Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Marc Timón
Tardes al Palau
Dilluns, 10 de maig de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Maria Florea, violí
Jordi Claret, violoncel
Paulina Dumanaite, piano
Pau Montané, percussió
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Marc Timón, directorJuli Garreta (1875-1925)
Pedregada (sardana)Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Camí de llum (sardana)Manuel Saderra Puigferrer (1908-2000)
Llac encantat (sardana)Eduard Toldrà (1895-1962)
El roserar (sardana)Xavier Pagès (1971)
Dotze lustres (sardana)Joaquim Serra i Corominas (1907-1957)
Puigsoliu (petit poema)Joan Albert Amargós (1950)
Simfonieta concertant (per a cobla, piano, violí, violoncel i percussió)Marc Timón (1980)
Coses de Palamós (obra per a piano, violí, violoncel, cobla i percussió)I. ‘Arroró, mi niño’
II. Esvaniment d'una adolescència en guerra
III. Si et cau la trena jo et faré el llaç
IV. Enyor d'exili
V. Danses del capvespre dels tempsDurada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
#novacreació #patrimonicatalàComentari
Segons l’escriptor i expert sardanista Josep Grahit, quan la cobla Principal de la Bisbal estava assajant la sardana Pedregada de Garreta, un amic personal del pare del compositor (al qual Grahit es refereix com “l’empresari Masjoan”), va exclamar que li semblava una pedregada. La comparació va plaure Garreta i va decidir que aquest en seria el títol. De la força característica de l’inconfusible estil de Garreta (que va captivar, amb raó, tot un Stravinsky), passem a l’elegància de ressons neoclàssics de Ricard Lamote de Grignon amb la sardana Camí de llum. Jordi León en va escriure: “Vaig trobar a l’arxiu de l’antiga Cobla Municipal Ciutat de Barcelona una nota mecanografiada i anònima, datada de l’any 1961, que transcric tot seguit: «Al llarg d’una trentena d’anys [R. L. de G.] ha compost tan sols set sardanes, cada una d’elles nascuda d’un estat emocional. És a dir: aquest músic escolleix [sic] la Cobla com a mitjà d’expressió només quan aquest instrument tradicional, amb el seu agredolç característic, és l’únic que pot traduir en sons la vibració del seu esperit. Camí de llum és una sardana quieta, íntima, concebuda en un moment d’esperança»”.
Somni, una sardana absolutament genial, ha enfosquit un xic la resta de la producció del seu autor, Manuel Saderra i Puigferrer, tot i que a la seva producció trobem meravelles com Llac encantat, una màgica evocació del llac de Banyoles que fou la tercera sardana que escrigué i que esdevingué un exemple de l’estil del compositor, innovador i personal. El seu germà, el també compositor Josep Saderra, digué “que les seves sardanes transmeten un sentiment de melangia i enyorança, i alhora de força i geni, que penetren intensament en la sensibilitat dels oïdors”.
Amb la sardana El roserar ens trobem amb l’exquisidesa poètica d’esperit noucentista d’Eduard Toldrà, també evocadora i d’un lirisme genuí, inconfusible.
La sardana Dotze lustres de Xavier Pagès deu el títol al seixantè aniversari de la creació de la colla sardanista Violetes del Bosc. L’autor mostra en aquesta brillant composició un llenguatge heterogeni on caben, entre d’altres, ressons avantguardistes que li atorguen una atractiva modernitat.
Seguint la línia evocadora de sardanes que hem escoltat abans en aquest programa, ens trobem ara un veritable poema simfònic, Puigsoliu de Joaquim Serra, considerat el seu testament musical. Obra ambiciosa, però alhora fresca i directa, defineix el llenguatge característic del seu autor, proper al postromanticisme.
Les dues darreres obres presentades avui, de Joan Albert Amargós i Marc Timón, ambdues amb presència destacada del piano, el violí, el violoncel i la percussió, ens parlen de les possibilitats que ofereix la cobla com a formació de caire simfònic, que supera si s’escau el marc de conjunt destinat a acompanyar la dansa. Obres com aquestes recullen l’herència i segueixen el camí iniciat per compositors com els que trobem al present programa.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –Biografies
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi posseeix el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament el 1997. Dirigida actualment per Marcel Sabaté, cal destacar la figura de Jordi León com a director titular des de la seva fundació fins al 2007, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic.
És una formació que ofereix tot el ventall de la música per a cobla, des de les sardanes més clàssiques fins als reptes més innovadors. Compta amb una selecció dels millors instrumentistes del moment i ha estat dirigida per les batutes més importants del país.
Ha enregistrat més de noranta treballs, entre els quals destaquen els monogràfics dels clàssics Eduard Toldrà, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer, Domènec Moner, Narcís Paulís i Josep Serra, així com els contemporanis Marc Timón, Enric Ortí i Joan Lluís Moraleda, les fusions amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, Pascal Comelade, Niño Josele, Roger Mas, Carme Canela, Raph Dumas, Grup Coses, Kulbik Dance Company, el DJ Mario Nieto i Kaulakau, a més d’enregistraments de clàssics de la sardana o sardanes dedicades.
Més recentment ha coprotagonitzat amb l’acordionista Kepa Junkera el disc i el concert titulat Kirineoc, on la cobla i la trikitixa s’uneixen en el món sonor de Junkera.
Té els premis Enderrock (2013), Altaveu (2012) i Ciutat de Barcelona de Música (2011).
Biografies
Marc Timón, director
Nascut a l’Empordà (Castelló d’Empúries, 1980), és considerat un dels compositors més brillants i actius, i alhora premiats, de la seva generació. Compositor, director d’orquestra i intèrpret de piano i tible, és un músic eclèctic que combina la composició de música per a cinema i televisió, musicals i documentals amb l’obra simfònica, de cambra i coral per a concert, la música pop i la cobla.
Des del 2015 està instal·lat a Los Angeles component per a projectes americans, europeus i asiàtics. En el món del cinema és remarcable la seva tasca de creació per a la sèrie de Marvel Agent Carter als Sonic Fuel Studios, emesa per l’ABC i enregistrada a Warner Brothers. També destaquen pel·lícules com El árbol sin sombra (millor banda sonora espanyola 2014 als Premis MundoBSO), The little wizard (Premi Jerry Goldsmith 2014), The bestowal (recentment estrenada a Los Angeles) o Hathor (Crystal Pine Award), les sèries In absentia i Arkhana, els documentals The blind monkey (per a National Geographic) i San Mao (produït per Edmon Roch i Ikiru Films), i així mateix bandes sonores èpiques per a gran orquestra simfònica i cor, com Coliseum o Witches. Diverses d’aquestes han estat editades pel segell discogràfic MovieScore Media, un dels més rellevants del món en aquest gènere.
En l’àmbit de la música de concert, destaca la seva designació com a compositor convidat del Palau de la Música per a la temporada 2020-21. La seva obra s’ha interpretat a països com França, Alemanya, Finlàndia, Cuba, Portugal, Espanya, Bulgària, Ucraïna, els Estats Units i Anglaterra, per orquestres emblemàtiques, com la City of Birmingham, Orquestra de la Ràdio Nacional de Bulgària o Lviv Symphony Orchestra d’Ucraïna, i també als festivals Grec, Festival de Peralada, Festival de Cap Roig o Festival Fuego del Caribe.
Com a director, ha dirigit diverses estrenes i espectacles simfònics al Teatro Real de Madrid i, a Barcelona: Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana.
De les seves composicions, són igualment rellevants Les trompetes de la mort (per a cor i orquestra), Poema èpic de Nadal (per a 5 cors, piano a 6 mans i orgue a 4 mans), l’obra de cambra Homenatge a ‘La competència’ de RAC1 o el disc de piano minimalista Pianitation, així com diversos ballets simfònics, la composició i direcció musical de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2018 i espectacles com Twinkle Twinkle Baby’s Star, de música per a nadons.
Pel que fa a la seva producció en matèria de música moderna i electrònica, cal remarcar Maestro, un espectacle de gran format que combina orquestra simfònica, DJ, música electrònica i projeccions en 3D. També en aquest camp, Timón ha cocompost la música de la cerimònia inaugural de la Copa Davis 2019, en un espectacle de música clàssica i electrònica en directe que combina el mapping i la dansa.
En el terreny de la música pop, aquest any debutarà com a cantant amb el disc Amalia, un projecte personal del qual també és el compositor i productor. També ha orquestrat i versionat temes dels artistes Ramon Mirabet, Txarango, Lluís Llach o Judit Neddermann i és el creador musical de l’espectacle El pop d’una nit d’estiu.
En el camp de la música per a cobla, ha estat tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona durant gairebé una dècada, on ha compartit escenari amb artistes diversos, com Niño Josele, Roger Mas o Pascal Comelade, i és membre fundador del The New Catalan Ensemble.
Ha rebut més d’una cinquantena de premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Premi Internacional Jerry Goldsmith, que ha guanyat en sis ocasions, el MundoBSO Award, el Reel Music Award 2018 i les nominacions als Crystal Pine (Croàcia), Indie Series Awards (Estats Units), Goldspirit i Scoremagacine Awards.
Abans de llicenciar-se en composició per l’ESMUC, la seva passió per l’art, la literatura i el cinema el portaren a llicenciar-se en periodisme per la UAB i sempre ha combinat la composició musical amb la tasca com a escriptor, amb obres com la novel·la La sardanista psicòpata, The silent noise, DesCatalunya, España va bien?!, la Suite de poesia eròtica, i I-Judge i God save Tinder, dues comèdies teatrals estrenades al Festival Internacional Brisk de Los Angeles.
Com a periodista, ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio, «Revista Musical Catalana» i a «Sonograma Magazine».
Formació
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Flabiol i tamborí
Xavier TorrentTibles
Oriol Oller
Oriol GibertTenores
Enric Ortí
Josep Antoni SánchezTrompetes
Sergi Marquillas
Timi RodríguezTrombó
Isi LópezFiscorns
Pep Moliner
Jordi MontasellContrabaix
Joan DruguetTambé et pot interessar...
Palau Grans Veus
Piotr Beczala, tenor
―Àries d’òpera i cançonsPiotr Beczala, tenor
Camillo Raicke, pianoS. Donaudy: Vagissima sembianza, Freschi luoghi, prati aulenti, O del mio amato ben
O. Respighi:Lagrime, Scherzo, Stornellatrice, Nevicata, Pioggia, Nebbie
E. Wolf-Ferrari: 4 Rispetti op. 11
F. P. Tosti: L’ultima canzone, Chi sei tu che mi parli, Ideale
G. Verdi: ària de Riccardo "Di tu se fedele il flutto m'aspetta", d'Un ballo in maschera
G. Verdi: ària de Rodolfo "Quando le sere al placido", de Luisa Miller
G. Puccini: ària de Cavaradossi "Recondita armonia", de ToscaDijous, 13.05.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 40 a 80 euros
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona & Marc Timón
Tardes al Palau
Dilluns, 10 de maig de 2021 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Maria Florea, violí
Jordi Claret, violoncel
Paulina Dumanaite, piano
Pau Montané, percussió
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Marc Timón, directorJuli Garreta (1875-1925)
Pedregada (sardana)Ricard Lamote de Grignon (1899-1962)
Camí de llum (sardana)Manuel Saderra Puigferrer (1908-2000)
Llac encantat (sardana)Eduard Toldrà (1895-1962)
El roserar (sardana)Xavier Pagès (1971)
Dotze lustres (sardana)Joaquim Serra i Corominas (1907-1957)
Puigsoliu (petit poema)Joan Albert Amargós (1950)
Simfonieta concertant (per a cobla, piano, violí, violoncel i percussió)Marc Timón (1980)
Coses de Palamós (obra per a piano, violí, violoncel, cobla i percussió)I. ‘Arroró, mi niño’
II. Esvaniment d'una adolescència en guerra
III. Si et cau la trena jo et faré el llaç
IV. Enyor d'exili
V. Danses del capvespre dels tempsDurada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
#novacreació #patrimonicatalàComentari
Segons l’escriptor i expert sardanista Josep Grahit, quan la cobla Principal de la Bisbal estava assajant la sardana Pedregada de Garreta, un amic personal del pare del compositor (al qual Grahit es refereix com “l’empresari Masjoan”), va exclamar que li semblava una pedregada. La comparació va plaure Garreta i va decidir que aquest en seria el títol. De la força característica de l’inconfusible estil de Garreta (que va captivar, amb raó, tot un Stravinsky), passem a l’elegància de ressons neoclàssics de Ricard Lamote de Grignon amb la sardana Camí de llum. Jordi León en va escriure: “Vaig trobar a l’arxiu de l’antiga Cobla Municipal Ciutat de Barcelona una nota mecanografiada i anònima, datada de l’any 1961, que transcric tot seguit: «Al llarg d’una trentena d’anys [R. L. de G.] ha compost tan sols set sardanes, cada una d’elles nascuda d’un estat emocional. És a dir: aquest músic escolleix [sic] la Cobla com a mitjà d’expressió només quan aquest instrument tradicional, amb el seu agredolç característic, és l’únic que pot traduir en sons la vibració del seu esperit. Camí de llum és una sardana quieta, íntima, concebuda en un moment d’esperança»”.
Somni, una sardana absolutament genial, ha enfosquit un xic la resta de la producció del seu autor, Manuel Saderra i Puigferrer, tot i que a la seva producció trobem meravelles com Llac encantat, una màgica evocació del llac de Banyoles que fou la tercera sardana que escrigué i que esdevingué un exemple de l’estil del compositor, innovador i personal. El seu germà, el també compositor Josep Saderra, digué “que les seves sardanes transmeten un sentiment de melangia i enyorança, i alhora de força i geni, que penetren intensament en la sensibilitat dels oïdors”.
Amb la sardana El roserar ens trobem amb l’exquisidesa poètica d’esperit noucentista d’Eduard Toldrà, també evocadora i d’un lirisme genuí, inconfusible.
La sardana Dotze lustres de Xavier Pagès deu el títol al seixantè aniversari de la creació de la colla sardanista Violetes del Bosc. L’autor mostra en aquesta brillant composició un llenguatge heterogeni on caben, entre d’altres, ressons avantguardistes que li atorguen una atractiva modernitat.
Seguint la línia evocadora de sardanes que hem escoltat abans en aquest programa, ens trobem ara un veritable poema simfònic, Puigsoliu de Joaquim Serra, considerat el seu testament musical. Obra ambiciosa, però alhora fresca i directa, defineix el llenguatge característic del seu autor, proper al postromanticisme.
Les dues darreres obres presentades avui, de Joan Albert Amargós i Marc Timón, ambdues amb presència destacada del piano, el violí, el violoncel i la percussió, ens parlen de les possibilitats que ofereix la cobla com a formació de caire simfònic, que supera si s’escau el marc de conjunt destinat a acompanyar la dansa. Obres com aquestes recullen l’herència i segueixen el camí iniciat per compositors com els que trobem al present programa.
Josep Pascual, compositor i crític musical
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach Torello –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat – Gemma Borràs i Llorens –Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Fundada el 1983, la Cobla Sant Jordi posseeix el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament el 1997. Dirigida actualment per Marcel Sabaté, cal destacar la figura de Jordi León com a director titular des de la seva fundació fins al 2007, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic.
És una formació que ofereix tot el ventall de la música per a cobla, des de les sardanes més clàssiques fins als reptes més innovadors. Compta amb una selecció dels millors instrumentistes del moment i ha estat dirigida per les batutes més importants del país.
Ha enregistrat més de noranta treballs, entre els quals destaquen els monogràfics dels clàssics Eduard Toldrà, Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer, Domènec Moner, Narcís Paulís i Josep Serra, així com els contemporanis Marc Timón, Enric Ortí i Joan Lluís Moraleda, les fusions amb Joan Albert Amargós i Lluís Vidal, Pascal Comelade, Niño Josele, Roger Mas, Carme Canela, Raph Dumas, Grup Coses, Kulbik Dance Company, el DJ Mario Nieto i Kaulakau, a més d’enregistraments de clàssics de la sardana o sardanes dedicades.
Més recentment ha coprotagonitzat amb l’acordionista Kepa Junkera el disc i el concert titulat Kirineoc, on la cobla i la trikitixa s’uneixen en el món sonor de Junkera.
Té els premis Enderrock (2013), Altaveu (2012) i Ciutat de Barcelona de Música (2011).
Marc Timón, director
Nascut a l’Empordà (Castelló d’Empúries, 1980), és considerat un dels compositors més brillants i actius, i alhora premiats, de la seva generació. Compositor, director d’orquestra i intèrpret de piano i tible, és un músic eclèctic que combina la composició de música per a cinema i televisió, musicals i documentals amb l’obra simfònica, de cambra i coral per a concert, la música pop i la cobla.
Des del 2015 està instal·lat a Los Angeles component per a projectes americans, europeus i asiàtics. En el món del cinema és remarcable la seva tasca de creació per a la sèrie de Marvel Agent Carter als Sonic Fuel Studios, emesa per l’ABC i enregistrada a Warner Brothers. També destaquen pel·lícules com El árbol sin sombra (millor banda sonora espanyola 2014 als Premis MundoBSO), The little wizard (Premi Jerry Goldsmith 2014), The bestowal (recentment estrenada a Los Angeles) o Hathor (Crystal Pine Award), les sèries In absentia i Arkhana, els documentals The blind monkey (per a National Geographic) i San Mao (produït per Edmon Roch i Ikiru Films), i així mateix bandes sonores èpiques per a gran orquestra simfònica i cor, com Coliseum o Witches. Diverses d’aquestes han estat editades pel segell discogràfic MovieScore Media, un dels més rellevants del món en aquest gènere.
En l’àmbit de la música de concert, destaca la seva designació com a compositor convidat del Palau de la Música per a la temporada 2020-21. La seva obra s’ha interpretat a països com França, Alemanya, Finlàndia, Cuba, Portugal, Espanya, Bulgària, Ucraïna, els Estats Units i Anglaterra, per orquestres emblemàtiques, com la City of Birmingham, Orquestra de la Ràdio Nacional de Bulgària o Lviv Symphony Orchestra d’Ucraïna, i també als festivals Grec, Festival de Peralada, Festival de Cap Roig o Festival Fuego del Caribe.
Com a director, ha dirigit diverses estrenes i espectacles simfònics al Teatro Real de Madrid i, a Barcelona: Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana.
De les seves composicions, són igualment rellevants Les trompetes de la mort (per a cor i orquestra), Poema èpic de Nadal (per a 5 cors, piano a 6 mans i orgue a 4 mans), l’obra de cambra Homenatge a ‘La competència’ de RAC1 o el disc de piano minimalista Pianitation, així com diversos ballets simfònics, la composició i direcció musical de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2018 i espectacles com Twinkle Twinkle Baby’s Star, de música per a nadons.
Pel que fa a la seva producció en matèria de música moderna i electrònica, cal remarcar Maestro, un espectacle de gran format que combina orquestra simfònica, DJ, música electrònica i projeccions en 3D. També en aquest camp, Timón ha cocompost la música de la cerimònia inaugural de la Copa Davis 2019, en un espectacle de música clàssica i electrònica en directe que combina el mapping i la dansa.
En el terreny de la música pop, aquest any debutarà com a cantant amb el disc Amalia, un projecte personal del qual també és el compositor i productor. També ha orquestrat i versionat temes dels artistes Ramon Mirabet, Txarango, Lluís Llach o Judit Neddermann i és el creador musical de l’espectacle El pop d’una nit d’estiu.
En el camp de la música per a cobla, ha estat tible solista de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona durant gairebé una dècada, on ha compartit escenari amb artistes diversos, com Niño Josele, Roger Mas o Pascal Comelade, i és membre fundador del The New Catalan Ensemble.
Ha rebut més d’una cinquantena de premis nacionals i internacionals, entre els quals destaquen el Premi Internacional Jerry Goldsmith, que ha guanyat en sis ocasions, el MundoBSO Award, el Reel Music Award 2018 i les nominacions als Crystal Pine (Croàcia), Indie Series Awards (Estats Units), Goldspirit i Scoremagacine Awards.
Abans de llicenciar-se en composició per l’ESMUC, la seva passió per l’art, la literatura i el cinema el portaren a llicenciar-se en periodisme per la UAB i sempre ha combinat la composició musical amb la tasca com a escriptor, amb obres com la novel·la La sardanista psicòpata, The silent noise, DesCatalunya, España va bien?!, la Suite de poesia eròtica, i I-Judge i God save Tinder, dues comèdies teatrals estrenades al Festival Internacional Brisk de Los Angeles.
Com a periodista, ha col·laborat a TV3, Catalunya Ràdio, «Revista Musical Catalana» i a «Sonograma Magazine».
Formació
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Flabiol i tamborí
Xavier TorrentTibles
Oriol Oller
Oriol GibertTenores
Enric Ortí
Josep Antoni SánchezTrompetes
Sergi Marquillas
Timi RodríguezTrombó
Isi LópezFiscorns
Pep Moliner
Jordi MontasellContrabaix
Joan DruguetTambé et pot interessar...
Palau Grans Veus
Piotr Beczala, tenor
―Àries d’òpera i cançonsPiotr Beczala, tenor
Camillo Raicke, pianoS. Donaudy: Vagissima sembianza, Freschi luoghi, prati aulenti, O del mio amato ben
O. Respighi:Lagrime, Scherzo, Stornellatrice, Nevicata, Pioggia, Nebbie
E. Wolf-Ferrari: 4 Rispetti op. 11
F. P. Tosti: L’ultima canzone, Chi sei tu che mi parli, Ideale
G. Verdi: ària de Riccardo "Di tu se fedele il flutto m'aspetta", d'Un ballo in maschera
G. Verdi: ària de Rodolfo "Quando le sere al placido", de Luisa Miller
G. Puccini: ària de Cavaradossi "Recondita armonia", de ToscaDijous, 13.05.21 – 20 h
Sala de Concerts
Preus: de 40 a 80 euros