- De vez en cuando la vida—Joan Manuel Serrat i el Segle d'or
Palau Fronteres
Dilluns, 8 de maig de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mariana Flores, soprano
María Hinojosa Montenegro, soprano
David Sagastume, contratenor
Valerio Contaldo, tenor
Hugo Oliveira, baix
Cappella Mediterranea
Leonardo García Alarcón, orgue, clave i direccióLucas R. de Ribayaz (1626- 1677)
Xacara por primo tonoJoan Manuel Serrat (1943) - Arr. Quito Gato
De vez en Cuando La vidaFrancesc Valls (1665/71- 1747)
Esta vez CupidilloJoan Manuel Serrat - Arr. Quito Gato
PareRomance de Curro el Palmo
Frederic Mompou (1893-1987)
Musica CalladaJoan Baptista Cabanilles (1644 - 1712)
Mortales que AmaisPopular Catalana - Arr. Quito Gato
La cançó del ladreJosé Marin (1618- 1699)
Ojos pues me desdeñáisMateu Fletxa, el vell
La BombaPopular Catalana - Arr. Quito Gato
La presó de LleidaMateo Romero (ca 1575-1647)
Romerico floridoJoan Manuel Serrat - Arr. Quito Gato
Aquellas pequenas cosasMediterráneo
Durada aproximada del concert: 76 minuts, sense pausa.
#popular #nousformatsPoema
mudances
canviar de casa, abandonar
trossos de sentit en una
arquitectura, desendreçar
l’ara, fer de l’instant
memòria, fer un tall precís
entre el desig i
l’abast, pensar la mà,
no desplegar-la sobre el cos
altre, desterrar uns
fonaments, ofegar una
llum, altre enllà de la nosa.
cloure, i de nou.
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Joan Manuel Serrat viatja al barroc
Des que Joan Manuel Serrat es va presentar per primera vegada a l’Argentina, el 1969, al programa de televisió Sábados circulares que presentava Pipo Mancera, el Noi del Poble-sec va establir un estret lligam no únicament amb l’Argentina, sinó amb tot Llatinoamèrica que ha perdurat en el temps. Per a molts argentins, Serrat forma part de la banda sonora de la seva vida i el clavecinista i director d’orquestra Leonardo García Alarcón n’és un exemple. Ell va descobrir la música de Joan Manuel Serrat a casa del seu oncle Alberto, on també va conèixer el Requiem de Mozart, la Passió segons sant Mateu de Bach, els valsos de Chopin i les Escenes de nens de Schumann, entre moltes altres grans obres de la música clàssica. El Barroc, el Classicisme i el Romanticisme es barrejaven amb les cançons del Noi del Poble-sec; temes que formen part de la banda sonora de la seva vida i als quals ret homenatge en aquest programa de concert mestís, en el qual es donen la mà les obres del Barroc amb les cançons de Serrat, arranjades per a l’ocasió en un estil barroc i per a una formació instrumental típica del segle XVII, la qual cosa contribueix a connectar-les amb les partitures renaixentistes i barroques que les acompanyen.
Les cançons de Serrat, a més de ser arranjades per a una orquestra barroca, han estat transcrites per a tessitures diferents de com van ser creades, i fins i tot una, l’emblemàtica Mediterráneo, ha estat transformada en un madrigal polifònic a l’estil del segle XVI. I, així, es van intercalant amb obres barroques de compositors del Segle d’Or espanyol, període en el qual es cantaven una àmplia varietat de danses i es ballaven romanços i villancets. Entre les obres selecciones com a contrapunt dels temes de Serrat trobem l’ensalada de Mateu Fletxa La bomba, un dels primers madrigals escrits a la península Ibèrica; la cançó secular Ojos que me desdeñáis de José Marín; la folia titulada Romerico florido de Mateo Romero, o Mortales que amáis de José Cabanilles.
No únicament s’han seleccionat partitures del Barroc com a contrapunts per a les cançons de Serrat, el programa també inclou un arranjament per a arpa d’una de les peces de la Música callada de Frederic Mompou o arranjaments barrocs de dos temes tradicionals catalans com són la Cançó del lladre i La presó de Lleida, que el mateix Serrat va interpretar i incloure en un disc del 1968 titulat Cançons tradicionals.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Biografies
©Jean-Baptiste Millot
©Jean-Baptiste Millot
Mariana Flores, soprano
Va estudiar a la Universidad de Cuyo (Argentina), amb Silvia Nasiff i Maria Teresa D’Amico. Posteriorment va prosseguir els estudis a la Schola Cantorum Basiliensis amb Rosa Domínguez.
Els darrers anys s’ha consolidat com a intèrpret imprescindible del repertori barroc, ha participat en produccions operístiques de l’Opéra de París, Grand Théâtre de Ginebra, Opéra Comique, Opéra de Dijon, Festival d’Ais de Provença i Teatro Colón de Buenos Aires. Treballa habitualment sota la direcció de Leonardo García Alarcón. També ha col·laborat, entre d’altres, amb Sir John Eliot Gardiner, Christina Pluhar, Vincent Dumestre, Teodor Currentzis i Gabriel Garrido.
Ha actuat als festivals més prestigiosos i ha cantat a tots els continents: a l’Àsia, Europa, a l’Amèrica del Sud; va acompanyar John Eliot Gardiner als Estats Units amb el seu L’Orfeo i Vespres el 2016. També ha fet gires per Austràlia amb l’Australian Brandenburg Orchestra.
En l’àmbit de l’òpera els darrers tres anys ha participat a El Prometeo de Draghi, La finta pazza de Sacrati i Il pallazzo incantato de Luigi Rossi.
El mes de setembre del 2020 el Festival d’Ambronay li va oferir un concert “a la carta”, en què el públic va triar les peces més belles dels recitals i els discos de la soprano: Le donne di Cavalli, Sogno di una notte veneziana, Heroines of the venetian baroque, Teatro dei sensi...
L’any 2021 Mariana Flores va celebrar el centenari d’Astor Piazzolla amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France abans de la represa del Concert Monteverdi-Piazzolla als festivals de Saint Denis i Tannay amb Cappella Mediterranea.
Ha participat en nombrosos enregistraments que ha estat guardonats, entre els quals el llançament l’any 2021 de Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India, L’Orfeo de Monteverdi i el 2022 La finta pazza de Sacrati, abans de fer una gira europea amb aquesta òpera en què ja havia triomfat com a protagonista el 2019. També ha enregistrat un àlbum molt personal, amb cançons populars argentines, al costat de Quito Gato que s’ha de publicar aquest 2023.
Biografies
María Hinojosa Montenegro, soprano
S’ha consolidat com un dels talents lírics més destacats dels darrers anys, tal com reflecteix una intensa activitat als principals festivals i sales d’Europa i Amèrica interpretant rols del repertori barroc, clàssic i contemporani.
Va iniciar els seus estudis de cant a la seva ciutat, Sabadell, amb M. Teresa Boix, i es llicencià en cant i lied a l’ESMUC amb les màximes qualificacions i el premi d’honor pel projecte final de carrera. El 2007 va destacar a El dúo de La Africana, dirigida per Xavier Albertí, a la temporada del Teatre Lliure, per la qual va ser nominada al premi de millor actriu musical i va guanyar el premi de la crítica dels Premis Butaca del mateix any. El 2011 va ser distingida la seva participació a La carta blanca de Lluïsa Cunillé, novament com a millor actriu musical dels Butaca.
Ha cantat en molts dels més prestigiosos teatres i sales de concerts del món, com el Musikverein i Theater an der Wien, Arena de Verona, Teatro Colón de Buenos Aires, Opera Philadelphia, Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana, Palau de la Música i Palau de les Arts de València, Salle Gaveau i Auditorium de la Maison de la Radio de París, i també al Teatro Real, Teatro de la Zarzuela i Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Granada, i a les òperes de Lausana, Montpeller, Vichy i Frankfurt. Col·labora amb prestigiosos grups de música antiga i orquestres dirigides, entre d’altres, per David Afkham, Pablo Heras-Casado, Josep Pons, Gabriel Garrido, Giovanni Antonini, Enrico Onofri, Ottavio Dantone, Sir Neville Marriner, Francesco Corti, Stefano Montanari, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Erich Hoebarth, Ivor Bolton, Corrado Rovaris, Francesc Prat, Paul Daniel, Pablo González, Leonardo García Alarcón i Martin Gester. En escena ha treballat amb Xavier Albertí, La Fura dels Baus, Comediants, Francisco Negrín, Robert Carsen, Kasper Holten, Lluís Pasqual, Lluïsa Cunillé, Rita Cosentino, Luis de Tavira, Juliette Deschamps i Alfred Kirchner.
En la seva activitat discogràfica destaca Gli amori d’Apollo e di Dafne de Cavalli, dirigida per Gabriel Garrido; De vez en cuando la vida i Peter Phillips, un inglés en la Flandes española, amb Cappella Mediterranea (i direcció de Leonardo García Alarcón); Juditha triumphans de Vivaldi, dirigida por Ottavio Dantone, i les sarsueles barroques La fontana del placer de J. Castel, Clementina de L. Boccherini i L’isola disabitata de G. Bonno, dirigides per Pablo Heras-Casado (tots tres títols per a Harmonia Mundi); el DVD de l’òpera La Salustia de Pergolesi (Arthaus Musik); tres cedés amb l’Orquesta Barroca de Sevilla, sota la direcció d’Enrico Onofri i Vanni Moretto, així com també nombrosos enregistraments per a RNE, BBC Radio, Radio France i ORF. A més, ha enregistrat obres dels compositors catalans contemporanis Joan Guinjoan, Joan Magrané, Raquel García Tomás i Agustí Charles.
Entre els seus compromisos recents destaquen dos rols protagonistes al Teatro de la Zarzuela: la dona a l’estrena absoluta de Policías y ladrones de Tomás Marco i Lucrecia en Donde no hay violencia no hay culpa de José de Nebra; l’estrena absoluta d’Andròmeda encadenada d’Agustí Charles al Palau de la Música Catalana, amb un èxit de crítica enorme, i posteriorment a Darmstadt; l’òpera de cambra Mariana en sombras i concerts amb Cappella Mediterranea i l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música; la Quarta de Mahler amb l’RFG a Santiago de Compostel·la i Vigo, i l’espectacle La Caramba amb Forma Antiqva a Santander i Dubai. La seva agenda inclou el retorn al Musikverein de Viena amb Concentus Musicus, al Palau amb el Bach Collegium Barcelona, una gira per França amb el guitarrista Eduard Iniesta i, a l’escenari operístic, el rol de Zdenka d’Arabella de Strauss a l’Ópera d’Oviedo.
El seu objectiu artístic és oferir interpretacions ajustades i fidels a qualsevol repertori i estil vocal, des del naixement de la música fins als nostres dies, tot respectant-ne sempre el compositor, el seu temps, l’estil i la tècnica.
Biografies
© Jose Aneand
© Jose Aneand
David Sagastume, contratenor
Nascut el 1972, ha actuat com a contratenor, en directe i en enregistraments, amb el Ricercar Consort, Cappella Mediterranea, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble Gilles Binchois i La Gran Chapelle, entre d’altres. Des de l’any 1998 és membre de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall.
Com a solista també ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Concert Français, Café Zimmerman, Netherlands Bach Society, dirigida per Gustav Leonhardt, i Euskal Barrokensemble, dirigit per Enrike Solinís.
La seva passió pel violoncel, pràctica a la qual ha dedicat molts anys, li va valer el premi extraordinari en l’examen final de la seva promoció, instrument amb el qual continua gaudint. Alhora va estudiar clavicèmbal, viola de gamba, música de cambra i composició, així com estudis de cant amb R. Levitt i Carlos Mena.
Durant els seus estudis va ser membre del Conjunt Instrumental Jesús Guridi, dedicat principalment a la interpretació musical dels segles XX i XXI. També va ser membre de la Jove Orquestra d’Euskal Herria (EGO) durant diversos anys. Sovint col·labora amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi.
Ha cantat en escenaris tan diversos com l’Opera de Sydney, Palau de Versalles, Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Simfònica de Chicago, Philharmonie de París, Palau de la Música Catalana, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, i a les Missions de Chiquitos a Bolívia, Festival de Cartagena d’Índies, Alhambra de Granada i Palau Reial de Fes.
És membre fundador del grup Intonationes, especialitzat en la interpretació del repertori polifònic hispànic dels segles XVI i XVII.
Biografies
© Francois de Maleissye
© Francois de Maleissye
Valerio Contaldo, tenor
Nascut a Itàlia, es va formar amb Gary Magby al Conservatori de Lausana. Fou guardonat per les fundacions Madeleine Dubuis et Solidarvox de Sion, la Fundació Colette Mosetti de Lausana i va ser finalista de l’Internationaler Bach Wettbewerb de Leipzig el 2008. Va debutar en el paper principal de L’Orfeo de Monteverdi, en concert amb la Cappella Mediterranea i sota la batuta de Leonardo García Alarcón, a Brussel·les, Rotterdam i Saint-Denis, així com amb el Concerto Italiano de gira per la Xina sota la direcció de Alessandrini.
En temporades anteriors ha cantat els papers de Fellah i primer comerciant (Mârouf, sabater del Caire de H. Rabaud) a l’Opéra de Bordeus i a l’Opéra Comique, sota la direcció de M. Minkowski; Acis i Damon (Acis & Galatea de Händel) a Salzburg, amb el Cor de Músics del Louvre; Oronte (Alcina) a l’Òpera de Biel; Ferrando (Così fan tutte) a les òperes de Niça i de Magdeburg; Ecclitico (Il mondo della Luna de Haydn) al Festival de Sédières. En concert, ha cantat Il trionfo della divina giustizia (Porpora) a l’Opéra Royale de Versalles; Passió segons sant Mateu de Bach a Holanda; Passió segons sant Joan, amb Les Musiciens du Louvre; Requiem de Mozart a Lió, Avinyó i Ambronay; Vespres de Monteverdi a Beaune. Més recentment ha interpretat el paper de Diomedes (La folle supposée de Sacrati) a l’Opéra de Dijon i al Victoria Hall de Ginebra, la Missa en Si menor de Bach a Versalles i Dijon amb Cappella Mediterranea, la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Gulbenkian a Lisboa. L’any 2021 interpretà el paper principal de L’Orfeo amb l’Orquestra del Festival de Budapest a Budapest i al Grand Théâtre de Ginebra, el paper de Lurcanio (Ariodante de Händel) amb Les Musiciens du Louvre, els rols de Ferrau i Astolfo (Il palazzo incantato de Rossi) a l’Opéra de Dijon, Opéra Royale de Versalles, Opéra de Nancy i al Théâtre de Caen.
El 2022-23 la seva agenda inclou Testo (Il combattimento di Tancredi) al Festival d’Ais de Provença (amb direcció de S. Daucé), i reestrena als teatres de Caen i l’Athénée novament com a Ferrau i Astolfo de Il palazzo incantato de Rossi a l’Opéra de Nancy, Morphée (Atys de Lully) al Grand Théâtre de Ginebra i Versalles, Vespres de Monteverdi, L’Orfeo i l’Evangelista (Passió segons sant Joan) amb Cappella Mediterranea, reestrena de La finta pazza a Amsterdam, Anvers... i concerts amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Les Epopées, Accentus, Cappella Mediterranea... I serà Oronte (Alcina) de gira amb Les Musiciens du Louvre.
Biografies
Hugo Oliveira, baix
Nascut a Lisboa, la seva col·laboració amb la Porto Opera Studio l’ha dut a participar en produccions com ara Joaz de Benedetto Marcello, sota la batuta de Richard Gwilt; L’ivrogne corrigé (Lucas) de Gluck, amb Jeff Cohen; Melodies estranhas d’António Chagas Rosa, sota la direcció de Stephan Asbury. També ha interpretat Frankenstein! de Heinz-Karl Gruber, sota la batuta de Pierre-André Valade (Remix Ensemble), i el 2006 ho va fer amb la London Symphony Orchestra, dirigida per François-Xavier Roth al Barbican Centre de Londres.
Al prestigiós cicle NPS del Concertgebouw d’Amsterdam va interpretar La Wally (Pedone) de Catalani i Samson et Dalila (segon filisteu) de Saint-Saëns, totes dues sota la direcció de Giuliano Carella, i Lohengrin (Dritte Edler) de R. Wagner, sota la batuta de Jaap van Zweden. El 2010 va cantar el paper titular d’Un retour d’Oscar Strasnoy al Festival d’Ais de Provença, sota la direcció de Roland Harabaydian.
Altres rols operístics seus inclouen els títols de Le nozze di Figaro (Figaro) de Mozart, al Coliseu de Porto, sota la direcció de Young-min Park; Les malheurs d’Orphée (Orfeu) de Milhaud, a la Cité de la Musique de París; L’enfant et les sortilèges (Fauteuil) de Ravel, sota la batuta de Wayne Marshall, al Concertgebouw; Dido i Enees (Enees) de Purcell; Venus i Adonis (Adonis) de John Blow; Le Carnaval et la folie (Momus) de Destouches; L’Orfeo (Plutone) de Monteverdi, amb Divino Sospiro (dirigit per Enrico Onofri), i, com a Caront, amb l’Akadêmia (Françoise Lasserre), a Delhi i París; i Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri, a la Staatsoper de Berlín (René Jacobs).
En oratori, el seu repertori inclou el Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la batuta de Michel Corboz; Die Legende von der Heiligen Elisabeth de Liszt, amb Guennadi Rozhdestvensky; Missa en Do menor de Mozart, amb l’ONLP, sota la direcció de Sascha Goetzel; Requiem de Brahms, amb Marcus Creed; Les noces de Stravinsky, amb Rob Vermeulen, i Pulcinella de Stravinsky, amb Martin Andrè. Ha interpretat Cantates de J. S. Bach amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la direcció de Ton Koopman; la Passió segons sant Joan de Bach, amb l’Orchestra of the Eighteenth Century, sota la direcció de Frans Brüggen, i l’oratori Solomon de Händel, sota la batuta de Paul McCreesh.
Hugo Oliveira també ha actuat amb Jordi Savall (Le Concert des Nations), Václav Luks (Collegium 1704), L’Arpeggiata (Christina Pluhar), Jos van Veldhoven (Nederlands Bach Society), Joana Carneiro (Orquestra Simfònica Portuguesa), Paul Dombrecht (Il Fondamento), Bruno Weil (Wallfisch Band), Klaas Stok (Concerto d’Amsterdam), Gabriel Garrido (Ensemble Elyma), Lawrence Cummings i Christophe Rousset.
Biografies
©Franck Juery
©Franck Juery
Cappella Mediterranea
En poc menys de vint anys s’ha consolidat com un dels conjunts més destacats en el camp de la interpretació de música barroca i clàssica. Les seves qualitats quant a so, compromís, finor i color són unànimement apreciades pel públic que té l’oportunitat d’escoltar-la i són aclamades per la crítica d’arreu del món.
Leonardo García Alarcón va crear aquest conjunt l’any 2005 per afrontar tots els repertoris del món llatí. Entre el madrigal i la gran òpera, Cappella Mediterranea actua amb petita o gran formació, d’acord amb les necessitats de les obres interpretades.
A partir dels repertoris italià i espanyol, el conjunt segueix l’ímpetu de les múltiples curiositats del seu director, interessat igualment en la interpretació de compositors francesos, flamencs o germànics.
Si el repertori íntim de madrigals de Claudio Monteverdi, Barbara Strozzi, Sigismondo d’India o Jacques Arcadelt posa en relleu llaütistes, violagambistes o violinistes barrocs, aplegats al voltant del clavicèmbal i l’orgue de Leonardo García Alarcón, és sens dubte el descobriment o el redescobriment d’un repertori més ampli el que ha establert la reputació internacional de Cappella Mediterranea.
Així, les recreacions d’Il diluvio universale i Nabucco de Michelangelo Falvetti al Festival d’Ambronay, seguides d’El Prometeo d’Antonio Draghi, La finta pazza de Francesco Sacrati i Il palazzo incantato de Luigi Rossi a l’Opéra de Dijon (abans de les reposicions que es van programar a Nancy, Ginebra i a l’Opéra Royal de Versalles) van revelar al públic obres inèdites o desconegudes, fites essencials en la història de l’òpera.
En aquest repertori, els músics de Cappella Mediterranea participen en la recerca de Leonardo García Alarcón sobre les idees d’autenticitat, articulació i encarnació musical.
La seva atracció per totes les formes de teatralitat els ha portat a participar plegats en les sorprenents Indes galantes de Rameau, amb coreografia de Bintou Dembélé i direcció de Clément Cogitore, que va triomfar a l’Opéra Bastille el 2019, o en una relectura d’Atys de Lully, coreografiada i dirigida per Angelin Preljocaj (Ginebra i Versalles, 2022). Aquestes incursions en la música francesa no oculten el nucli del repertori de Cappella Mediterranea, és a dir, Monteverdi, amb L’Orfeo en primer lloc, que s’ha reestrenat en nombroses ocasions (i enregistrat amb Valerio Contaldo en el paper principal) i L’incoronazione di Poppea (Ais de Provença, 2022, reestrenat a Versalles el gener del 2023), però també Francesco Cavalli: Elena (Ais de Provença el 2013), Eliogabalo, a l’Opéra de París (2016), Il Giasone (Ginebra, 2017) i Erismena (Ais de Provença, 2017).
El repertori sacre és un altre dels eixos del conjunt. Els Vespro della Beata Vergine de Monteverdi i la Missa en Si menor i la Passió segons sant Mateu de Bach han fet viure moments especialment intensos, gràcies sobretot a la col·laboració del conjunt amb el Cor de Cambra de Namur, del qual Leonardo García Alarcón és el director artístic des del 2010.
Més recentment, el conjunt s’ha obert al repertori contemporani amb la primera gran composició de Leonardo García Alarcón: l’oratori La Passione di Gesù, una obra poderosa i molt personal, que va ser rebuda amb entusiasme a Ambronay i Ginebra la tardor del 2022, i que s’interpretarà al Festival de Saint-Denis i a la Sala de Concerts de Namur el juny del 2023.
La seva agenda aquest 2023 inclou les estrenes d’Il dono della vita eterna, oratori d’Antonio Draghi, i Jérusalem délivrée, òpera de Philippe d’Orléans, amb el Centre de Musique Baroque de Versalles.
La discografia de Cappella Mediterranea inclou més d’una trentena d’enregistraments aclamats per la crítica, per als segells Ambronay Editions, Naïve, Ricercar i Alpha Classics. El 2021 es va publicar L’Orfeo de Monteverdi i Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India amb Mariana Flores i Julie Roset, i el 2022 La finta pazza de Sacrati, amb Mariana Flores, en el marc d’una première mundial. El 2023 està prevista l’estrena d’Amore siciliano, una “petita Tosca” basada en la música de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.
Integrants:
Amandine Solano, violí
Laura Corolla, violí
Margaux Blanchard, viola da gamba
Diana Vinagre, violoncel
Eric Mathot, contrabaix
Rodrigo Calveyra, cornetto, flauta
Mónica Pustilnik, guitarra
Quito Gato, guitarra
Marie Bournisien, arpaCappella Mediterranea compta amb el suport del Ministeri de Cultura - DRAC Auvergne Rhône Alpes, la Regió Auvergne-Rhône-Alpes, l'Ajuntament de Ginebra, una fundació familiar suïssa, una fundació privada Ginebra, el seu Cercle d'amics i els eu Cercle d'empresaris amb Diot-Siaci, Chatillon Architects, Synapsys, Quinten i 400 socis.
Aline Foriel-Destezet és la principal mecenes de Cappella Mediterranea.
El conjunt és membre de FEVIS (Federació de Conjunts Vocals i Instrumentals Especialitzats) i del CNM (Centro Nacional de la Música).
Biografies
©Jean-Louis Fernandez
©Jean-Louis Fernandez
Leonardo García Alarcón, director
Nascut a l’Argentina, és director d’orquestra, clavecinista i compositor. Ha esdevingut amb pocs anys una figura clau del món de la música i l’òpera, des de l’Opéra National de París al Teatro Colón de Buenos Aires, però sense oblidar el Grand Théâtre de Ginebra, ciutat on va començar la seva carrera.
Després dels estudis a l’Argentina, el 1997 es traslladà a Europa i va ingressar al Conservatori de Ginebra, a la classe de la clavecinista Christiane Jaccottet. Sota el mestratge de Gabriel Garrido s’endinsà en l’aventura barroca. Així, el 2005 va crear el seu conjunt Cappella Mediterranea per explorar la música barroca italiana, espanyola i hispanoamericana, tot ampliant considerablement el repertori que tenia fins aleshores. Resident del Festival d’Ambronay, hi obtingué els primers èxits, especialment el redescobriment el 2010 de l’oratori de Michelangelo Falvetti Il diluvio universale. El mateix any assumí la direcció del Cor de Cambra de Namur, reconegut com un dels millors grups corals barrocs actuals, i el 2014 fundà l’Orquesta Millenium, que dedica una gran part de l’activitat a la interpretació dels oratoris de G. F. Händel.
També ha redescobert moltes òperes de F. Cavalli: Eliogabalo a l’Opéra National de París, amb posada en escena de Tomas Jolly el 2016; Il Giasone, al Grand Théâtre de Ginebra el 2017, amb posada en escena de Serena Sinigaglia; Elena, posada en escena per Jean-Yves Ruf, i Erismena, amb posada en escena de Jean Bellorini, al Festival d’Art Lyrique d’Ais de Provença, el 2013 i el 2017, respectivament.
A l’Opéra de Dijon, per a El Prometeo d’Antonio Draghi el 2018, posada en escena de Gustavo Tambascio i Laurent Delvert, va compondre la música del tercer acte, atès que els manuscrits estan perduts, i La finta pazza de Francesco Sacrati el 2019, amb posada en escena de Jean-Yves Ruf.
Cal afegir-hi Alcina de G. F. Händel, posada en escena de Serena Sinigaglia, a l’Opéra National de la Lorena (Nancy) el 2020, i Il palazzo incantato de Luigi Rossi el 2020, amb posada en escena de Fabrice Murgia, en una coproducció entre l’Opéra National de la Lorena i l’Opéra Royale de Versalles el 2021.
El 2019 va dirigir l’òpera Les indes galantes de J-Ph. Rameau, a l’Opéra National de París, Opéra Bastille, amb posada en escena de Clément Cogitore i coreografía de Bintou Dembélé, producció per la qual ha estat reconegut com a millor director d’orquestra dels Premis Forum Opéra.
El 2022 va dirigir a Ginebra i Versalles una nova producció de la cèlebre òpera de J. B. Lully Atys, en una versió completament coreogràfica d’Angelin Preljocaj; la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb la Cappella Mediterranea, a La Seine Musicale de París i a l’Opéra de Dijon, amb crítiques molt favorables. Va tornar al Festival d’Ais de Provença amb L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb posada en escena de Ted Huffman; el setembre del 2022 va dirigir per primera vegada l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam en la seva gala anual, amb Acis and Galatea de Händel (orquestració de Mozart), amb posada en escena de Pierre Audi.
El mateix 2022 va encetar un nou capítol en la seva carrera amb l’estrena de l’oratori La Passione di Gesù, la seva primera gran composició contemporània, que va ser molt ben acollida pel públic del Festival d’Ambronay i al Victoria Hall de Ginebra, i que tornarà a interpetar al Festival de Saint-Denis i al Grand Manège de Namur aquest 2023.
Com a director d’orquestra o clavecinista, és convidat a festivals i sales de concerts d’arreu del món. El novembre del 2018 va dirigir L’Orfeo de Monteverdi en una posada en escena de la coreògrafa Sasha Waltz a la Staatsoper de Berlín i al Teatro Real de Madrid el 2022; igualment, és convidat habitual de la formació Les Violons du Roy, al Canadà, de l’Orchestre Philharmonique de Radio France i de l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa.
Reparteix el seu temps entre França, Bèlgica, l’Amèrica de Sud i Suïssa, país del qual ha obtingut la nacionalitat. Des del 2022 és professor del Màster en Clave a l’Haute École de Musique de Ginebra, activitat pedagògica a la qual dedica una gran importància.
El 2020 assumí la direcció de La Cité Bleue, una sala d’espectacles amb més de tres-centes localitats que s’està restaurant a Ginebra i que té prevista la inauguració el 2024, per bé que aquest 2023 ja disposarà d’una programació “extramurs”.
La seva prolífica discografia ha estat lloada unànimement per la crítica. El 2021 va publicar Rebirth (Sony Classical), amb la soprano Sonya Yoncheva; Lamenti & sospiri (Ricercar), amb les sopranos Mariana Flores i Julie Roset; L’Orfeo de Monteverdi (Alpha Classics), amb el tenor Valerio Contaldo en el rol principal; Bach before Bach (Alpha Classics), amb la violinista Chouchane Siranossian. El 2022 va publicar Semele de G. F. Händel, amb l’Orquesta Millenium i el Cor de Cambra de Namur (Ricercar), i La finta pazza de F. Sacrati (Versalles Spectacles). Aquest 2023 ha publicat Amore siciliano (Alpha Classics), una “petita Tosca” que ha imaginat basant-se en la música popular i culta de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.
Leonardo García Alarcón té la condecoració de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès.
Textos
De vez en cuando la vida
Joan Manuel SerratDe vez en cuando la vida, nos besa en la boca
Y a colores se despliega, como un atlas.
Nos pasea por las calles en volanta,
Y nos sentimos en buenas manos;Se hace de nuestra medida, toma nuestro paso
Y saca un conejo de la vieja chistera
Y uno es feliz como un niño
Cuando sale de la escuela.De vez en cuando la vida, toma conmigo café
Y está tan bonita que da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
A salir con ella a escena.De vez en cuando la vida, se nos brinda en cueros
Y nos regala un sueño, tan escurridizo
Que hay que andarlo de puntillas
Por no romper el hechizo.De vez en cuando la vida, afina con el pincel
Se nos eriza la piel y faltan palabras
Para nombrar lo que ofrece
A los que saben usarla.De vez en cuando la vida, nos gasta una broma
Y nos despertamos, sin saber qué pasa,
Chupando un palo sentados
Sobre una calabaza.Esta vez Cupidillo
Francesc VallsEsta vez, Cupidillo,
¡Vaya de chanza!
Que no son para siempre
Ansias, lamentos,
Sustos y rabias.
¡Vaya pues de bureo!,
¡Vaya! vaya de chanza!
Muy buena me la has urdido,
Rapaz el de malas mañas,
Mas, por Dios, que en mi frescura
Haras muy pobre ganancia.
No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Piensas que es para dos veces
Aquella vida obstinada,
De andar uno hecho alma en pena
Por más que le sobre gracia.No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Pero bien sabes, traidor,
Que esto todo va de chanza
Y que llevo, aunque me pesa
Un perdegoncillo al ala.No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Pare
Joan Manuel SerratPare,
Digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d’escuma blanca.Pare,
Que el riu ja no és el riu.
Pare,
Abans que torni l’estiu i amagui tot el que és viu.Pare,
Digueu-me què li han fet al bosc
Que no hi ha arbres a l’hivern no tindrem foc
Ni a l’estiu lloc per aturar-se.Que el bosc ja no és el bosc, pare,
Abans de que no es faci fosc, ompliu de vida el rebost.Sense llenya i sense peixos, pare,
Ens caldrà cremar la barca,
Llaurar el blat entre les engrunes, pare
I tancar amb tres panys la casaI deia vostè, pare,
Si no hi ha pins no es fan pinyons
Ni cucs, ni ocells.Pare,
On no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.Pare,
Que el camp ja no és el camp.
Pare,
Demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.Pare,
Ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro.Pare,
No, no tingeu por,
I digueu que no, que jo us espero.Pare,
Que estan matant la terra.
Pare,
Deixeu de plorar
Que ens han declarat la guerra.Mortales que amáis
Joan Baptista CabanillesMortales que amáis
A un Dios inmortal.
Llorad su pasión,
Si hay en vuestros ojos
Pasión de llorar.
El Sol está triste,
Su aurora en afán;
En golfos de penas
Toda se ve un mar.¡Ay! ¡que se anega!
¡Socorro, piedad!
Que el llanto es crecido,
Copioso el raudal,
Y repite con ansias:
No, no hay dolor igual,
A vuestra querida,
Que falta la vida,
Si Vos le faltáis.
No, no puede más que
Gemir, sentir y penar.¡Oh recompensa infinita!
Que fenezca lo inmortal,
Y deuda del primer hombre,
Hoy la paga el nuevo Adán.
Su amor, que lo quiere,
Obra esa fineza:
Tu tener la culpa
Y Él pagar la pena.Romance de Curro "el palmo"
Joan Manuel SerratLa vida y la muerte
Bordada en la boca
Tenía Merceditas
La del guardarropa.La del guardarropa
Del tablao del ‘Lacio’,
Un gitano falso
Ex-bufón de palacio.Alcahuete noble
Que al oír los tiros
Recogió sus capas
Y se pegó el piro.Se acabó el jaleo
Y el racionamiento
Le llenó el bolsillo
Y montó este invento,En donde ‘El Palmo’
Lloró cantando...Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Mil veces le pide...
Y mil veces que ‘nones’
De compartir sueños
Cama y macarrones.Le dice burlona...
... ‘Carita gitana,
Cómo hacer buen vino
De una cepa enana.’Y Curro se muerde
Los labios y calla
Pues no hizo la mili
Por no dar la talla.Y quien calla, otorga,
Como dice el dicho,
Y Curro se muere
Por ese mal bicho.¡Ay! quién fuese abrigo
Pa’ andar contigo...Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Buscando el olvido
Se dio a la bebida,
Al mus, las quinielas...
Y en horas perdidasSe leyó enterito
A Don Marcial Lafuente,
Por no ir tras su paso
Como un penitente.Y una noche, mientras
Palmeaba farrucas,
Se escapó Mercedes
Con un ‘curapupas’De clínica propia
Y Rolls de contrabando
Y entre palma y palma
Curro fue palmando.Entre cantares por soleares.
Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Quizá fue la pena
O falta de hierro...
El caso es que un día
Nos tocó ir de entierro.Pésames y flores
Y una lagrimita
Que dejó ir la Patro
Al cerrar la cajita.A mano derecha
Según se va al cielo,
Veréis un tablao
Que montó Frascuelo,En donde cada noche
Pa’ las buenas almas
El Currito ‘El Palmo’
Sigue dando palmas.Y canta sus males por ‘celestiales’.
Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.La cançó del lladre
Cançó popular catalana d'autor anònimQuan jo n’era petitet
Festejava i presumia,
Espardenya blanca al peu
I mocador a la falsia.Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!I ara, que ne sóc grandet,
M’he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
Ofici de cada dia.Vaig robar un traginer
Que venia de la fira,
Li prenguí tots els diners
I la mostra que duia.Quan he tingut prou diners,
He robat també una nina,
L’he robada amb falsedat,
Dient que m’hi casaria.La justícia m’ha pres
I en presó fosca en duia.
La justícia m’ha pres
I em farà pagar amb la vida.Ojos pues me desdenáis
José MarinOjos pues me desdeñais,
no me mireis,
pues no quiero que logreis
el ver como me matais.
Y si ceño y el rigor
ojos mirad que es locura
arriesgar buestra hermosura
por hazerme un disfavor
si no os corrige el temor
de la gala que os quitais.La Bomba
Mateu Fletxa, el vell¡Bomba, bomba, y agua fuera!
¡Vayan los cargos al mar
Que nos ymos anegar!
¡Do remedio no se espera!
¡A l›escota socorred!
¡Vosotros id al timon!
¡Oué espacio! ¡Corred, corred!
¿No veis nuestra perdición?
Essas gúmenas cortad
Porque se amaine la vela.¡Hazia acá contrapesad!
¡Oh, que la nave se asuela!
¡Mandad calafetear
Que quizá dará remedio!
¡Ya no ay tiempo ni lugar,
que la nau se abre por medio!
¿Qué haremos? ¿Si aprovechará nadar?
¡Oh, que está tan bravo el mar,
Que todos pereçeremos!
Pipas y tablas tomemos.Mas, triste yo, ¿que haré?
Que yo, que no sé nadar, moriré!
Virgen madre, yo prometo
Rezar con tino tus horas.
Si, Juan, tu escapas,
Hiermo moras.
Monserrate luego meto.Yo, triste, ofrezco también,
En saliendo deste lago,
Ir descalço a Santiago,
Eu yendo a Jerusalén.
¡Santa Virgen de Loreto!
¡Sant Ginés, socorred nos!
¡Que me ahogo, santo Dios!
¡Sant Elmo, santo bendito!
¡Oh, virgen de Guadalupe,
Nuestra maldad no te ocupe.¡Señora de Monserrate,
Oy, señora y gran rescate!
¡Oh gran socorro y bonança!
¡Nave viene en que escapemos!
¡Allegad, allegad que pereçeremos!
¡Socorred, no aya tardança!
¡No sea un punto detenido,
Señores, esse batel!
¡Oh, qué ventura he tenido,
Pues que pude entrar en él!
Gratias agamus Domino
Deo nostro. Dignum et justum est,
De tan grande beneficio
Reçebido en este dia.Cantemos con alegría
Todos hoy por su servicio.
¡Ea, ea, sus, empecemos!
Empieça tú, Gil Piçarra,
A tañer con tu guitarra
Y nosotros te ayudaremos.
Esperad que esté templada.
Tiemplala bien, hi de ruin.Dendén, dendén, dindirindin.
¡Oh, como está destemplada!
¡Acaba, maldito, ya!Dendén, dendén, dindirindín.
¡Es por demás!
Sube, sube un poco más.Dendén, dendén. dindirindín.
¡Muy bien está!
Ande pues, nuestro apellido,El tañer con el cantar
Concordes en alabar
A Jesús rezién nacido.Dindirindín, dindirindín.
Bendito el que ha venido
A librarnos de agonia
Bendito sea este día
Que nasció el contentamiento.
Remedia su advenimiento
Mil enojos.Dindirindín, dindirindín
Benditos sean los ojos
Que con piedad nos miraron
Y benditos. que ansi amansaron
Tal fortuna .
No quede congoxa alguna,
Demos prissa al navegar
Poys o vento nos ha de llevar.¡Garrido es el vendaval!
No se vio bonança igual
Sobre tan gran desatiento.
Bien ayas tú, viento,
Que ansí me ayudas contra fortuna.
Gritá, gritá, todos a una
Gritá: ¡Bonança, bonança, salvamento!
Miedo ovistes al tormento.No tuviendo ya sperança.
¡O modicae fidei!
Ello está muy bien ansí.
Gala es todo, a nadie hoy duela
La gala chinela la gala chinela.
Mucho prometemos en tormenta fieraMas, luego ofrecemos infinita çera.
De la gala chinela, la gala chinela.
A Dios, señores! A la vela!
Nam si pericula sunt in mari,
Pericula sunt in terra
Et pericula in falsis fratribus.La presó de Lleida
Cançó popular catalana d'autor anònimA la ciutat de Lleida
N’hi ha una presó
De presos mai n’hi manquen;
Petita, bonica
Prou n’hi porta el baró
Lireta, liró.Cent i cinquanta presos
Canten una cançó
La nina se’ls escolta
Petita, bonica
De dalt del mirador
Lireta, liró.Canteu, canteu, bons presos
D’ací us en trauré jo
Aniré a veure el meu pare
Petita, bonica
Recaptaré el perdó
Lireta, liró.Ai, pare, lo meu pare
Jo vos demano un do
Ai, pare, lo meu pare
Petita, bonica
Les claus de la presó
Lireta, liró.Ai, filla Margarida
Demà els penjaré tots
Ai, pare, lo meu pare
Petita, bonica
Pengeu-m’hi a mi tot
Lireta, liró.I a cada cap de forca
Poseu-hi un ram de flors
Perquè la gent quan passi
Petita, bonica
Sentin la bona olor
Lireta, liró.Romerico florido
Mateo RomeroRomerico florido coge la nina el
amor de sus ojos perlas cogîa.
La que es el lucero de nuestro
lugar, flores va a buscar de amor
verdadero y la del romero que es
azul y blanca, cual la mano franca
de quien la coge, coge la nina...Aquellas pequeñas cosas
Joan Manuel SerratUno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
Vendió boleto
De ida y vuelta.Son aquellas pequeñas cosas,
Que nos dejó un tiempo de rosas
En un rincón,
En un papel
O en un cajón.Como un ladrón
Te acechan detrás
De la puerta.
Te tienen tan
A su merced
Como hojas muertas.Que el viento arrastra allá o aquí,
Que te sonríen tristes y
Nos hacen que
Lloremos cuando
Nadie nos ve.Mediterraneo
Joan Manuel SerratQuizá porque mi niñez
Sigue jugando en tu playa,
Y escondido tras las cañas
Duerme mi primer amor.Llevo tu luz y tu olor
Por donde quiera que vaya,
Y amontonado en tu arena
Guardo amor, juegos y penas.Yo,
Que en la piel tengo el sabor
Amargo del llanto eterno,
Que han vertido en ti cien pueblos
De Algeciras a Estambul,
Para que pintes de azul
Sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
Tu alma es profunda y oscura..
A tus atardeceres rojos
Se acostumbraron mis ojos
Como el recodo al camino...Soy cantor, soy embustero,
Me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero...¿Qué le voy a hacer, si yo
Nací en el Mediterráneo?Y te acercas, y te vas
Después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
Te vas, pensando en volver.Eres como una mujer
Perfumadita de brea
Que se añora y que se quiere
Que se conoce y se teme.Ay...
Si un día para mi mal
Viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
Con un levante otoñal
Y dejad que el temporal
Desguace sus alas blancas.Y a mí enterradme sin duelo
Entrela playa y el cielo...
En la ladera de un monte,
Más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.Mi cuerpo será camino,
Le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista...Cerca del mar. Porque yo
Nací en el Mediterráneo...També et pot interessar...
Palau Òpera
30.05.34 - 19 h
Sala de ConcertsIl Tamerlano de Vivaldi
Arianna Vendittelli, soprano
Delphine Galou, mezzosoprano
Sophie Rennert, mezzosoprano
Marina de Liso, mezzosoprano
Filippo Mineccia, contratenor
Bruno Taddia, baríton
Accademia Bizantina
Ottavio Dantone, directorPreus: de 25 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
- De vez en cuando la vida—Joan Manuel Serrat i el Segle d'or
Palau Fronteres
Dilluns, 8 de maig de 2023 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Mariana Flores, soprano
María Hinojosa Montenegro, soprano
David Sagastume, contratenor
Valerio Contaldo, tenor
Hugo Oliveira, baix
Cappella Mediterranea
Leonardo García Alarcón, orgue, clave i direccióLucas R. de Ribayaz (1626- 1677)
Xacara por primo tonoJoan Manuel Serrat (1943) - Arr. Quito Gato
De vez en Cuando La vidaFrancesc Valls (1665/71- 1747)
Esta vez CupidilloJoan Manuel Serrat - Arr. Quito Gato
PareRomance de Curro el Palmo
Frederic Mompou (1893-1987)
Musica CalladaJoan Baptista Cabanilles (1644 - 1712)
Mortales que AmaisPopular Catalana - Arr. Quito Gato
La cançó del ladreJosé Marin (1618- 1699)
Ojos pues me desdeñáisMateu Fletxa, el vell
La BombaPopular Catalana - Arr. Quito Gato
La presó de LleidaMateo Romero (ca 1575-1647)
Romerico floridoJoan Manuel Serrat - Arr. Quito Gato
Aquellas pequenas cosasMediterráneo
Durada aproximada del concert: 76 minuts, sense pausa.
#popular #nousformatsPoema
mudances
canviar de casa, abandonar
trossos de sentit en una
arquitectura, desendreçar
l’ara, fer de l’instant
memòria, fer un tall precís
entre el desig i
l’abast, pensar la mà,
no desplegar-la sobre el cos
altre, desterrar uns
fonaments, ofegar una
llum, altre enllà de la nosa.
cloure, i de nou.
Eduard Escoffet
El terra i el cel (LaBreu Edicions, 2013)Comentari
Joan Manuel Serrat viatja al barroc
Des que Joan Manuel Serrat es va presentar per primera vegada a l’Argentina, el 1969, al programa de televisió Sábados circulares que presentava Pipo Mancera, el Noi del Poble-sec va establir un estret lligam no únicament amb l’Argentina, sinó amb tot Llatinoamèrica que ha perdurat en el temps. Per a molts argentins, Serrat forma part de la banda sonora de la seva vida i el clavecinista i director d’orquestra Leonardo García Alarcón n’és un exemple. Ell va descobrir la música de Joan Manuel Serrat a casa del seu oncle Alberto, on també va conèixer el Requiem de Mozart, la Passió segons sant Mateu de Bach, els valsos de Chopin i les Escenes de nens de Schumann, entre moltes altres grans obres de la música clàssica. El Barroc, el Classicisme i el Romanticisme es barrejaven amb les cançons del Noi del Poble-sec; temes que formen part de la banda sonora de la seva vida i als quals ret homenatge en aquest programa de concert mestís, en el qual es donen la mà les obres del Barroc amb les cançons de Serrat, arranjades per a l’ocasió en un estil barroc i per a una formació instrumental típica del segle XVII, la qual cosa contribueix a connectar-les amb les partitures renaixentistes i barroques que les acompanyen.
Les cançons de Serrat, a més de ser arranjades per a una orquestra barroca, han estat transcrites per a tessitures diferents de com van ser creades, i fins i tot una, l’emblemàtica Mediterráneo, ha estat transformada en un madrigal polifònic a l’estil del segle XVI. I, així, es van intercalant amb obres barroques de compositors del Segle d’Or espanyol, període en el qual es cantaven una àmplia varietat de danses i es ballaven romanços i villancets. Entre les obres selecciones com a contrapunt dels temes de Serrat trobem l’ensalada de Mateu Fletxa La bomba, un dels primers madrigals escrits a la península Ibèrica; la cançó secular Ojos que me desdeñáis de José Marín; la folia titulada Romerico florido de Mateo Romero, o Mortales que amáis de José Cabanilles.
No únicament s’han seleccionat partitures del Barroc com a contrapunts per a les cançons de Serrat, el programa també inclou un arranjament per a arpa d’una de les peces de la Música callada de Frederic Mompou o arranjaments barrocs de dos temes tradicionals catalans com són la Cançó del lladre i La presó de Lleida, que el mateix Serrat va interpretar i incloure en un disc del 1968 titulat Cançons tradicionals.
Lourdes Morgades, periodista especialitzada en música
Biografies
Mariana Flores, soprano
©Jean-Baptiste Millot
Va estudiar a la Universidad de Cuyo (Argentina), amb Silvia Nasiff i Maria Teresa D’Amico. Posteriorment va prosseguir els estudis a la Schola Cantorum Basiliensis amb Rosa Domínguez.
Els darrers anys s’ha consolidat com a intèrpret imprescindible del repertori barroc, ha participat en produccions operístiques de l’Opéra de París, Grand Théâtre de Ginebra, Opéra Comique, Opéra de Dijon, Festival d’Ais de Provença i Teatro Colón de Buenos Aires. Treballa habitualment sota la direcció de Leonardo García Alarcón. També ha col·laborat, entre d’altres, amb Sir John Eliot Gardiner, Christina Pluhar, Vincent Dumestre, Teodor Currentzis i Gabriel Garrido.
Ha actuat als festivals més prestigiosos i ha cantat a tots els continents: a l’Àsia, Europa, a l’Amèrica del Sud; va acompanyar John Eliot Gardiner als Estats Units amb el seu L’Orfeo i Vespres el 2016. També ha fet gires per Austràlia amb l’Australian Brandenburg Orchestra.
En l’àmbit de l’òpera els darrers tres anys ha participat a El Prometeo de Draghi, La finta pazza de Sacrati i Il pallazzo incantato de Luigi Rossi.
El mes de setembre del 2020 el Festival d’Ambronay li va oferir un concert “a la carta”, en què el públic va triar les peces més belles dels recitals i els discos de la soprano: Le donne di Cavalli, Sogno di una notte veneziana, Heroines of the venetian baroque, Teatro dei sensi...
L’any 2021 Mariana Flores va celebrar el centenari d’Astor Piazzolla amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France abans de la represa del Concert Monteverdi-Piazzolla als festivals de Saint Denis i Tannay amb Cappella Mediterranea.
Ha participat en nombrosos enregistraments que ha estat guardonats, entre els quals el llançament l’any 2021 de Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India, L’Orfeo de Monteverdi i el 2022 La finta pazza de Sacrati, abans de fer una gira europea amb aquesta òpera en què ja havia triomfat com a protagonista el 2019. També ha enregistrat un àlbum molt personal, amb cançons populars argentines, al costat de Quito Gato que s’ha de publicar aquest 2023.
María Hinojosa Montenegro, soprano
S’ha consolidat com un dels talents lírics més destacats dels darrers anys, tal com reflecteix una intensa activitat als principals festivals i sales d’Europa i Amèrica interpretant rols del repertori barroc, clàssic i contemporani.
Va iniciar els seus estudis de cant a la seva ciutat, Sabadell, amb M. Teresa Boix, i es llicencià en cant i lied a l’ESMUC amb les màximes qualificacions i el premi d’honor pel projecte final de carrera. El 2007 va destacar a El dúo de La Africana, dirigida per Xavier Albertí, a la temporada del Teatre Lliure, per la qual va ser nominada al premi de millor actriu musical i va guanyar el premi de la crítica dels Premis Butaca del mateix any. El 2011 va ser distingida la seva participació a La carta blanca de Lluïsa Cunillé, novament com a millor actriu musical dels Butaca.
Ha cantat en molts dels més prestigiosos teatres i sales de concerts del món, com el Musikverein i Theater an der Wien, Arena de Verona, Teatro Colón de Buenos Aires, Opera Philadelphia, Gran Teatre del Liceu, L’Auditori i Palau de la Música Catalana, Palau de la Música i Palau de les Arts de València, Salle Gaveau i Auditorium de la Maison de la Radio de París, i també al Teatro Real, Teatro de la Zarzuela i Auditorio Nacional de Madrid, Festival de Granada, i a les òperes de Lausana, Montpeller, Vichy i Frankfurt. Col·labora amb prestigiosos grups de música antiga i orquestres dirigides, entre d’altres, per David Afkham, Pablo Heras-Casado, Josep Pons, Gabriel Garrido, Giovanni Antonini, Enrico Onofri, Ottavio Dantone, Sir Neville Marriner, Francesco Corti, Stefano Montanari, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Erich Hoebarth, Ivor Bolton, Corrado Rovaris, Francesc Prat, Paul Daniel, Pablo González, Leonardo García Alarcón i Martin Gester. En escena ha treballat amb Xavier Albertí, La Fura dels Baus, Comediants, Francisco Negrín, Robert Carsen, Kasper Holten, Lluís Pasqual, Lluïsa Cunillé, Rita Cosentino, Luis de Tavira, Juliette Deschamps i Alfred Kirchner.
En la seva activitat discogràfica destaca Gli amori d’Apollo e di Dafne de Cavalli, dirigida per Gabriel Garrido; De vez en cuando la vida i Peter Phillips, un inglés en la Flandes española, amb Cappella Mediterranea (i direcció de Leonardo García Alarcón); Juditha triumphans de Vivaldi, dirigida por Ottavio Dantone, i les sarsueles barroques La fontana del placer de J. Castel, Clementina de L. Boccherini i L’isola disabitata de G. Bonno, dirigides per Pablo Heras-Casado (tots tres títols per a Harmonia Mundi); el DVD de l’òpera La Salustia de Pergolesi (Arthaus Musik); tres cedés amb l’Orquesta Barroca de Sevilla, sota la direcció d’Enrico Onofri i Vanni Moretto, així com també nombrosos enregistraments per a RNE, BBC Radio, Radio France i ORF. A més, ha enregistrat obres dels compositors catalans contemporanis Joan Guinjoan, Joan Magrané, Raquel García Tomás i Agustí Charles.
Entre els seus compromisos recents destaquen dos rols protagonistes al Teatro de la Zarzuela: la dona a l’estrena absoluta de Policías y ladrones de Tomás Marco i Lucrecia en Donde no hay violencia no hay culpa de José de Nebra; l’estrena absoluta d’Andròmeda encadenada d’Agustí Charles al Palau de la Música Catalana, amb un èxit de crítica enorme, i posteriorment a Darmstadt; l’òpera de cambra Mariana en sombras i concerts amb Cappella Mediterranea i l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música; la Quarta de Mahler amb l’RFG a Santiago de Compostel·la i Vigo, i l’espectacle La Caramba amb Forma Antiqva a Santander i Dubai. La seva agenda inclou el retorn al Musikverein de Viena amb Concentus Musicus, al Palau amb el Bach Collegium Barcelona, una gira per França amb el guitarrista Eduard Iniesta i, a l’escenari operístic, el rol de Zdenka d’Arabella de Strauss a l’Ópera d’Oviedo.
El seu objectiu artístic és oferir interpretacions ajustades i fidels a qualsevol repertori i estil vocal, des del naixement de la música fins als nostres dies, tot respectant-ne sempre el compositor, el seu temps, l’estil i la tècnica.
David Sagastume, contratenor
© Jose Aneand
Nascut el 1972, ha actuat com a contratenor, en directe i en enregistraments, amb el Ricercar Consort, Cappella Mediterranea, Les Sacqueboutiers de Tolosa de Llenguadoc, Ensemble Gilles Binchois i La Gran Chapelle, entre d’altres. Des de l’any 1998 és membre de La Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall.
Com a solista també ha actuat amb l’Orchestra of the Age of Enlightenment, Concert Français, Café Zimmerman, Netherlands Bach Society, dirigida per Gustav Leonhardt, i Euskal Barrokensemble, dirigit per Enrike Solinís.
La seva passió pel violoncel, pràctica a la qual ha dedicat molts anys, li va valer el premi extraordinari en l’examen final de la seva promoció, instrument amb el qual continua gaudint. Alhora va estudiar clavicèmbal, viola de gamba, música de cambra i composició, així com estudis de cant amb R. Levitt i Carlos Mena.
Durant els seus estudis va ser membre del Conjunt Instrumental Jesús Guridi, dedicat principalment a la interpretació musical dels segles XX i XXI. També va ser membre de la Jove Orquestra d’Euskal Herria (EGO) durant diversos anys. Sovint col·labora amb l’Orquestra Simfònica d’Euskadi.
Ha cantat en escenaris tan diversos com l’Opera de Sydney, Palau de Versalles, Carnegie Hall de Nova York, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, Simfònica de Chicago, Philharmonie de París, Palau de la Música Catalana, Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, i a les Missions de Chiquitos a Bolívia, Festival de Cartagena d’Índies, Alhambra de Granada i Palau Reial de Fes.
És membre fundador del grup Intonationes, especialitzat en la interpretació del repertori polifònic hispànic dels segles XVI i XVII.
Valerio Contaldo, tenor
© Francois de Maleissye
Nascut a Itàlia, es va formar amb Gary Magby al Conservatori de Lausana. Fou guardonat per les fundacions Madeleine Dubuis et Solidarvox de Sion, la Fundació Colette Mosetti de Lausana i va ser finalista de l’Internationaler Bach Wettbewerb de Leipzig el 2008. Va debutar en el paper principal de L’Orfeo de Monteverdi, en concert amb la Cappella Mediterranea i sota la batuta de Leonardo García Alarcón, a Brussel·les, Rotterdam i Saint-Denis, així com amb el Concerto Italiano de gira per la Xina sota la direcció de Alessandrini.
En temporades anteriors ha cantat els papers de Fellah i primer comerciant (Mârouf, sabater del Caire de H. Rabaud) a l’Opéra de Bordeus i a l’Opéra Comique, sota la direcció de M. Minkowski; Acis i Damon (Acis & Galatea de Händel) a Salzburg, amb el Cor de Músics del Louvre; Oronte (Alcina) a l’Òpera de Biel; Ferrando (Così fan tutte) a les òperes de Niça i de Magdeburg; Ecclitico (Il mondo della Luna de Haydn) al Festival de Sédières. En concert, ha cantat Il trionfo della divina giustizia (Porpora) a l’Opéra Royale de Versalles; Passió segons sant Mateu de Bach a Holanda; Passió segons sant Joan, amb Les Musiciens du Louvre; Requiem de Mozart a Lió, Avinyó i Ambronay; Vespres de Monteverdi a Beaune. Més recentment ha interpretat el paper de Diomedes (La folle supposée de Sacrati) a l’Opéra de Dijon i al Victoria Hall de Ginebra, la Missa en Si menor de Bach a Versalles i Dijon amb Cappella Mediterranea, la Novena Simfonia de Beethoven amb l’Orquestra Gulbenkian a Lisboa. L’any 2021 interpretà el paper principal de L’Orfeo amb l’Orquestra del Festival de Budapest a Budapest i al Grand Théâtre de Ginebra, el paper de Lurcanio (Ariodante de Händel) amb Les Musiciens du Louvre, els rols de Ferrau i Astolfo (Il palazzo incantato de Rossi) a l’Opéra de Dijon, Opéra Royale de Versalles, Opéra de Nancy i al Théâtre de Caen.
El 2022-23 la seva agenda inclou Testo (Il combattimento di Tancredi) al Festival d’Ais de Provença (amb direcció de S. Daucé), i reestrena als teatres de Caen i l’Athénée novament com a Ferrau i Astolfo de Il palazzo incantato de Rossi a l’Opéra de Nancy, Morphée (Atys de Lully) al Grand Théâtre de Ginebra i Versalles, Vespres de Monteverdi, L’Orfeo i l’Evangelista (Passió segons sant Joan) amb Cappella Mediterranea, reestrena de La finta pazza a Amsterdam, Anvers... i concerts amb l’Orchestre Philharmonique de Radio France, Les Epopées, Accentus, Cappella Mediterranea... I serà Oronte (Alcina) de gira amb Les Musiciens du Louvre.
Hugo Oliveira, baix
Nascut a Lisboa, la seva col·laboració amb la Porto Opera Studio l’ha dut a participar en produccions com ara Joaz de Benedetto Marcello, sota la batuta de Richard Gwilt; L’ivrogne corrigé (Lucas) de Gluck, amb Jeff Cohen; Melodies estranhas d’António Chagas Rosa, sota la direcció de Stephan Asbury. També ha interpretat Frankenstein! de Heinz-Karl Gruber, sota la batuta de Pierre-André Valade (Remix Ensemble), i el 2006 ho va fer amb la London Symphony Orchestra, dirigida per François-Xavier Roth al Barbican Centre de Londres.
Al prestigiós cicle NPS del Concertgebouw d’Amsterdam va interpretar La Wally (Pedone) de Catalani i Samson et Dalila (segon filisteu) de Saint-Saëns, totes dues sota la direcció de Giuliano Carella, i Lohengrin (Dritte Edler) de R. Wagner, sota la batuta de Jaap van Zweden. El 2010 va cantar el paper titular d’Un retour d’Oscar Strasnoy al Festival d’Ais de Provença, sota la direcció de Roland Harabaydian.
Altres rols operístics seus inclouen els títols de Le nozze di Figaro (Figaro) de Mozart, al Coliseu de Porto, sota la direcció de Young-min Park; Les malheurs d’Orphée (Orfeu) de Milhaud, a la Cité de la Musique de París; L’enfant et les sortilèges (Fauteuil) de Ravel, sota la batuta de Wayne Marshall, al Concertgebouw; Dido i Enees (Enees) de Purcell; Venus i Adonis (Adonis) de John Blow; Le Carnaval et la folie (Momus) de Destouches; L’Orfeo (Plutone) de Monteverdi, amb Divino Sospiro (dirigit per Enrico Onofri), i, com a Caront, amb l’Akadêmia (Françoise Lasserre), a Delhi i París; i Rappresentatione di anima et di corpo de Cavalieri, a la Staatsoper de Berlín (René Jacobs).
En oratori, el seu repertori inclou el Requiem de Mozart, amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la batuta de Michel Corboz; Die Legende von der Heiligen Elisabeth de Liszt, amb Guennadi Rozhdestvensky; Missa en Do menor de Mozart, amb l’ONLP, sota la direcció de Sascha Goetzel; Requiem de Brahms, amb Marcus Creed; Les noces de Stravinsky, amb Rob Vermeulen, i Pulcinella de Stravinsky, amb Martin Andrè. Ha interpretat Cantates de J. S. Bach amb l’Orquestra Gulbenkian, sota la direcció de Ton Koopman; la Passió segons sant Joan de Bach, amb l’Orchestra of the Eighteenth Century, sota la direcció de Frans Brüggen, i l’oratori Solomon de Händel, sota la batuta de Paul McCreesh.
Hugo Oliveira també ha actuat amb Jordi Savall (Le Concert des Nations), Václav Luks (Collegium 1704), L’Arpeggiata (Christina Pluhar), Jos van Veldhoven (Nederlands Bach Society), Joana Carneiro (Orquestra Simfònica Portuguesa), Paul Dombrecht (Il Fondamento), Bruno Weil (Wallfisch Band), Klaas Stok (Concerto d’Amsterdam), Gabriel Garrido (Ensemble Elyma), Lawrence Cummings i Christophe Rousset.
Cappella Mediterranea
©Franck Juery
En poc menys de vint anys s’ha consolidat com un dels conjunts més destacats en el camp de la interpretació de música barroca i clàssica. Les seves qualitats quant a so, compromís, finor i color són unànimement apreciades pel públic que té l’oportunitat d’escoltar-la i són aclamades per la crítica d’arreu del món.
Leonardo García Alarcón va crear aquest conjunt l’any 2005 per afrontar tots els repertoris del món llatí. Entre el madrigal i la gran òpera, Cappella Mediterranea actua amb petita o gran formació, d’acord amb les necessitats de les obres interpretades.
A partir dels repertoris italià i espanyol, el conjunt segueix l’ímpetu de les múltiples curiositats del seu director, interessat igualment en la interpretació de compositors francesos, flamencs o germànics.
Si el repertori íntim de madrigals de Claudio Monteverdi, Barbara Strozzi, Sigismondo d’India o Jacques Arcadelt posa en relleu llaütistes, violagambistes o violinistes barrocs, aplegats al voltant del clavicèmbal i l’orgue de Leonardo García Alarcón, és sens dubte el descobriment o el redescobriment d’un repertori més ampli el que ha establert la reputació internacional de Cappella Mediterranea.
Així, les recreacions d’Il diluvio universale i Nabucco de Michelangelo Falvetti al Festival d’Ambronay, seguides d’El Prometeo d’Antonio Draghi, La finta pazza de Francesco Sacrati i Il palazzo incantato de Luigi Rossi a l’Opéra de Dijon (abans de les reposicions que es van programar a Nancy, Ginebra i a l’Opéra Royal de Versalles) van revelar al públic obres inèdites o desconegudes, fites essencials en la història de l’òpera.
En aquest repertori, els músics de Cappella Mediterranea participen en la recerca de Leonardo García Alarcón sobre les idees d’autenticitat, articulació i encarnació musical.
La seva atracció per totes les formes de teatralitat els ha portat a participar plegats en les sorprenents Indes galantes de Rameau, amb coreografia de Bintou Dembélé i direcció de Clément Cogitore, que va triomfar a l’Opéra Bastille el 2019, o en una relectura d’Atys de Lully, coreografiada i dirigida per Angelin Preljocaj (Ginebra i Versalles, 2022). Aquestes incursions en la música francesa no oculten el nucli del repertori de Cappella Mediterranea, és a dir, Monteverdi, amb L’Orfeo en primer lloc, que s’ha reestrenat en nombroses ocasions (i enregistrat amb Valerio Contaldo en el paper principal) i L’incoronazione di Poppea (Ais de Provença, 2022, reestrenat a Versalles el gener del 2023), però també Francesco Cavalli: Elena (Ais de Provença el 2013), Eliogabalo, a l’Opéra de París (2016), Il Giasone (Ginebra, 2017) i Erismena (Ais de Provença, 2017).
El repertori sacre és un altre dels eixos del conjunt. Els Vespro della Beata Vergine de Monteverdi i la Missa en Si menor i la Passió segons sant Mateu de Bach han fet viure moments especialment intensos, gràcies sobretot a la col·laboració del conjunt amb el Cor de Cambra de Namur, del qual Leonardo García Alarcón és el director artístic des del 2010.
Més recentment, el conjunt s’ha obert al repertori contemporani amb la primera gran composició de Leonardo García Alarcón: l’oratori La Passione di Gesù, una obra poderosa i molt personal, que va ser rebuda amb entusiasme a Ambronay i Ginebra la tardor del 2022, i que s’interpretarà al Festival de Saint-Denis i a la Sala de Concerts de Namur el juny del 2023.
La seva agenda aquest 2023 inclou les estrenes d’Il dono della vita eterna, oratori d’Antonio Draghi, i Jérusalem délivrée, òpera de Philippe d’Orléans, amb el Centre de Musique Baroque de Versalles.
La discografia de Cappella Mediterranea inclou més d’una trentena d’enregistraments aclamats per la crítica, per als segells Ambronay Editions, Naïve, Ricercar i Alpha Classics. El 2021 es va publicar L’Orfeo de Monteverdi i Lamenti & sospiri de Sigismondo d’India amb Mariana Flores i Julie Roset, i el 2022 La finta pazza de Sacrati, amb Mariana Flores, en el marc d’una première mundial. El 2023 està prevista l’estrena d’Amore siciliano, una “petita Tosca” basada en la música de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.
Integrants:
Amandine Solano, violí
Laura Corolla, violí
Margaux Blanchard, viola da gamba
Diana Vinagre, violoncel
Eric Mathot, contrabaix
Rodrigo Calveyra, cornetto, flauta
Mónica Pustilnik, guitarra
Quito Gato, guitarra
Marie Bournisien, arpaCappella Mediterranea compta amb el suport del Ministeri de Cultura - DRAC Auvergne Rhône Alpes, la Regió Auvergne-Rhône-Alpes, l'Ajuntament de Ginebra, una fundació familiar suïssa, una fundació privada Ginebra, el seu Cercle d'amics i els eu Cercle d'empresaris amb Diot-Siaci, Chatillon Architects, Synapsys, Quinten i 400 socis.
Aline Foriel-Destezet és la principal mecenes de Cappella Mediterranea.
El conjunt és membre de FEVIS (Federació de Conjunts Vocals i Instrumentals Especialitzats) i del CNM (Centro Nacional de la Música).
Leonardo García Alarcón, director
©Jean-Louis Fernandez
Nascut a l’Argentina, és director d’orquestra, clavecinista i compositor. Ha esdevingut amb pocs anys una figura clau del món de la música i l’òpera, des de l’Opéra National de París al Teatro Colón de Buenos Aires, però sense oblidar el Grand Théâtre de Ginebra, ciutat on va començar la seva carrera.
Després dels estudis a l’Argentina, el 1997 es traslladà a Europa i va ingressar al Conservatori de Ginebra, a la classe de la clavecinista Christiane Jaccottet. Sota el mestratge de Gabriel Garrido s’endinsà en l’aventura barroca. Així, el 2005 va crear el seu conjunt Cappella Mediterranea per explorar la música barroca italiana, espanyola i hispanoamericana, tot ampliant considerablement el repertori que tenia fins aleshores. Resident del Festival d’Ambronay, hi obtingué els primers èxits, especialment el redescobriment el 2010 de l’oratori de Michelangelo Falvetti Il diluvio universale. El mateix any assumí la direcció del Cor de Cambra de Namur, reconegut com un dels millors grups corals barrocs actuals, i el 2014 fundà l’Orquesta Millenium, que dedica una gran part de l’activitat a la interpretació dels oratoris de G. F. Händel.
També ha redescobert moltes òperes de F. Cavalli: Eliogabalo a l’Opéra National de París, amb posada en escena de Tomas Jolly el 2016; Il Giasone, al Grand Théâtre de Ginebra el 2017, amb posada en escena de Serena Sinigaglia; Elena, posada en escena per Jean-Yves Ruf, i Erismena, amb posada en escena de Jean Bellorini, al Festival d’Art Lyrique d’Ais de Provença, el 2013 i el 2017, respectivament.
A l’Opéra de Dijon, per a El Prometeo d’Antonio Draghi el 2018, posada en escena de Gustavo Tambascio i Laurent Delvert, va compondre la música del tercer acte, atès que els manuscrits estan perduts, i La finta pazza de Francesco Sacrati el 2019, amb posada en escena de Jean-Yves Ruf.
Cal afegir-hi Alcina de G. F. Händel, posada en escena de Serena Sinigaglia, a l’Opéra National de la Lorena (Nancy) el 2020, i Il palazzo incantato de Luigi Rossi el 2020, amb posada en escena de Fabrice Murgia, en una coproducció entre l’Opéra National de la Lorena i l’Opéra Royale de Versalles el 2021.
El 2019 va dirigir l’òpera Les indes galantes de J-Ph. Rameau, a l’Opéra National de París, Opéra Bastille, amb posada en escena de Clément Cogitore i coreografía de Bintou Dembélé, producció per la qual ha estat reconegut com a millor director d’orquestra dels Premis Forum Opéra.
El 2022 va dirigir a Ginebra i Versalles una nova producció de la cèlebre òpera de J. B. Lully Atys, en una versió completament coreogràfica d’Angelin Preljocaj; la Passió segons sant Mateu de J. S. Bach, amb la Cappella Mediterranea, a La Seine Musicale de París i a l’Opéra de Dijon, amb crítiques molt favorables. Va tornar al Festival d’Ais de Provença amb L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, amb posada en escena de Ted Huffman; el setembre del 2022 va dirigir per primera vegada l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam en la seva gala anual, amb Acis and Galatea de Händel (orquestració de Mozart), amb posada en escena de Pierre Audi.
El mateix 2022 va encetar un nou capítol en la seva carrera amb l’estrena de l’oratori La Passione di Gesù, la seva primera gran composició contemporània, que va ser molt ben acollida pel públic del Festival d’Ambronay i al Victoria Hall de Ginebra, i que tornarà a interpetar al Festival de Saint-Denis i al Grand Manège de Namur aquest 2023.
Com a director d’orquestra o clavecinista, és convidat a festivals i sales de concerts d’arreu del món. El novembre del 2018 va dirigir L’Orfeo de Monteverdi en una posada en escena de la coreògrafa Sasha Waltz a la Staatsoper de Berlín i al Teatro Real de Madrid el 2022; igualment, és convidat habitual de la formació Les Violons du Roy, al Canadà, de l’Orchestre Philharmonique de Radio France i de l’Orquestra Gulbenkian de Lisboa.
Reparteix el seu temps entre França, Bèlgica, l’Amèrica de Sud i Suïssa, país del qual ha obtingut la nacionalitat. Des del 2022 és professor del Màster en Clave a l’Haute École de Musique de Ginebra, activitat pedagògica a la qual dedica una gran importància.
El 2020 assumí la direcció de La Cité Bleue, una sala d’espectacles amb més de tres-centes localitats que s’està restaurant a Ginebra i que té prevista la inauguració el 2024, per bé que aquest 2023 ja disposarà d’una programació “extramurs”.
La seva prolífica discografia ha estat lloada unànimement per la crítica. El 2021 va publicar Rebirth (Sony Classical), amb la soprano Sonya Yoncheva; Lamenti & sospiri (Ricercar), amb les sopranos Mariana Flores i Julie Roset; L’Orfeo de Monteverdi (Alpha Classics), amb el tenor Valerio Contaldo en el rol principal; Bach before Bach (Alpha Classics), amb la violinista Chouchane Siranossian. El 2022 va publicar Semele de G. F. Händel, amb l’Orquesta Millenium i el Cor de Cambra de Namur (Ricercar), i La finta pazza de F. Sacrati (Versalles Spectacles). Aquest 2023 ha publicat Amore siciliano (Alpha Classics), una “petita Tosca” que ha imaginat basant-se en la música popular i culta de la Itàlia dels segles XVII i XVIII.
Leonardo García Alarcón té la condecoració de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres del Govern francès.
Textos
De vez en cuando la vida
Joan Manuel SerratDe vez en cuando la vida, nos besa en la boca
Y a colores se despliega, como un atlas.
Nos pasea por las calles en volanta,
Y nos sentimos en buenas manos;Se hace de nuestra medida, toma nuestro paso
Y saca un conejo de la vieja chistera
Y uno es feliz como un niño
Cuando sale de la escuela.De vez en cuando la vida, toma conmigo café
Y está tan bonita que da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita
A salir con ella a escena.De vez en cuando la vida, se nos brinda en cueros
Y nos regala un sueño, tan escurridizo
Que hay que andarlo de puntillas
Por no romper el hechizo.De vez en cuando la vida, afina con el pincel
Se nos eriza la piel y faltan palabras
Para nombrar lo que ofrece
A los que saben usarla.De vez en cuando la vida, nos gasta una broma
Y nos despertamos, sin saber qué pasa,
Chupando un palo sentados
Sobre una calabaza.Esta vez Cupidillo
Francesc VallsEsta vez, Cupidillo,
¡Vaya de chanza!
Que no son para siempre
Ansias, lamentos,
Sustos y rabias.
¡Vaya pues de bureo!,
¡Vaya! vaya de chanza!
Muy buena me la has urdido,
Rapaz el de malas mañas,
Mas, por Dios, que en mi frescura
Haras muy pobre ganancia.
No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Piensas que es para dos veces
Aquella vida obstinada,
De andar uno hecho alma en pena
Por más que le sobre gracia.No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Pero bien sabes, traidor,
Que esto todo va de chanza
Y que llevo, aunque me pesa
Un perdegoncillo al ala.No te enoje, Cupido, (no, no)
Sufrelas, vaya;
Que aunque son burlas,
No son pesares.Pare
Joan Manuel SerratPare,
Digueu-me què li han fet al riu que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d’escuma blanca.Pare,
Que el riu ja no és el riu.
Pare,
Abans que torni l’estiu i amagui tot el que és viu.Pare,
Digueu-me què li han fet al bosc
Que no hi ha arbres a l’hivern no tindrem foc
Ni a l’estiu lloc per aturar-se.Que el bosc ja no és el bosc, pare,
Abans de que no es faci fosc, ompliu de vida el rebost.Sense llenya i sense peixos, pare,
Ens caldrà cremar la barca,
Llaurar el blat entre les engrunes, pare
I tancar amb tres panys la casaI deia vostè, pare,
Si no hi ha pins no es fan pinyons
Ni cucs, ni ocells.Pare,
On no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel.Pare,
Que el camp ja no és el camp.
Pare,
Demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.Pare,
Ja són aquí... Monstres de carn amb cucs de ferro.Pare,
No, no tingeu por,
I digueu que no, que jo us espero.Pare,
Que estan matant la terra.
Pare,
Deixeu de plorar
Que ens han declarat la guerra.Mortales que amáis
Joan Baptista CabanillesMortales que amáis
A un Dios inmortal.
Llorad su pasión,
Si hay en vuestros ojos
Pasión de llorar.
El Sol está triste,
Su aurora en afán;
En golfos de penas
Toda se ve un mar.¡Ay! ¡que se anega!
¡Socorro, piedad!
Que el llanto es crecido,
Copioso el raudal,
Y repite con ansias:
No, no hay dolor igual,
A vuestra querida,
Que falta la vida,
Si Vos le faltáis.
No, no puede más que
Gemir, sentir y penar.¡Oh recompensa infinita!
Que fenezca lo inmortal,
Y deuda del primer hombre,
Hoy la paga el nuevo Adán.
Su amor, que lo quiere,
Obra esa fineza:
Tu tener la culpa
Y Él pagar la pena.Romance de Curro "el palmo"
Joan Manuel SerratLa vida y la muerte
Bordada en la boca
Tenía Merceditas
La del guardarropa.La del guardarropa
Del tablao del ‘Lacio’,
Un gitano falso
Ex-bufón de palacio.Alcahuete noble
Que al oír los tiros
Recogió sus capas
Y se pegó el piro.Se acabó el jaleo
Y el racionamiento
Le llenó el bolsillo
Y montó este invento,En donde ‘El Palmo’
Lloró cantando...Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Mil veces le pide...
Y mil veces que ‘nones’
De compartir sueños
Cama y macarrones.Le dice burlona...
... ‘Carita gitana,
Cómo hacer buen vino
De una cepa enana.’Y Curro se muerde
Los labios y calla
Pues no hizo la mili
Por no dar la talla.Y quien calla, otorga,
Como dice el dicho,
Y Curro se muere
Por ese mal bicho.¡Ay! quién fuese abrigo
Pa’ andar contigo...Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Buscando el olvido
Se dio a la bebida,
Al mus, las quinielas...
Y en horas perdidasSe leyó enterito
A Don Marcial Lafuente,
Por no ir tras su paso
Como un penitente.Y una noche, mientras
Palmeaba farrucas,
Se escapó Mercedes
Con un ‘curapupas’De clínica propia
Y Rolls de contrabando
Y entre palma y palma
Curro fue palmando.Entre cantares por soleares.
Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.Quizá fue la pena
O falta de hierro...
El caso es que un día
Nos tocó ir de entierro.Pésames y flores
Y una lagrimita
Que dejó ir la Patro
Al cerrar la cajita.A mano derecha
Según se va al cielo,
Veréis un tablao
Que montó Frascuelo,En donde cada noche
Pa’ las buenas almas
El Currito ‘El Palmo’
Sigue dando palmas.Y canta sus males por ‘celestiales’.
Ay, mi amor,
Sin ti no entiendo el despertar.
Ay, mi amor,
Sin ti mi cama es ancha.
Ay, mi amor
Que me desvela la verdad.
Entre tú y yo, la soledad
Y un manojillo de escarcha.La cançó del lladre
Cançó popular catalana d'autor anònimQuan jo n’era petitet
Festejava i presumia,
Espardenya blanca al peu
I mocador a la falsia.Adéu, clavell morenet!
Adéu, estrella del dia!I ara, que ne sóc grandet,
M’he posat a mala vida.
Me só posat a robar,
Ofici de cada dia.Vaig robar un traginer
Que venia de la fira,
Li prenguí tots els diners
I la mostra que duia.Quan he tingut prou diners,
He robat també una nina,
L’he robada amb falsedat,
Dient que m’hi casaria.La justícia m’ha pres
I en presó fosca en duia.
La justícia m’ha pres
I em farà pagar amb la vida.Ojos pues me desdenáis
José MarinOjos pues me desdeñais,
no me mireis,
pues no quiero que logreis
el ver como me matais.
Y si ceño y el rigor
ojos mirad que es locura
arriesgar buestra hermosura
por hazerme un disfavor
si no os corrige el temor
de la gala que os quitais.La Bomba
Mateu Fletxa, el vell¡Bomba, bomba, y agua fuera!
¡Vayan los cargos al mar
Que nos ymos anegar!
¡Do remedio no se espera!
¡A l›escota socorred!
¡Vosotros id al timon!
¡Oué espacio! ¡Corred, corred!
¿No veis nuestra perdición?
Essas gúmenas cortad
Porque se amaine la vela.¡Hazia acá contrapesad!
¡Oh, que la nave se asuela!
¡Mandad calafetear
Que quizá dará remedio!
¡Ya no ay tiempo ni lugar,
que la nau se abre por medio!
¿Qué haremos? ¿Si aprovechará nadar?
¡Oh, que está tan bravo el mar,
Que todos pereçeremos!
Pipas y tablas tomemos.Mas, triste yo, ¿que haré?
Que yo, que no sé nadar, moriré!
Virgen madre, yo prometo
Rezar con tino tus horas.
Si, Juan, tu escapas,
Hiermo moras.
Monserrate luego meto.Yo, triste, ofrezco también,
En saliendo deste lago,
Ir descalço a Santiago,
Eu yendo a Jerusalén.
¡Santa Virgen de Loreto!
¡Sant Ginés, socorred nos!
¡Que me ahogo, santo Dios!
¡Sant Elmo, santo bendito!
¡Oh, virgen de Guadalupe,
Nuestra maldad no te ocupe.¡Señora de Monserrate,
Oy, señora y gran rescate!
¡Oh gran socorro y bonança!
¡Nave viene en que escapemos!
¡Allegad, allegad que pereçeremos!
¡Socorred, no aya tardança!
¡No sea un punto detenido,
Señores, esse batel!
¡Oh, qué ventura he tenido,
Pues que pude entrar en él!
Gratias agamus Domino
Deo nostro. Dignum et justum est,
De tan grande beneficio
Reçebido en este dia.Cantemos con alegría
Todos hoy por su servicio.
¡Ea, ea, sus, empecemos!
Empieça tú, Gil Piçarra,
A tañer con tu guitarra
Y nosotros te ayudaremos.
Esperad que esté templada.
Tiemplala bien, hi de ruin.Dendén, dendén, dindirindin.
¡Oh, como está destemplada!
¡Acaba, maldito, ya!Dendén, dendén, dindirindín.
¡Es por demás!
Sube, sube un poco más.Dendén, dendén. dindirindín.
¡Muy bien está!
Ande pues, nuestro apellido,El tañer con el cantar
Concordes en alabar
A Jesús rezién nacido.Dindirindín, dindirindín.
Bendito el que ha venido
A librarnos de agonia
Bendito sea este día
Que nasció el contentamiento.
Remedia su advenimiento
Mil enojos.Dindirindín, dindirindín
Benditos sean los ojos
Que con piedad nos miraron
Y benditos. que ansi amansaron
Tal fortuna .
No quede congoxa alguna,
Demos prissa al navegar
Poys o vento nos ha de llevar.¡Garrido es el vendaval!
No se vio bonança igual
Sobre tan gran desatiento.
Bien ayas tú, viento,
Que ansí me ayudas contra fortuna.
Gritá, gritá, todos a una
Gritá: ¡Bonança, bonança, salvamento!
Miedo ovistes al tormento.No tuviendo ya sperança.
¡O modicae fidei!
Ello está muy bien ansí.
Gala es todo, a nadie hoy duela
La gala chinela la gala chinela.
Mucho prometemos en tormenta fieraMas, luego ofrecemos infinita çera.
De la gala chinela, la gala chinela.
A Dios, señores! A la vela!
Nam si pericula sunt in mari,
Pericula sunt in terra
Et pericula in falsis fratribus.La presó de Lleida
Cançó popular catalana d'autor anònimA la ciutat de Lleida
N’hi ha una presó
De presos mai n’hi manquen;
Petita, bonica
Prou n’hi porta el baró
Lireta, liró.Cent i cinquanta presos
Canten una cançó
La nina se’ls escolta
Petita, bonica
De dalt del mirador
Lireta, liró.Canteu, canteu, bons presos
D’ací us en trauré jo
Aniré a veure el meu pare
Petita, bonica
Recaptaré el perdó
Lireta, liró.Ai, pare, lo meu pare
Jo vos demano un do
Ai, pare, lo meu pare
Petita, bonica
Les claus de la presó
Lireta, liró.Ai, filla Margarida
Demà els penjaré tots
Ai, pare, lo meu pare
Petita, bonica
Pengeu-m’hi a mi tot
Lireta, liró.I a cada cap de forca
Poseu-hi un ram de flors
Perquè la gent quan passi
Petita, bonica
Sentin la bona olor
Lireta, liró.Romerico florido
Mateo RomeroRomerico florido coge la nina el
amor de sus ojos perlas cogîa.
La que es el lucero de nuestro
lugar, flores va a buscar de amor
verdadero y la del romero que es
azul y blanca, cual la mano franca
de quien la coge, coge la nina...Aquellas pequeñas cosas
Joan Manuel SerratUno se cree
que las mató
el tiempo y la ausencia.
Pero su tren
Vendió boleto
De ida y vuelta.Son aquellas pequeñas cosas,
Que nos dejó un tiempo de rosas
En un rincón,
En un papel
O en un cajón.Como un ladrón
Te acechan detrás
De la puerta.
Te tienen tan
A su merced
Como hojas muertas.Que el viento arrastra allá o aquí,
Que te sonríen tristes y
Nos hacen que
Lloremos cuando
Nadie nos ve.Mediterraneo
Joan Manuel SerratQuizá porque mi niñez
Sigue jugando en tu playa,
Y escondido tras las cañas
Duerme mi primer amor.Llevo tu luz y tu olor
Por donde quiera que vaya,
Y amontonado en tu arena
Guardo amor, juegos y penas.Yo,
Que en la piel tengo el sabor
Amargo del llanto eterno,
Que han vertido en ti cien pueblos
De Algeciras a Estambul,
Para que pintes de azul
Sus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
Tu alma es profunda y oscura..
A tus atardeceres rojos
Se acostumbraron mis ojos
Como el recodo al camino...Soy cantor, soy embustero,
Me gusta el juego y el vino,
Tengo alma de marinero...¿Qué le voy a hacer, si yo
Nací en el Mediterráneo?Y te acercas, y te vas
Después de besar mi aldea.
Jugando con la marea
Te vas, pensando en volver.Eres como una mujer
Perfumadita de brea
Que se añora y que se quiere
Que se conoce y se teme.Ay...
Si un día para mi mal
Viene a buscarme la parca.
Empujad al mar mi barca
Con un levante otoñal
Y dejad que el temporal
Desguace sus alas blancas.Y a mí enterradme sin duelo
Entrela playa y el cielo...
En la ladera de un monte,
Más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.Mi cuerpo será camino,
Le daré verde a los pinos
Y amarillo a la genista...Cerca del mar. Porque yo
Nací en el Mediterráneo...També et pot interessar...
Palau Òpera
30.05.34 - 19 h
Sala de ConcertsIl Tamerlano de Vivaldi
Arianna Vendittelli, soprano
Delphine Galou, mezzosoprano
Sophie Rennert, mezzosoprano
Marina de Liso, mezzosoprano
Filippo Mineccia, contratenor
Bruno Taddia, baríton
Accademia Bizantina
Ottavio Dantone, directorPreus: de 25 a 70 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –