dibuixa un futur apocalíptic en el qual una Terra devastada busca una possible nova llar a Mart. Però més que la trobada d’un lloc per viure-hi, el veritable missatge és prendre consciència del que la Humanitat és i d’allò que ens uneix com a espècie amb –o sense– un futur comú. Estructurada en cinc parts i un interludi, l’obra incorpora citacions en diferents idiomes, incloent-hi la llengua dels nadius nord-americans hopi, i referències a la pel·lícula Solaris. D’una gran exigència per al cor, com és habitual en aquesta autora, la creació de la qual sempre ha estat molt vinculada a la natura, la partitura tracta la Humanitat mateixa com un personatge i la fa expressar tant a l’uníson com amb veus fragmentades, grups oposats o individus aïllats.
Invocation to the Earth, l’obra del compositor i director català Xavier Pagès que obre el concert amb caràcter d’estrena absoluta, comparteix també aquesta visió apocalíptica del món. Basada en un poema de l’anglès William Wordsworth (1770-1850), la peça ens parla d’una Terra en un temps de caos i confusió, al·lusiu a les guerres napoleòniques de l’època, però veritable metàfora de qualsevol conflicte actual. Malgrat tot, hi ha esperança: la visita d’un esperit purificador redimirà la Humanitat del seu dolor. L’obra ha estat escrita sobre una línia melòdica que recorre tota la partitura, passant d’una veu a una altra, mentre la resta la complementen un seguit de textures colorístiques.
Entre l’una i l’altra sentirem, com un bàlsam guaridor, la delicada Stars (2011), del letó Ēriks Ešenvalds. A partir d’un poema de la nord-americana Sara Teasdale (1884-1933), una senzilla i alhora aclaparadora visió d’un cel ple d’estels, Ešenvalds ens regala una coral lluminosa que ens enfronta a la magnificència de l’Univers.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
©Ricardo Rios Visual Art
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Van ser-ne directors titulars Jordi Casas i Bayer i Josep Vila i Casañas. Des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com R. Jacobs, M. Minkowski, K. Nagano, S. Rattle, G. Dudamel, D. Barenboim, Ch. Rousset, V. Jurowski, D. Gatti i S. Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
Aquesta temporada, viatjarà a Budapest al mes de març al festival MÜPA, amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. També cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de K. Saariaho i Invocation to the Earth de X. Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey.
Andreu Sanjuan, contrabaix
Nascut a Alzira (1996), va iniciar els estudis de contrabaix amb els professors David Albelda i Francisco Lluch. I els estudis superiors al Conservatorio Superior de Música de Màlaga amb el professor Jorge Muñoz; després es traslladà a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía a la Càtedra de Contrabaix amb els professors Duncan McTier i Toni García, on va rebre de mans de la reina Sofía el diploma com a alumne excel·lent del seu departament el curs 2015-16. Actualment segueix els estudis de màster a la Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, amb el professor Gunars Upatnieks.
Ha rebut classes magistrals dels professors Wies de Boevè, Matthew McDonald, Janne Saksala i Philipp Stubenrauch, entre d’altres.
Ha estat membre de diverses orquestres, com la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, Joven Orquesta Nacional de España, European Union Youth Orchestra i Gustav Mahler Jugendorchester. Entre els anys 2019 i 2021 va ser membre de l’acadèmia de la Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks.
Des de l’any 2017 és membre de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, titular del Teatro Real.
Miquel Vich, percussió
Format a l’ESMUC i al CNSMD de Lió, és un percussionista versàtil especialitzat en música de cambra i de nova creació. És membre fundador de FRAMES Percussion, del qual és l’actual director artístic, i del duo Parcours amb Helena Otero Correa. Col·labora amb els principals ensembles del panorama actual, com el BCN216, Barcelona Modern Ensemble i CrossingLines Ensemble.
En el camp de la música clàssica i orquestral col·labora amb formacions com l’OBC, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Camerata Penedès i Banda Municipal de Barcelona. Ha tocat també amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orchestre National de Lió, Òpera de Sant-Étienne i joves orquestres, com la JONC, JONDE i NJO dels Països Baixos.
Apassionat de les arts escèniques, ha creat els espectacles 5.100 (m/s) amb Joan Català, RAVE i REVERB amb Cecília Colacrai, i properament estrenarà el nou espectacle Desert amb el ballarí i coreògraf Albert Quesada. També ha creat els espectacles familiars Out of the [CAGE] amb FRAMES Percussion i Un bosc a la paret, produït pel CaixaForum.
Ha treballat i estrenat obres de compositors com Hèctor Parra, Rebecca Saunders, Joan Magrané, Elena Rykova, Philippe Hurel, Núria Giménez-Comas, Pablo Carrascosa, Rocío Cano Valiño i Luis Codera Puzo, i ha tocat en festivals i cicles diversos, com Sónar BCN, Festival Mixtur, Festival Impuls! de Graz, Riverrun d’Albi, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival Grec, Fira Tàrrega, Détours de Babel, Musika-Música, Ciclo Vang, etc. A partir del 2022 assumirà les tasques de direcció artística del cicle OUT·SIDE juntament amb la pianista Lluïsa Espigolé.
Simon Halsey, director
©Ricardo Rios
Director artístic dels cors del Palau de la Música Catalana
Simon Halsey ocupa una posició única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, orquestres i cors més importants del món. Com a ambaixador del cant coral per a aficionats de totes les edats, nivells i procedències, ha liderat un seguit d’innovadors esdeveniments massius de cant coral, especialment al Lincoln Center de Nova York.
Ha situat el cant com un element central a les institucions de nivell mundial amb les quals col·labora i ha tingut un paper clau a l’hora de canviar el nivell del cant simfònic arreu d’Europa. Ocupa diversos càrrecs al Regne Unit i a Europa: és director coral de l’Orquestra i el Cor Simfònics de Londres, director coral del Cor de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana, director creatiu de música i projectes corals del cor WDR Rundfunkchor, director honorífic del cor Rundfunkchor de Berlín i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham.
Ha rebut tres premis Grammy pels enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín, entre molts altres guardons. L’any 2015 rebé el títol de comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, així com la Medalla de la Reina de Música el 2014 i la Creu d’Oficial de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya l’any 2011, com a reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya. Nascut a Londres, Simon Halsey cantà als cors del New College a Oxford i del King’s College a Cambridge. Va estudiar direcció al Royal College of Music de Londres.
Textos
(1971)
Invocation to the Earth
Text de William Wordsworth (1770-1850)1
“Rest, rest, perturbed Earth!
O rest, ¡thou doleful Mother of Mankind!”
A Spirit sang in tones more plaintive than the wind:
“From regions where no evil thing has birth
I come –thy stains to wash away,
Thy cherished fetters to unbind,
And open thy sad eyes upon a milder day.
The Heavens are thronged with martyrs that have risen
From out thy noisome prison;
The penal caverns groan
With tens of thousands rent from off the tree
Of hopeful life, –by battle's whirlwind blown
Into the deserts of Eternity.
Unpitied havoc! Victims unlamented!
But not on high, where madness is resented,
And murder causes some sad tears to flow,
Though, from the widely-sweeping blow,
The choirs of Angels spread, triumphantly augmented.
“Descansa, descansa, Terra pertorbada!
Oh, descansa, trista mare de la humanitat!”
Un esperit cantava en tons més planyívols que el vent:
“De regions on cap mal és nat
vinc a rentar les teves taques,
a lliurar-te dels teus estimats grillons,
i a obrir els teus tristos ulls cap a un dia més dolç.
El cel està ple de màrtirs que s’han alçat
de la teva sorollosa presó;
les cavernes penals gemeguen
amb desenes de milers arrencats de l’arbre
d’una vida amb esperança, escombrats pel terbolí de la batalla,
duts als deserts de l’eternitat.
Caos sense compassió! Víctimes no lamentades!
Però no a les alçades, on la bogeria molesta,
i l’assassinat causa llàgrimes de tristesa,
tot i que, amb el cop que tot ho escombra,
els cors d’àngels s’estenen victoriosament augmentats.2
“False Parent of Mankind!
Obdurate, proud, and blind,
I sprinkle thee with soft celestial dews,
Thy lost, maternal heart to re-infuse!
Scattering this far-fetched moisture from my wings,
Upon the act a blessing I implore,
Of which the rivers in their secret springs,
The rivers stained so oft with human gore,
Are conscious; –may the like return no more!
May Discord –for a Seraph's care
Shall be attended with a bolder prayer–
May she, who once disturbed the seats of bliss
These mortal spheres above,
Be chained for ever to the black abyss!
And thou, O rescued Earth, by peace and love,
And merciful desires, thy sanctity approve!”
The Spirit ended his mysterious rite,
And the pure vision closed in darkness infinite.
“Fals Pare de la Humanitat!
Obcecat, orgullós i cec,
et ruixo amb suaus rosades celestials,
per tornar a infondre el teu cor maternal perdut.
Escampant aquesta llunyana humitat des de les meves ales,
imploro en l’acte una benedicció,
de la qual els rius en els seus brolladors secrets,
els rius tacats tan sovint amb la sang humana,
són conscients; que no torni mai més!
Que la Discòrdia per la cura d’un Serafí
s’atengui amb una oració més audaç
que ella, que una vegada va pertorbar els seients de la felicitat
aquestes esferes mortals del cel,
sigui encadenada per sempre al negre abisme.
I tu, oh Terra rescatada, per la pau i l’amor,
i desitjos misericordiosos, aprova la teva santedat!”
L’Esperit ha acabat el seu ritus misteriós,
i la visió pura s’ha tancat en la foscor infinita.(1977)
Stars
Text de Sara Teasdale (1884-1933)Alone in the night
On a dark hill
With pines around me
Spicy and stillTot sol a la nit
en un turó fosc
amb pins al meu voltant
aromàtic i tranquilAnd a heaven full of stars
Over my head
White and topaz
And misty red;I un cel ple d’estels
sobre el meu cap
blanc i topazi
i vermell emboirat;Myriads with beating
Hearts of fire
The aeons
Cannot vex or tire;Miríades amb bategants
cors de foc
els eons
no poden irritar ni cansar;Up the dome of heaven
Like a great hill
I watch them marching
Stately and stillPer la cúpula del cel
com un gran turó
els veig desfilant
majestuosos i en silenciAnd I know that I
Am honored to be
Witness
Of so much majesty.I sé que
tinc l’honor de ser
testimoni
de tanta majestuositat.(1952)
Reconnaissance1. The First Martian In A Long Time
El primer marcià en molt de temps
silence on mars battered by solar winds and sandstorms
air without air / unbreathable / muffled voices
the sun sets darkly on the empty oceansilenci a Mart assotat per vents solars i tempestes de sorra
aire sense aire / irrespirable / veus apagades
el sol es pon enfosquint l’oceà buitendless valleys recall tremendous rivers
rain that only those of the jungles could describe
rocks and pebbles talismans of alluviumvalls infinites recorden enormes rius
una pluja que només a la selva podrien descriure
roques i còdols talismans d’al·luviócarbon dioxide snow in the red summer
me-d to dus-t to ash-es
i peek from the canyon a door left opendiòxid de carboni neu en l’estiu vermell
del fa-ng a la pol-s i a les cend-res
espio des del congost i veig una porta oberta2. Count Down
Compte enrere
TEN (THOUSAND YEARS) AND COUNTING
Nine
Eight
Seven
Six
IGNITION SEQUENCE START
Five
Four
Three
Two
One
LiFtoFF....................DEU (MIL ANYS) I COMPTANT
nou
vuit
set
sis
INICI DE LA SEQÜÈNCIA D’IGNICIÓ
cinc
quatre
tres
dos
un
enlairament....................We hold the fire All You Can Eat Universal prosperity post-scarcity Freedom Svoboda Walking through the desert plains Homeland: East African Rift Starngers-Always Oburoni/Mzungu Nation of Immigrants Buy It Because It’s A Better Car Too long checkout line El Pueblo Unido Refugees Welcome Charity Begins At Home Det Verkar Alltid Omöjligt Tills Det Är Gjort And we burn we burn while we can we burn
Mantenim el foc Bufet Lliure Prosperitat Universal Llibertat postescassetat Svoboda Caminant per les planúries del desert Pàtria: Rift d’Àfrica Oriental Sempre-Forasters Oburoni/Mzungu Nació d’immigrants Compra’l Perquè És Un Cotxe Millor Massa llarga la cua de caixa El Pueblo Unido Benvinguts refugiats La Caritat Comença A Casa Det Verkar Alltid Omöjligt Tills Det Är Gjort I cremem cremem mentre podem cremem
Interlude: Intercepted Radio Transmission (Solaris)
Interludi: transmissió de ràdio interceptada (Solaris)
I must tell you, we de not want to CONQUER the Cosmos.
Haig de dir que no volem CONQUERIR el Cosmos.
We want to EXPAND EARTH to the borders of the Cosmos.
Volem EXPANDIR LA TERRA fins als límits del Cosmos.
We do not know WHAT TO DO with other worlds.
No sabem QUÈ FER amb altres mons.
We do not need other worlds, we need a MIRROR.
No necessitem altres mons, necessitem un MIRALL.
3. Green House
Hivernacle1
The day we found ancient life on Mars we knew we would also find coal
That is what life becomes on the timescale of geology
Coal means engines means power means factories
We just had to thicken and warm the atmosphere to make it viableEl dia que vam trobar vida antiga a Mart vam saber que també hi trobaríem carbó
En això es converteix la vida en l’escala de temps de la geologia
Carbó significa motors, significa energia, significa fàbriques
Només vam haver d’espessir i escalfar l’atmosfera per fer-ho viableGood news was To do that
Mars needed the very same greenhouse gases that were killing us
Our waste was of use finally We shipped it all
Criminal convicts and (Third and Fourth World) -work-force sent to the (Fifth World)
Iron Cobalt Manganese We mined the good red earth and the asteroid belt
Manufactured kilotons of refrigerants Fridges Air-ConditioningLa bona notícia era que per fer-ho
Mart necessitava els mateixos gasos efecte d’hivernacle que ens estaven matant a nosaltres
Els nostres residus finalment van ser útils. Els vam enviar tots
Els convictes criminals i la mà d’obra (del Tercer i Quart Món) van ser enviats al (Cinquè Món)
Ferro, Cobalt, Manganès Vam explotar la bona terra vermella i el cinturó d’asteroides
Vam fabricar quilotones de refrigerants Neveres Aire_____________________
1 “Green House” vol dir literalment “Casa Verda”. Tanmateix, es tractaria d’un joc de paraules amb el terme “Greenhouse”, és a dir, “hivernacle”. En català es perd el joc de paraules.4. Desert People
Gent del desert
back in the red desert the hopi people sing for rain
their sacred land desecrated
artificial snow flied by / made from sewer wàter for a ski ressortAl desert vermell el poble hopi canta perquè plogui
La seva terra sagrada profanada
Neu artificial volant / feta amb aigües residuals per a una estació d’esquí<aw tal’angwmi qa YOKVA, pu’ tömö qa NUVATI>
that summer it didn’t RAIN in the winter it didn’t SNOW<aw tal’angwmi qa YOKVA, pu’ tömö qa NUVATI>
Aquell estiu no va PLOURE a l’hivern no va NEVARthis is a familiar story to the hopi people
who long ago moved from the underworld up to the spiral of the canyon
and who know that worlds are killed and rebornAquesta és una història coneguda per al poble hopi
Que fa molt de temps va passar de l’inframón a l’espiral del congost
I que sap que els mons són exterminats i reneixendesert has turned to wasteland water to poison
el desert s’ha tornat terra erma, l’aigua verí
and again the god Maasaw said to his people
i de nou el déu Maasaw va dir al seu poble
<uma son nawus qa naanahoyyani>
you will all have to migrate in different directions<uma son nawus qa naanahoyyani>
Tots haureu de migrar en diferents direccions5. Requiem
May the abyss not swallow them up
(Ne absorbeat eas tartarus)
May they not fall into darkness
(Ne cadant in obscurum)Que l’abisme no se’ls empassi
(Ne absorbeat eas tartarus)
Que no caiguin en la foscor
(Ne cadant in obscurum)A dim light in the sky
My heart in ashesUna llum tènue al cel
El meu cor en cendresNothing unlike all fallen empires before
Res diferent de tots els imperis abans caiguts
I walk in ruins A delightful name for a desert
There are not many of us left panting in the darkCamino entre runes Un nom deliciós per a un desert
No en queden gaires panteixant en la foscorBoth worlds have returned to wilderness
Two rusty mirrors face to faceEls dos mons han tornat a la irracionalitat
Dos miralls rovellats cara a caraSuch was our final revolution
And so life came back to its favorite silent invisible form
For millions and millions and billions of yearsAquesta va ser la nostra revolució final
I la vida va tornar a la seva forma invisible silenciosa favorita
Durant milions i milions i milers de milions d’anysStanding on a cold star among cold stars and being warm
What beautyEm trobo en una estrella freda entre estrelles fredes i no tinc fred
Quina bellesaTambé et pot interessar...
Palau La Casa dels Cants
Diumenge, 28.11.21 – 17.30 h
Sala de ConcertsCançons de festa i comiat
Coral Cantiga
(Josep Prats, director; Eva Martínez, assistent de direcció; Marta Cordomí, preparació vocal)
Enric Casasses, Pepa López i Ignasi Tomàs, recitants
Marta Cordomí, mezzosoprano
Barbara Kusa, soprano
Jordi Ricart, baríton
Feliu Gasull, guitarra
Francesc Puig, clarinet
Albert Guinovart, Josep Surinyac, Víctor Valls, pianistes
Josep Prats, Eva Martínez i Montse Meneses, directorsObres de Janequin, Oltra, Isaac, Gasull, Leite, Estellés, Montsalvatge, Des Prés, Domènech, Morera, Dols,
Toldrà, Mompou, Guinovart, Casasses, Schubert, Brahms i HindemithPreu: 20 €