• Concert participatiu
    Gloria i Magnificat de Vivaldi

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 19 de juny de 2022 – 17 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Irene Mas, soprano
    Tànit Bono, mezzosoprano
    Cantaires individuals
    Orfeó Català (Simon Halsey, director artístic)
    Vespres d’Arnadí (Dani Espasa, director )
    Pablo Larrazdirector


    Antonio Vivaldi (1678-1741)

    Gloria, RV 589

    Gloria in excelsis Deo (cor)
    Et in terra pax hominibus (cor)
    Laudamus te (soprano i mezzosoprano)
    Gratias agimus tibi (cor)
    Propter magnam gloriam (cor)
    Domine Deus (soprano)
    Domine Fili Unigenite (cor)
    Domine Deus, Agnus Dei (mezzosoprano i cor)
    Qui tollis peccata mundi (cor)
    Qui sedes ad dexteram Patris (mezzosoprano)
    Quoniam tu solus sanctus (cor)
    Cum Sancto Spiritu (cor)

    Magnificat, RV 610

    Magnificat anima mea Dominum (cor)
    Et exultavit spiritus meus (soprano, mezzosoprano i tenor)
    Et misericordia ejus (cor)
    Fecit potentiam (cor)
    Deposuit potentes (cor)
    Esurientes (soprano i mezzosoprano)
    Suscepit Israel (cor)
    Sicut locutus est (cor)
    Gloria Patri (cor)

    Dia del Soci

    Durada aproximada del concert: 60 minuts, sense pausa
    #coral #clàssics

  • Poema

    Les artèries galàctiques

    bressol esclau
    d’un desig
    on exaltar-se
    (carnadura d’anhel)

    la llum és l’entranya de l’univers

    Jaume C. Pons Alorda
    II
    Carn vol dir desaparicions (2010)

  • Comentari

    “Res no conec tan voluptuós, tan commovedor com aquesta música; les meravelles de l'art, el gust exquisit dels cants, la bellesa de les veus, l'exactitud de l'execució... Tot, en fi, en aquests deliciosos concerts concorre a produir una impressió que no és segurament gaire saludable, però que no crec que hi hagi cor capaç de deslliurar-se’n”, Jean-Jacques Rousseau

    Quan Rousseau desembarca en góndola a la coneguda Riva degli Schiavoni per assistir a un concert de l’Ospedale della Pietà, l’orfenat més reputat en música de Venècia, no s’imagina l’encís que li produiran les veus femenines del cor i l’orquestra d’aquesta institució. Com ell, Charles de Brosses –que compara l’orquestra amb la de l’Òpera de París– i tants altres intel·lectuals europeus en quedaran fascinats... Fins i tot Goethe!

    Vivaldi és el màxim responsable d’aquest instrument encisador que atraurà visitants de tot Europa a la Sereníssima República de Venècia, epicentre de la cultura i el virtuosisme musicals: una quarantena de cantants i instrumentistes virtuoses (també d’instruments rars, com la viola all’inglese o el salteri) que tindrà a disposició durant quaranta anys per estrenar les seves obres i desenvolupar la seva carrera. No és estrany que Il Prete Rosso aviat decideixi renunciar al sacerdoci per dedicar-se completament a la música i a les seves putte o figliole...

    Per a elles escriu, a més dels famosos Concerts, una seixantena d’obres sacres –sí, ho heu llegit bé!–, entre les quals destaquen el Gloria i el Magnificat que avui sentirem, destinats a embellir la missa ordinària i l’ofici de vespres, respectivament. Al convent originari, amb una orquestra enterament femenina, les cantants recloses rere les reixes interpretaran també les veus greus del cor: la Paulina, el tenor; l’Anneta el baix... Vivaldi escriu amb rapidesa i utilitza material manllevat com tot compositor barroc prolífic; coneix com ningú el violí i el tractament de les cordes (bariolage, ondeggiandi...) i és tot un mestre en l’art de l’organització tonal. La seva música religiosa no es concreta, com en H. Purcell o J. S. Bach, en cap missa de grans dimensions, però incorpora l’estil concertant de moda i insinua el nou gènere que abduirà els venecians: l’òpera. Com s’explicaria, si no, l’expressivitat del “Fecit potentiam” del Magnificat? I això sempre amb l’inconfusible estil extravertit i excitant vivaldià... Deixem que avui el convent es converteixi en un Palau i el modest cor de verges en un cor fastuós que proclami al so de la trompeta que Vivaldi, després de gairebé dos-cents anys en silenci, segueix viu i encisador.

    Núria Ayats, musicòloga i professora de violí

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Irene Mas, soprano

    Irene Mas

    Nascuda a Palma, començà la formació musical i escènica al Teatre Principal d’aquesta ciutat i posteriorment obtingué el grau superior de violí amb A. León Ara i J. M. Álvarez (Conservatori Superior de les Illes Balears) i el grau superior de cant amb Dolors Aldea (Conservatori Superior del Liceu).

    Ha rebut el primer premi i un premi especial al Concurs Internacional de Música de les Corts, el tercer premi al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, el tercer premi al Concurs Germans Plà Ciutat de Balaguer, el Premi Mirna Lacambra per interpretar Susanna de Le nozze di Figaro a l’Escola d’Òpera de Sabadell, el segon premi al XX Concurs d’Interpretació de l’Arjau, així com la Beca Joves Promeses de la Fundació Ferrer Salat o la Beca d’Alta Especialització de la Fundación AIE de Madrid. Ha estat seleccionada per l’Acadèmia de Formació Professional de Jordi Savall, així com pel programa Life New Artists del Festival Life Victoria i l’Acadèmia de la Schubertíada a Vilabertran.

    Ha debutat amb un recital en solitari al Palau de la Música Catalana dins el concurs El Primer Palau, on ha rebut el segon premi ex aequo i el Premi Juventudes Musicales de España, així com el Premi Extraordinari Fundació Ferrer-Salat del Concurs Francesc Viñas del Gran Teatre del Liceu.

    En el repertori operístic ha interpretat els papers de Zerlina-Don Giovanni (W. A. Mozart), Susanna-Le nozze di Figaro (W. A. Mozart), Sofia-Il signor Bruschino (G. Rossini), Giulia-La scala di seta (G. Rossini) Belinda-Dido & Aeneas (H. Purcell), Bellina-Le astuzie femminile (D. Cimarosa), Sophie-Werther (J. Massenet), Papagena-Die Zauberflöte (W. A. Mozart), Despina-Così fan tutte (W. A. Mozart) i Gianetta-L’elisir d’amore (G. Donizetti), entre d’altres, així com un gran repertori de concert, en què destaquen Requiem, Vesperae solenne de confessore i Missa de la coronació (W. A. Mozart), Requiem (G. Fauré), Oratori de Nadal (C. Saint-Säens), Te Deum i Missa minuit (M. A. Charpentier), Gloria (A. Guinovart), Messiah (G. F. Händel), Weinachtsoratorium, Magnificat i Cantates 82, 29, 129, 51, 147, 84, 140 (J. S. Bach), Missa en Sol major de A. Dvořák i Missa en Sol major de F. Schubert. Ha participat en l’enregistrament per a Toccata Classics de Londres amb música de W. Jackson, juntament a Emma Kirkby, Charles Daniels i Timothy Roberts, així com del programa El Barroc espanyol a Europa al Helsinki Baroque Orchestra Festival. Ha actuat a diverses ciutats de l’Índia i Mèxic amb el grup La Grande Chapelle, així com a Seül (Corea del Sud) i arreu d’Europa amb La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall.

    Els últims mesos ha participat en tres gravacions discogràfiques amb la Quarta Simfonia de Mahler i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Pablo Mielgo, la Missa criolla d’A. Ramírez amb la Zurich Kammerorchester (Deutsche Grammophon) i el programa de música medieval Dulcis resonabat sonus amb Locus Desperatus. Recentment ha debutat al Barcelona Rossini Opera Festival, amb Giulia de La scala di seta, al Teatre des Born de Ciutadella i al Teatre Principal de Palma com a Serpina de La serva padrona de Pergolesi, Zerlina de Don Giovanni al Festival Mozart’21 i Gianetta de L’elisir d’amore. Els propers compromisos operístics inclouen Orfeo de C. Monteverdi al Teatre Principal de Palma i L’incoronazione di Poppea al Gran Teatre del Liceu. Forma part de dos duets especialitzats en repertori liederístic, amb els pianistes Marc Serra i Valentina Pfister, i és Artista Resident del Barcelona Life Festival (20’22), tot debutant també a l’Oxford Lieder Festival.

  • Tànit Bono, mezzosoprano

    Tànit Bono

    Inicià la formació musical amb el seu avi i la completà al Conservatori de Vila-seca i al Conservatorium van Amsterdam. Amb la reconeguda professora Ana Luisa Chova realitzà el Màster d’Òpera a València. A més, a Europa ha seguit cursos de cant amb D. Wilson Johnson, J. Streets, V. Guillorit, I. Farrington, E. Kirkby, F. Jacobs, M. Walker, D. Owen Norris, J. Cohen, I. Rey, U. Reinemann, R. Jansen, M. Honig, O. Sala i M. Devia, entre d’altres. Va guanyar el premi extraordinari de la Fundació Ferrer-Salat al 54è Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i també dos premis al Concurs de Cant Germans Pla-Ciutat de Balaguer 2013.

    Com a solista ha debutat al Gran Teatre del Liceu amb Kàtia Kabànova i al Palau de la Música Catalana amb el director Simon Halsey. Va debutar a la Royal Opera House de Muscat (Oman) amb Madama Butterfly. I també ha participat a Rinaldo i Alcina de G. F. Händel, Les noces de Fígaro de W. A. Mozart i Hänsel und Gretel d’E. Humperdink. Ha ofert un recital a la Quinzena Musical de Sant Sebastià i ha estrenat el cicle Tànit, sis cançons de desig d’Albert Guinovart, escrit per a la seva veu. Especialitzada en oratori, ha cantat el Requiem de Mozart i el de Duruflé, Novena de Beethoven sota la direcció de Pablo González, Stabat Mater de Haydn i Pergolesi, Te Deum de Charpentier, Petite Messe solenelle de Rossini, i l’òpera catalana La tempesta esvaïda de J. Serra, sota la direcció de Diego Martin-Etxebarria. Ha estat la solista femenina del projecte Cantagran de l’Auditori de Barcelona, tot estrenant una obra d’Albert Guinovart, entre moltes d’altres.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    © Ricardo Rios Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n'és el director, Montserrat Meneses la subdirectora i Pau Casan el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic®

  • Vespres d'Arnadí

    Vespres d'Arnadí

    ©MayZircus

    Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat utilitzant instruments i criteris històrics, el seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en importants sales i festivals d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Halle, Praga, Ostrava, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres. Ha enregistrat tres discs amb el segell Musièpoca: Pièces de simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A la darreria del 2018 va presentar el quart disc, amb el segell Aparté, titulat L’Alessandro amante, protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata. Rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull.

    Farran Sylvan James, Adriana Alcaide, Oriol Algueró i Cecilia Clares, violins I | Luca Giardini, Pavel Amílcar, Irantzu Zuasti i Maria Gomis, violins II | Natan Paruzel i Elisabeth Gex, violes | Oriol Aymat i Oleguer Aymamí, violoncels | Oriol Martí i Oriol Casadevall, contrabaixos | Pere Saragossa i Ivan Alcazo, oboès | Guillermo Salcedo, fagot | Josep Maria Martí, tiorba | Dani Espasa, clave, orgue i direcció

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on n’obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

     

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC (Corals Joves de Catalunya) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Textos

    Antonio Vivaldi (1678-1741)

    Gloria, RV 589

    Gloria in excelsis Deo,

    Glòria a Déu a dalt del cel,

    Et in terra pax hominibus bonae voluntatis.

    i a la terra pau als homes que estima el Senyor.

    Laudamus te, Benedicimus te,
    Adoramus te, Glorificamus te,

    Us lloem, us beneïm,
    us adorem, us glorifiquem.

    Gratias agimus tibi

    Us donem gràcies,

    Propter magnam gloriam tuam,

    per la vostra immensa glòria,

    Domine Deus, Rex caelestis,
    Deus Pater omnipotens.

    Senyor Déu, Rei celestial,
    Déu Pare omnipotent,

    Domine fili unigenite, Jesu Christe,

    Senyor, Fill unigènit, Jesucrist,

    Domine Deus, Agnus Dei, Filius patris.

    Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare.

    Qui tollis peccata mundi,
    miserere nobis.

    Vós, que lleveu el pecat del món,
    tingueu pietat de nosaltres.

    Qui tollis peccata mundi,
    suscipe deprecationem nostram.

    Vós, que lleveu el pecat del món,
    acolliu la nostra súplica.

    Qui sedes ad dexteram Patris,
    miserere nobis.

    Vós, que seieu a la dreta del Pare,
    tingueu pietat de nosaltres.

    Quoniam tu solus sanctus,
    Tu solus Dominus,
    Tu solus Altissimus, Jesu Christe,

    Perquè Vós sou l’únic Sant,
    Vós, l’únic Senyor,
    Vós, l’únic Altíssim, Jesucrist,

    Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris.
    Amen.

    amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
    Amén.

    Magnificat, RV 610

    Magnificat anima mea Dominum

    La meva ànima lloa el Senyor,

    Et exultavit spiritus meus in Deo salutari meo.

    el meu esperit s’alegra en Déu, el meu salvador,

    Quia respexit humilitatem ancillæ suæ:
    ecce enim ex hoc beatam
    me dicent omnes generationes.

    perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
    Des d’ara totes les generacions
    em diran benaurada,

    Quia fecit mihi magna qui potens est,
    et sanctum nomen eius.

    perquè el Totpoderós obra en mi meravelles
    i el seu nom és sant.

    Et misericordia eius a progenie in progenies
    timentibus eum.

    I l’amor que té als qui el temen
    s’estén de generació en generació.

    Fecit potentiam in bracchio suo,
    dispersit superbos mente cordis sui.

    Ha mostrat la força del seu braç,
    ha dispersat els homes de cor altiu.

    Deposuit potentes de sede et exaltavit humiles.

    Derroca els poderosos del soli i exalça els humils;

    Esurientes implevit bonis
    et divites dimisit inanes,

    omple de béns els pobres,
    i els rics se’n tornen sense res.

    Suscepit Israel puerum suum
    recordatus misericordiæ suæ,

    Ha protegit Israel, el seu servent,
    com havia promès als nostres pares; a Abraham

    Sicut locutus est ad patres nostros, Abraham
    et semini eius in sæcula.

    i a la seva descendència
    pels segles dels segles.

    Gloria Patri, et Filio, et Spiritui Sancto.
    Sicut erat in principio, et nunc, et semper,
    et in sæcula sæculorum.
    Amen.

    Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
    Com era en el principi, ara i sempre,
    pels segles dels segles.
    Amén.

  • També et pot interessar...

    Palau Bach | Festival Bachcelona | Estiu al Palau
    Dijous, 14.07.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Magnificat(s) – Clausura 10è Festival Bachcelona

    Solistes Salvat Beca Bach
    Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC)
    Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC)
    Daniel Tarrida, orgue
    Manel Valdivieso, director

    JCH. Bach: Magnificat en Do major, CW E22
    C. PH. E. Bach: Simfonia en Si bemoll major, H.658
    J. S. Bach: Magnificat en Re major, BWV 243

    Preu: 25 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex