• Concert de Halloween
    Metropolis amb Juan de la Rubia

    Palau Fronteres

    Dilluns, 31 d'octubre de 2022 – 17.30 h

    Sala de Concerts

  • Amb el patrocini de:

    • Logotip Telefònica

    Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Juan de la Rubia, orgue


    Fritz Lang (1890-1976)
    Metropolis 

    L’organista Juan de la Rubia interpretarà improvisacions en directe sobre la pel·lícula Metropolis (1927) de Fritz Lang, considerada la primera pel·lícula de ciència-ficció i unànimement reconeguda com una peça de culte

    Durada aproximada del concert: 100 minuts, sense pausa.

    #clàssics #nousformats #novacreació

  • Poema

    mudances

    canviar de casa, abandonar
    trossos de sentit en una
    arquitectura, desendreçar
    l’ara, fer de l’instant
    memòria, fer un tall precís
    entre el desig i
    l’abast, pensar la mà,
    no desplegar-la sobre el cos
    altre, desterrar uns
    fonaments, ofegar una
    llum, altre enllà de la nosa.

    cloure, i de nou.

    Eduard Escoffet
    El terra i el cel (2013)

  • Anunci Telefònica Concert Haloween DESKTOP
  • Comentari

    Música, cinema i màquina

    Quan el 1927 Fritz Lang va estrenar la seva obra mestra Metropolis (tres anys després de Die Nibelungen), el cinema seguia sent mut, però no pas silent. De fet, mai ho havia estat, perquè, des de les primeres projeccions a París dels germans Lumière, el cinematògraf sempre havia comptat amb acompanyaments sonors: ja fos amb música o amb paraula narrada o cantada, els espectadors de les pel·lícules de Griffith, Eisenstein, Chaplin, Vertov, Murnau o Keaton sempre sentien il·lustracions sonores, abans del període inicial dels talkies, és a dir dels films parlats i/o cantats.

    A Metropolis, Lang planteja la dialèctica entre home i màquina, amb el rerefons ètic i estètic que això implica. Les emblemàtiques imatges del robot, de la marxa processional dels obrers entrant a la fàbrica, dels exteriors d’una ciutat futurista en què la màquina no sembla estar al servei de la condició humana sinó al revés (solució de la qual Ridley Scott prendria bona nota per a Blade Runner el 1984) són alguns dels elements clau de la cinta de Fritz Lang.

    Per a l’estrena, i com en el cas de la ja esmentada Die Nibelungen, el cineasta alemany va comptar amb una partitura simfònica escrita per un compositor de segona, Gottfried Huppertz, que va gestar una partitura amb ressonàncies richardstraussianes, al llarg de la qual no s’oblida el reflex del maquinisme amb ritmes incessants i frases permanentment percudides.

    Més enllà de l’estrena, i quan Metropolis es va projectar a cinemes de la resta d’Alemanya i d’arreu del món, es va prescindir de la música de Huppertz i es va recórrer a cue sheets, a recursos més o menys estandarditzats o a improvisacions amb instruments com el Wurlitzer, un instrument amb aparença d’orgue i amb recursos sonors que el fan precursor dels sintetitzadors.

    Un any més, l’organista Juan de la Rubia s’enfronta al repte d’improvisar sobre les imatges magistrals de Fritz Lang, gairebé cent anys després de la primera projecció de Metropolis. I ho farà amb el “senyor” del Palau, un orgue que fusiona a la perfecció el maquinisme amb l’artesania, l’home amb la música. Tècnica, art i ciència al servei de l’espectacle cinematogràfic per a un viatge en el temps que ens recordarà que necessitem la màquina sense oblidar la condició humana, oberta a l’art i a la sensibilitat. A una societat més justa i equilibrada, com ens recorden els immarcescibles fotogrames de Lang.

    Jaume Radigales, professor de la Universitat Ramon Llull i crític musical

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografia

    Juan de la Rubia, orgue

    Juan de la Rubia, orgue

    ©May Zircus

    Organista titular de la basílica de la Sagrada Família, és natural de la Vall d’Uixó (Castelló), on inicià els estudis amb el seu pare i Ricardo Pitarch. En la seva formació a diverses capitals europees comptà amb el mestratge d’Óscar Candendo, Wolfgang Seifen, Michel Bouvard i Montserrat Torrent, a més d’Olivier Latry i Ton Koopman. Durant els seus inicis rebé fins a cinc premis extraordinaris en diverses especialitats, a més del primer premi del Concurs Permanent de Juventudes Musicales de España (2002) i el Premi El Primer Palau (2004), guardons que contribuïren a impulsar notablement la seva carrera.

    La seva activitat incessant com a solista, director, acompanyant i continuista l’ha portat a trepitjar els principals escenaris d’una trentena de països arreu del món, entre els quals destaquen l’Auditorio Nacional de Música de Madrid, Konzerthaus de Berlín, Gewandhaus de Leipzig, Elbphilharmonie d’Hamburg, les catedrals de Colònia, Westminster, Bogotà, Ciutat de Mèxic i Tunísia, St. Sulpice de París, o el Teatre Mariïnski i la Philharmonia de Sant Petersburg, entre d’altres.

    De la Rubia ha actuat com a solista amb orquestres, com la Freiburger Barockorchester, Kammerorchester Carl Philipp Emanuel Bach, Orquesta Nacional de España, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Barroca de Tenerife, Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias, Orquesta Sinfónica de Galícia, Orquesta de la Comunidad de Madrid, Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquesta Ciudad de Granada i Orquesta de Cuerdas de Bogotà.

    Ha treballat amb els directors Andrew Grams, François-Xavier Roth, Carlos Mena, Simon Halsey, Salvador Mas, Kazushi Ono, Víctor Pablo Pérez o Simon Rattle.

    I també ha col·laborat amb les principals formacions corals del país i amb els solistes Matthias Goerne, Asier Polo, Mireia Farrés, Raquel Lojendio, Carolyn Sampson, Marta Mathéu o Philippe Jaroussky, amb qui va enregistrar el CD Sacred Cantatas (Erato, 2016), nominat a un Premi Grammy el 2018.

    Aquesta última dècada De la Rubia també s’ha especialitzat en la improvisació sobre pel·lícules de cinema mut, entre les quals destaquen Faust i Nosferatu de Murnau o Metropolis de Lang.

    Entre la seva extensa discografia, cal destacar l’enregistrament dedicat a Johann Sebastian Bach (distingit amb un Melómano de Oro el juliol del 2016 i considerat “tota una revelació” per Aleix Palau i ”un dels enregistraments més sorprenents de l’any” per a Stefano Russomano des de les pàgines d’«ABC»). El seu darrer treball, enregistrat amb el claviorgue Hauslaib (1590) del Museu de la Música de Barcelona, l’ha dedicat a la música d’Antonio de Cabezón.

    Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya, habitualment ofereix masterclasses a les ciutats de Budapest, Stuttgart i Roma.

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dilluns, 07.11.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    On early music

    Francesco Tristano, piano i electrònica

    Obres de Tristano, Philips, Bull, Frescobaldi i Gibbons

    Preu: 20 €

Índex