Ignasi Cambra
—Mozart, Schubert, Mompou i Cruixent
Palau Piano
Dijous, 4 d'abril de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Ignasi Cambra, piano
I
Frederic Mompou (1893-1987)
Cançons i danses núm. 1, 2, 5, 6, 7 i 8Ferran Cruixent (1976)
Digital studies (estrena absoluta)Bit Dropping
Silent Chords
Digital WaltzII
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Sonata per a piano núm. 4, en Mi bemoll major, KV 282I. Adagio
II. Menuetto I-II
III. AllegroFranz Schubert (1797-1828)
Drei Klavierstücke, D. 946I. Allegro assai
II. Allegretto
III. AllegroDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #contemporània #jovestalents
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempreLaia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Ignasi Cambra presenta avui un programa en forma de díptic: una primera part d’obres d’autoria catalana estructurades en petits moviments, i a la segona autors canònics austríacs. Inauguren la vetllada una selecció d’algunes de les Cançons i danses de Frederic Mompou; composicions breus que consten d’una introducció lenta –“cançó”– i una continuació més animada –“dansa”–, majoritàriament basades en tonades populars. En sentirem la primera i la segona –que parteixen, respectivament, de La filla del carmesí i la Dansa de Castellterçol; la Senyora Isabel i el Galop de cortesia–, la cinquena i la sisena –que no versionen melodies tradicionals, sinó que són originals i que estan dedicades als pianistes Maria Canals i Arthur Rubinstein– i la setena i la vuitena –compostes a partir de les conegudes Muntanyes del Canigó i L’hereu Riera; El testament d’Amèlia i La filadora.
Cambra va coincidir amb el compositor Ferran Cruixent el 2018 a L’Auditori i des de llavors els ha unit una amistat feta d’admiració mútua i molt d’humor. “He de dir que l’Ignasi és una persona amb una velocitat mental extraordinària i això fa que ens engresquem a imaginar mons fantàstics”, confessa el compositor. Continuarem amb una obra que reflecteix aquesta complicitat, inspirada en el món digital del videojoc. Tot i requerir un sol intèrpret, és per a dos pianos; el que es troba dalt de l’escenari i el de la seva ombra, el seu rastre digital. L’obra es divideix en cinc escenes poètiques i se serveix de la tècnica del cibercant; és a dir, de la reproducció, des del telèfon mòbil, d’un arxiu d’àudio enregistrat prèviament pel mateix músic, que en aquest cas es reproduirà des de l’interior de l’arpa del piano. Cruixent parteix –com en d’altres de les seves obres– de la relació entre humanitat i tecnologia, i versa sobre el record, la caricatura de la realitat o l’autocontrapunt.
Inaugurarà la segona part del concert la Sonata per a piano núm. 4, en Mi bemoll major de Wolfgang Amadeus Mozart. Composta cap al 1773 o 1774 entre Múnic i Salzburg, consta de tres moviments; un “Adagio” de melodia lírica i expressiva, que tot i semblar senzilla demana una atenció especial a les articulacions i dinàmiques. Continua amb dos “Minuets” de tarannà ballable i contrastants –que segurament es van retocar posteriorment–, i acaba amb un “Allegro” virtuós i enèrgic, d’influència haydniana.
Clausuraran el concert les tres peces per a piano –Drei Klavierstücke– que Franz Schubert va compondre sis mesos abans de morir i que Brahms va publicar de manera pòstuma quaranta anys més tard. Popularment conegudes com a impromptus, alguns experts en discuteixen aquesta qualificació; de la mateixa manera que també es qüestiona el fet que fossin concebudes com a petit cicle conjunt i no com a obres independents. En qualsevol cas, el Mi bemoll que encara ressonarà per les parets de la sala continuarà acompanyant-nos en el primer número –en tonalitat menor, com a la sisena Cançó i dansa de Mompou– i en el segon –en major, com a la partitura de Mozart– i ens acomiadarà un optimista i divertit Do major.
Alba Nogueras, periodista cultural i crític musical
Biografia
Biografia
Ignasi Cambra, piano
És un dels pianistes espanyols més destacats. Lloat pel director Valery Gergiev com “algú que pot parlar amb mi al piano”, ha actuat al Carnegie Hall, Kennedy Center, Festival de Ravinia i Teatre Mariïnski. Col·laborador proper de la pianista Maria João Pires, ha actuat amb les orquestres simfòniques de Barcelona, Miami, Vancouver i Mariïnski, sota la batuta de directors com ara Valery Gergiev, Tsung Yeh, Eduardo Marturet, Josep Pons i Salvador Brotons.
Ignasi Cambra ha actuat a les principals sales de l’Estat espanyol, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de Barcelona, i a l’Auditorio Nacional de Música i Fundación Juan March a Madrid, així com a l’Auditorio de Saragossa i a moltes d’altres. També ha estat convidat com a artista resident per La Pedrera i les seves actuacions l’han portat als festivals de Peralada, la Schubertíada a Vilabertran i Quinzena Musical de Sant Sebastià.
Alumne de Jerome Lowenthal i Matti Raekallio a la Juilliard School de Nova York, Cambra també és titulat per la Universitat d’Indiana i de la Royal Academy of Music de Londres, així com Executive MBA per l’IESE Business School. Té influències significatives, que inclouen Edward Auer, Menahem Pressler, Alexander Toradze i Rustem Hayroudinoff.
El 2023 Ignasi Cambra va llançar el seu segon àlbum, Spaces (Sony Classical), amb obres de Schubert i Chopin. Com a actuacions més destacades la temporada 2023-24 va oferir concerts amb Maria João Pires a Europa, així com actuacions a la Philharmonie de París, Fundació Gulbenkian, Palau de la Música Catalana, Concertgebouw d’Amsterdam i a moltes altres sales. Aquest 2024 té previst d’enregistrar un altre àlbum per a Sony Classical.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 11.04.24 – 19.30 h
Petit Palau—Webern, Bartók i Brahms
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncelA. Webern: Langsamer Satz
B. Bartók: Quartet per a cordes núm. 3, Sz. 85
R. García-Tomás: obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana i del Cuarteto Quiroga (estrena absoluta)
L. van Beethoven: Quartet per a cordes núm. 1, op. 18Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Ignasi Cambra
—Mozart, Schubert, Mompou i Cruixent
Palau Piano
Dijous, 4 d'abril de 2024 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Ignasi Cambra, piano
I
Frederic Mompou (1893-1987)
Cançons i danses núm. 1, 2, 5, 6, 7 i 8Ferran Cruixent (1976)
Digital studies (estrena absoluta)Bit Dropping
Silent Chords
Digital WaltzII
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
Sonata per a piano núm. 4, en Mi bemoll major, KV 282I. Adagio
II. Menuetto I-II
III. AllegroFranz Schubert (1797-1828)
Drei Klavierstücke, D. 946I. Allegro assai
II. Allegretto
III. AllegroDurada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #contemporània #jovestalents
Poema
creixen les orquídies entre dents
dels meus augurisben a sota del poema submergit
molt a prop de les coses
sense nomde la tarda que no és ara
sinó sempreLaia Llobera
Llibre de revelacions (2020)Comentari
Ignasi Cambra presenta avui un programa en forma de díptic: una primera part d’obres d’autoria catalana estructurades en petits moviments, i a la segona autors canònics austríacs. Inauguren la vetllada una selecció d’algunes de les Cançons i danses de Frederic Mompou; composicions breus que consten d’una introducció lenta –“cançó”– i una continuació més animada –“dansa”–, majoritàriament basades en tonades populars. En sentirem la primera i la segona –que parteixen, respectivament, de La filla del carmesí i la Dansa de Castellterçol; la Senyora Isabel i el Galop de cortesia–, la cinquena i la sisena –que no versionen melodies tradicionals, sinó que són originals i que estan dedicades als pianistes Maria Canals i Arthur Rubinstein– i la setena i la vuitena –compostes a partir de les conegudes Muntanyes del Canigó i L’hereu Riera; El testament d’Amèlia i La filadora.
Cambra va coincidir amb el compositor Ferran Cruixent el 2018 a L’Auditori i des de llavors els ha unit una amistat feta d’admiració mútua i molt d’humor. “He de dir que l’Ignasi és una persona amb una velocitat mental extraordinària i això fa que ens engresquem a imaginar mons fantàstics”, confessa el compositor. Continuarem amb una obra que reflecteix aquesta complicitat, inspirada en el món digital del videojoc. Tot i requerir un sol intèrpret, és per a dos pianos; el que es troba dalt de l’escenari i el de la seva ombra, el seu rastre digital. L’obra es divideix en cinc escenes poètiques i se serveix de la tècnica del cibercant; és a dir, de la reproducció, des del telèfon mòbil, d’un arxiu d’àudio enregistrat prèviament pel mateix músic, que en aquest cas es reproduirà des de l’interior de l’arpa del piano. Cruixent parteix –com en d’altres de les seves obres– de la relació entre humanitat i tecnologia, i versa sobre el record, la caricatura de la realitat o l’autocontrapunt.
Inaugurarà la segona part del concert la Sonata per a piano núm. 4, en Mi bemoll major de Wolfgang Amadeus Mozart. Composta cap al 1773 o 1774 entre Múnic i Salzburg, consta de tres moviments; un “Adagio” de melodia lírica i expressiva, que tot i semblar senzilla demana una atenció especial a les articulacions i dinàmiques. Continua amb dos “Minuets” de tarannà ballable i contrastants –que segurament es van retocar posteriorment–, i acaba amb un “Allegro” virtuós i enèrgic, d’influència haydniana.
Clausuraran el concert les tres peces per a piano –Drei Klavierstücke– que Franz Schubert va compondre sis mesos abans de morir i que Brahms va publicar de manera pòstuma quaranta anys més tard. Popularment conegudes com a impromptus, alguns experts en discuteixen aquesta qualificació; de la mateixa manera que també es qüestiona el fet que fossin concebudes com a petit cicle conjunt i no com a obres independents. En qualsevol cas, el Mi bemoll que encara ressonarà per les parets de la sala continuarà acompanyant-nos en el primer número –en tonalitat menor, com a la sisena Cançó i dansa de Mompou– i en el segon –en major, com a la partitura de Mozart– i ens acomiadarà un optimista i divertit Do major.
Alba Nogueras, periodista cultural i crític musical
Biografia
Ignasi Cambra, piano
És un dels pianistes espanyols més destacats. Lloat pel director Valery Gergiev com “algú que pot parlar amb mi al piano”, ha actuat al Carnegie Hall, Kennedy Center, Festival de Ravinia i Teatre Mariïnski. Col·laborador proper de la pianista Maria João Pires, ha actuat amb les orquestres simfòniques de Barcelona, Miami, Vancouver i Mariïnski, sota la batuta de directors com ara Valery Gergiev, Tsung Yeh, Eduardo Marturet, Josep Pons i Salvador Brotons.
Ignasi Cambra ha actuat a les principals sales de l’Estat espanyol, incloent-hi el Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de Barcelona, i a l’Auditorio Nacional de Música i Fundación Juan March a Madrid, així com a l’Auditorio de Saragossa i a moltes d’altres. També ha estat convidat com a artista resident per La Pedrera i les seves actuacions l’han portat als festivals de Peralada, la Schubertíada a Vilabertran i Quinzena Musical de Sant Sebastià.
Alumne de Jerome Lowenthal i Matti Raekallio a la Juilliard School de Nova York, Cambra també és titulat per la Universitat d’Indiana i de la Royal Academy of Music de Londres, així com Executive MBA per l’IESE Business School. Té influències significatives, que inclouen Edward Auer, Menahem Pressler, Alexander Toradze i Rustem Hayroudinoff.
El 2023 Ignasi Cambra va llançar el seu segon àlbum, Spaces (Sony Classical), amb obres de Schubert i Chopin. Com a actuacions més destacades la temporada 2023-24 va oferir concerts amb Maria João Pires a Europa, així com actuacions a la Philharmonie de París, Fundació Gulbenkian, Palau de la Música Catalana, Concertgebouw d’Amsterdam i a moltes altres sales. Aquest 2024 té previst d’enregistrar un altre àlbum per a Sony Classical.
També et pot interessar...
Petit Palau Cambra
Dijous, 11.04.24 – 19.30 h
Petit Palau—Webern, Bartók i Brahms
Cosmos Quartet:
Helena Satué, violí
Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncelA. Webern: Langsamer Satz
B. Bartók: Quartet per a cordes núm. 3, Sz. 85
R. García-Tomás: obra d’encàrrec del Palau de la Música Catalana i del Cuarteto Quiroga (estrena absoluta)
L. van Beethoven: Quartet per a cordes núm. 1, op. 18Preu: 25 euros
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Pepita Izquierdo Giralt – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –