Cor Bruckner Barcelona & Cor de Cambra de la Diputació de Girona
La Casa dels Cants
Diumenge, 9 de gener de 2022 – 18 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
I
Cor de Cambra de la Diputació de Girona
M. Àngels Pardàs, piano
Isabel Mantecón, directoraXabier Sarasola (1960)
Ave Maria
Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
Eric Whitacre (1970)
Lux aurumque
Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night
Francesc Civil (1895-1990)
Bella companyia
La Mare de Déu
Les dotze van tocant
Albert Guinovart (1962)
El Noi de la MareII
Cor Bruckner Barcelona
Júlia Sesé, directoraGiaches de Wert (1535-1596)
Cruda Amarilli
Darius Milhaud (1892-1974)
“Babylone”, de Les deux cités, op. 170
Ferran Cruixent (1976)
Advent
John Rutter (1945)
Deck the hall
Josep Vila i Casañas (1966)
L’Arodalif
Xavier Garcia (1991)
El desembre congelatCançó comuna:
Randall Thompson (1899-1984)
AlleluiaDurada aproximada del concert:
Primera part: 26 minuts; pausa de 15 minuts; segona part: 22 minuts
#coral #patrimonicatalà
Poema
Ebri d’Ebre
Aquí cada pedra és un poema,
i cada copa una vagina oberta.Aquí la vida ho domina tot, també la mort.
Però jo no escric obsessionat amb la mort,
encara que ho sembli, escric amb ella a sobre.És la tinta que m’acompanya, m’omple els mots,
les salives, les semences, els llagrimalls,
o sigui, els murs dels meus laberints.Perquè la meva missió és tornar-me
ombra i obstacle,
que fins i tot Déu
es perdidins la meva
entintada
jeroglífica
mortaldat.Jaume C. Pons Alorda
Riu, bèstia (2021)Comentari
Ja deia Voltaire dels bascos que eren un poble “que cantava i ballava al peu dels Pirineus”. Fruit d’aquesta llarguíssima tradició folklòrica, el món coral basc emergeix des de fa dècades com a referent per la qualitat, tant dels seus intèrprets com de les seves creacions. L’ensucrada Ave Maria de Xabier Sarasola n’és un bon exemple. Més original és el Cantate Domino de Josu Elberdin, un encàrrec dels Utah Singers que musica el salm 96 en tres idiomes diferents.
El món anglosaxó tampoc s’ha quedat enrere en el món coral. La tradició britànica té un altíssim i reconegut exponent en la figura de John Rutter, que tracta sempre el seu material, original o tradicional, com la melodia gal·lesa Deck the hall, amb cura, respecte i molta flegma. En una línia semblant situem Sure on this shining night de l’americà Morton Lauridsen. L’obra forma part d’un cicle de nocturns en diferents idiomes escrit el 2005 i encarregat per l’Associació Americana de Directors de Cors. Més efectista és el també americà Eric Whitacre, conegut per les seves performances audiovisuals. El text de Lux aurumque és una traducció al llatí d’un poema en anglès que descriu la llum daurada dels àngels que celebren el Naixement.
L’evolució de la creació coral a casa nostra és prou coneguda. Amb tot, encara hi ha figures que cal reivindicar, com el compositor Francesc Civil, tan vinculat a la ciutat de Girona, que el 1952 escrigué El nostre Nadal, una gran cantata per a cor i orquestra basada en nadales populars, com les tres que sentirem avui, en l’arranjament per a cor i piano signat per Martí Ferrer. El tractament de les melodies és fresc i convencional, en una línia molt semblant a El Noi de la Mare del molt més popular Albert Guinovart. L’Arodalif de Josep Vila, en canvi, és una divertida i original versió de la melodia popular La filadora, tractada de forma invertida, a vegades burlesca, a voltes surrealista. Igualment original és la versió jazzística d’El desembre congelat de Xavier Garcia. I gens convencional és el subtil i sorprenent efectisme que Ferran Cruixent cerca entre les veus naturals i la tecnologia en el seu Advent.
El prolífic Darius Milhaud, un dels membres del Grup dels Sis francès, conreà tots els gèneres. De les seves obres corals destaca el tríptic Les deux cités sobre uns textos del poeta Paul Claudel, molt vinculat al grup. La crua “Babylone” s’oposa a la triomfant “Jerusalem” amb una suau “Elegia” intermèdia.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Biografies
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.
El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.
Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.
Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.
El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Biografies
© Jesús G. Pastor
© Jesús G. Pastor
Cor Bruckner Barcelona
El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari.
El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).
Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.
Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).
Textos
Xabier Sarasola (1960)
Ave MariaAve Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen.Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Josu Elberdin (1976)
Cantate DominoSing to the lord a new song,
Sing all the earth praise his name.Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu, tota la terra lloa el seu nom.Kanta Jaunari kantu berria
Kanta Jaunari lur guztia.Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor tota la terra.Benedicite nomini eius
Anuntiate diem de die
Salutare eius.Beneïu el seu nom
anuncieu dia rere dia
que ens ha salvat.Cantate, exsultate et psallite
Psallite in cithara,
psallite voce psalmi.
Cantate Domino quia mirabilia fecit.Canteu, alegreu-vos, feu música
canteu amb l’arpa,
canteu amb les veus un salm.
Canteu al Senyor que ha fet meravelles.Eric Whitacre (1970)
Lux aurumqueLux, calida, gravisque,
Pura velut aurum,
Et canunt angeli,
Molliter natum, modo natum.Llum, càlida i pesant,
pura com l’or,
i els àngels canten
al qui acaba de néixer.Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night
Text de James Agee (1909-1955)Sure on this shining nigh
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.L’edat avançada indica el Nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.Francesc Civil (1895-1990)
Bella companyiaJosep 'gafa la serra i a l’altra mà el sarró,
“Adeu-siau Maria, al cel ens veiem tots”.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Maria se n’aixeca detràs del seu espòs.
Maria està cansada, demana-li repòs.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Sota una pomereta se n’assenten tots dos.
“Colliu-me’n una poma”, “Ne seré molt gustós”.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Les branques són massa altes. “Si m’ajudessiu vós!”
Les rames se li acotxen; miracle és del Senyor.La Mare de Déu
La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a aprendre de lletra.Dins d’un cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes.Els àngels cantaven,
garindó, garindeta.Filava finet,
teixia robeta,
coixí n’era d’or,
les puntes de seda.Feia oració
agenolladeta
estant retirada
dins una cambreta.L’àngel hi va entrar
per la finestreta,
estant retirada
dins d’una cambreta.Déu vos guard Maria,
de gràcia sou plena.
La nit de Nadal
sereu Mare i verge.En tindreu un noi
bonic com l’estrella,
serà el vostre fill,
serà fill de Verge.Per nom se’n dirà
Jesús Salvador,
Rei de cel i terra.
La Mare de Déu
quan era xiqueta
cosia robeta
per ‘na’ endreçadeta.Les dotze van tocant
Les dotze van tocant,
ja és nat el Déu infant, fill de Maria.
El cel és estrellat,
el món és tot glaçat, neva i venteja.
D’algun llop famolenc,
del fons d’un negre avenc, l’udol arriba.
La Verge i el Fillet
n’estan mig morts de fred i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc i els àngels canten.Albert Guinovart (1962)
El Noi de la MareQuè li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Guaita com dorm el petit infantó.
Què li darem? Què li darem?
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.Giaches de Wert (1535-1596)
Cruda AmarilliCruda Amarilli, che col nome ancora,
d’amar, ahi lasso! amaramente insegni;
Amarilli, del candido ligustro
più candida e più bella,
ma de l’aspido sordo
e più sorda e più fera e più fugace;
poi che col dir t’offendo,
i’ mi morrò tacendo.Crudel Amarilis, que fins i tot amb el nom,
“amar” (ai trist de mi!) amargament ensenyes:
Amarilis, de càndida assutzena
més càndida i més bella;
però de l’àspid sord
molt més sorda, fugitiva i fera.
Ja que parlant t’ofenc,
jo callaré morint.Més parlaran per mi
planes i muntanyes,
i aquest bosc en el qual
el teu dolç nom
se sent ressonar tan sovint.
I ploraran per mi les fonts,
i, mormolant, els vents
escamparan els meus laments.Més parlaran per mi
planes i muntanyes,
i aquest bosc en el qual
el teu dolç nom
se sent ressonar tan sovint.
I ploraran per mi les fonts,
i, mormolant, els vents
escamparan els meus laments.Darius Milhaud (1892-1974)
“Babylone” de Les deux cités, op. 170Elle est tombée, Babylone la grande.
Si Dieu n’édifie pas la maison,
si Dieu ne garde pas la cité,
C’est en vain que se sont travaillés,
c’est en vain que travaillent
et que se sont travaillés,
et que se travaillent à travailler,
Ceux qui travaillent à le faire.Ha caigut, Babilònia la gran.
Si Déu construeix la casa,
si Déu no vetlla per la ciutat,
és en va que siguin treballats,
és en va que treballen
i que siguin treballats,
i que es treballin a treballar,
aquells que, en fer-ho, treballen.Elle est tombée Babylone la grande.
Ouaï! Voe ! malheur!
Moi, Jean, j’entendis la voix d’un aigle
par le milieu de l’aire qui criait :
Ouaï! Voe ! malheur!
Elle est tombée Babylone la grande.Ha caigut Babilònia la gran.
Ai las! Dissort!
Jo, Jean, vaig sentir la veu d’una àguila
que cridava al mig del cel:
Ai las! Dissort!
Ha caigut Babilònia la gran.Parce que Dieu tout à coup
s’est repensé d’elle
et il va lui donner à boire
un grand calice plein de vin,
et le feu n’en est pas évaporé.
Sortez du milieu d’elle, mon peuple.Perquè Déu, de sobte,
s’ho ha repensat
i li ha donat per beure
un gran calze ple de vi,
i el foc no s’ha pas evaporat.
Sortiu de la ciutat, poble meu.Elle est tombée.
Tous se tenant à distance
diront, frémissant de terreur :
Malheur ! Voe ! Ouaï !
Babylone la grande il a péri, le port !Ha caigut.
Mantenint-se a distància
diran, estremint-se de terror:
Dissort! Ai las!
Babilònia la gran, el seu port ha desaparegut!Il à péri l’entrepôt ; elle à péri la fabrique,
elle´péri la boutique et personne,
il n’y aplus personne pour lui acheter
ce qu’elle vend.Han desaparegut el magatzem, la fàbrica,
ha desaparegut la botiga i ningú,
ja no hi ha ningú per comprar-hi
el que s’hi ven.Marchandises d’argent et d’or
et des pierres précieuses,
et de pourpre et de bois odoriférant
et d’ivoire
et toutes sortes de métaux
et de fabrications
et de cinnamonne et de parfums
et des gemmes et dèncens,
de vin et d’huile et de fleur de farine
et de bêtes de somme
et de brebis et d’âmes d’hommes.Mercaderies de plata i d’or,
i pedres precioses,
i porpra i fusta d’olor,
i vori
i tota mena de metalls
i fabricacions,
i canyella i perfums
i gemmes i encens,
vi i oli i flor de farina,
i bèsties de càrrega
i ovelles i ànimes humanes.Et toi, ô ciel réjouis toi sur elle !
Martyrs poussez des cris de joie sur elle
parce que Dieu elle a revanché votre cause.
Elle a péri Babylone la grande,
Elle a été coupée en trois.I tu, oh cel, delecta-te’n!
Màrtir, crideu de joia sobre ella
perquè Déu ha venjat la vostra causa.
Ha mort Babilònia la gran,
ha estat partida en tres,
ha caigut Babilònia la gran.Ferran Cruixent (1976)
AdventEmpeny el vent ramats de flocs
pel bosc d’hivern com un pastor
i algun avet pressent que aviat
serà tot llum santa i amor, i escolta atent.
Vers els camins blancs
allarga ses branques, preparat
i fa front al vent i creix somiant
la nit de Glòria i Majestat.John Rutter (1945)
Deck the hall
Text de Thomas OliphantDeck the hall with boughs of holly, Fa la la la ...
'Tis the season to be jolly, Fa la la la ...
Fill the mead-cup, drain the barrel, Fa la la, ...
Troll the ancient Christmas carol, Fa la la ...Decora el saló amb branques de grèvol, Fa la la la...
Aquest és el temps de l’alegria, Fa la la la...
Omple la copa d’hidromel, buida la bota, Fa la la...
Cantusseja l’antiga nadala, Fa la la...See the flowing bowl before us, Fa la la ...
Strike the harp and join the chorus; Fa la la ...
Follow me in merry measure, Fa la la ...
While I sing of beauty's treasure, Fa la la ...Mireu com s’omple la tassa davant nostre, Fa la la...
Toqueu l'arpa i uniu-vos al cor; Fa la la...
Seguiu-me amb alegria, Fa la la...
Mentre canto el tresor de la bellesa, Fa la la...Fast away the old year passes, Fa la la ...
Hail the new, ye lads and lasses! Fa la la ...
Laughing, quaffing, all together, Fa la la ...
Heedless of the wind and weather, Fa la la ...De pressa, el vell any passa, Fa la la...
Saludeu el nou, nois i noies! Fa la la...
Rient, bevent, tots junts, Fa la la...
No feu cas ni del vent i del temps, Fa la la...Josep Vila i Casañas (1966)
L’ArodalifUn pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no fila
Tralaralalala, prim fila, prim fila
tralaralalala, prim fila, prim fila i se’n vaPren filosa i fus, dona un tomb per vila,
n’encontra un galant el que ella volia–D’on veniu Joan? –On aneu Maria?
Vaig al teixidor que hi tinc peça ordidaQuantes canes hi ha hermosa Maria?
Setze canes té, me’n manquen les quinze.Què en farem del drap, hermosa Maria?
En farem llençols, llençols i camises.Del que ens quedarà pararem botiga
cap més no n’hi haurà de tan proveïda.I dels retallets vestirem les nines.
La gent ne diran: hermosa botiga!Xavier Garcia (1991)
El desembre congelatEl desembre congelat confús es retira.
Abril, de flors coronat, tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella,
fecunda i poncella.El mes de maig ha florit, sense ser encara,
un lliri blanc tot polit de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa, tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul, tota sa dulçura
a l’hort envoltura.Amb gran contento i amor celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor neix amb alegria.
Si no tenim més tresor, oferim-li el nostre cor,
tota la, la, la, tota fi, fi, fi,
tota la, tota fi, tota la finesa
de nostra fermesa.Randall Thompson (1899-1984)
AlleluiaAl·leluia – Amén
També et pot interessar...
Palau Bach
Dissabte, 29.01.22 – 20 h
Sala de ConcertsMissa en Si menor de Bach
Balthasar Neumann Chor & Ensemble
Thomas Hengelbrock, directorJohann Sebastian Bach: Gran Missa en Si menor, BWV 232
Preus: de 30 a 100 €
Cor Bruckner Barcelona & Cor de Cambra de la Diputació de Girona
La Casa dels Cants
Diumenge, 9 de gener de 2022 – 18 h
Petit Palau
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
I
Cor de Cambra de la Diputació de Girona
M. Àngels Pardàs, piano
Isabel Mantecón, directoraXabier Sarasola (1960)
Ave Maria
Josu Elberdin (1976)
Cantate Domino
Eric Whitacre (1970)
Lux aurumque
Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night
Francesc Civil (1895-1990)
Bella companyia
La Mare de Déu
Les dotze van tocant
Albert Guinovart (1962)
El Noi de la MareII
Cor Bruckner Barcelona
Júlia Sesé, directoraGiaches de Wert (1535-1596)
Cruda Amarilli
Darius Milhaud (1892-1974)
“Babylone”, de Les deux cités, op. 170
Ferran Cruixent (1976)
Advent
John Rutter (1945)
Deck the hall
Josep Vila i Casañas (1966)
L’Arodalif
Xavier Garcia (1991)
El desembre congelatCançó comuna:
Randall Thompson (1899-1984)
AlleluiaDurada aproximada del concert:
Primera part: 26 minuts; pausa de 15 minuts; segona part: 22 minuts
#coral #patrimonicatalà
Poema
Ebri d’Ebre
Aquí cada pedra és un poema,
i cada copa una vagina oberta.Aquí la vida ho domina tot, també la mort.
Però jo no escric obsessionat amb la mort,
encara que ho sembli, escric amb ella a sobre.És la tinta que m’acompanya, m’omple els mots,
les salives, les semences, els llagrimalls,
o sigui, els murs dels meus laberints.Perquè la meva missió és tornar-me
ombra i obstacle,
que fins i tot Déu
es perdidins la meva
entintada
jeroglífica
mortaldat.Jaume C. Pons Alorda
Riu, bèstia (2021)Comentari
Ja deia Voltaire dels bascos que eren un poble “que cantava i ballava al peu dels Pirineus”. Fruit d’aquesta llarguíssima tradició folklòrica, el món coral basc emergeix des de fa dècades com a referent per la qualitat, tant dels seus intèrprets com de les seves creacions. L’ensucrada Ave Maria de Xabier Sarasola n’és un bon exemple. Més original és el Cantate Domino de Josu Elberdin, un encàrrec dels Utah Singers que musica el salm 96 en tres idiomes diferents.
El món anglosaxó tampoc s’ha quedat enrere en el món coral. La tradició britànica té un altíssim i reconegut exponent en la figura de John Rutter, que tracta sempre el seu material, original o tradicional, com la melodia gal·lesa Deck the hall, amb cura, respecte i molta flegma. En una línia semblant situem Sure on this shining night de l’americà Morton Lauridsen. L’obra forma part d’un cicle de nocturns en diferents idiomes escrit el 2005 i encarregat per l’Associació Americana de Directors de Cors. Més efectista és el també americà Eric Whitacre, conegut per les seves performances audiovisuals. El text de Lux aurumque és una traducció al llatí d’un poema en anglès que descriu la llum daurada dels àngels que celebren el Naixement.
L’evolució de la creació coral a casa nostra és prou coneguda. Amb tot, encara hi ha figures que cal reivindicar, com el compositor Francesc Civil, tan vinculat a la ciutat de Girona, que el 1952 escrigué El nostre Nadal, una gran cantata per a cor i orquestra basada en nadales populars, com les tres que sentirem avui, en l’arranjament per a cor i piano signat per Martí Ferrer. El tractament de les melodies és fresc i convencional, en una línia molt semblant a El Noi de la Mare del molt més popular Albert Guinovart. L’Arodalif de Josep Vila, en canvi, és una divertida i original versió de la melodia popular La filadora, tractada de forma invertida, a vegades burlesca, a voltes surrealista. Igualment original és la versió jazzística d’El desembre congelat de Xavier Garcia. I gens convencional és el subtil i sorprenent efectisme que Ferran Cruixent cerca entre les veus naturals i la tecnologia en el seu Advent.
El prolífic Darius Milhaud, un dels membres del Grup dels Sis francès, conreà tots els gèneres. De les seves obres corals destaca el tríptic Les deux cités sobre uns textos del poeta Paul Claudel, molt vinculat al grup. La crua “Babylone” s’oposa a la triomfant “Jerusalem” amb una suau “Elegia” intermèdia.
Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical
Biografies
Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona
Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.
El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.
Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.
Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.
El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Cor Bruckner Barcelona
© Jesús G. Pastor
El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari.
El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).
Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.
Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).
Textos
Xabier Sarasola (1960)
Ave MariaAve Maria, gratia plena,
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
beneïda sou vós entre totes les dones
i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.Sancta Maria, Mater Dei,
ora pro nobis peccatoribus,
nunc et in hora mortis nostrae.
Amen.Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i en l’hora de la nostra mort.
Amén.Josu Elberdin (1976)
Cantate DominoSing to the lord a new song,
Sing all the earth praise his name.Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu, tota la terra lloa el seu nom.Kanta Jaunari kantu berria
Kanta Jaunari lur guztia.Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor tota la terra.Benedicite nomini eius
Anuntiate diem de die
Salutare eius.Beneïu el seu nom
anuncieu dia rere dia
que ens ha salvat.Cantate, exsultate et psallite
Psallite in cithara,
psallite voce psalmi.
Cantate Domino quia mirabilia fecit.Canteu, alegreu-vos, feu música
canteu amb l’arpa,
canteu amb les veus un salm.
Canteu al Senyor que ha fet meravelles.Eric Whitacre (1970)
Lux aurumqueLux, calida, gravisque,
Pura velut aurum,
Et canunt angeli,
Molliter natum, modo natum.Llum, càlida i pesant,
pura com l’or,
i els àngels canten
al qui acaba de néixer.Morten Lauridsen (1943)
Sure on this shining night
Text de James Agee (1909-1955)Sure on this shining nigh
Of starmade shadows round,
Kindness must watch for me
This side the ground.Segur que en aquesta nit brillant
d’ombres fetes per estrelles,
la bondat vetlla per mi
a aquesta banda del sòl.The late year lies down the north.
All is healed, all is health.
High summer holds the earth.
Hearts all whole.L’edat avançada indica el Nord.
Tot és guarit, tot és salut.
El ple estiu sosté la terra.
Els cors curulls.Sure on this shining night
I weep for wonder
Wandering far alone
Of shadows on the stars.Segur que en aquesta nit brillant
ploro pel fet meravellós
de vagarejar sol i lluny
de les ombres, en les estrelles.Francesc Civil (1895-1990)
Bella companyiaJosep 'gafa la serra i a l’altra mà el sarró,
“Adeu-siau Maria, al cel ens veiem tots”.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Maria se n’aixeca detràs del seu espòs.
Maria està cansada, demana-li repòs.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Sota una pomereta se n’assenten tots dos.
“Colliu-me’n una poma”, “Ne seré molt gustós”.
Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.Les branques són massa altes. “Si m’ajudessiu vós!”
Les rames se li acotxen; miracle és del Senyor.La Mare de Déu
La Mare de Déu
quan era xiqueta
anava a costura
a aprendre de lletra.Dins d’un cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes.Els àngels cantaven,
garindó, garindeta.Filava finet,
teixia robeta,
coixí n’era d’or,
les puntes de seda.Feia oració
agenolladeta
estant retirada
dins una cambreta.L’àngel hi va entrar
per la finestreta,
estant retirada
dins d’una cambreta.Déu vos guard Maria,
de gràcia sou plena.
La nit de Nadal
sereu Mare i verge.En tindreu un noi
bonic com l’estrella,
serà el vostre fill,
serà fill de Verge.Per nom se’n dirà
Jesús Salvador,
Rei de cel i terra.
La Mare de Déu
quan era xiqueta
cosia robeta
per ‘na’ endreçadeta.Les dotze van tocant
Les dotze van tocant,
ja és nat el Déu infant, fill de Maria.
El cel és estrellat,
el món és tot glaçat, neva i venteja.
D’algun llop famolenc,
del fons d’un negre avenc, l’udol arriba.
La Verge i el Fillet
n’estan mig morts de fred i el vell tremola.
Josep, a poc a poc,
encén allà un gran foc i els àngels canten.Albert Guinovart (1962)
El Noi de la MareQuè li darem a n’el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances
li darem figues amb un paneró.Què li darem a n’el Noi de la Mare?
Guaita com dorm el petit infantó.
Què li darem? Què li darem?
Panses i figues, i mel i mató.Tam patam tam, que les figues són verdes
tam patam tam, que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.Giaches de Wert (1535-1596)
Cruda AmarilliCruda Amarilli, che col nome ancora,
d’amar, ahi lasso! amaramente insegni;
Amarilli, del candido ligustro
più candida e più bella,
ma de l’aspido sordo
e più sorda e più fera e più fugace;
poi che col dir t’offendo,
i’ mi morrò tacendo.Crudel Amarilis, que fins i tot amb el nom,
“amar” (ai trist de mi!) amargament ensenyes:
Amarilis, de càndida assutzena
més càndida i més bella;
però de l’àspid sord
molt més sorda, fugitiva i fera.
Ja que parlant t’ofenc,
jo callaré morint.Més parlaran per mi
planes i muntanyes,
i aquest bosc en el qual
el teu dolç nom
se sent ressonar tan sovint.
I ploraran per mi les fonts,
i, mormolant, els vents
escamparan els meus laments.Més parlaran per mi
planes i muntanyes,
i aquest bosc en el qual
el teu dolç nom
se sent ressonar tan sovint.
I ploraran per mi les fonts,
i, mormolant, els vents
escamparan els meus laments.Darius Milhaud (1892-1974)
“Babylone” de Les deux cités, op. 170Elle est tombée, Babylone la grande.
Si Dieu n’édifie pas la maison,
si Dieu ne garde pas la cité,
C’est en vain que se sont travaillés,
c’est en vain que travaillent
et que se sont travaillés,
et que se travaillent à travailler,
Ceux qui travaillent à le faire.Ha caigut, Babilònia la gran.
Si Déu construeix la casa,
si Déu no vetlla per la ciutat,
és en va que siguin treballats,
és en va que treballen
i que siguin treballats,
i que es treballin a treballar,
aquells que, en fer-ho, treballen.Elle est tombée Babylone la grande.
Ouaï! Voe ! malheur!
Moi, Jean, j’entendis la voix d’un aigle
par le milieu de l’aire qui criait :
Ouaï! Voe ! malheur!
Elle est tombée Babylone la grande.Ha caigut Babilònia la gran.
Ai las! Dissort!
Jo, Jean, vaig sentir la veu d’una àguila
que cridava al mig del cel:
Ai las! Dissort!
Ha caigut Babilònia la gran.Parce que Dieu tout à coup
s’est repensé d’elle
et il va lui donner à boire
un grand calice plein de vin,
et le feu n’en est pas évaporé.
Sortez du milieu d’elle, mon peuple.Perquè Déu, de sobte,
s’ho ha repensat
i li ha donat per beure
un gran calze ple de vi,
i el foc no s’ha pas evaporat.
Sortiu de la ciutat, poble meu.Elle est tombée.
Tous se tenant à distance
diront, frémissant de terreur :
Malheur ! Voe ! Ouaï !
Babylone la grande il a péri, le port !Ha caigut.
Mantenint-se a distància
diran, estremint-se de terror:
Dissort! Ai las!
Babilònia la gran, el seu port ha desaparegut!Il à péri l’entrepôt ; elle à péri la fabrique,
elle´péri la boutique et personne,
il n’y aplus personne pour lui acheter
ce qu’elle vend.Han desaparegut el magatzem, la fàbrica,
ha desaparegut la botiga i ningú,
ja no hi ha ningú per comprar-hi
el que s’hi ven.Marchandises d’argent et d’or
et des pierres précieuses,
et de pourpre et de bois odoriférant
et d’ivoire
et toutes sortes de métaux
et de fabrications
et de cinnamonne et de parfums
et des gemmes et dèncens,
de vin et d’huile et de fleur de farine
et de bêtes de somme
et de brebis et d’âmes d’hommes.Mercaderies de plata i d’or,
i pedres precioses,
i porpra i fusta d’olor,
i vori
i tota mena de metalls
i fabricacions,
i canyella i perfums
i gemmes i encens,
vi i oli i flor de farina,
i bèsties de càrrega
i ovelles i ànimes humanes.Et toi, ô ciel réjouis toi sur elle !
Martyrs poussez des cris de joie sur elle
parce que Dieu elle a revanché votre cause.
Elle a péri Babylone la grande,
Elle a été coupée en trois.I tu, oh cel, delecta-te’n!
Màrtir, crideu de joia sobre ella
perquè Déu ha venjat la vostra causa.
Ha mort Babilònia la gran,
ha estat partida en tres,
ha caigut Babilònia la gran.Ferran Cruixent (1976)
AdventEmpeny el vent ramats de flocs
pel bosc d’hivern com un pastor
i algun avet pressent que aviat
serà tot llum santa i amor, i escolta atent.
Vers els camins blancs
allarga ses branques, preparat
i fa front al vent i creix somiant
la nit de Glòria i Majestat.John Rutter (1945)
Deck the hall
Text de Thomas OliphantDeck the hall with boughs of holly, Fa la la la ...
'Tis the season to be jolly, Fa la la la ...
Fill the mead-cup, drain the barrel, Fa la la, ...
Troll the ancient Christmas carol, Fa la la ...Decora el saló amb branques de grèvol, Fa la la la...
Aquest és el temps de l’alegria, Fa la la la...
Omple la copa d’hidromel, buida la bota, Fa la la...
Cantusseja l’antiga nadala, Fa la la...See the flowing bowl before us, Fa la la ...
Strike the harp and join the chorus; Fa la la ...
Follow me in merry measure, Fa la la ...
While I sing of beauty's treasure, Fa la la ...Mireu com s’omple la tassa davant nostre, Fa la la...
Toqueu l'arpa i uniu-vos al cor; Fa la la...
Seguiu-me amb alegria, Fa la la...
Mentre canto el tresor de la bellesa, Fa la la...Fast away the old year passes, Fa la la ...
Hail the new, ye lads and lasses! Fa la la ...
Laughing, quaffing, all together, Fa la la ...
Heedless of the wind and weather, Fa la la ...De pressa, el vell any passa, Fa la la...
Saludeu el nou, nois i noies! Fa la la...
Rient, bevent, tots junts, Fa la la...
No feu cas ni del vent i del temps, Fa la la...Josep Vila i Casañas (1966)
L’ArodalifUn pobre pagès tenia una filla,
tenia quinze anys i encara no fila
Tralaralalala, prim fila, prim fila
tralaralalala, prim fila, prim fila i se’n vaPren filosa i fus, dona un tomb per vila,
n’encontra un galant el que ella volia–D’on veniu Joan? –On aneu Maria?
Vaig al teixidor que hi tinc peça ordidaQuantes canes hi ha hermosa Maria?
Setze canes té, me’n manquen les quinze.Què en farem del drap, hermosa Maria?
En farem llençols, llençols i camises.Del que ens quedarà pararem botiga
cap més no n’hi haurà de tan proveïda.I dels retallets vestirem les nines.
La gent ne diran: hermosa botiga!Xavier Garcia (1991)
El desembre congelatEl desembre congelat confús es retira.
Abril, de flors coronat, tot el món admira.
Quan en un jardí d’amor neix una divina flor,
d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa,
d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella,
fecunda i poncella.El mes de maig ha florit, sense ser encara,
un lliri blanc tot polit de fragància rara,
que per tot el món se sent,
de Llevant fins a Ponent,
tota sa, sa, sa, tota dul, dul, dul,
tota sa, tota dul, tota sa dulçura
a l’hort envoltura.Amb gran contento i amor celebrem el dia,
puix que lo diví Senyor neix amb alegria.
Si no tenim més tresor, oferim-li el nostre cor,
tota la, la, la, tota fi, fi, fi,
tota la, tota fi, tota la finesa
de nostra fermesa.Randall Thompson (1899-1984)
AlleluiaAl·leluia – Amén
També et pot interessar...
Palau Bach
Dissabte, 29.01.22 – 20 h
Sala de ConcertsMissa en Si menor de Bach
Balthasar Neumann Chor & Ensemble
Thomas Hengelbrock, directorJohann Sebastian Bach: Gran Missa en Si menor, BWV 232
Preus: de 30 a 100 €