• Ignasi Cambra

    —Chopin, Skriabin i Brahms

    Palau Piano

    Dilluns, 24 de gener de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Ignasi Cambra, piano


    I

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    Fantasia-Impromptu núm. 1, op. 29
    Fantasia-Impromptu núm. 2, op. 36
    Fantasia-Impromptu núm. 3, op. 51
    Fantasia-Impromptu op. 66 post

    Aleksandr Skriabin (1872-1915)
    Sonata núm. 2, op. 19

    Andante
    Presto

    II

    Johannes Brahms (1833-1897)
    Intermezzi op. 118

    Intermezzo núm. 1: Allegro non assai, ma molto appassionato
    Intermezzo núm. 2: Andante teneramente
    Intermezzo núm. 4: Allegretto un poco agitato
    Intermezzo núm. 6: Andante, largo e mesto

    Rapsòdies, op. 79

    Agitato
    Molto passionato, ma non troppo allegro

     

    Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 35 minuts.

    #clàssics #jovestalents

  • Poema

    Granulat

    Oblidar què és un rellotge.
    No reconèixer l’instrument.

    Intuir que el temps és el breu balanceig
    d’una barca amarrada a un port mil·lenari.

    Ser la boia,
    ser el fons marí,
    ser el rovell de l’àncora.

     

     

    Conviccions que no són d’ara.

    Anna Gual
    Símbol 47 (2015)

  • Comentari

    Entre els anys 1834 i 1842 Chopin va escriure quatre Impromptus, títol que evoca el seu esperit improvisador. Dins la seva estructura, una primera secció i la corresponent reexposició que emmarquen una part lírica central, s’amaguen quatre joies de les quals la Fantasia-Impromptu op. 66 gaudeix d’una popularitat immensa. Publicada pòstumament per Fontana l’any 1855, el seu allegro agitato amb un baix basat en acords desplegats de sis corxeres sobre el qual discorren vuit semicorxeres creen un efecte rítmic particular, preludi cap a un dels moments més màgics i de més poètica contemplativa del piano de Chopin. La reexposició del tema inicial rememorarà la impetuosa atmosfera del tema inicial. A l’inici del 1837 Chopin compon l’Impromptu op. 29, que és publicat el mateix any a Viena. Un allegro assai, quasi presto caracteritzat per tresets de corxeres ens presentarà un episodi central tremendament expressiu. Molt proper a la idea del nocturn, l’Impromptu op. 36 va ser esbossat durant l’estada de Chopin a Mallorca entre el novembre del 1838 i el febrer del 1839. El seu andantino inicial curosament ornamentat ens dirigeix cap a un apartat central heroic, preàmbul per a nou un tema calmat que es veurà truncat per instants impetuosos. Finalment, l’Impromptu op. 51 va ser dedicat a la comtessa d’Esterházy i va ser estrenat pel mateix Chopin en un concert a la Sala Pleyel de París el 21 de febrer de 1842, poc temps després de compondre’l. El seu caràcter impetuós, amb cromatismes d’enorme càrrega expressiva, el seu sentit d’improvisació, el motiu central, un sostenuto d’una gran bellesa lírica, confegeix a l’obra un constant caràcter apassionat.

    Aleksandr Skriabin va néixer a Moscou l’any 1872 en el si d’una família de l’aristocràcia russa. La seva mare, pianista, va morir quan tenia només un any, i el seu pare estava al servei del cos consular rus, per la qual cosa va ser cuidat pels seus familiars. Seria, juntament amb Medtner, Lhevinne i Rakhmàninov –amb qui va tenir una gran amistat–, un dels pianistes russos més rellevants de la seva generació. L’any 1894 va conèixer a Sant Petersburg el mecenes i editor Beliáyev, que va organitzar-li un any després una gira de concerts per Alemanya, Suïssa, Itàlia i Bèlgica a la qual seguiria l’any 1896 una segona gira. És en el decurs d’aquests viatges quan escriu cinc col·leccions de Preludis i la Sonata núm. 2 inspirada en paisatges italians. L’“Andante” amb temes delicats a manera de coral es contraposa a un vehement desenvolupament, tot precedint un “Presto” virtuosístic a manera de perpetuum mobile segons una estructura ABA.

    Els quatre Intermezzi integrats en l’op. 118 de Brahms, datats l’any 1893, es mouen grosso modo en una estructura en forma de lied, en què l’andante teneramente s’ha erigit com una de les més refinades aportacions del piano romàntic de Brahms. Els apassionats Intermezzi en La menor i Fa menor, i el meditatiu i fins i tot tràgic Intermezzo en Mi bemoll menor integren un dels corpus més sublims del seu llegat.

    Les Rapsòdies op. 79 escrites l’estiu del 1879 a Pörtschach, van ser estrenades pel mateix Brahms el 30 de gener de 1880 al Festival Brahms de Krefeld. Dedicades a Elizabeth von Herzogenberg, l’agitato de la primera Rapsòdia i la celebèrrima Rapsòdia en Sol menor, d’una gran fortalesa heroica, són reflex del pianisme més passional i vehement de Brahms.


    Lluís Trullén
    , crític musical «Revista Musical Catalana»

  • 20220112 Palau Generic DESKTOP
  • Biografia

    Ignasi Cambra, piano

    Ignasi Cambra, piano

    Nascut a Barcelona el 1989, va començar la seva formació pianística als sis anys a l’Escola de Música de Barcelona, amb Maria Lluïsa Alegre i Albert Atenelle. Als disset anys, quan era a punt de començar la carrera d’Administració i Direcció d’Empreses, va guanyar una beca que li va permetre anar a la Jacobs School of Music de la Universitat d’Indiana, on va cursar el grau de piano.

    L’any 2011 i durant dos anys va formar part del reduït grup d’alumnes que integren el Toradze Piano Studio, tutelat pel mestre Alexander Toradze, fet que el va acostar a la figura d’un dels seus principals mentors: Valery Gergiev. El 2013 va ingressar a la que es considera la millor escola de música del món, la Juilliard School de Nova York, per fer un màster de piano amb Jerome Lowenthal i Matti Raekalio. Just acabats aquests estudis, el 2015 va tornar a Catalunya, on va estar com a artista resident del programa Residències Musicals a La Pedrera. Aquell mateix any va entrar a formar part del projecte Partitura, de promoció de joves talents musicals, liderat per la pianista Maria João Pires.

    Ignasi Cambra ha tocat en escenaris tan prestigiosos com el Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, Auditori de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditorio Nacional de Música de Madrid, Weill Recital Hall del Carnegie Hall de Nova York, Kennedy Center de Washington DC, a la seu de les Nacions Unides, al Hahn Hall de Santa Barbara i Minato Mirai Hall de Yokohama, entre d’altres.

    Ha format part de la programació de la Quinzena Musical de Sant Sebastià i de la Temporada d’Ibercamera –en ambdós casos sota la direcció de Valery Gergiev–, així com també de la Schubertíada a Vilabertran, Festival Castell de Peralada, Festival de Santa Florentina i ha debutat enguany amb l’OBC tocant el Concert per a dos pianos, KV 365 de Mozart amb Maria João Pires.

    L’any 2017 va treure el seu primer disc, Live in Barcelona, amb obres de Grieg i Rakhmàninov i està en procés d’elaboració el seu darrer enregistrament, amb Impromptus de Schubert i Chopin.

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dilluns, 18.02.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Cuarteto Quiroga:
    Aitor Hevia, violí I
    Cibrán Sierra, violí II
    Josep Puchades, viola
    Helena Poggio, violoncel

    L. van Beethoven: Quartet núm. 15, en La menor, op. 132
    J. Brahms: Quartet núm. 2, en La menor, op. 51

    Preu: 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex