Programa de mà
Concert de Palau Vincles
—Estrena de la cantata Destins de Marc TimónLa Casa dels Cants
Dijous, 26 de març de 2026 – 12.30 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Caixa Enginyers Colonial | Colonial
Programa
Cors de Palau Vincles*
Cor Infantil de Palau Vincles
Cor Juvenil de Palau Vincles
Escola Els Horts
Col·legi Sagrada Família Avinyó
Escola La Salle Comtal
Institut Escola Antaviana
Institut Escola ARTS
Institut Escola Sant Felip NeriCors convidats de Palau Vincles**
Escola Casals-Gràcia (Manlleu)
IES Antoni Pous i Argila (Manlleu)
Escola Puig-Agut (Manlleu)
Institut del Ter (Manlleu)
Escola Quatre Vents (Manlleu)
Institut Salt del Duran (Mollerussa)
Escola Pere Vila (Projecte Riborquestra, Barcelona)Oriol Burés, tenor – Pep
Clàudia Bravo, soprano – Destí
Ricard Vilà, del Cor Infantil Palau Vincles (cançó 5. Polsim d’estrella)
Marc Timón, piano i teclat elèctric
Alba Careta, trompeta
Irma Bau, violoncel
Oriol Padrós, guitarres
Miki Santamaria, baix elèctric
Quim Castelló, bateriaMarc Timón, composició i dramatúrgia
Bernat Cot, direcció escènica
Anna Romaní, coreografies
Sandra Jurado, coreografies (cançó 9)
Guifré Canadell i Mariona Fernandez, direcció musical*Directors i directores dels cors de Palau Vincles: Guifré Canadell, Paula Domínguez, Quima Farré, Borja Grèbol, Alba Millán, Alba Fernández, Mariona Fernandez.
*Directors i directores dels cors convidats: Marta Andrés, Juan Cabanes, Marta Casas, Carme Castelló, Clara N. Joan, Marcel Jorquera, Aser Nadal, Ariadna Malats, Laura Planas, Lourdes Rovira, Sònia Ramos, José V. Sarmiento.
Marc Timón (1980)
Destins (estrena absoluta)1. L’extraterrestre
2. Destins
3. Jo de gran vull ser feliç
4. L’estrès
5. Polsim d’estrella
6. Companys de viatge
7. No tinc res
8. Tu ets boig
9. Pels valents de demà
10. Merengue babuí
11. Revolució sideral
12. Jo vull ser músic
13. Som imparablesAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada#coral #enfamilia #estrenes #palauvincles
Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del celMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
L’obra, la cantata Destins; Marc Timón, l’autor de la música, de la història i del llibret de l’obra, i també Palau Vincles, el projecte social del Palau de la Música Catalana. Fa més d’un any que el compositor català va començar a treballar en Destins, la seva cinquena cantata, un encàrrec de Palau Vincles. Serà estrenada pels més de 750 cantaires que integren els Cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, juntament amb els cors de les escoles i instituts que formen part del projecte i els cors convidats.
Sobre els intèrprets:
Amb Marc Timón al piano i al teclat elèctric, també hi participen el tenor Oriol Burés, la soprano Clàudia Bravo i Ricard Vilà, integrant del Cor Infantil de Palau Vincles. La direcció d’escena és de Bernat Cot; les coreografies, d’Anna Romaní i Sandra Jurado, i la direcció musical, de Guifré Canadell i Mariona Fernández.Quines són les claus del concert?
Destins consta de tretze cançons per a cor i els dos protagonistes, i, a més del piano i dels teclats, la banda inclou trompeta, violoncel, guitarres, baix elèctric i bateria. La cantata s’ambienta en una nit de tempesta a Barcelona, on un extraterrestre apareix davant del Palau de la Música Catalana i coneix en Pep, un flequer de Ciutat Vella atrapat en una vida marcada per l’estrès, la rutina i el dolor per la pèrdua de la seva família. Des d’aquest punt de partida, en Pep viu grans aventures que li permeten descobrir la seva autèntica vocació: ser músic.
A què he de parar atenció?
A les ganes de viure i a la il·lusió de l’extraterrestre, que ha de tornar al planeta d’on prové amb el nen o nena interior que té ben viu i despert. El compositor vol que el públic reflexioni sobre si vivim la vida que volem o si estem ficats en la que se suposa que ens toca viure. Destins vol deixar clar que el futur de tothom, tot i les dificultats, s’escriu en cada decisió i en cada pas i tria que es fa, i, sobretot, que els orígens socials no tenen per què marcar el destí de les persones. Aquest missatge és a l’obra, a les seves cançons i a la seva música.
Sabies que...
Marc Timón feia molt de temps que volia escriure una obra que parlés del destí, la felicitat, l’amistat, la por, la depressió, la pèrdua, el dol, l’art, l’estrès, la rutina... I una nit va somiar una història que abasta tot això i que ara explica a Destins. Al somni, un extraterrestre qüestionava la idea de destí i viatjava a través de corrents d’aigua galàctics. El conte també li ha permès contraposar elements aparentment discordants i plens de fantasia, com l’amistat entre un extraterrestre i un flequer.
Palau Vincles és un projecte que fomenta la inclusió i la integració social a través del cant coral en infants i joves en zones o situacions de vulnerabilitat aprofitant les eines que la música i el cant ofereixen en el creixement personal, tot incidint en l’educació en valors, en el desenvolupament de capacitats psicosocials i pedagògiques i oferint oportunitats.
Comentari
Els concerts de Palau Vincles són sempre moments de trobada. Més de 750 infants i joves pugen a l’escenari per regalar-nos un concert preparat amb molt d’esforç durant els últims mesos. Són cantaires dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles i de les 13 escoles i instituts que formen part directament del projecte o bé que s’hi afegeixen com a convidats per oferir junts aquesta cantata.
Són també punt de trobada amb les famílies i amics que ompliu les butaques del Palau de la Música amb la il·lusió dels qui hi veniu per primer cop i no sabeu què us hi trobareu, i amb la dels qui fa anys que repetiu i ja sabeu que us hi espera un espectacle inoblidable.
Aquesta és l’essència de Palau Vincles, un projecte que és punt de trobada, on tothom és benvingut i que a través del cant coral ens apropa i ens fa sentir part d’una gran comunitat que respecta i valora les nostres veus individuals alhora que ens dona eines per fer-les créixer i que ens demostra que quan les unim aconseguim arribar molt més lluny i a llocs molt més bonics.
Avui estrenem la sisena cantata Palau Vincles. Destins de Marc Timón ens farà viatjar per l’Univers des del Palau de la Música. De la mà d’en Pep, el flequer de Ciutat Vella, i de l’extraterrestre Destí descobrirem com podem recuperar l’esperança en un món marcat pels conflictes.
Deixeu-vos endur per la història, divertiu-vos, emocioneu-vos i retrobem-nos ben aviat!
Biografies
Biografies
Oriol Burés, tenor
És un actor, cantant, director, coreògraf i dramaturg català, una figura polifacètica que ha demostrat el seu talent en totes les facetes del teatre musical. Amb una formació completa que abasta des de la música clàssica fins a la dansa tradicional catalana, és un artista integral que s’ha convertit en una peça clau de l’escena teatral.
Des de petit va mostrar una clara vocació per les arts escèniques. Es va formar en solfeig, cant, violoncel i dansa tradicional, fet que li va permetre trepitjar grans escenaris, com el Palau de la Música Catalana i el Teatre Nacional de Catalunya des de ben jove. Més endavant va estudiar en escoles de prestigi, com l’Escola Eòlia i l’Escola Coco Comin, on va perfeccionar la seva tècnica en teatre musical, cant i dansa.
Al llarg de la seva trajectòria ha participat en nombroses produccions d’èxit. Ha format part del repartiment de musicals icònics, com La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia, Matilda, El rey león, El día de la marmota o The producers. També ha col·laborat amb la reconeguda companyia La Cubana en muntatges com ara Gente bien i Campanades de boda, i demostrant sempre versatilitat per a l’humor i la comèdia.
A més de la faceta com a intèrpret, ha destacat com a creador. Va ser coautor, dramaturg, director artístic i intèrpret del musical Ànima, un projecte original que va néixer d’una idea personal i es va convertir en un èxit rotund al Teatre Nacional de Catalunya. La capacitat per crear i donar vida a projectes únics el consolida com un artista complet, amb una mirada que va més enllà de la interpretació i s’endinsa en l’essència mateixa de la creació teatral. Tal com ell mateix afirma, el seu somni més gran és “no deixar de fer teatre mai”.
Biografies
Clàudia Bravo
Actriu formada en arts escèniques, va realitzar el recorregut de formació professional en teatre musical a l’escola Aules de Barcelona. Ha participat en diverses produccions, entre les quals La jaula de las locas, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, amb Nostromo Live, en les temporades de Barcelona, Madrid i gira per Espanya; Cruz de navajas, amb Fade Out Studios, en gira per Espanya i temporada a IFEMA de Madrid, i El día de la marmota, dirigida per Enric Cambray i Manu Guix, de Nostromo Live, al Teatre Coliseum. També ha intervingut en diferents projectes del cicle Zarza al Teatro de la Zarzuela.
En televisió va ser concursant en l’última temporada d’Oh happy day, va participar en capítols de la sèrie diària Com si fos ahir i, més recentment, ha protagonitzat l’espot d’estiu de 3Cat.
Biografies
Marc Timón, director
És compositor, director d’orquestra i pianista reconegut per la seva versatilitat i per combinar amb naturalitat la música per al cinema, la televisió i el concert. La seva obra abasta des de l’epopeia orquestral fins al minimalisme electrònic, amb influències de John Williams, Danny Elfman, Hans Zimmer, Alan Menken o Coldplay. Actualment viu a Los Angeles, on ha treballat en bandes sonores, com Agent Carter de Marvel, El árbol sin sombra (Premi MundoBSO), Nagual, Hathor o The little wizard (Premi Jerry Goldsmith 2014). També ha compost música per a «National Geographic» i per al documental San Mao: the desert bride, produït per Edmon Roch.
En música clàssica, va ser compositor convidat del Palau de la Música Catalana la temporada 2020-21, on va dirigir l’estrena europea de l’Scherzo for piano and orchestra de John Williams. Les seves obres s’han interpretat al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, Konzerthaus de Berlín o Cité de la Musique de París, per orquestres com ara la City of Birmingham Symphony Orchestra i Orquestra Simfònica del Vallès amb l’Orfeó Català. Entre les seves peces més destacades hi ha Witches, Christmas epic poem, Lullaby to put war to sleep i l’òpera Apologia i escarni de l’estupidesa humana.
La seva música s’ha escoltat als festivals de Peralada, Cap Roig, Grec o Castell de Pedralbes, i ha rebut encàrrecs d’institucions com ara l’ECHO o la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Ha col·laborat amb Gloria Cheng, Simon Halsey, Salvador Mas, Albert Guinovart o Sílvia Pérez Cruz.
Format en periodisme a la UAB i en composició a l’ESMUC, va ser tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i és considerat un renovador de la música d’arrel catalana. També ha escrit teatre (i-Judge, God save Tinder), narrativa (La sardanista psicòpata), poesia i guions cinematogràfics, a més de col·laborar amb TV3, Catalunya Ràdio i diverses revistes musicals.
Ha estat reconegut amb nombrosos guardons internacionals i nacionals, entre els quals destaquen diversos Premis Jerry Goldsmith, MundoBSO, Premi Nacional Agustí Borgunyó, Medalla al Mèrit Musical i l’Espiga i Timó d’Or, que avalen la seva trajectòria com un dels compositors catalans més destacats de la seva generació.
Biografies
Bernat Cot Ponti, direcció escènica
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat, entre d’altres, en les produccions teatrals L’amor venia amb taxi, de la Cubana, al Teatre Romea (2026); Ànima, al TNC (2024); Pares normals, al Teatre Poliorama (2022); Cantando bajo la lluvia, al Teatre Tívoli (2021); Pel davant i pel darrere, al Teatre Borràs (2018); La tienda de los horrores, al Teatre Colisseum (2017), i Campanades de boda, de La Cubana, al Teatre Tívoli (2014).
És membre fundador de la companyia Els Pirates Teatre, amb la qual ha participat en la majoria de les seves produccions: La cuina (2024), Els secundaris (2021), Boira a les orelles (2020), Somni d’una nit d’estiu (2018), Nit de Reis (2015)... i amb qui gestiona la sala de teatre El Maldà.
Com a dramaturg i director ha treballat i col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català o Cobla Sant Jordi.
Biografies
Anna Romaní, coreògrafa
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística pluridisciplinària, però es consagrà plenament a la dansa. Es va titular en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres internacionals.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M-G. Massé) i Outre Mesure (R. Joly). Com a creadora, destaquen diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística multidisciplinària, però s’ha consagrat plenament a la dansa. Es titulà en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres a nivell internacional.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M. G. Massé) i Cie. Outre Mesure (R. Joly). Col·labora sovint amb la Factoria Mascaró, en projectes com Dansa Ara. Com a creadora, destaquen els diversos concerts escenificats amb els grups Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà), i, juntament amb Marc Riera, de la companyia de música i dansa històrica Xuriach.
Com a pedagoga, s’interessa pel mètode Orff seguint l’exemple de Verena Maschat. Tant en les classes per a nens, com per adolescents o adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. Ensenya regularment a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic i a Granés (batxillerat d’arts escèniques). Treballa sovint per a cors, amateurs o professionals, com els del Palau de la Música Catalana: Concert de Sant Esteve, Primfila, primfila amb el Cor de Noies i Una Schubertíada amb el Cor de Cambra. Signa també la direcció d’escena de l’espectacle pedagògic Tocats x l’Orgue, de la mateixa institució.
Biografies
Sandra Jurado
Graduada en pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, formada en mediació comunitària i postgraduada en mediació artística (art per a la transformació social, la inclusió social i el desenvolupament comunitari) per la Universitat de Barcelona, és així mateix ballarina professional de danses urbanes. Amb un aparell radiocasset de piles ballant en un parc de Barberà del Vallès va començar a endinsar-se en el món de la dansa urbana.
L’any 2015 emprengué Median T la Danza i començà a treballar en l’àmbit socioartístic. Actualment és professora associada del Departament de Didàctiques Aplicades de la UB.
El seu anhel constant de millora la porta a estar vinculada a diferents projectes i moviments socials relacionats amb els feminismes, l’educació i la dansa. Porta nou anys fent tallers en centres penitenciaris, centres educatius, casals, centres cívics, entitats socials i culturals diverses, especialment amb col·lectius en situació de vulnerabilitat.
El seu projecte ha estat reconegut en múltiples ocasions i premiat per Think Big (Telefónica), Atípics (programa per a joves emprenedors amb impacte social positiu), el Concurs d’Iniciatives Innovadores en Economia Social i Solidària de Barberà del Vallès i amb les beques SOS Cultura (Fundació Carulla), Carretera i Dansa (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) i Beques Premis Barcelona.
També ha realitzat diverses ponències en jornades, com Dansa i Inclusió Socials (Barcelona), EducacreArts (València) o Jornades d’Intel·ligències Múltiples (Banyoles).
Biografies
Guifré Canadell, direcció musical
Biografies
Mariona Fernàndez Blanco, directora
Graduada en logopèdia per la Universitat de Manresa-Universitat Oberta de Catalunya, especialitzada en veu amb els postgraus d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu (Universitat Ramon Llull) i de Vocologia (Universitat dels Andes), així com amb el Màster en Trastorns de la Veu, del Llenguatge i de la Comunicació (Universidad Católica de Múrcia), guardonada amb el reconeixement ASISA al millor treball de final de màster. També està formada en mètodes de rehabilitació vocal, com Ostéovox, LSVT-LOUD i PhoRTE.
Té el grau professional de cant pel Conservatori de Vila-seca, estudis de flauta travessera i formació en pedagogies musicals Dalcroze i Willems. Ha completat la formació d’Estill Voice Training i el primer nivell de Somatic Voicework-The LoVetri Method.
Com a directora coral, destaca la seva activitat en el projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana. Ha impartit tallers corals i formació per a directors de cor en conservatoris, entitats corals i escoles municipals de música d’arreu de Catalunya. L’any 2024 va ser convidada a dirigir el concert del 50è aniversari del Juguem Cantant. També ha impartit tallers de coral i pedagogia musical a la Mehli Mehta Music Foundation de Bombai (a l’Índia).
Ha format part del Cor Sant Esteve de Vila-seca, dirigit per Charo García i posteriorment per Xavier Pastrana; del Cor Aura, dirigit per Glòria Fernàndez; del Cor de la Universitat Ramon Llull, dirigit per Esteve Nabona, i del Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Com a solista, destaca la seva participació a l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Joan Ollé; la producció Ressons de l’Al-Àndalus, amb el Cor de Cambra Enric Granados de Lleida, sota la direcció de Xavier Puig, i la participació com a actriu cantant a l’espectacle infantil Ecos del silenci a L’Auditori.
Actualment compagina la reeducació vocal a la Consulta Veu amb la direcció coral del projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana, i és professora col·laboradora al Postgrau d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu de la Universitat Ramon Llull.
Textos
Marc Timón (1980)
Destins (estrena absoluta)El Pep és un flequer de Ciutat Vella que fa temps que ha perdut el somriure. Destí és l’extraterrestre més optimista que us pugueu imaginar. Una nit de pluja, trons i llamps, aquests dos personatges coincideixen al Palau de la Música. L’ensurt inicial és evident. Què hi ha vingut a fer, en Destí, a la Terra? Què li ha passat, al Pep, per estar tan apagat?
Prepareu-vos per viure el naixement d’una amistat preciosa i poderosa que ens durà a viatjar per l’Univers i a descobrir com en la bellesa de la natura, l’amor o la música, podem trobar un nou sentit a les nostres vides.
1. L’EXTRATERRESTRE
Cor:
Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al Palau.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap com ha arribat.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al davant.
D’un planeta ben desconegut
ningú sap qui l’ha enviat.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat sense avisar.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap si ens ve a fer mal.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!
2. DESTÍCor:
Destí! Destí! Destí!Pep:
Hey, yo! Soc en Pep de Ciutat Vella! PCV! Yo, yo!
El teu destí ja està escrit!Destí:
El destí es menja? No! (resposta cor)
El destí es compra? No! (resposta cor)
El destí es xuta? No! (resposta cor)Cor:
El teu destí ja està escrit!Destí:
El destí es cuina? No! (resposta cor)
El destí es renta? No! (resposta cor)
El destí explota?! No! (resposta cor)Cor:
El teu destí ja està escrit!Destí: (rap)
No sé pas ben bé què és,
quan tu em parles de destí,
potser és un plat japonès
o un camell o un gos petit,
jo no sé què és el destí,
ni tampoc què faig aquí,
vull la mama, vull fugir,
vull que algú em tregui d’aquí!Pep:
No te’n pots pas escapar,
algú per tu ho ha decidit,
si et rebel·les és pitjor,
a casa sempre ho he sentit.
Ara et toca acceptar,
no queixar-te i obeir,
que si et piques és pitjor,
ja ho veuràs, tu fes-me cas!Cor:
És el teu destí i ja està escrit,
el teu destí ja està escrit...Destí:
Jo vull fugir! No vull destí!
Què faig aquí!? Vull decidir!El destí es menja? No! (respostA Pep)
El destí es compra? No! (respostA Pep)
El destí es xuta? No! (respostA Pep)Cor (paral·lelament):
No pots fugir del teu destí!
3. JO DE GRAN VULL SER FELIÇDestí i Cor:
Jo de gran vull ser feliç. (Vull ser feliç!)
Que ningú triï per mi. (Ningú triï per mi!)
Astronauta o flequer, (O cuiner o bomber!)
l’important és ser un mateix (Ai sí!)Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!Jo de gran vull ser feliç. (Molt feliç!)
Tenir pors però confiar (Tenir pors és ben normal!)
que el futur no està escrit, (Res està escrit!)
que el present és l’important! (Ai sí!)Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!
4. L’ESTRÈSCor i Pep:
Anar a comprar, fer-te esmorzar,
passar pel banc, reels d’Instagram,
fer mil croissants: no pots parar! (Para!)
Pagar rebuts, extraescolars,
anar al gimnàs, t’has d’aprimar?!
Fer mil baguets: t’has d’aturar! (Para, para, para!)No sap com fer-ho,
es torna boig, però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!Fer-te l’adult, no ser un gandul,
posar RAC1, ser més que tu,
acumular i amuntegar: para!Estar al Whatsapp ben connectat
vint-i-quatre hores contestant
mentre fas pa sense pensar: para, para, para!No sap com fer-ho,
es torna boig però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!
5. POLSIM D’ESTRELLACor:
La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.Els problemes i les penes
quan les coses van mal dades
te’n fan marxar les ganes
i les forces per canviar-les.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.Pep:
De marrec jo era alegre,
però amb el temps m’he anat fent agre.
Tot de núvols i tempestes
s’emportaren les rialles.Cor i Pep:
El temps passa de pressa,
la rutina t’emmascara
i al mirall, la teva cara
sembla més la d’un fantasma.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.La il·lusió d’aquells vespres d’estiu ha volat;
com polsim d’una estrella que ja s’ha apagat.
Si pogués retrobar-me i tornar-me a abraçar,
jugaria fins a l’alba a saber-me estimar.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.
6. COMPANYS DE VIATGEDestí:
Amb la pluja viatgem
pels confins de l’univers.
Construïm un nou futur
descobrint noves cultures.No hi ha ningú estrany,
venim de llocs diferents;
no importa d’on som,
no importa el color de pell:Destí i Cor:
som companys de viatge!Per mons màgics i remots,
nans, follets, cucs i robots
ens revelen els secrets
de sàvies, bruixes i bruixots.I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!Destí:
Aventures, il·lusions,
mil tristeses, també pors.
Som tan fràgils però estel·lars.
Sense mort tampoc hi ha vida.Creuant mil fronteres,
tots som especials;
per més que busquem
no en trobarem dos d’iguals:Destí i Cor:
som companys de viatge!Si ho fem junts, ho fem millor,
sense presses i amb amor,
tots tenim el nostre do.
Ens enlairem, agafa’t fort!I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!
7. NO TINC RESCor:
No tinc res;
la terra, els peus
i els petons
que algun cop
et queien del sarró.No tinc res;
un sac de mots,
un gat i un hort
fet d’enciams
i d’il·lusions
que mai no són,
que són per a bèsties
d’un altre món.Cor i Destí:
No tinc res;
els dits i el cor
per fer cançons.
Cançons d’oblit,
cançons d’amor
per tu i per mi.Cor, Destí i Pep:
No tinc res;
la nit i un nom
i els teus records.
Jo no tinc por
dels meus racons
on sempre hi plou.
Però vull ser bèstia
d’un altre món.
8. TU ETS BOIG!Pep:
Tu no carbures, tu ets boig,
com vols que canti, com vols que balli
en un programa de televisió intergalàctic.
Jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
i tinc vergonya!Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar.
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar.Pep:
Siguem realistes, jo no soc artista,
ni el més optimista a mi em posa a la llista,
jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
I tinc vergonya
de fer el ridícul, de fer pena
i de la mofa,
no soc l’escollit ni soc especial,
no soc un crac com Lamine Yamal.Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar. (Pep: No!)
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar. (Pep: No! No!)Atreveix-te: canvia el paradigma.
Atreveix-te a buscar una altra sortida.
Atreveix-te: rebenta la partida.
Has de confiar-hi, has de llançar-t’hi!Pep:
I si fracasso i si no en sé
i si em quedo sense res,
quina gran derrota,
seré la riota,
el cap m’explota,
no vull provar-ho,
deixeu-me tranquil,
vull anar a la meva bola!
No tinc confiança ni esperança.Cor:
Tu pots fer el que et proposis, (Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de desitjar. (Destí: Només ho has de desitjar)
Tu seràs qui vulguis ser, (Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de somiar. (Destí: Només ho has de somiar!)Atreveix-te: canvia el paradigma. (Destí: Atreveix-te!)
Atreveix-te a buscar una altra sortida. (Pep: Per què m’ajudes?!)
Atreveix-te: rebenta la partida. (Destí: Atreveix-te, sí que saps com fer-ho!)
Has de confiar-hi, t’hi has de llançar! (Pep: Per què m’ajudes?!)
9. PELS VALENTS DEL DEMÀCor:
És bonic tenir por,
és bonic sentir-se sol.
És bonic el dubtar,
és bonic el fracassar.És bonic, complicat,
de vegades cargolat.
I ara amunt, i ara avall...És normal veure-ho fosc,
és normal no tenir sort.
És normal si fa mal,
és normal si no és brutal.És normal, si es fa dur,
de vegades insegur.
I ara amunt, i ara avall...Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.No hi ha vida ideal,
no hi ha cap camí marcat.
No hi ha res, però hi és tot,
el secret és capritxós.No hi ha estiu sense hivern,
el temps sempre avança ferm.
I ara amunt, i ara avall...Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
10. MERENGUE BABUÍCor:
Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances,
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Destí:
Hi ha estones que cansa,
hi ha estones que mata
però tens la col·lega,
t’hi posa l’espatlla.
Deixa la ratllada
no siguis pirata,
confia en la penya
que vol estimar-te.Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Quan la nit sigui freda
abraça’m ben fort.
Quan la boira t’empaiti
tindràs el meu nord.Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Qui té un amic té un gran tresor!
11. REVOLUCIÓ SIDERALPep:
Avui reneixo.
Per dins floreixo.
Ens duré sempre al cor.
Avui reneixo.
Ja no em rendeixo.
No em deixaré mai sol.Cor:
Aquesta nit comença
la metamorfosi total.
És una llum celeste.
Revolució sideral.Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!Volaré lluny a l’alba.
Transformació animal.
Junts solcarem la galàxia.
Revolució sideral.Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!
12. JO VULL SER MÚSICCor:
Sempre he sentit,
sempre m’han dit
que més val caut que atrevit,
a cada passa que prenguis,
a cada mar que surfegis.Sempre he triat,
sempre he acceptat
tot el que els altres m’han manat,
però ara agafo les regnes,
s’ha acabat fer el titella, uo!Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.Us trobaré molt a faltar,
també els matins al forn de pa,
però el gran viatge comença:
l’aventura és renéixer.He descobert què em fa vibrar,
és la millor oportunitat
per estimar la tempesta
i fer meva la gesta.Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.
13. SOM IMPARABLESViu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!D’aquest món tan estrany,
tan bonic i tan gran,
que tot dona i tot pren,
som la cura i el mal.No sabem d’on venim
ni sabem on anem
però ens tenim i vibrem
quan, plegats, tots remem.Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!I l’ahir i el demà,
i l’amor que vindrà,
si els sabem abraçar
res ens pot aturar.Som petits però gegants.
Som tossuts però especials.
Si sabem escoltar
ho tindrem a tocar.Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 19.04.26 - 17.30 h
Sala de Concerts—La Creació de Haydn
María Hinojosa, soprano
Albert Casals, tenor
Ferran Albrich, baríton
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca (Dani Espasa, director)
Coral Cantiga (Montse Meneses, directora)
Edmon Colomer, directorObres de Močnik, Krajina, Resia, Gallus, Milhaud, Krek, Carinthia, Biebl i Ollé.
Preu: de 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Concert de Palau Vincles
—Estrena de la cantata Destins de Marc TimónLa Casa dels Cants
Dijous, 26 de març de 2026 – 12.30 h
Sala de Concerts
Amb el suport de:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Caixa Enginyers Colonial | Colonial
Programa
Cors de Palau Vincles*
Cor Infantil de Palau Vincles
Cor Juvenil de Palau Vincles
Escola Els Horts
Col·legi Sagrada Família Avinyó
Escola La Salle Comtal
Institut Escola Antaviana
Institut Escola ARTS
Institut Escola Sant Felip NeriCors convidats de Palau Vincles**
Escola Casals-Gràcia (Manlleu)
IES Antoni Pous i Argila (Manlleu)
Escola Puig-Agut (Manlleu)
Institut del Ter (Manlleu)
Escola Quatre Vents (Manlleu)
Institut Salt del Duran (Mollerussa)
Escola Pere Vila (Projecte Riborquestra, Barcelona)Oriol Burés, tenor – Pep
Clàudia Bravo, soprano – Destí
Ricard Vilà, del Cor Infantil Palau Vincles (cançó 5. Polsim d’estrella)
Marc Timón, piano i teclat elèctric
Alba Careta, trompeta
Irma Bau, violoncel
Oriol Padrós, guitarres
Miki Santamaria, baix elèctric
Quim Castelló, bateriaMarc Timón, composició i dramatúrgia
Bernat Cot, direcció escènica
Anna Romaní, coreografies
Sandra Jurado, coreografies (cançó 9)
Guifré Canadell i Mariona Fernandez, direcció musical*Directors i directores dels cors de Palau Vincles: Guifré Canadell, Paula Domínguez, Quima Farré, Borja Grèbol, Alba Millán, Alba Fernández, Mariona Fernandez.
*Directors i directores dels cors convidats: Marta Andrés, Juan Cabanes, Marta Casas, Carme Castelló, Clara N. Joan, Marcel Jorquera, Aser Nadal, Ariadna Malats, Laura Planas, Lourdes Rovira, Sònia Ramos, José V. Sarmiento.
Marc Timón (1980)
Destins (estrena absoluta)1. L’extraterrestre
2. Destins
3. Jo de gran vull ser feliç
4. L’estrès
5. Polsim d’estrella
6. Companys de viatge
7. No tinc res
8. Tu ets boig
9. Pels valents de demà
10. Merengue babuí
11. Revolució sideral
12. Jo vull ser músic
13. Som imparablesAquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada#coral #enfamilia #estrenes #palauvincles
Poema
Missiva
si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del celMireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
L’obra, la cantata Destins; Marc Timón, l’autor de la música, de la història i del llibret de l’obra, i també Palau Vincles, el projecte social del Palau de la Música Catalana. Fa més d’un any que el compositor català va començar a treballar en Destins, la seva cinquena cantata, un encàrrec de Palau Vincles. Serà estrenada pels més de 750 cantaires que integren els Cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles, juntament amb els cors de les escoles i instituts que formen part del projecte i els cors convidats.
Sobre els intèrprets:
Amb Marc Timón al piano i al teclat elèctric, també hi participen el tenor Oriol Burés, la soprano Clàudia Bravo i Ricard Vilà, integrant del Cor Infantil de Palau Vincles. La direcció d’escena és de Bernat Cot; les coreografies, d’Anna Romaní i Sandra Jurado, i la direcció musical, de Guifré Canadell i Mariona Fernández.Quines són les claus del concert?
Destins consta de tretze cançons per a cor i els dos protagonistes, i, a més del piano i dels teclats, la banda inclou trompeta, violoncel, guitarres, baix elèctric i bateria. La cantata s’ambienta en una nit de tempesta a Barcelona, on un extraterrestre apareix davant del Palau de la Música Catalana i coneix en Pep, un flequer de Ciutat Vella atrapat en una vida marcada per l’estrès, la rutina i el dolor per la pèrdua de la seva família. Des d’aquest punt de partida, en Pep viu grans aventures que li permeten descobrir la seva autèntica vocació: ser músic.
A què he de parar atenció?
A les ganes de viure i a la il·lusió de l’extraterrestre, que ha de tornar al planeta d’on prové amb el nen o nena interior que té ben viu i despert. El compositor vol que el públic reflexioni sobre si vivim la vida que volem o si estem ficats en la que se suposa que ens toca viure. Destins vol deixar clar que el futur de tothom, tot i les dificultats, s’escriu en cada decisió i en cada pas i tria que es fa, i, sobretot, que els orígens socials no tenen per què marcar el destí de les persones. Aquest missatge és a l’obra, a les seves cançons i a la seva música.
Sabies que...
Marc Timón feia molt de temps que volia escriure una obra que parlés del destí, la felicitat, l’amistat, la por, la depressió, la pèrdua, el dol, l’art, l’estrès, la rutina... I una nit va somiar una història que abasta tot això i que ara explica a Destins. Al somni, un extraterrestre qüestionava la idea de destí i viatjava a través de corrents d’aigua galàctics. El conte també li ha permès contraposar elements aparentment discordants i plens de fantasia, com l’amistat entre un extraterrestre i un flequer.
Palau Vincles és un projecte que fomenta la inclusió i la integració social a través del cant coral en infants i joves en zones o situacions de vulnerabilitat aprofitant les eines que la música i el cant ofereixen en el creixement personal, tot incidint en l’educació en valors, en el desenvolupament de capacitats psicosocials i pedagògiques i oferint oportunitats.
Comentari
Els concerts de Palau Vincles són sempre moments de trobada. Més de 750 infants i joves pugen a l’escenari per regalar-nos un concert preparat amb molt d’esforç durant els últims mesos. Són cantaires dels cors Infantil i Juvenil de Palau Vincles i de les 13 escoles i instituts que formen part directament del projecte o bé que s’hi afegeixen com a convidats per oferir junts aquesta cantata.
Són també punt de trobada amb les famílies i amics que ompliu les butaques del Palau de la Música amb la il·lusió dels qui hi veniu per primer cop i no sabeu què us hi trobareu, i amb la dels qui fa anys que repetiu i ja sabeu que us hi espera un espectacle inoblidable.
Aquesta és l’essència de Palau Vincles, un projecte que és punt de trobada, on tothom és benvingut i que a través del cant coral ens apropa i ens fa sentir part d’una gran comunitat que respecta i valora les nostres veus individuals alhora que ens dona eines per fer-les créixer i que ens demostra que quan les unim aconseguim arribar molt més lluny i a llocs molt més bonics.
Avui estrenem la sisena cantata Palau Vincles. Destins de Marc Timón ens farà viatjar per l’Univers des del Palau de la Música. De la mà d’en Pep, el flequer de Ciutat Vella, i de l’extraterrestre Destí descobrirem com podem recuperar l’esperança en un món marcat pels conflictes.
Deixeu-vos endur per la història, divertiu-vos, emocioneu-vos i retrobem-nos ben aviat!
Biografies
Oriol Burés, tenor
És un actor, cantant, director, coreògraf i dramaturg català, una figura polifacètica que ha demostrat el seu talent en totes les facetes del teatre musical. Amb una formació completa que abasta des de la música clàssica fins a la dansa tradicional catalana, és un artista integral que s’ha convertit en una peça clau de l’escena teatral.
Des de petit va mostrar una clara vocació per les arts escèniques. Es va formar en solfeig, cant, violoncel i dansa tradicional, fet que li va permetre trepitjar grans escenaris, com el Palau de la Música Catalana i el Teatre Nacional de Catalunya des de ben jove. Més endavant va estudiar en escoles de prestigi, com l’Escola Eòlia i l’Escola Coco Comin, on va perfeccionar la seva tècnica en teatre musical, cant i dansa.
Al llarg de la seva trajectòria ha participat en nombroses produccions d’èxit. Ha format part del repartiment de musicals icònics, com La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia, Matilda, El rey león, El día de la marmota o The producers. També ha col·laborat amb la reconeguda companyia La Cubana en muntatges com ara Gente bien i Campanades de boda, i demostrant sempre versatilitat per a l’humor i la comèdia.
A més de la faceta com a intèrpret, ha destacat com a creador. Va ser coautor, dramaturg, director artístic i intèrpret del musical Ànima, un projecte original que va néixer d’una idea personal i es va convertir en un èxit rotund al Teatre Nacional de Catalunya. La capacitat per crear i donar vida a projectes únics el consolida com un artista complet, amb una mirada que va més enllà de la interpretació i s’endinsa en l’essència mateixa de la creació teatral. Tal com ell mateix afirma, el seu somni més gran és “no deixar de fer teatre mai”.
Clàudia Bravo
Actriu formada en arts escèniques, va realitzar el recorregut de formació professional en teatre musical a l’escola Aules de Barcelona. Ha participat en diverses produccions, entre les quals La jaula de las locas, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, amb Nostromo Live, en les temporades de Barcelona, Madrid i gira per Espanya; Cruz de navajas, amb Fade Out Studios, en gira per Espanya i temporada a IFEMA de Madrid, i El día de la marmota, dirigida per Enric Cambray i Manu Guix, de Nostromo Live, al Teatre Coliseum. També ha intervingut en diferents projectes del cicle Zarza al Teatro de la Zarzuela.
En televisió va ser concursant en l’última temporada d’Oh happy day, va participar en capítols de la sèrie diària Com si fos ahir i, més recentment, ha protagonitzat l’espot d’estiu de 3Cat.
Marc Timón, director
És compositor, director d’orquestra i pianista reconegut per la seva versatilitat i per combinar amb naturalitat la música per al cinema, la televisió i el concert. La seva obra abasta des de l’epopeia orquestral fins al minimalisme electrònic, amb influències de John Williams, Danny Elfman, Hans Zimmer, Alan Menken o Coldplay. Actualment viu a Los Angeles, on ha treballat en bandes sonores, com Agent Carter de Marvel, El árbol sin sombra (Premi MundoBSO), Nagual, Hathor o The little wizard (Premi Jerry Goldsmith 2014). També ha compost música per a «National Geographic» i per al documental San Mao: the desert bride, produït per Edmon Roch.
En música clàssica, va ser compositor convidat del Palau de la Música Catalana la temporada 2020-21, on va dirigir l’estrena europea de l’Scherzo for piano and orchestra de John Williams. Les seves obres s’han interpretat al Gran Teatre del Liceu, Teatro Real, Konzerthaus de Berlín o Cité de la Musique de París, per orquestres com ara la City of Birmingham Symphony Orchestra i Orquestra Simfònica del Vallès amb l’Orfeó Català. Entre les seves peces més destacades hi ha Witches, Christmas epic poem, Lullaby to put war to sleep i l’òpera Apologia i escarni de l’estupidesa humana.
La seva música s’ha escoltat als festivals de Peralada, Cap Roig, Grec o Castell de Pedralbes, i ha rebut encàrrecs d’institucions com ara l’ECHO o la Unió Europea de Radiodifusió (UER). Ha col·laborat amb Gloria Cheng, Simon Halsey, Salvador Mas, Albert Guinovart o Sílvia Pérez Cruz.
Format en periodisme a la UAB i en composició a l’ESMUC, va ser tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i és considerat un renovador de la música d’arrel catalana. També ha escrit teatre (i-Judge, God save Tinder), narrativa (La sardanista psicòpata), poesia i guions cinematogràfics, a més de col·laborar amb TV3, Catalunya Ràdio i diverses revistes musicals.
Ha estat reconegut amb nombrosos guardons internacionals i nacionals, entre els quals destaquen diversos Premis Jerry Goldsmith, MundoBSO, Premi Nacional Agustí Borgunyó, Medalla al Mèrit Musical i l’Espiga i Timó d’Or, que avalen la seva trajectòria com un dels compositors catalans més destacats de la seva generació.
Bernat Cot Ponti, direcció escènica
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat, entre d’altres, en les produccions teatrals L’amor venia amb taxi, de la Cubana, al Teatre Romea (2026); Ànima, al TNC (2024); Pares normals, al Teatre Poliorama (2022); Cantando bajo la lluvia, al Teatre Tívoli (2021); Pel davant i pel darrere, al Teatre Borràs (2018); La tienda de los horrores, al Teatre Colisseum (2017), i Campanades de boda, de La Cubana, al Teatre Tívoli (2014).
És membre fundador de la companyia Els Pirates Teatre, amb la qual ha participat en la majoria de les seves produccions: La cuina (2024), Els secundaris (2021), Boira a les orelles (2020), Somni d’una nit d’estiu (2018), Nit de Reis (2015)... i amb qui gestiona la sala de teatre El Maldà.
Com a dramaturg i director ha treballat i col·laborat amb el Cor de Cambra del Palau de la Música, Orfeó Català o Cobla Sant Jordi.
Anna Romaní, coreògrafa
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística pluridisciplinària, però es consagrà plenament a la dansa. Es va titular en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres internacionals.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M-G. Massé) i Outre Mesure (R. Joly). Com a creadora, destaquen diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
Ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa, des de ben jove va rebre una formació artística multidisciplinària, però s’ha consagrat plenament a la dansa. Es titulà en interpretació de la dansa contemporània i coreografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, i s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres a nivell internacional.
És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (M. G. Massé) i Cie. Outre Mesure (R. Joly). Col·labora sovint amb la Factoria Mascaró, en projectes com Dansa Ara. Com a creadora, destaquen els diversos concerts escenificats amb els grups Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí.
És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà), i, juntament amb Marc Riera, de la companyia de música i dansa històrica Xuriach.
Com a pedagoga, s’interessa pel mètode Orff seguint l’exemple de Verena Maschat. Tant en les classes per a nens, com per adolescents o adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. Ensenya regularment a l’Escola de Música Municipal Can Ponsic i a Granés (batxillerat d’arts escèniques). Treballa sovint per a cors, amateurs o professionals, com els del Palau de la Música Catalana: Concert de Sant Esteve, Primfila, primfila amb el Cor de Noies i Una Schubertíada amb el Cor de Cambra. Signa també la direcció d’escena de l’espectacle pedagògic Tocats x l’Orgue, de la mateixa institució.
Sandra Jurado
Graduada en pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona, formada en mediació comunitària i postgraduada en mediació artística (art per a la transformació social, la inclusió social i el desenvolupament comunitari) per la Universitat de Barcelona, és així mateix ballarina professional de danses urbanes. Amb un aparell radiocasset de piles ballant en un parc de Barberà del Vallès va començar a endinsar-se en el món de la dansa urbana.
L’any 2015 emprengué Median T la Danza i començà a treballar en l’àmbit socioartístic. Actualment és professora associada del Departament de Didàctiques Aplicades de la UB.
El seu anhel constant de millora la porta a estar vinculada a diferents projectes i moviments socials relacionats amb els feminismes, l’educació i la dansa. Porta nou anys fent tallers en centres penitenciaris, centres educatius, casals, centres cívics, entitats socials i culturals diverses, especialment amb col·lectius en situació de vulnerabilitat.
El seu projecte ha estat reconegut en múltiples ocasions i premiat per Think Big (Telefónica), Atípics (programa per a joves emprenedors amb impacte social positiu), el Concurs d’Iniciatives Innovadores en Economia Social i Solidària de Barberà del Vallès i amb les beques SOS Cultura (Fundació Carulla), Carretera i Dansa (Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya) i Beques Premis Barcelona.
També ha realitzat diverses ponències en jornades, com Dansa i Inclusió Socials (Barcelona), EducacreArts (València) o Jornades d’Intel·ligències Múltiples (Banyoles).
Guifré Canadell, direcció musical
Mariona Fernàndez Blanco, directora
Graduada en logopèdia per la Universitat de Manresa-Universitat Oberta de Catalunya, especialitzada en veu amb els postgraus d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu (Universitat Ramon Llull) i de Vocologia (Universitat dels Andes), així com amb el Màster en Trastorns de la Veu, del Llenguatge i de la Comunicació (Universidad Católica de Múrcia), guardonada amb el reconeixement ASISA al millor treball de final de màster. També està formada en mètodes de rehabilitació vocal, com Ostéovox, LSVT-LOUD i PhoRTE.
Té el grau professional de cant pel Conservatori de Vila-seca, estudis de flauta travessera i formació en pedagogies musicals Dalcroze i Willems. Ha completat la formació d’Estill Voice Training i el primer nivell de Somatic Voicework-The LoVetri Method.
Com a directora coral, destaca la seva activitat en el projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana. Ha impartit tallers corals i formació per a directors de cor en conservatoris, entitats corals i escoles municipals de música d’arreu de Catalunya. L’any 2024 va ser convidada a dirigir el concert del 50è aniversari del Juguem Cantant. També ha impartit tallers de coral i pedagogia musical a la Mehli Mehta Music Foundation de Bombai (a l’Índia).
Ha format part del Cor Sant Esteve de Vila-seca, dirigit per Charo García i posteriorment per Xavier Pastrana; del Cor Aura, dirigit per Glòria Fernàndez; del Cor de la Universitat Ramon Llull, dirigit per Esteve Nabona, i del Cor Madrigal, dirigit per Mireia Barrera. Com a solista, destaca la seva participació a l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al Teatre Nacional de Catalunya, sota la direcció de Joan Ollé; la producció Ressons de l’Al-Àndalus, amb el Cor de Cambra Enric Granados de Lleida, sota la direcció de Xavier Puig, i la participació com a actriu cantant a l’espectacle infantil Ecos del silenci a L’Auditori.
Actualment compagina la reeducació vocal a la Consulta Veu amb la direcció coral del projecte social Palau Vincles del Palau de la Música Catalana, i és professora col·laboradora al Postgrau d’Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu de la Universitat Ramon Llull.
Textos
Marc Timón (1980)
Destins (estrena absoluta)El Pep és un flequer de Ciutat Vella que fa temps que ha perdut el somriure. Destí és l’extraterrestre més optimista que us pugueu imaginar. Una nit de pluja, trons i llamps, aquests dos personatges coincideixen al Palau de la Música. L’ensurt inicial és evident. Què hi ha vingut a fer, en Destí, a la Terra? Què li ha passat, al Pep, per estar tan apagat?
Prepareu-vos per viure el naixement d’una amistat preciosa i poderosa que ens durà a viatjar per l’Univers i a descobrir com en la bellesa de la natura, l’amor o la música, podem trobar un nou sentit a les nostres vides.
1. L’EXTRATERRESTRE
Cor:
Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al Palau.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap com ha arribat.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al davant.
D’un planeta ben desconegut
ningú sap qui l’ha enviat.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat sense avisar.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap si ens ve a fer mal.És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!
2. DESTÍCor:
Destí! Destí! Destí!Pep:
Hey, yo! Soc en Pep de Ciutat Vella! PCV! Yo, yo!
El teu destí ja està escrit!Destí:
El destí es menja? No! (resposta cor)
El destí es compra? No! (resposta cor)
El destí es xuta? No! (resposta cor)Cor:
El teu destí ja està escrit!Destí:
El destí es cuina? No! (resposta cor)
El destí es renta? No! (resposta cor)
El destí explota?! No! (resposta cor)Cor:
El teu destí ja està escrit!Destí: (rap)
No sé pas ben bé què és,
quan tu em parles de destí,
potser és un plat japonès
o un camell o un gos petit,
jo no sé què és el destí,
ni tampoc què faig aquí,
vull la mama, vull fugir,
vull que algú em tregui d’aquí!Pep:
No te’n pots pas escapar,
algú per tu ho ha decidit,
si et rebel·les és pitjor,
a casa sempre ho he sentit.
Ara et toca acceptar,
no queixar-te i obeir,
que si et piques és pitjor,
ja ho veuràs, tu fes-me cas!Cor:
És el teu destí i ja està escrit,
el teu destí ja està escrit...Destí:
Jo vull fugir! No vull destí!
Què faig aquí!? Vull decidir!El destí es menja? No! (respostA Pep)
El destí es compra? No! (respostA Pep)
El destí es xuta? No! (respostA Pep)Cor (paral·lelament):
No pots fugir del teu destí!
3. JO DE GRAN VULL SER FELIÇDestí i Cor:
Jo de gran vull ser feliç. (Vull ser feliç!)
Que ningú triï per mi. (Ningú triï per mi!)
Astronauta o flequer, (O cuiner o bomber!)
l’important és ser un mateix (Ai sí!)Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!Jo de gran vull ser feliç. (Molt feliç!)
Tenir pors però confiar (Tenir pors és ben normal!)
que el futur no està escrit, (Res està escrit!)
que el present és l’important! (Ai sí!)Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!
4. L’ESTRÈSCor i Pep:
Anar a comprar, fer-te esmorzar,
passar pel banc, reels d’Instagram,
fer mil croissants: no pots parar! (Para!)
Pagar rebuts, extraescolars,
anar al gimnàs, t’has d’aprimar?!
Fer mil baguets: t’has d’aturar! (Para, para, para!)No sap com fer-ho,
es torna boig, però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!Fer-te l’adult, no ser un gandul,
posar RAC1, ser més que tu,
acumular i amuntegar: para!Estar al Whatsapp ben connectat
vint-i-quatre hores contestant
mentre fas pa sense pensar: para, para, para!No sap com fer-ho,
es torna boig però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!
5. POLSIM D’ESTRELLACor:
La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.Els problemes i les penes
quan les coses van mal dades
te’n fan marxar les ganes
i les forces per canviar-les.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.Pep:
De marrec jo era alegre,
però amb el temps m’he anat fent agre.
Tot de núvols i tempestes
s’emportaren les rialles.Cor i Pep:
El temps passa de pressa,
la rutina t’emmascara
i al mirall, la teva cara
sembla més la d’un fantasma.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.La il·lusió d’aquells vespres d’estiu ha volat;
com polsim d’una estrella que ja s’ha apagat.
Si pogués retrobar-me i tornar-me a abraçar,
jugaria fins a l’alba a saber-me estimar.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.
6. COMPANYS DE VIATGEDestí:
Amb la pluja viatgem
pels confins de l’univers.
Construïm un nou futur
descobrint noves cultures.No hi ha ningú estrany,
venim de llocs diferents;
no importa d’on som,
no importa el color de pell:Destí i Cor:
som companys de viatge!Per mons màgics i remots,
nans, follets, cucs i robots
ens revelen els secrets
de sàvies, bruixes i bruixots.I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!Destí:
Aventures, il·lusions,
mil tristeses, també pors.
Som tan fràgils però estel·lars.
Sense mort tampoc hi ha vida.Creuant mil fronteres,
tots som especials;
per més que busquem
no en trobarem dos d’iguals:Destí i Cor:
som companys de viatge!Si ho fem junts, ho fem millor,
sense presses i amb amor,
tots tenim el nostre do.
Ens enlairem, agafa’t fort!I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!I sento una veu que crida
des de l’horitzó...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!
7. NO TINC RESCor:
No tinc res;
la terra, els peus
i els petons
que algun cop
et queien del sarró.No tinc res;
un sac de mots,
un gat i un hort
fet d’enciams
i d’il·lusions
que mai no són,
que són per a bèsties
d’un altre món.Cor i Destí:
No tinc res;
els dits i el cor
per fer cançons.
Cançons d’oblit,
cançons d’amor
per tu i per mi.Cor, Destí i Pep:
No tinc res;
la nit i un nom
i els teus records.
Jo no tinc por
dels meus racons
on sempre hi plou.
Però vull ser bèstia
d’un altre món.
8. TU ETS BOIG!Pep:
Tu no carbures, tu ets boig,
com vols que canti, com vols que balli
en un programa de televisió intergalàctic.
Jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
i tinc vergonya!Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar.
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar.Pep:
Siguem realistes, jo no soc artista,
ni el més optimista a mi em posa a la llista,
jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
I tinc vergonya
de fer el ridícul, de fer pena
i de la mofa,
no soc l’escollit ni soc especial,
no soc un crac com Lamine Yamal.Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar. (Pep: No!)
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar. (Pep: No! No!)Atreveix-te: canvia el paradigma.
Atreveix-te a buscar una altra sortida.
Atreveix-te: rebenta la partida.
Has de confiar-hi, has de llançar-t’hi!Pep:
I si fracasso i si no en sé
i si em quedo sense res,
quina gran derrota,
seré la riota,
el cap m’explota,
no vull provar-ho,
deixeu-me tranquil,
vull anar a la meva bola!
No tinc confiança ni esperança.Cor:
Tu pots fer el que et proposis, (Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de desitjar. (Destí: Només ho has de desitjar)
Tu seràs qui vulguis ser, (Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de somiar. (Destí: Només ho has de somiar!)Atreveix-te: canvia el paradigma. (Destí: Atreveix-te!)
Atreveix-te a buscar una altra sortida. (Pep: Per què m’ajudes?!)
Atreveix-te: rebenta la partida. (Destí: Atreveix-te, sí que saps com fer-ho!)
Has de confiar-hi, t’hi has de llançar! (Pep: Per què m’ajudes?!)
9. PELS VALENTS DEL DEMÀCor:
És bonic tenir por,
és bonic sentir-se sol.
És bonic el dubtar,
és bonic el fracassar.És bonic, complicat,
de vegades cargolat.
I ara amunt, i ara avall...És normal veure-ho fosc,
és normal no tenir sort.
És normal si fa mal,
és normal si no és brutal.És normal, si es fa dur,
de vegades insegur.
I ara amunt, i ara avall...Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.No hi ha vida ideal,
no hi ha cap camí marcat.
No hi ha res, però hi és tot,
el secret és capritxós.No hi ha estiu sense hivern,
el temps sempre avança ferm.
I ara amunt, i ara avall...Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
10. MERENGUE BABUÍCor:
Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances,
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Destí:
Hi ha estones que cansa,
hi ha estones que mata
però tens la col·lega,
t’hi posa l’espatlla.
Deixa la ratllada
no siguis pirata,
confia en la penya
que vol estimar-te.Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Quan la nit sigui freda
abraça’m ben fort.
Quan la boira t’empaiti
tindràs el meu nord.Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.Qui té un amic té un gran tresor!
11. REVOLUCIÓ SIDERALPep:
Avui reneixo.
Per dins floreixo.
Ens duré sempre al cor.
Avui reneixo.
Ja no em rendeixo.
No em deixaré mai sol.Cor:
Aquesta nit comença
la metamorfosi total.
És una llum celeste.
Revolució sideral.Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!Volaré lluny a l’alba.
Transformació animal.
Junts solcarem la galàxia.
Revolució sideral.Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!
12. JO VULL SER MÚSICCor:
Sempre he sentit,
sempre m’han dit
que més val caut que atrevit,
a cada passa que prenguis,
a cada mar que surfegis.Sempre he triat,
sempre he acceptat
tot el que els altres m’han manat,
però ara agafo les regnes,
s’ha acabat fer el titella, uo!Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.Us trobaré molt a faltar,
també els matins al forn de pa,
però el gran viatge comença:
l’aventura és renéixer.He descobert què em fa vibrar,
és la millor oportunitat
per estimar la tempesta
i fer meva la gesta.Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.
13. SOM IMPARABLESViu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!D’aquest món tan estrany,
tan bonic i tan gran,
que tot dona i tot pren,
som la cura i el mal.No sabem d’on venim
ni sabem on anem
però ens tenim i vibrem
quan, plegats, tots remem.Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!I l’ahir i el demà,
i l’amor que vindrà,
si els sabem abraçar
res ens pot aturar.Som petits però gegants.
Som tossuts però especials.
Si sabem escoltar
ho tindrem a tocar.Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Diumenge, 19.04.26 - 17.30 h
Sala de Concerts—La Creació de Haydn
María Hinojosa, soprano
Albert Casals, tenor
Ferran Albrich, baríton
Vespres d’Arnadí, orquestra barroca (Dani Espasa, director)
Coral Cantiga (Montse Meneses, directora)
Edmon Colomer, directorObres de Močnik, Krajina, Resia, Gallus, Milhaud, Krek, Carinthia, Biebl i Ollé.
Preu: de 18 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –