Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada

#coral #enfamilia #palauvincles

si lligués el desig a una pota d’ocell
si l’encàrrec fos corre és urgent
ves i troba qui busco    aquell cos que ara és meu
sorprendria als banyistes la implosió enmig del cel

Mireia Calafell
Si una emergència (Proa Edicions, 2024)

Marc Timón feia molt de temps que volia escriure una obra que parlés del destí, la felicitat, l’amistat, la por, la depressió, la pèrdua, el dol, l’art, l’estrès, la rutina... I una nit va somiar una història que abasta tot això i que ara explica a Destins. Al somni, un extraterrestre qüestionava la idea de destí i viatjava a través de corrents d’aigua galàctics. El conte també li ha permès contraposar elements aparentment discordants i plens de fantasia, com l’amistat entre un extraterrestre i un flequer.

1. L’EXTRATERRESTRE

Cor:
Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al Palau.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap com ha arribat.

És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.

Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat aquí al davant.
D’un planeta ben desconegut
ningú sap qui l’ha enviat.

És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.

Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!

Una nit de pluja, trons i llamps,
ha aterrat sense avisar.
D’un planeta ben desconegut,
ningú sap si ens ve a fer mal.

És un ésser amb el cap estrany,
en el món no n’hi ha pas cap d’igual.
Ens fa por, però també és emocionant
esbrinar què ha vingut a buscar.

Quin moment tan màgic
a les nostres mans;
una sort d’un valor sideral.
Quin moment tan còsmic,
l’hem d’aprofitar,
els secrets de l’univers hem d’explorar!

2. DESTÍ

Cor: 
Destí! Destí! Destí!

Pep:
Hey, yo! Soc en Pep de Ciutat Vella! PCV! Yo, yo!
El teu destí ja està escrit!

Destí:
El destí es menja? No! (resposta cor)
El destí es compra? No! (resposta cor)
El destí es xuta? No! (resposta cor)

Cor:
El teu destí ja està escrit!

Destí:
El destí es cuina? No! (resposta cor)
El destí es renta? No! (resposta cor)
El destí explota?! No! (resposta cor)

Cor:
El teu destí ja està escrit!

Destí: (rap)
No sé pas ben bé què és,
quan tu em parles de destí,
potser és un plat japonès
o un camell o un gos petit,
jo no sé què és el destí,
ni tampoc què faig aquí,
vull la mama, vull fugir,
vull que algú em tregui d’aquí!

Pep:
No te’n pots pas escapar,
algú per tu ho ha decidit,
si et rebel·les és pitjor,
a casa sempre ho he sentit.
Ara et toca acceptar,
no queixar-te i obeir,
que si et piques és pitjor,
ja ho veuràs, tu fes-me cas!

Cor:
És el teu destí i ja està escrit,
el teu destí ja està escrit...

Destí:
Jo vull fugir! No vull destí!
Què faig aquí!? Vull decidir!
El destí es menja? No! (resposta Pep)
El destí es compra? No! (resposta Pep)
El destí es xuta? No! (resposta Pep)

Cor (paral·lelament):
No pots fugir del teu destí!

JO DE GRAN VULL SER FELIÇ

Destí i Cor:
Jo de gran vull ser feliç. (Vull ser feliç!)
Que ningú triï per mi. (Ningú triï per mi!)
Astronauta o flequer, (O cuiner o bomber!)
l’important és ser un mateix (Ai sí!)

Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!

Jo de gran vull ser feliç. (Molt feliç!)
Tenir pors però confiar (Tenir pors és ben normal!)
que el futur no està escrit, (Res està escrit!)
que el present és l’important! (Ai sí!)

Jo de gran vull ser feliç;
que un ofici ni els diners
determinin qui vull ser.
Jo de gran vull ser feliç!

4. L’ESTRÈS

Cor i Pep:
Anar a comprar, fer-te esmorzar,
passar pel banc, reels d’Instagram,
fer mil croissants: no pots parar! (Para!)
Pagar rebuts, extraescolars,
anar al gimnàs, t’has d’aprimar?!
Fer mil baguets: t’has d’aturar! (Para, para, para!)

No sap com fer-ho,
es torna boig, però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!

Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!

Fer-te l’adult, no ser un gandul,
posar RAC1, ser més que tu,
acumular i amuntegar: para!

Estar al Whatsapp ben connectat
vint-i-quatre hores contestant
mentre fas pa sense pensar: para, para, para!

No sap com fer-ho,
es torna boig però li és igual:
ha vingut a aquest món a pencar!
Es desespera
però el que toca és no frenar?!
El que toca és no frenar?!

Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!

Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme és asfixiant!
Ens estàs estressant,
ens estàs estressant,
aquest ritme et matarà...
Et matarà!

5. POLSIM D’ESTRELLA

Cor:
La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.

Els problemes i les penes
quan les coses van mal dades
te’n fan marxar les ganes
i les forces per canviar-les.

Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.

Pep:
De marrec jo era alegre,
però amb el temps m’he anat fent agre.
Tot de núvols i tempestes
s’emportaren les rialles.

Cor i Pep:
El temps passa de pressa,
la rutina t’emmascara
i al mirall, la teva cara
sembla més la d’un fantasma.

Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.

La il·lusió d’aquells vespres d’estiu ha volat;
com polsim d’una estrella que ja s’ha apagat.
Si pogués retrobar-me i tornar-me a abraçar,
jugaria fins a l’alba a saber-me estimar.

Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.

Hi ha dies que no et vols llevar.
Hi ha nits que no s’acaben mai.
Hi ha dies que no et pots llevar...
que no saps per què tot costa tant.

La mare sempre deia
que qui canta els mals espanta,
però la vida de vegades
no et somriu com tu esperaves.

6. COMPANYS DE VIATGE

Destí:
Amb la pluja viatgem
pels confins de l’univers.
Construïm un nou futur
descobrint noves cultures.

No hi ha ningú estrany,
venim de llocs diferents;
no importa d’on som,
no importa el color de pell:

Destí i Cor:
som companys de viatge!
Per mons màgics i remots,
nans, follets, cucs i robots
ens revelen els secrets
de sàvies, bruixes i bruixots.

I sento una veu que crida
des de l’horitzó...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.

Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.

Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!

Destí:
Aventures, il·lusions,
mil tristeses, també pors.
Som tan fràgils però estel·lars.
Sense mort tampoc hi ha vida.

Creuant mil fronteres,
tots som especials;
per més que busquem
no en trobarem dos d’iguals:

Destí i Cor:
som companys de viatge!
Si ho fem junts, ho fem millor,
sense presses i amb amor,
tots tenim el nostre do.
Ens enlairem, agafa’t fort!

I sento una veu que crida
des de l’horitzó...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!

I sento una veu que crida
des de l’horitzó...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
només ho has de somiar,
canta amb nosaltres...

Que és hora de saltar,
que és hora de jugar i
d’aprendre a viure
amb un somriure.
Que si em dones la mà
tu i jo podrem volar,
estimar és el que ens fa grans.
Un tros d’heroi tu seràs!

7. NO TINC RES

Cor:
No tinc res;
la terra, els peus
i els petons
que algun cop
et queien del sarró.

No tinc res;
un sac de mots,
un gat i un hort
fet d’enciams
i d’il·lusions
que mai no són,
que són per a bèsties
d’un altre món.

Cor i Destí:
No tinc res;
els dits i el cor
per fer cançons.
Cançons d’oblit,
cançons d’amor
per tu i per mi.

Cor, Destí i Pep:
No tinc res;
la nit i un nom
i els teus records.
Jo no tinc por
dels meus racons
on sempre hi plou.
Però vull ser bèstia
d’un altre món.

8.TU ETS BOIG!

Pep:
Tu no carbures, tu ets boig,
com vols que canti, com vols que balli
en un programa de televisió intergalàctic.
Jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
i tinc vergonya!

Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar.
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar.

Pep:
Siguem realistes, jo no soc artista,
ni el més optimista a mi em posa a la llista,
jo no en tinc ni idea, jo no sé com fer-ho...
I tinc vergonya
de fer el ridícul, de fer pena
i de la mofa,
no soc l’escollit ni soc especial,
no soc un crac com Lamine Yamal.

Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
només ho has de desitjar. (Pep: No!)
Tu seràs qui vulguis ser,
només ho has de somiar. (Pep: No! No!)

Atreveix-te: canvia el paradigma.
Atreveix-te a buscar una altra sortida.
Atreveix-te: rebenta la partida.
Has de confiar-hi, has de llançar-t’hi!

Pep:
I si fracasso i si no en sé
i si em quedo sense res,
quina gran derrota,
seré la riota,
el cap m’explota,
no vull provar-ho,
deixeu-me tranquil,
vull anar a la meva bola!
No tinc confiança ni esperança.

Cor:
Tu pots fer el que et proposis,
(Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de desitjar.
(Destí: Només ho has de desitjar)
Tu seràs qui vulguis ser,
(Pep: No tinc confiança, em manca esperança)
només ho has de somiar.
(Destí: Només ho has de somiar!)

Atreveix-te: canvia el paradigma.
(Destí: Atreveix-te!)
Atreveix-te a buscar una altra sortida.
(Pep: Per què m’ajudes?!)
Atreveix-te: rebenta la partida.
(Destí: Atreveix-te, sí que saps com fer-ho!)
Has de confiar-hi, t’hi has de llançar!
(Pep: Per què m’ajudes?!)

9. PELS VALENTS DEL DEMÀ

Cor:
És bonic tenir por,
és bonic sentir-se sol.
És bonic el dubtar,
és bonic el fracassar.

És bonic, complicat,
de vegades cargolat.
I ara amunt, i ara avall...

És normal veure-ho fosc,
és normal no tenir sort.
És normal si fa mal,
és normal si no és brutal.

És normal, si es fa dur,
de vegades insegur.
I ara amunt, i ara avall...

Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.

No hi ha vida ideal,
no hi ha cap camí marcat.
No hi ha res, però hi és tot,
el secret és capritxós.

No hi ha estiu sense hivern,
el temps sempre avança ferm.
I ara amunt, i ara avall...

Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.
Pels valents del demà
el destí és fet de somnis
que no tenen escrit cap final.

10. MERENGUE BABUÍ

Cor:
Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances,
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.

Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.

Destí:
Hi ha estones que cansa,
hi ha estones que mata
però tens la col·lega,
t’hi posa l’espatlla.
Deixa la ratllada
no siguis pirata,
confia en la penya
que vol estimar-te.

Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.

Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!

Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.

Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.

Quan la nit sigui freda
abraça’m ben fort.
Quan la boira t’empaiti
tindràs el meu nord.

Cor:
Aquest merengue babuí
és per dir-te: soc aquí.

Cor i Destí:
I si caus, jo hi seré,
sempre més, no marxaré!

Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.

Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.

Qui té un amic té un gran tresor.
Si és compartit, tot és millor.
Cada cop que t’hi llances
cada cop que t’hi enganxes
fa menys por.

Qui té un amic té un gran tresor.
Per tots els dies que no vol sortir el sol.
Cada cop que la vida
no somriu com voldries
fa escalfor.

Qui té un amic té un gran tresor!

11. REVOLUCIÓ SIDERAL

Pep:
Avui reneixo.
Per dins floreixo.
Ens duré sempre al cor.
Avui reneixo.
Ja no em rendeixo.
No em deixaré mai sol.

Cor:
Aquesta nit comença
la metamorfosi total.
És una llum celeste.
Revolució sideral.

Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.

No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!

Volaré lluny a l’alba.
Transformació animal.
Junts solcarem la galàxia.
Revolució sideral.

Poder secret
que m’activa l’univers.
Dins un nou món
em fabrico un altre jo.

No fallaré,
avui m’atreveixo amb tot.
Sé què he de fer,
res m’atura: soc de foc!

12. JO VULL SER MÚSIC

Cor:
Sempre he sentit,
sempre m’han dit
que més val caut que atrevit,
a cada passa que prenguis,
a cada mar que surfegis.

Sempre he triat,
sempre he acceptat
tot el que els altres m’han manat,
però ara agafo les regnes,
s’ha acabat fer el titella, uo!

Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.

Us trobaré molt a faltar,
també els matins al forn de pa,
però el gran viatge comença:
l’aventura és renéixer.

He descobert què em fa vibrar,
és la millor oportunitat
per estimar la tempesta
i fer meva la gesta.

Jo vull ser músic, vull volar,
vull deixar enrere el meu passat.
Vull fer foc nou, vull dibuixar
la meva vida de dalt a baix.

13. SOM IMPARABLES

Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!

Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!

D’aquest món tan estrany,
tan bonic i tan gran,
que tot dona i tot pren,
som la cura i el mal.

No sabem d’on venim
ni sabem on anem
però ens tenim i vibrem
quan, plegats, tots remem.

Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!

Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!

I l’ahir i el demà,
i l’amor que vindrà,
si els sabem abraçar
res ens pot aturar.

Som petits però gegants.
Som tossuts però especials.
Si sabem escoltar
ho tindrem a tocar.

Viu sense pressa
que la vida va de pressa.
Sigues tu, sempre tu, fem-ho junts:
som la gran marea!

Som imparables
quan ajuntem les nostres passes.
Siguem tots, sempre tots, fem-ho tot,
encenem la flama!

Preu: 18 h