Cor de Cambra del Palau & Sesé
—Clàssics corals del segle XXLa Casa dels Cants
Diumenge, 28 d'abril de 2024 – 18 h
El Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Júlia Sesé, directoraRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
L’aire dauratPoema antic
D’ençà que ella partí
Festí nocturn
Missatge
L’amada mortaMaurice Ravel (1875-1937)
Trois chansonsNicolette
Trois beaux oiseaux du Paradis*
Ronde*Solistes:
Anna Campmany, soprano
Assumpta Cumí, mezzosoprano
Joan Mas, tenor
Albert Cabero, barítonZoltán Kodály (1882-1967)
Jézus és a kufárokBenjamin Britten (1913-1976)
Five Flower songs, op. 47To daffodils
The succession of the four sweet months
Marsh flowers
The evening primrose
Ballad of green broomElisenda Fábregas (1955)
Bona domna (Obra encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta)Eric Whitacre (1970)
Leonardo dreams of his flying machineSolistes:
Anna Campmany i Brenda Sara, sopranos
Blanca Martí i Mariona Llobera, mezzosopranos
Germán de la Riva, barítonAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#coral #contemporàniaPoema
Paradísia
La por no sap qui ets,
desconeix el desig de les mans,
l’infinit de les ardències,
la quietud dels teus estanys,
la virtut amortallada dels teus regnes,
les alzines negres que enfosquen
tots els llacs, totes les lluernes.Som fruits i espires de temps
dintre l’aigua que fumeja
en el foc a dins del foc
entre espectres i tenebres.Una forma de bellesa
viva en la foscor.Lluny de la temença.
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Els segles XX i XXI, a cappella
El concert comença retent homenatge a un dels compositors que es va dedicar intensament al món del cant coral a Catalunya, Ricard Lamote de Grignon. Just aquest any se’n commemora el 125è aniversari del naixement. L’obra triada per a aquesta ocasió és L’aire daurat, un cicle de cinc poemes de poesia xinesa antiga que Marià Manent va adaptar al català.
Si fem recerca entre les obres escrites per a cor, ens trobem que altres compositors també s’han enfrontat a aquesta tasca. És el cas del Maurice Ravel amb Trois chansons, l’única obra que el compositor va escriure per a un cor a cappella. Ens hem de traslladar al principi del segle XX, a una Europa remoguda pels inicis de la Primera Guerra Mundial, en què Ravel es trobava gairebé obsessionat per poder allistar-se, però només rebia negatives. Entre el desembre del 1914 i el febrer del 1915, mentre esperava una nova resposta, va escriure aquestes tres peces amb text d’ell mateix. Finalment es van publicar el 1916 i es van estrenar el 1917, tot recollint bones crítiques. El primer i el tercer poema són un reflex d’un humor irònic i el segon evoca clarament les males notícies de la guerra.
Si parlem d’autors que han dedicat la seva vida al cant coral, un dels més importants del segle XX, sens dubte, fou Zoltán Kodály. L’obra que podrem escoltar avui és un exemple de música sacra hongaresa, Jezus és á Kufárok. Es va publicar el 1934, després que Kodály fos conegut gràcies a l’obra Psalmus Hungaricus. No n’hem d’oblidar la vessant com a filòleg, etnomusicòleg i sobretot com a pedagog. Capaç de fer cantar junt tot un poble.
L’any 1950 es celebra el 25è aniversari del casament entre Leonard i Dorothy Elmhirst. Una parella de botànics apassionats de les flors. A l’exterior de la seva finca sona per primera vegada l’obra Flower songs de Benjamin Britten. El compositor anglès va escriure per a aquesta ocasió un conjunt de cinc cançons amb textos de quatre autors diferents que parlen de flors.
Per finalitzar el concert fem un salt al segle XXI amb les darreres dues obres de la vetllada. Bona domna és una peça de la compositora Elisenda Fábregas escrita el 2001. Per a aquest concert i com a encàrrec especial per al Cor de Cambra del Palau, Fábregas ha creat una adaptació de l’obra on els textos han passat de l’anglès a l’occità. Aquesta nova versió també n’ha modificat la durada i alguns altres aspectes que fan que realment sigui una estrena del 2024. Recordem i felicitem la feina com a compositora resident durant aquesta temporada al Palau de la Música.
Arribem al final d’aquest programa amb una obra d’Eric Whitacre, Leonardo dreams of his flying machine. Escrita també el 2001, el compositor es basa en un text del 1965 de Charles Anthony Silvestri. La creació neix d’un concepte simple: com sonarien els somnis de Leonardo da Vinci? Quin tipus de música ompliria la ment d’aquest artista? El resultat és una barreja entre allò antic i allò nou.
María José Anglés, musicòloga
Biografies
Biografies
@ Ricardo Rios
@ Ricardo Rios
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català.
De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També, de la temporada passada 2022-23, cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per tot el territori català en una quinzena de poblacions; la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
De la temporada 2023-24 destaquen les interpretacions de The sacred veil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigit pel mateix compositor; El ratpenat de Strauss, amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París; i Fidelio de Beethoven, amb la LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, a Barcelona i en gira per París, Londres i Los Angeles; així com dues produccions pròpies: Un cant a la natura. Un crit a la terra i Una Schubertíada.
Biografies
Júlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Formació
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Xavier Puig, directorSopranos
Natàlia Casasús
Araceli Esquerra
Míriam Garriga
Belèn Barnaus
Brenda Sara
Anna CampmanyMezzosopranos
Assumpta Cumí
Mariona Llobera
Magda Pujol
Tànit Bono
Blanca Martí
Maria JuradoTenors
Aniol Botines
Josep Camós
Carles Prat
Marc Rendon
Matthew Thomson
Joan MasBaixos
David Pastor
German de la Riva
Oriol Mallart
Antonio Fajardo
Albert Cabero
Joan ClimentTextos
L’aire Daurat
Ricard Lamote de Grignon
1. Poema Antic
Anònim, anterior a JesucristA quinze anys era soldat:
als vuitanta torno a casa.
Trobo un home al bell camí
per ma llar li preguntava
“Buida és la teva llar,
i la colguen brolla i arbres.
He vist llebres pels forats
i faisans sota dels ràfecs.
Tot d’herbei al pati creix
tot d’herbei vora el pou
malves salvatges
De l’herbei me’n faré un plat,
i una sopa de les malves.
Ja m’he cuit sopa i herbei
i ningú no m’acompanya
He mirat cap a Llevant
llàgrimes em salten! Ah!2. D’ençà que ella partí
Text de Tu-Fu, Dinastia Tang, S. VIIAh! No em porteu més flors! Vull branques de xiprer
No vull mes flors d’ençà que ella partí
Així que el sol és post darrera les muntanyes
em poso aquell vestit tan blau i tan lleuger,
i m’adormo entre els joncs tendres que ella estimava.3. Festí nocturn
Text de Li-Po, Dinastia Tang S. VIIPrenc un flascó de vi i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo i l’ombra que em seguia
No sap beure, per sort, la lluna bona amiga,
i a la meva ombra mai la set, la set no l’angunia.
Jo, la lluna i la meva ombra, quan canto,
Ara danso ja que no canto. La meva ombra no sap beure, no.
Veus ací la lluna que s’ho mira. Ah, no sap beure per sort, No!
Quan em poso a dansar, l’ombra em fa companyia
Quan s’acaba el festí, els convidats no em fugen.
Veus ací una tristor que mai l’he coneguda.
Si me’n torno al casal em segueix l’ombra muda,
i una mica més lluny m’acompanya la lluna.4. Missatge
Text de Xi-King o llibre de les Odes, anterior a JesucristJo us ho prego, senyor, no vingueu al meu poble:
si mos salzes trenqueu no és que em facin angoixa
Vos ja sou ben gentil però a casa ensaonen
Jo us ho prego, senyor, no salteu la muralla:
no és que em facin patir les moreres trencades.
Ben gentil sou, però mos germans parlen massa
Jo us ho prego, senyor, al jardí no saltéssiu:
tots els sàndals romputs no em fan mica de pena
Ben gentil sou, però la gent diu, i m’esvera...
Jo us ho prego, senyor.5. L’amada morta
Text de Wu-Ti, Dinastia Liang, S. VIEl so d’aquella seda mai més no s’oirà
La pols ja s’amuntega damunt del marbre clar
És freda i é callada la seva buda cambra
A les portes s’apilen mil fulles color d’ambre
Enyorant una dama tan dolça de mirar
Com em voleu a conhortar?Trois Chansons
Tres cançonsMúsica i text de Maurice Ravel
Nicolette
Nicolette, à la vesprée,
S'allait promener au pré,
Cueillir la pâquerette,
La jonquille et le muguet,
Toute sautillante, toute guillerette,
Lorgnant ci, là de tous les côtés.Rencontra vieux loup grognant,
Tout hérissé, l'œil brillant;
Hé là! ma Nicolette,
Viens tu pas chez Mère Grand?
A perte d'haleine, s'enfuit Nicolette,
Laissant là cornette et socques blancs.Rencontra page joli,
Chausses bleues et pourpoint gris,
"Hé là! ma Nicolette,
Veux tu pas d'un doux ami?
Sage, s'en retourna, très lentement,
Le cœur bien marri.Rencontra seigneur chenu,
Tors, laid, puant et ventru.
"Hé là! ma Nicolette,
Veux tu pas tous ces écus?
Vite fut en ses bras, bonne Nicolette,
Jamais au pré n'est plus revenue.Nicolette, al vespre,
anava a passejar al prat,
a collir la margarida,
el narcís i el muguet,
tot saltironant, tota alegre,
mirant aquí i allà per tot arreu.Es va trobar amb un vell llop que grunyia,
tot eriçat, amb els ulls lluents.
“Ei! Nicolette meva,
que no vens a casa de l’àvia?”
Fins perdre l’alè, Nicolette va fugir
deixant anar barret i sabates blanques.Es va trobar amb un patge formós
amb mitges blaves i armilla gris.
“Ei! Nicolette meva,
no vols un dolç amic?”
Sensata, va tornar enrere, molt lentament,
amb el cor afligit.Es va trobar amb un senyor canós,
geperut, lleig, pudent i panxut.
“Ei! Nicolette meva,
no vols totes aquestes monedes?”
Ràpidament era als seus braços, la bona Nicolette,
no va tornar mai més al prat.Trois beaux oiseaux du Paradis
Tres bells ocells del paradísTrois beaux oiseaux du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Trois beaux oiseaux du Paradis
Ont passé par ici.Le premier était plus bleu que le ciel,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Le second était couleur de neige,
Le troisième rouge vermeil."Beaux oiselets du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Beaux oiselets du Paradis,
Qu'apportez par ici?""J'apporte un regard couleur d'azur,
(Ton ami z-il est à la guerre)"
"Et moi, sur beau front couleur de neige,
Un baiser dois mettre, encore plus pur.""Oiseau vermeil du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Oiseau vermeil du Paradis,
Que portez vous ainsi?""Un joli cœur tout cramoisi,
(Ton ami z-il est à la guerre)."
"Ha! je sens mon cœur qui froidit . . .
Emportez-le aussi."Tres bells ocells del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
tres bells ocells del paradís
han passat per aquí.El primer era més blau que el cel,
(el meu xicot és a la guerra),
el segon era blanc com la neu,
el tercer roig vermell.“Bells ocellets del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
bells ocellets del paradís,
què porteu, per aquí?”“Jo porto una mirada de color blau,
(el teu xicot és a la guerra)”
“I jo, sobre el teu front blanc com la neu,
hi he de posar un petó encara més pur”.“Ocell vermell del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
ocell vermell del paradís,
què portes tu, doncs?”“Un bell cor tot carmesí,
(el teu xicot és a la guerra)”.
“Ai! Sento refredar-se el meu cor...
Emporta-te’l també”.Ronde
RotllanaLes vieilles:
N'allez pas au bois d'Ormonde,
Jeunes filles, n'allez pas au bois:
Il y a plein de satyres,
De centaures, de malins sorciers,
Des farfadets et des incubes,
Des ogres, des lutins,
Des faunes, des follets, des lamies,
Diables, diablots, diablotins,
Des chèvre-pieds, des gnomes,
Des démons,
Des loups-garous, des elfes,
Des myrmidons,Des enchanteurs et des mages,
Des stryges, des sylphes,
Des moines-bourrus,
Des cyclopes, des djinns,
Gobelins, korrigans,
Nécromants, kobolds... Ah!
N'állez pas au bois d'Ormonde,
N'allez pas au bois.Les velles:
No aneu al bosc d’Ormonde,
noies, no aneu al bosc:
està ple de sàtirs,
centaures, bruixots malvats,
follets i íncubs,
ogres, gnoms,
faunes, barrufets, làmies,
diables, diablons, diablets,
peus de cabra, nans,
dimonis,
homes llop, elfs,
mirmídons,
fetillers i mags,
estriges, silfs,
espantalls,
ciclops, genis,
donyets, esperits,
nigromants, endevins... Ai!
No aneu al bosc d’Ormonde,
no aneu al bosc.Les vieux:
N'állez pas au bois d'Ormonde,
Jeunes garçons, n'allez pas au bois:
Il y a plein de faunesses,
De bacchantes et de males fées,
Garçons, n'allez pas au bois.Des satyresses,
Des ogresses,
Et des babaiagas,
Des centauresses et des diablesses,
Goules sortant du sabbat,
Des farfadettes et des démones,
Des larves, des nymphes,
Des myrmidones,
Il y a plein de démones,
D'hamadryades, dryades,
Naiades,
Ménades, thyades,
Follettes, lémures,
Gnomides, succubes,
Gorgones, gobelines...
N'allez pas au bois d'Ormonde.Els vells:
No aneu al bosc d’Ormonde,
nois, no aneu al bosc:
està ple de faunesses,
bacants i fades malvades,
nois, no aneu al bosc.Satiresses,
ogresses
i bruixes,
centauresses i diablesses,
vampiresses que surten del sàbat,
meduses i gàrgoles,
larves, nimfes,
mirmídones,
està ple de bruixes,
hamadríades, dríades,
nàiades,
mènades, tíades,
elfes, lèmurs,
gnòmides, súcubes,
gòrgones, fades...
No aneu al bosc d’Ormonde.Les filles / Les garcons:
N'irons plus au bois d'Ormonde,
Hélas! plus jamais n'irons au bois.Il n'y a plus de satyres,
Plus de nymphes ni de males fées.
Plus de farfadets, plus d'incubes,
Plus d'ogres, de lutins,
Plus d'ogresses,
De faunes, de follets, de lamies,
Diables, diablots, diablotins,
De satyresses, non.
De chèvre-pieds, de gnomes,
De démons,
Plus de faunesses, non!
De loups-garous, ni d'elfes,
De myrmidons
Plus d'enchanteurs ni de mages,
De stryges, de sylphes,
De moines-bourus,
De centauresses, de naiades,
De thyades,
Ni de ménades, d'hamadryades,
Dryades,
Follettes, lémures, gnomides, succubes, gorgones, gobelines,
De cyclopes, de djinns, de diabloteaux, d'éfrits, d'aegypans,
De sylvains, gobelins, korrigans, nécromans, kobolds... Ah!N'allez pas au bois d'Ormonde,
N'allez pas au bois.Les malavisées vieilles,
Les malavisés vieux
Les ont effarouchés. Ah!Les noies/els nois:
No anirem més al bosc d’Ormonde,
per desgràcia! No anirem més al bosc.Ja no hi ha sàtirs,
no hi ha nimfes ni fades malvades.
no hi ha follets, ni íncubs,
ni ogres, ni gnoms,
no hi ha ogresses,
ni faunes, barrufets, làmies,
diables, diablons, diablets,
ni satiresses tampoc.
Ni peus de cabra, ni nans,
ni dimonis.
No hi ha faunesses!
Ni homes llop, ni elfs,
ni mirmídons
ni fetillers, ni mags,
ni estriges, ni silfs,
ni espantalls,
ni centauresses, ni nàiades,
ni tíades,
ni mènades, ni hamadríades,
dríades,
elfes, lèmurs, gnòmides, súcubes, gòrgones, fades,
ni ciclops, ni genis, ni diablots, ni ifrits, ni egipans,
ni silvans, donyets, esperits, nigromants, endevins... Ai!No aneu al bosc d’Ormonde,
no aneu al bosc.Les velles imprudents,
els vells imprudents
els han espantat. Ai!Jézus és a kufárok
Jesús i els missatgersZoltán Kodály
Text: Evangeli, Joan 2,13.Elközelge húsvet és felméne Jézus Jeruzálembe a templomba.
És ott találá ökrök, juhok, galambok árusait
És ott terpeszkedtek a pénzváltók!
És kötélböl ostort fonván kihajtá öket a templomból.Mind az ökröket, mind a juhokat, mind kihajtá
Kavarog a barom, szalad a sok juh
Szalad a sok árus, kavarog a barom
És a pénzváltók pénzét szerteszórá
És asztalaikat feldönté
És a pénzváltók sok pénzét szerteszórá
És kötélböl ostort fonván kihajtá öket a templombólÉs a galambok árusinak mondá: Vigyétek el ezeket innét!
Ne tegyétek atyám házát kereskedés házává!
Amazoknak mondá: Írva vagyon: az én házam imádságnak háza Minden népek közt
Ti pedig mivé tettétek? Rablók barlangjává!
Hallván ezt a föpapok és irástudók
El akarák öt veszteni, el akarák öt veszteni
El akarák öt veszteni, mert féltek vala töle
Mivelhogy az egész nép úgy hallgatá ÖtS’acostava la Pasqua i Jesús pujava a Jerusalem al temple.
Allà va trobar asseguts els comerciants de bous, ovelles, coloms,
així com els canvistes!
Fent-se un fuet de cordes, els va expulsar del temple.Va conduir tant els bous com les ovelles, els bous corren en cercles, les ovelles corren, els comerciants corren.
Tots els bous, totes les ovelles, els van expulsar a tots!
Va escampar els diners dels canvistes,
va bolcar-ne les taules.
Fent-se un fuet de cordes, els va expulsar del temple.I va dir als venedors de coloms: “Traieu-los d’aquí!
No feu de la casa del meu pare una casa de comerç!
Està escrit: La meva casa és casa de pregària per a tots els pobles,
I tu, què has fet amb això?
Un cau de bandolers!”
En sentir això, els grans sacerdots i els escribes el volien destruir,
perquè el temien, perquè tot el poble l’escoltava.Five flower songs, op. 47
Cinc cançons florals, op. 47Benjamin Britten
1. To daffodils
1. Al narcísText de Robert Herrick (1591-1674)
Fair daffodils, we weep to see
You haste away so soon;
As yet the early-rising sun
Has not attain'd his noon.
Stay, stay
Until the hasting day
Has run
But to evensong,
And, having pray'd together, we
Will go with you along.Bell narcís, plorem de veure
com marxes tan aviat;
abans que el sol primerenc
no ha arribat al seu migdia.
Queda’t, queda’t
fins que el dia precipitat
hagi passat
però a les vespres,
després d’haver pregat junts,
anirem amb tu.We have short time to stay, as you,
We have as short a spring;
As quick a growth to meet decay,
As you, or anything.
We die,
As your hours, and dry
Away,
Like to the summer's rain,
Or as the pearls of morning's dew,
Ne'er to be found again.Tenim poc temps per romandre, com tu,
la primavera és molt curta;
creix tan ràpid que aviat troba la decadència,
com tu, com qualsevol cosa.
Morim,
com les teves hores
i ens marcim
com la pluja d’estiu,
o com les perles de la rosada del matí,
que no es tornaran a trobar.2. The succession of the four sweet months
2. La successió dels quatre mesos dolçosText de Robert Herrick (1591-1674)
First, April, she with mellow showers
Opens the way for early flowers,Then after her comes smiling May
In a more rich and sweet array,Next enters June and brings us more
Gems than those two that went before,Then (lastly,) July comes and she
More wealth brings in than all those three;April! May! June! July!
Primer, l’abril, amb ruixats suaus
obre el camí a les flors primerenques.Després ve somrient el maig
amb una collita més rica i dolça.A continuació entra el juny i ens porta més
gemmes que les dues anteriors.Després (finalment) arriba el juliol i porta
més riquesa que tots aquells tres.Abril! Maig! Juny! Juliol!
3. Marsh flowers
3. Flors del pantàText de George Crabbe (1734-1832)
Here the strong mallow strikes her slimy root,
Here the dull night-shade hangs her deadly fruit;On hills of dust the henbane's faded green,
And pencill'd flower of sickly scent is seen;Here on its wiry stem, in rigid bloom,
Grows the salt lavender that lacks perfume.At the wall's base the fiery nettle springs,
With fruit globose and fierce with poison'd stings;In every chink delights the fern to grow,
With glossy leaf and tawny bloom below:The few dull flowers that o'er the place are spread
Partake the nature of their fenny bed.These, with our sea-weeds, rolling up and down,
Form the contracted Flora of our town.Vet aquí la forta malva que treu la seva arrel lliscant,
vet aquí la fosca ombra nocturna del seu fruit mortalsobre els turons de pols el verd esvaït del jusquiam negre,
i ja es veu la flor d’olor malaltissa.Aquí, a la seva tija filosa, amb flor rígida,
creix la lavanda salada que no té perfum.A la base del mur les molles d’ortiga ardent,
amb fruits globosos i ferotges i punxes verinoses;en cada esquerda fan les delícies de la falguera que creix,
amb fulla brillant i flor tènue a sota:les poques flors apagades que hi ha s’escampen per tot arreu,
participen en la naturalesa del fons del pantà.Aquestes, amb les nostres males herbes marines que s’enfilen amunt i avall,
formen la flora de la nostra ciutat.4. The evening primrose
4. La bella de nitText de John Clare (1793-1864)
When once the sun sinks in the west,
And dew-drops pearl the Evening's breast;
Almost as pale as moonbeams are,
Or its companionable star,
The Evening Primrose opes anew
Its delicate blossoms to the dew;
And hermit-like, shunning the light,
Wastes its fair bloom upon the Night;
Who, blindfold to its fond caresses,
Knows not the beauty he possesses.
Thus it blooms on while Night is by;
When Day looks out with open eye,
'Bashed at the gaze it cannot shun,
It faints, and withers, and is gone.Quan el sol s’enfonsa per l’oest
i les gotes de rosada omplen de perles el Vespre,
gairebé tan pàl·lides com els raigs de lluna,
o la seva estrella companya,
la bella de nit torna a obrir
les seves flors delicades a la rosada;
i com un ermità que defuig la llum,
malbarata la seva bella flor a la nit,
que, lligada a les seves afeccionades carícies,
desconeix la bellesa que posseeix.
Així floreix mentre passa la Nit;
i quan el Dia obre els ulls,
colpida per la mirada que no pot evitar,
s’esvaeix, es marceix, i se’n va.5. The Ballad of Green Broom
5. La balada de la ginestaText anònim.
There was an old man lived out in the wood,
And his trade was a-cutting of broom, green broom,
He had but one son without thought without good
Who lay in his bed till 't was noon, bright noon.The old man awoke one morning and spoke,
He swore he would fire the room, that room,
If his John would not rise and open his eyes,
And away to the wood to cut broom, green broom.So Johnny arose and slipp'd on his clothes
And away to the wood to cut broom, green broom,
He sharpen'd his knives, and for once he contrives
To cut a great bundle of broom, green broom.Hi havia un vellet que vivia al bosc,
i el seu ofici era tallar ginesta, ginesta verda,
només tenia un fill sense seny ni bondat,
que es quedava al llit fins al migdia clar.Un matí, el vellet es va despertar i va parlar amb ell,
va jurar que cremaria l’habitació, aquella habitació,
si el seu John no es llevava, no obria els ulls,
i no anava al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.Així que Johnny es va llevar i es va vestir,
i va anar al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.
Va afilar els ganivets, i per una vegada va aconseguir
tallar un gran feix de ginesta, ginesta verda.When Johnny pass'd under a Lady's fine house,
Pass'd under a Lady's fine room, fine room,
She call'd to her maid: "Go fetch me," she said,
"Go fetch me the boy that sells broom, green broom!"When Johnny came into the Lady's fine house,
And stood in the Lady's fine room, fine room,
"Young Johnny" she said, "Will you give up your trade
And marry a lady in bloom, full bloom?"Johnny gave his consent, and to church they both went,
And he wedded the Lady in bloom, full bloom;
At market and fair, all folks do declare,
There's none like the Boy that sold broom, green broom.Quan en Johnny va passar per la casa d’una bona dama,
per sota de l’habitació de la bona dama,
ella va cridar a la seva criada: “Ves a buscar”, va dir,
“Ves a buscar-me el noi que ven ginesta, ginesta verda!”Quan Johnny va entrar a la casa de la bona dama,
i va entrar a l’habitació de la bona dama,
“Jove Johnny”, va dir ella, “renunciaràs al teu ofici
per casar-te amb una dama en la flor de l’edat?”Johnny va donar el seu consentiment, i tots dos van anar a l’església,
i es va casar amb la dama en la flor de l’edat;
al mercat i a la fira, tot el poble afirma:
no n’hi ha cap com el noi que venia ginesta, ginesta verda.Bona domna
Bona senyoraElisenda Fábregas
Countess of Dia (n. c. 1140)
“Estat ai en greu cossirier
per un cavalier qu'ai agut
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor,
don ai estat en gran error en lieig
e quand sui vestida.”(fragment de la seva chanso: A chantar m’er de so
qu’eu no volria) traduida com "He de cantar el que no
prefereixo no cantar.”Comptessa de Dia (n. c. 1140)
Darrerament he patit una gran angoixa
per un cavaller que vaig tenir una vegada
i ara per sempre se sàpiga
com l'estimava en excés;
Ara veig que m'han traït
perquè no dormiria amb ell
nit i dia la meva ment no descansarà
per pensar en l'error que vaig cometre.(fragment del seu poema: "He de cantar el que no prefereixo no cantar)
Bernart de Ventadorn (1150-1180)
“Domna, per vostr’ amor
jonh las mans et ador!”Arnaut Daniel (1150-1210)
“Ser enamoratz es s'etendre vers el cel par d'una
domna.”
Proverb popular en llati de l’Edat Mitja
“Aut virum aut murum oportet mulierem habere.”Bernart de Ventadorn (1150-1180)
Senyora, pel vostre amor,
ajunto les mans i us adoro!Arnaut Daniel (1150-1210)
Estar enamorat és estirar-se fins al cel a través d’una dona.Proverb popular en llati de l’Edat Mitja
Una dona ha de tenir un marit o un mur.Leonardo Dreams of His Flying Machine
Leonardo somnia amb la seva màquina voladoraErik Whitacre
Llibret breu de Charles Anthony Silvestri (1965) Fragments en italià extrets dels llibres de notes de Leonardo Da Vinci (1452-1519).
Leonardo dreams of his flying machine.
Tormented by visions of Flight and falling,
more wondrous and terrible each than the last,
Master Leonardo imagines an engine
To carry man up into the sunAnd he’s dreaming the heavens call him,
softly whispering their siren-song:
“Leonardo, Leonardi, vieni a volare”L’uomo colle sue congieniate e grandi ale
facciendo forza contro alla resistente aria.As the candles burn low he paces and writes,
releasing purchased pigeons one by one
into the golden tuscan sunrise...Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
Turmentat per visions de vol i caiguda,
Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
El mestre Leonardo imagina un motor
Per portar l’home amunt fins el sol.I ell somnia que els cels el criden,
xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
“Leonardo, Leonardo, vine a volar”L’home amb les seves ales grans i congeniades
Fent força contra la resistència de l’aireTant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
Alliberant d’un en un els coloms comprats
a la daurada alba de la Toscana.And as he dreams, again the callin,
The very air itself gives Voice:
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare”Vicina all’elemento del fuoco...
Scratching quill on crumpled paper
(Rete, canna, filo, carta)
Images of wing and frame and fabric fastened tightly.As the midnight matchtower tolls,
over rooftop, street and dome,
the triumph of a human being ascendint
in the dreaming of a mortal man.Leonardo steels himself,
takes one last breath, and leaps...
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare!
Leonardo, sognare!”I mentre ell somnia, de nou la crida
L’aire mateix dona veu:
Leonard, Leonardo, vine a volarProper a l’element del foc
Gratant ploma sobre paper arrugat
(Xarxa, canya, fil, paper)
Imatges d’ala i marc i teixit subjectats fortMentre la torre de llumins sona a mitjanit
Sobre les teulades, carrers i cúpules
El triomf de l’home essent ascendent
En els somnis de l’home mortalLeonardo fa el cor fort
pren un darrer alè, i salta
Leonardo, Leonardo, vine a volar!
Leonardo, somniar!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dijous, 06.06.24 - 20 h
Petit PalauBritten, Vila, Vivancos, Guinovart i Copland
Cor Francesc Valls
Pere Lluís Biosca, directorB. Britten: Five flower songs, op. 47
M. Vila: Liber generationis
B. Vivancos: Amicus meus
A. Guinovart: Dixit Dominus
A. Copland: In the beginningPreu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cor de Cambra del Palau & Sesé
—Clàssics corals del segle XXLa Casa dels Cants
Diumenge, 28 d'abril de 2024 – 18 h
El Petit Palau
Compromís amb el medi ambient
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director)
Júlia Sesé, directoraRicard Lamote de Grignon (1899-1962)
L’aire dauratPoema antic
D’ençà que ella partí
Festí nocturn
Missatge
L’amada mortaMaurice Ravel (1875-1937)
Trois chansonsNicolette
Trois beaux oiseaux du Paradis*
Ronde*Solistes:
Anna Campmany, soprano
Assumpta Cumí, mezzosoprano
Joan Mas, tenor
Albert Cabero, barítonZoltán Kodály (1882-1967)
Jézus és a kufárokBenjamin Britten (1913-1976)
Five Flower songs, op. 47To daffodils
The succession of the four sweet months
Marsh flowers
The evening primrose
Ballad of green broomElisenda Fábregas (1955)
Bona domna (Obra encàrrec del Palau de la Música Catalana, estrena absoluta)Eric Whitacre (1970)
Leonardo dreams of his flying machineSolistes:
Anna Campmany i Brenda Sara, sopranos
Blanca Martí i Mariona Llobera, mezzosopranos
Germán de la Riva, barítonAquest concert té una durada de 60 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#coral #contemporàniaPoema
Paradísia
La por no sap qui ets,
desconeix el desig de les mans,
l’infinit de les ardències,
la quietud dels teus estanys,
la virtut amortallada dels teus regnes,
les alzines negres que enfosquen
tots els llacs, totes les lluernes.Som fruits i espires de temps
dintre l’aigua que fumeja
en el foc a dins del foc
entre espectres i tenebres.Una forma de bellesa
viva en la foscor.Lluny de la temença.
Laia Llobera
Paradísia (2023)Comentari
Els segles XX i XXI, a cappella
El concert comença retent homenatge a un dels compositors que es va dedicar intensament al món del cant coral a Catalunya, Ricard Lamote de Grignon. Just aquest any se’n commemora el 125è aniversari del naixement. L’obra triada per a aquesta ocasió és L’aire daurat, un cicle de cinc poemes de poesia xinesa antiga que Marià Manent va adaptar al català.
Si fem recerca entre les obres escrites per a cor, ens trobem que altres compositors també s’han enfrontat a aquesta tasca. És el cas del Maurice Ravel amb Trois chansons, l’única obra que el compositor va escriure per a un cor a cappella. Ens hem de traslladar al principi del segle XX, a una Europa remoguda pels inicis de la Primera Guerra Mundial, en què Ravel es trobava gairebé obsessionat per poder allistar-se, però només rebia negatives. Entre el desembre del 1914 i el febrer del 1915, mentre esperava una nova resposta, va escriure aquestes tres peces amb text d’ell mateix. Finalment es van publicar el 1916 i es van estrenar el 1917, tot recollint bones crítiques. El primer i el tercer poema són un reflex d’un humor irònic i el segon evoca clarament les males notícies de la guerra.
Si parlem d’autors que han dedicat la seva vida al cant coral, un dels més importants del segle XX, sens dubte, fou Zoltán Kodály. L’obra que podrem escoltar avui és un exemple de música sacra hongaresa, Jezus és á Kufárok. Es va publicar el 1934, després que Kodály fos conegut gràcies a l’obra Psalmus Hungaricus. No n’hem d’oblidar la vessant com a filòleg, etnomusicòleg i sobretot com a pedagog. Capaç de fer cantar junt tot un poble.
L’any 1950 es celebra el 25è aniversari del casament entre Leonard i Dorothy Elmhirst. Una parella de botànics apassionats de les flors. A l’exterior de la seva finca sona per primera vegada l’obra Flower songs de Benjamin Britten. El compositor anglès va escriure per a aquesta ocasió un conjunt de cinc cançons amb textos de quatre autors diferents que parlen de flors.
Per finalitzar el concert fem un salt al segle XXI amb les darreres dues obres de la vetllada. Bona domna és una peça de la compositora Elisenda Fábregas escrita el 2001. Per a aquest concert i com a encàrrec especial per al Cor de Cambra del Palau, Fábregas ha creat una adaptació de l’obra on els textos han passat de l’anglès a l’occità. Aquesta nova versió també n’ha modificat la durada i alguns altres aspectes que fan que realment sigui una estrena del 2024. Recordem i felicitem la feina com a compositora resident durant aquesta temporada al Palau de la Música.
Arribem al final d’aquest programa amb una obra d’Eric Whitacre, Leonardo dreams of his flying machine. Escrita també el 2001, el compositor es basa en un text del 1965 de Charles Anthony Silvestri. La creació neix d’un concepte simple: com sonarien els somnis de Leonardo da Vinci? Quin tipus de música ompliria la ment d’aquest artista? El resultat és una barreja entre allò antic i allò nou.
María José Anglés, musicòloga
Biografies
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
@ Ricardo Rios
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.
Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).
A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català.
De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També, de la temporada passada 2022-23, cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per tot el territori català en una quinzena de poblacions; la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que va incloure dos concerts a l’auditori francès.
De la temporada 2023-24 destaquen les interpretacions de The sacred veil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigit pel mateix compositor; El ratpenat de Strauss, amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París; i Fidelio de Beethoven, amb la LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, a Barcelona i en gira per París, Londres i Los Angeles; així com dues produccions pròpies: Un cant a la natura. Un crit a la terra i Una Schubertíada.
Júlia Sesé Lara, directora
Obtingué el grau en direcció coral amb els mestres Pierre Cao i Josep Vila i Casañas, i posteriorment el grau en cant clàssic i contemporani amb Mireia Pintó i Xavier Mendoza. Totes dues carreres cursades a l’ESMUC.
Dirigeix el Cor Bruckner Barcelona des del 2007 i el Cor Plèiade des del 2014, cors que ha convertit en referents a Catalunya del repertori coral a cappella, sobretot de compositors dels segles XX i XXI. És directora preparadora, assistent i col·laboradora del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2017. És la primera dona que ha dirigit el Cor de Cambra Francesc Valls en misses a la catedral de Barcelona i a la Sagrada Família.
Imparteix l’assignatura de cor a l’Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid des del setembre del 2021. I també és professora de direcció al Curs de Direcció de la FCEC.
Ha estat membre del jurat de diversos concursos corals: La Festa de la Música (2018 i 2020), Certamen Coral Ejea de los Caballeros (2022) i Certamen Coral de Binissalem (2023).
Formació
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Xavier Puig, directorSopranos
Natàlia Casasús
Araceli Esquerra
Míriam Garriga
Belèn Barnaus
Brenda Sara
Anna CampmanyMezzosopranos
Assumpta Cumí
Mariona Llobera
Magda Pujol
Tànit Bono
Blanca Martí
Maria JuradoTenors
Aniol Botines
Josep Camós
Carles Prat
Marc Rendon
Matthew Thomson
Joan MasBaixos
David Pastor
German de la Riva
Oriol Mallart
Antonio Fajardo
Albert Cabero
Joan ClimentTextos
L’aire Daurat
Ricard Lamote de Grignon
1. Poema Antic
Anònim, anterior a JesucristA quinze anys era soldat:
als vuitanta torno a casa.
Trobo un home al bell camí
per ma llar li preguntava
“Buida és la teva llar,
i la colguen brolla i arbres.
He vist llebres pels forats
i faisans sota dels ràfecs.
Tot d’herbei al pati creix
tot d’herbei vora el pou
malves salvatges
De l’herbei me’n faré un plat,
i una sopa de les malves.
Ja m’he cuit sopa i herbei
i ningú no m’acompanya
He mirat cap a Llevant
llàgrimes em salten! Ah!2. D’ençà que ella partí
Text de Tu-Fu, Dinastia Tang, S. VIIAh! No em porteu més flors! Vull branques de xiprer
No vull mes flors d’ençà que ella partí
Així que el sol és post darrera les muntanyes
em poso aquell vestit tan blau i tan lleuger,
i m’adormo entre els joncs tendres que ella estimava.3. Festí nocturn
Text de Li-Po, Dinastia Tang S. VIIPrenc un flascó de vi i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo i l’ombra que em seguia
No sap beure, per sort, la lluna bona amiga,
i a la meva ombra mai la set, la set no l’angunia.
Jo, la lluna i la meva ombra, quan canto,
Ara danso ja que no canto. La meva ombra no sap beure, no.
Veus ací la lluna que s’ho mira. Ah, no sap beure per sort, No!
Quan em poso a dansar, l’ombra em fa companyia
Quan s’acaba el festí, els convidats no em fugen.
Veus ací una tristor que mai l’he coneguda.
Si me’n torno al casal em segueix l’ombra muda,
i una mica més lluny m’acompanya la lluna.4. Missatge
Text de Xi-King o llibre de les Odes, anterior a JesucristJo us ho prego, senyor, no vingueu al meu poble:
si mos salzes trenqueu no és que em facin angoixa
Vos ja sou ben gentil però a casa ensaonen
Jo us ho prego, senyor, no salteu la muralla:
no és que em facin patir les moreres trencades.
Ben gentil sou, però mos germans parlen massa
Jo us ho prego, senyor, al jardí no saltéssiu:
tots els sàndals romputs no em fan mica de pena
Ben gentil sou, però la gent diu, i m’esvera...
Jo us ho prego, senyor.5. L’amada morta
Text de Wu-Ti, Dinastia Liang, S. VIEl so d’aquella seda mai més no s’oirà
La pols ja s’amuntega damunt del marbre clar
És freda i é callada la seva buda cambra
A les portes s’apilen mil fulles color d’ambre
Enyorant una dama tan dolça de mirar
Com em voleu a conhortar?Trois Chansons
Tres cançonsMúsica i text de Maurice Ravel
Nicolette
Nicolette, à la vesprée,
S'allait promener au pré,
Cueillir la pâquerette,
La jonquille et le muguet,
Toute sautillante, toute guillerette,
Lorgnant ci, là de tous les côtés.Rencontra vieux loup grognant,
Tout hérissé, l'œil brillant;
Hé là! ma Nicolette,
Viens tu pas chez Mère Grand?
A perte d'haleine, s'enfuit Nicolette,
Laissant là cornette et socques blancs.Rencontra page joli,
Chausses bleues et pourpoint gris,
"Hé là! ma Nicolette,
Veux tu pas d'un doux ami?
Sage, s'en retourna, très lentement,
Le cœur bien marri.Rencontra seigneur chenu,
Tors, laid, puant et ventru.
"Hé là! ma Nicolette,
Veux tu pas tous ces écus?
Vite fut en ses bras, bonne Nicolette,
Jamais au pré n'est plus revenue.Nicolette, al vespre,
anava a passejar al prat,
a collir la margarida,
el narcís i el muguet,
tot saltironant, tota alegre,
mirant aquí i allà per tot arreu.Es va trobar amb un vell llop que grunyia,
tot eriçat, amb els ulls lluents.
“Ei! Nicolette meva,
que no vens a casa de l’àvia?”
Fins perdre l’alè, Nicolette va fugir
deixant anar barret i sabates blanques.Es va trobar amb un patge formós
amb mitges blaves i armilla gris.
“Ei! Nicolette meva,
no vols un dolç amic?”
Sensata, va tornar enrere, molt lentament,
amb el cor afligit.Es va trobar amb un senyor canós,
geperut, lleig, pudent i panxut.
“Ei! Nicolette meva,
no vols totes aquestes monedes?”
Ràpidament era als seus braços, la bona Nicolette,
no va tornar mai més al prat.Trois beaux oiseaux du Paradis
Tres bells ocells del paradísTrois beaux oiseaux du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Trois beaux oiseaux du Paradis
Ont passé par ici.Le premier était plus bleu que le ciel,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Le second était couleur de neige,
Le troisième rouge vermeil."Beaux oiselets du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Beaux oiselets du Paradis,
Qu'apportez par ici?""J'apporte un regard couleur d'azur,
(Ton ami z-il est à la guerre)"
"Et moi, sur beau front couleur de neige,
Un baiser dois mettre, encore plus pur.""Oiseau vermeil du Paradis,
(Mon ami z-il est à la guerre),
Oiseau vermeil du Paradis,
Que portez vous ainsi?""Un joli cœur tout cramoisi,
(Ton ami z-il est à la guerre)."
"Ha! je sens mon cœur qui froidit . . .
Emportez-le aussi."Tres bells ocells del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
tres bells ocells del paradís
han passat per aquí.El primer era més blau que el cel,
(el meu xicot és a la guerra),
el segon era blanc com la neu,
el tercer roig vermell.“Bells ocellets del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
bells ocellets del paradís,
què porteu, per aquí?”“Jo porto una mirada de color blau,
(el teu xicot és a la guerra)”
“I jo, sobre el teu front blanc com la neu,
hi he de posar un petó encara més pur”.“Ocell vermell del paradís,
(el meu xicot és a la guerra),
ocell vermell del paradís,
què portes tu, doncs?”“Un bell cor tot carmesí,
(el teu xicot és a la guerra)”.
“Ai! Sento refredar-se el meu cor...
Emporta-te’l també”.Ronde
RotllanaLes vieilles:
N'allez pas au bois d'Ormonde,
Jeunes filles, n'allez pas au bois:
Il y a plein de satyres,
De centaures, de malins sorciers,
Des farfadets et des incubes,
Des ogres, des lutins,
Des faunes, des follets, des lamies,
Diables, diablots, diablotins,
Des chèvre-pieds, des gnomes,
Des démons,
Des loups-garous, des elfes,
Des myrmidons,Des enchanteurs et des mages,
Des stryges, des sylphes,
Des moines-bourrus,
Des cyclopes, des djinns,
Gobelins, korrigans,
Nécromants, kobolds... Ah!
N'állez pas au bois d'Ormonde,
N'allez pas au bois.Les velles:
No aneu al bosc d’Ormonde,
noies, no aneu al bosc:
està ple de sàtirs,
centaures, bruixots malvats,
follets i íncubs,
ogres, gnoms,
faunes, barrufets, làmies,
diables, diablons, diablets,
peus de cabra, nans,
dimonis,
homes llop, elfs,
mirmídons,
fetillers i mags,
estriges, silfs,
espantalls,
ciclops, genis,
donyets, esperits,
nigromants, endevins... Ai!
No aneu al bosc d’Ormonde,
no aneu al bosc.Les vieux:
N'állez pas au bois d'Ormonde,
Jeunes garçons, n'allez pas au bois:
Il y a plein de faunesses,
De bacchantes et de males fées,
Garçons, n'allez pas au bois.Des satyresses,
Des ogresses,
Et des babaiagas,
Des centauresses et des diablesses,
Goules sortant du sabbat,
Des farfadettes et des démones,
Des larves, des nymphes,
Des myrmidones,
Il y a plein de démones,
D'hamadryades, dryades,
Naiades,
Ménades, thyades,
Follettes, lémures,
Gnomides, succubes,
Gorgones, gobelines...
N'allez pas au bois d'Ormonde.Els vells:
No aneu al bosc d’Ormonde,
nois, no aneu al bosc:
està ple de faunesses,
bacants i fades malvades,
nois, no aneu al bosc.Satiresses,
ogresses
i bruixes,
centauresses i diablesses,
vampiresses que surten del sàbat,
meduses i gàrgoles,
larves, nimfes,
mirmídones,
està ple de bruixes,
hamadríades, dríades,
nàiades,
mènades, tíades,
elfes, lèmurs,
gnòmides, súcubes,
gòrgones, fades...
No aneu al bosc d’Ormonde.Les filles / Les garcons:
N'irons plus au bois d'Ormonde,
Hélas! plus jamais n'irons au bois.Il n'y a plus de satyres,
Plus de nymphes ni de males fées.
Plus de farfadets, plus d'incubes,
Plus d'ogres, de lutins,
Plus d'ogresses,
De faunes, de follets, de lamies,
Diables, diablots, diablotins,
De satyresses, non.
De chèvre-pieds, de gnomes,
De démons,
Plus de faunesses, non!
De loups-garous, ni d'elfes,
De myrmidons
Plus d'enchanteurs ni de mages,
De stryges, de sylphes,
De moines-bourus,
De centauresses, de naiades,
De thyades,
Ni de ménades, d'hamadryades,
Dryades,
Follettes, lémures, gnomides, succubes, gorgones, gobelines,
De cyclopes, de djinns, de diabloteaux, d'éfrits, d'aegypans,
De sylvains, gobelins, korrigans, nécromans, kobolds... Ah!N'allez pas au bois d'Ormonde,
N'allez pas au bois.Les malavisées vieilles,
Les malavisés vieux
Les ont effarouchés. Ah!Les noies/els nois:
No anirem més al bosc d’Ormonde,
per desgràcia! No anirem més al bosc.Ja no hi ha sàtirs,
no hi ha nimfes ni fades malvades.
no hi ha follets, ni íncubs,
ni ogres, ni gnoms,
no hi ha ogresses,
ni faunes, barrufets, làmies,
diables, diablons, diablets,
ni satiresses tampoc.
Ni peus de cabra, ni nans,
ni dimonis.
No hi ha faunesses!
Ni homes llop, ni elfs,
ni mirmídons
ni fetillers, ni mags,
ni estriges, ni silfs,
ni espantalls,
ni centauresses, ni nàiades,
ni tíades,
ni mènades, ni hamadríades,
dríades,
elfes, lèmurs, gnòmides, súcubes, gòrgones, fades,
ni ciclops, ni genis, ni diablots, ni ifrits, ni egipans,
ni silvans, donyets, esperits, nigromants, endevins... Ai!No aneu al bosc d’Ormonde,
no aneu al bosc.Les velles imprudents,
els vells imprudents
els han espantat. Ai!Jézus és a kufárok
Jesús i els missatgersZoltán Kodály
Text: Evangeli, Joan 2,13.Elközelge húsvet és felméne Jézus Jeruzálembe a templomba.
És ott találá ökrök, juhok, galambok árusait
És ott terpeszkedtek a pénzváltók!
És kötélböl ostort fonván kihajtá öket a templomból.Mind az ökröket, mind a juhokat, mind kihajtá
Kavarog a barom, szalad a sok juh
Szalad a sok árus, kavarog a barom
És a pénzváltók pénzét szerteszórá
És asztalaikat feldönté
És a pénzváltók sok pénzét szerteszórá
És kötélböl ostort fonván kihajtá öket a templombólÉs a galambok árusinak mondá: Vigyétek el ezeket innét!
Ne tegyétek atyám házát kereskedés házává!
Amazoknak mondá: Írva vagyon: az én házam imádságnak háza Minden népek közt
Ti pedig mivé tettétek? Rablók barlangjává!
Hallván ezt a föpapok és irástudók
El akarák öt veszteni, el akarák öt veszteni
El akarák öt veszteni, mert féltek vala töle
Mivelhogy az egész nép úgy hallgatá ÖtS’acostava la Pasqua i Jesús pujava a Jerusalem al temple.
Allà va trobar asseguts els comerciants de bous, ovelles, coloms,
així com els canvistes!
Fent-se un fuet de cordes, els va expulsar del temple.Va conduir tant els bous com les ovelles, els bous corren en cercles, les ovelles corren, els comerciants corren.
Tots els bous, totes les ovelles, els van expulsar a tots!
Va escampar els diners dels canvistes,
va bolcar-ne les taules.
Fent-se un fuet de cordes, els va expulsar del temple.I va dir als venedors de coloms: “Traieu-los d’aquí!
No feu de la casa del meu pare una casa de comerç!
Està escrit: La meva casa és casa de pregària per a tots els pobles,
I tu, què has fet amb això?
Un cau de bandolers!”
En sentir això, els grans sacerdots i els escribes el volien destruir,
perquè el temien, perquè tot el poble l’escoltava.Five flower songs, op. 47
Cinc cançons florals, op. 47Benjamin Britten
1. To daffodils
1. Al narcísText de Robert Herrick (1591-1674)
Fair daffodils, we weep to see
You haste away so soon;
As yet the early-rising sun
Has not attain'd his noon.
Stay, stay
Until the hasting day
Has run
But to evensong,
And, having pray'd together, we
Will go with you along.Bell narcís, plorem de veure
com marxes tan aviat;
abans que el sol primerenc
no ha arribat al seu migdia.
Queda’t, queda’t
fins que el dia precipitat
hagi passat
però a les vespres,
després d’haver pregat junts,
anirem amb tu.We have short time to stay, as you,
We have as short a spring;
As quick a growth to meet decay,
As you, or anything.
We die,
As your hours, and dry
Away,
Like to the summer's rain,
Or as the pearls of morning's dew,
Ne'er to be found again.Tenim poc temps per romandre, com tu,
la primavera és molt curta;
creix tan ràpid que aviat troba la decadència,
com tu, com qualsevol cosa.
Morim,
com les teves hores
i ens marcim
com la pluja d’estiu,
o com les perles de la rosada del matí,
que no es tornaran a trobar.2. The succession of the four sweet months
2. La successió dels quatre mesos dolçosText de Robert Herrick (1591-1674)
First, April, she with mellow showers
Opens the way for early flowers,Then after her comes smiling May
In a more rich and sweet array,Next enters June and brings us more
Gems than those two that went before,Then (lastly,) July comes and she
More wealth brings in than all those three;April! May! June! July!
Primer, l’abril, amb ruixats suaus
obre el camí a les flors primerenques.Després ve somrient el maig
amb una collita més rica i dolça.A continuació entra el juny i ens porta més
gemmes que les dues anteriors.Després (finalment) arriba el juliol i porta
més riquesa que tots aquells tres.Abril! Maig! Juny! Juliol!
3. Marsh flowers
3. Flors del pantàText de George Crabbe (1734-1832)
Here the strong mallow strikes her slimy root,
Here the dull night-shade hangs her deadly fruit;On hills of dust the henbane's faded green,
And pencill'd flower of sickly scent is seen;Here on its wiry stem, in rigid bloom,
Grows the salt lavender that lacks perfume.At the wall's base the fiery nettle springs,
With fruit globose and fierce with poison'd stings;In every chink delights the fern to grow,
With glossy leaf and tawny bloom below:The few dull flowers that o'er the place are spread
Partake the nature of their fenny bed.These, with our sea-weeds, rolling up and down,
Form the contracted Flora of our town.Vet aquí la forta malva que treu la seva arrel lliscant,
vet aquí la fosca ombra nocturna del seu fruit mortalsobre els turons de pols el verd esvaït del jusquiam negre,
i ja es veu la flor d’olor malaltissa.Aquí, a la seva tija filosa, amb flor rígida,
creix la lavanda salada que no té perfum.A la base del mur les molles d’ortiga ardent,
amb fruits globosos i ferotges i punxes verinoses;en cada esquerda fan les delícies de la falguera que creix,
amb fulla brillant i flor tènue a sota:les poques flors apagades que hi ha s’escampen per tot arreu,
participen en la naturalesa del fons del pantà.Aquestes, amb les nostres males herbes marines que s’enfilen amunt i avall,
formen la flora de la nostra ciutat.4. The evening primrose
4. La bella de nitText de John Clare (1793-1864)
When once the sun sinks in the west,
And dew-drops pearl the Evening's breast;
Almost as pale as moonbeams are,
Or its companionable star,
The Evening Primrose opes anew
Its delicate blossoms to the dew;
And hermit-like, shunning the light,
Wastes its fair bloom upon the Night;
Who, blindfold to its fond caresses,
Knows not the beauty he possesses.
Thus it blooms on while Night is by;
When Day looks out with open eye,
'Bashed at the gaze it cannot shun,
It faints, and withers, and is gone.Quan el sol s’enfonsa per l’oest
i les gotes de rosada omplen de perles el Vespre,
gairebé tan pàl·lides com els raigs de lluna,
o la seva estrella companya,
la bella de nit torna a obrir
les seves flors delicades a la rosada;
i com un ermità que defuig la llum,
malbarata la seva bella flor a la nit,
que, lligada a les seves afeccionades carícies,
desconeix la bellesa que posseeix.
Així floreix mentre passa la Nit;
i quan el Dia obre els ulls,
colpida per la mirada que no pot evitar,
s’esvaeix, es marceix, i se’n va.5. The Ballad of Green Broom
5. La balada de la ginestaText anònim.
There was an old man lived out in the wood,
And his trade was a-cutting of broom, green broom,
He had but one son without thought without good
Who lay in his bed till 't was noon, bright noon.The old man awoke one morning and spoke,
He swore he would fire the room, that room,
If his John would not rise and open his eyes,
And away to the wood to cut broom, green broom.So Johnny arose and slipp'd on his clothes
And away to the wood to cut broom, green broom,
He sharpen'd his knives, and for once he contrives
To cut a great bundle of broom, green broom.Hi havia un vellet que vivia al bosc,
i el seu ofici era tallar ginesta, ginesta verda,
només tenia un fill sense seny ni bondat,
que es quedava al llit fins al migdia clar.Un matí, el vellet es va despertar i va parlar amb ell,
va jurar que cremaria l’habitació, aquella habitació,
si el seu John no es llevava, no obria els ulls,
i no anava al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.Així que Johnny es va llevar i es va vestir,
i va anar al bosc a tallar ginesta, ginesta verda.
Va afilar els ganivets, i per una vegada va aconseguir
tallar un gran feix de ginesta, ginesta verda.When Johnny pass'd under a Lady's fine house,
Pass'd under a Lady's fine room, fine room,
She call'd to her maid: "Go fetch me," she said,
"Go fetch me the boy that sells broom, green broom!"When Johnny came into the Lady's fine house,
And stood in the Lady's fine room, fine room,
"Young Johnny" she said, "Will you give up your trade
And marry a lady in bloom, full bloom?"Johnny gave his consent, and to church they both went,
And he wedded the Lady in bloom, full bloom;
At market and fair, all folks do declare,
There's none like the Boy that sold broom, green broom.Quan en Johnny va passar per la casa d’una bona dama,
per sota de l’habitació de la bona dama,
ella va cridar a la seva criada: “Ves a buscar”, va dir,
“Ves a buscar-me el noi que ven ginesta, ginesta verda!”Quan Johnny va entrar a la casa de la bona dama,
i va entrar a l’habitació de la bona dama,
“Jove Johnny”, va dir ella, “renunciaràs al teu ofici
per casar-te amb una dama en la flor de l’edat?”Johnny va donar el seu consentiment, i tots dos van anar a l’església,
i es va casar amb la dama en la flor de l’edat;
al mercat i a la fira, tot el poble afirma:
no n’hi ha cap com el noi que venia ginesta, ginesta verda.Bona domna
Bona senyoraElisenda Fábregas
Countess of Dia (n. c. 1140)
“Estat ai en greu cossirier
per un cavalier qu'ai agut
e vuoil sia totz temps saubut
cum ieu l'ai amat a sobrier;
ara vei qu'ieu sui trahida
car ieu non li donei m'amor,
don ai estat en gran error en lieig
e quand sui vestida.”(fragment de la seva chanso: A chantar m’er de so
qu’eu no volria) traduida com "He de cantar el que no
prefereixo no cantar.”Comptessa de Dia (n. c. 1140)
Darrerament he patit una gran angoixa
per un cavaller que vaig tenir una vegada
i ara per sempre se sàpiga
com l'estimava en excés;
Ara veig que m'han traït
perquè no dormiria amb ell
nit i dia la meva ment no descansarà
per pensar en l'error que vaig cometre.(fragment del seu poema: "He de cantar el que no prefereixo no cantar)
Bernart de Ventadorn (1150-1180)
“Domna, per vostr’ amor
jonh las mans et ador!”Arnaut Daniel (1150-1210)
“Ser enamoratz es s'etendre vers el cel par d'una
domna.”
Proverb popular en llati de l’Edat Mitja
“Aut virum aut murum oportet mulierem habere.”Bernart de Ventadorn (1150-1180)
Senyora, pel vostre amor,
ajunto les mans i us adoro!Arnaut Daniel (1150-1210)
Estar enamorat és estirar-se fins al cel a través d’una dona.Proverb popular en llati de l’Edat Mitja
Una dona ha de tenir un marit o un mur.Leonardo Dreams of His Flying Machine
Leonardo somnia amb la seva màquina voladoraErik Whitacre
Llibret breu de Charles Anthony Silvestri (1965) Fragments en italià extrets dels llibres de notes de Leonardo Da Vinci (1452-1519).
Leonardo dreams of his flying machine.
Tormented by visions of Flight and falling,
more wondrous and terrible each than the last,
Master Leonardo imagines an engine
To carry man up into the sunAnd he’s dreaming the heavens call him,
softly whispering their siren-song:
“Leonardo, Leonardi, vieni a volare”L’uomo colle sue congieniate e grandi ale
facciendo forza contro alla resistente aria.As the candles burn low he paces and writes,
releasing purchased pigeons one by one
into the golden tuscan sunrise...Leonardo somnia amb la seva màquina voladora
Turmentat per visions de vol i caiguda,
Cadascuna més meravellosa i terrible que l’anterior.
El mestre Leonardo imagina un motor
Per portar l’home amunt fins el sol.I ell somnia que els cels el criden,
xiuxiuejant suaument el seu cant de sirena:
“Leonardo, Leonardo, vine a volar”L’home amb les seves ales grans i congeniades
Fent força contra la resistència de l’aireTant com els ciris cremen avall, ell camina i escriu,
Alliberant d’un en un els coloms comprats
a la daurada alba de la Toscana.And as he dreams, again the callin,
The very air itself gives Voice:
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare”Vicina all’elemento del fuoco...
Scratching quill on crumpled paper
(Rete, canna, filo, carta)
Images of wing and frame and fabric fastened tightly.As the midnight matchtower tolls,
over rooftop, street and dome,
the triumph of a human being ascendint
in the dreaming of a mortal man.Leonardo steels himself,
takes one last breath, and leaps...
“Leonardo, Leonardo, vieni a volare!
Leonardo, sognare!”I mentre ell somnia, de nou la crida
L’aire mateix dona veu:
Leonard, Leonardo, vine a volarProper a l’element del foc
Gratant ploma sobre paper arrugat
(Xarxa, canya, fil, paper)
Imatges d’ala i marc i teixit subjectats fortMentre la torre de llumins sona a mitjanit
Sobre les teulades, carrers i cúpules
El triomf de l’home essent ascendent
En els somnis de l’home mortalLeonardo fa el cor fort
pren un darrer alè, i salta
Leonardo, Leonardo, vine a volar!
Leonardo, somniar!També et pot interessar...
La Casa dels Cants
Dijous, 06.06.24 - 20 h
Petit PalauBritten, Vila, Vivancos, Guinovart i Copland
Cor Francesc Valls
Pere Lluís Biosca, directorB. Britten: Five flower songs, op. 47
M. Vila: Liber generationis
B. Vivancos: Amicus meus
A. Guinovart: Dixit Dominus
A. Copland: In the beginningPreu: 15 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –