• Cor Bruckner Barcelona & Sesé
    —Concert del 20è aniversari

    La Casa dels Cants

    Dijous, 11 de maig de 2023 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cor Bruckner Barcelona
    Maria Mauri, piano 
    Júlia Sesé, directora


    I

    Frank Martin (1890 - 1974)
    Missa a doble cor “a cappella”

    Kyrie
    Gloria
    Credo
    Sanctus
    Agnus Dei

     

    II

    Eric Whitacre (1970)
    Leonardo Dreams of his Flying Machine

    Morten Lauridsen (1943)
    Mid-winter songs: Lament for Pasiphae

    Lili Boulanger (1893 - 1918)
    Renouveau  
    Solistes: María Rouillé, soprano. Berta Armengol, mezzosoprano, Robert Bailey, baríton.      

    Andreu Diport (1998)
    Poema de tot l’any

    Manuel Oltra (1922 - 2015)
    Amor mariner

    Anton Bruckner (1824 - 1896)
    Locus iste

    Durada aproximada del concert: Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 32 minuts.

    #coral #celebracions #patrimonicatalà #novacreació

  • Poema

    carrer major

    en desmuntar la fira,
    al poble hi van quedar les cases
    i la línia de l’horitzó.
    van anar a dormir.
    a partir de llavors
    s’entretindrien
    deixant passar el vent
    tot a través de les cases
    i dels cossos: escrivint

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)

  • Comentari

    Tot i que fou composta entre els anys 1922 i 1926, la Missa per a doble cor ‘a cappella’ de Frank Martin no fou estrenada fins al 1963. “La Missa era un assumpte entre Déu i jo”, explicava el mateix autor. L’obra viu en equilibri entre la tradició antiga i els llenguatges cromàtics del segle XX, tal com podem copsar en la qualitat de les línies melòdiques i en la juxtaposició d’aquestes amb una escriptura harmònica rica i d’una bellesa extraordinària.

    Leonardo dreams of his flying machine parteix d’un text de Charles Anthony Silvestri que imagina el turment de Leonardo da Vinci. La partitura d’Eric Whitacre representa com sonaria aquest turment mitjançant una gran varietat de textures i de colors harmònics. Les línies melòdiques ens remeten novament a l’antiguitat i ens permeten tocar amb la punta dels dits idees del text com ara somni, sol, aire i vol.

    Quan Morten Lauridsen va iniciar la composició del cicle Mid-Winter Songs se sentia fascinat per la poesia i la biografia de Robert Graves, del qual va triar cinc poemes que incorporen imatges de l’hivern i que ressegueixen la travessia emocional de l’autor des del rebuig fins a l’enamorament. La primera cançó del cicle, Lament for Pasiphaë, ressona amb l’angoixa i el dolor del rebuig: un crit desesperat implora al sol ponent que mantingui la seva brillantor una mica més.

    Criada en una família de músics, Lili Boulanger va destacar de seguida pels dots com a intèrpret i compositora que la van dur a ser la primera dona a guanyar el prestigiós Premi de Roma. Renouveau és un cant al naixement i a la vida en el qual la primavera mostra la seva exuberància vital. L’escriptura de Boulanger acompanya el text amb una harmonia relaxada i una textura lluminosa, elements que es tensen en la secció central d’aroma impressionista.

    Andreu Diport és un integrant de les noves generacions de compositors catalans que demanen pas. El seu Poema de tot l’any utilitza el poema homònim de Miquel Martí i Pol, del qual destaca la dicotomia entre comicitat i tragèdia. A la primera part, la música de Diport és lleugera com el text: “Aquest poema de tot l’any / és una endevinalla…”. A la segona part esdevé estàtica i reflexiva: “...i que, per més que fem el viu, / al capdavall ens guanya”.

    Amor mariner traspua l’aroma mediterrània pròpia de Manuel Oltra. El patró rítmic d’havanera que travessa la composició i el joc de respostes de les diferents veus ens transporten a les cantades populars arran de port. Els nostres sentits també s’inunden de sal i mar amb el balanceig i l’encavalcament de les línies melòdiques, com onades que cauen les unes damunt de les altres, i la lluminositat mediterrània de la seva estructura harmònica.

    Sovint la música d’Anton Bruckner mostra una mescla d’antiguitat i modernor. Aquest és el cas de Locus iste. El motet manté reminiscències de la música antiga en l’ús del text llatí, l’estructura harmònica modal i els recursos melòdics i texturals amb els quals emfatitza idees claus del text. D’altra banda, els contrastos dinàmics i l’enriquiment cromàtic de l’harmonia situen les majestuoses línies vocals gregorianes en un pla emocional pròpiament romàntic.

    Miquel Gené, musicòleg i crític musical

  • Biografies

    Cor Bruckner Barcelona

    Cor Bruckner Barcelona

    © Jesús G. Pastor

    El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari. 

    El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).

    Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.

    Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).

  • Maria Mauri, piano

    Maria Mauri, piano

    © Fabián Suspensivo

    Estudia piano i direcció a l’Escola Superior de Música. Cursa un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. També es forma com a cantant fent classes particulars i cursos.

    Com a pianista, s’ha especialitzat en el repertori vocal i coral. Ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com Josep-Ramon Olivé, Lluís Vilamajó o Enric Martinez-Castignani; ha treballat com a repertorista en diverses ocasions al Conservatori Superior del Liceu; i ha acompanyat a nombroses corals del territori català, col·laborant amb directors de renom: Cor Madrigal (dir. Pere Lluís Biosca), Cor Jove Nacional de Catalunya (dir. Lluís Vilamajó, Mireia Barrera, Cathrine Simonepietri), Orfeó Català i Cor de Noies de l’Orfeò Català (dir. Pablo Larraz, Montse Menesses, Buia Reixach) i Cor Bruckner Barcelona (dir. Júlia Sesé), entre d’altres.

    Actualment combina la seva activitat professional com a pianista amb la de directora, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i és també directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA.

    Exerceix de cantant de manera autònoma, col·laborant regularment amb formacions de música antiga i contemporània.

  • Júlia Sesé Lara, directora

    SESÉ LARA, Júlia

    Preparadora del Cor de Cambra del Palau

    Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck.

    Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022).

    Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019.

    Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017.

  • Formació

    Cor Bruckner Barcelona

    Sopranos:
    Llucia Anglada Pé
    Míriam Aumatell Garriga
    Maria Brizzolis Traver
    Dàlia Canals Seix
    Vanessa Castillo Blanco
    Maria Cobo de Nadal
    Paula Colombero
    Macarena Cecilia Escobar Alcázar
    Laura Espriu Klüpfel
    María Mercedes González Rouillé
    Yaiza Gutiérrez Bladé
    Marta Reig Roura
    Anna Frances Wright

    Contralts:
    Berta Armengol Freixes
    Elna Bagés Cid
    Marina de la Maza Escobedo
    Helena Espada Sabrià
    Maria Esplugas Roca
    Mei Ferrer Guasch
    Neus López Caussà
    Maria Riu Piñol
    Núria Solé Mendi
    Pau Vallès Martínez

    Tenors:
    Alejandro Arce Juan
    Isaac Campos Mariné
    Josep Carreras Pons
    Joan Chaparro Bertran
    Daniel Gálvez Álvarez
    Tomàs Lledó Ponsati
    Ruben Ortiz Uroz
    Pau Tallada Crespí
    Miquel Villalba Castells

    Baixos:
    Alejandro Arribas Miranzo
    Robert Bailey Ogawa
    Gil Lladó Morales
    Ferran Mir Garcia
    Miguel Noguera Lovén
    Josep Rebled Corsellas
    Juan Carlos Segurana Mompel
    Damià Torres Latorre

  • Textos

    Frank Martin: Missa per a doble cor "a capella"

    KYRIE

    Kyrie eleison
    Christe eleison
    Kyrie eleison

    KYRIE

    Senyor, teniu pietat,
    Crist, teniu pietat,
    Senyor, teniu pietat.

    GLORIA

    Gloria in excelsis Deo
    Et in terra pax hominibus bonae voluntatis,
    Laudamus te,
    Benedicimus te,
    Adoramus te,
    Glorificamus te.
    Gratias agimus tibi
    Propter magnam gloriam tuam.
    Domine Deus, Rex coelestis,
    Deus Pater omnipotens.
    Domine Fili unigenite Jesu Christe
    Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Qui tollis peccata mundi,
    suscipe deprecationem nostram;
    Qui sedes ad dexteram Patris,
    miserere nobis;
    Quoniam tu solus sanctus,
    tu solus Dominus
    tu solus Altissimus Jesu Christe,
    Cum Sancto spiritu in gloria Dei Patris
    Amen

    GLORIA

    Glòria a Déu a dalt del cel
    i a la terra pau als homes de bona voluntat.
    Us lloem,
    us beneïm,
    us adorem,
    us glorifiquem.
    Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent,
    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
    vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres;
    vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica,
    vós que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Perquè vós sou l’únic Sant,
    vós l’únic Senyor,
    vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
    amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    CREDO

    Credo in unum Deum
    Patrem omnipotentem facturem coeli et terrae,
    visibilium omnium et invisibilium
    Et in unum Dominum
    Jesum Christum Filium Dei unigenitum.
    Et ex Patre natum ante omnia saecula
    Deum de Deo, lumen de lumine,
    Deum verum de Deo vero
    Genitum, non factum, consubstantialem Patri,
    per quem omnia facta sunt.
    Qui propter nos homines,
    et propter nostra salutem descendit decoelis.
    Et incarnatus est de Spiritu Sancto et Maria Virgine
    Et homo factus est.

    CREDO

    Crec en un sol Déu,
    Pare totpoderós,
    creador del cel i de la terra,
    de totes les coses visibles i invisibles.
    I en un sol Senyor, Jesucrist,
    Fill Unigènit de Déu,
    nascut del Pare abans de tots els segles.
    Déu de Déu, Llum de Llum,
    Déu veritable de Déu veritable,
    engendrat, no pas creat,
    de la mateixa naturalesa del Pare;
    per ell tota cosa fou creada.
    El qual per nosaltres, els homes,
    i per la nostra salvació davallà del cel.
    I, per obra de I’Esperit Sant,
    s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.

    Crucifixus etiam pro nobis:
    sub Pontio Pilato passus,
    et sepultus est.
    Et resurexit tertia die,
    secundum Scripturas.
    Et ascendit in coelum:
    sedet ad  dexteram Patris.
    Et iterum venturus est cum gloria,
    judicare vivos et mortuos:
    cujus regni non erit finis.
    Et in Spiritum Sanctum,
    Dominum et vivificantem:
    Qui ex Patre filio que procedit,
    Qui cum Patre et Filio
    simul adoratur et conglorificatur:
    Qui locutus est per Prophetas.
    Et unam Sanctam catholicam
    et apostolicam Eccleisam.
    Confiteor unum baptisma
    in remissionem peccatorum
    Et expecto resurrectionem mortuorum.
    Et vitam venturi saeculi.
    Amen.

    Crucificat després per nosaltres
    sota el poder de Ponç Pilat;
    patí i fou sepultat.
    I ressuscità el tercer dia,
    d’acord amb les Escriptures,
    i se’n pujà al cel;
    seu a la dreta del Pare.
    I tornarà gloriós
    a judicar els vius i els morts,
    i el seu regnat no tindrà fi.
    Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
    que procedeix del Pare i del Fill.
    I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
    que parlà per boca dels profetes.
    I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.
    Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
    I espero la resurrecció dels morts,
    i la vida del món venidor.
    Amen

    SANCTUS

    Sanctus, Sanctus, Sanctus
    Dominus Deus Sabaoth.
    Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
    Hosanna in excelsis.
    Benedictus qui venit in nomine Domini.
    Hosanna in excelsis.

    SANCTUS

    Sant, sant, sant és el Senyor,
    Déu dels exèrcits.
    El cel i la terra són plens de la seva glòria.
    Hosanna a les altures.
    Beneït el qui ve en nom del Senyor.
    Hosanna a les altures.

    AGNUS DEI

    Agnus Dei,
    qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.
    Dona nobis pacem.

    AGNUS DEI

    Anyell de Déu,
    que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.
    Doneu-nos la pau


    Erik Whitacre: Leonardo Dreams of His Flying Machine

    Llibret breu de Charles Anthony Silvestri (1965) Fragments en italià extrets dels llibres de notes de Leonardo Da Vinci.

    Leonardo dreams of his flying machine.
    Tormented by visions of Flight and falling,
    more wondrous and terrible each than the last,
    Master Leonardo imagines an engine
    To carry man up into the sun

    And he’s dreaming the heavens call him,
    softly whispering their siren-song:
    “Leonardo, Leonardi, vieni a volare”

    L’uomo colle sue congieniate e grandi ale
    facciendo forza contro alla resistente aria.

    As the candles burn low he paces and writes,
    releasing purchased pigeons one by one
    into the golden tuscan sunrise...

    And as he dreams, again the callin,
    The very air itself gives Voice:
    “Leonardo, Leonardo, vieni a volare”

    Vicina all’elemento del fuoco...
    Scratching quill on crumpled paper
    (Rete, canna, filo, carta)
    Images of wing and frame and fabric fastened tightly.

    As the midnight matchtower tolls,
    over rooftop, street and dome,
    the triumph of a human being ascendint
    in the dreaming of a mortal man.

    Leonardo steels himself,
    takes one last breath, and leaps...
    “Leonardo, Leonardo, vieni a volare!
    Leonardo, sognare!”

    Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
    Turmentat per visions de vol i caiguda,
    Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
    El mestre Leonardo imagina un motor
    Per portar l’home amunt fins el sol.

    I ell somnia que els cels el criden,
    xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
    “Leonardo, Leonardo, vine a volar”

    L’home amb les seves ales grans i congeniades
    Fent força contra la resistència de l’aire

    Tant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
    Alliberant d’un en un els coloms comprats
    a la daurada alba de la Toscana.

    I mentre ell somnia, de nou la crida
    L’aire mateix dona veu:
    Leonard, Leonardo, vine a volar

    Proper a l’element del foc
    Gratant ploma sobre paper arrugat
    (Xarxa, canya, fil, paper)
    Imatges d’ala i marc  i teixit subjectats fort

    Mentre la torre de llumins sona a mitjanit
    Sobre les teulades, carrers i cúpules
    El triomf de l’home essent ascendent
    En els somnis de l’home mortal

    Leonardo fa el cor fort
    pren un darrer alè, i salta
    Leonardo, Leonardo, vine a volar!
    Leonardo, somniar!


    Morten Lauridsen: Lament for Parsiphae

    Sobre poemes de Robert Graves (1895 - 1995)

    Dying sun , shine warm a little longer!
    My eye, dazzled wiht tears, shall dazzle yours,
    Conjuring you to shine and not to move.
    You, sun, and I all afternoon have laboured
    beneath a dewless and oppressive cloud-
    a fleece now gilded with our common grief
    that this must be a night without a moon.
    Dying sun, shine warm a little longer!

    Faithless she was not: she was very woman,
    smiling with dire impartiality,
    sovereing, with heart unmatched, adored of men,
    until Spring’s cuckoo with bedraggled plumes
    tempted her pity and her truth betrayed.
    Then she who shone for all resigned her being,
    and this must be a night without a moon.
    Dying sun, shine warm a little longer!

    Sol morint, brilla càlid una mica més!
    El meu ull, enlluernat de llàgrimes, enlluernarà el teu,
    Conjurant-te a brillar i a no moure't.
    Tu, sol i jo hem treballat tota la tarda
    sota un núvol sense rosada i opressor-
    un velló ara daurat amb el nostre dolor comú
    que aquesta deu ser una nit sense lluna.
    Sol morint, brilla càlid una mica més!

    No era infidel: era molt dona,
    somrient amb una imparcialitat terrible,
    sobirana, amb un cor inigualable, adorada pels homes,
    fins que el cucut de la primavera amb plomalls
    enganxats
    va temptar la seva pietat i la seva veritat va trair.
    Aleshores ella que brillava per a tots va resignar la
    seva existència,
    i aquesta deu ser una nit sense lluna.
    Sol morint, brilla càlid una mica més!


    Lili Boulanger: Renouveau

    Poema d'Armand Silvestre (1837 - 1901)

    Mesdames et Messieurs, c’est moi: moi le Printemps!
    Moi le Printemps, dont le sourire clair Ah!
    Charme les plus moroses.
    Qui mets des rayons d’or dans les lys éclatants
    Moi le Printemps, dont le sourire clair charme les plus moroses.
    Et chache des baisers sous les lèvres des roses.

    Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps!
    J’arrive de l’azur et ne suis pas farouche,
    Eveillant sur mes pas les sons et les couleurs
    Je revêts de veauté tout ce que ma main touche
    Et ma bouche s’empourpre au calice des fleurs.
    Je reviens de l’azur et ne suis pas farouche,

    Je peuple les jardins et je tisse les nids,
    J’aprends des airs nouveaux aux pinsons comme aux merles
    Et dans les ruisseaux bleus qu’Octobre avait ternis,
    J’égrène des colliers de saphirs et de perles.

    Je peuple des jardins et je tisse les nids.
    J’ouvre les coeurs sur terre et dans le ciel, les ailes
    Au velurs des iris, sur le bord des étangs,
    Je promène le sol des vertes de moiselles

    Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps
    Moi le Printemps, dont le sourire clair
    Charme les plus moroses. Ah!
    Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
    Moi le Printemps, dont le sourire clari charme les plus moroses.
    Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
    Et caiche des baisers sous les lèvres des roses. Ah!
    Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps! Ah!

    Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
    Jo la Primavera, amb el somriure clar, ah!
    Que encisa els més adustos.
    Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
    Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.
    I amaga besades sota els llavis de les roses.

    Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
    Vinc de cel i no soc esquerpa,
    Despertant al meu pas sons i colors.
    Revesteixo de bellesa tot allò que la meva ma toca
    i la meva boca s’enrogeix amb el calze de les flors
    Vinc de cel i no soc esquerpa,

    Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
    Ensenyo noves cançons als pinsans i a les merles
    I en els blaus rierols que l'octubre embrutà
    Desgrano collarets de safirs i perles.

    Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
    Obro els cors a la terra i en el cel, les ales
    De vellut dels iris, a la vora dels estanys,
    guio el vol de les florents donzelles

    Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
    Jo la Primavera, amb el somriure clar,
    Que encisa els més adustos, ah!
    Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
    Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.

    Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
    I amaga besades sota els llavis de les roses. Ah!
    Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera! Ah!


    Andreu Diport: Poema de tot l’any

    Poema de Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)

    Aquest poema de tot l’any és una endevinalla,
    ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s’ho calla.
    És d’aquest any? De l’any passat? De l’any vinent tal volta?
    És d’un any digne assenyalat? o d’un any poca solta?

    Potser no cal saber-ne res, o no saber-ne massa,
    i vigilar on cau el pes quan fem alguna passa,
    perquè del temps, el que se’n sap és que no té mesura
    i que jugar-hi és com jugar amb una criatura que,
    tant si plora com si riu, segur que no ens enganya
    i que, per més que fem el viu, al capdavall ens guanya,

    Aquest poema de tot l’any és un poema lliure,
    si ens el prenem amb prou afany ens pot ajudar a
    viure.


    Manuel Oltra: Amor mariner

    Poema de Pere Quart (1899 - 1986)

    Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor, oh
    A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
    El mariner a llevant, la donzella a ponent
    i entremig la mar gran mirall de firmament.

    Cantava enfervorida la veu del mariner
    En tràngol o bonança el mar travessaré
    La plana que camina! el blau desert vivent
    Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!

    Oh proa de turera, segueix el rumb del cor
    i mena’m a la riba on trobaré la sort!
    I com que la donzella tant ha resat al mar
    Un dia veu les veles del seu desig tibant
    a l’horitzó s’abraça un blau amb l’altre blau.

    Al pont de la coleta vegeu el capità
    a l’horitzó com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
    pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
    El mariner a llevant, la donzella a ponent
    i entremig la mar gran amb l’empenta del vent
    i la glòria del sol triomfant!

    Davant l’aigua infinita la donzella exultava de
    gaubança i fervor!
    A la platja petita el mariner complia els somni d’amor.


    Anton Bruckner: Locus iste

    Gradual de la missa

    Locus iste a Deo factus est
    inestimabile sacramentum,
    irreprehensibilis est.

    Aquest lloc va ser creat per Deu
    un sagrament de valor incalculable
    lliure de defecte (ell és irreprotxable)

  • També et pot interessar...

    La Casa dels Cants
    Diumenge, 21.05.23 - 12 h
    Sala de Concerts

    Romanticisme alemany i contemporaneïtat catalana

    Juan de la Rubia, orgue
    Jordi Armegol, piano
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
    Cor de Noies de l'Orfeó Català

    Xavier Puig i Buia Reixach i Feixes, directors

    J. BRAHMS: Geistliches Lied, op 30
    F. MENDELSSOHN: Drei geistliches lieder, op 96
    J. RHEINBERGER: Dextera Domini
    J. RHEINBERGER: Abandlied
    E. GRANADOS: El cant de les estrelles
    B. VIVANCOS: Le cris des bergers
    P. REQUESENS: Dansa i cançó
    P. CASALS: Nigra sum
    C. PRAT: Jubilate Deo
    J. OLLÉ: Ave virgo santíssima
    J. VILA I CASAÑAS: Psalm 147, Lauda Jerusalem (estrena absoluta, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana)

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

Índex