• Les quatre estacions de Vivaldi

    —Venice Baroque Orchestra & Siranossian

    Palau 100

    Dilluns, 17 de maig de 2021, 18 i 20.30 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Chouchane Siranossian, violí
    Venice Baroque Orchestra
    Gianpiero Zanocco, concertino


    Francesco Geminiani (1687-1762)
    Concerto grosso en Re menor, “la Folia”

    Antonio Vivaldi (1678-1741)
    Les quatre estacions
    Concert núm. 1, en Mi major, op. 8, RV 269, “la Primavera”

    Allegro
    Largo e pianissimo sempre
    Allegro pastorale

    Concert núm. 2, en Sol menor, op. 8, RV 315, “l’Estiu”

    Allegro non molto
    Adagio e piano – Presto e forte
    Presto

    Concert núm. 3, en Fa major, op. 8, RV 293, “la Tardor”

    Allegro
    Adagio molto
    Allegro

    Concert núm. 4, en Fa menor, op. 8, RV 297, “l’Hivern”

    Allegro non molto
    Largo
    Allegro

    Durada aproximada del concert: 70 minuts, sense pausa
    #clàssics #popular 

  • Comentari

    Després de la mort de Henry Purcell (1659-1695), Anglaterra es queda òrfena de músics destacats i altres compositors europeus aprofiten el moment per establir-se a l’illa. El 1713 va morir a Roma Arcangelo Corelli (1653-1713), el compositor més important del moment i representant per excel·lència del concerto grosso. Aquesta forma musical es caracteritzava per tenir tres moviments i per jugar amb l’alternança entre un petit grup solista d’instruments (concertino) i la resta de l’orquestra (tutti o ripieno). Un any més tard, el 1714, un jove violinista anomenat Francesco Geminiani es trasllada de Nàpols a Londres i és en aquesta ciutat on desenvolupa gran part de la seva carrera com a violinista, compositor, teòric i pedagog musical.

    Un dels deixebles de Corelli va ser Francesco Geminiani (1687-1762), que no només es va encarregar de portar la música del compositor a Londres a través de la interpretació de les Sonates per a violí, sinó que també es va sumar a aquesta moda estilística i va adaptar algunes de les seves obres més conegudes. Neix d’aquesta manera la primera obra del concert, el Concerto grosso en Re m, “la Folia”. Cap al 1729 Francesco Geminiani adapta la Sonata op. 5 núm. 12 de Corelli, originària per a violí i baix continu, i la reescriu per a tota una orquestra de corda adoptant la forma tan popular de concerto grosso. Adapta, però, els instruments de la part del concertino afegint la viola al petit grup solista.

    La folia és una dansa d’origen portuguès, coneguda ja al segle XV i que va ser molt popular durant el Barroc espanyol i italià. La de Corelli és segurament l’exemple més famós de variacions sobre aquest tema. És fàcilment recognoscible per un patró harmònic que es repeteix contínuament. Altres compositors coetanis van escriure també folias; són conegudes les de Marin Marais (1656-1728), Alessandro Scarlatti (1660-1725), Jean-Henri d’Anglebert (1629-1691) o Antonio Vivaldi (1678-1741). Fins i tot al segle XX, quan ja no era costum, Serguei Rakhmàninov escriu una obra anomenada Variacions sobre un tema de Corelli (1931), on també fa servir el tema de la folia.

    Una altra faceta que cal destacar de Francesco Geminiani és la publicació de tractats sobre la pràctica musical de l’època. Els seus escrits L’art de tocar el violí (1732) i Tractat del bon gust en l’art de la música (1749) mostren una idea de l’estètica musical del moment i actualment són algunes de les eines que utilitzen els intèrprets per apropar-se a l’anomenat “so original”.

    Mentrestant aquesta música triomfava a Londres, a Amsterdam es va publicar el 1725 un conjunt de dotze concerts per a violí sota el nom d’Il Cimento dell’Armonia e dell’Inventione (Concurs entre Harmonia i Invenció), entre els quals figuren els quatre concerts més interpretats de tota la història de la música, Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi (1678-1741). El mateix compositor en la dedicatòria al comte Morzin explica que la música havia estat composta anys abans. Sembla que una estada a la ciutat campestre de Màntua va inspirar Vivaldi a escriure i descriure musicalment els paisatges de la natura i la vida quotidiana associada a cada estació de l’any. Segurament la seva estrena va ser impactant per als oients, tot comportant un cas molt precoç del que molt més tard serà conegut com a música programàtica i que tindrà el seu esplendor en la música del Romanticisme.

    Cadascun dels quatre concerts per a violí que formen part de Les quatre estacions es va publicar conjuntament amb uns sonets que acompanyen narrativament la música. En els quals es descriuen la Primavera, l’Estiu, la Tardor i l’Hivern. Vivaldi explota al màxim les possibilitats tímbriques dels instruments per aconseguir efectes com el cant dels ocells, gossos bordant, tempestes o el murmuri dels rierols. Quant a la forma de presentar aquests concerts, ens trobem de nou un estil conegut, l’alternança entre el solista i tota l’orquestra.

    Oblidem tot el que hem escoltat abans per poder posar-nos en les oïdes del públic de principis del segle XVII i deixem-nos endur per la música de moda a Londres i sorprendre’ns per les novetats de la música descriptiva de les quatre estacions.

    María José Anglés, musicòloga

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • Aquell any...

    1725

    MÚSICA

    S’imprimeix a Amsterdam el recull de composicions que inclouen les obres més conegudes del compositor Antonio Vivaldi. Són un total de dotze concerts per a violí, cordes i baix continu, que s’agrupen sota el títol Il Cimento dell’Armonia e dell’Inventione. Les primeres quatre obres corresponen a Les quatre estacions.

    HISTÒRIA

    Es firma a la ciutat de Viena el tractat de pau que posa fi al conflicte que s’havia generat vint-i-cinc anys enrere, arran de la Guerra de Successió a la Corona Espanyola, entre els imperis de Felip V d’Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic de Carles VI d’Àustria.

    ART

    Cap aquest any es creu que neix l’artista japonès Suzuki Harunobu, un dels màxims representants de l’estampació i la xilografia al Japó. Harunobu serà dels primers xilografistes a ampliar de manera significativa la gamma de colors que fins en aquell moment es feien servir als gravats, i serà molt imitat.

    Theodora, una princesa cristiana, ha estat condemnada a la prostitució forçada per negar-se a oferir sacrificis a l'emperador Dioclecià i els déus pagans. El soldat romà Didymus, també cristià, acudeix a la seva cel·la per ajudar-la a escapar.

    Neix a Venècia l’escriptor, viatger i llibertí Giacomo Casanova. Les seves aventures i conquestes quedaran recollides en unes memòries, que redactarà cap al final de la seva vida, amb el títol d’Histoire de ma vie, i que no es publicaran fins uns quants anys després de la seva mort.

    CIÈNCIA

    El francès Basile Bouchon, fill d’un orguener de la ciutat de Lió, inventa el primer teler semiautomàtic. Aquell model pioner, que funciona amb l’ajuda d’una cinta perforada, s’anirà perfeccionant amb els anys fins a arribar al teler de Jacquart, un teler mecànic creat a començament del segle XIX.

    1729

    MÚSICA

    Es publica a la ciutat de Londres el recull de Dotze Concerts de l’italià Francesco Geminiani, compostos a partir de les Sonates per a violí i baix continu escrites per Arcangelo Corelli, el seu mestre. L’últim dels concerts, com en el cas de Corelli, porta per títol La Folia.

    HISTÒRIA

    Neix a Szettin, aleshores Prússia i actualment Polònia, Sophie Friederike Auguste von Anhalt-Zerbst, que passarà a la història com a Caterina II la Gran de Rússia. Durant el seu regnat, de més de trenta anys, introduirà importants reformes al país i l’obrirà a les influències culturals europees.

    ART

    Finalitza la construcció de l’església de la Mare de Déu de Betlem, a Barcelona, obra de l’arquitecte Josep Juli, major. Aquest edifici d’estil barroc, situat al carrer del Carme, cantonada amb La Rambla, ocupa el mateix lloc que una antiga església que havia estat destruïda per un incendi.

    CULTURA

    Mor a París l’actor i dramaturg francès Michel Baron (originàriament Boyron). Deixeble primer i més tard company de Molière, va ser considerat un dels millors actors teatrals del seu temps. A més, va escriure un seguit de comèdies, la més coneguda de les quals és L’homme à bonnes fortunes.

    CIÈNCIA

    El físic anglès Stephen Gray aconsegueix transmetre l’electricitat a través d’un cos conductor després de diversos experiments. Descobreix així la conductivitat elèctrica i fa pública la seva troballa. Posteriorment, Gray, juntament amb dos científics més, classificarà els diferents materials segons si són conductors o aïllants de l’electricitat.

    Pere-Andreu Jariod, divulgador

  • Biografies

    Chouchane Siranossian, violí

    SIRANOSSIAN, Chouchane (c)Nikolaj Lund

    © Nikolaj Lund

    És una de les principals virtuoses del panorama barroc internacional actual, com a solista i en les actuacions amb moltes orquestres prestigioses. El seu domini de l’instrument, impulsat per la recerca musical i una experiència exemplar, l’han convertida en una intèrpret molt valorada i amb una marcada individualitat.

    Estudià violí amb Tibor Varga, Pavel Vernikov y Zakhar Bron i música antiga amb Reinhard Goebel. Participa en la creació d’obres noves, tot col·laborant amb els compositors Daniel Schnyder, Marc-André Dalbavie, Michael Rosin, Bechara El-Khoury, Éric Tanguy, Benjamin Attahir i Thomas Demenga.

    Actua com a solista de violí modern i barroc en companyia de músics de la categoria de Kristian Bezuidenhout, Bertrand Chamayou, Andrea Marcon, Leonardo García Alarcón, Daniel Ottensamer, Thomas Demenga, Jos van Immerseel, Christophe Coin, Václav Luks, Andreas Spering, Rudolf Lutz, Alexis Kossenko, Thomas Hengelbrock i François-Xavier Roth. Així mateix, és la líder del grup Esperanza, fundat el 2015, que ja ha guanyat un premi Opus Classic (2018).

    Els seus enregistraments Time reflexion, In time i L’ange et le diable han rebut nombrosos premis, com ara un Diapason Découverte i dos International Classical Music Awards (ICMA). El seu darrer àlbum en solitari inclou els Concerts de Tartini amb la Venice Baroque Orchestra i Andrea Marcon, guardonat amb un Preis der Deustchen Schallplatten Kritik el mes de març d’enguany. Els seus propers projectes discogràfics inclouen els Concerts per a violí d’Andreas Romberg (Capriccio Baroque Orchestra) i L’art du violon selon Johann Sebastian Bach, amb Leonardo Garcia Alarcón. Chouchane Siranossian és artista en exclusiva d’Alpha Classics.

    Aquesta temporada 2020-21, la seva agenda inclou concerts amb la Venice Baroque Orchestra i la Cappella Mediterranea, amb l’Orquestra del Festival de Dresden i Le Concert Spirituel a Versalles. Ha fet una gira amb Andrea Marcon i Leonardo García Alarcón i ha debutat amb la Simfònica de Bamberg. I ja la temporada 2021-22, té prevista una gira com a solista amb Les Siècles.

    Chouchane Siranossian toca dos violins: un de barroc de Giuseppe i Antonio Gagliano i un de Giovanni Battista Guadagnini, cortesia de Fabrice Girardin.

  • Venice Baroque Orchestra

    Venice Baroque Orchestra

    © Anna Carmignola

    Fundada el 1997 pel clavecinista Andrea Marcon, la Venice Baroque Orchestra (VBO) és reconeguda com un dels principals grups dedicats a la interpretació d’instruments d’època. Els seus concerts i representacions operístiques són aclamats per la crítica arreu del món. Ha actuat als Estats Units més que qualsevol altra orquestra barroca. Igualment tot sovint fa gires per l’Àsia.

    Compromesa amb la descoberta d’obres mestres dels segles XVII i XVIII, sota el lideratge de Marcon, la VBO ha ofert estrenes de L’Orione de Francesco Cavalli, Atenaide de Vivaldi, Andromeda liberata, La morte d’Adone de Benedetto Marcello i Il trionfo della poesia e della musica i La Clementina de Boccherini. En el teatre La Fenice de Venècia ha fet pujar a l’escenari L’olimpiade de Cimarosa, Siroe de Händel i L’olimpiade de Galuppi, a més de repetir Siroe a la Brooklyn Academy of Music a Nova York en primera estrena als Estats Units. L’orquestra s’ha pogut veure arreu del món en especials televisius: BBC, Arte, NTR (Països Baixos) i NHK. Les seves actuacions també han estat presentades per la televisió suïssa amb el documental de Richard Dindo, Vivaldi a Venècia.

    Entres les fites destacades de la temporada 2018-19 figuren dues gires pels Estats Units i concerts a Europa amb el mandolinista Avi Avital, així com una gira pel Japó, la Xina i Corea amb el contratenor Franco Fagioli. El 2019 va actuar per Europa i el continent americà.

    Altres activitats rellevants són les seves extenses gires mundials amb el contratenor Philippe Jarroussky, concerts amb la contralt Marie-Nicole Lemieux a França i Bèlgica, concerts amb Avi Avital a Itàlia, Croàcia, Alemanya, Espanya, França, Mèxic i una gira de dotze concerts pels Estats Units i el Canadà; l’actuació a la Frauenkirche amb la soprano Karina Gauvin al Festival de Música de Dresden, i una gira amb la mezzosoprano Magdalena Kožená passant pel Festival d’Istanbul i el Teatre Mariïnski de Sant Petersburg. I de manera absolutament inusual per a un grup barroc, la VBO va estrenar el concert per a violí The american four seasons de Philip Glass. Amb el violinista Robert McDuffie s’ha presentat en vint-i-vuit ciutats el 2010.

    El seu darrer enregistrament, el 2015, va ser els Concerts de Vivaldi amb A. Avital (Deutsche Grammophon). Anteriorment, un CD d’àries de Porpora (Erato) amb Ph. Jaroussky va rebre una nominació als Grammy. El pastitx sobre L’olimpiade de Metastasio (Naïve, 2012) va rebre el Choc du Monde de la Musique. La VBO té una extensa discografia per a Sony i Deutsche Grammophon, com la primera gravació mundial d’Andromeda liberata (DG) i, entre d’altres, Concerts per a violí amb G. Carmignola, també amb Viktoria Mullova, Simfonies i concerts de corda de Vivaldi, Motets i àries de Vivaldi amb la soprano Simone Kermes, dos CD amb M. Kožena d’àries de Händel i de Vivaldi, i àries italianes amb Patricia Petibon. A més de Les quatre estacions, l’estrena discogràfica de Concerts de Vivaldi per a Sony, així com una col·lecció d’àries de Bach amb Angelika Kirchschlager. La VBO també ha estat distingida amb el Diapason d’Or i els premis Echo i Edison.

  • 20210519 Palau Generic OK DESKTOP
  • Formació orquestral

    Venice Baroque Orchestra

    VIOLINS I
    Gianpiero Zanocco
    Mauro Spinazzè
    MassimilianoTieppo

    VIOLINS II
    Giorgio Baldan
    Giuseppe Cabrio
    Teresa Storer

    VIOLA
    Maria  Bocelli

    VIOLONCEL
    Massimo Raccanelli

    CONTRABAIX
    Alessandro Pivelli

    CLAVECÍ
    Lorenzo Feder

    LLAUT
    Ivano Zanenghi

    SOLISTA
    Chouchane Siranossian

  • També et pot interesar...

    Palau Grans Veus - Vespres Barrocs al Palau
    Vivica Genaux & Vespres d'Arnadí
    —Àries d'òpera de Händel

    Vivica Genaux, mezzosprano
    Vespres d'Arnadí
    Dani Espasa, clavecí i direcció

    J. A. HASSE: “Obertura” de Didone Abbandonata, IJH 36
    J. A. HASSE: “Son qual misera colomba”, ària de l’òpera Cleofide, IJH 25  
    J. A. HASSE: “Il sacrifizio si compisca...Con sì funesto addio”, recitatiu i ària de l’òpera Irene, IJH 54   
    J. D. ZELENKA: Ouverture a 7 concertanti en Fa Major, ZWV 188 ([Grave] - Andante - [Grave])
    J. A. HASSE: “Lieto gioisci o Core... Nocchier che teme assorto”, recitatiu i ària de l’òpera Cajo Fabricio, IJH 20
    J. G. PISENDEL: “Allegro” del Concert per a violí en Sol Major, JunP I.4 c

    J. A. HASSE: “Qual di voi primo invoco-Piange quell fonte”, recitatiu i ària de l’òpera Numa Pompilio, IJH 69
    J. A. HASSE: “Allegro” de la Simfonia Op. 5, núm. 6
    J. G. PISENDEL: “Allegro” del Concert per a violí en Sol Major, JunP I.4 c
    J. A. HASSE: “Di quell’acciaro al lampo”, ària de l’òpera Solimano, IJH 97  

    Dimecres, 17.05.21 – 20 h
    Sala de Concerts
    Preus: de 18 a 56 euros

Índex