Orquestra Simfònica de l'ESMUC & Martínez Izquierdo
—Berio, Zimmermann SaariahoPalau Fronteres
Dimarts, 10 de juny de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica de l’ESMUC*
Cor Cererols (Marc Díaz, director)
Ernest Martínez Izquierdo, directorI
Bernd Alois Zimmermann (1918-1970)
Still und UmkehrKaija Saariaho (1952-2923)
VistaII
Luciano Berio (1925-2003)
SimfoniaI.
II.
III. O King (Immobile e lontano)
VI. In ruhig fließender Bewegung - attacca
V.*Formació amb finalitats pedagògiques
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #contemporània
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.
Comentari
L’Stabat Mater és segurament un dels textos més musicats de la literatura occidental. El seu missatge ens convida a compartir el sofriment de la Mare de Déu i, a través d’ella, el de Jesús durant la crucifixió. La versió del poema que escoltarem avui és la que va compondre l’any 1986 el compositor, organista i director de cor noruec Knut Nystedt. L’obra vocal de Nystedt sovint gira entorn de textos bíblics i sagrats i, tot i que estilísticament és eclèctica, sempre manté un to molt personal. Al seu Stabat Mater, el pes emocional del text es reparteix entre el cor i el violoncel solista. El cor actua com una turba, que tan aviat comenta l’escena com la contempla silenciosa, mentre que el violoncel simbolitza l’emoció i el dolor de l’home a la creu, de la mare als seus peus i el nostre propi com a observadors. Una peça austera i punyent que es balanceja entre dos pols oposats, el de la pau i el del dolor, que Nystedt representa mitjançant dos intervals, la quinta i el semitò, que recorren tota l’obra.
No va ser fins més de dos-cents anys després de la seva composició, ja entrat el segle XX, quan Pau Casals va revelar al món en tota la seva esplendor i profunditat les sis Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach. La Cinquena Suite, escrita en Do menor, és la més fosca de tota la sèrie i demostra l’habilitat de Bach per crear estructures sonores de múltiples veus mitjançant un instrument melòdic. El “Prélude”, lent i melancòlic, s’eleva des de les profunditats de l’ànima i desemboca en una fuga majestuosa. A la melancòlica i florida “Allemande”, la segueix una “Courante” vigorosa, la qual dona pas a la introspectiva i neguitosa “Sarabande”, centre emocional de tota la Suite, que amaga un complex entramat de veus sota una senzillesa melòdica només aparent. Les actives “Gavottes” trenquen l’estat d’encanteri i ens porten, amb la seva energia lluminosa, fins a la “Gigue” que, tot i mantenir una forta activitat rítmica, no nega la melancolia de l’obra.
El programa del concert es completa amb l’estrena mundial de Vols brisés per a cor i violoncel, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana i el Kings Place a la compositora catalana Raquel García-Tomás. Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Royal College of Music de Londres i guardonada el 2024 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat, García-Tomás té l’habilitat d’integrar tècniques i estils diversos en una veu pròpia i sensible, sempre posada al servei de l’expressió. Vols brisés neix de la necessitat de qüestionar la relació de la humanitat amb el medi que habita. Les seves cinc seccions ens fan recórrer el camí de degradació del medi natural, des del paisatge sonor inicial, que representa la vida plena en un ecosistema en equilibri, fins als laments per les espècies desaparegudes a conseqüència de l’acció humana. Els textos d’Irène Gayraud conviden a reflexionar des d’un punt de vista ecològic, artístic i filosòfic sobre les conseqüències que es deriven d’aquest acte d’aniquilació, en el qual el violoncel representa la biodiversitat i el cor ens fa de guia en el procés de degradació progressiva.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Biografies
Cor Cererols
L’amistat que els va unir després d’haver coincidit a l’Escolania de Montserrat i el desig de seguir fent música junts va impulsar sis músics a fundar, l’any 2018, el Cor Cererols sota la direcció artística de Marc Díaz. El Cor pren el nom del músic Joan Cererols, que al seu dia va ser pare del Barroc musical català.
Format per un nucli de cantants ampliat segons les demandes de cada repertori, el cor aborda la interpretació de música coral que va des de la recuperació de música històrica i les grans obres del repertori fins a les propostes més avantguardistes en col·laboració amb compositors contemporanis i grups com Agrupación Señor Serrano o Kebyart Ensemble. O més recentment, per la seva col·laboració amb la Fundació Catalunya-La Pedrera en l’exposició monogràfica sobre Antonio López.
La singularitat de la seva proposta artística i la sensibilitat de les seves interpretacions són precisament alguns dels valors que li han valgut ràpidament el reconeixement de la crítica nacional i internacional. En destaca el debut discogràfic amb l’àlbum Cum silentio, nominat als premis internacionals ICMA 2021 com un dels vint millors discos de música coral del 2020.
El Cor Cererols actua habitualment als principals escenaris i festivals musicals del país, com L’Auditori, Palau de la Música, TNC, Festival de Torroella de Montgrí, Espurnes Barroques, FIOM de Montserrat, Vallbona de les Monges, Monestir de Pedralbes... Recentment, el Cor ha actuat també al Festival de Puerto de la Cruz de Tenerife, Festival Pedra Viva de Menorca i ha debutat a Itàlia (Sant Joan del Laterà, Roma).
Biografies
Ernest Martínez Izquierdo, director
Nascut a Barcelona (1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat de l’ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC.
Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals.
Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb la Tokio Symphony Orchestra, Kyoto Symphony Orchestra, Finish Radio Symphony Orchestra, Philharmonic d’Hèlsinki, Symphony de Trondheim, Philharmonique de Radio France, National de Lió, Filharmònica de Varsòvia, Gulbenkian Orchestra (Lisboa), Orquestra Sinfónica do Porto, Sinfônica Municipal de São Paulo, Orquestra Filharmònica de Zagreb, Orchestra Comunale de Bolonya, Beethoven Academie (Anvers), Tonkünstler Orchestra (Viena) i amb l’Ensemble Contemporain de Mont-real, Ensemble Modern de Frankfurt, Trondheim Sinfonietta, Wien Klangforum i Avanti! Chamber Orchestra (Hèlsinki), entre d’altres.
Com a director d’òpera destaquen les produccions Adriana Mater de Kaija Saariaho amb direcció escènica de Peter Sellars (estrenes a l’Òpera Nacional de Finlàndia i a la Santa Fe Opera dels Estats Units), Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, amb direcció escènica d’Emilio Sagi; Carmina Burana de C. Orff, amb posada en escena de La Fura dels Baus; la direcció musical de L’amour de loin de K. Saariaho, en una producció de Robert Lepage a l’Opéra del Quebec (Canadà), i de la creació de L’ombra de Venceslao de Martin Matalon amb posada en escena de Jorge Lavelli a l’Opéra de Rennes, i a les òperes d’Avinyó, Marsella i el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. El gener i febrer del 2018 va dirigir a l’Opéra de París les representacions d’Only the sound remains, l’última òpera de K. Saariaho, amb posada en escena de Peter Sellars, producció dirigida també al Teatro Real de Madrid i al Lincoln Center de Nova York el novembre del 2018.
Ha fet enregistraments per a les discogràfiques Deutsche Grammophon, Telarc, Harmonia Mundi, Collegno, Ircam, Stradivarius i Naxos.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals l’Ojo Crítico de Radio Nacional de España (1995), Premi Roland de Periodisme de Música Clàssica de Catalunya (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), un Grammy Llatí (2006) i un Diapason d’Or (2012). Des del 2006 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’Estat de Finlàndia li atorgà la condecoració de Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca el 2018.
https://www.ernestmartinezizquierdo.com/
Texts
Knut Nystedt
Stabat Mater, op. 111
Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.Cujus animam gementem,
contristatam et dolentem,
pertransivit gladius.Prop de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare,
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.Quis est homo, qui non fleret,
Matrem Christi si videret
in tanto supplicio?Quis non posset contristari,
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis
vidit Jesum in tormentis,
et flagellis subditum.Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.Pels pecats del seu poble,
veié Jesús en els turments
i sotmès als assots.Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.Eja, Mater, fons amoris,
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.Fac ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum,
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor,
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.Sancta Mater, istud agas,
Crucifixi fige plagas,
cordi meo valide.Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me vere tecum flere,
Crucifixo condolere,
donec ego vixero.Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare,
in planctu desidero.Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir
les penes.Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara:
fac me tecum plangere.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.Oh Verge, admirable entre les verges
no sigueu amb mi tan severa,
deixeu-me plorar amb Vós.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sofriments.Fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari,
ob amorem Filii.Inflammatus et accensus,
per te, Virgo, sim defensus,
in die judicii.Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.Christe, cum sit hinc exire,
da per Matem me venire,
ad palmam victoriaeQuando corpus morietur,
fac ut animae donetur
paradisi gloria.
Amen!Crist, quan hagi de partir,
deixa'm arribar a traves de Maria
a la palma de la victoria.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.
Que així sigui!Raquel García-Tomás
Irène Gayraud, poemaVols brisés
1. PAYSAGE SONORE I
1. Paissatge sonor I[Mésange charbonnière]
Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
J’ouïs! Jouis! J’ouïs! Jouis!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! J’ouïs! Jouis! Oh oui![Mallerenga carbonera]
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ho sento! Gaudeix! Ho sento! Gaudeix!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ho sento! Gaudeix! Ah, sí![Grenouille verte]
Quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
COASSE QUOI?
COASSES tu tu tu tu crois?
tu tu tu t’attends t’attends quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS![Granota verda]
Què?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
CROCAR QUÈ?
CROQUES tu, tu, tu, tu penses?
tu, tu, tu, estàs esperant, què esperes?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS!2. LITANIE I
2. Lletania Idisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Sur les 30 dernières années, 70% des animaux sauvages ont disparu de la surface du globe.
Depuis 1600, des milliers d’espèces de vertébrés, d’amphibiens, d’insectes, de végétaux, ont à jamais disparu.Durant els darrers 30 anys, el 70% dels animals salvatges han desaparegut de la faç de la Terra.
Des del 1600, milers d'espècies de vertebrats, amfibis, insectes i plantes han desaparegut per sempre.Je répète : 7 animaux sauvages sur 10 sont morts sur terre.
Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.
Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.Repeteixo: 7 de cada 10 animals salvatges són morts a la Terra.
Aquestes desaparicions gairebé sempre són d'origen humà.
Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.3. INTERLUDE
3. Interludi[Pigeon ramier]
So SO so, so bluuue… So SO so, so bluue…[Colom tudó]
Tan TAN tan, tan blaaau... Tan TAN tan, tan blaau...4. LAMENTO
4. LamentLe phragmite aquatique est un très petit oiseau. Il pèse environ douze grammes.
Vous croyez que j’ai du temps à perdre pour un oiseau de douze grammes ?
La boscarla aquàtica és un ocell molt petit. Pesa uns dotze grams.
Creus que tinc temps per perdre amb un ocell de dotze grams?
Ce petit oiseau est classé « espèce vulnérable ».
Ce n’est pas mon affaire.
Les phragmites aquatiques disparaissent, savez-vous pourquoi ?
Nous mourons tous.
Aquest petit ocell està classificat com a "espècie vulnerable".
No és cosa meva.
Les boscarles aquàtiques estan desapareixent, saps per què?
Tots morim.
Les zones humides, qui constituent son habitat, sont détruites.
Bientôt, nous n’entendrons plus son chant rythmique.
Bientôt, nous aurons entre nos mains le dernier phragmite aquatique.
Entre nos mains il pèsera douze mille grammes.
Et entre nos mains nous porterons le poids de notre propre mort.Els aiguamolls, que constitueixen el seu hàbitat, estan sent destruïts.
Aviat ja no sentirem més el seu cant rítmic.
Aviat tindrem l'última boscarla aquàtica a les nostres mans.
A les nostres mans pesarà dotze mil grams.
I a les nostres mans portarem el pes de la nostra pròpia mort.5. LITANIE II
5. Lletania IIdisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.
Je répète : Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.
Repeteixo: aquestes desaparicions són gairebé sempre d'origen humà.L’Eider du Labrador est mort à cause de la pollution : il n’avait plus de coquillages pour se nourrir.
Le dernier couple de Grands Pingouins a été tué le 3 juillet 1844.
Le dernier Pigeon migrateur est mort au zoo de Cincinnati en 1914.L'ànec del Labrador va morir a causa de la contaminació: ja no tenia marisc per alimentar-se.
L'última parella de gavot gegant va ser morta el 3 de juliol de 1844.
L'últim colom migratori va morir al zoològic de Cincinnati el 1914.Le dernier Dodo de l’Île Maurice s’est éteint en 1861. Son habitat a été entièrement ravagé par les colons en à peine 80 ans.
L’Aigle géant d’Haast a disparu dès 1400, à cause de l’occupation humaine de son habitat.L'últim dodo de Maurici va morir el 1861. El seu hàbitat va ser completament destruït pels colons en només 80 anys.
L'àguila gegant de Haast va desaparèixer al voltant del 1400 a causa de l'ocupació humana del seu hàbitat.Je répète : il manque plus de cent noms à cette liste.
Je répète, je répète, qui entend, qui écoute ?
Qui entend ? Qui écoute ?Repeteixo: falten més de cent noms en aquesta llista.
Ho repeteixo, ho repeteixo, qui escolta, qui sent?
Qui ho sent? Qui escolta?També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 12.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Reich i García-Tomás
Anaïs Oliveres, soprano
Arantza Prats, soprano
Alba Quinquillà, soprano
Matthew Thomson, tenor
Carles Prat, tenor
Laia Armengol, piano
Lluïsa Espigolé, piano
Helena Otero Correa, saxòfon
Frames Percussion
Asier Puga, directorR. García-Tomás: Shadja, per a marimba i vibràfon
S. Reich: Music for pieces of wood
R. García-Tomás: Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)
S. Reich: Nagoya marimba
R. García-Tomás: Tangible, per a piano, electrònica i vídeo
S. Reich: Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònicsPreu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Orquestra Simfònica de l'ESMUC & Martínez Izquierdo
—Berio, Zimmermann SaariahoPalau Fronteres
Dimarts, 10 de juny de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
En co-producció amb:
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Orquestra Simfònica de l’ESMUC*
Cor Cererols (Marc Díaz, director)
Ernest Martínez Izquierdo, directorI
Bernd Alois Zimmermann (1918-1970)
Still und UmkehrKaija Saariaho (1952-2923)
VistaII
Luciano Berio (1925-2003)
SimfoniaI.
II.
III. O King (Immobile e lontano)
VI. In ruhig fließender Bewegung - attacca
V.*Formació amb finalitats pedagògiques
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
La durada del concert és aproximada.#simfònica #contemporània
Poema
Davallament
Des de l’altura vibra el pes dels dies
com un llamp en la nit. Retornen veus
i fulgors i promeses. Sols l’oblit
vetlla el desgel, el pas sense fronteres.Si vaig enllà retorno al gran origen.
Com un ocell que sempre vola en cercles,
caldrà viure o partir. Que baixi el cel.Lluís Calvo
Del llibre L’espai profund.
Barcelona: Edicions Proa, 2020.Comentari
L’Stabat Mater és segurament un dels textos més musicats de la literatura occidental. El seu missatge ens convida a compartir el sofriment de la Mare de Déu i, a través d’ella, el de Jesús durant la crucifixió. La versió del poema que escoltarem avui és la que va compondre l’any 1986 el compositor, organista i director de cor noruec Knut Nystedt. L’obra vocal de Nystedt sovint gira entorn de textos bíblics i sagrats i, tot i que estilísticament és eclèctica, sempre manté un to molt personal. Al seu Stabat Mater, el pes emocional del text es reparteix entre el cor i el violoncel solista. El cor actua com una turba, que tan aviat comenta l’escena com la contempla silenciosa, mentre que el violoncel simbolitza l’emoció i el dolor de l’home a la creu, de la mare als seus peus i el nostre propi com a observadors. Una peça austera i punyent que es balanceja entre dos pols oposats, el de la pau i el del dolor, que Nystedt representa mitjançant dos intervals, la quinta i el semitò, que recorren tota l’obra.
No va ser fins més de dos-cents anys després de la seva composició, ja entrat el segle XX, quan Pau Casals va revelar al món en tota la seva esplendor i profunditat les sis Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach. La Cinquena Suite, escrita en Do menor, és la més fosca de tota la sèrie i demostra l’habilitat de Bach per crear estructures sonores de múltiples veus mitjançant un instrument melòdic. El “Prélude”, lent i melancòlic, s’eleva des de les profunditats de l’ànima i desemboca en una fuga majestuosa. A la melancòlica i florida “Allemande”, la segueix una “Courante” vigorosa, la qual dona pas a la introspectiva i neguitosa “Sarabande”, centre emocional de tota la Suite, que amaga un complex entramat de veus sota una senzillesa melòdica només aparent. Les actives “Gavottes” trenquen l’estat d’encanteri i ens porten, amb la seva energia lluminosa, fins a la “Gigue” que, tot i mantenir una forta activitat rítmica, no nega la melancolia de l’obra.
El programa del concert es completa amb l’estrena mundial de Vols brisés per a cor i violoncel, obra encàrrec del Palau de la Música Catalana i el Kings Place a la compositora catalana Raquel García-Tomás. Formada a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Royal College of Music de Londres i guardonada el 2024 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat, García-Tomás té l’habilitat d’integrar tècniques i estils diversos en una veu pròpia i sensible, sempre posada al servei de l’expressió. Vols brisés neix de la necessitat de qüestionar la relació de la humanitat amb el medi que habita. Les seves cinc seccions ens fan recórrer el camí de degradació del medi natural, des del paisatge sonor inicial, que representa la vida plena en un ecosistema en equilibri, fins als laments per les espècies desaparegudes a conseqüència de l’acció humana. Els textos d’Irène Gayraud conviden a reflexionar des d’un punt de vista ecològic, artístic i filosòfic sobre les conseqüències que es deriven d’aquest acte d’aniquilació, en el qual el violoncel representa la biodiversitat i el cor ens fa de guia en el procés de degradació progressiva.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografies
Cor Cererols
L’amistat que els va unir després d’haver coincidit a l’Escolania de Montserrat i el desig de seguir fent música junts va impulsar sis músics a fundar, l’any 2018, el Cor Cererols sota la direcció artística de Marc Díaz. El Cor pren el nom del músic Joan Cererols, que al seu dia va ser pare del Barroc musical català.
Format per un nucli de cantants ampliat segons les demandes de cada repertori, el cor aborda la interpretació de música coral que va des de la recuperació de música històrica i les grans obres del repertori fins a les propostes més avantguardistes en col·laboració amb compositors contemporanis i grups com Agrupación Señor Serrano o Kebyart Ensemble. O més recentment, per la seva col·laboració amb la Fundació Catalunya-La Pedrera en l’exposició monogràfica sobre Antonio López.
La singularitat de la seva proposta artística i la sensibilitat de les seves interpretacions són precisament alguns dels valors que li han valgut ràpidament el reconeixement de la crítica nacional i internacional. En destaca el debut discogràfic amb l’àlbum Cum silentio, nominat als premis internacionals ICMA 2021 com un dels vint millors discos de música coral del 2020.
El Cor Cererols actua habitualment als principals escenaris i festivals musicals del país, com L’Auditori, Palau de la Música, TNC, Festival de Torroella de Montgrí, Espurnes Barroques, FIOM de Montserrat, Vallbona de les Monges, Monestir de Pedralbes... Recentment, el Cor ha actuat també al Festival de Puerto de la Cruz de Tenerife, Festival Pedra Viva de Menorca i ha debutat a Itàlia (Sant Joan del Laterà, Roma).
Ernest Martínez Izquierdo, director
Nascut a Barcelona (1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat de l’ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC.
Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals.
Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.
Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb la Tokio Symphony Orchestra, Kyoto Symphony Orchestra, Finish Radio Symphony Orchestra, Philharmonic d’Hèlsinki, Symphony de Trondheim, Philharmonique de Radio France, National de Lió, Filharmònica de Varsòvia, Gulbenkian Orchestra (Lisboa), Orquestra Sinfónica do Porto, Sinfônica Municipal de São Paulo, Orquestra Filharmònica de Zagreb, Orchestra Comunale de Bolonya, Beethoven Academie (Anvers), Tonkünstler Orchestra (Viena) i amb l’Ensemble Contemporain de Mont-real, Ensemble Modern de Frankfurt, Trondheim Sinfonietta, Wien Klangforum i Avanti! Chamber Orchestra (Hèlsinki), entre d’altres.
Com a director d’òpera destaquen les produccions Adriana Mater de Kaija Saariaho amb direcció escènica de Peter Sellars (estrenes a l’Òpera Nacional de Finlàndia i a la Santa Fe Opera dels Estats Units), Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, amb direcció escènica d’Emilio Sagi; Carmina Burana de C. Orff, amb posada en escena de La Fura dels Baus; la direcció musical de L’amour de loin de K. Saariaho, en una producció de Robert Lepage a l’Opéra del Quebec (Canadà), i de la creació de L’ombra de Venceslao de Martin Matalon amb posada en escena de Jorge Lavelli a l’Opéra de Rennes, i a les òperes d’Avinyó, Marsella i el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. El gener i febrer del 2018 va dirigir a l’Opéra de París les representacions d’Only the sound remains, l’última òpera de K. Saariaho, amb posada en escena de Peter Sellars, producció dirigida també al Teatro Real de Madrid i al Lincoln Center de Nova York el novembre del 2018.
Ha fet enregistraments per a les discogràfiques Deutsche Grammophon, Telarc, Harmonia Mundi, Collegno, Ircam, Stradivarius i Naxos.
Ha rebut diversos guardons, entre els quals l’Ojo Crítico de Radio Nacional de España (1995), Premi Roland de Periodisme de Música Clàssica de Catalunya (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), un Grammy Llatí (2006) i un Diapason d’Or (2012). Des del 2006 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’Estat de Finlàndia li atorgà la condecoració de Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca el 2018.
https://www.ernestmartinezizquierdo.com/
Texts
Knut Nystedt
Stabat Mater, op. 111
Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.Cujus animam gementem,
contristatam et dolentem,
pertransivit gladius.Prop de la creu, amb dolor,
s’estava plorant la Mare,
mentre hi veia el seu Fill clavat.La seva ànima gement,
entristida i adolorida,
era traspassada pel glavi.O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!Quae moerebat et dolebat,
Pia Mater, dum videbat
Nati poenas inclyti.Oh, que trista i afligida
estava, la Mare beneïda
del Fill Unigènit!Com s’entristia i patia,
la Mare pietosa, mentre veia
els sofriments del seu Fill.Quis est homo, qui non fleret,
Matrem Christi si videret
in tanto supplicio?Quis non posset contristari,
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?Quin home no ploraria,
si veiés la Mare de Crist
en un suplici tan gran?Qui no es posaria trist
en contemplar la Mare de Crist
sofrint amb el seu Fill?Pro peccatis suae gentis
vidit Jesum in tormentis,
et flagellis subditum.Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.Pels pecats del seu poble,
veié Jesús en els turments
i sotmès als assots.Va veure el seu dolç Fillet,
que moria, desolat,
mentre lliurava l’esperit.Eja, Mater, fons amoris,
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.Fac ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum,
ut sibi complaceam.Oh Mare, font d’amor,
que jo senti la força del dolor;
feu-me plorar amb Vós.Feu que el meu cor s’enardeixi
en l’amor de Crist Déu
per ésser-li agradable.Sancta Mater, istud agas,
Crucifixi fige plagas,
cordi meo valide.Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.Concediu-me, Mare Santa,
de gravar les llagues del Crucificat
fortament al meu cor.Del vostre Fill tot ferit,
que tant es dignà de patir per mi,
compartiu amb mi els sofriments.Fac me vere tecum flere,
Crucifixo condolere,
donec ego vixero.Juxta crucem tecum stare,
te libenter sociare,
in planctu desidero.Feu que plori verament amb Vós,
compadint el Crucificat,
tots els dies de la meva vida.Desitjo restar vora la creu
i amb Vós compartir
les penes.Virgo virginum praeclara,
mihi jam non sis amara:
fac me tecum plangere.Fac ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.Oh Verge, admirable entre les verges
no sigueu amb mi tan severa,
deixeu-me plorar amb Vós.Feu-me portar la mort de Crist,
feu-me compartir la seva passió
i meditar els seus sofriments.Fac me plagis vulnerari,
cruce hac inebriari,
ob amorem Filii.Inflammatus et accensus,
per te, Virgo, sim defensus,
in die judicii.Féu que les llagues em colpeixin,
que la creu m’embriagui,
per l’amor del Fill.Enardit i arravatat,
que sigui defensat per Vós, Verge,
al jorn del judici.Christe, cum sit hinc exire,
da per Matem me venire,
ad palmam victoriaeQuando corpus morietur,
fac ut animae donetur
paradisi gloria.
Amen!Crist, quan hagi de partir,
deixa'm arribar a traves de Maria
a la palma de la victoria.Quan el cos es morirà,
féu que sigui donada a la meva ànima
la glòria del paradís.
Que així sigui!Raquel García-Tomás
Irène Gayraud, poemaVols brisés
1. PAYSAGE SONORE I
1. Paissatge sonor I[Mésange charbonnière]
Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
J’ouïs! Jouis! J’ouïs! Jouis!
Oh oui! Oh oui! Oh oui!
Oh oui! J’ouïs! Jouis! Oh oui![Mallerenga carbonera]
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ho sento! Gaudeix! Ho sento! Gaudeix!
Ah, sí! Ah, sí! Ah, sí!
Ah, sí! Ho sento! Gaudeix! Ah, sí![Grenouille verte]
Quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
COASSE QUOI?
COASSES tu tu tu tu crois?
tu tu tu t’attends t’attends quoi?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS![Granota verda]
Què?
CRRRRROIS! CRRRRROIS!
CROCAR QUÈ?
CROQUES tu, tu, tu, tu penses?
tu, tu, tu, estàs esperant, què esperes?
CRRRRROIS! CRRRRROIS! CRRRRROIS!2. LITANIE I
2. Lletania Idisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Sur les 30 dernières années, 70% des animaux sauvages ont disparu de la surface du globe.
Depuis 1600, des milliers d’espèces de vertébrés, d’amphibiens, d’insectes, de végétaux, ont à jamais disparu.Durant els darrers 30 anys, el 70% dels animals salvatges han desaparegut de la faç de la Terra.
Des del 1600, milers d'espècies de vertebrats, amfibis, insectes i plantes han desaparegut per sempre.Je répète : 7 animaux sauvages sur 10 sont morts sur terre.
Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.
Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.Repeteixo: 7 de cada 10 animals salvatges són morts a la Terra.
Aquestes desaparicions gairebé sempre són d'origen humà.
Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.3. INTERLUDE
3. Interludi[Pigeon ramier]
So SO so, so bluuue… So SO so, so bluue…[Colom tudó]
Tan TAN tan, tan blaaau... Tan TAN tan, tan blaau...4. LAMENTO
4. LamentLe phragmite aquatique est un très petit oiseau. Il pèse environ douze grammes.
Vous croyez que j’ai du temps à perdre pour un oiseau de douze grammes ?
La boscarla aquàtica és un ocell molt petit. Pesa uns dotze grams.
Creus que tinc temps per perdre amb un ocell de dotze grams?
Ce petit oiseau est classé « espèce vulnérable ».
Ce n’est pas mon affaire.
Les phragmites aquatiques disparaissent, savez-vous pourquoi ?
Nous mourons tous.
Aquest petit ocell està classificat com a "espècie vulnerable".
No és cosa meva.
Les boscarles aquàtiques estan desapareixent, saps per què?
Tots morim.
Les zones humides, qui constituent son habitat, sont détruites.
Bientôt, nous n’entendrons plus son chant rythmique.
Bientôt, nous aurons entre nos mains le dernier phragmite aquatique.
Entre nos mains il pèsera douze mille grammes.
Et entre nos mains nous porterons le poids de notre propre mort.Els aiguamolls, que constitueixen el seu hàbitat, estan sent destruïts.
Aviat ja no sentirem més el seu cant rítmic.
Aviat tindrem l'última boscarla aquàtica a les nostres mans.
A les nostres mans pesarà dotze mil grams.
I a les nostres mans portarem el pes de la nostra pròpia mort.5. LITANIE II
5. Lletania IIdisparu…
jamais disparu…
à jamais disparu…
ont à jamais disparu…desaparegut…
mai va desaparèixer…
desaparegut per sempre…
han desaparegut per sempre…Je répète : l’humain est la cause quasi unique de ces disparitions.
Je répète : Ces disparitions sont presque toujours d’origine humaine.Repeteixo: els humans són la causa gairebé única d'aquestes desaparicions.
Repeteixo: aquestes desaparicions són gairebé sempre d'origen humà.L’Eider du Labrador est mort à cause de la pollution : il n’avait plus de coquillages pour se nourrir.
Le dernier couple de Grands Pingouins a été tué le 3 juillet 1844.
Le dernier Pigeon migrateur est mort au zoo de Cincinnati en 1914.L'ànec del Labrador va morir a causa de la contaminació: ja no tenia marisc per alimentar-se.
L'última parella de gavot gegant va ser morta el 3 de juliol de 1844.
L'últim colom migratori va morir al zoològic de Cincinnati el 1914.Le dernier Dodo de l’Île Maurice s’est éteint en 1861. Son habitat a été entièrement ravagé par les colons en à peine 80 ans.
L’Aigle géant d’Haast a disparu dès 1400, à cause de l’occupation humaine de son habitat.L'últim dodo de Maurici va morir el 1861. El seu hàbitat va ser completament destruït pels colons en només 80 anys.
L'àguila gegant de Haast va desaparèixer al voltant del 1400 a causa de l'ocupació humana del seu hàbitat.Je répète : il manque plus de cent noms à cette liste.
Je répète, je répète, qui entend, qui écoute ?
Qui entend ? Qui écoute ?Repeteixo: falten més de cent noms en aquesta llista.
Ho repeteixo, ho repeteixo, qui escolta, qui sent?
Qui ho sent? Qui escolta?També et pot interessar...
Palau Fronteres
Dijous, 12.06.25 – 19.30 h
Petit Palau—Reich i García-Tomás
Anaïs Oliveres, soprano
Arantza Prats, soprano
Alba Quinquillà, soprano
Matthew Thomson, tenor
Carles Prat, tenor
Laia Armengol, piano
Lluïsa Espigolé, piano
Helena Otero Correa, saxòfon
Frames Percussion
Asier Puga, directorR. García-Tomás: Shadja, per a marimba i vibràfon
S. Reich: Music for pieces of wood
R. García-Tomás: Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)
S. Reich: Nagoya marimba
R. García-Tomás: Tangible, per a piano, electrònica i vídeo
S. Reich: Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònicsPreu: 15 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –