• Cors de l’Orfeó Català & Cor de Cambra del Palau
    —Concert de Sant Esteve

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 26 de desembre de 2021 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml

    El Cor Jove, el Cor de Noies, el Cor Infantil, el Cor Mitjans i el Cor Petits formen part de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, amb seu al Palau de la Música Catalana.
    L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de la Fundación Banco Santander.

  • Un Sant Esteve excepcional

    Benvinguts i benvingudes un any més al Palau de la Música Catalana per celebrar el nostre sempre tan especial Concert de Sant Esteve.

     Sant Esteve és l’esdeveniment anual més important de la família coral de l’Orfeó Català i del Palau, amb mesos de dedicació de tot l’equip artístic i dels nostres cantaires. Un concert que fa més de cent anys que se celebra cada 26 de desembre al Palau, i que només ha tingut quatre aturades per moments històrics destacats, com la Guerra Civil o la gran nevada del 1962.

    I certament, aquest any el repte era enorme per prosseguir amb aquesta tradició nostrada. Arribar a fer aquest concert amb la situació que estem vivint i les noves restriccions ha estat una carrera de fons complexa, amb canvis fins al darrer minut. La covid també ha afectat alguns cantaires i membres de la casa que avui no poden ser aquí, als quals enviem molts ànims i desitgem una recuperació ràpida.

    Malgrat tot, i per mantenir aquesta cita que ens ofereix bona música, amb nadales i cant coral, però sobretot un moment de retrobada familiar, tant a la Sala de Concerts com des de casa seguint la vetllada per TV3, hem aplicat un complex protocol, amb centenars de testos d’antígens, mascaretes, manteniment de grups bombolla, i fins i tot canvis de repertori, per poder garantir la seguretat. Així doncs, vull donar les gràcies a tots i cadascun dels cors, com també dels equips artístics, tècnics i també sanitaris implicats, per l’esforç a fer possible el concert d’avui.

    Gràcies per permetre’ns compartir un any més aquest esperat concert i desitjo que en gaudiu tant com ho fem tota la família de l’Orfeó Català.

    Bones festes i els meus millors desitjos per al 2022.

    Mariona Carulla, presidenta de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana

  • Presentació

    Qui s’ho hauria imaginat, el març del 2020, que la covid duraria tant de temps?

    Pel Nadal del 2020 us vam oferir un meravellós Concert de Sant Esteve amb una gran inventiva! Tots els nostres cors excepte l’Orfeó Català van ser filmats i enregistrats. Vam aprendre tantes coses sobre prendre iniciativa i adaptar-nos a les regles en constant canvi... El resultat final va ser molt bo des d’un punt de vista artístic i també televisiu; l’Orfeó Català va cantar en directe i, rere les seves mascaretes, va aprendre a projectar d’una manera nova el seu amor pel cant.

    Aquest 2021 encara ens hi estem adaptant, però la família té permís per retrobar-se. I he de subratllar la importància d’això, perquè els nostres cantants es consideren excepcionalment propers. Els nostres joves cantants comencen el seu viatge al Palau des de la infància i s’obren camí a través de fins a quatre dels nostres cors infantils i juvenils rebent una educació inigualable i fent amics per a tota la vida. ¿I després d’aquesta etapa? Doncs bé, només cal que veieu com de joves i vitals són els nostres cors d’adults! I allà és on finalment van a parar els nostre joves cantants!

    El Concert de Sant Esteve és la nostra manera preferida d’expressar la nostra unió. I tots els nostres directors i pianistes, professors de cant i els qui s’ocupen dels cors, es reuneixen per celebrar-ho.

    El programa d’enguany té una sèrie de temes: unió, pau a la terra; una bona mostra de música tradicional i nova producció catalana, condimentada amb èxits internacionals; un grup cada cop més divers de compositors i moltes estrenes. Això és típic de la vitalitat de la nostra família coral: sempre buscant la novetat i fer-ho millor cada any.

    Estem tan contents, que vosaltres, el nostre apreciat públic, pugueu unir-vos a nosaltres aquest any mentre mirem més enllà de la pandèmia! Encara queda camí per viatjar, però JUNTS ens en sortirem amb èxit!

    Simon Halsey, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic de la Fundació OC-PMC

  • Nadala 2021 vertical
  • Intèrprets

    Cor Petits de l’Orfeó Català – Mercè Pi, directora 
    Cor Mitjans de l’Orfeó Català – Glòria Fernàndez, directora
    Cor Infantil de l’Orfeó Català – Glòria Coma i Pedrals, directora
    Cor de Noies de l’Orfeó Català – Buia Reixach i Feixes, directora
    Cor Jove de l’Orfeó Català – Esteve Nabona, director
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – Xavier Puig i Ortiz, director principal
    Orfeó Català – Pablo Larraz, director principal
    Simon Halsey, director artístic dels cors

    Lídia Heredia, presentadora
    Anna Romaní, coreografia i moviments
    Adrià Aubert, direcció escènica i dramatúrgia

    Pianistes dels cors:

    Jordi Armengol (Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana)
    Laia Armengol (Cor Petits, Cor Mitjans i Cor Jove de l’Orfeó Català)
    Pau Casan (Orfeó Català i Cor Infantil de l’Orfeó Català)
    Daniel Tarrida (Cor de Noies de l’Orfeó Català)

    Altres músics col·laboradors:

    Juan de la Rubia, orgue
    Sergi Marquillas, trompeta
    Ramon Figueras, trompeta
    Pau Valls, trompa
    Senent Domingo, trombó
    Cesc Domènech, tuba
    Marc Cabero, timbales i percussió

    Solistes:

    Pau Martí, del Cor Infantil de l'Orfeó Català, solista a Peace on earth
    Anna Campmany i Anaïs Oliveras, sopranos, i Daniel Morales, trompa "vocal", solistes a Naixement al Palau

  • Programa

    Orfeó Català, Cor de Cambra, Cor Jove i Cor de Noies
    Magnificat
    (primera part), Marc Timón (1980) – estrena

    Solista del Cor Infantil
    Peace on earth
    , Errollyn Wallen (1958)

    Cor Infantil
    Sun children
    , Lee Cooper i Linda Twine
    Les dotze van tocant, tradicional – arr. Francesc Pagès (1971)

    Cor Infantil i Cor de Cambra
    Enuig de sant Josep, tradicional – arr. Xavier Puig (1973)

    Cor Jove
    El Noi de la Mare, tradicional – arr. Eduard Toldrà (1895-1962)

    Cor de Cambra
    Naixement al Palau, Anna Campmany (1993) – estrena

    Cor de Noies
    Dizdizka zeruan, Eva Ugalde (1973)
    Vivos voco, Joan Szymko (1957)

    Orfeó Català
    Hope, faith, life, love, Eric Whitacre (1970)

    Cor Jove
    Nadala de Sussex, David Willcocks (1919-2015)
    Escolteu! els àngels canten!, Felix Mendelssohn (1809-1847)
    Ambdues peces arranjades, per a quintet de metall i orgue, per Salvador Brotons (1959)

    Orfeó Català, Cor Jove, Cor de Noies i Cor Infantil
    Nadales catalanes, tradicionals, Salvador Brotons 

    Interludi musical

    Cors de l’Escola coral
    Peace on earth, Errollyn Wallen
    Amb coreografia i percussió corporal de Glòria Fernàndez

    Tenors i baixos de tots els cors
    En les nits de desembre, Josep Ollé i Sabaté (1987) – estrena

    Cors Petits i Mitjans
    "La lluna", de Gaia. Una cantata interestelar, Xavier Pastrana (1977)
    Desembre, Jordi Humet Alsius (1982) – estrena

    Cor de Cambra 
    Quem vidistis pastores, Richard Dering (1580-1630)

    Orfeó Català
    Cantate Domino, Josu Elberdin (1976)
    Cap a Betlem van dos minyons, Albert Guinovart (1962) – estrena

    Orfeó Català, Cor de Cambra, Cor Jove i Cor de Noies
    Magnificat (segona part), Marc Timón

    Tutti
    El cant de la senyera, Lluís Millet (1867-1941)
    “Hallelujah” d’El Messies, Georg Friedrich Händel (1685-1759)


    Aquest concert està organitzat pels cors de l’Orfeó Català i finançat íntegrament amb la venda d’entrades.

    Durada aproximada del concert: 80 minuts, sense pausa.

    #coral #novacreació #popular

  • Biografies

    Simon Halsey, director

    Simon Halsey

    ©Ricardo Rios

    Director artístic dels cors del Palau de la Música Catalana

    Simon Halsey ocupa una posició única al món de la música clàssica. És assessor de confiança en matèria de cant coral dels directors, orquestres i cors més importants del món. Com a ambaixador del cant coral per a aficionats de totes les edats, nivells i procedències, ha liderat un seguit d’innovadors esdeveniments massius de cant coral, especialment al Lincoln Center de Nova York.

    Ha situat el cant com un element central a les institucions de nivell mundial amb les quals col·labora i ha tingut un paper clau a l’hora de canviar el nivell del cant simfònic arreu d’Europa. Ocupa diversos càrrecs al Regne Unit i a Europa: és director coral de l’Orquestra i el Cor Simfònics de Londres, director coral del Cor de l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana, director creatiu de música i projectes corals del cor WDR Rundfunkchor, director honorífic del cor Rundfunkchor de Berlín i professor i director d’activitats corals a la Universitat de Birmingham.

    Ha rebut tres premis Grammy pels enregistraments amb el Rundfunkchor de Berlín, entre molts altres guardons. L’any 2015 rebé el títol de comandant de l’Orde de l’Imperi Britànic, així com la Medalla de la Reina de Música el 2014 i la Creu d’Oficial de l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya l’any 2011, com a reconeixement de la seva destacada contribució a la música coral d’Alemanya. Nascut a Londres, Simon Halsey cantà als cors del New College a Oxford i del King’s College a Cambridge. Va estudiar direcció al Royal College of Music de Londres.

  • Pablo Larraz, director

    Pablo Larraz

    ©Ricardo Rios

    Director principal del l’Orfeó Català

    Inicia els estudis musicals a Jaca, la seva ciutat natal. A Barcelona cursà el Magisteri Musical a la UAB, obtingué el títol superior de piano al Conservatori Municipal amb la professora Carme Poch, de direcció coral a l’ESMUC sota la tutela de Josep Vila, Johan Duijck i Xavier Puig, i de cant històric amb el tenor Lambert Climent. Ha exercit l’ensenyament a l’escola primària i ha estat director de cors infantils i juvenils, com El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, Cor Jove del Conservatori de Girona (2013-2019, del qual va ser fundador) i del Cor Albada de l’ACM (2007-2013); entre els diferents cors adults amb què ha treballat cal destacar el Cor de Cambra de la Diputació de Girona (2008-2019). La temporada 2019-20 va ser nomenat director principal de l’Orfeó Català, del qual havia estat assistent del director i coordinador i responsable pedagògic de la formació vocal i musical dels cantaires. Recentment ha estat nomenat director de l’Orfeó Gracienc.

    La seva presència és habitual en tallers de cant coral arreu del territori. Ha estat membre de l’equip tècnic de la CJC i actualment forma part de l’equip de professors dels cursos de direcció coral de la FCEC. Com a cantant ha col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau, Coro Barroco de Andalucía, Cor Francesc Valls i Musica Reservata. L’any 2014 va guanyar la Beca Bach i es consolidà com a solista especialitzat en el repertori barroc.

  • Xavier Puig, director

    Xavier Puig

    Director principal del Cor de Cambra del Palau

    És el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès, del Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados de Lleida i el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i de l’Orquestra de Girona.

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), on començà els estudis musicals amb el piano i el violí, els amplià amb la composició al Conservatori Professional de Badalona. Paral·lelament s'inicià en la direcció coral amb Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay, Jordi Casas i Pierre Cao, i posteriorment també amplià la formació orquestral amb el mestre Salvador Mas a Barcelona i amb Leopold Hager a la Universitat de Viena.

    Ha estat director assistent de la JONDE i de l’OBC. I director convidat de nombroses orquestres del país, amb una especial vinculació amb l’Orquestra Terrassa 48.

    És professor d'orquestra i direcció a l’ESMUC i dirigeix el Curs de Direcció d’Orquestra de Terrassa des del 2017. Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou fundador i director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana.

  • Esteve Nabona, director

    Esteve Nabona

    Nascut a Barcelona el 1968, va estudiar grau superior de trompa  al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Vicent Aguilar. Paral·lelament, va estudiar direcció coral amb Manuel Cabero, Joan Company, Pierre Cao i Mireia Barrera, i música de cambra en diversos cursos internacionals amb Paul van Zelm, Thomas Indermulhe i Wolfgang Mayer.

    Entre el 1989 i el 2003 va actuar com a trompa en diverses formacions com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, L’orquestra Simfònica del Vallès i en grups de cambra com Barcelona 216 i l’Octet de Barcelona.

    En el camp de la música coral, ha estat director del Cor de Cambra Ars Subtilior (1986-1992), Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal (1995-2007), Ensemble Vocal Cambra 16 (1998-2005), Cor de la Universitat Ramon Llull (2006-2012) i Cor Jove dels Països Catalans (2010-2015). Entre els anys 2000 i 2006 va ser director assistent del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Actualment compagina la direcció del Cor Jove de l’Orfeó Català amb la direcció de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i del projecte social i educatiu Palau Vincles.

    Ha estat preparador de diverses edicions del Messies Participatiu impulsat per la Fundació Caixabank a Barcelona i arreu de l’Estat i també ha dirigit diversos tallers corals a Catalunya, Xile, Illes Canàries, Andalusia, Euskadi i Astúries.

    Com a director ha ofert concerts a l’Estat espanyol i a Portugal, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Àustria, la República Txeca i el Regne Unit. 

    En produccions per a cor i orquestra ha dirigit l’Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra Terrassa 48, Orquestra de Cambra de Vic, Orquestra Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Barroca Catalana, Ensemble Méridien, Orquestra Camera Musicae i Orquestra Barroca Ars Musicae.

  • Buia Reixach i Feixes, directora

    Buia Reixach i Feixes

    ©JosepMolina

    Directora del Cor de Noies de l’Orfeó Català

    Nascuda a Torelló (Osona) l’any 1975, començà els estudis musicals a l’Escola de Música de Torelló. Va fer estudis de cant amb Cori Casanova, Myriam Alió i Dolors Aldea. Va estudiar direcció coral amb Josep Vila i Casañas, Mireia Barrera i Xavier Sans, entre d’altres. Ha estat directora de la Coral Infants Alegres de Torelló, Coral Cervià de Torelló, Coral Serpencanta de Manlleu, Cor d’Homes d’Osona, Cor de Pares i Mares de l’Escola Coral de l’Orfeó Català i de Nàiades-Cor de Noies.

    Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral –a Bombai (2010) i al Camerun (2011)– i des del 2014 és la directora artística del projecte Cantem Junts, de caràcter biennal, a escoles de primària d’Osona que aplega 800 nens i nenes en un concert. Actualment és la coordinadora i directora dels cors en el projecte El monstre al laberint del Gran Teatre del Liceu, emmarcat en el Servei Educatiu LiceuAprèn. També dirigeix els cors de l’Escola de Música de Manlleu i, des de l’any 2007, el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

  • Glòria Coma i Pedrals, directora

    COMA i PEDRALS, Glòria ©Josep Molina

    © JosepMolina

    Directora del Cor Infantil de l’Orfeó Català

    Va néixer a Santa Maria d’Oló (Moianès). Estudià direcció amb Mireia Barrera, Josep Vila i Casañas, Pierre Cao, Johan Duijck i Harry Christophers. Ha fet estudis de piano, contrabaix, teatre i dansa, i és llicenciada en cant per l’ESMUC sota el mestratge de Margarida Natividade, amb la qual ha participat en diverses classes magistrals a Bèlgica. Ha dirigit el Cor Infantil Sant Esteve de Castellar del Vallès (primer premi de la X Mostra de la Generalitat de Catalunya) i el Cor Jove de l’Escola de Música la Guineu de Barcelona (segon premi del IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil d’Havaneres de Torrevella).

    Ha dirigit cors d’adults, com el Cor Lieder Càmera, del qual assumí la direcció adjunta del 2005 al 2008. Ha actuat com a contrabaixista en diverses agrupacions, i com a soprano solista ha interpretat els papers de Barbarina i la Reina de la Nit (Mozart), Lakmé (Delibes), Melissa (Händel), i també ha cantat l’Stabat Mater de Pergolesi (Orquestra Barroca Catalana) i l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns (Orquestra Ars Musicae), entre d’altres. És professora de cant al monestir de Sant Benet de Montserrat i a l’Orfeó Català. Des del 2008 dirigeix el Cor Infantil de l’Orfeó Català (tercer premi a Cantonigròs).

  • Glòria Fernàndez Blanco, directora

    FERNÀNDEZ BLANCO, Glòria (c)Mariona Fernàndez

    © MarionaFernàndez 

    Directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català

    Va fer els estudis musicals als conservatoris de Tarragona i de Vila-seca, on s’especialitzà en cant amb Mercè Obiols i Charo García. Va obtenir el títol de grau superior en l’especialitat de direcció coral a l’ESMUC, on estudià direcció amb Pierre Cao i Johan Duijck. Va exercir com a professora titulada del mètode pedagogicomusical Jaques-Dalcroze a l’Institut Joan Llongueres de Barcelona.

    Ha format part de diversos grups com a cantant, entre els quals el cor Arsys Bourgogne, dirigit per Pierre Cao; La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall; Capilla Hispanoflamenca, Canto Coronato, Arte Psalentes, Musica Reservata, La Xantria i el Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Ha impartit classes de direcció coral a la Federación Aragonesa de Coros i a la Fundació Meli Mehta de Bombai. Ha dirigit diverses corals mixtes, infantils i femenines durant aquests darrers 20 anys.

    Ha participat en projectes educatius de l’Escola Coral de l’Orfeó Català per impulsar el cant coral: a Bombai i al Camerun. Des del 2011 també forma part del projecte social Palau Vincles, de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i actualment dirigeix el Cor Juvenil de Palau Vincles. Des del setembre del 2007 és la directora del Cor Mitjans de l’Orfeó Català.

  • Mercè Pi, directora

    PI, Mercè (c)Antoni Bofill

    © AntoniBofill

    Directora del Cor Petits de l’Orfeó Català

    Cursà els estudis musicals al Conservatori de Badalona, on obtingué les titulacions professionals de cant i solfeig i el títol superior de pedagogia musical. Amplià estudis en diversos cursos internacionals de cant i cursos de pedagogia musical, com són els mètodes Willems, Dalcroze i Orff, entre d’altres. També ha fet estudis de clarinet modern. Sempre ha compaginat la tasca pedagògica amb la de cantant, tot formant part de diverses agrupacions corals. Ha estat membre del Cor Lieder Càmera, fundat per Josep Vila i Casañas, i ha col·laborat amb la Capella de Santa Maria del Mar i el Cor Madrigal.

    Des del 1992 és professora a l’EMM de Premià de Mar. I des del 2002 és membre de l’equip pedagògic de l’Escola Coral de l’Orfeó Català com a directora del Cor Petits i professora de llenguatge musical. Ha treballat en projectes educatius de l’Escola Coral per impulsar el cant coral, a Bombai i al Camerun. Des del 2012 col·labora en el projecte social Palau Vincles de l’Escola Coral al Districte de Ciutat Vella de Barcelona.

  • Lídia Heredia, presentadora

    Lídia Heredia

    Lídia Heredia i Soler (Badalona, 1971) és una periodista catalana. Ha desenvolupat la seva carrera a la ràdio, la televisió i la premsa escrita. 

    Filla d’una mestra i d’un mecànic, i neta de metges establerts a Badalona, cursà estudis primaris a l’Escola Gitanjali, fundada per la seva mare. Va fer els estudis secundaris a l’Institut Badalona 7, on cursà el batxillerat humanístic. És llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Ha treballat a Ràdio Ciutat de Badalona, Ràdio Barcelona i Onda Rambla. En premsa escrita ha estat col·laboradora del diari Avui. En televisió ha treballat a Canal+ com a gestora de drets de televisió i com a redactora i presentadora de Telecinco. L’any 2000 va fitxar per Televisió de Catalunya, on ha estat reportera del programa En directe, redactora i presentadora dels informatius del canal 3/24 i presentadora del Telenotícies vespre. Va ser presentadora d’Els matins de Televisió de Catalunya, juntament amb Josep Cuní.

    Juntament amb Raquel Sans va presentar l’any 2008 La Marató de TV3 contra les malalties mentals greus. Entre el 2009 i el febrer del 2012 va dirigir el programa Banda ampla,  a partir de l’abril del 2012 va començar a presentar el Telenotícies migdia de TV3, juntament amb Carles Prats i durant el 2014 va presentar Collita pròpia, un programa sobre productes de proximitat.

    Des del 2014 presenta i dirigeix el programa de Televisió de Catalunya Els matins.

  • Anna Romaní, coreografia i moviments

    Anna Romaní

    Titulada en Interpretació de la dansa i Coreografia a l’Institut del Teatre (2017). Formada en música i arts plàstiques des de molt jove, però consagrada sobretot a la dansa. Estudia tècnica clàssica, contemporània i tradicional, i s’especialitza en dansa del Renaixement i del Barroc amb els millors mestres a nivell internacional: A. Yepes, P. Dixon, F. Denieau, M.G. Massé, B. Massin, R. Joly, B. Sparti, B. Gondoni. Comença la seva activitat professional com a ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres i L’Eventail, amb la qual treballa regularment, i ho combina amb produccions puntuals amb la Cie. Outre Mesure, RenaiDanse o Le Poème Harmonique. És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà) i de Xuriach (música i dansa antiga i tradicional). Com a creadora, es mou sempre en projectes interdisciplinaris creant diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí. Com a pedagoga, s’interessa pel mètode Orff sota l’exemple de Verena Maschat. Tant en les classes per a nens, com en les d’adolescents i les d’adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. Imparteix classes regulars a l’EMM Can Ponsic i a Xamfrà, i master classes en conservatoris com el de Badalona i el de Girona o a l’Institut del Teatre.

  • Adrià Aubert Blanch, direcció escènica i dramatúrgia

    Adrià Aubert

    Nascut a Barcelona (1985), es formà a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es llicencià en l’especialitat de direcció escènica i dramatúrgia. Ha complementat la seva formació amb nombroses ajudanties de direcció amb Xavier Albertí, Joan Anton Gómez, Esteve Polls, Pep Tosar i Josep Lluís Guardiola. L’any 2001 fundà la companyia Els Pirates Teatre, de la qual ha dirigit la majoria de produccions. Entre els muntatges destaquen Nit de Reis, Somni d’una nit d’estiu i Les feres de Shakespeare; Ronda naval sota la boira de Pere Calders; Sing song swing d’Els Pirates Teatre; Teatre de carrer, El darrer triangle, Gran Fracaroli de Joan Brossa. En el camp del teatre familiar, destaca la direcció escènica de l’òpera Brundibár de Hans Kráza, La petita Capmany de Tanaka Teatre, El zoo d’en Pitus i Peter Pan amb la coral El Virolet dels Lluïsos de Gràcia, o les diverses col·laboracions amb el projecte Clavé XXI de l’Escola Coral de l’Orfeó Català. Els seus espectacles s’han pogut veure a reconeguts espais del país, com el Teatre Lliure, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Teatre Romea, Teatre Condal, El Maldà, Escenari Joan Brossa, Kursaal de Manresa, Teatre Municipal de Girona o Ateneu d’Igualada, així com a diferents festivals europeus d’Alemanya, Itàlia i França. Des de la temporada 2013-14 és director artístic d’El Maldà, sala de teatre del centre de la ciutat que ha rebut diversos premis de la crítica i dels espectadors els darrers anys.

  • Orfeó Català

    Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    És un dels cors de referència del país, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal amb la màxima excel·lència artística. Actualment Simon Halsey n’és el director artístic, Pablo Larraz el director principal i Pau Casan el pianista. Té la seu al Palau de la Música Catalana, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

    Ha interpretat les obres corals més representatives i primeres audicions al nostre país de la Missa en Si menor de Bach o Les estacions de Haydn. Ha estat dirigit per primeres batutes internacionals: R. Strauss, P. Casals, Z. Mehta, M. Rostropóvitx, L. Maazel, D. Barenboim, S. Rattle i G. Dudamel, entre d’altres. Ha debutat a la Konzerthaus de Viena i a la Sala Gulbenkian de Lisboa i ha fet una gira per Itàlia amb la Mahler Chamber Orchestra, dirigits per D. Gatti. A Londres ha actuat al Royal Festival Hall (2015) i al Royal Albert Hall als Proms de la BBC en diverses edicions, dirigits sempre per S. Rattle. Ha fet gires per la Xina (Shanghai International Art Festival, 2018) i per Europa, la darrera el 2019 amb G. Dudamel, interpretant la Segona Simfonia de Mahler.

    El 2020 va commemorar l’Any Beethoven amb la interpretació de Crist en el Mont de les Oliveres, amb la London Symphony Orchestra i S. Rattle, i posteriorment la Novena Simfonia, amb G. Dudamel i la Sinfónica de Galícia. El 2021 va commemorar el centenari de l’estrena al país de la Passió segons sant Mateu de Bach, amb solistes de la Filharmònica de Berlín i la Franz Schubert Filharmonia, dirigits per S. Halsey.

    Durant la covid l’Orfeó Català no va aturar l’activitat. Aquesta temporada destaca la gira amb la Missa de Glòria de Puccini, amb la Simfònica de Luxemburg, sota la direcció de G. Gimeno (Palau, Théâtre des Champs Élysées de París i Philharmonie de Luxemburg).

    L'Orfeó Català rep el patrocini de mesoestetic.

  • Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Cor de Cambra del Palau de la Música

    ©Ricardo Rios Visual Art

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. Van ser-ne directors titulars Jordi Casas i Bayer i Josep Vila i Casañas. Des del setembre del 2016 Simon Halsey n’assumeix el càrrec de director artístic i des del 2018 Xavier Puig el de director principal. Jordi Armengol n’és el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com R. Jacobs, M. Minkowski, K. Nagano, S. Rattle, G. Dudamel, D. Barenboim, Ch. Rousset, V. Jurowski, D. Gatti i S. Carrington, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    Aquesta temporada, viatjarà a Budapest al mes de març al festival MÜPA, amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català. També cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de K. Saariaho i Invocation to the Earth de X. Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey.

  • Cor Jove de l'Orfeó Català

    Cor Jove de l'Orfeó Català

    ©Ricardo Ríos

    Està integrat per una seixantena de cantaires de 16 a 25 anys. Fundat el 1986, des del 2003 Esteve Nabona n’és el director i actualment Laia Armengol n'és la pianista.

    Ha col·laborat amb l’OBC, OSV, London Symphony Orchestra, Gulbenkian Orchestra, The Sixteen Orchestra, Ensemble Pygmalion, Orquestra Barroca Catalana, Franz Schubert Filharmonia, Ensemble Méridien, ONCA i Orquestra de Cambra Terrassa 48, entre d’altres. Ha treballat amb directors de prestigi, com H. Christophers, R. Pichon, G. Noseda, S. Rattle i S. Halsey. Ha actuat a Sevilla, Granada, Las Palmas de Gran Canaria, Girona, Barcelona, Tarragona, Cervera, Terrassa, Sabadell i Palma, i a Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca, Holanda i el Regne Unit, tot debutant als BBC Proms de Londres amb Belshazzar’s feast de W. Walton, al costat de l’Orfeó Català, el cor i l’orquestra de la LSO, dirigits per S. Rattle.

    Ha enregistrat els CD Aigües de primavera i Requiems de Mozart i de Fauré (Columna Música) i Musicals! d’Albert Guinovart (Palau Records, nominat als Premis Enderrock 2018 com a millor disc de clàssica) i va participar en El disc de La Marató 2019.

    Enguany destaca l’audiovisual Carmina Burana, estrenat a Palau Digital i TV3, al costat dels cors de Palau Vincles i el Cor Petits de l’Orfeó Català; la gravació de la versió d’Albert Guinovart per a cor i cobla de la sardana Juny de J. Garreta, amb la cobla La Flama de Farners, pel centenari de la composició i que es presentà a Sant Feliu de Guíxols, amb altres obres per a cor i cobla; i la col·laboració amb The Tallis Scholars i Peter Philips en un concert al Palau de la Música Catalana el passat mes de març.

  • Cor de Noies de l'Orfeó Català

    ©RicardoRíos-VisualArt

    Fundat el 2000, està integrat per joves de 16 a 25 anys, la majoria de les quals es van iniciar als cors infantils de l’Orfeó Català. Buia Reixach i Feixes n’és la directora i Josep Surinyac el pianista. Ha treballat amb els directors J. Busto, P. Ll. Biosca, X. Puig, M. Minkowski, J. Nott, Z. Mehta, V. P. Pérez i G. Dudamel, i amb l’OSV, JONC, Gustav Mahler Jugendorchester, Filharmònica d’Israel, KuKai Dantza i Noa. A més d’Espanya, ha estat a Alemanya, França i Eslovènia. Premiat a Cantonigròs (2005) i finalista al concurs Let the Peoples Sing de la UER (2019), ha enregistrat Viatjant... i Germinans. Ha participat al Grec (2018), Peralada (2019) i Philharmonie de Berlín (2019, projecte Vocal Heroes de la Filharmònica de Berlín, amb S. Halsey). La temporada passada va estrenar Les trompetes de la mort de M. Timón amb l’OSV i l’espectacle La vie en rose, amb direcció escènica de Dani Coma.

    A més de l’estrena de La victòria de la dona lluna de Ferran Cruixent, aquesta temporada 2021-22 oferirà l’Stabat Mater de Pergolesi (Vespres d’Arnadí, direcció escènica de Marc Rosich).

  • Cor Infantil de l'Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Està integrat per cantaires d’11 a 16 anys. Des de la seva fundació fins al 2008 va ser dirigit per Elisenda Carrasco; actualment Glòria Coma i Pedrals n’és la directora i Pau Casan el pianista. Ha actuat a Barcelona, Tàrrega, Pamplona, Sant Sebastià, Montpeller i Pisa. Ha col·laborat amb orquestres i cors de prestigi i ha treballat amb els directors E. Pohjola, P. Hyökki, M. Janowski, S. Bychkov, Z. Mehta, V. P. Pérez, I. Fischer i J. E. Gardiner, entre d’altres. Ha actuat al Gran Teatre del Liceu i ha treballat amb Comediants i amb Dani Coma en diverses ocasions. Va actuar a l’òpera El monstre al laberint de J. Dove amb tots els cors de l’Orfeó Català i la JONC, dirigits per Simon Halsey, al Festival Grec 2018. 

    El 2019 va interpretar la Tercera Simfonia de Mahler, juntament amb el Cor de Noies i la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigits per J. Nott, i més endavant amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, sota la direcció de Z. Mehta. El 2020 va participar a la Festa de la Música Coral interpretant una de les obres premiades al III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català.

    Del 2021 cal destacar la seva intervenció en la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach interpretada per l’Orfeó Català, solistes de l’Orquestra Filharmònica de Berlín i l’Orquestra Simfònica Camera Musicae, sota la direcció de Simon Halsey. 

  • Cor Mitjans de l'Orfeó Català

    Cor Infantil de l'Orfeó Català

    ©AntoniBofill

    Integra nens i nenes de 8 a 10 anys, Glòria Fernàndez n’és la directora i Laia Armengol la pianista. Els cantaires hi comencen a treballar el ric repertori coral per a cors infantils i augmenten el compromís amb el Cor amb l’assistència a dues sessions d’assaigs setmanals. Se’ls introdueix en la tècnica vocal educant la veu, l’actitud corporal i la consciència de la respiració, aspectes necessaris per cantar. També se’ls ensenya llenguatge musical per aprendre les bases de la lectura i escriptura musicals, i s’hi treballen els valors de la integració social i la cooperació, per mitjà dels concerts benèfics, el projecte Palau Vincles o els intercanvis internacionals. Així es sensibilitza els cantaires sobre tot allò que pugui afavorir la millora de la societat que ens envolta.

    Cal destacar la seva participació, al costat de l’Orfeó Català i els cors de l’Escola Coral, en l’obra El monstre al laberint de J. Dove al Festival Grec 2018. El 2019 va interpretar la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé i el desembre del mateix any va actuar amb Dàmaris Gelabert i l’Orquestra Simfònica del Vallès al cicle Simfònics al Palau.

    El passat mes de febrer el Cor Mitjans va participar en l’estrena  absoluta de l'obra de Marc Timón Requiem for a planet, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana sobre textos de Greta Thunberg, juntament amb els cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, amb l’OSV i dirigits per Josep Gil, al Palau de la Música i a l’Auditori de Castellò.

  • Cor Petits de l'Orfeó Català

    Cor Petits de l'Orfeó Català

    © AntoniBofill

    Integrat per nens i nenes de 6 i 7 anys, Mercè Pi n’és la directora i Laia Armengol la pianista. En aquesta etapa s’inicia la formació al món de la veu i la música. A partir de cançons, exercicis i jocs es treballa l’extensió de la veu, la seva lleugeresa, l’afinació i el reconeixement auditiu des de l’escolta i la imitació; així mateix, els integrants s’eduquen en el ritme, la pulsació i l’expressivitat musical mitjançant el cant, la dansa i l’escenificació de les cançons. També es treballen els sentits de la responsabilitat, el compromís i la constància. Actua regularment al Palau de la Música Catalana amb la resta de cors de l’Escola Coral en els concerts de Primavera i de Sant Esteve; també fa intercanvis amb altres corals i un cap de setmana de treball.

    El 2019 interpretà la cantata Daltabaix de la ciutat de J. Ollé, al costat del Cor Mitjans de l’Orfeó Català i actuà amb Dàmaris Gelabert i la Simfònica del Vallès (Simfònics al Palau). El 2020 participà al concert dels Carmina Burana de C. Orff amb el Cor Jove de l’Orfeó Català (Palau Vincles) i el 2021 en la producció audiovisual Carmina Burana, amb els cors de Palau Vincles, que s’estrenà a Palau Digital i TV3.

  • 20211223 Nadal al Palau DESKTOP
  • Textos

    Marc Timón (1980)
    Magnificat (primera part)

    La meva ànima lloa el Senyor,
    el meu esperit s’alegra en Déu el meu salvador,
    perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
    Des d’ara totes les generacions em diran benaurada,
    perquè el Totpoderós obra en mi meravelles
    i el seu nom és sant.
    I l’amor que té als qui el temen
    s’estén de generació en generació.
    Ha mostrat la força del seu braç,
    ha dispersat els homes de cor altiu.

    Errollyn Wallen (1958)
    Peace on earth - Pau al món

    La neu cau sobre meu.
    Pau al món.
    Suau i fosca nit.
    Pau al món.
    Les llums que brillen al carrer,
    el fum que resta en l'aire.
    Pau al món.

    L'amor recau en mi.
    Pau al món.
    Les ombres marxaran.
    Pau al món.
    Els focs que escalfen cada llar,
    junts canten el prec de Nadal.
    Pau al món.

    Lee Cooper (1925-1966) i Linda Twine (1945)
    Sun Children - Fills del sol

    Som fills del sol,
    plens d’energia i diversió.
    Trobem alegria en les petites coses.
    La felicitat i la salut regnen en nosaltres.

    Els fills del sol som brillants,
    confiem en la nostra llum interior.
    El que podem fer no té fi.
    Ensenya’ns, ajuda’ns, mira’ns.

    Els fills del sol tenim esperit.
    Els fills del sol tenim ànima.
    Els fills del sol som ambiciosos.
    Els fills del sol tenim objectius.

    Els fills del sol donarem.
    Els fills del sol portarem.
    Els fills del sol farem del món
    un lloc millor.

    Tradicional - Frances Pagès (1971) (arranjament)
    Les dotze van tocant

    Les dotze van tocant,
    ja és nat el Rei Infant fill de Maria.

    El cel és estrellat,
    el món és tot glaçat, neva i venteja.

    La mare i el fillet
    estan mig morts de fred i el vell tremola.

    Tradicional - Xavier Puig Ortiz (1973) (arranjament)
    Enuig de Sant Josep
    Cançó recollida a Seròs (Segrià) per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya cantada per Antònia Tulón, venedora de cacauets de Seròs

    Josep ve de llaurada
    molt cansat i molt fellós,
    troba l’esposa prenyada
    no en sap de qui ni qui no.
    Josep balla la guinguilindaina,
    Josep balla la guinguilindó.

    Josep ne pregunta al mosso
    mosso, què n’ha set això.
    No em donen tan gran soldada
    per a cuida’m jo d’això.
    Josep balla la guinguilindaina,
    Josep balla la guinguilindó.

    Josep balla la guinguilindaina,
    Josep balla la guinguilindó.
    Josep de la roba en fa un sarró,
    adeu-siau toco el dos.
    Josep balla la guinguilindaina,
    Josep balla la guinguilindó.

    Ara que ho crec Maria
    que en porteu lo Redemptor,
    que del prenyat de Maria
    tots tindrem la salvació.
    Josep balla la guinguilindaina,
    Josep balla la guinguilindó.
    Guinguilindaina dó.

    TradicionaL - Eduard Toldrà (1895-1962) (arranjament)
    El noi de la mare

    Què li darem, a n’el Noi de la Mare?
    Què li darem, que li sàpiga bo?
    Panses i figues i nous i olives
    panses i figues i mel i mató.

    Què li darem, al Fillet de Maria?
    Què li darem a l’hermós Infantó?
    Li darem panses amb unes balances
    li darem figues amb un paneró.

    Tam patatam que les figues són verdes,
    tam patatam que ja maduraran.
    Si no maduren el dia de Pasqua
    maduraran el dia de Rams.

    Anna Campmany Duch (1993)
    Naixement al Palau

    Les muses miren el cor nounat,
    dolces mares somiadores del demà.
    “Què serà aquest cor que neix?”

    Desperta el trencadís a la seva falda
    i diu, mig dissimulant sa migdiada:
    “Serà un munt de peces,
    cadascuna amb un passat,
    futur somiat o origen ben variat,
    com un feix d’històries i colors.
    Però per un instant, totes s’uniran
    per ser una obra d’art.”

    “Serà la tradició que ompli aquestes parets”, diu Clavé.
    “Serà l’art etern que les eixampli fins al més insospitat indret”,
    somia Beethoven sota el cant d’un sol serè.
    “Serà la llum que encengui el cor més glaçat”.
    I el vitrall canta també:
    “Serà els colors que inunden el prat”.

    Les valquíries exclamen triomfants:
    “Vencerà tot obstacle que el vulgui aturar!”
    I el cavall el contempla des de dalt;
    ningú sospita que és qui més té a dir.

    “Serà l’ànima d’un nen cavalcant vora estrelles,
    espantant tots els malsons entre onades de blat,
    com el cant de llibertat que porta el vent
    quan estén les seves ales

    Serà el follet màgic que viu entre notes,
    radiant si no el cerques, que es fon si el vols atrapar.
    Serà allò que ha donat nom a aquest Palau,
    serà Música!”

    Eva Ugalde (1973)
    Dizdizka zeruan - Brilla en el cel

    Din dan don, din dan don! Bon Nadal!
    Felicitat, felicitat!
    Nadal, din dan don! Din dan don,
    din dan don! Bon Nadal!
    Felicitat, felicitat, Nadal, Nadal!

    Un estel ha començat a brillar al cel;
    al món bones noves presenta.
    Ha nascut, ha nascut el fill del Senyor,
    en un cove, damunt la palla està.

    Els àngels canten,
    els bons pastors ballen,
    per celebrar el naixement de Déu, pau i glòria!
    Els ases ihà-ihà!, els bous muu-muu!,
    al vell pessebre ens van cantant.

    Antxon i Peru, dos vells pastors,
    ràpid cuiten cap allà seguint l’estel.
    Tresquen per la muntanya vers el nounat,
    cadascun un xaiet a collibè.

    Din dan don, din dan don! Bon Nadal!
    Felicitat, felicitat!
    Nadal, din dan don! Din dan don,
    din dan don! Bon Nadal!
    Felicitat, felicitat, Nadal, Nadal!

    Joan Szymko (1957)
    Vivos Voco - Anomeno el vius
    Text sobre les "virtuts morals" inscrites en llatí en les campanes de les torres de les esglésies en època medieval. El text es completa amb les paraules de la mística anglesa Juliana de Norwich (1342-1416) extretes del seu llibre, Revelations.

    Anomeno els vius,
    m’afligeixo pels moribunds,
    ploro pels morts,
    consolo els vius,
    disperso els vents,
    foragito el núvols del cel.

    Tot anirà bé,
    i tot estarà bé,
    i totes les coses aniran bé.

    Eric Whitacre (1970)
    Hope, faith, life, love - Esperança, fe, vida, amor

    Esperança, fe, vida, amor
    somni, alegria, veritat, ànima.

    David Willcocks (1919-2015)
    Sussex carol - Nadala de Sussex
    Traducció i adaptació del text de Finn McLafferty

    Aquesta nit és Nit de Nadal
    i els àngels ens porten un senyal.
    Quina gran joia, quin gran goig,
    ja és nat el Salvador.

    I ens porta la felicitat,
    tristesa a la terra no n’hi ha cap.
    El redemptor ens ha alliberat,
    lliures som de tot pecat.

    Fuig del pecat, la gràcia ha nascut,
    ens dona la vida i la salut.
    Canten els àngels i els homes ensems,
    quin gran goig veure néixer el Rei.

    De la foscor la llum ha sorgit
    i els àngels canten aquesta nit:
    Glòria a Déu a dalt del cel
    ara i sempre, Amén!

    Félix Mendelssohn (1809-1847) - David Willcocks (arranjament)
    Hark! the herald angels sing - Escoltem els àngels
    Traducció d'Antoni Martorell

    Escolteu, els àngels canten,
    glòria al diví infantó.
    Pau al món i confiança,
    Déu envia el Salvador.

    Tots els pobles alegrem-nos
    i al triomf del cel juntem-nos
    i amb els àngels tots cantem
    Crist és nat a Betlem.

    Jesucrist que els cels adoren
    Jesucrist, nostre Senyor
    davalleu de les altures,
    feu aquí vostra mansió.

    Tots els pobles alegrem-nos
    i al triomf del cel juntem-nos
    i amb els àngels tots cantem
    Crist és nat a Betlem.

    Salvador Brotons (1959) 
    Nadales tradicionals catalanes

    A vint-i-cinc de desembre, fum fum fum,
    A vint-i-cinc de desembre, fum fum fum,
    ha nascut un minyonet ros i blanquet, ros i blanquet
    fill de la Verge Maria, és nat en una establia, fum,
    fum, fum.

    Xerrampim, xerrampim, xerrampia
    xerrampim, xerrampim, xerrampó
    xerrampim que Josep i Maria
    tenen un petit minyó.
    Jo soc el petit vailet
    cansadet del molt camí
    vinc amb el meu gaiatet
    per veure Jesús diví.

    Què li darem a n’el Noi de la Mare?
    Què li darem que li sàpiga bo?
    Panses i figues i nous i olives,
    panses i figues i mel i mató.

    El desembre congelat confús es retira
    abril de flors coronat tot el món admira
    n’és una divina flor de celestial olor
    d’una bella aurora que el cel enamora.

    Sant Josep i la Mare de Déu,
    feien companyia bona,
    partiren de Natzaret
    matinet a la bona hora
    don doron don,
    la mare canta i el fillet dorm.

    A Betlem me’n vull anar,
    vols venir tu gallineta?
    A Betlem me’n vull anar,
    vols venir tu rabadà?
    Un xiulet li vull comprar:
    xiu xiu xiu, fa lo xiulet,
    xiribit xiribet.
    Apa anem sisplau
    a Betlem sisplau.

    Aquí dalt de la muntanya
    un àngel als pastors diu:
    Hola, hola, eixiu, eixiu
    que Jesús és nat i és viu.

    Som i serem gent catalana. Sí!

    Errollyn Wallen 
    Peace on earth - Pau al món

    La neu cau sobre meu.
    Pau al món.
    Suau i fosca nit.
    Pau al món.
    Les llums que brillen al carrer,
    el fum que resta en l'aire.
    Pau al món.

    L'amor recau en mi.
    Pau al món.
    Les ombres marxaran.
    Pau al món.
    Els focs que escalfen cada llar,
    junts canten el prec de Nadal.
    Pau al món.

    Josep Ollé i Sabaté (1987)
    En les nits de desembre
    Text de Joan Maragall (1860-1911)

    En les nits de desembre —tan llargues!—
    els pastors s’estan sols entre el vent,
    contemplant la foscor de la terra...
    I en el cel hi ha l’estrella d’Orient.
    En les nits de desembre —tan llargues!—
    entre el vent i invisibles remors,
    que n’hi caben de vols d’àngels
    en els sòmits dels pastors!
    Van els àngels per la terra
    i pel cel la resplendor.

    Xavier Pastrana (1977)
    La lluna
    Text d’Ariadna Pastor

    Ara estic, content
    més tard, enfadat
    després molt absent
    i ara m’he enrabiat!

    Estic espantat,
    i ara divertit
    molt fastiguejat
    prou, no vull seguir!

    Tinc més cares que la lluna
    quan convé puc ser brillant
    o discret com una puça
    o eclipsar com un gegant!

    Puc estar de mala lluna
    ser un llunàtic o home llop
    o a la lluna de València
    què voleu, jo soc com soc!

    Ai, la lluna, ai la pruna,
    cada dia és diferent,
    si és més clara o és més bruna
    ens altera de valent.

    Tinc més cares que la lluna
    quan convé puc ser brillant
    o discret com una puça
    o eclipsar com un gegant!

    Puc estar de mala lluna
    ser un llunàtic o home llop
    o a la lluna de València
    què voleu, jo soc com soc!

    Jordi Humet Alsius (1982)
    Desembre
    Text de Miquel Martí i Pol (1929-2003)

    Quan ve Nadal fem el pesebre 
    amb rius, muntanyes de colors, 
    el caganer, l’estrella, l’àngel, 
    el nen, la mare i els pastors, 
    cantem cançons i mengem neules, 
    també torrons i altres llamins, 
    i per arrodonir les festes 
    que omplen de joia grans i nins 
    ens aboquem a les finestres 
    a esperar els Reis que van venint.

    Richard Dering (1580-1630)
    Quem vidistis pastores? - A qui heu vist, pastors?
    Primera antífona de les Laudes del dia de Nadal

    A qui heu vist, pastors?
    Parleu i expliqueu-nos
    qui ha aparegut a la terra?
    Hem vist l’Infant
    i un cor d’àngels
    Lloant el Senyor,
    al·leluia!

    Josu Elberdin (1976)
    Cantate Domino - Canteu al Senyor

    Canteu al Senyor una nova cançó.
    Canteu arreu del món i lloeu el seu nom.

    Canteu al Senyor una nova cançó.
    Canteu arreu del món i lloeu el seu nom.

    Beneiu el seu nom.
    Mostreu la seva salvació cada dia.
    Canteu, alegreu-vos i canteu al nostre Senyor
    amb l’arpa, amb l’arpa i amb la veu del salm.
    Canteu al nostre Senyor un cant nou,
    perquè ha fet coses meravelloses.

    Albert Guinovart (1962)
    Cap a Betlem van dos minyons

    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues taules de torrons.
    Cap a Betlem van dos minyons
    amb dues taules de torrons.
    Sant Josep deia: “Gent de Judea
    no us vull es present
    de tan bona gent:
    jo us assegur que no té cap dent”.

    Quant Sant Josep veia l’Infant,
    ell d’alegria anava plorant.
    Quant Sant Josep veia l’Infant,
    ell d’alegria anava plorant.
    Ell l’abraçava,
    també li cantava
    aquella cançó “Lindeta lindó”.
    Quina alegria que em dones minyó!”

    Ets dos minyons amb sa cançó
    ja se’n posaven a fer el ball rodó.
    Ets dos minyons amb sa cançó
    ja se’n posaven a fer el ball rodó.
    Fent mambelletes,
    tan simpatiquetes,
    se’n reia l’Infant, tot acompanyant
    sa festa que feien, sa festa que fan.

    Marc Timón
    Magnificat (2a part)

    Derroca els poderosos del soli i exalça els humils;
    omple de béns els pobres,
    i els rics se’n tornen sense res.
    Ha protegit Israel, el seu servent,
    com havia promès als nostres pares; a Abraham
    i a la seva descendència
    pels segles dels segles.
    Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
    Com era en el principi, ara i sempre,
    pels segles dels segles.
    Amén.

    Lluís Millet (1867-1941)
    El cant de la Senyera
    Lletra de Joan Maragall (1860-1911)

    Al damunt dels nostres cants
    aixequem una Senyera
    que els farà més triomfants.

    Au, companys, enarborem-la
    en senyal de germandat!
    Au, germans, al vent desfem-la
    en senyal de llibertat.
    Que voleï! Contemplem-la
    en sa dolça majestat!

    Oh bandera catalana!,
    nostre cor t’és ben fidel:
    volaràs com au galana
    pel damunt del nostre anhel:
    per mirar-te sobirana
    alçarem els ulls al cel.

    I et durem arreu enlaire,
    et durem, i tu ens duràs:
    voleiant al grat de l’aire,
    el camí assenyalaràs.
    Dona veu al teu cantaire,
    llum als ulls i força al braç.

    Georg Friedrich Händel (1685-1759)
    “Hallelujah” d’El Messies

    Al·leluia! 
    Perquè el Senyor totpoderós regna.

    Els regnes d’aquest món
    esdevindran els regnes del nostre Senyor
    i del seu fill Jesucrist,
    i Ell regnarà pels segles dels segles.

    Rei de Reis, i Senyor de Senyors,
    Al·leluia!

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

  • També et pot interessar...

    Palau Bach 
    Dissabte, 29.01.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Missa en Si menor de Bach

    Balthasar Neumann Chor & Ensemble 
    Thomas Hengelbrock, director 

    Johann Sebastian Bach: Gran Missa en Si menor BWV 232 

    Preus: de 30 a 100 €

Índex