• Cor de Cambra del Palau & Guinand
    –Músiques sud-americanes, de Piazzolla a Grau

    La Casa dels Cants

    Dissabte, 10 de juny de 2023 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
    Maria Mauri, piano
    Leo Aldrey, percussió
    Maria Guinand, directora 


    LA CANÇÓ DE BRESSOL

    Alberto Grau (Veneçuela, 1937)
    La flor de la miel
    Guillermina Gallardo i Marta Cordomí, mezzos

    EL MADRIGAL I LA CANÇÓ DE BRESSOL

    Juan Bautista Plaza (Veneçuela, 1898-1965)
    Sendas de la tarde

    Eduardo Plaza (Veneçuela, 1911-1980)
    Nocturno

    Luis Antonio Escobar (Colòmbia 1925-1933)
    Cántica núm. 8

    LA MÚSICA SACRA

    Heitor Villa-Lobos (Brasil, 1887-1959)
    Misa São Sebastião
    Anaïs Oliveras, soprano

    Sanctus
    Benedictus
    Agnus Dei

    Ernani Aguiar (Brasil, 1950)
    Alleluia

    César A. Carrillo (Veneçuela, 1952)
    Ave Maria

    Antonio Russo (Argentina, 1934)
    Venite exultemus Domino

    EL LLENGUATGE CONTEMPORANI. LA CRETIVITAT

    Guido López Gavilán (Cuba, 1944)
    Paisaje
    Anna Campmany, soprano

    Alberto Grau
    Como tú

    SAMBA, SERENATA, CANÇÓ, SON I TANGO

    Eduardo Lakschewitz (Brasil, 1965)
    Cana-fita

    Otilio Galíndez (Veneçuela, 1935-2009)
    Caramba
    Versió coral d’Alberto Grau
    Belén Barnaus, soprano

    Ariel Ramírez (Argentina, 1921-2010)
    Alfonsina y el mar
    Arranjament de Vivian Tabbush (Argentina, 1937-2017)

    Astor Piazzolla (1921-1992)
    La muerte del ángel
    Arranjament de Liliana Cangiano (Argentina 1951-1997) i Alberto Grau
    Belén Barnaus, soprano
    Assumpta Cumí, mezzosoprano

    Miguel Matamoros (Cuba, 1894-1971)
    Son de la loma
    Arranjament d’Alberto Grau

    Concert de 60 minuts sense pausa 
    La durada del concert és aproximada
    #coral

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)

  • Comentari

    Músiques d’anada i tornada

    Els vincles entre la música del Vell Continent i el Nou Món s’han produït en constant flux d’anada i tornada. Així, si els vaixells de la Península van arribar primerament a Amèrica, amb ells també ho van fer músics, partitures i instruments. I temps després nosaltres en vam rebre les havaneres que hem fet tan nostres. Així va començar aquest viatge d’anada i tornada que continua en bucle fins als nostres dies.

    El concert està construït amb una estructura de cinc parts que ens permet anar descobrint totes aquestes relacions culturals entre els dos mons. La primera secció està protagonitzada per una cançó de bressol amb música d’Alberto Grau. Una obra que forma part d’aquestes cançons que s’han transmès de generació en generació a través de la tradició oral. Escrita per un compositor que va néixer a Catalunya i que amb pocs anys va emigrar amb la seva família a Veneçuela. A la segona secció es presenten tres noves obres sota el paraigua del madrigal i la cançó coral.  

    Arribats a aquest punt del concert, la música sacra pren protagonisme amb quatre obres. Cadascuna de les peces il·lustra la temàtica religiosa amb uns colors diferents. La Missa São Sebastião del reconegut Heitor Villa-Lobos és l’exemple que contrasta amb la resta. L’obra respon al model de missa polifònica del Renaixement. El compositor va decidir escriure-la després d’escoltar per primer cop la Missa del papa Marcello de Palestrina.

    A la quarta secció del concert, el llenguatge contemporani i la creativitat són presents amb dues obres. Fins i tot hi ha moments que la veu és tractada com un instrument de percussió.

    El concert finalitza desdibuixant les fronteres entre l’anomenada música clàssica i la música tradicional. La cançó Alfonsina y el mar és una mostra de com els propis músics modifiquen també l’obra amb les seves interpretacions. Des del contratenor de música antiga Philippe Jaroussky fins a Sílvia Pérez Cruz o la mateixa Rosalía han deixat constància de versions personals amb diferències que les fan enriquidores.

    En definitiva, un concert per gaudir d’un menú de degustació on tastar una gran diversitat de músiques de la Sud-amèrica dels segles XX i XXI.

    María José Anglés, musicòloga

  • 20231105 Anunci Palau 100 DESKTOP
  • Biografies

    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri, piano

    © Fabián Suspensivo

    Estudia piano i direcció a l’Escola Superior de Música. Cursa un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. També es forma com a cantant fent classes particulars i cursos.

    Com a pianista, s’ha especialitzat en el repertori vocal i coral. Ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com Josep-Ramon Olivé, Lluís Vilamajó o Enric Martinez-Castignani; ha treballat com a repertorista en diverses ocasions al Conservatori Superior del Liceu; i ha acompanyat a nombroses corals del territori català, col·laborant amb directors de renom: Cor Madrigal (dir. Pere Lluís Biosca), Cor Jove Nacional de Catalunya (dir. Lluís Vilamajó, Mireia Barrera, Cathrine Simonepietri), Orfeó Català i Cor de Noies de l’Orfeò Català (dir. Pablo Larraz, Montse Menesses, Buia Reixach) i Cor Bruckner Barcelona (dir. Júlia Sesé), entre d’altres.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista amb la de directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA.

    Exerceix de cantant de manera autònoma, col·laborant regularment amb formacions de música antiga i contemporània.

  • Leo Aldrey, percussió

    Leo Aldrey

    Nascut a Veneçuela, està establert a Barcelona des del 2008. Actualment enfoca la seva activitat en la composició, així com la producció i mescla de discos. Els seus processos i mètodes es nodreixen de l’interès per l’art, l’expressió i el món audiovisual. En la seva trajectòria, ha dissenyat sistemes interactius, instal·lacions sonores i soundtracks per a una àmplia varietat de mitjans, incloent-hi documentals, pel·lícules, publicitat, performaces, videomapatges, aplicacions informàtiques, dansa i teatre.

    Després de graduar-se com a enginyer electrònic a la Universidad Simón Bolívar de Veneçuela, progressivament va decidir d’encaminar-se per la seva passió des de la infància: la música i el so. Estudià un Màster de Tecnologia de la Música i So a la UPF, i va dissenyar un sistema interactiu multiusuari que empra models d’harmonia tonal per corregir senyals de diversos sensors. En sentir la necessitat de connectar amb la música d’una manera més immediata, estudià producció de música electrònica i el diploma d’enginyeria de so (SAE Institute). Alhora, completà els seus estudis de música a l’Escola de Jazz del Taller de Músics.

    Després de participar a la Red Bull Music Academy de Nova York el 2013, va tornar a Barcelona per establir el seu propi estudi de música i va muntar Cacri Estudios, un espai de coworking dedicat a diverses formes d’art.

    Actualment forma part de l’equip de la prestigiosa editorial Warner Chappel, on treballa com a compositor, productor i enginyer de mescles per a diversos artistes. Un dels seus projectes més destacats ha estat el treball amb Salvador Sobral, guanyador d’Eurovisió 2017, el darrer àlbum del qual, produït i mesclat per Aldrey, va ser nominat als premis Grammy Llatins. A més, Leo Aldrey lidera la banda Noko Woi, i ha col·laborat amb artistes com ara Xoel López, Jorge Drexler, Silvana Estrada, Luisa Sobral, Marta Garrett, Julian Cubillos i Yei, entre d’altres.

    Les seves produccions musicals es caracteritzen perquè combinen de manera magistral sons acústics i instruments electrònics, tot fusionant elements del jazz, la música tradicional, el rock, la cançó d’autor, l’electrònica i la música popular llatina.

  • María Guinand, directora

    María Guinand

    Natural de Caracas, és directora coral, professora universitària, pedagoga i líder de projectes corals. Es va formar sota el mestratge d’Alberto Grau. Va fer els estudis musicals universitaris a Veneçuela i Anglaterra, on va aconseguir tant la llicenciatura com un màster. Ha estat alumna de H. Rilling, L. Agustoni i J. B. Goeschel.

    Ha rebut els premis Kulturpreis (1998), Robert Edler Preis für Chormusik (2000) i el Premi Helmuth Rilling (2009). Amb la Cantoría Alberto Grau va guanyar sis premis als concursos de Neuchatel i Arezzo (1989) i amb l’Orfeón Universitario Simón Bolívar tres medalles d’or a les Olimpíades Corals de Linz (2000). Dirigeix la Schola Cantorum de Veneçuela i la Coral Fundación Empresas Polar. Va col·laborar amb El Sistema entre els anys 1980 i 2009 com a directora associada de muntatges simfonicocorals.

    Va estrenar la Passió segons sant Marc d’Oswaldo Golijov, que va ser enregistrada i va ser nominada a dos premis Grammy (2002 i 2010). Amb un nou enregistrament per a Deutsche Grammophon va guanyar l’Echo Prize 2011 a Alemanya. El 2006 va preparar la Schola per a l’estrena d’A flowering tree de John Adams al festival New Crowned Hope de Viena. Darrerament ha dirigit concerts al Barbican Centre de Londres, Teatro Colón de Buenos Aires, Koninklijk Theater Carré d’Amsterdam i Disney Hall de Los Angeles, entre altres teatres importants i l’estrena a Berlín, Stuttgart i Caracas de l’obra Aqua de Gonzalo i Alberto Grau (2012-13).

    És convidada habitual com a directora i mestra en programes corals i classes magistrals de direcció coral als Estats Units, el Canadà, Llatinoamèrica, Europa i a l’Àsia. Igualment és convidada per formar part de jurats internacionals. Ha dirigit el Cor de la Ràdio Belga, Cor Mundial de Joves, Gächinger Kantorei, Pro Coro Canadà, Cor del Festivalensemble de Stuttgart, Houston Chamber Choir, Cor Nacional de Joves del Japó, Coro Nacional de España, Coro de RTVE i Coro da OSESP, entre molts d’altres. És editora de música coral llatinoamericana per a les editorials Earthsongs (EUA) i CArus-Verlag (Alemanya). El 2016 va dirigir el Honor Choir a la conferència de l’American Coral Directors Association a Pasadena (Califòrnia), el Cor Simfònic de l’Orquestra do Estado de São Paulo en el concert d’homenatge pel centenari d’Alberto Ginastera, i dictarà classes magistrals a la Universitat de Graz (Àustria) i a la Universitat de Corfu (Grècia), entre d’altres.

    Actualment és la directora artística de la Fundación Schola Cantorum de Veneçuela i de la Coral de la Fundación Empresas Polar. Va ser directora fins al 2017 del programa Voces Latinas a Coro del projecte Acción Social por la Música, patrocinat per la Corporación Andina de Fomento, i fins al 2018 va ser professora associada de la Universidad Simón Bolívar al Màster de Direcció Coral a Caracas. També ha estat presidenta, vicepresidenta i assessora per Llatinoamèrica de la Federació Internacional per a la Música Coral i membre del Consell Internacional de la Música de la UNESCO.

  • Textos

    Alberto Grau (Venezuela, 1937)
    La flor de la miel
    Text de Manuel F. Rugeles (Veneçuela, 1903-1959)

    Duerme niño,
    duerme que habrás de sonar
    con cuentos de rosa y albes de cristal

    Duerme niño,
    duerme que vas a tener
    en un caramelo la flor de la miel

    Duerme niño,
    duerme que mañana el sol
    ha de encender mores y hojitas de olor

    Juan Bautista Plaza (Veneçuela, 1898-1965)
    Sendas de la tarde
    Text de Fernando Paz Castillo (1893-1981)

    ¡Sendas de la tarde!
    Sendas de oro en rosa bajo el sol postrero,
    cansados caminos del azul distante
    en que envuelve el aire la cumbre del cerro.

    ¡Sendas de la tarde!
    Fulgor impreciso sobre el terciopelo
    hondo de las simas, y en las cañadas
    fulgor de misterio.

    ¡Sendas de la tarde!
    Tan irrealizadas bajo el sol postrero.

    Eduardo Plaza (Veneçuela, 1911-1980)
    Nocturno
    Text del propi autor

    Silencio: los lirios están dando su fragancia
    y la noche su canción de hierba y de rocío.
    Silencio; corazón, y escucha: la luna lenta,
    el río y las mirada hondas, y este sueño mío.

    Luis Antonio Escobar (Colòmbia, 1925-1933)   
    Cántica núm. 8
    Text del propi autor

    El de sobrerito ‘e jipa no sirve pa’ enamorar...
    Y el de sombrerito ‘e jieltro,
    y ese sí a medio mirar.

    He de dar y he de dar hasta que de a la porjía,
    hasta que le haga chispiar su jeta contra la mía.

    Heitor Villa-Lobos (Brasil, 1887-1959)
    Missa São Sebastião

    Sanctus, Sanctus, Sanctus,
    Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Osanna in excelsis.

    Sant, Sant, Sant és el Senyor;
    Déu de les forces celestials.
    Plens estan el cel i la terra de la vostra glòria.
    Hosanna a dalt del cel.

    Benedictus qui venit in nomine Domini
    Osanna in excelsis.

    Beneït qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a dalt del cel.

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Agnus Dei.
    Dona nobis pacem.

    Anyell de Déu,
    que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Anyell de Déu, 
    doneu-nos la pau.

    Ernani Aguiar (Brasil, 1950)
    Alleluia

    Al·leluia, al·leluia
    Eo, eo, eo.

    César A. Carrillo (Veneçuela, 1952)
    Ave Maria

    Ave Maria, gratia plena,
    Dominus tecum.
    Benedicta tu in mulieribus,
    et benedictus fructus ventris tui, Iesus.
    Sancta Maria, Mater Dei,
    ora pro nobis peccatoribus,
    nunc et in hora mortis nostrae.
    Amen.

    Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
    el Senyor és amb vós,
    beneïda sou vós entre totes les dones
    i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.
    Santa Maria, Mare de Déu,
    pregueu per nosaltres pecadors,
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Amén.

    Antonio Russo (Argentina, 1934)
    Venite exultemus Domino
    Salm 95

    Venite, exsultemus Domino;
    jubilemus Deo salutari nostro;
    praeoccupemus faciem ejus in confessione,
    et in psalmis jubilemus ei:
    Venite, adoremus, et procidamus,
    et ploremus ante Deum.

    Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
    aclamem la roca que ens salva;
    presentem-nos davant seu a lloar-lo,
    aclamem-lo amb els nostres cants.
    Entreu, prosternem-nos i adorem-lo,
    agenollem-nos davant el Senyor

    Guido López Gavilán (Cuba, 1944)
    Paisaje
    Text de Felipe González Concepción (1925)

    La luna es una piñata
    repartida para todos
    que entre montañas y lodos
    vierte sus luces de plata
    y el río es una corbata
    entre la palma y el llano
    y el campesino cubano
    lleva en su hermoso atavío
    toda el alma del bohío
    hecho de palmas y guano.

    La luna es una piñata
    repartida para todos.

    Alberto Grau
    Como tú
    Fragmento del poema “A Margarita Debayle” de Rubén Darío (1867-1916)

    Te voy a contar un cuento
    este era un rey que tenia
    un palacio de diamantes,
    una tienda hecha de día,
    y un rebaño de elefantes.

    Un kiosco de malaquita,
    un gran manto de tisú,
    y una gentil princeseta
    tan bonita como tú.

    Eduardo Lakschewitz (Brasil, 1965) – versió coral
    Cana-fita
    Cançó popular, text anònim

    Eu aprantei cana
    na resta do só.
    Pra nascê mió:
    nasceu a cana-fita.

    Vaig plantar canya de sucre 
    a la posta de sol.
    Per néixer millor:
    nasqué la canya fita*

    A usina apita,
    cana nas istêra.
    Assuca de primêra
    tem a cô bonita.

    El molí de sucre xiula,
    canya sobre cintes.
    Sucre de primera
    té un color preciós.

    *varietat de canya de sucre més resistent a les plagues

    Otilio Galíndez (Veneçuela, 1935-2009)
    Caramba
    Versió coral d’Alberto Grau
    Text del propi autor

    Caramba, mi amor, caramba,
    lo bello que hubiera sido
    si tanto como te quise
    así me hubieras querido.

    Caramba, mi amor, caramba,
    pasar este invierno triste
    mirando caer la lluvia
    que tantas cosas me dice.

    Caramba, mi amor, caramba.

    Caramba, mi amor, caramba,
    las cosas que nos perdimos,
    los chismes que solo escucho
    entre las piedras del río.

    Caramba, mi amor, caramba,
    el viento con las espigas,
    aroma de caña fresca
    y amargos de mandarina.

    Ariel Ramírez (Argentina, 1921-2010)
    Alfonsina y el mar
    Arranjament de Vivian Tabbush (Argentina, 1937-2017)
    Text de Félix Luna (1925-2009)

    Por la blanda arena que lame el mar
    su pequeña huella no vuelve más
    Un sendero solo de pena y silencio llegó
    hasta el agua profunda
    Un sendero solo de penas mudas llegó
    hasta la espuma

    Sabe Dios qué angustia te acompañó
    qué dolores viejos calló tu voz
    para recostarte arrullada
    en el canto de las caracolas marinas
    La canción que canta en el fondo oscuro del mar
    la caracola

    Te vas, Alfonsina, con tu soledad
    ¿qué poemas nuevos fuiste a buscar?
    Una voz antigua de viento y de sal
    te requiebra el alma y la está llevando
    y te vas hacia allá, como en sueños
    dormida, Alfonsina, vestida de mar

    Cinco sirenitas te llevarán
    por caminos de algas y de coral
    y fosforescentes caballos marinos harán
    una ronda a tu lado
    y los habitantes del agua van a jugar
    pronto a tu lado

    Bájame la lámpara un poco más
    déjame que duerma, nodriza, en paz
    y si llama él, no le digas que estoy
    dile que Alfonsina no vuelve
    Y si llama él, no le digas nunca que estoy
    di que me he ido

    Te vas, Alfonsina, con tu soledad
    ¿qué poemas nuevos fuiste a buscar?
    Una voz antigua de viento y de sal
    te requiebra el alma y la está llevando
    y te vas hacia allá como en sueños
    dormida, Alfonsina, vestida de mar.

    Astor Piazzolla (Argentina, 1921-1992)
    La muerte del ángel
    Arranjament d’Alberto Grau
    Sense text

    Miguel Matamoros (Cuba 1894-1971)
    Son de la loma
    Arranjament d’Alberto Grau
    Text del propi autor

    Mamá yo quiero saber
    de dónde son los cantantes
    los encuentro muy galantes
    y los quiero conocer
    con sus trovas fascinantes
    que me las quiero aprender.

    De dónde serán
    serán de La Habana
    serán de Santiago
    tierra soberana
    son de la loma
    y cantan en el llano
    ya verás, lo verás.

    Mamá ellos son de la loma
    mamá ellos cantan en el llano.
    De dónde son, mamá
    mamá ellos son de la loma
    mamá ellos cantan en el llano
    mamá ellos son de la loma.

    De dónde seran
    serán de La Habana
    serán de Santiago
    tierra soberana
    son de la loma
    y cantan en el llano
    ya verás, lo verás.

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 18.06.23 – 17:30 h
    Sala de Concerts

    Concert participatiu – Dia de l’Antic Cantaire

    Cantaires de l’Orfeó Català, Cor Jove, Cor de Noies
    Participants individuals
    Elionor Martínez, soprano
    Josep-Ramon Olivé, baríton
    Juan de la Rubia, orgue
    Pablo Larraz, director

    G. Fauré:
    Messe de Requiem
    Madrigal
    Cantique de Jean Racine

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex