Programa de mà
Camerata Penedès & Lorenza Borrani
— Beethoven i García-Tomás
Tardes al Palau
Divendres, 20 de febrer de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Camerata Penedès
Lorenza Borrani, concertino directoraLudwig van Beethoven (1770-1827)
Quartet núm. 14, en Do sostingut menor, op. 131 (versió per a orquestra de corda de Dmitri Mitropoulos (1896-1960))
Adagio, ma non troppo e molto espressivo
Allegretto
Allegro moderato
Andante, ma non troppo e molto cantabile
Presto
Adagio quasi un poco andante
AllegroClaudio Monteverdi (1567 - 1643)
Cor mio, mentre vi miro
Raquel García-Tomás (1984)
Affetto II: […] in un solo sospir l'anima spiro […]
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #estrenes
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Ludwig van Beethoven i Raquel García-Tomás. Dos compositors separats per més de dos segles, però que tenen en comú la recerca de la innovació en el terreny de la creació musical. Considerat un dels pares de la història de la música i una figura fonamental tant del Romanticisme com del desenvolupament de formes i estils, Beethoven avui sorprendrà en presentar-se amb una sonoritat renovada. García-Tomás, que va ser compositora resident del Palau la temporada 2024-25, ja és una imprescindible en les programacions, amb un ampli repertori que abasta des de la música de cambra fins a l’òpera.
Sobre els intèrprets
L’orquestra de cordes Camerata Penedès, resident a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès, torna al Palau, aquest cop sota la direcció de la concertino Lorenza Borrani, violinista i artista inquieta que va crear el grup Spira Mirabilis, un laboratori per a l’estudi intensiu del repertori orquestral i cambrístic del període que va de Beethoven a Schönberg, i el conjunt Spunicunifait, que interpreta obres per a quintet de corda de Mozart.Quines són les claus del concert?
Pot resultar estrany que una orquestra de cordes interpreti un quartet, concebut originalment només per a quatre instruments –dos violins, viola i violoncel. Però el Quartet núm. 14, op. 131 de Beethoven serà interpretat en un arranjament fet el 1947 pel pianista i director grec Dmitri Mitropoulos, devot dels darrers Quartets del geni de Bonn. Segons ell, la seva profunditat transcendia el format del quartet i valia la pena fer-ne la transcripció. Amb el so de l’orquestra va voler omplir-lo de riquesa tímbrica i potència expressiva.
Aquesta peça acompanya una estrena de García-Tomás, Affetto II: […] in un solo sospir l’anima spiro […], el segon d’un cicle de tres obres encarregades a la compositora catalana per la Camerata Penedès. L’obra s’inspira en un madrigal de Monteverdi.
A què he de parar atenció?
L’adaptació de l’obra de Beethoven redistribueix les línies melòdiques del Quartet entre totes les seccions d’una orquestra de cordes: violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos. El resultat és una obra intimista que creix en dimensió, amb un tapís sonor més dens i amplificat. També guanya en contrastos, ja que els passatges més suaus –els pianíssims, per exemple– guanyen ressonància gràcies al cos del conjunt.
Sabies que…
Dins la residència artística al Palau de Raquel García-Tomás el curs 2024-25, la Camerata Penedès va estrenar […] e sento nel partire un vivace morire […], també nascuda entorn dels Madrigals de Monteverdi. A més, va presentar Vols brisés, encàrrec del Palau i del Kings Place, interpretat pel Cor de Cambra del Palau amb el violoncel·lista Nicolas Altstaedt.
Dmitri Mitropoulos parlava de l’opus 131 de Beethoven com una “experiència mística” i va definir la seva adaptació com un acte d’apropiació artística i devoció personal. La crítica va elogiar la intensitat i cohesió de l’arranjament, però alguns puristes en van qüestionar la legitimitat. Mitropoulos va defensar que el seu respecte per la partitura era absolut i que només buscava “amplificar, no alterar, la veu de Beethoven”.
Comentari
Després d’un memorable concert commemoratiu del seu cinquè aniversari, ara fa gairebé un any, la Camerata Penedès torna al Palau de la Música per proposar-nos, un cop més, una esperonadora trobada entre tradició i modernitat; un diàleg entre el Classicisme magistral de Beethoven i la lluminosa contemporaneïtat de la barcelonina Raquel García-Tomás, una de les grans veus de la música catalana actual.
Obre el concert una de les fites més elevades de l’expressió musical del geni de Bonn, el Quartet núm. 14, en Do sostingut menor, op. 131, que avui sentim en versió per a orquestra de corda segons l’arranjament del pianista i director grec Dmitri Mitropoulos. Finalitzat a mitjan 1826, immediatament després de la Grosse Fuge, l’opus 131 és la joia de la corona dels últims Quartets de Beethoven, i també el favorit de l’autor.
L’obra no segueix l’estructura tradicional, sinó que està concebuda com un contínuum de set moviments, interpretats sense interrupció, i dels quals tres actuen com a interludis de transició. Des del commovedor “Adagio” inicial, una fuga que ben podria descriure’s com una oració de sobrehumana malenconia, fins a l’explosiu “Allegro” final, tot passant pel brillant conjunt de set variacions del quart moviment, epicentre emocional de la peça, el Quartet núm. 14 és una obra sublim, d’una profunditat gairebé mística i que, en la forma orquestral, adquireix una nova dimensió sonora i dramàtica, en la qual el diàleg íntim del Quartet es desplega en una luxosa paleta tímbrica d’una intensitat inusitada.
A continuació assistim a l’estrena absoluta d’Affetto II: […] in un solo sospir l’anima spiro […], segona entrega del cicle Tre Affetti, que Raquel García-Tomás desenvolupa per a la Camerata Penedès, amb la música de Monteverdi com a germen creatiu. En aquesta ocasió, el punt de partida és Cor mio, mentre vi miro, obra per a cinc veus sobre un text de Guarini, extreta del Quart llibre de Madrigals del compositor italià i que la Camerata Penedès, molt encertadament, ens fa sentir prèviament en versió instrumental.
Com l’anterior, Affetto I: […] e sento nel partire un vivace morire […], la nova peça proposa una relectura de la partitura original que té com a principals eixos de transformació la dilatació i comprensió temporal, tant a nivell macro com microformal; la distorsió tímbrica, portada fins a l’ombrall del soroll, i la complexitat textural, que contrasta amb paisatges més cristal·lins en els quals la polifonia original reapareix de manera fugaç, gairebé com un record. Aplicades al material de partida, totes aquestes transformacions es filtren a través de la sonoritat de l’orquestra de corda –amb un destacat paper de la concertino solista– per donar pas així a una creació tan estimulant com tota la música que signa García-Tomás.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Biografies
Camerata Penedès
Som una orquestra professional i estable, una agrupació apassionada i capaç d'oferir repertoris atractius i originals d'una qualitat excepcional. Som l'orquestra del Penedès, resident a l'Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès i amb projecció arreu del territori, que interpretem concerts per tota la geografia catalana i oferim gires a les principals ciutats del país. Orquestra integrada essencialment per músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional, els nostres membres formen part i col·laboren en les principals orquestres de l’Estat espanyol.
Vam néixer amb el desig de crear una orquestra diferent, cooperativa i assembleària i amb una direcció artística decidida i atrevida. Volem redescobrir la música de creadores i artistes contemporànies. Al llarg dels últims anys hem dut a terme estrenes absolutes de persones compositores com Raquel García-Tomás, Javi Martínez Campos i Jordi Domènech i hem redescobert l'obra d'autores com ara G. Bacewicz i L. Holmes. A més, hem afrontat grans obres per a orquestra.
Amb compromís amb el territori, hem col·laborat amb escoles de música, col·lectius vulnerables i en projectes socials. L'orquestra ha treballat i treballarà també amb destacades solistes i directores, entre les quals destaquem Lorenza Borrani, Vera Martínez-Mehner i Antje Weithaas.
Camerata Penedès pot actuar en format d'orquestra simfònica o de cambra i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.
Camerata Penedès rep el suport de l’ICEC i la Diputació de Barcelona.
Biografies
Lorenza Borrani, concertino directora
Ha estat líder/directora de la Chamber Orchestra of Europe des del 2008. Conèixer i treballar amb Nikolaus Harnoncourt i Lorenzo Coppola va inspirar el seu amor i coneixement en la pràctica històricament informada. Les seves trobades amb Lorin Maazel i Claudio Abbado (amb qui també va tocar com a solista des de molt jove) han donat forma a les seves idees musicals i els seus interessos. Com a solista, ha col·laborat amb Trevor Pinnock, Yannick Nézet-Séguin i Bernard Haitink.
Com a músic de cambra, Lorenza Borrani ha col·laborat amb artistes com ara Kristian Bezuidenhout, András Schiff, Pierre-Laurent Aimard, Janine Jansen i Daniel Hope, i toca en duo sovint amb Alexander Lonquich. És una de les fundadores de Spunicunifait, agrupació dedicada a tocar i enregistrar els Quintets de corda de Mozart.
És membre fundadora de l’orquestra Spira Mirabilis. També exerceix com a professora de violí a la Scuola di Musica di Fiesole (Itàlia) i com a professora de cambra a la Zürcher Hochschule der Künste (Universitat de Zúric, Suïssa).
Formació
Concertino directora: Lorenza Borrani
Violí solista: Samuel García García
Violins primers:
Lorenza Borrani, Elena Rey
Samuel García, David López
David GarcíaViolins segons:
Paula Sanz, Marina Arrufat
Andrea Santiago, Ernest Martinez
Ariadna RodríguezVioles:
Nina Sunyer, Isabel Aragón
Gemma Pujol, Patrícia GómezVioloncels:
Pau Codina, Mar Gimferrer
Daniel Claret, Irma BauContrabaix:
Joana G. SubiràTambé et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 17.03.26 - 19 h
Sala de ConcertsEl amor brujo de Falla
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Mayte Martín, cantaora
Albert Guinovart, piano
Xavier Pagès-Corella, directorR. Gerhard: Suite Alegrías
I. Albéniz: Concierto para piano y orquesta, en La menor, op. 78 “Concierto fantástico”
X. Pagès-Corella: “Danza flamenca” de la Suite Juan Latino
M. de Falla: El amor brujoPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Camerata Penedès & Lorenza Borrani
— Beethoven i García-Tomás
Tardes al Palau
Divendres, 20 de febrer de 2026 – 19 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Camerata Penedès
Lorenza Borrani, concertino directoraLudwig van Beethoven (1770-1827)
Quartet núm. 14, en Do sostingut menor, op. 131 (versió per a orquestra de corda de Dmitri Mitropoulos (1896-1960))
Adagio, ma non troppo e molto espressivo
Allegretto
Allegro moderato
Andante, ma non troppo e molto cantabile
Presto
Adagio quasi un poco andante
AllegroClaudio Monteverdi (1567 - 1643)
Cor mio, mentre vi miro
Raquel García-Tomás (1984)
Affetto II: […] in un solo sospir l'anima spiro […]
Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.#cambra #estrenes
Poema
Narcís
No va besar-se els llavis
sinó l’ocell que en aquell instant exacte
sobrevolava la font de pedra blanca
o el núvol que, de sobte, era a tocar.Que diferents que seríem tu i jo
si haguéssim sabut veure el seu desig
i llegir el mite en altres termes,
entendre que el reflex inclou sempre,
sempre, l’entorn, paisatges. Els altres.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Ludwig van Beethoven i Raquel García-Tomás. Dos compositors separats per més de dos segles, però que tenen en comú la recerca de la innovació en el terreny de la creació musical. Considerat un dels pares de la història de la música i una figura fonamental tant del Romanticisme com del desenvolupament de formes i estils, Beethoven avui sorprendrà en presentar-se amb una sonoritat renovada. García-Tomás, que va ser compositora resident del Palau la temporada 2024-25, ja és una imprescindible en les programacions, amb un ampli repertori que abasta des de la música de cambra fins a l’òpera.
Sobre els intèrprets
L’orquestra de cordes Camerata Penedès, resident a l’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès, torna al Palau, aquest cop sota la direcció de la concertino Lorenza Borrani, violinista i artista inquieta que va crear el grup Spira Mirabilis, un laboratori per a l’estudi intensiu del repertori orquestral i cambrístic del període que va de Beethoven a Schönberg, i el conjunt Spunicunifait, que interpreta obres per a quintet de corda de Mozart.Quines són les claus del concert?
Pot resultar estrany que una orquestra de cordes interpreti un quartet, concebut originalment només per a quatre instruments –dos violins, viola i violoncel. Però el Quartet núm. 14, op. 131 de Beethoven serà interpretat en un arranjament fet el 1947 pel pianista i director grec Dmitri Mitropoulos, devot dels darrers Quartets del geni de Bonn. Segons ell, la seva profunditat transcendia el format del quartet i valia la pena fer-ne la transcripció. Amb el so de l’orquestra va voler omplir-lo de riquesa tímbrica i potència expressiva.
Aquesta peça acompanya una estrena de García-Tomás, Affetto II: […] in un solo sospir l’anima spiro […], el segon d’un cicle de tres obres encarregades a la compositora catalana per la Camerata Penedès. L’obra s’inspira en un madrigal de Monteverdi.
A què he de parar atenció?
L’adaptació de l’obra de Beethoven redistribueix les línies melòdiques del Quartet entre totes les seccions d’una orquestra de cordes: violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos. El resultat és una obra intimista que creix en dimensió, amb un tapís sonor més dens i amplificat. També guanya en contrastos, ja que els passatges més suaus –els pianíssims, per exemple– guanyen ressonància gràcies al cos del conjunt.
Sabies que…
Dins la residència artística al Palau de Raquel García-Tomás el curs 2024-25, la Camerata Penedès va estrenar […] e sento nel partire un vivace morire […], també nascuda entorn dels Madrigals de Monteverdi. A més, va presentar Vols brisés, encàrrec del Palau i del Kings Place, interpretat pel Cor de Cambra del Palau amb el violoncel·lista Nicolas Altstaedt.
Dmitri Mitropoulos parlava de l’opus 131 de Beethoven com una “experiència mística” i va definir la seva adaptació com un acte d’apropiació artística i devoció personal. La crítica va elogiar la intensitat i cohesió de l’arranjament, però alguns puristes en van qüestionar la legitimitat. Mitropoulos va defensar que el seu respecte per la partitura era absolut i que només buscava “amplificar, no alterar, la veu de Beethoven”.
Comentari
Després d’un memorable concert commemoratiu del seu cinquè aniversari, ara fa gairebé un any, la Camerata Penedès torna al Palau de la Música per proposar-nos, un cop més, una esperonadora trobada entre tradició i modernitat; un diàleg entre el Classicisme magistral de Beethoven i la lluminosa contemporaneïtat de la barcelonina Raquel García-Tomás, una de les grans veus de la música catalana actual.
Obre el concert una de les fites més elevades de l’expressió musical del geni de Bonn, el Quartet núm. 14, en Do sostingut menor, op. 131, que avui sentim en versió per a orquestra de corda segons l’arranjament del pianista i director grec Dmitri Mitropoulos. Finalitzat a mitjan 1826, immediatament després de la Grosse Fuge, l’opus 131 és la joia de la corona dels últims Quartets de Beethoven, i també el favorit de l’autor.
L’obra no segueix l’estructura tradicional, sinó que està concebuda com un contínuum de set moviments, interpretats sense interrupció, i dels quals tres actuen com a interludis de transició. Des del commovedor “Adagio” inicial, una fuga que ben podria descriure’s com una oració de sobrehumana malenconia, fins a l’explosiu “Allegro” final, tot passant pel brillant conjunt de set variacions del quart moviment, epicentre emocional de la peça, el Quartet núm. 14 és una obra sublim, d’una profunditat gairebé mística i que, en la forma orquestral, adquireix una nova dimensió sonora i dramàtica, en la qual el diàleg íntim del Quartet es desplega en una luxosa paleta tímbrica d’una intensitat inusitada.
A continuació assistim a l’estrena absoluta d’Affetto II: […] in un solo sospir l’anima spiro […], segona entrega del cicle Tre Affetti, que Raquel García-Tomás desenvolupa per a la Camerata Penedès, amb la música de Monteverdi com a germen creatiu. En aquesta ocasió, el punt de partida és Cor mio, mentre vi miro, obra per a cinc veus sobre un text de Guarini, extreta del Quart llibre de Madrigals del compositor italià i que la Camerata Penedès, molt encertadament, ens fa sentir prèviament en versió instrumental.
Com l’anterior, Affetto I: […] e sento nel partire un vivace morire […], la nova peça proposa una relectura de la partitura original que té com a principals eixos de transformació la dilatació i comprensió temporal, tant a nivell macro com microformal; la distorsió tímbrica, portada fins a l’ombrall del soroll, i la complexitat textural, que contrasta amb paisatges més cristal·lins en els quals la polifonia original reapareix de manera fugaç, gairebé com un record. Aplicades al material de partida, totes aquestes transformacions es filtren a través de la sonoritat de l’orquestra de corda –amb un destacat paper de la concertino solista– per donar pas així a una creació tan estimulant com tota la música que signa García-Tomás.
Ana María Dávila, periodista musical
Biografies
Camerata Penedès
Som una orquestra professional i estable, una agrupació apassionada i capaç d'oferir repertoris atractius i originals d'una qualitat excepcional. Som l'orquestra del Penedès, resident a l'Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès i amb projecció arreu del territori, que interpretem concerts per tota la geografia catalana i oferim gires a les principals ciutats del país. Orquestra integrada essencialment per músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional, els nostres membres formen part i col·laboren en les principals orquestres de l’Estat espanyol.
Vam néixer amb el desig de crear una orquestra diferent, cooperativa i assembleària i amb una direcció artística decidida i atrevida. Volem redescobrir la música de creadores i artistes contemporànies. Al llarg dels últims anys hem dut a terme estrenes absolutes de persones compositores com Raquel García-Tomás, Javi Martínez Campos i Jordi Domènech i hem redescobert l'obra d'autores com ara G. Bacewicz i L. Holmes. A més, hem afrontat grans obres per a orquestra.
Amb compromís amb el territori, hem col·laborat amb escoles de música, col·lectius vulnerables i en projectes socials. L'orquestra ha treballat i treballarà també amb destacades solistes i directores, entre les quals destaquem Lorenza Borrani, Vera Martínez-Mehner i Antje Weithaas.
Camerata Penedès pot actuar en format d'orquestra simfònica o de cambra i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.
Camerata Penedès rep el suport de l’ICEC i la Diputació de Barcelona.
Lorenza Borrani, concertino directora
Ha estat líder/directora de la Chamber Orchestra of Europe des del 2008. Conèixer i treballar amb Nikolaus Harnoncourt i Lorenzo Coppola va inspirar el seu amor i coneixement en la pràctica històricament informada. Les seves trobades amb Lorin Maazel i Claudio Abbado (amb qui també va tocar com a solista des de molt jove) han donat forma a les seves idees musicals i els seus interessos. Com a solista, ha col·laborat amb Trevor Pinnock, Yannick Nézet-Séguin i Bernard Haitink.
Com a músic de cambra, Lorenza Borrani ha col·laborat amb artistes com ara Kristian Bezuidenhout, András Schiff, Pierre-Laurent Aimard, Janine Jansen i Daniel Hope, i toca en duo sovint amb Alexander Lonquich. És una de les fundadores de Spunicunifait, agrupació dedicada a tocar i enregistrar els Quintets de corda de Mozart.
És membre fundadora de l’orquestra Spira Mirabilis. També exerceix com a professora de violí a la Scuola di Musica di Fiesole (Itàlia) i com a professora de cambra a la Zürcher Hochschule der Künste (Universitat de Zúric, Suïssa).
Formació
Concertino directora: Lorenza Borrani
Violí solista: Samuel García García
Violins primers:
Lorenza Borrani, Elena Rey
Samuel García, David López
David GarcíaViolins segons:
Paula Sanz, Marina Arrufat
Andrea Santiago, Ernest Martinez
Ariadna RodríguezVioles:
Nina Sunyer, Isabel Aragón
Gemma Pujol, Patrícia GómezVioloncels:
Pau Codina, Mar Gimferrer
Daniel Claret, Irma BauContrabaix:
Joana G. SubiràTambé et pot interessar...
Tardes al Palau
Dimarts, 17.03.26 - 19 h
Sala de ConcertsEl amor brujo de Falla
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Mayte Martín, cantaora
Albert Guinovart, piano
Xavier Pagès-Corella, directorR. Gerhard: Suite Alegrías
I. Albéniz: Concierto para piano y orquesta, en La menor, op. 78 “Concierto fantástico”
X. Pagès-Corella: “Danza flamenca” de la Suite Juan Latino
M. de Falla: El amor brujoPreu: 25 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –