- Cor Bruckner Barcelona & Sesé—Concert del 20è aniversari
La Casa dels Cants
Dijous, 11 de maig de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Bruckner Barcelona
Maria Mauri, piano
Júlia Sesé, directoraI
Frank Martin (1890 - 1974)
Missa a doble cor “a cappella”Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Agnus DeiII
Eric Whitacre (1970)
Leonardo Dreams of his Flying MachineMorten Lauridsen (1943)
Mid-winter songs: Lament for PasiphaeLili Boulanger (1893 - 1918)
Renouveau
Solistes: María Rouillé, soprano. Berta Armengol, mezzosoprano, Robert Bailey, baríton.Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’anyManuel Oltra (1922 - 2015)
Amor marinerAnton Bruckner (1824 - 1896)
Locus isteDurada aproximada del concert: Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 32 minuts.
#coral #celebracions #patrimonicatalà #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Tot i que fou composta entre els anys 1922 i 1926, la Missa per a doble cor ‘a cappella’ de Frank Martin no fou estrenada fins al 1963. “La Missa era un assumpte entre Déu i jo”, explicava el mateix autor. L’obra viu en equilibri entre la tradició antiga i els llenguatges cromàtics del segle XX, tal com podem copsar en la qualitat de les línies melòdiques i en la juxtaposició d’aquestes amb una escriptura harmònica rica i d’una bellesa extraordinària.
Leonardo dreams of his flying machine parteix d’un text de Charles Anthony Silvestri que imagina el turment de Leonardo da Vinci. La partitura d’Eric Whitacre representa com sonaria aquest turment mitjançant una gran varietat de textures i de colors harmònics. Les línies melòdiques ens remeten novament a l’antiguitat i ens permeten tocar amb la punta dels dits idees del text com ara somni, sol, aire i vol.
Quan Morten Lauridsen va iniciar la composició del cicle Mid-Winter Songs se sentia fascinat per la poesia i la biografia de Robert Graves, del qual va triar cinc poemes que incorporen imatges de l’hivern i que ressegueixen la travessia emocional de l’autor des del rebuig fins a l’enamorament. La primera cançó del cicle, Lament for Pasiphaë, ressona amb l’angoixa i el dolor del rebuig: un crit desesperat implora al sol ponent que mantingui la seva brillantor una mica més.
Criada en una família de músics, Lili Boulanger va destacar de seguida pels dots com a intèrpret i compositora que la van dur a ser la primera dona a guanyar el prestigiós Premi de Roma. Renouveau és un cant al naixement i a la vida en el qual la primavera mostra la seva exuberància vital. L’escriptura de Boulanger acompanya el text amb una harmonia relaxada i una textura lluminosa, elements que es tensen en la secció central d’aroma impressionista.
Andreu Diport és un integrant de les noves generacions de compositors catalans que demanen pas. El seu Poema de tot l’any utilitza el poema homònim de Miquel Martí i Pol, del qual destaca la dicotomia entre comicitat i tragèdia. A la primera part, la música de Diport és lleugera com el text: “Aquest poema de tot l’any / és una endevinalla…”. A la segona part esdevé estàtica i reflexiva: “...i que, per més que fem el viu, / al capdavall ens guanya”.
Amor mariner traspua l’aroma mediterrània pròpia de Manuel Oltra. El patró rítmic d’havanera que travessa la composició i el joc de respostes de les diferents veus ens transporten a les cantades populars arran de port. Els nostres sentits també s’inunden de sal i mar amb el balanceig i l’encavalcament de les línies melòdiques, com onades que cauen les unes damunt de les altres, i la lluminositat mediterrània de la seva estructura harmònica.
Sovint la música d’Anton Bruckner mostra una mescla d’antiguitat i modernor. Aquest és el cas de Locus iste. El motet manté reminiscències de la música antiga en l’ús del text llatí, l’estructura harmònica modal i els recursos melòdics i texturals amb els quals emfatitza idees claus del text. D’altra banda, els contrastos dinàmics i l’enriquiment cromàtic de l’harmonia situen les majestuoses línies vocals gregorianes en un pla emocional pròpiament romàntic.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
© Jesús G. Pastor
© Jesús G. Pastor
Cor Bruckner Barcelona
El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari.
El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).
Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.
Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).
Biografies
© Fabián Suspensivo
© Fabián Suspensivo
Maria Mauri, piano
Nascuda a Vic (1991), estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martínez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, i a Anglaterra i França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i també és directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Biografies
Júlia Sesé Lara, directora
Preparadora del Cor de Cambra del Palau
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022).
Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019.
Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017.
Formació
Cor Bruckner Barcelona
Sopranos:
Llucia Anglada Pé
Míriam Aumatell Garriga
Maria Brizzolis Traver
Dàlia Canals Seix
Vanessa Castillo Blanco
Maria Cobo de Nadal
Paula Colombero
Macarena Cecilia Escobar Alcázar
Laura Espriu Klüpfel
María Mercedes González Rouillé
Yaiza Gutiérrez Bladé
Marta Reig Roura
Anna Frances WrightContralts:
Berta Armengol Freixes
Elna Bagés Cid
Marina de la Maza Escobedo
Helena Espada Sabrià
Maria Esplugas Roca
Mei Ferrer Guasch
Neus López Caussà
Maria Riu Piñol
Núria Solé Mendi
Pau Vallès MartínezTenors:
Alejandro Arce Juan
Isaac Campos Mariné
Josep Carreras Pons
Joan Chaparro Bertran
Daniel Gálvez Álvarez
Tomàs Lledó Ponsati
Ruben Ortiz Uroz
Pau Tallada Crespí
Miquel Villalba CastellsBaixos:
Alejandro Arribas Miranzo
Robert Bailey Ogawa
Gil Lladó Morales
Ferran Mir Garcia
Miguel Noguera Lovén
Josep Rebled Corsellas
Juan Carlos Segurana Mompel
Damià Torres LatorreTextos
Frank Martin: Missa per a doble cor "a capella"
KYRIE
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie eleisonKYRIE
Senyor, teniu pietat,
Crist, teniu pietat,
Senyor, teniu pietat.GLORIA
Gloria in excelsis Deo
Et in terra pax hominibus bonae voluntatis,
Laudamus te,
Benedicimus te,
Adoramus te,
Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
Propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex coelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili unigenite Jesu Christe
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram;
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis;
Quoniam tu solus sanctus,
tu solus Dominus
tu solus Altissimus Jesu Christe,
Cum Sancto spiritu in gloria Dei Patris
AmenGLORIA
Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem.
Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.CREDO
Credo in unum Deum
Patrem omnipotentem facturem coeli et terrae,
visibilium omnium et invisibilium
Et in unum Dominum
Jesum Christum Filium Dei unigenitum.
Et ex Patre natum ante omnia saecula
Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero
Genitum, non factum, consubstantialem Patri,
per quem omnia facta sunt.
Qui propter nos homines,
et propter nostra salutem descendit decoelis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto et Maria Virgine
Et homo factus est.CREDO
Crec en un sol Déu,
Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill Unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum,
Déu veritable de Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare;
per ell tota cosa fou creada.
El qual per nosaltres, els homes,
i per la nostra salvació davallà del cel.
I, per obra de I’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.Crucifixus etiam pro nobis:
sub Pontio Pilato passus,
et sepultus est.
Et resurexit tertia die,
secundum Scripturas.
Et ascendit in coelum:
sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria,
judicare vivos et mortuos:
cujus regni non erit finis.
Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
Qui ex Patre filio que procedit,
Qui cum Patre et Filio
simul adoratur et conglorificatur:
Qui locutus est per Prophetas.
Et unam Sanctam catholicam
et apostolicam Eccleisam.
Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum
Et expecto resurrectionem mortuorum.
Et vitam venturi saeculi.
Amen.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat;
patí i fou sepultat.
I ressuscità el tercer dia,
d’acord amb les Escriptures,
i se’n pujà al cel;
seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida del món venidor.
AmenSANCTUS
Sanctus, Sanctus, Sanctus
Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.SANCTUS
Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.
Hosanna a les altures.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.AGNUS DEI
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Dona nobis pacem.AGNUS DEI
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Doneu-nos la pauErik Whitacre: Leonardo Dreams of His Flying Machine
Llibret breu de Charles Anthony Silvestri (1965) Fragments en italià extrets dels llibres de notes de Leonardo Da Vinci.
Leonardo dreams of his flying machine.
Tormented by visions of Flight and falling,
more wondrous and terrible each than the last,
Master Leonardo imagines an engine
To carry man up into the sunAnd he’s dreaming the heavens call him,
softly whispering their siren-song:
“Leonardo, Leonardi, vieni a volare”L’uomo colle sue congieniate e grandi ale
facciendo forza contro alla resistente aria.As the candles burn low he paces and writes,
releasing purchased pigeons one by one
into the golden tuscan sunrise...And as he dreams, again the callin,
The very air itself gives Voice:
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare”Vicina all’elemento del fuoco...
Scratching quill on crumpled paper
(Rete, canna, filo, carta)
Images of wing and frame and fabric fastened tightly.As the midnight matchtower tolls,
over rooftop, street and dome,
the triumph of a human being ascendint
in the dreaming of a mortal man.Leonardo steels himself,
takes one last breath, and leaps...
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare!
Leonardo, sognare!”Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
Turmentat per visions de vol i caiguda,
Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
El mestre Leonardo imagina un motor
Per portar l’home amunt fins el sol.I ell somnia que els cels el criden,
xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
“Leonardo, Leonardo, vine a volar”L’home amb les seves ales grans i congeniades
Fent força contra la resistència de l’aireTant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
Alliberant d’un en un els coloms comprats
a la daurada alba de la Toscana.I mentre ell somnia, de nou la crida
L’aire mateix dona veu:
Leonard, Leonardo, vine a volarProper a l’element del foc
Gratant ploma sobre paper arrugat
(Xarxa, canya, fil, paper)
Imatges d’ala i marc i teixit subjectats fortMentre la torre de llumins sona a mitjanit
Sobre les teulades, carrers i cúpules
El triomf de l’home essent ascendent
En els somnis de l’home mortalLeonardo fa el cor fort
pren un darrer alè, i salta
Leonardo, Leonardo, vine a volar!
Leonardo, somniar!Morten Lauridsen: Lament for Parsiphae
Sobre poemes de Robert Graves (1895 - 1995)
Dying sun , shine warm a little longer!
My eye, dazzled wiht tears, shall dazzle yours,
Conjuring you to shine and not to move.
You, sun, and I all afternoon have laboured
beneath a dewless and oppressive cloud-
a fleece now gilded with our common grief
that this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!Faithless she was not: she was very woman,
smiling with dire impartiality,
sovereing, with heart unmatched, adored of men,
until Spring’s cuckoo with bedraggled plumes
tempted her pity and her truth betrayed.
Then she who shone for all resigned her being,
and this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!Sol morint, brilla càlid una mica més!
El meu ull, enlluernat de llàgrimes, enlluernarà el teu,
Conjurant-te a brillar i a no moure't.
Tu, sol i jo hem treballat tota la tarda
sota un núvol sense rosada i opressor-
un velló ara daurat amb el nostre dolor comú
que aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!No era infidel: era molt dona,
somrient amb una imparcialitat terrible,
sobirana, amb un cor inigualable, adorada pels homes,
fins que el cucut de la primavera amb plomalls
enganxats
va temptar la seva pietat i la seva veritat va trair.
Aleshores ella que brillava per a tots va resignar la
seva existència,
i aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!Lili Boulanger: Renouveau
Poema d'Armand Silvestre (1837 - 1901)
Mesdames et Messieurs, c’est moi: moi le Printemps!
Moi le Printemps, dont le sourire clair Ah!
Charme les plus moroses.
Qui mets des rayons d’or dans les lys éclatants
Moi le Printemps, dont le sourire clair charme les plus moroses.
Et chache des baisers sous les lèvres des roses.Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps!
J’arrive de l’azur et ne suis pas farouche,
Eveillant sur mes pas les sons et les couleurs
Je revêts de veauté tout ce que ma main touche
Et ma bouche s’empourpre au calice des fleurs.
Je reviens de l’azur et ne suis pas farouche,Je peuple les jardins et je tisse les nids,
J’aprends des airs nouveaux aux pinsons comme aux merles
Et dans les ruisseaux bleus qu’Octobre avait ternis,
J’égrène des colliers de saphirs et de perles.Je peuple des jardins et je tisse les nids.
J’ouvre les coeurs sur terre et dans le ciel, les ailes
Au velurs des iris, sur le bord des étangs,
Je promène le sol des vertes de moisellesMesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps
Moi le Printemps, dont le sourire clair
Charme les plus moroses. Ah!
Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
Moi le Printemps, dont le sourire clari charme les plus moroses.
Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
Et caiche des baisers sous les lèvres des roses. Ah!
Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps! Ah!Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar, ah!
Que encisa els més adustos.
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.
I amaga besades sota els llavis de les roses.Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Vinc de cel i no soc esquerpa,
Despertant al meu pas sons i colors.
Revesteixo de bellesa tot allò que la meva ma toca
i la meva boca s’enrogeix amb el calze de les flors
Vinc de cel i no soc esquerpa,Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Ensenyo noves cançons als pinsans i a les merles
I en els blaus rierols que l'octubre embrutà
Desgrano collarets de safirs i perles.Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Obro els cors a la terra i en el cel, les ales
De vellut dels iris, a la vora dels estanys,
guio el vol de les florents donzellesSenyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar,
Que encisa els més adustos, ah!
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
I amaga besades sota els llavis de les roses. Ah!
Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera! Ah!Andreu Diport: Poema de tot l’any
Poema de Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)
Aquest poema de tot l’any és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s’ho calla.
És d’aquest any? De l’any passat? De l’any vinent tal volta?
És d’un any digne assenyalat? o d’un any poca solta?Potser no cal saber-ne res, o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se’n sap és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar amb una criatura que,
tant si plora com si riu, segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu, al capdavall ens guanya,Aquest poema de tot l’any és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany ens pot ajudar a
viure.Manuel Oltra: Amor mariner
Poema de Pere Quart (1899 - 1986)
Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor, oh
A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entremig la mar gran mirall de firmament.Cantava enfervorida la veu del mariner
En tràngol o bonança el mar travessaré
La plana que camina! el blau desert vivent
Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!Oh proa de turera, segueix el rumb del cor
i mena’m a la riba on trobaré la sort!
I com que la donzella tant ha resat al mar
Un dia veu les veles del seu desig tibant
a l’horitzó s’abraça un blau amb l’altre blau.Al pont de la coleta vegeu el capità
a l’horitzó com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entremig la mar gran amb l’empenta del vent
i la glòria del sol triomfant!Davant l’aigua infinita la donzella exultava de
gaubança i fervor!
A la platja petita el mariner complia els somni d’amor.Anton Bruckner: Locus iste
Gradual de la missa
Locus iste a Deo factus est
inestimabile sacramentum,
irreprehensibilis est.Aquest lloc va ser creat per Deu
un sagrament de valor incalculable
lliure de defecte (ell és irreprotxable)També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 21.05.23 - 12 h
Sala de ConcertsRomanticisme alemany i contemporaneïtat catalana
Juan de la Rubia, orgue
Jordi Armegol, piano
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Xavier Puig i Buia Reixach i Feixes, directorsGeistliches Lied, op 30
Drei geistliches lieder, op 96
Dextera Domini
Abandlied
El cant de les estrelles
Le cris des bergers
Dansa i cançó
Nigra sum
Jubilate Deo
Ave virgo santíssima
Psalm 147, Lauda Jerusalem (estrena absoluta, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana)Preu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –
- Cor Bruckner Barcelona & Sesé—Concert del 20è aniversari
La Casa dels Cants
Dijous, 11 de maig de 2023 – 20 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor Bruckner Barcelona
Maria Mauri, piano
Júlia Sesé, directoraI
Frank Martin (1890 - 1974)
Missa a doble cor “a cappella”Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Agnus DeiII
Eric Whitacre (1970)
Leonardo Dreams of his Flying MachineMorten Lauridsen (1943)
Mid-winter songs: Lament for PasiphaeLili Boulanger (1893 - 1918)
Renouveau
Solistes: María Rouillé, soprano. Berta Armengol, mezzosoprano, Robert Bailey, baríton.Andreu Diport (1998)
Poema de tot l’anyManuel Oltra (1922 - 2015)
Amor marinerAnton Bruckner (1824 - 1896)
Locus isteDurada aproximada del concert: Primera part, 30 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 32 minuts.
#coral #celebracions #patrimonicatalà #novacreació
Poema
carrer major
en desmuntar la fira,
al poble hi van quedar les cases
i la línia de l’horitzó.
van anar a dormir.
a partir de llavors
s’entretindrien
deixant passar el vent
tot a través de les cases
i dels cossos: escrivint
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Tot i que fou composta entre els anys 1922 i 1926, la Missa per a doble cor ‘a cappella’ de Frank Martin no fou estrenada fins al 1963. “La Missa era un assumpte entre Déu i jo”, explicava el mateix autor. L’obra viu en equilibri entre la tradició antiga i els llenguatges cromàtics del segle XX, tal com podem copsar en la qualitat de les línies melòdiques i en la juxtaposició d’aquestes amb una escriptura harmònica rica i d’una bellesa extraordinària.
Leonardo dreams of his flying machine parteix d’un text de Charles Anthony Silvestri que imagina el turment de Leonardo da Vinci. La partitura d’Eric Whitacre representa com sonaria aquest turment mitjançant una gran varietat de textures i de colors harmònics. Les línies melòdiques ens remeten novament a l’antiguitat i ens permeten tocar amb la punta dels dits idees del text com ara somni, sol, aire i vol.
Quan Morten Lauridsen va iniciar la composició del cicle Mid-Winter Songs se sentia fascinat per la poesia i la biografia de Robert Graves, del qual va triar cinc poemes que incorporen imatges de l’hivern i que ressegueixen la travessia emocional de l’autor des del rebuig fins a l’enamorament. La primera cançó del cicle, Lament for Pasiphaë, ressona amb l’angoixa i el dolor del rebuig: un crit desesperat implora al sol ponent que mantingui la seva brillantor una mica més.
Criada en una família de músics, Lili Boulanger va destacar de seguida pels dots com a intèrpret i compositora que la van dur a ser la primera dona a guanyar el prestigiós Premi de Roma. Renouveau és un cant al naixement i a la vida en el qual la primavera mostra la seva exuberància vital. L’escriptura de Boulanger acompanya el text amb una harmonia relaxada i una textura lluminosa, elements que es tensen en la secció central d’aroma impressionista.
Andreu Diport és un integrant de les noves generacions de compositors catalans que demanen pas. El seu Poema de tot l’any utilitza el poema homònim de Miquel Martí i Pol, del qual destaca la dicotomia entre comicitat i tragèdia. A la primera part, la música de Diport és lleugera com el text: “Aquest poema de tot l’any / és una endevinalla…”. A la segona part esdevé estàtica i reflexiva: “...i que, per més que fem el viu, / al capdavall ens guanya”.
Amor mariner traspua l’aroma mediterrània pròpia de Manuel Oltra. El patró rítmic d’havanera que travessa la composició i el joc de respostes de les diferents veus ens transporten a les cantades populars arran de port. Els nostres sentits també s’inunden de sal i mar amb el balanceig i l’encavalcament de les línies melòdiques, com onades que cauen les unes damunt de les altres, i la lluminositat mediterrània de la seva estructura harmònica.
Sovint la música d’Anton Bruckner mostra una mescla d’antiguitat i modernor. Aquest és el cas de Locus iste. El motet manté reminiscències de la música antiga en l’ús del text llatí, l’estructura harmònica modal i els recursos melòdics i texturals amb els quals emfatitza idees claus del text. D’altra banda, els contrastos dinàmics i l’enriquiment cromàtic de l’harmonia situen les majestuoses línies vocals gregorianes en un pla emocional pròpiament romàntic.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Cor Bruckner Barcelona
© Jesús G. Pastor
El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari.
El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).
Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.
Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).
Maria Mauri, piano
© Fabián Suspensivo
Nascuda a Vic (1991), estudià piano i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Completà la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, on cursà un màster en l’especialitat de pianista col·laboratiu. Estudià amb els professors Vladislav Bronevetszky i Nelly Ben-Or (piano), Johan Duijck i Josep Vila i Casañas (direcció coral), Salvador Brotons (direcció orquestral), i Pamela Lidiard, Andrew West i Francisco Poyato (lied). També ha rebut classes de cant i té una gran passió pel món vocal, que l’ha empesa a especialitzar-se en el repertori vocal i coral.
Ha acompanyat nombroses corals del país: Cor Madrigal, dirigit per Pere Lluís Biosca; Cor Jove Nacional de Catalunya, amb els directors Lluís Vilamajó, Mireia Barrera i Catherine Simonpietri; Cor Bruckner Barcelona, dirigit per Júlia Sesé, i Capella Nacional de Catalunya, amb direcció de Lluís Vilamajó-Jordi Savall, entre altres grups. Igualment, ha tocat en recitals de lied i òpera amb cantants com ara Josep-Ramon Olivé, Enric Martínez-Castignani, Núria Vinyals o Kathryn Smith. Ha actuat en festivals i sales d’arreu del territori català, i a Anglaterra i França. Ha treballat al Conservatori del Liceu com a pianista de repertori vocal.
Ha estat guardonada amb diversos premis i beques: Fundació Victoria de los Ángeles, Guildhall Scholarship Awards i Beca Anna Riera, i ha participat en l’enregistrament del disc Pau & Victòria.
Actualment combina la seva activitat professional com a pianista del Cor de Noies de l’Orfeó Català, cantant i docent: des del 2019 és professora de piano clàssic al Taller de Músics ESEM, i també és directora titular dels cors de cambra Noctes i ARSinNOVA. D’altra banda, canta en formacions vocals, principalment de música antiga i música contemporània, com ara Companyia Musical o Marina Herlop.
Júlia Sesé Lara, directora
Preparadora del Cor de Cambra del Palau
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022).
Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019.
Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017.
Formació
Cor Bruckner Barcelona
Sopranos:
Llucia Anglada Pé
Míriam Aumatell Garriga
Maria Brizzolis Traver
Dàlia Canals Seix
Vanessa Castillo Blanco
Maria Cobo de Nadal
Paula Colombero
Macarena Cecilia Escobar Alcázar
Laura Espriu Klüpfel
María Mercedes González Rouillé
Yaiza Gutiérrez Bladé
Marta Reig Roura
Anna Frances WrightContralts:
Berta Armengol Freixes
Elna Bagés Cid
Marina de la Maza Escobedo
Helena Espada Sabrià
Maria Esplugas Roca
Mei Ferrer Guasch
Neus López Caussà
Maria Riu Piñol
Núria Solé Mendi
Pau Vallès MartínezTenors:
Alejandro Arce Juan
Isaac Campos Mariné
Josep Carreras Pons
Joan Chaparro Bertran
Daniel Gálvez Álvarez
Tomàs Lledó Ponsati
Ruben Ortiz Uroz
Pau Tallada Crespí
Miquel Villalba CastellsBaixos:
Alejandro Arribas Miranzo
Robert Bailey Ogawa
Gil Lladó Morales
Ferran Mir Garcia
Miguel Noguera Lovén
Josep Rebled Corsellas
Juan Carlos Segurana Mompel
Damià Torres LatorreTextos
Frank Martin: Missa per a doble cor "a capella"
KYRIE
Kyrie eleison
Christe eleison
Kyrie eleisonKYRIE
Senyor, teniu pietat,
Crist, teniu pietat,
Senyor, teniu pietat.GLORIA
Gloria in excelsis Deo
Et in terra pax hominibus bonae voluntatis,
Laudamus te,
Benedicimus te,
Adoramus te,
Glorificamus te.
Gratias agimus tibi
Propter magnam gloriam tuam.
Domine Deus, Rex coelestis,
Deus Pater omnipotens.
Domine Fili unigenite Jesu Christe
Domine Deus, Agnus Dei, Filius Patris,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Qui tollis peccata mundi,
suscipe deprecationem nostram;
Qui sedes ad dexteram Patris,
miserere nobis;
Quoniam tu solus sanctus,
tu solus Dominus
tu solus Altissimus Jesu Christe,
Cum Sancto spiritu in gloria Dei Patris
AmenGLORIA
Glòria a Déu a dalt del cel
i a la terra pau als homes de bona voluntat.
Us lloem,
us beneïm,
us adorem,
us glorifiquem.
Us donem gràcies, per la vostra immensa glòria,
Senyor Déu, Rei celestial,
Déu Pare omnipotent,
Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,
Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare,
vós, que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres;
vós, que lleveu el pecat del món,
acolliu la nostra súplica,
vós que seieu a la dreta del Pare,
tingueu pietat de nosaltres.
Perquè vós sou l’únic Sant,
vós l’únic Senyor,
vós l’únic Altíssim, Jesucrist,
amb l’Esperit Sant, en la glòria de Déu Pare.
Amén.CREDO
Credo in unum Deum
Patrem omnipotentem facturem coeli et terrae,
visibilium omnium et invisibilium
Et in unum Dominum
Jesum Christum Filium Dei unigenitum.
Et ex Patre natum ante omnia saecula
Deum de Deo, lumen de lumine,
Deum verum de Deo vero
Genitum, non factum, consubstantialem Patri,
per quem omnia facta sunt.
Qui propter nos homines,
et propter nostra salutem descendit decoelis.
Et incarnatus est de Spiritu Sancto et Maria Virgine
Et homo factus est.CREDO
Crec en un sol Déu,
Pare totpoderós,
creador del cel i de la terra,
de totes les coses visibles i invisibles.
I en un sol Senyor, Jesucrist,
Fill Unigènit de Déu,
nascut del Pare abans de tots els segles.
Déu de Déu, Llum de Llum,
Déu veritable de Déu veritable,
engendrat, no pas creat,
de la mateixa naturalesa del Pare;
per ell tota cosa fou creada.
El qual per nosaltres, els homes,
i per la nostra salvació davallà del cel.
I, per obra de I’Esperit Sant,
s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.Crucifixus etiam pro nobis:
sub Pontio Pilato passus,
et sepultus est.
Et resurexit tertia die,
secundum Scripturas.
Et ascendit in coelum:
sedet ad dexteram Patris.
Et iterum venturus est cum gloria,
judicare vivos et mortuos:
cujus regni non erit finis.
Et in Spiritum Sanctum,
Dominum et vivificantem:
Qui ex Patre filio que procedit,
Qui cum Patre et Filio
simul adoratur et conglorificatur:
Qui locutus est per Prophetas.
Et unam Sanctam catholicam
et apostolicam Eccleisam.
Confiteor unum baptisma
in remissionem peccatorum
Et expecto resurrectionem mortuorum.
Et vitam venturi saeculi.
Amen.Crucificat després per nosaltres
sota el poder de Ponç Pilat;
patí i fou sepultat.
I ressuscità el tercer dia,
d’acord amb les Escriptures,
i se’n pujà al cel;
seu a la dreta del Pare.
I tornarà gloriós
a judicar els vius i els morts,
i el seu regnat no tindrà fi.
Crec en l’Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida,
que procedeix del Pare i del Fill.
I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
que parlà per boca dels profetes.
I en una sola Església, santa, catòlica i apostòlica.
Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar el pecat.
I espero la resurrecció dels morts,
i la vida del món venidor.
AmenSANCTUS
Sanctus, Sanctus, Sanctus
Dominus Deus Sabaoth.
Pleni sunt coeli et terra gloria tua.
Hosanna in excelsis.
Benedictus qui venit in nomine Domini.
Hosanna in excelsis.SANCTUS
Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu dels exèrcits.
El cel i la terra són plens de la seva glòria.
Hosanna a les altures.
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Hosanna a les altures.AGNUS DEI
Agnus Dei,
qui tollis peccata mundi,
miserere nobis.
Dona nobis pacem.AGNUS DEI
Anyell de Déu,
que lleveu el pecat del món,
tingueu pietat de nosaltres.
Doneu-nos la pauErik Whitacre: Leonardo Dreams of His Flying Machine
Llibret breu de Charles Anthony Silvestri (1965) Fragments en italià extrets dels llibres de notes de Leonardo Da Vinci.
Leonardo dreams of his flying machine.
Tormented by visions of Flight and falling,
more wondrous and terrible each than the last,
Master Leonardo imagines an engine
To carry man up into the sunAnd he’s dreaming the heavens call him,
softly whispering their siren-song:
“Leonardo, Leonardi, vieni a volare”L’uomo colle sue congieniate e grandi ale
facciendo forza contro alla resistente aria.As the candles burn low he paces and writes,
releasing purchased pigeons one by one
into the golden tuscan sunrise...And as he dreams, again the callin,
The very air itself gives Voice:
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare”Vicina all’elemento del fuoco...
Scratching quill on crumpled paper
(Rete, canna, filo, carta)
Images of wing and frame and fabric fastened tightly.As the midnight matchtower tolls,
over rooftop, street and dome,
the triumph of a human being ascendint
in the dreaming of a mortal man.Leonardo steels himself,
takes one last breath, and leaps...
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare!
Leonardo, sognare!”Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
Turmentat per visions de vol i caiguda,
Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
El mestre Leonardo imagina un motor
Per portar l’home amunt fins el sol.I ell somnia que els cels el criden,
xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
“Leonardo, Leonardo, vine a volar”L’home amb les seves ales grans i congeniades
Fent força contra la resistència de l’aireTant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
Alliberant d’un en un els coloms comprats
a la daurada alba de la Toscana.I mentre ell somnia, de nou la crida
L’aire mateix dona veu:
Leonard, Leonardo, vine a volarProper a l’element del foc
Gratant ploma sobre paper arrugat
(Xarxa, canya, fil, paper)
Imatges d’ala i marc i teixit subjectats fortMentre la torre de llumins sona a mitjanit
Sobre les teulades, carrers i cúpules
El triomf de l’home essent ascendent
En els somnis de l’home mortalLeonardo fa el cor fort
pren un darrer alè, i salta
Leonardo, Leonardo, vine a volar!
Leonardo, somniar!Morten Lauridsen: Lament for Parsiphae
Sobre poemes de Robert Graves (1895 - 1995)
Dying sun , shine warm a little longer!
My eye, dazzled wiht tears, shall dazzle yours,
Conjuring you to shine and not to move.
You, sun, and I all afternoon have laboured
beneath a dewless and oppressive cloud-
a fleece now gilded with our common grief
that this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!Faithless she was not: she was very woman,
smiling with dire impartiality,
sovereing, with heart unmatched, adored of men,
until Spring’s cuckoo with bedraggled plumes
tempted her pity and her truth betrayed.
Then she who shone for all resigned her being,
and this must be a night without a moon.
Dying sun, shine warm a little longer!Sol morint, brilla càlid una mica més!
El meu ull, enlluernat de llàgrimes, enlluernarà el teu,
Conjurant-te a brillar i a no moure't.
Tu, sol i jo hem treballat tota la tarda
sota un núvol sense rosada i opressor-
un velló ara daurat amb el nostre dolor comú
que aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!No era infidel: era molt dona,
somrient amb una imparcialitat terrible,
sobirana, amb un cor inigualable, adorada pels homes,
fins que el cucut de la primavera amb plomalls
enganxats
va temptar la seva pietat i la seva veritat va trair.
Aleshores ella que brillava per a tots va resignar la
seva existència,
i aquesta deu ser una nit sense lluna.
Sol morint, brilla càlid una mica més!Lili Boulanger: Renouveau
Poema d'Armand Silvestre (1837 - 1901)
Mesdames et Messieurs, c’est moi: moi le Printemps!
Moi le Printemps, dont le sourire clair Ah!
Charme les plus moroses.
Qui mets des rayons d’or dans les lys éclatants
Moi le Printemps, dont le sourire clair charme les plus moroses.
Et chache des baisers sous les lèvres des roses.Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps!
J’arrive de l’azur et ne suis pas farouche,
Eveillant sur mes pas les sons et les couleurs
Je revêts de veauté tout ce que ma main touche
Et ma bouche s’empourpre au calice des fleurs.
Je reviens de l’azur et ne suis pas farouche,Je peuple les jardins et je tisse les nids,
J’aprends des airs nouveaux aux pinsons comme aux merles
Et dans les ruisseaux bleus qu’Octobre avait ternis,
J’égrène des colliers de saphirs et de perles.Je peuple des jardins et je tisse les nids.
J’ouvre les coeurs sur terre et dans le ciel, les ailes
Au velurs des iris, sur le bord des étangs,
Je promène le sol des vertes de moisellesMesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps
Moi le Printemps, dont le sourire clair
Charme les plus moroses. Ah!
Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
Moi le Printemps, dont le sourire clari charme les plus moroses.
Qui met des rayons d’or dans les lys éclatants
Et caiche des baisers sous les lèvres des roses. Ah!
Mesdames et Messieurs, c’est moi, moi le Printemps! Ah!Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar, ah!
Que encisa els més adustos.
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.
I amaga besades sota els llavis de les roses.Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Vinc de cel i no soc esquerpa,
Despertant al meu pas sons i colors.
Revesteixo de bellesa tot allò que la meva ma toca
i la meva boca s’enrogeix amb el calze de les flors
Vinc de cel i no soc esquerpa,Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Ensenyo noves cançons als pinsans i a les merles
I en els blaus rierols que l'octubre embrutà
Desgrano collarets de safirs i perles.Repoblo els jardins i teixeixo els nius,
Obro els cors a la terra i en el cel, les ales
De vellut dels iris, a la vora dels estanys,
guio el vol de les florents donzellesSenyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera!
Jo la Primavera, amb el somriure clar,
Que encisa els més adustos, ah!
Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
Jo la Primavera, amb el somriure clar que encisa els més adustos.Que posa rajos daurats en els lliris que es desclouen
I amaga besades sota els llavis de les roses. Ah!
Senyores i Senyors, soc jo: jo, la Primavera! Ah!Andreu Diport: Poema de tot l’any
Poema de Miquel Martí i Pol (1929 - 2003)
Aquest poema de tot l’any és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és i, si algú ho sap, s’ho calla.
És d’aquest any? De l’any passat? De l’any vinent tal volta?
És d’un any digne assenyalat? o d’un any poca solta?Potser no cal saber-ne res, o no saber-ne massa,
i vigilar on cau el pes quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se’n sap és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar amb una criatura que,
tant si plora com si riu, segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu, al capdavall ens guanya,Aquest poema de tot l’any és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany ens pot ajudar a
viure.Manuel Oltra: Amor mariner
Poema de Pere Quart (1899 - 1986)
Davant l’aigua infinita el mariner somnia un viatge d’amor, oh
A la cala petita la donzella sospira d’esperança i enyor.
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entremig la mar gran mirall de firmament.Cantava enfervorida la veu del mariner
En tràngol o bonança el mar travessaré
La plana que camina! el blau desert vivent
Les mòbils serralades que cerquen terra i gent!Oh proa de turera, segueix el rumb del cor
i mena’m a la riba on trobaré la sort!
I com que la donzella tant ha resat al mar
Un dia veu les veles del seu desig tibant
a l’horitzó s’abraça un blau amb l’altre blau.Al pont de la coleta vegeu el capità
a l’horitzó com fita la mirada al fons d’aquells ulls clars,
pel blau marí que tenen l’amor coneixerà!
El mariner a llevant, la donzella a ponent
i entremig la mar gran amb l’empenta del vent
i la glòria del sol triomfant!Davant l’aigua infinita la donzella exultava de
gaubança i fervor!
A la platja petita el mariner complia els somni d’amor.Anton Bruckner: Locus iste
Gradual de la missa
Locus iste a Deo factus est
inestimabile sacramentum,
irreprehensibilis est.Aquest lloc va ser creat per Deu
un sagrament de valor incalculable
lliure de defecte (ell és irreprotxable)També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 21.05.23 - 12 h
Sala de ConcertsRomanticisme alemany i contemporaneïtat catalana
Juan de la Rubia, orgue
Jordi Armegol, piano
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Cor de Noies de l'Orfeó Català
Xavier Puig i Buia Reixach i Feixes, directorsGeistliches Lied, op 30
Drei geistliches lieder, op 96
Dextera Domini
Abandlied
El cant de les estrelles
Le cris des bergers
Dansa i cançó
Nigra sum
Jubilate Deo
Ave virgo santíssima
Psalm 147, Lauda Jerusalem (estrena absoluta, obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana)Preu: 20 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –