• Concert de Sant Esteve
    —Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau

    La Casa dels Cants

    Dilluns, 26 de desembre de 2022 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana. L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Connecteu-vos al Concert de Sant Esteve

    Benvolguts i benvolgudes,

    És un plaer adreçar-me a vosaltres en una cita tan assenyalada com és el Concert de Sant Esteve, el primer que presideixo des que vaig assumir la responsabilitat de president de l’Orfeó Català el mes de juny passat.

    És un goig veure novament a l’escenari del Palau tota la família coral de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra. Més de tres-cents cantaires que any rere any preparen aquest concert amb tanta il·lusió i energia. Gràcies a tots ells per fer possible un any més que ens trobem avui reunits gaudint de les nadales tradicionals i també de noves estrenes que eixamplen el repertori dels nostres cors i del patrimoni coral català. I gràcies també a les seves famílies, perquè sense elles i sense el seu suport tot aquest compromís i dedicació no seria possible. Gràcies a l’equip artístic i de gestió dels cors per haver-se reinventat durant aquest període de crisi sanitària i de restriccions que tots hem patit. Malgrat les dificultats, hem après molt, entre d’altres coses a valorar més que mai el fet de cantar plegats, sense distàncies ni mascaretes. Enguany se’ns proposa un concert lluminós, de joia i de retrobament, amb un rerefons reflexiu i de record per aquelles persones que en ple segle XXI pateixen situacions tan irracionals com una guerra. Amb el lema “Fer camí”, aquest Concert de Sant Esteve ens anima a avançar, a créixer, a mirar endavant, a aprendre. A tots vosaltres: socis, abonats, mecenes, administracions públiques, col·laboradors, treballadors i públic en general, us convidem a fer camí. Quan els nostres camins s’ajunten, quan sumem esforços, arribem més lluny.

    Us desitjo molt bones festes i que el nou any ens connecti més que mai a la música, als nostres cors i al nostre estimat Palau.

    Joaquim Uriach, President de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana

  • Presentació

    Fer Camí

    Després de dues edicions marcades per la pandèmia, ens sentim feliços de tornar a celebrar el Concert de Sant Esteve sense mascaretes, distàncies ni grups bombolla. Poder tornar a interactuar entre els diferents cors, com a família coral, i tornar a compartir amb vosaltres aquest estimat concert és una alegria per a tots els que en formem part.

    Les dates de Nadal, en la nostra cultura, són un moment de retrobament i de celebració, i sovint un espai de reflexió i valoració de l’any que deixem enrere, on són presents vivències, records i moments que ens han marcat i que són ben presents.

    Ens adonem del camí que anem fent, del que deixem enrere i de les il·lusions i esperances posades en l’esdevenidor. I sovint tenim un sentiment enfrontat entre l’alegria de retrobar-nos, de celebrar la vida, i la tristesa pel moment vital que un pot viure i la desolació d’un món en conflicte i pobresa constants. És en aquest context que els cants que avui us oferim ens portaran visions diferents del camí, amb moments espectaculars i alegres, però també passaran per moments més reflexius, fins i tot compungits.

    La suite amb què iniciem el concert, I va arribar Janus (Déu de les dues cares), és un bon exemple d’aquest contrast: els colors alegres, dolços, rítmics i festius de les nadales finalitzen amb Adorm l’afany, poema d’Eduard Escoffet (poeta convidat del Palau), que amb les seves paraules i la seva música mostra una visió més crua i realista de la situació i l’evolució actual de la humanitat.

    Així doncs, anem fent camí, dia rere dia, i mirant de donar sentit al nostre caminar. Sent conscients que les nostres passes estan vinculades i influenciades per les persones i les circumstàncies que ens envolten, i que per petites que siguin també impacten i reverteixen en els altres.

    Avui, les veus dels més petits, dels joves i adults ressonaran un any més al Palau de la Música Catalana en aquest centenari i emotiu Concert de Sant Esteve. I serem un sol cor vivint la força i el valor del treball col·lectiu, de l’acompanyament i el creixement que experimentem en els nostres cors cada cantaire, director i pianista. I mirarem, un cop més, d’aportar bellesa i emoció en un món tan necessitat d’amor.

    En nom de l’Orfeó Català, dels cors de l’Escola Coral i del Cor de Cambra del Palau, us desitgem de tot cor un bon Nadal i els millors desitjos per al 2023.

    Pablo Larraz, Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral

  • Nadala 2022 - DESKTOP
  • Comentari

    Una ineludible tradició

    Hi ha manuscrits dels segles XV i XVI que testimonien la llarga tradició cristiana de cantar nadales evocant la nativitat de Jesús al voltant del solstici d’hivern. Amb més de cent anys d’història, el Concert de Sant Esteve del Palau de la Música Catalana ha esdevingut una ineludible tradició, que aquest final del 2022 ens proposa continuar fent camí, un lema que sobrevola el programa del concert d’aquest Sant Esteve.

    Comencem, doncs, el camí amb una suite, I va arribar Janus, integrada per quatre nadales tradicionals –A Betlem me’n vull anar, Josep busqueu-me posada, El desembre congelat i Porta foc i encén palletes– i una peça nova escrita per Jordi Domènech sobre el poema Adorm l'afany d’Eduard Escoffet, poeta convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana.

    De les nadales tradicionals de la suite només s’interpreten les dues primeres estrofes de cada un una. Jordi Domènech explica que I va arribar Janus té dues parts: “La primera amb les nadales tradicionals, amb un llenguatge musical popular, que adopten la forma d’una sonata –presentació, un temps lent, un temps de divertimento i un temps final– i donen pas a una segona part musicalment més fosca i sofisticada, que juga amb blocs de so creant un gran crescendo que arriba a una explosió i acaba amb un aire de marxa que enllaça amb la nadala que comença la suite, A Betlem me’n vull anar, tot aportant una sensació de moviment”. Janus era en la mitologia romana el déu de la llar i se’l representava amb dues cares, perquè, segons la llegenda, podia veure alhora el passat i el futur.

    Fem un salt per endinsar-nos en la tradició eslava per retre homenatge a les víctimes de la guerra d’Ucraïna amb una de les més populars nadales (kolyadki) ucraïneses, Shchedryck (Oreneta), que explica la història d’una oreneta que vola pel centre d’un barri anunciant l’arribada de la primavera. Existeix una adaptació del tema feta als Estats Units pel compositor Peter Wilhousky, Carol of the bells, que conserva la melodia original, però hi canvia la lletra.

    De nou a Catalunya, prosseguim amb un bloc de nadales noves i d’altres tradicionals que comença amb la clàssica Nit de vetlla amb una harmonització de Xavier Sans, seguida de dues nadales noves, L’hivern de Xavier Pastrana, que va guanyar el XV Premi Reus (2000) de composició per a corals infantils, i Cançó de fer camí de Borja Penalba, un tema del 2015 que posa música al poema en clau feminista del mateix títol de Maria Mercè Marçal. Aquest bloc es clou amb dues versions d’una de les nadales catalanes més populars, Fum, fum, fum. La primera està harmonitzada al principi del segle XX per Francesc Pujol, i la segona, una versió en anglès, és un arranjament del 2013 encarregat al compositor nord-americà Howard Helvey amb motiu del desè aniversari del River City Men’s Chorus de Little Rock, a l’Estat d’Arkansas (Estats Units).

    Tornem a temps de guerra amb la bella cançó de bressol Wiegala, composta per l’escriptora jueva Ilse Weber durant la seva estada al gueto de Theresienstadt (República Txeca). Weber va morir amb el seu fill, el 6 d’octubre de 1944, en una cambra de gas del camp de concentració d’Auschwitz.

    Immersos un altre cop en el món de la nadala, escoltarem una divertida versió d’El dimoni escuat arranjada per a veu i piano per Dani Alegret d’Els Amics de les Arts, en la qual el trio de folk-pop exerceixen de moderns pastorets entre patrip, patrap, cric-cric i patim, patum. I arribem a un interludi musical amb una suite arranjada per Andreu Diport integrada per dues nadales internacionals harmonitzades per Manuel Oltra –Ha nascut el Déu infant (francesa), Aclarida (siciliana) i i Santa nit (austriaca) – i una de les nadales –Vom Himmel hoch, o Engel kommt! (alemanya)– inclosa en Une cantate de Noël d’Arthur Honegger, obra de la qual al final del concert escoltarem el fragment que clou la cantata, el salm Laudate Dominum.

    Després de l’interludi musical, ens endinsem en la tranquil·litat amb The music of stillness de l’estatunidenca Elaine Hagenberg, que posa música al poema líric de Sara Teasdale There will be de rest, que descriu un viatge des de la soledat a l’esperança passant per la bellesa d’una nit d’estrelles a la tardor, quan comença a fer fred. Reposada també és Advent de Ferran Cruixent, compositor convidat de la temporada del Palau de la Música Catalana, que posa música al poema del mateix títol de Rainer Maria Rilke que parla del misteri de l’Advent des de la perspectiva d’un avet de Nadal que espera ser guarnit.

    Pel camí trobem una antífona i un himne. Hodie Christus natus est de Carles Prat, obra premiada al concurs de composició per a cor infantil de Pamplona basada en l’antífona gregoriana “Hodie Christus” del Magnificat que es canta a les vespres del dia de Nadal. Per la seva banda, Malcolm Archer ens brinda la seva versió de l’himne Praise to the Lord, the Almighty.

    De la cançó tradicional anglesa On anau, pastorets?, arranjada pel mallorquí Baltasar Bibiloni, fem un salt a un espiritual negre, Praise His Holy name, escrit per l’especialista en música gòspel Keith Hampton el 1998, amb motiu del trentè aniversari del cor de gòspel Voices of Melody. I tot seguit marxem al segle XIX amb Felix Mendelssohn i dos dels motets de Sechs sprüche, op. 79, el cinquè referit a l’Advent, i el primer, al Nadal. Aquests motets breus seguien la lectura de l’epístola a la litúrgia prussiana, reordenada el 1843, i representaven alguns dels versos bíblics més estimats pel rei.

    Enfilem la recta final del concert amb una nadala calmada de Josep Ollé i Sabaté, Glòria, amb lletra de Ponç Pons, que va rebre el Premi Anselm Clavé 2021 a la millor composició. I com a peça final, la presentació en públic de Vides llunyanes, tema d’Els Amics de les Arts sobre el record d’aquells que ja no hi són i que el trio de Barcelona acaba d’enregistrar amb l’Orfeó Català.

    No marxarem, però, sense cantar plegats l’himne de l’Orfeó Català, El cant de la Senyera. La tradició mana. I marxarem amb el cèlebre “Hallelujah” del final de la segona part d’El Mesies de Händel que ens omplirà de joia.

    Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música

  • Poema

    casa, graner i estable: reconstruir tenebra

    i déu va dir: que els homes parlin.
    i els homes van construir cases per no moure-se’n:
    ja no els calia anar a l’encontre de les coses,
    tot tenia nom, només esperaven el perdó de l’alba.

    i déu va dir: que els homes llegeixin.
    i els homes van construir més cases, però no per viure-hi:
    hi acumulaven les fulles i el gra i les emanacions imperfectes,
    en les quals algú hauria de llegir, de nit, la paraula del senyor.

    i déu va dir: que els homes raonin.
    i els homes van construir unes altres cases, tampoc per viure-hi:
    podien fer lleis, fer que el bestiar obeís i també pensar en la justícia,
    o donar-se altres ocupacions per evitar la llum entre nit i nit.

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • 20221125 Anunci Generic 2 DESKTOP
  • Intèrprets

    Orfeó Català – Pablo Larraz, director; Montserrat Meneses, sotsdirectora
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig, director; Júlia Sesé, directora convidada
    Cor Jove de l’Orfeó Català – Pablo Larraz i Oriol Castanyer, codirectors
    Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
    Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
    Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez, directora
    Cor Petits de l’Orfeó Català – Mercè Pi, directora

    Carol Rovira, presentadora
    Anna Romaní, coreografies
    Laura Aubert i Adrià Aubert, guió i dramatúrgia
    Adrià Aubert i Blanch, direcció escènica
    Pablo Larraz, direcció artística

    Pianistes dels cors:
    Jordi Armengol
    , Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
    Laia Armengol, Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
    Pau Casan, Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català
    Paul Perera, Cor Jove de l’Orfeó Català
    Josep Surinyac, Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Altres músics col·laboradors:
    Joan Seguí
    , orgue
    Els Amics de les Arts (Dani Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué)
    Andreu Moros, trompeta

    Solistes dels cors:
    Maria Molina
    , soprano, i Sila Pintó, mezzosoprano, solistes a Nit de vetlla
    Germán de la Riva, baríton, solista a Praise His Holy name
    Irene Recolons, flauta travessera a L’hivern

  • Programa

    Tots
    I va arribar Janus* –
    Jordi Domènech (1967)
    (títol d’una suite que inclou quatre arranjaments de nadales tradicionals catalanes: A Betlem me’n vui anar, Josep busqueu-me posada, El desembre congelat, i Porta foc i encén palletes, i una peça de nova creació sobre el poema Adorm l'afany d'Eduard Escoffet)

    Orfeó Català
    Shchedryck –
    arranjament de Bernardo Latini (1975)

    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Nit de vetlla –
    harmonització de Xavier Sans (1962)

    Cor Petits i Cor Mitjans de l’Orfeó Català
    L’hivern – Xavier Pastrana (1977)
    Cançó de fer camí – Borja Penalba (1975); arranjament d’Oriol Castanyer (1979) i Laia Armengol (1981)

    Cor de Cambra del Palau de la Música
    Fum, fum, fum – arranjament de Francesc Pujol (1878-1945)
    Fum, fum, fum – arranjament de Howard Helvey (1968)

    Sopranos i contralts de l’Orfeó Català i del Cor Jove, i Cor de Noies
    Wiegala* – Ilse Weber (1903-1944); arranjament de Jordi Domènech

    Escola Coral
    El dimoni escuat* – arranjament de Dani Alegret (1983) / Els Amics de les Arts

    Tots
    Nadales de Sant Esteve* Manuel Oltra (1922-2015) i Arthur Honegger (1892-1955); arranjaments d’Andreu Diport (1998)
    (Suite que inclou quatre arranjaments de nadales internacionals: Ha nascut el Déu infant, Aclarida, Santa nit, i Vom Himmel hoch, o Engel kommt!)

    INTERLUDI MUSICAL

    Orfeó Català
    The music of stillness – Elaine Hagenberg (1979)

    Cor de Cambra del Palau de la Música
    Advent – Ferran Cruixent (1976)

    Cor de Noies de l’Orfeó Català
    Hodie Christus natus est – Carles Prat (1985)
    Praise to the Lord, the Almighty – Malcolm Archer (1952)

    Cor Infantil de l’Orfeó Català
    On anau, pastorets? – arranjament de Baltasar Bibiloni (1936)
    Praise His Holy name – Keith Hampton (1973)

    Cor Jove de l’Orfeó Català
    Im advent – Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847)
    Weinachten – Felix Mendelssohn Bartholdy
    Glòria – Josep Ollé i Sabaté (1987)

    Orfeó Català
    Vides llunyanes* – Els Amics de les Arts

    Tots
    Laudate Dominum* – Arthur Honegger; arranjament d’Andreu Diport
    El cant de la Senyera – Lluís Millet (1867-1941)
    “Halelujah” d’El Messies Georg Friedrich Händel (1685-1759)

    * estrena d’obra o d’arranjament

    Durada aproximada del concert: 95 minuts, sense pausa.

    Concert enregistrat i emès en directe per TV3 i Catalunya Música.

    #coral #patrimonicatalà #novacreació

  • Biografies

    Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director de l’Orfeó Català, del Cor Jove de l’Orfeó Català i director de l’Escola Coral.

    Inicià els seus estudis musicals a Jaca (Osca), la seva ciutat natal. A Barcelona estudià magisteri musical a la UAB i piano amb Carme Poch al Conservatori Municipal, on obtingué la titulació superior el 2003. El seu interès per la música vocal el portà a formar part d’alguns cors destacats, com l’Orfeó Gracienc, la Coral Cantiga i Vozes de Al Ayre Español de Saragossa. També ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i diferents grups de música antiga. Després d’uns anys dedicats a la docència a l’escola primària i cors infantils, accedí als estudis de direcció coral a l’ESMUC, on treballà amb Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, estudis que finalitzà el 2010. També ha cursat estudis superiors de cant històric a l’ESMUC sota la tutela de Lambert Climent.

    Ha estat director dels cors infantil i juvenil El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diversos cors d’adults amb els quals ha treballat cal destacar la seva trajectòria amb el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, en què havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. A partir de la temporada 2022-23 assumeix la direcció de l’Orfeó Català, la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català i de l’Escola Coral. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    Com a pedagog ha col·laborat en diversos tallers de cant coral. Ha estat membre de l’equip tècnic de Corals Joves de Catalunya (CJC) i ha format part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC els darrers tres anys. Paral·lelament a la tasca com a director coral, s’ha consolidat com a tenor solista especialitzat en el repertori barroc. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach, ha interpretat més d’una vintena de Cantates de J. S. Bach, el rol d’Evangelista de l’Oratori de Nadal del mateix compositor i diversos oratoris i obres de Händel, Carissimi i Mozart, entre altres autors.

  • Montserrat Meneses, directora

    MENESES, Montse (c)Linus Urpí

    Sotsdirectora de l’Orfeó Català

    Nascuda al Vendrell (1973), és directora de cors i pedagoga musical. Va estudiar a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell i als conservatoris de Tarragona i Badalona. Es va formar com a directora coral amb els mestres Manel Cabero, Josep Prats, Josep Vila, Mireia Barrera, Pierre Cao, Laszlo Heltay i Johan Duijck.

    Ha dirigit diversos cors arreu del país, entre els quals destaquen les Joves Veus i l’Orfeó del Vendrell, la Coral Allegro i la Coral Genciana de Barcelona, la Coral Regina de Manlleu i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona.

     

    Pel que fa al vessant pedagògic, és professora de cant coral a l’EMMPAC del Vendrell, ha estat professora de direcció coral a l’SCIC i a la FCEC i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha impartit cursos i tallers de direcció coral i pedagogia del cant coral per tot el territori.

    Durant deu anys ha estat codirectora del programa Cantània de l’Auditori de Barcelona i des de fa quinze anys és codirectora i directora artística del programa Canta Gran, projecte coproduït per L’Auditori i l’Ajuntament de Barcelona i que recentment ha rebut el Premi Anselm Clavé al millor projecte de transformació social.

    Actualment dirigeix el Cor Zóngora i el cor Veus Blanques de l’EMMPAC del Vendrell –tots dos fundats per ella–, la Coral Cantiga de Barcelona i és sotsdirectora de l’Orfeó Català.

  • Xavier Puig i Ortiz, director

    PUIG, Xavier (c)Ricardo Ríos Visual Art

    (c) Ricardo Ríos Visual Art

    Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

    El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

    Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.

  • Júlia Sesé Lara, directora

    SESÉ LARA, Júlia

    Preparadora del Cor de Cambra del Palau

    Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza, carreres totes dues que cursà a l’ESMUC. Va ampliar estudis amb masterclasses a Holanda (Eric Ericson Masterclass) amb M. Gläser i J. van Veldhoven, a Noruega amb D. Warland, a Itàlia amb S. Carrington, a Catalunya amb H. Christophers i a Espanya amb J. Duijck.

    Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014. Ha convertit aquests dos cors en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. Imparteix l’assignatura de cor a l’ESMRS de Madrid des del setembre del 2021. Ha estat membre del jurat de concursos de composició (La Festa de la Música 2018 i 2020) i de corals (Certamen Coral Ejea de los Caballeros 2022).

    Professora de cant entre el 2010 i el 2022 a l’escola de música de la Societat Coral Amics de la Unió de Granollers impartint tècnica vocal a VEUS - Cor Infantil Amics de la Unió que dirigeix Josep Vila Jover, va ser directora preparadora d’El Messies Participatiu de la Fundació “la Caixa” en les edicions 2017, 2018 i 2019.

    Fou la directora assistent de Conxita Garcia al Cor del Gran Teatre del Liceu durant els mesos de gener i febrer del 2018. Habitualment és directora preparadora/assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017.

  • Oriol Castanyer, director

    CASTANYER, Oriol (c)Xavier Gómez

    ©Xavier Gómez

    Codirector del Cor Jove de l’Orfeó Català

    Inicià els seus estudis de música al Conservatori Municipal de Música de Sant Cugat del Vallès i els continuà al Conservatori Professional de Terrassa, al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Superior del Liceu, on obtingué el títol superior de piano amb el pianista Miquel Farré.

    Paral·lelament ha estudiat direcció coral amb Elisenda Carrasco, Xavier Sans, Mireia Barrera i Xavier Puig, i l’any 2013 es graduà en direcció coral per l’ESMUC, on estudià amb Josep Vila i Casañas i Johan Duijck.

    Interessat en diversos estils musicals, forma part del grup de música tradicional i popular Amanida Folk, amb el qual ha ofert concerts arreu de Catalunya, Espanya, Portugal, Suïssa i França. Ha estat professor de cant coral al Conservatori de Terrassa i d’harmonia a l’escola de música Aula de So de Sant Cugat del Vallès.

    Ha col·laborat amb la Fundació “la Caixa” com a pianista i director muntador en els concerts participatius del Requiem de Mozart i El Messies de Händel. Des del 2011 també col·labora amb el Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona com a director en els projectes Cantània i Canta Gran, i és convidat habitualment per impartir cursos i tallers per a diferents entitats i festivals (FCEC, SCIC, Corearte, AEMCAT…).

    Va treballar amb el cor Lieder Càmera com a correpetidor i subdirector del 2008 al 2014. Ha estat pianista acompanyant del Cor Infantil de l’Orfeó Català i pianista del Cor Jove Nacional de Catalunya (2013-2017) i director de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia (2012-2019). L’any 2001 va fundar el Cor Aglepta, cor femení que dirigeix des d’aleshores, i actualment també és pianista i director del Cor Infantil Sant Cugat; així mateix, des de l’any 2016 és director de la Coral Sant Jordi. Des del setembre del 2022 assumeix la codirecció del Cor Jove de l’Orfeó Català.

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Des de l’any 2007 dirigeix el Cor de Noies de l’Orfeó Català; també dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu.

    Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega vuit-cents nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn, i també es fa càrrec de tota l’àrea de cant coral del Projecte Viladomat (Manlleu), projecte social que treballa per la integració i igualtat d’oportunitats.

  • Glòria Coma i Pedrals, directora

    COMA i PEDRALS, Glòria ©Josep Molina

    © JosepMolina

    Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha estudiat piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC, sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).

    Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera (direcció adjunta del 2005 al 2008), ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. En diverses ocasions ha format part del jurat dels Premis BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra.

    És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català i professora de tècnica de direcció coral a la diplomatura de música sacra de la Facultat Antoni Gaudí. Aquesta temporada serà directora convidada al Festival di Primavera de Montecatini, per segon any consecutiu, organitzat per la Federació Italiana de Cant Coral. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).

  • Glòria Fernàndez Blanco, directora

    FERNÀNDEZ BLANCO, Glòria (c)Mariona Fernàndez

    © MarionaFernàndez 

    Llicenciada en direcció de cors a l’Escola de Superior de Música de Catalunya, durant molts anys ha estat cantant professionalment en diferents grups com el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao i La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall entre d’altres.

    Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers 20 anys i des del setembre del 2007 dirigeix el Cor Mitjans de l’Orfeó Català.

    Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai i al Camerun, i ha estat des de l’inici del Projecte social Palau Vincles (2011) fins al 2023 com a directora de cors.

    Paral·lelament s’ha interessat en l’abordatge del cos i de la veu des d’una mirada més àmplia i integrativa, i està formada en el mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze, en dansa Contemporània, en teràpia Corporal Integrativa i en Musicoteràpia de la veu entre d’altres.

  • Mercè Pi, directora

    PI, Mercè (c)Antoni Bofill

    © AntoniBofill

    Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha realitzat estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.

    Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Des del 2012 col·labora en el projecte social Palau Vincles de l’Escola Coral al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

  • Anna Romaní, direcció escènica

    És ballarina, coreògrafa i pedagoga, formada en música, dansa i arts plàstiques des de molt jove. Estudià flauta de bec, violí i cant a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic. Com a ballarina, es formà en dansa clàssica i en diferents tècniques contemporànies (Limon, Release, Graham, Contact), en dansa tradicional amb Joan Serra, entre d’altres, i en dansa antiga amb Peggy Dixon, Ana Yepes, Begoña del Valle, Marie-Geneviève Massé, Françoise Deniau, Bruna Gondoni, Cecilia Gracio Moura, Béatrice Massin i Barbara Sparti.

    Actualment combina els estudis superiors de coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona amb l’activitat professional com a ballarina de les companyies franceses L’Eventail i Ensemble Donaires. L’hem pogut veure ballar a Cadmus et Hermione, producció de lOpéra Comique de París, a Le poème harmonique (direcció de Vincent Dumestre i Benjamin Lazar, gravat en DVD per Alpha). És membre fundadora de Xuriach i coreògrafa de la companyia Els Pirates Teatre i de diversos concerts ballats amb grups: Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay o Il Profondo. Sota l’exemple de Verena Maschat (Orff-Institut), s’interessa per la pedagogia de la dansa. Ha impartit classes per a diverses institucions, com el mateix Institut del Teatre, els conservatoris de Girona o Badalona i el Centre Nacional de la Dansa de París.

  • Adrià Aubert Blanch, direcció escènica i dramatúrgia

    Adrià Aubert

    Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia.

    Ha complementat la seva formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola.

    L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing song swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle, Gran Fracaroli de Joan Brossa.

    En el camp del teatre familiar, destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català.

    Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França.

    Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre del centre de la ciutat que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    © Ricardo Rios Visual Art

    És un dels cors amateurs de referència del país. Amb més de 125 anys d’història, va ser fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Pablo Larraz n'és el director, Montserrat Meneses la subdirectora i Pau Casan el pianista. Simon Halsey continua vinculat al cor com a principal director convidat i ambaixador dels cors del Palau. L’Orfeó Català té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    L’Orfeó Català ha interpretat les obres més representatives del repertori coral i ha protagonitzat primeres audicions al nostre país d’obres importants, com la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, C. Saint-Saëns, P. Casals, Z. Mehta, F. Brüggen, M. Rostropóvitx, Ch. Dutoit, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Els darrers anys ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa, ha protagonitzat una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti, i ha actuat a Londres en tres ocasions, el 2015 al Royal Festival Hall de Londres i el 2017 i el 2019 al Royal Albert Hall als Proms. L’octubre del 2017 va protagonitzar al Palau l’estrena europea de Considering Matthew Shepard de Craig Hella Johnson, sota la direcció de Simon Halsey.

    Un dels darrers compromisos internacionals més importants de l’Orfeó Català va ser la gira per la Xina l’octubre del 2018, convidat pel Shanghai International Art Festival, en què oferí quatre concerts a tres ciutats del país asiàtic. L’estiu del 2019 (juny-juliol) va fer una gira amb Gustavo Dudamel i la Filharmònica de Munic, al costat del Cor de Cambra del Palau, actuant al Palau de la Música Catalana, Madrid, Palma i Munic amb la Segona Simfonia de Mahler. L’agost del 2019 va actuar per segona vegada als Proms de Londres, al costat del Cor Jove de l’Orfeó Català, el London Symphony Chorus i la London Symphony Orchestra, dirigits per Sir Simon Rattle, per interpretar l’oratori Belshazzar’s feast de William Walton.

    De la temporada 2019-20 cal destacar una nova actuació amb la London Symphony Orchestra, dirigida per Sir Simon Rattle, al Palau de la Música Catalana, amb l’oratori Crist en el Mont de les Oliveres de Beethoven. L’Orfeó Català, al costat del Cor de Cambra del Palau, va protagonitzar l’inici de la temporada 2020-21 en una nova col·laboració amb Gustavo Dudamel, que al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Galícia dirigí la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana, i el juliol del 2021 l’Orfeó Català va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu amb dos concerts extraordinaris, amb solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, l’Orquestra Simfònica Camera Musicae i el Cor Infantil de l’Orfeó Català, tots sota la direcció de Simon Halsey. Durant la crisi de la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat i va continuar fent assajos i concerts.

    De la temporada 2021-22 van destacar la interpretació d’Oltra mar de Kaija Saariaho, al costat de l’OBC, amb la direcció d’Anna Maria Helsing, al Palau, i la gira internacional, amb la Missa de Glòria de Puccini, amb l’Orquestra Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de Gustavo Gimeno, al Palau de la Música Catalana, i a més al Théâtre des Champs Élysées de París i a la Philharmonie de Luxemburg, sales prestigioses on l’Orfeó debutava.

    D’entre els projectes del cor d’aquesta temporada 2022-23, cal destacar la gira amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín (abril-maig del 2023), dirigida per Kirill Petrenko, a Berlín (Berliner Philharmonie), Barcelona (Sagrada Família) i Madrid (Teatro Real), amb un programa dedicat a W. A. Mozart, i les actuacions al Palau de la Música Catalana amb l’Orquestra Simfònica de Bamberg, dirigida per Jakub Hrůša, amb la Berliner Messe d’Arvo Pärt; amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Marzena Diakun, amb Music in common time de Caroline Shaw, i amb l’OBC, amb l’estrena absoluta d’una obra per a cor sol de Jörg Widmann, que dirigirà el mateix compositor.

    L’Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic®

  • Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. De la temporada passada cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. Els projectes més destacats d’aquesta temporada 2022-23 inclouen la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (dirigit per Júlia Sesé, preparadora del Cor), el concert commemoratiu del centenari del l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que inclou dos concerts a l’auditori francès.

  • Cor Jove de l’Orfeó Català

    Cor Jove OC

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de setze a vint-i-cinc anys. Fundat el 1986, actualment Pablo Larraz i Oriol Castanyer en són els directors i Paul Perera el pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra de Lisboa, Ensemble Pygmalion, ONCA, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i The Tallis Scholars, entre altres formacions. També ha treballat amb els directors H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle, S. Halsey i P. Phillips.

    Ha actuat a Barcelona, Girona, Tarragona, Cervera i Sabadell, i a Sevilla, Granada, Las Palmas, així com també a Polònia, Alemanya, Àustria, la República Txeca, Holanda i el Regne Unit. Ha enregistrat Aigües de primavera (2010), Requiems (2013) de Mozart i de Fauré, per a Columna Música, i Musicals! (2017, Palau Records) d’A. Guinovart.

    Ha estrenat el Requiem d’Albert Guinovart, la producció Harmonium de John Adams, al cicle Palau 100, amb l’Orfeó Català, Cor de Cambra del Palau i OBC, dirigits pel mateix compositor, i una nova producció escènica de l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell, amb direcció escènica de Marc Rosich i musical d’Esteve Nabona.

    D’aquesta temporada 2024-25 cal destacar els concerts del Cor Jove amb l’OBC a L’Auditori, dirigits per Stephanie Childress, amb l’Stabat Mater de Poulenc, al costat del Cor de Cambra del Palau, i la interpretació de The veil of the temple de John Taverner amb l’Orfeó Català i cors de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. També cal destacar el concert amb el programa Misses luteranes de Bach, amb el Bach Collegium Barcelona i solistes de la Salvat Beca Bach, dirigit Pablo Larraz i Oriol Castanyer; la col·laboració amb l’Orquestra Simfònica del Vallès amb el programa Música de westerns, dirigits per Rubén Gimeno, i la interpretació del Requiem de Mozart amb l’Orquestra de la Universitat de València, dirigits per Hilari García Gàrquez.

  • Cor de Noies de l’Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat l’any 2000 per Lluís Vilamajó, està integrat per quaranta-dues joves de setze a vint-i-cinc anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. La frescor, ductilitat i tendresa de les seves veus confereix un so atractiu i especial als concerts. Però el treball del Cor de Noies va més enllà de l’àmbit vocal i s’aventura amb èxit en noves experiències que exploren altres àmbits, com la incorporació d’elements escènics.

    Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, E. van Tiel, M. Valdivieso, N. Huynh, J. Nott, A. Salado, G. Dudamel i Z. Mehta, i ha col·laborat amb l’Orquestra Franz Schubert Filharmonia, OBC, Vespres d’Arnadí, Les Musiciens du Louvre, Orquestra Simfònica del Vallès, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Mahler Chamber Orchestra i Orquestra Filharmònica d’Israel. També ha col·laborat amb la cantant Noa, la companyia basca KuKai Dantza en l’espectacle Erritu (2020) i amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths en l’espectacle The pulse (2023).

    Ha actuat a diverses poblacions d’Espanya, Alemanya, França, Eslovènia, el Canadà, Irlanda i Àustria. El 2005 va ser premiat al Festival de Cantonigròs. Ha enregistrat dos CD, Viatjant... i Germinans. La temporada 2016-17 va participar en el Projecte Heimat, amb el Mädchenchor Hannover, sota la direcció de Simon Halsey. El juliol del 2018 va actuar per primera vegada al festival Grec interpretant l’òpera El monstre al laberint de J. Dove, juntament amb els cors de l’Orfeó Català i la JONC. El 2019 va debutar a la Philharmonie de Berlín, convidat al projecte coral Vocal Heroes de la Berliner Philharmoniker, sota la direcció de Simon Halsey. El mateix any va actuar al Festival de Peralada i a l’Auditori de Barcelona, i va ser finalista al concurs de cors amateurs Let the Peoples Sing. Va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón, amb l’OSV, i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma (temporada 2020-21), així com La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent (temporada 2021-22). El juliol del 2022 estrenà al Palau l’espectacle centrat en l’Stabat Mater de Pergolesi, amb Vespres d’Arnadí i direcció escènica de Marc Rosich, inclòs al Grec Festival de Barcelona.

    Del 2023 destaca la inauguració del Grec amb l’espectacle The pulse, amb la companyia australiana de circ contemporani Gravity and Other Myths, i la gira internacional posterior (del 5 de juliol a l’1 d’agost, amb un total de tretze funcions): Complètement Cirque Festival de Mont-real (Canadà), Festival Theatre de Kingfisher (Galway, Irlanda) i Festival La Strada de Graz (Àustria). També cal destacar la interpretació al Palau d’Its motion keeps de Caroline Shaw i el Pianto della Madonna de Jordi Domènech, al costat dels cors convidats Exaudio, Aglepta i Nàiades, i de La demoiselle élue de Debussy, amb l’OBC, a L’Auditori, sota la direcció de Ludovic Morlot.

    El Cor de Noies forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander. 

  • Cor Infantil de l’Orfeó Català

    COR INFANTIL DE L'ORFEÓ CATALÀ (c)Antoni Bofill

    © Antoni Bofill

    El Cor Infantil de l’Orfeó Català està integrat per cantaires d’onze a disset anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Mallorca, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller (França) i Pisa (Itàlia). Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi, com la Gustav Mahler Jugendorchester, Orquestra Filharmònica d’Israel i Jove Orquestra Nacional de Catalunya, entre d’altres. Ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, J. Nott, I. Fischer, J. E. Gardiner, M. Valdivieso i B. Astúlez, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu, al festival Grec i ha treballat sota la direcció escènica de Comediants i Dani Coma.

    En l’àmbit de la música simfonicocoral, ha interpretat les parts de cor de nens de la Tercera Simfonia de Mahler i el 2021 interpretà la part infantil de la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, dirigits per Simon Halsey.

    El 2022 va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de J. Horovitz, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, sota la direcció musical de Glòria Coma i la direcció escènica de Dani Coma; també interpretà el cor de nens de l’òpera Suor Angelica de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu. El 2023 ha participat a la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach al costat del cor Vox Luminis i la Freiburger Barockorchester, dirigits per Lionel Meunier, al Palau de la Música Catalana. Al cicle La Casa dels Cants va presentar el programa De la nit al dia juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català, i ha actuat amb el cor Virelai de Quart de Poblet, com a resultat de l’intercanvi que els dos cors van fer la primavera del 2023.

    Aquesta temporada 2023-24 intervindrà a l’òpera Turandot de G. Puccini a la temporada d’òpera del Gran Teatre del Liceu; a la Passió segons sant Mateu de Bach, al Palau i a l’Auditorio Nacional de Madrid, amb Vespres d’Arnadí i el Cor de Cambra del Palau, sota la direcció de Christoph Prégardien, i farà un intercanvi amb el cor portuguès Jovens Cantores de Guimarães. També participarà en un concert coral amb obres d’Ola Gjeilo, amb el mateix compositor al piano, al costat de l’Orfeó Català i la resta de cors de l’Escola Coral.

    El Cor Infantil forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, i rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Integrat per trenta-sis nens i nenes de vuit a deu anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. Combinen els assaigs amb dues sessions setmanals de llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i l’escriptura musicals. També s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.

    El Cor actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb els altres cors de l’Escola Coral, i també té la seva activitat pròpia dins i fora del Palau, tot participant en intercanvis amb altres corals de Catalunya.

    El juliol del 2016 va interpretar per primera vegada els Carmina Burana de Carl Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits per Esteve Nabona, al cicle Estiu al Palau. El 2018 va actuar, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de Jonathan Dove al festival Grec. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Petits de l’Orfeó Català i la Coral El Virolet, i el desembre va actuar, al costat del Cor Petits de l’Orfeó Català, al cicle Simfònics al Palau amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i la cantant Dàmaris Gelabert. El 2022, al cicle La Casa dels Cants, va interpretar la cantata El capità Noè i el seu zoo flotant de Joseph Horovitz, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català. Al Palau, el 2023 protagonitzà, al costat dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, el projecte de cocreació Fem somriure el planeta, amb dibuix en directe, i el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral i dirigit per Basilio Astúlez.

    El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cor Petits de l'Orfeó Català

    © AntoniBofill

    Integrat per nens i nenes de sis i set anys, Gemma Tatay n’és la directora i Adrià Aguilera el pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. Igualment, es fomenta que els cantaires es familiaritzin amb la respiració i tinguin consciència corporal. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància, per afavorir que els cantaires creixin a nivell personal i despleguin totes les seves capacitats musicals i les vinculades a la intel·ligència emocional.

    Actua habitualment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral, als concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals, que inclouen concerts fora del Palau, i un cap de setmana de treball.

    El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, juntament amb el Cor Mitjans de l’Orfeó Català, i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau. El gener del 2020 va participar al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català, dins el projecte Palau Vincles. El 2021 va participar en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà el 28 de març a Palau Digital i TV3.

    Aquesta temporada interpretarà al Palau, al costat del Cor Infantil de l’Orfeó Català, el programa “De la nit al dia”, amb obres de Brahms, Rutter, Pastrana i Luboff, entre d’altres, i amb la direcció escènica de Dani Coma, així com el concert Chiaroscuro, al costat de la resta de formacions de l’Escola Coral, tots dirigits per Basilio Astúlez.

    El Cor Petits forma part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana, que rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Textos

    I va arribar Janus
    (Suite que inclou quatre arranjaments de nadales tradicionals catalanes: A Betlem me’n vull anar, Josep busqueu-me posada, El desembre congelat, i Porta foc i encén palletes, i una peça de nova creació sobre el poema Adorm l'afany d'Eduard Escoffet)

    A Betlem me’n vui anar (El rabadà)

    A Betlem me’n vui anar
    vols venir tu gallineta?
    A Betlem me’n vui anar
    vols venir tu rabadà?

    Un xiulet li vui comprar
    xiu, xiu, xiu farà el xiulet,
    xiribit, xiribet
    a Betlem au, au
    a Betlem si us plau.

    A Betlem me’n vui anar
    vols venir tu gallineta?
    Betlem me’n vui anar
    vols venir tu rabadà?

    Un pollet li vui comprar,
    piu, piu, piu farà el pollet,
    xiribit, xiribet,
    a Betlem au, au,
    a Betlem si us plau.

    Josep, busqueu-me posada

    Josep, busqueu-me posada
    aquesta nit per descansar
    que segons el que jo sento
    dintre del meu aposento
    el meu fill nat en serà.

    Aquesta nit, aimada esposa
    posada no us faltarà.
    Tinc parent i gent honrada
    que en veure’m amb tu casada
    per ells contento en serà.

    El desembre congelat

    El desembre congelat confós es retira.
    Abril de flors coronat tot el món admira.
    Quan en un jardí d’amor neix una divina flor
    d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa
    d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella
    fecunda i ponzella.

    El primer pare causà la nit tenebrosa
    que a tot el món ofuscà la vista penosa.
    Mes en una mitjanit ve el sol que n’és eixit.
    D’una be, be, be, d’una sa, sa, sa
    d’una be, d’una sa, d’una bella aurora
    que el cel enamora.

    Porta foc i encén palletes

    –Porta foc i encén palletes–
    diu la Verge a Sant Josep,
    –Per escalfar la robeta
    de Jesús Nostrum fillet,
    que li vull donar mamar,
    la gara, gara, gara,
    que li vull donar mamar,
    qui ha fet avui farà demà.

    Xerramurel·la, santifiquella,
    roda de molí, li, li, que la perlí
    la godí, la godé, la godó,
    que és bonica la cançó!

    De tan alegre que estava
    no hi cabia el pobre vell.
    Sant Josep diu a Maria:
    –Li farem un escambell
    i també un bressolet–
    la gara, gara, gara,
    i també un bressolet,
    per bressolar el Fillet.

    Xerramurel·la, santifiquella,
    roda de molí, li, li, que la perlí
    la godí, la godé, la godó,
    Que és bonica la cançó!

    Adorm l'afany
    Poema d’Eduard Escoffet (1979)

    I va arribar Janus, déu de les dues cares.
    I va començar a parlar Janus, déu dels inicis i dels finals.
    I ens va obrir la porta Janus, déu de les portes i de l’accés.
    I ens va donar Janus tanta llibertat com submissió, la
              immediatesa de ser, alhora, usuaris i botxins.
    I Janus, déu de les llars i guardià de les entrades, es va quedar
              les claus de tots els regnes i del temps.
    I només ens va deixar a nosaltres, potser per càstig, el món
              trist que s’arrecera dins la pell fràgil de cadascú,
              bombolla inestable:
    cap altra vida enllà, només un cos per consumir.

    ponts que escurcen camins, torrents de dades,
    autopistes de franc, cossos barats,
    paisatge profanat, túnels i cables,
    el món com a producte: silenci escàs.
    us oferim la pell, senyors feudals,
    també la nostra veu i tot de xifres.
    incansables llaurem les vostres terres,
    amb l’arada obrim solcs mancats de pau.
    hem fet de cada nom soroll encès,
    no imposa la muntanya el seu perfil.
    som un eco perdut que es consumeix,
    que no sent l’esgarip del món ferit.
    expira, no aspiris
    torna l’alè, no desitgis.
    obre el temps, tanca els ulls.
    el món a prop, el nom ben lluny.
    tova la veu, forta l’escolta.
    expira, no aspiris.

    Shchedryck
    Nadala popular ucraïnesa

    Shchedryk, shchedryk, shchedrivochka,
    pryletila lastivochka,
    stala sobi shchebetaty,
    hospodaria vyklykaty:
    "Vyidy, vyidy, hospodariu,
    podyvysia na kosharu,
    tam ovechky pokotylys,
    a yahnychky narodylys.

    Abundant, abundant, cant d’Any Nou,
    una oreneta ha entrat
    i ha començat a refilar
    per cridar el mestre:
    “Vine, vine, mestre,
    mira la pleta dels bens,
    aquí els xais s’arrauleixen
    i els xaiets ja han nascut.

    V tebe tovar ves khoroshyi,
    budesh maty mirku hroshei,
    V tebe tovar ves khoroshyi,
    budesh maty mirku hroshei.
    Khoch ne hroshi, to polova.
    V tebe zhinka chornobrova."
    Shchedryk shchedryk, shchedrivochka,
    pryletila lastivochka.

    Ja que tens bon bestiar,
    tindràs la bossa ben plena,
    si no de diners,
    almenys de segó.
    Tens una bella esposa
    de celles brunes”.
    Abundant, abundant, cant d’Any Nou,
    una oreneta ha entrat.

    Nit de vetlla
    Nadala popular catalana

    Esta nit és nit de vetlla.
    Ha nascut d’una donzella, la miren i fa sol.
    Ha nascut d’una donzella, la kyrie eleison.

    Un infant com una estrella.
    Els pastors l’en van a veure, la miren i fa sol.
    Els pastors l’en van a veure, la kyrie eleison.

    Al coll porten una ovella,
    i en el braç una cistella, la miren i fa sol.
    I en el braç una cistella, la kyrie eleison.

    L’hivern
    Lletra de Francec Bofill, Antoni Puig i Francesc Serrat

    Ja arriba l’hivern!
    Tot ell va vestit
    de neu i de glaç,
    de boira i de nit.
    Asseca les flors
    i el fred fa venir;
    el nas m’ha pintat
    de color de vi.
    Jo em poso l’abric
    i vaig ben tapat:
    no vull esternuts;
    no vull refredats.

    Cançó de fer camí
    Lletra de Maria Mercè Marçal (1952-1998)

    Vols venir a la meva barca?
    –Hi ha violetes, a desdir!
    Anirem lluny sense recança
    d’allò que haurem deixat aquí.

    Anirem lluny sense recança
    –i serem dues, serem tres.
    Veniu, veniu, a la nostra barca,
    les veles altes, el cel obert.

    Hi haurà rems per a tots els braços
    –i serem quatre, serem cinc!–
    i els nostres ulls, estels esparsos,
    oblidaran tots els confins.

    Partim pel març amb la ventada,
    i amb núvols de cor trasbalsat.
    Sí, serem vint, serem quaranta,
    amb la lluna per estendard.

    Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
    ens trobarem a plena mar.
    Arreu s’escamparà la vida
    com una dansa vegetal.

    Dins la pell de l’ona salada
    serem cinc-centes, serem mil.
    Perdrem el compte a la tombada.
    Juntes farem nostra la nit.

    Fum, fum, fum
    Nadala popular catalana

    A vint-i-cinc de desembre
    fum, fum, fum
    A vint-i-cinc de desembre
    fum, fum, fum.

    Ha nascut un minyonet
    ros i blanquet, ros i blanquet
    fill de la verge Maria
    n’és nat en una establia
    fum, fum, fum.

    Qui’n dirà més gran mentida
    fum, fum, fum
    Qui’n dirà més gran mentida
    fum, fum, fum.

    Ja’n respon el majoral
    amb gran cabal, amb gran cabal:
    jo’n faré deu mil camades
    amb un salt totes plegades
    fum, fum, fum.

    A vint-i-cinc de desembre
    fum, fum, fum
    A vint-i-cinc de desembre
    fum, fum, fum.

    És lo dia de Nadal
    molt principal, molt principal:
    quan eixirem de matines
    farem bones restolines
    fum, fum, fum.

    Fum, fum, fum
    Nadala popular catalana, versió anglesa d’autor desconegut

    On this joyful Christmas Day
    Sing fum, fum, fum
    On this joyful Christmas Day
    Sing fum, fum, fum
    For a blessed Babe was born
    Upon this day at the break of morn
    In a manger poor and lowly
    Lay the Son of God most holy
    Fum, Fum, Fum!

    En aquest joiós dia de Nadal
    entoneu el fum, fum, fum
    en aquest joiós dia de Nadal
    entoneu el fum, fum, fum
    perquè un nadó beneït és nat.
    En aquest dia a trenc d’alba
    en un pessebre pobre i humil
    deixeu reposar el Fill de Déu santíssim.
    Fum, fum, fum!

    Give thanks to God this holy day
    Sing fum, fum, fum
    Give thanks to God this holy day
    Sing fum, fum, fum
    Now we all our voices raise
    And sing a song of grateful praise
    Celebrate in song and story
    All the wonders of His glory
    Fum, fum, fum

    Doneu gràcies a Déu aquest dia sant
    entoneu el fum, fum, fum
    doneu gràcies a Déu aquest dia sant
    entoneu el fum, fum, fum.
    Ara aixequem totes les veus
    i cantem una cançó de lloança agraïda
    celebrem tot cantant i contant un conte
    totes les meravelles de la Seva glòria.
    Fum, fum, fum.

    Birds that live within the forest
    Fum, fum, fum!
    Birds that live within the forest
    Fum, fum, fum!
    All you fledglings leave behind
    And seek the infant Saviour kind.
    Build, as well as you are able
    Downy nest to be his cradle
    Fum, fum, fum!

    Ocells que habiten en el bosc
    fum, fum, fum!
    Ocells que habiten en el bosc
    fum, fum, fum!
    Deixeu enrere els polls volanders
    i cerqueu l’infant Salvador amb la seva bondat.
    Construïu, tan bé com en sigueu capaços
    un niu ben bla que li faci de bressol.
    Fum, fum, fum!

    Praise we now the Lord above,
    sing fum, fum, fum.
    Praise we now the Lord above,
    sing fum, fum, fum.
    For upon this day at morn,
    the wond’rous Son of God was born,
    In a manger poor and lowly
    lay the Blessed Babe most holy.
    Fum, fum, fum

    Ara lloem el Senyor dels cels,
    cantem fum, fum, fum.
    Ara lloem el Senyor dels cels,
    cantem fum, fum, fum.
    Perquè en aquest dia a trenc d’alba,
    el meravellós Fill de Déu és nat,
    en un pessebre pobre i humil
    deixeu reposar el Santíssim nadó.
    Fum, fum, fum.

    Wiegala
    Lletra de Ilse Weber (1903-1944) 

    Wiegala, wiegala, weier,
    der Wind spielt auf der Leier.
    Er spielt so süß im grünen Ried,
    die Nachtigall, die singt ihr Lied.
    Wiegala, wiegala, weier,
    der Wind spielt auf der Leier.

    Son soneta, dorm fillet, sento
    ressonar la lira quan bufa el vent
    entre les canyes verdes.
    El rossinyol respon amb el seu cant.
    Son soneta, dorm fillet,
    la lira ressona amb l’alè del vent.

    Wiegala, wiegala, werne,
    der Mond ist die Laterne,
    er steht am dunklen Himmelszelt
    und schaut hernieder auf die Welt.
    Wiegala, wiegala, werne,
    der Mond ist die Laterne.

    Son soneta, joia materna,
    la lluna és una gran llanterna
    suspesa en el cel profund
    que contempla el món des de dalt.
    Son soneta, joia materna,
    la lluna és una gran llanterna.

    Wiegala, wiegala, wille,
    wie ist die Welt so stille!
    Es stört kein Laut die süße Ruh,
    schlaf, mein Kindchen, schlaf auch du.
    Wiegala, wiegala, wille,
    wie ist die Welt so stille!

    Son soneta, descansa tranquil,
    que silenciós està el món!
    Cap so no pertorba el teu dolç repòs.
    Dorm, fill meu, dorm tu també.
    Son soneta, descansa tranquil,
    que silenciós està el món!

    El dimoni escuat
    Nadala popular catalana

    – Ostres, heu vist quanta gent
    – Jo ja t’he dit que no era una fake new, que Jesús havia nascut i que si no ens afanyàvem, no el podríem veure.
    – Perdoneu, però jo encara no sé què hem vingut a fer.
    – Com que no? Hem vingut a adorar una persona.
    – A veure, una persona… El fill de Déu.
    – Carai, poca broma, doncs. I on és exactament?
    – Sota una penya, diuen.
    – Vale.
    – Vale és un barbarisme. Una mica de respecte per…
    – Som a l’any 0, no hi ha barbarismes.
    – Des d’aquí no es veu res. Algú amb una perspectiva millor ens pot dir on para?
    – Doncs jo no veig res.

    Alla sota una penya
    n’és nat el Jesuset
    nuet, nuet.
    Que és fill de mare Verge
    i està mig mort de fred,
    nuet, nuet.

    El bon Josep li deia:
    Jesús que esteu fredet,
    pobret, pobret.
    La Verge responia:
    per falta d’abriguet
    pobret, pobret.

    El bon Josep li deia:
    Jesús que esteu fredet,
    pobret, pobret.
    La Verge responia:
    per falta d’abriguet
    pobret, pobret.

    Pastors hi arribaven
    allà a la mitjanit, cric-cric, cric-cric.
    Veient que tots hi anaven,
    del gran fins als més xic, cric-cric, cric-cric,
    del gran fins als més xic.

    Els pastorets s’engresquen
    i ballen tot sonant, galant, galant,
    ballets i contradanses
    per fer alegrar l’infant, galant, galant,
    per fer alegrar l’infant.

    A prop d’allí passava
    un dimoni escuat,
    patrip, patrap...

    Els pastorets en veure’l
    s’hi tiren al damunt,
    patim, patum.
    I tantes n’hi mesuren
    que el deixen mig difunt
    patim, patum.

    Nadales de Sant Esteve
    (Suite que inclou quatre arranjaments de nadales internacionals: Ha nascut el Déu infantAclarida, Santa nit, i Vom Himmel hoch, o Engel kommt!)

    Ha nascut el Déu infant
    Nadala popular francesa

    Ha nascut el Déu infant,
    sonin flautes ben alegres.
    Ha nascut el Déu infant,
    entonem un joliu cant.

    Prometé el Déu eternal,
    a n’els nostres grans profetes.
    Prometé el Déu eternal,
    enviar el Fill divinal.

    Ha nascut el Déu infant, ...

    Per bressol té l’infantó
    un jacet dins l’establia
    per bressol té l’infantó
    un jacet en un racó.

    Ha nascut el Déu infant...

    Aclarida
    Nadala popular siciliana, lletra en català de Joan Maragall (1860-1911)

    Aclarida, beneïda,
    venturosa nit de Nadal.

    Al cel hi havia
    cants d’alegria,
    alegrem-nos,
    alegrem-nos cristians.

    Jesús naixia
    i ens redimia,
    alegrem-nos,
    alegrem-nos cristians.

    Vom Himmel hoch, o Engel, kommt!
    Nadala popular alemanya
    Lletra atribuïda a Friedrich Spee (1591-1635)

    Vom Himmel hoch, o Englein, kommt!
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    Kommt, singt und klingt,
    kommt, pfeift und trombt!
    Alleluja, alleluja!
    Von Jesus singt und Maria.

    Des de dalt del cel, oh àngels, veniu
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    Veniu, canteu i soneu
    veniu, xiuleu i trompetegeu!
    Al·leluia, al·leluia!
    Canteu-li a Jesús i a Maria.

    Laßt hören euer Stimmen viel!
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    mit Orgel und mit Saitenspiel!
    Alleluja, alleluja!
    Von Jesus singt und Maria.

    Que la vostra veu ressoni ben alt!
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    Amb l’orgue i amb les cordes.
    Al·leluia, al·leluia!
    Canteu-li a Jesús i a Maria.

    Singt Fried’ den Menschen weit und breit,
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    Gott Preis und Ehr’ in Ewigkeit!
    Alleluja, alleluja!
    Von Jesus singt und Maria!

    Canteu la pau als pobles d’arreu del món,
    Eia, eia, susani, susani, susani.
    Lloança i glòria a Déu pels segles dels segles.
    Al·leluia, al·leluia!
    Canteu-li a Jesús i a Maria!

    Santa Nit
    Lletra de Franz Xavier Gruber

    Santa nit, plàcida nit,
    els pastors han sentit,
    l’al·leluia que els àngels cantant,
    en el món, han estat escampant,
    el Messies és nat, el Messies és nat.

    Santa nit, plàcida nit,
    ja està tot adormit,
    vetlla sols, en la cambra bressant,
    dolça mare, que al nin va cantant,
    dorm en pau i repòs, dorm en pau i repòs.

    The music of stillness
    Poema de Sara Teasdal (1884-1933)

    There will be rest, and sure stars shining
    Over the roof-tops crowned with snow,
    A reign of rest, serene forgetting,
    The music of stillness holy and low.
    I will make this world of my devising
    Out of a dream in my lonely mind.
    I shall find the crystal of peace, – above me
    Stars I shall find.

    Hi haurà descans, i de ben segur que brillaran els estels
    sobre els terrats coronats de neu,
    un regnat de repòs, d’oblit serè,
    la santa música de la quietud que sona fluixa.
    Faré d’aquest món una concepció del meu grat
    nascuda d’un somni recreat a la meva ment solitària.
    Trobaré el cristall de la pau, per damunt meu
    trobaré els estels.

    Advent
    Traducció al català del propi autor d’un text de Rainer M. Rilke (1875-1926)

    Empeny el vent ramats de flocs
    pel bosc d’hivern com un pastor
    i algun avet pressent que aviat
    serà tot llum santa i amor,
    i escolta atent. Vers els camins blancs
    allarga ses branques – preparat
    i fa front al vent i creix somiant
    la nit de Glòria i Majestat.

    Hodie Christus natus est

    Hodie Christus natus est,
    hodie Salvator apparuit.
    Hodie in terra canunt angeli,
    laetantur archangeli.
    Hodie exsultant justi, dicentes:
    Gloria in excelsis Deo!

    Avui el Crist ha nascut.
    Avui ha aparegut el Salvador:
    avui sobre la terra canten els àngels
    i s’alegren els arcàngels.
    Avui els justos exulten, dient:
    Glòria a Déu a dalt del cel, Al·leluia.

    Praise to the Lord, the Almighty
    Text de Joachim Neander (1650-1680) / traducció a l’anglès: Catherine Winkworth (1827-1878)

    Praise to the Lord, the Almighty,
    the King of creation!
    O my soul, praise him,
    for he is thy health and salvation!
    All ye who hear,
    now to his temple draw near,
    joining in glad adoration.

    Lloem el Senyor, el Totpoderós,
    el Rei de la creació!
    Oh, ànima meva, lloeu-lo,
    perquè ell és la salut i la salvació!
    Tots els qui escolteu,
    acosteu-vos ara al seu temple,
    i congregueu-vos en joiosa adoració.

    Praise to the Lord, who o’er all things
    so wondrously reigneth,
    shieldeth thee gently from harm,
    or when fainting sustaineth:
    Hast thou not seen how
    thy heart’s wishes hath been
    granted in what he ordaineth?

    Lloem el Senyor, qui regna tan prodigiosament sobre
    totes les coses,
    ens protegeix suaument del mal,
    o quan el desmai ens envaeix:
    No heu vist com
    us han estat concedits els desitjos del cor
    en tot allò que ell ordena?

    Praise to the Lord,
    who doth prosper thy work
    and defend thee;
    surely his goodness
    and mercy shall daily attend thee.
    Ponder anew what the Almighty can do,
    if to the end he befriend thee.

    Lloem el Senyor,
    qui fa prosperar la nostra obra
    i ens defensa;
    sens dubte la seva bondat
    i misericòrdia us acompanyaran cada dia.
    Reflexioneu de nou sobre les bondats del Totpoderós,
    si fins al final confraternitza amb vosaltres.

    Praise to the Lord,
    O let all that is in me adore him!
    All that hath life and breath,
    come now with praises before him.
    Let the Amen sound from his people again;
    gladly for ay we adore him.

    Lloem el Senyor,
    oh, que tot el que hi ha en mi l’adori!
    Tot allò que tingui vida i un bri d’alè,
    que es presenti amb elogis davant seu.
    Que torni el so de l’Amén del seu poble;
    l’adorem de molt bon grat.

    On anau, pastorets?
    Nadala popular anglesa

    On anau pastorets
    en el cor de la nit
    i movent tan brogit
    per aquests caminets?

    On anau tots plegats
    carregats de presents,
    tan xirois i contents
    i amb la flor dels ramats?

    On anau si voleu?
    On anau em direu?
    I en vostra colla
    si és que ens hi voleu.

    La nit de Nadal ha vist resplendent
    una estrella brillar en el cel d’Orient.
    La llum clara de l’Estel que no minva mai
    tant de nit com de dia omple l’espai.

    Nadal, Nadal, Nadal, Nadal,
    el Rei de reis ha nascut al portal.

    Praise His Holy name
    Text del propi autor 

    Sing till the power of the lord come down.
    Shout hallajuah
    Praise his holy name
    Amazin grace how sweet the sound
    That saved that wrench like me
    I once was lost but now im found
    Was blind but now i see
    Jesus jesus how i love thee
    Shout halleluah
    Praise his holy name
    Must jesus bear the cross alone
    And all the world go free
    No there’s a cross for everyone
    And there’s a cross for me
    Jesus jesus how i love thee
    Shout halleluah
    Praise his holy name
    Halleluah praise his name
    Halleluah, Lord

    Canteu fins al descens del poder del Senyor.
    Crideu al·leluia
    lloeu el seu sant nom.
    Admirable gràcia, que dolç és el so
    que va salvar un esgarriat com jo.
    Una vegada em vaig perdre, però ja m’he retrobat
    era cec, però ara ja hi veig.
    Jesús, Jesús, com t’estimo
    crideu al·leluia
    lloeu el seu sant nom.
    Jesús ha de portar tot sol la creu
    i tothom queda en llibertat.
    No, hi ha una creu per a cadascú
    i hi ha una creu per a mi.
    Jesús, Jesús, com t’estimo
    crideu al·leluia
    lloeu el seu sant nom.
    Al·leluia, lloeu el seu nom
    al·leluia, Senyor.

    Im advent

    Lasset uns frohlocken, es nahet der Heiland,
    den Gott uns verheißen.
    Der Name des Herrn sei gelobet in Ewigkeit.
    Halleluja!

    Alegrem-nos, s’acosta el Salvador,
    aquell que Déu ens ha promès.
    Que el nom del Senyor sigui beneït eternament.
    Al·leluia!

    Weihnachten

    Frohlocket, ihr Völker auf Erden, und preiset Gott!
    Der Heiland ist erschienen, den der Herr verheißen.
    Er hat seine Gerechtigkeit der Welt offenbaret.
    Halleluja!

    Alegreu-vos, pobles de la terra, i lloeu Déu!
    El Salvador ha vingut, tal com va prometre el Senyor.
    Ell ha mostrat la seva justícia al món.
    Al·leluia!

    Glòria
    Poema de Ponç Pons (1956)

    Jesús ha vingut al món per Nadal,
    humil ha volgut ser, pobre i mortal.
    Ens du una doctrina de fe i amistat
    que tot ho il·lumina d’amor i bondat.

    Glòria.

    Sense odis ni guerra serem més humans,
    farem de la terra un lloc de germans.
    Sembrem alegria, llevem tristor i fam,
    serà cada dia Nadal si estimam.

    Glòria.

    Vides llunyanes
    Lletra de Els Amics de les Arts 

    Som petjades de vides llunyanes
    que ens expliquen qui som, d’on venim, on anem
    són històries petites, llegendes a mida
    que algú fa renéixer al moment menys pensat de tots.

    Escoltem amb la boca badada
    assentim quan de sobte ens assalta un record.
    Fem que no amb el cap quan hi ha algun que exagera
    i ens tallem quan creiem que l’anècdota és molt millor.

    I és normal que tothom arraconi el detall
    que a ningú ve de gust recordar.
    I és normal que entre tots ’nem polint l’argument,
    la memòria millora amb els anys.

    Hem construït el millor dels passats
    i és tan real. Al·leluia.

    Si d’aquí un temps soc vida llunyana,
    que una nit sense avís es presenta a sopar.
    Una nit de Nadal entre neules i cava,
    perdoneu-me si no he fet res gaire espectacular.

    I si us plau que tothom arraconi els detalls,
    tots els cops que m’hauré equivocat.
    I si us plau que entre tots ’nem polint l’argument,
    que segur bona falta em farà.
    Tots els cops que m’hauré equivocat.
    Que segur bona falta em farà.

    Laudate Dominum

    Laudate Dominum omnes gentes
    Laudate eum, omnes populi
    Quoniam confirmata est
    Super nos misericordia eius,
    Et veritas Domini manet in aeternum.
    Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto.
    Sicut erat in principio, et nunc, et semper.
    Et in saecula saeculorum.
    Amen.

    Lloeu el Senyor tots els pobles,
    lloeu-lo totes les nacions.
    Perquè ens ha estat confirmada
    la seva misericòrdia.
    I la veritat del Senyor durarà per sempre.
    Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant,
    com era al principi, ara i sempre,
    pels segles dels segles.
    Amén.

    El cant de la Senyera
    Poema de Joan Maragall

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la 
    en senyal de germandat! 
    Au, germans, al vent desfem-la 
    en senyal de llibertat. 
    Que voleï! Contemplem-la 
    en sa dolça majestat!

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    Oh bandera catalana!, 
    nostre cor t’és ben fidel: 
    volaràs com au galana 
    pel damunt del nostre anhel: 
    per mirar-te sobirana 
    alçarem els ulls al cel.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    I et durem arreu enlaire, 
    et durem, i tu ens duràs: 
    voleiant al grat de l’aire, 
    el camí assenyalaràs. 
    Dona veu al teu cantaire, 
    llum als ulls i força al braç.

    Al damunt dels nostres cants 
    aixequem una Senyera 
    que els farà més triomfants.

    “Halelujah” d’El Messies
    Apocalipsi 19, 6; 11, 15; 19, 16

    Hallelujah,
    for the Lord God omnipotent reigneth.
    The kingdom of this world
    is become the kigdom of our Lord
    and of his Christ;
    and he shall reign for ever and ever
    King of kings, and Lord of lords, Hallelujah!

    Al·leluia,
    perquè el Senyor Déu omnipotent regna.
    El regne d’aquest món s’ha convertit
    en el regne del Senyor nostre
    i del seu Crist;
    i regnarà pels segles dels segles,
    Rei de reis i Senyor dels senyors, Al·leluia!

  • També et pot interessar...

    Palau 100
    Dimarts, 11.04.23 – 20 h
    Sala de Concerts

    Missa en Si menor de Bach

    Monteverdi Choir
    English Baroque Soloists 
    John Eliot Gardiner, director

    J. S. Bach: Missa en Si menor, BWV 232

    Preus: de 35 a 160 €

Índex