• Programa de mà

    Wang & Mahler Chamber Orchestra

    Concert per a piano de Ligeti

    Palau 100

    Dimecres, 14 de gener de 2026 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • rolex png retallat 2

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Mahler Chamber Orchestra
    Yuja Wang, piano
    Matthew Truscott, violí, concertino
    Fabien Gabel, director


    I

    Igor Stravinsky (1882-1971) 
    Suite Pulcinella

    I. Sinfonie
    II. Serenata
    III. Scherzino – Allegretto – Andantino 
    IV. Tarantella 
    V. Toccata 
    VI. Gavotta (con due variazioni) 
    VII. Vivo 
    VIII. Minuetto – Finale 

    György Ligeti (1923-2006) 
    Concert per a piano i orquestra    

    I. Vivace molto ritmico e preciso 
    II. Lento e deserto 
    III. Vivace cantabile 
    IV. Allegro risoluto, molto ritmico 
    V. Presto luminoso, fluido, constante, sempre molto ritmico 

    II

    Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) 
    Chaconne i Pas seul de música del ballet de l’òpera Idomeneo, KV 367     

    Frédéric Chopin (1810-1849) 
    Concert per a piano núm. 1, en Mi menor, op. 11

    I. Maestoso 
    II. Romande 
    III. Rondo 

    Durada del concert:
    Primera part, 50 minuts| Pausa de 20 minuts| Segona part, 60 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #piano #gransfigures #gradajove

  • Poema

    Pancratium maritimum

    com quan en una nit de juliol
    emergeix a la sorra un lliri de mar   en silenci   discretament
    signant el miracle del bulb que floreix a la platja
    amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
    només per viure un   dia aquesta vida

    així voldria jo una biografia

    Mireia Calafell
    Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

  • Et cal saber...

    Qui en són els protagonistes?

    Quines són les claus del concert?

    A què he de parar atenció?

    Sabies que...

  • Comentari

    De Mozart a Ligeti, un diàleg entre tradició i modernitat

    Dos segles d’història separen les partitures que escoltarem avui; una travessia musical que uneix el classicisme de Mozart amb la modernitat radical de Ligeti, tot passant per l’inspirat romanticisme de Chopin i el refinament neoclàssic de Stravinsky. Un gresol de veus, estils i estètiques diferents sota el qual batega un denominador comú: la tradició que inspira la modernitat, la mirada al passat que empeny l’art cap al futur.

    Així ho veiem en l’obra que inaugura cronològicament aquest recorregut, el ballet de l’òpera Idomeneo, re di Creta, que Wolfgang Amadeus Mozart estrenà a Múnic el 29 de gener de 1781, dos dies després del seu vint-i-cinquè aniversari; una obra ambiciosa que representà un pas endavant en la maduresa dramatúrgica del compositor. D’una orquestració sumptuosa, el ballet es divideix en set parts, de les quals ara sentirem la brillant “Xacona” inicial –que inclou una citació del ballet d’Iphigènia en Aulide de Gluck, compositor amb un enfocament renovador de l’òpera que influí decisivament en Mozart– i el “Pas seul”, concebut per al coreògraf Monsieur Les Grand.

    Cinquanta anys més tard Chopin tornarà la seva mirada cap al de Salzburg com a font d’inspiració per a la creació del seu propi univers sonor, més emocional i íntim, la influència del qual serà decisiva al llarg de tot el Romanticisme. Mostra primerenca d’aquest llegat van ser dos grans Concerts per a piano, escrits el 1830, quan el compositor només tenia vint anys. El Concert per a piano núm. 1, en Mi menor, op. 11 –en realitat, el segon que va escriure, però el primer a ser publicat– es va estrenar l’11 d’octubre de 1830 al Teatre Nacional de Varsòvia, amb el mateix compositor al piano, en el marc dels concerts de comiat que Chopin va oferir abans d’abandonar Polònia. La partitura està dedicada al pianista Friedrich Kalkbrenner, amb el Concert op. 61 del qual, l’obra de Chopin té moltes similituds.

    El concert arrenca amb una gran introducció orquestral –gairebé quatre minuts!– que presenta les idees temàtiques del primer moviment, abans de la irrupció de piano que reprèn, amb virtuosisme, el tema d’obertura, seguit d’un segon tema, més líric. Premonitori dels futurs Nocturns, el segon moviment, “Romance – Larghetto”, troba la seva millor explicació en paraules del mateix Chopin, que el va definir com “una mena d’ensomni a la llum de la lluna”, una “romança tranquil·la i melancòlica, que fa la impressió d’algú que mira amb dolçor cap a un lloc que evoca mil records feliços”. Un brillant “Rondo – Vivace”, amb ritmes del folklore polonès que posen a prova l’habilitat del solista, tanca l’obra amb un esclat de virtuosisme i alegria.

    La renovació a partir de la mirada al passat troba el seu sentit més ple en el gir neoclàssic que Igor Stravinsky experimentà a partir de la creació de Pulcinella, un encàrrec dels Ballets Russos de Serguei Diaghilev que es va estrenar a l’Òpera de París el 15 de maig de 1920, amb direcció musical d’Ernst Ansermet, coreografia de Leonide Massine i vestuari i decorats de Pablo Picasso. Basat en una obra de teatre del segle XVIII, Stravinsky va reescriure la música original de l’italià Giovanni Batista Pergolesi adaptant-la a una instrumentació moderna i incorporant-hi els seus propis ritmes, cadències i harmonies. “Pulcinella va ser el meu descobriment del passat, l’epifania a través de la qual la totalitat de la meva obra tardana es va fer possible. Va ser una mirada cap enrere [...], la primera de les moltes històries d’amor en aquesta direcció”, assenyalà el compositor. La Suite derivada del ballet està formada per vuit moviments i va ser estrenada per l’Orquestra Simfònica de Boston, dirigida per Pierre Monteux, el 22 de desembre de 1922. La peça atorga gran protagonisme als instruments solistes i inclou diferents solos, com el preciós tema de l’oboè al segon moviment, “Sérènade”, o els glissandos del trombó en el penúltim passatge, “Vivo”, d’un caràcter descaradament humorístic.

    Finalment, el viatge desemboca en la immensa figura de l’hongarès György Ligeti –per a alguns, l’Stravinsky de la segona meitat del segle XX– i en el seu Concert per a piano i orquestra; és una obra complexa, fascinant i representativa d’una nova manera d’entendre la convivència entre tradició i innovació per a un compositor mai sotmès al mandat de les avantguardes. La partitura consta de cinc moviments breus desenvolupats en dues etapes. Els tres primers van ser escrits entre els anys 1985-1986 i els altres dos, el 1987. L’obra completa s’estrenà a la Konzerthaus de Viena el 29 de febrer de 1988, amb els germans Mario i Anthony di Bonaventura; el primer pujat al podi i el segon com a instrument solista. 

    Explícita carta de presentació del seu credo artístic, en la qual convergeixen les seves influències i tendències estilístiques més importants –de Bach a les matemàtiques fractals, de la música africana al minimalisme–, Ligeti explora en aquest Concert nous conceptes d’harmonia i ritme. El piano, d’enorme exigència, es transforma en un element vital per crear una música densa, rítmicament complexa i estructuralment innovadora. Com una maquinària que es posés en marxa, el primer moviment, d’estructura mètrica binària, s’endinsa en territoris tímbrics i rítmics insospitats. A l’auster segon moviment, l’únic lent de la peça, Ligeti recupera un motiu de plany, ja utilitzat en obres anteriors, que evoca les dones en dol dels funerals de l’Europa de l’Est. Enmig d’una atmosfera misteriosa, el piano apareix i desapareix marcant breus escletxes de llum. El tercer, “Vivace cantabile”, és com un petit joc ple de sorpreses, amb ressonàncies de música popular hongaresa. Concebut com a epicentre del Concert, el quart moviment s’inspira en representacions gràfiques de conjunts fractals, amb ritmes repetitius i tallants que es transformen constantment. Un “Presto luminoso” tanca l’obra recuperant idees i melodies ja expressades en els passatges precedents d’aquesta partitura sorprenent i imprevisible, però també d’una calidesa juganera i divertida, sovint considerada el millor Concert de la seva dècada.

    Ana María Dávila, periodista musical

  • Biografies

    Mahler Chamber Orchestra

    Mahler Chamber Orchestra

    © Deniz Saylan

    Fundada el 1997, la Mahler Chamber Orchestra (MCO) s’ha consolidat com una de les orquestres de cambra més reconegudes del món. Organitzada com un “col·lectiu global”, és liderada pels seus propis músics en col·laboració amb l’oficina central, que té la seu a Berlín. Els membres de l’orquestra, procedents d’una vintena llarga de països, es reuneixen per a cada gira o projecte. El diàleg de la música de cambra i l’escolta atenta i unànime són fonamentals en el so del grup; una filosofia inspirada pel mentor i fundador, Claudio Abbado, resumida en el denominen els mateixos membres com the sound of listening (el so de d’escolta).

    La temporada 2024-25 va actuar, entre molts altres directors i solistes, amb Antonello Manacorda, Riccardo Chailly i Leif Ove Andsnes. L’MCO també és coneguda per les seves interpretacions sense director: els seus artistes associats, Yuja Wang i Mitsuko Uchida, amb els quals l’orquestra ha ofert diverses gires, solen dirigir l’MCO des del piano. Aquesta temporada 2025-26, compartirà escenari amb Maxim Emelyanychev, Gianandrea Noseda, Augustin Hadelich, Kian Soltani, Adám Fischer, Igor Levit, Yuja Wang, Joana Mallwitz, Piotr Beczała, Hélène Grimaud, Víkingur Ólafsson, Thomas Adès, Daniel Harding i Daniil Trifonov, entre d’altres.

    La Mahler Chamber Orchestra té residències artístiques a Berlín i Lucerna. Des del mes de març del 2026 fins al 2028 serà la successora de la Berliner Philharmoniker al Festival de Pasqua de Baden-Baden. El 2024 va assumir la direcció artística de la Musikwoche Hitzacker, on cada any presenta un repertori variat entorn de la música de cambra. El març del 2026 el violista Antoine Tamestit, amic i col·laborador de llarga trajectòria amb l’MCO, serà l’artista resident del festival.

    L’MCO té la ferma voluntat d’enriquir la vida de les persones mitjançant la música, per la qual cosa facilita trobades tant dins com fora de l’escenari que acosten la música, l’aprenentatge i la creativitat a comunitats de tot el món. El seu programa Feel the Music fa possible que persones sordes o amb dificultats d’audició experimentin la música, mentre que l’MCO Academy permet als membres de l’orquestra compartir la seva experiència amb la futura generació de músics. A més, als concerts escolars de l’MCO es convida els estudiants a un viatge multicultural que promou la reflexió al voltant del concepte de “pertinença”.

    Les actuacions de l’MCO sovint són enregistrades i retransmeses per importants mitjans internacionals i per ARTE. L’enregistrament més recent ha estat l’òpera Picture a day like this de George Benjamin, publicat pel segell Nimbus la tardor del 2024. Juntament amb el seu artista associat per a experiències immersives, Henrik Oppermann / Schallgeber l’MCO ha desenvolupat una sèrie de concerts en realitat ampliada (XR), que ha presentat, entre altres centres, a la Universitat de Princeton i a la Mozart Wohnnhaus de Salzburg.

    Des del mes de juliol del 2024, algunes d’aquestes obres de música de cambra en XR estan disponibles a l’App de la Malher Chamber Orchestra per a Apple Vision Pro. L’orquestra continuarà enregistrant nou repertori i desenvolupant aquest concepte en el decurs d’aquesta temporada 2025-26.

    .

    • Logo Mahler Chamber Orchestra
  • Yuja Wang, piano

    Yuja Wang

    © Julia Wesely

    És valorada pel carisma artístic, la seva honestedat emocional i una presència escènica abassegadora. Ha actuat amb els directors, músics i grups més admirats del món, i és reconeguda no solament pel seu virtuosisme, sinó també per actuacions plenes d’espontaneïtat i energia. En una entrevista al «New York Times», la pianista va manifestar la seva ferma convicció que “cada programa ha de tenir vida pròpia i ser una representació de com em sento en aquell moment”.

    Va néixer en una família de músics i va començar a estudiar piano als sis anys. Va rebre formació d’alt nivell al Canadà i al Curtis Institute of Music sota el mestratge de Gary Graffman. El seu protagonisme estel·lar al panorama internacional va arribar el 2007 en substituir Martha Argerich com a solista amb la Boston Symphony Orchestra. Dos anys després va signar un contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon i des d’aleshores s’ha situat com una de les artistes més destacades del món, amb una continuïtat d’actuacions i àlbums aclamats per la crítica. Els seus enregistraments han rebut nombrosos premis, entre els quals cinc nominacions al Grammy i el seu primer Grammy com a millor solo instrumental clàssic, pel seu àlbum The american project el 2023; enregistrament que també va rebre un Opus Klassik en la categoria de concert.

    Els seus projectes recents inclouen una col·laboració amb David Hockney al Lightroom de Londres, gires com a directora i intèrpret amb la Mahler Chamber Orchestra per Europa i l’Amèrica del Sud, una gira internacional de recitals en duo amb el pianista Víkingur Ólafsson i una residència artística amb la New York Philharmonic.

    Durant aquesta temporada 2025-26, la seva agenda inclou la inauguració de temporada de diverses orquestres principals dels Estats Units, com la San Francisco Symphony i Philadelphia Orchestra, al Carnegie Hall, on dirigirà des del piano el Concert per a piano núm. 1 de Txaikovski. Entre les seves actuacions orquestrals, farà una important gira europea amb l’Orquestra de la Ràdio Sueca. I altres actuacions amb orquestra inclouen concerts amb la Royal Concertgebouw Orchestra d’Amsterdam, New York Philharmonic, Cleveland Orchestra i Rotterdams Philharmonisch Orkest.

    El seu paper com a directora des del piano continuarà amb gires al costat de la Mahler Chamber Orchestra, ara per l’Estat espanyol i també als Estats Units, i farà una gira de recitals per tot l’Àsia. El novembre del 2025 inaugurarà Playing with the fire: an immersive odyssey with Yuja Wang a la Philharmonie de París. Aquesta instal·lació multisensorial innovadora convida els visitants a endinsar-se al món que s’amaga rere l’escenari, tot revelant una mirada més íntima de l’emoció i el món artístic que inspira les interpretacions de Yuja Wang.  

  • Matthew Truscott, violí, concertino

    Matthew Truscott

    © Jess Shurte

    És un violinista versàtil que comparteix el seu temps entre la música d’instruments d’època i la interpretació “moderna” actuant amb alguns dels millors músics de cada àmbit.

    És concertino de la Mahler Chamber Orchestra i un dels líders de l’Orchestra of the Age of Illustration. En aquests càrrecs, ha dirigit actuacions orquestrals des del violí arreu del món, com ara Carnegie Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Philharmonie de Berlín, Musikverein de Viena, Elbphilharmonie d’Hamburg, i al Royal Festival Hall i BBC Proms de Londres. Aquest any ha estat nomenat director del Dunedin Consort.

    Com a director convidat, ha actuat amb l’ACO Collective, Orquestra de Cambra dels Països Baixos, Orquestra del Festival de Budapest, Orquestra de la Ràdio Noruega, Orquestra Simfònica d’Islàndia, English National Opera, De Nederlandse Opera i The English Concert.

    Anteriorment, com a membre dels quartets Dante i Quince, va col·laborar en música de cambra en projectes amb Trevor Pinnock, Jonathan Manson i Emmanuel Pahud.Matthew ensenya violí barroc a la Royal Academy of Music de Londres.

  • Fabien Gabel, director

    Fabien Gabel

    © Lyodoh Kaneko

    La temporada 2025-26 marca el seu inici com a director titular de la Tonkünstler-Orchester de la Baixa Àustria. En el transcurs de la seva carrera s’ha forjat una trajectòria internacional d’altíssim nivell en què ha dirigit orquestres de primera línia, com l’Orchestre de París, London Philharmonic, Chicago Symphony Orchestra, NDR Elbphilharmonie Orchester, Cleveland Orchestra, Royal Philharmonic Orchestra d’Estocolm, Orchestre Symphonique de Mont-real, Seoul Philharmonic i Melbourne Symphony Orchestra.

    Lloat pel seu estil dinàmic i la sensibilitat a l’hora d’afrontar la partitura, és especialment conegut per la seva fina elecció del repertori, que abasta de les grans obres simfòniques fins a la visibilització i el reconeixement de compositors menys coneguts dels segles XIX i XX. A més, també s’enfoca envers la música contemporània i ha dirigit estrenes d’obres de Dieter Amman, Anders Hillborg i Samy Moussa.

    Durant la temporada 2025-26 debutarà a la Metropolitan Opera de Nova York amb Carmen i amb la Mahler Chamber Orchestra en aquesta gira de cinc dies per l’Estat espanyol, al costat de Yuja Wang. A Europa, hi tornarà amb la Stavanger Symphony Orchestra, Orchestre National de França, Orchestre Philharmonique d’Estrasburg i Orquesta Sinfónica de Galícia, com també amb les simfòniques de la BBC i de la Ciutat de Birmingham. Als Estats Units, tornarà a dirigir la Minnesota Orchestra, Detroit Symphony i Toronto Symphony Orchestra, i debutarà a l’Amèrica del Sud amb l’Orquestra Sinfônica do Estado de São Paulo (OSESP).

    A França col·labora habitualment amb les principals orquestres de París i va tenir un debut molt aclamat a l’Opéra National de París la temporada 2022-23. Recentment ha dirigit l’enregistrament d’una nova partitura per a l’èpica pel·lícula Napoleó (1927) d’Abel Gance, amb l’Orchestre National de França i l’Orchestre National de Radio France. La primera part del film es va presentar al Festival de Cannes 2024 i serà projectada a cinemes, per la televisió francesa i la plataforma Netflix.

    Fabien Gabel ha treballat amb solistes de prestigi, com Daniil Trifonov, Yefim Bronfman, Emanuel Ax, Bertrand Chamayou, Seong-Jin Cho, Francesco Piemontesi, Jean-Yves Thibaudet, Gidon Kremer, Augustin Hadelich, Vilde Frang, Daniel Lozakovich, Christian Tetzlaff, Gautier Capuçon, Daniel Müller-Schott, Johannes Moser, Håkan Hardenberger, Emmanuel Pahud, com també amb les cantants Measha Brueggergosman, Natalie Dessay, Petra Lang, Jennifer Larmore, Marie-Nicole Lemieux, Nikola Hillebrand i Asmik Grigorian, i amb Michael Schade.

    El 2004 va captar l’atenció internacional en guanyar el Concurs de Direcció Donatella Flick, arran del qual va ser nomenat director assistent de la London Symphony Orchestra entre el el 2004 i el 2006. Va ser director musical de l’Orchestre Symphonique de Quebec entre els anys 2012 i 2021, i de l’Orchestre Français des Jeunes del 2017 al 2021.

    Nascut a París en una família de músics destacats, Fabien Gabel va començar a tocar la trompeta als sis anys i va perfeccionar la tècnica al Conservatoire National Supérieur de Musique de París i a la Hochschule für Musik de Karlsruhe. Va tocar amb diverses orquestres parisenques, sota la batuta de grans directors, com Pierre Boulez, Sir Colin Davis, Riccardo Muti, Seiji Ozawa, Simon Rattle i Bernard Haitink, abans d’iniciar la seva pròpia carrera com a director.

    El gener del 2020 el govern francès el va nomenar Chevalier des Arts et des Lettres.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dimecres, 25.02.26 – 20 h
    Sala de Concerts

    Gaudí d’Albert Guinovart

    Josep-Ramon Olivé, Ana San Martín, Lluís Calvet, Belén García, Clara Renom, Héctor Ruiz, Xavier Casademont i Lluís Arratia, cantants
    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz, director)
    Original SoundTrack Orchestra (OSTO)
    David Pintó, director d’escena
    Belén Clemente i Albert Torrebella, directors

    A. Guinovart: Gaudí

     

    Preus: de 20 a 45 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex