Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Centenari del naixement de Manuel Oltra
Tardes al Palau
Dimarts, 15 de novembre de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Albert Guinovart, piano
Marcel Sabaté, directorConcert commemoratiu del centenari del naixement de Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
I
La filadora (1984) (glossa, rondó)
La font de la teula (1989) (sardana)
Solitud (1963) (sardana)
Il·luminada (1982) (sardana)
Rapsòdia per a piano i cobla (1953)
II
Quatre miniatures (2008) (petita suite)
I. Els putxinel·lis
II. La calma
III. La cuita
IV. Dansa de gnomsAmbigua (1957) (sardana)
La sardana del jubileu (1987) (sardana)
Montjoliu (1996) (sardana)
Montmagastre (1970) (quadre simfònic per a cobla i percussió)
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
#patrimonicatalà #celebracionsPoema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
El 13 de febrer de 1955 la Cobla Barcelona i el pianista Miquel Farré van interpretar per primera vegada al Palau de la Música Catalana la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra. Aquesta obra, composta de memòria –“La vaig estar tocant de dalt a baix durant un any, fins que el dia de Sant Joan del 1953 vaig decidir escriure-la en una partitura”–, va suposar la continuació d’aquelles iniciatives sorgides durant la dècada dels anys vint que tenien per objectiu ampliar les possibilitats expressives de la cobla amb un repertori més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. El crític del setmanari «Destino», que va assistir a l’estrena,va destacar-ne el contrast entre la sonoritat aspra de la cobla i el lirisme del piano, així com també la simbiosi entre un regust popular i uns passatges que evocaven el romanticisme de Liszt. Tot i la novetat a què s’adscrivia, la Rapsòdia va passar força desapercebuda i han hagut de transcórrer uns anys per consolidar-se com una obra cabdal del repertori de la música per a cobla.
A més a més de la Rapsòdia, també escoltaran algunes de les sardanes més emblemàtiques del catàleg de Manuel Oltra: Solitud (1963), composta en una època que segons ell se sentia sol; Il·luminada (1982), dedicada a la seva esposa Pepita Vives: “Des de la meva vida il·luminada, gràcies a tu”, o Ambigua (1957), un veritable treball arquitectònic, una sardana experimental escrita en compàs binari però que mai hi sona. També s’hi inclouen sardanes de la seva darrera època compositiva, com La sardana del jubileu (1987), escrita amb motiu de la seva jubilació; La font de la teula (1989), estrenada a Sant Celoni; o Montjoliu (1996), inspirada en la localitat solsonenca on el mestre estiuejava, Sant Llorenç de Morunys. Per cloure la sessió, hi sonaran un seguit d’obres lliures que parteixen de la idea que una cobla també es pot erigir en un model orquestral simfònic, com La filadora (1984), una glossa rondó que desenvolupa una coneguda melodia popular catalana; Quatre miniatures (2008), una petita suite que parteix d’unes peces per a piano compostes prèviament, i Montmagastre (1970), un quadre simfònic que inicialment es titulava Allegro scherzando i que posteriorment va voler dedicar a aquest indret de la comarca de la Noguera.
Manuel Oltra va mantenir una estreta relació amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Fundada el 1983, la Cobla va convidar el compositor a dirigir Montmagastre en el seu primer concert. En el decurs dels anys i a través de Jordi León –deixeble d’Oltra i director de la formació durant més de vint anys– va forjar-hi un lligam especial, fins al punt de convertir-se en director honorífic de la Cobla. En definitiva, un concert emblemàtic en el qual la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i el reconegut pianista Albert Guinovart –que també n’era deixeble– commemoren el centenari del naixement d’un dels compositors i pedagogs més importants dels nostres temps: Manuel Oltra.
Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Biografies
Albert Guinovart, piano
És un dels músics més complets i polifacètics dels nostres dies. La seva activitat professional es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent.
Format a Barcelona, va anar a Londres per estudiar amb Maria Curcio. Ha tocat per tot Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, el Canadà, el Japó, el Pròxim Orient, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb diferents orquestres, dirigides per Ch. Hogwood, F-P. Decker, V. Petrenko, D. Cohen, L. Foster, E. Colomer, J. Pons, S. Mas i J. Ross, entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, Frederica von Stade, Julia Migenes, Juan Diego Flórez i Nacho Duato.
És conegut pels seus premiats musicals: Mar i cel, Flor de Nit, Gaudí, Paradís, La Vampira del Raval i Scaramouche.
Ha compost les òperes Atzar i Alba eterna, a més del ballet Terra baixa. Com a artista resident del Palau de la Música, el 2018 va estrenar el seu Rèquiem, que s’afegeix al seu catàleg, amb obres com Te Deum, Missa brevis o Gloria. Són conegudes les seves incursions en la televisió i el cinema.
És professor a l’ESMUC i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts i de Sant Jordi. Té tres premis Butaca i dos Max, el Premi Ciutat de Barcelona i enguany ha guanyat el Premi Alícia de l’Acadèmia de Música de Catalunya com a millor autor; així mateix, és Steinway Artist.
Té una trentena d’enregistraments (per a Harmonia Mundi, EMI i Decca). Els seus discos per a Sony amb els dos primers Concerts per a piano, enregistrat a Sant Petersburg, el Nocturn amb obres del mateix Guinovart per a piano sol, amb l’obra simfònica El lament de la Terra, que també inclou el tercer Concert per a piano, i el de l’òpera Alba eterna han estat un èxit de crítica i públic.
Va enregistrar la Rapsòdia per a piano i cobla amb la Cobla Mediterrània sota la direcció del mateix Manuel Oltra, i també va estrenar-ne la versió de piano i orquestra amb l’OBC.
Biografies
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premi Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació, ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Concepció Ramió el rellevà en la titularitat entre el 1991 i el 1993, Xavier Pagès del 2007 al 2010 i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013 Marcel Sabaté és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp i també amb l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d'altres. Més recentment coprotagonitza amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario l’espectacle de dansa urbana In somni amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una vintena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana: grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat La banda sonora d’‘In somni’, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla, coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al Festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Marcel Sabaté, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes
Martí Badia, trombó
Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixMés informació a: www.coblasantjordi.cat
Biografies
Marcel Sabaté, director
Amb una solvent formació musical i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual. Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i el premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.
Perfeccionà la direcció d’orquestra durant cinc anys (2006-2010) al Wiener Meisterkurse (Curs Internacional de Viena), amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi i dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.
Cal destacar la direcció de l’estrena de l’òpera del mestre Josep Soler Die Blinde, amb textos de Rilke, que fou enregistrada per Catalunya Música i RNE4. Actualment és el director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla de l’ESMUC. Fins al 2011 exercí com a director titular de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, Cobla Simfònica Catalana i Cobla Ciutat de Girona.
Actualment és el professor de flabiol i tamborí de l’ESMUC i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Ha enregistrat una cinquantena de CD, tant en qualitat de solista com de director, i ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Festival de Peralada i Festival de la Porta Ferrada, entre d’altres.
Fou guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana 2012.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 27.02.23 - 19 h
Sala de ConcertsCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Cobla La Principal del Llobregat
Cobla Mediterrània
Xavier Puig, Marc Timón i Bernat Castillejo, directorsObres a tres cobles d’Oltra, Serra, Pujol, Toldrà i González
M. Timón: obra d'encàrrec (estrena absoluta)Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
—Centenari del naixement de Manuel Oltra
Tardes al Palau
Dimarts, 15 de novembre de 2022 – 19 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Albert Guinovart, piano
Marcel Sabaté, directorConcert commemoratiu del centenari del naixement de Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)
I
La filadora (1984) (glossa, rondó)
La font de la teula (1989) (sardana)
Solitud (1963) (sardana)
Il·luminada (1982) (sardana)
Rapsòdia per a piano i cobla (1953)
II
Quatre miniatures (2008) (petita suite)
I. Els putxinel·lis
II. La calma
III. La cuita
IV. Dansa de gnomsAmbigua (1957) (sardana)
La sardana del jubileu (1987) (sardana)
Montjoliu (1996) (sardana)
Montmagastre (1970) (quadre simfònic per a cobla i percussió)
Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.
Concert enregistrat per Catalunya Música.
#patrimonicatalà #celebracionsPoema
postal
disposar el teló de fons, el cel.
engegar la maquinària, el món.
inclinar la voluntat cap al gest, el drama.
revinclar-se a la butaca, els llibres.
respirar fondo, pensar que no hi ets.
i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.
Eduard Escoffet
Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)Comentari
El 13 de febrer de 1955 la Cobla Barcelona i el pianista Miquel Farré van interpretar per primera vegada al Palau de la Música Catalana la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra. Aquesta obra, composta de memòria –“La vaig estar tocant de dalt a baix durant un any, fins que el dia de Sant Joan del 1953 vaig decidir escriure-la en una partitura”–, va suposar la continuació d’aquelles iniciatives sorgides durant la dècada dels anys vint que tenien per objectiu ampliar les possibilitats expressives de la cobla amb un repertori més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. El crític del setmanari «Destino», que va assistir a l’estrena,va destacar-ne el contrast entre la sonoritat aspra de la cobla i el lirisme del piano, així com també la simbiosi entre un regust popular i uns passatges que evocaven el romanticisme de Liszt. Tot i la novetat a què s’adscrivia, la Rapsòdia va passar força desapercebuda i han hagut de transcórrer uns anys per consolidar-se com una obra cabdal del repertori de la música per a cobla.
A més a més de la Rapsòdia, també escoltaran algunes de les sardanes més emblemàtiques del catàleg de Manuel Oltra: Solitud (1963), composta en una època que segons ell se sentia sol; Il·luminada (1982), dedicada a la seva esposa Pepita Vives: “Des de la meva vida il·luminada, gràcies a tu”, o Ambigua (1957), un veritable treball arquitectònic, una sardana experimental escrita en compàs binari però que mai hi sona. També s’hi inclouen sardanes de la seva darrera època compositiva, com La sardana del jubileu (1987), escrita amb motiu de la seva jubilació; La font de la teula (1989), estrenada a Sant Celoni; o Montjoliu (1996), inspirada en la localitat solsonenca on el mestre estiuejava, Sant Llorenç de Morunys. Per cloure la sessió, hi sonaran un seguit d’obres lliures que parteixen de la idea que una cobla també es pot erigir en un model orquestral simfònic, com La filadora (1984), una glossa rondó que desenvolupa una coneguda melodia popular catalana; Quatre miniatures (2008), una petita suite que parteix d’unes peces per a piano compostes prèviament, i Montmagastre (1970), un quadre simfònic que inicialment es titulava Allegro scherzando i que posteriorment va voler dedicar a aquest indret de la comarca de la Noguera.
Manuel Oltra va mantenir una estreta relació amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Fundada el 1983, la Cobla va convidar el compositor a dirigir Montmagastre en el seu primer concert. En el decurs dels anys i a través de Jordi León –deixeble d’Oltra i director de la formació durant més de vint anys– va forjar-hi un lligam especial, fins al punt de convertir-se en director honorífic de la Cobla. En definitiva, un concert emblemàtic en el qual la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i el reconegut pianista Albert Guinovart –que també n’era deixeble– commemoren el centenari del naixement d’un dels compositors i pedagogs més importants dels nostres temps: Manuel Oltra.
Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia
Biografies
Albert Guinovart, piano
És un dels músics més complets i polifacètics dels nostres dies. La seva activitat professional es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent.
Format a Barcelona, va anar a Londres per estudiar amb Maria Curcio. Ha tocat per tot Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, el Canadà, el Japó, el Pròxim Orient, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb diferents orquestres, dirigides per Ch. Hogwood, F-P. Decker, V. Petrenko, D. Cohen, L. Foster, E. Colomer, J. Pons, S. Mas i J. Ross, entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, Frederica von Stade, Julia Migenes, Juan Diego Flórez i Nacho Duato.
És conegut pels seus premiats musicals: Mar i cel, Flor de Nit, Gaudí, Paradís, La Vampira del Raval i Scaramouche.
Ha compost les òperes Atzar i Alba eterna, a més del ballet Terra baixa. Com a artista resident del Palau de la Música, el 2018 va estrenar el seu Rèquiem, que s’afegeix al seu catàleg, amb obres com Te Deum, Missa brevis o Gloria. Són conegudes les seves incursions en la televisió i el cinema.
És professor a l’ESMUC i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts i de Sant Jordi. Té tres premis Butaca i dos Max, el Premi Ciutat de Barcelona i enguany ha guanyat el Premi Alícia de l’Acadèmia de Música de Catalunya com a millor autor; així mateix, és Steinway Artist.
Té una trentena d’enregistraments (per a Harmonia Mundi, EMI i Decca). Els seus discos per a Sony amb els dos primers Concerts per a piano, enregistrat a Sant Petersburg, el Nocturn amb obres del mateix Guinovart per a piano sol, amb l’obra simfònica El lament de la Terra, que també inclou el tercer Concert per a piano, i el de l’òpera Alba eterna han estat un èxit de crítica i públic.
Va enregistrar la Rapsòdia per a piano i cobla amb la Cobla Mediterrània sota la direcció del mateix Manuel Oltra, i també va estrenar-ne la versió de piano i orquestra amb l’OBC.
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
Premi Altaveu 2012
Premi Enderrock 2013Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació, ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.
Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.
Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.
Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Concepció Ramió el rellevà en la titularitat entre el 1991 i el 1993, Xavier Pagès del 2007 al 2010 i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013 Marcel Sabaté és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp i també amb l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d'altres. Més recentment coprotagonitza amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario l’espectacle de dansa urbana In somni amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.
La seva discografia comprèn una vintena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana: grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat La banda sonora d’‘In somni’, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla, coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al Festival Amb So de Cobla.
La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.
Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:
Marcel Sabaté, director
Xavier Torrent, flabiol i tamborí
Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes
Martí Badia, trombó
Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
Joan Druguet, contrabaixMés informació a: www.coblasantjordi.cat
Marcel Sabaté, director
Amb una solvent formació musical i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual. Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i el premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.
Perfeccionà la direcció d’orquestra durant cinc anys (2006-2010) al Wiener Meisterkurse (Curs Internacional de Viena), amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi i dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.
Cal destacar la direcció de l’estrena de l’òpera del mestre Josep Soler Die Blinde, amb textos de Rilke, que fou enregistrada per Catalunya Música i RNE4. Actualment és el director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla de l’ESMUC. Fins al 2011 exercí com a director titular de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, Cobla Simfònica Catalana i Cobla Ciutat de Girona.
Actualment és el professor de flabiol i tamborí de l’ESMUC i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.
Ha enregistrat una cinquantena de CD, tant en qualitat de solista com de director, i ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Festival de Peralada i Festival de la Porta Ferrada, entre d’altres.
Fou guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana 2012.
També et pot interessar...
Tardes al Palau
Dilluns, 27.02.23 - 19 h
Sala de ConcertsCobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
Cobla La Principal del Llobregat
Cobla Mediterrània
Xavier Puig, Marc Timón i Bernat Castillejo, directorsObres a tres cobles d’Oltra, Serra, Pujol, Toldrà i González
M. Timón: obra d'encàrrec (estrena absoluta)Preu: 20 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –