• Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona

    —Centenari del naixement de Manuel Oltra

    Tardes al Palau

    Dimarts, 15 de novembre de 2022 – 19 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
    Albert Guinovart, piano
    Marcel Sabaté, director


    Concert commemoratiu del centenari del naixement de Manuel Oltra i Ferrer (1922-2015)

    I

    La filadora (1984) (glossa, rondó)

    La font de la teula (1989) (sardana)

    Solitud (1963) (sardana)

    Il·luminada (1982) (sardana)

    Rapsòdia per a piano i cobla (1953)

    II

    Quatre miniatures (2008) (petita suite)

    I. Els putxinel·lis
    II. La calma
    III. La cuita
    IV. Dansa de gnoms

    Ambigua (1957) (sardana)

    La sardana del jubileu (1987) (sardana)

    Montjoliu (1996) (sardana)

    Montmagastre (1970) (quadre simfònic per a cobla i percussió)

    Durada aproximada del concert: primera part, 40 minuts; pausa de 15 minuts; segona part, 30 minuts.

    Concert enregistrat per Catalunya Música.
    #patrimonicatalà #celebracions

  • Poema

    postal

    disposar el teló de fons, el cel.

    engegar la maquinària, el món.

    inclinar la voluntat cap al gest, el drama.

    revinclar-se a la butaca, els llibres.

    respirar fondo, pensar que no hi ets.

    i veure-t’hi cada dia, sota la contenció del cel.

    Eduard Escoffet
    Menys i tot (LaBreu edicions, 2017)

  • Comentari

    El 13 de febrer de 1955 la Cobla Barcelona i el pianista Miquel Farré van interpretar per primera vegada al Palau de la Música Catalana la Rapsòdia per a piano i cobla de Manuel Oltra. Aquesta obra, composta de memòria –“La vaig estar tocant de dalt a baix durant un any, fins que el dia de Sant Joan del 1953 vaig decidir escriure-la en una partitura”–, va suposar la continuació d’aquelles iniciatives sorgides durant la dècada dels anys vint que tenien per objectiu ampliar les possibilitats expressives de la cobla amb un repertori més o menys lliure, proper als repertoris cambrístics i simfònics. El crític del setmanari «Destino», que va assistir a l’estrena,va destacar-ne el contrast entre la sonoritat aspra de la cobla i el lirisme del piano, així com també la simbiosi entre un regust popular i uns passatges que evocaven el romanticisme de Liszt. Tot i la novetat a què s’adscrivia, la Rapsòdia va passar força desapercebuda i han hagut de transcórrer uns anys per consolidar-se com una obra cabdal del repertori de la música per a cobla.

    A més a més de la Rapsòdia, també escoltaran algunes de les sardanes més emblemàtiques del catàleg de Manuel Oltra: Solitud (1963), composta en una època que segons ell se sentia sol; Il·luminada (1982), dedicada a la seva esposa Pepita Vives: “Des de la meva vida il·luminada, gràcies a tu”, o Ambigua (1957), un veritable treball arquitectònic, una sardana experimental escrita en compàs binari però que mai hi sona. També s’hi inclouen sardanes de la seva darrera època compositiva, com La sardana del jubileu (1987), escrita amb motiu de la seva jubilació; La font de la teula (1989), estrenada a Sant Celoni; o Montjoliu (1996), inspirada en la localitat solsonenca on el mestre estiuejava, Sant Llorenç de Morunys. Per cloure la sessió, hi sonaran un seguit d’obres lliures que parteixen de la idea que una cobla també es pot erigir en un model orquestral simfònic, com La filadora (1984), una glossa rondó que desenvolupa una coneguda melodia popular catalana; Quatre miniatures (2008), una petita suite que parteix d’unes peces per a piano compostes prèviament, i Montmagastre (1970), un quadre simfònic que inicialment es titulava Allegro scherzando i que posteriorment va voler dedicar a aquest indret de la comarca de la Noguera.

    Manuel Oltra va mantenir una estreta relació amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Fundada el 1983, la Cobla va convidar el compositor a dirigir Montmagastre en el seu primer concert. En el decurs dels anys i a través de Jordi León –deixeble d’Oltra i director de la formació durant més de vint anys– va forjar-hi un lligam especial, fins al punt de convertir-se en director honorífic de la Cobla. En definitiva, un concert emblemàtic en el qual la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i el reconegut pianista Albert Guinovart –que també n’era deixeble– commemoren el centenari del naixement d’un dels compositors i pedagogs més importants dels nostres temps: Manuel Oltra.

    Albert Fontelles i Ramonet, intèrpret i doctor en musicologia

  • 20220428 Anunci Palau100 T2223 DESKTOP
  • Biografies

    Albert Guinovart, piano

    Albert Guinovart, piano

    És un dels músics més complets i polifacètics dels nostres dies. La seva activitat professional es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent.

    Format a Barcelona, va anar a Londres per estudiar amb Maria Curcio. Ha tocat per tot Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, el Canadà, el Japó, el Pròxim Orient, Austràlia i Nova Zelanda, en recitals i amb diferents orquestres, dirigides per Ch. Hogwood, F-P. Decker, V. Petrenko, D. Cohen, L. Foster, E. Colomer, J. Pons, S. Mas i J. Ross, entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, Frederica von Stade, Julia Migenes, Juan Diego Flórez i Nacho Duato.

    És conegut pels seus premiats musicals: Mar i cel, Flor de Nit, Gaudí, Paradís, La Vampira del Raval i Scaramouche.

    Ha compost les òperes Atzar i Alba eterna, a més del ballet Terra baixa. Com a artista resident del Palau de la Música, el 2018 va estrenar el seu Rèquiem, que s’afegeix al seu catàleg, amb obres com Te Deum, Missa brevis o Gloria. Són conegudes les seves incursions en la televisió i el cinema.

    És professor a l’ESMUC i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts i de Sant Jordi. Té tres premis Butaca i dos Max, el Premi Ciutat de Barcelona i enguany ha guanyat el Premi Alícia de l’Acadèmia de Música de Catalunya com a millor autor; així mateix, és Steinway Artist.

    Té una trentena d’enregistraments (per a Harmonia Mundi, EMI i Decca). Els seus discos per a Sony amb els dos primers Concerts per a piano, enregistrat a Sant Petersburg, el Nocturn amb obres del mateix Guinovart per a piano sol, amb l’obra simfònica El lament de la Terra, que també inclou el tercer Concert per a piano, i el de l’òpera Alba eterna han estat un èxit de crítica i públic.

    Va enregistrar la Rapsòdia per a piano i cobla amb la Cobla Mediterrània sota la direcció del mateix Manuel Oltra, i també va estrenar-ne la versió de piano i orquestra amb l’OBC.

  • Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona

    Premi Ciutat de Barcelona de Música 2011
    Premi Altaveu 2012
    Premi Enderrock 2013

    Fundada a Barcelona el 1983, té el títol de Cobla Ciutat de Barcelona, atorgat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat, des del 1997. Conrea tots els àmbits del repertori propi de la cobla, si bé, des de la seva fundació, ha manifestat la voluntat ferma d’atendre específicament la música de concert, amb la programació reiterada d’obres de referència, obres oblidades i música de nova creació.

    Ha actuat a totes les comarques de Catalunya i de la Catalunya Nord, i participa habitualment en les manifestacions sardanistes més rellevants. Ha tingut una presència reiterada a diversos festivals internacionals de música (com el Grec, Peralada, el Vendrell, Sant Feliu de Guíxols o Rialp) i fou la formació titular del cicle de concerts Cobla, Cor i Dansa del Palau de la Música Catalana. Va ser cobla titular de la Temporada de Música per a Cobla de l’Auditori de Barcelona, impulsada per la Cobla Sant Jordi a redós del seu vint-i-cinquè aniversari. També ha actuat al Gran Teatre del Liceu i als principals auditoris de Catalunya, així com a Alemanya, la Gran Bretanya, Bèlgica, Itàlia, França i els Estats Units.

    Participa en els programes del Servei Educatiu del Palau de la Música Catalana des de finals de la dècada dels noranta, i actualment ho fa amb l’espectacle Cobla 2.0.

    Ha estat dirigida des dels inicis per Jordi León, amb l’assessorament de Manuel Oltra en qualitat de conseller artístic. Concepció Ramió el rellevà en la titularitat entre el 1991 i el 1993, Xavier Pagès del 2007 al 2010 i Tomàs Grau entre els anys 2010 i 2012. Des del 2013 Marcel Sabaté és el director titular de la formació. Ha actuat sota la batuta de noms tan prestigiosos com Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Salvador Mas, Edmon Colomer, Salvador Brotons, Manuel Valdivieso, Albert Argudo, Virginia Martínez, Joan Albert Amargós, Mireia Barrera, Josep Vila, José Antonio Sainz Alfaro o Nacho de Paz. Ha col·laborat amb el trikilari Kepa Junkera, el guitarrista flamenc Niño Josele, el músic Pascal Comelade, el pianista i compositor Joan Díaz, el ballarí Cesc Gelabert, el DJ Raph Dumas, cantants com Roger Mas, Carme Canela o Névoa i els solistes Daniel Ligorio, Albert Guinovart, Sergi Alpiste, Jordi Vilaprinyó, Lluís Vidal, Nabí Cabestany, Juan de la Rubia, Daniel Claret, Josep Fadó, Manel Camp i també amb l’Orfeó Català, Cor del Gran Teatre del Liceu, Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Coral Sant Jordi, Cor Vivaldi, Banda Municipal de Barcelona, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Granollers, Orquestra de Cambra d’Andorra o Orquestra Simfònica de l’Estat de Lituània, entre d'altres. Més recentment coprotagonitza amb la Kulbik Dance Company i el DJ Mario l’espectacle de dansa urbana In somni amb el qual va inaugurar la temporada de dansa 2015-16 del Mercat de les Flors de Barcelona i la Fira Mediterrània de Manresa 2015.

    La seva discografia comprèn una vintena d’enregistraments de contingut divers, entre els quals destaquen la integral de la música per a cobla d’Eduard Toldrà (2012, Columna Música) i els monogràfics dedicats a l’obra per a cobla de Ricard Viladesau (dos volums), Joan i Ricard Lamote de Grignon, Manuel Oltra, Rafael Ferrer (dos volums) i Josep Serra. Destaquen igualment els discs Binomis (amb obres per a piano i cobla), Llum nova (amb l’Orfeó Català), l’enregistrament dirigit per Antoni Ros Marbà dedicat als clàssics de la música de concert per a cobla, els antològics La sardana i La sardana: grans èxits i tres volums més de música per a cobla (amb obres d’autors tan diversos com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Joan Lluís Moraleda i Xavier Boliart, entre d’altres). El seu treball Amargós & Vidal: dues visions contemporànies de la cobla (2010, Columna Música) fou finalista al millor àlbum de jazz del 2010 dels Premios de la Música. Els anys 2010 i 2011 va enregistrar el CD Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi, amb el músic rossellonès, i va enregistrar el CD en directe amb el cantautor Roger Mas. Darrerament ha enregistrat La banda sonora d’‘In somni’, el treball conjunt amb el Grup Coses Així s’encenen al vent, el projecte i CD Kirineoc amb el trikilari Kepa Junkera i l’espectacle Circ & cobla, coproduït amb l’Ateneu Popular de Nou Barris i estrenat el 2020 al Festival Amb So de Cobla.

    La Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona és artista en exclusiva del segell Discmedi.

    Els músics de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona:

    Marcel Sabaté, director
    Xavier Torrent, flabiol i tamborí
    Ivan Alcazo i Oriol Gibert, tibles
    Enric Ortí i Josep Antoni Sánchez, tenores
    Sergi Marquillas i Eutimio Rodríguez, trompetes
    Martí Badia, trombó
    Josep Moliner i Jordi Montasell, fiscorns
    Joan Druguet, contrabaix

    Més informació a: www.coblasantjordi.cat

  • Marcel Sabaté, director

    Marcel Sabaté, director

    Amb una solvent formació musical i una àmplia experiència en direcció, composició, interpretació i docència, és un dels directors emergents més rellevants del panorama musical actual. Obtingué el títol superior de direcció d’orquestra amb matrícula d’honor i el premi d’honor al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha realitzat postgraus i cursos de direcció amb els mestres Antoni Ros Marbà, Jordi Mora, Albert Argudo i Manuel Valdivieso.

    Perfeccionà la direcció d’orquestra durant cinc anys (2006-2010) al Wiener Meisterkurse (Curs Internacional de Viena), amb Salvador Mas i Jörg Bierhance, on obtingué el primer premi i dirigí els concerts finals a la Wiener Konzerthaus al capdavant de la Vidin State Philharmonic Orchestra, Sinfonieorchester Kaposvár i Sinfonietta Baden.

    Cal destacar la direcció de l’estrena de l’òpera del mestre Josep Soler Die Blinde, amb textos de Rilke, que fou enregistrada per Catalunya Música i RNE4. Actualment és el director titular de la GIOrquestra, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i la Cobla de l’ESMUC. Fins al 2011 exercí com a director titular de l’Orquestra de Cambra de la Garrotxa, Cobla Simfònica Catalana i Cobla Ciutat de Girona.

    Actualment és el professor de flabiol i tamborí de l’ESMUC i del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

    Ha enregistrat una cinquantena de CD, tant en qualitat de solista com de director, i ha actuat en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Generalitat, Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu, Auditori de Barcelona, Auditori de Girona, Festival de Peralada i Festival de la Porta Ferrada, entre d’altres.

    Fou guardonat amb la Medalla al Mèrit Musical dels Premis Capital de la Sardana 2012.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dilluns, 27.02.23 - 19 h
    Sala de Concerts

    Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
    Cobla La Principal del Llobregat
    Cobla Mediterrània
    Xavier Puig, Marc Timón i Bernat Castillejo, directors

    Obres a tres cobles d’Oltra, Serra, Pujol, Toldrà i González
    M. Timón: obra d'encàrrec (estrena absoluta)

    Preu: 20 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex