• Juan Pérez Floristán

    —Chopin, Liszt i Schubert

    Palau Piano

    Dilluns, 12 de desembre de 2022 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem
    • Logo Barcelona Capital Cultural i Científica

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Juan Pérez Floristán, piano


    I

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    24 Preludis

    Agitato
    Lento
    Vivace
    Largo
    Molto allegro
    Lento assai
    Andantino
    Molto agitato
    Largo
    Molto allegro
    Vivace
    Presto
    Lento
    Allegro
    Sostenutto
    Presto con fuoco
    Allegretto
    Molto allegro
    Vivace
    Largo
    Cantabile
    Molto agitato
    Moderato
    Allegro appassionato

    II

    Franz Liszt (1811-1886)
    Années de pèlerinage (Italie)

    Sposalizio
    Il pensieroso

    Richard Wagner (1813-1883)– Franz Liszt (1811-1886)
    Mort d’amor d’Isolda

    Franz Schubert (1797-1828)
    Fantasia en Do major, op. 15, “Wanderer”

    Allegro con fuoco ma non troppo
    Adagio
    Scherzo presto
    Allegro

     

    Durada aproximada del concert: primera part, 45 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 45 minuts

    Concert enregistrat per Catalunya Música
    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    possessió

    quina única pell,
    quina única bellesa,
    quin únic camí?
    quin horitzó,
    quin sostre,
    quina mort?

    amb el dit assenyalo,
    ressegueixo, desbrosso:
    indicis d’amor.
    i a canvi ofereixo
    fragilitat i tempesta,
    terra erma, un pronom.

    quin únic tu,
    quina renúncia,
    quina mort en companyia?


    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • 20211117 Anunci Nadal al Palau DESKTOP
  • Comentari

    El camí cap al país de l’esperança

    Perdre’s mil cops per tornar-se a trobar, reconèixer-se i, en fer-ho, adonar-se que el nostre “jo” no és exactament la mateixa persona que havia iniciat el camí. Perquè el camí, tots els camins, ens canvien. Podria ser el resum d’una vida qualsevol, o de moltes vides, o de tot un moviment estètic, el que avui anomenem Romanticisme. Safranski va definir aquest corrent com “una odissea de l’esperit alemany”. Una odissea és, al capdavall, un viatge: camins. El caminant, doncs, s’erigeix com un dels símbols romàntics per excel·lència. El trobem, al quadre de Friedrich, davant el mar de boira. Al Winterreise de Schubert travessant paisatges glaçats. El Werther i el Wilhelm Meister de Goethe també estan farcits de viatges i viatgers que van modelant la personalitat dels protagonistes.

    Els Preludis de Chopin es poden veure com l’inici d’un viatge cap a la llibertat creativa. Cert, abans Beethoven ja havia enderrocat molts murs amb les seves Sonates. Però en aquestes vint-i-quatre peces breus Chopin destil·la poesia. No li importa la forma, aquí mana l’expressió. Alguna cosa s’està movent.

    Els viatges, especialment a Itàlia, eren una part fonamental de la formació de qualsevol jove culte d’Àustria o Alemanya al segle XIX. El mateix Goethe va tenir un contacte decisiu amb Itàlia, i Liszt ens va llegar una mena de quadern de viatge, Anys de peregrinació, al segon volum del qual porta al piano les impressions que li va produir l’estada al país. “Sposalizio” recrea musicalment el quadre Les esposalles de la Verge de Raffaelo: un viatge a la recerca d’inspiració en l’art del Renaixement que li serveix per imitar l’arquitectura grandiloqüent que emmarca un moment de tendresa i intimitat. El pensador, figura de Michelangelo per a la tomba de Lorenzo de Medici, inspira a Liszt una altra peça, en què la música esdevé marmòria.

    Un altre diàleg, el del mateix Liszt amb Wagner, ens porta a la transcripció que el primer va fer de la Mort d’amor d’Isolda, la protagonista femenina que es troba amb el destí, precisament, quan viatja contra la seva voluntat en el vaixell en què s’enamora de Tristany. La inoblidable música orquestral i vocal de Wagner troba en el teclat no pas una limitació, sinó una nova via per a l’expressió, nous horitzons. Nous camins, en definitiva.

    En companyia de Schubert tornem al primer Romanticisme, aquell que encara és tan proper a l’equilibri classicitzant. Sobre la seva cançó Der Wanderer, D. 489 (El caminant), va crear una obra encara propera a la forma sonata, però que ell mateix considera una fantasia al voltant d’una idea musical que n’articula tot el discurs. “On és el país de l’esperança?”, es pregunta el caminant de la cançó original. Schubert no el va pas trobar, però en cercar-lo ens va regalar una de les obres cabdals de la literatura pianística.

    Pep Gorgori, musicòleg i periodista

  • Biografia

    Juan Pérez Floristán, piano

    Juan Pérez Floristán, piano

    © Yoel Levi

    Guanyador del primer premi i del premi del públic del Concurs de Piano de Tel Aviv Arthur Rubinstein (2021), com també del Concurs de Piano de Santander Paloma O’Shea (2015), i així mateix del primer premi del Concurs Steinway de Berlín (2015) i de la Medalla de la Ciutat de Sevilla, amb només vint-i-vuit anys és un referent entre les noves generacions de músics espanyols i europeus.

    Amb una energia incansable, en poc temps ha debutat a algunes de les principals sales d’arreu del món, com el Royal Albert Hall (amb la BBC Philharmonic Orchestra als Proms), Wigmore Hall, Herkulessaal de Munic, Tonhalle de Zuric, Filharmonia de Sant Petersburg, Béla Bartók Hall de Budapest, Teatro La Fenice de Venècia, Laeiszhalle d’Hamburg, Schloss d’Elmau, Auditorio Nacional de Madrid, Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Charles Bronfman Auditorium de Tel Aviv... També ha actuat als festivals Ruhr Klavier Festival, Festival de Verbier, Festival Sommets-Musicaux de Gstaad (Suïssa), Festival de Santander, Festival de Granada, Festival Beethoven de Varsòvia...

    Amb un repertori que comprèn més d’una trentena de concerts per a piano i orquestra i que abasta des de Mozart fins a Crumb, és un convidat assidu de les temporades de formacions com ara l’Orquesta de la RTVE, Orquesta Nacional de España, Filharmònica de Sant Petersburg, BBC Philharmonic Orchestra, Orquestra Filharmònica d’Israel, Camerata de Jerusalem, Monterey Symphony (EUA), Orquestra Simfònica de Malmö, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Filarmónica de Gran Canaria, Orquesta Sinfónica de Castella i Lleó...

    Els seus projectes discogràfics inclouen un CD amb la BBC Concert Orchestra de Londres, un àlbum en solitari per al segell Naxos, amb obres de Liszt, Schumann i Beethoven, i dos CD amb obres de música de cambra de Schubert, Xostakóvitx i Brahms. El seu debut discogràfic es remunta al 2012, amb un enregistrament en directe debutant al prestigiós Rurh Klaver Festival d’Alemanya.

    La llista de directors, solistes i grups de cambra amb els quals ha col·laborat inclou Jesús López Cobos, Juanjo Mena, Pablo González, Ben Gernon, Marc Soustrot, Leopold Hager, Lorenzo Viotti, Josep Vicent, Pedro Halffter, Max Bragado, Andrei Ionita, Pablo Ferrández, Abel i Arnau Tomás (integrants del Quartet Casals), Fine Arts Quartet, Dietrich Henschel, Kian Soltani, Cristina Gómez Godoy, Pablo Barragán...

    S’ha format amb la seva mare, María Florestán, i també ha estudiat amb Galina Eguiazarova i Eldar Nebolsin. Igualment, ha rebut consells i classes de figures internacionals, com ara Luca Chiantore, Eberhardt Feltz, Claudio Martínez Mehner, Daniel Barenboim, Ferenc Rados, Menahem Pressler, Nelson Goerner, Stephen Kovacevich... A més a més, mereix un esment a part la formació amb Elisabeth Leonskaja, que des que la va conèixer, va demostrar que és no solament una artista excepcional, sinó també una persona compromesa amb les noves generacions de pianistes mitjançant una gran dedicació de manera desinteressada, fins al punt que ha significat una ajuda inestimable tant en la seva carrera professional com també en el desenvolupament personal i artístic.

    Les gires l’han dut per Europa, Amèrica del Nord i del Sud (EUA, Mèxic, Argentina, Xile, Colòmbia, el Perú), i també ha actuat a Espanya, França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, Suïssa, Àustria, Polònia, Suècia, Israel, Emirats Àrabs Units...

    Des de l’any 2020 és professor de piano a la Fundació Barenboim de Sevilla, i des del 2021 professor de ritme aplicat a la interpretació a l’escola actoral La Colmena de Sevilla. El 2020 va ingressar a l’equip del programa La Ventana de l’emissora Ser amb, Carles Francino com a presentador.

    Des del 2021 és artista oficial de Yamaha.

    http://juanperezfloristan.com/

  • També et pot interessar ...

    Palau Piano
    Dilluns, 23.01.23 - 20 h
    Sala de Concerts

    Yulianna Avdeeva, piano

    F. Chopin: Quatre masurques, op. 41
    F. Chopin: Scherzo núm. 3, op. 39
    F. Chopin: Barcarolle, op. 60
    F. Chopin: Polonesa-Fantasia, op. 61
    S. Rakhmàninov: Quatre Preludis, op. 23
    S. Rakhmàninov: Sonata per a piano núm. 2, en Si bemoll menor, op. 36

    Preus: de 25 a 35 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Membres Palau XXI

Índex