• Concert d'Any Nou
    —Orquestra Simfònica del Vallès

    Nadal al Palau

    Divendres, 1 de gener de 2021, 20.30 h
    Dissabte, 2 de gener de 2021, 19.30 h

    Sala de Concerts

  • Programa

    Orquestra Simfònica del Vallès
    Andrés Salado, director


    Giuseppe Verdi (1813-1901)
    La forza del destino (obertura)

    Antonín Dvořák (1841-1904)
    Dansa eslava núm. 2, en Mi m, op.72

    Franz von Suppé (1819-1895)
    La bella Galatea (obertura)
    Cavalleria lleugera (obertura)

    Johann Strauss (1825-1899) i Josef Strauss (1827-1870)
    Pizzicato polka

    Johann Strauss
    Pizzicato polka (arr. B. Castillejo)
    Tik-Tak polka, op. 365
    Champagne polka, op. 211
    Tritsch-Tratsch polka, op. 214
    Vals de l’emperador, op. 437
    Al bell Danubi blau, op. 314

    Durada aproximada del concert 80’, sense pausa

  • Comentari

    Com en totes les tradicions que valen la pena ser conservades, el fet de saludar l’Any Nou amb els valsos i les polques, obertures i marxes de la família Strauss s’ha convertit en una cita concertística habitual en auditoris i teatres arreu del món. L’Orquestra Simfònica del Vallès celebra al Palau aquesta tradició amb un programa sota la batuta d’Andrés Salado que s’obre amb la famosa obertura que Giuseppe Verdi (1813-1901) va escriure per a La forza del destino quan va estrenar aquesta gran òpera a La Scala de Milà el 1869, set anys després de fer-ho a Sant Petersburg. En aquesta obertura, la més programada del genial compositor italià, presenta els temes més indissociablement lligats a Leonora i altres personatges del drama romàntic, tot mantenint el pols dramàtic amb brillantor i energia admirable.

    En la nostàlgica i bella Dansa eslava núm. 2, en Mi menor, op. 72, una de les peces més inspirades d’Antonín Dvořák (1841-1904), el gran compositor txec pren com a model una dumka, dansa popular d’origen ucraïnès, lenta i melancòlica, i la recrea amb intens lirisme i una bellesa melòdica irresistible.

    Francesco Ezechiele Ermenegildo Cavaliere Suppe Demmelli, conegut com Franz von Suppé (1819-1895), va ser un dels pares de l’opereta vienesa i va conquistar el públic pels seus ritmes vertiginosos i un humor paròdic, molt en la línia de Jacques Offenbach. Una de les seves obres mestres és Die schöne Galathée (La bella Galatea), opéra comique d’inspiració mitològica estrenada el 1847, que a l’obertura mostra l’empenta característica de Suppé i el seu sentit dels contrastos a l’hora d’alternar solos de trompa amb valsos de gran encant.

    En el cas de la cèlebre obertura de Leichte Kavallerie (Cavalleria lleugera), Suppé atrapa l’oient amb crides de trompeta d’efecte militar, figures de trompa i trombó, i ritmes de galop interromputs per la intensitat dramàtica de les csárdás hongareses. Música de gran impuls rítmic i encant melòdic que ha estat molt utilitzada en sèries de dibuixos animats i televisió.

    L’immens llegat musical creat per la dinastia de Johann Strauss pare (1804-1849) i els seus fills –Johann Strauss II (1825-1899), Josef (1827-1870) i Eduard (1835-1916)– desafia el pas del temps i manté el favor del públic generació rere generació. L’estil de Johann Strauss II, refinat, elegant i ric en melodies d’enorme bellesa, va causar furor a Viena com a autor favorit d’operetes i valsos que també van captivar el món: sense deixar de ser vienès, el vals es va fer universal gràcies al seu geni.

    La deliciosa Pizzicato polka, creada amb el seu germà Josef, obre una generosa selecció straussiana: Tik-tak polka, op. 365 és una de les millors pàgines de la seva més famosa opereta, Die Fledermaus (El rat-penat); l’efervescent Champagne polka, op. 211, i la molt coneguda Trisch-Trasch-Polka, op. 214, que evoca amb sorna la tendència vienesa a inventar i propagar xafarderies i intrigues, coneguda des de temps immemorial amb l’expressió típicament vienesa tratschen.

    No falten al programa els dos valsos més emblemàtics del repertori, el majestuós Vals de l’Emperador, op. 437 i, naturalment, Al bell Danubi blau, op. 314. Johannes Brahms sentia una mescla de devoció i sana enveja per aquesta obra mestra que els austríacs consideren el seu segon himne. En una ocasió, després d’un sopar copiós i ben regat amb vi, va gargotejar els primers compassos del seu vals preferit al ventall d’Adele Strauss i li va dedicar amb una confessió reveladora: “Lamentablement no compost per Johannes Brahms”.

    Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

  • Biografies

    Orquestra Simfònica del Vallès (Any Nou)
    Orquestra Simfònica del Vallès (Any Nou)

    Orquestra Simfònica del Vallès

    L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) és una realitat que porta la música al cor de les persones des del 1987. Les emocions són el nostre fort, i per transmetre-les, procurem cada vegada més fer participar el públic, innovar en els formats i en les maneres de fer música, i aprofundir en el compromís de valor amb la nostra comunitat. Som l’única orquestra professional estable privada del país, on els músics i l’equip de gestió són alhora empleats i accionistes. La nostra intensa activitat –més de cent actuacions l’any– es centra, per un costat, al Palau de la Música Catalana, on celebrem la 24a temporada de concerts Simfònics al Palau, amb tretze concerts anuals que realitzem en coproducció amb el nostre soci principal, el Palau de la Música Catalana, i, per un altre costat, a la ciutat de Sabadell, amb la temporada de concerts simfònics. A més, des de la nostra fundació som l’orquestra titular del circuit Òpera a Catalunya. Han estat els nostres directors titulars: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005; David Giménez Carreras, del 2006 al 2009; Rubén Gimeno, del 2009 al 2016, i James Ross del 2017 al 2018. Des del setembre del 2018, el director titular és Xavier Puig. Som l’orquestra espanyola amb més presència a les xarxes socials, amb més de 23.200 seguidors a Twitter, 18.000 a Facebook, i juntament amb el Banc Sabadell vam fer el flashmob Som Sabadell, amb més de 87 milions de visites a Youtube, el vídeo d’una orquestra simfònica més vist arreu del planeta.

  • Biografies

    Andrés Salado
    Andrés Salado

    Andrés Salado, director

    Ha dirigit les principals orquestres espanyoles: ONE, OSRTVE, OBC, RFG, ROSS, OSM, Oex, BOS, OST, OSN, OSE, OSV i OSCYL, i les joves orquestres OJEX, JORCAM, JONDE i OJSG. En l’àmbit internacional ha dirigit l’Orquesta Sinfónica Nacional de Mèxic, Salzburg Chamber Soloist i Lucerne Festival Academy, a més d’altres formacions. En el camp de l’òpera, ha dirigit El barber de Sevilla (G. Rossini) i Macbeth (G. Verdi), entre d’altres. Els seus compromisos recents i futurs inclouen El martiri de sant Sebastià (producció de La Fura dels Baus), Norma (Teatre Principal de Palma), l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i el debut amb l’Orchestra Sinfonica di Milano Giuseppe Verdi. Guanyador del Premi Fundació Princesa de Girona Arts i Lletres 2016, és director artístic i titular de l’Orquesta Joven d’Extremadura i de l’Orquesta Opus 23.

    www.andressalado.com

  • Nadala Sant Esteve
  • També et pot interessar...

    Palau Grans Veus
    Joyce DiDonato, mezzosoprano
    Craig Terry, piano

    F. J. Haydn: Arianna a Naxos
    G. Mahler: Ruckert Lieder 
    J. A. Haase: Aria de Cleopatra "Morte col Fiero aspetto"d’Antonio e Cleopatra
    G. F. Handel: Ària de Cleopatra "É Pur così in un giorno / Piangerò la sorte mia" de Giulio Cesare
    H. Berlioz: Ària de Dido “Je vais mourir / Adieu fiere cité” de Les Troyens

    Cançons de Cabaret:
    G. GiordaniCaro mio ben -  Arranj. de Craig Terry
    A. Parisotti–S. Rosa: Se tu m’ami / Star Vicino – Arranj. de Craig Terry
    D. Ellington / E. DeLange–I. Mills :  (In My) Solitude – Arranj. de Craig Terry
    L. GuglielmiM. Monnot / E. Piaf: La Vie en Rose – Arranj. de Craig Terry

    Diumenge, 10.01.21 - 17.30 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 40 a 80 euros

  • Amb el suport de:

    Membre de: