• Orquestra Simfònica de l'ESMUC & Martínez Izquierdo
    —Berio, Zimmermann i Saariaho

    Palau Fronteres

    Dimarts, 10 de juny de 2025 – 20 h

    Sala de Concerts

  • En co-producció amb:

    • esmuc

    Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Orquestra Simfònica de l’ESMUC*
    Cor Cererols (Marc Díaz, director)
    Ernest Martínez Izquierdo, director


    I

    Bernd Alois Zimmermann (1918-1970)
    Stille und Umkehr

     

    Kaija Saariaho (1952-2023)
    Vista

    Horizons
    Targets

     

    II

    Luciano Berio (1925-2003)
    Sinfonia

    I.
    II. O King (Immobile e lontano)
    III. In ruhig fließender Bewegung - attacca
    IV.
    V.

     

    *Formació amb finalitats pedagògiques

    Durada del concert:
    Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 40 minuts.
    La durada del concert és aproximada.

    #simfònica #contemporània

  • 20250515 Transversal T2526 DESKTOP
  • Poema

    Davallament

    Des de l’altura vibra el pes dels dies
    com un llamp en la nit. Retornen veus
    i fulgors i promeses. Sols l’oblit
    vetlla el desgel, el pas sense fronteres.

    Si vaig enllà retorno al gran origen.

    Com un ocell que sempre vola en cercles,
    caldrà viure o partir. Que baixi el cel.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund.
    Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Anunci programa de mà digital - Palau Digital - Desktop 1300x1854
  • Comentari

    La visió personal de tres autors amb nexes d’unió forma un repertori escollit per explorar sonoritats avantguardistes.

    Els anys seixanta, quan proliferava l’experimentació amb l’electrònica, s’utilitzaven màquines de dimensions monstruoses que no es poden comparar amb la tecnologia actual: ja existien alguns laboratoris com l’Studio di Fonologia, però la seva funcionalitat era molt més reduïda que la dels ordinadors d’avui. Malgrat el progrés tècnic, podem veure elements estètics similars en les composicions d’ambdós períodes i traçar una línia que els relacioni.

    El viatge sonor comença amb Sinfonia (1969) de Luciano Berio, una obra que consta de cinc moviments i que va ser creada sota la influència de James Joyce i la seva literatura, en què els fragments acaben constituint una obra nova, en un procés d’elaboració que podria no tenir fi. Pel que fa al so, destaca el collage de veus fragmentades, que provenen de textos de Lévi-Strauss o de Samuel Beckett, en un apreciat recurs que el compositor italià va explotar a partir del seu matrimoni amb la cantant de formació operística Cathy Berberian. La recerca constant de Berio el portaria a estendre les tècniques per a l’orquestra simfònica en aquesta obra paradigmàtica de l’eclecticisme musical, que conté citacions de tota mena.

    El representant següent d’aquest corrent estètic és Bernd Alois Zimmermann, també conegut per la seva formació a Darmstadt, i que utilitzava fragments de melodies de J. S. Bach o bé de Stockhausen a les seves composicions serials. Stille und Umkehr (1970), una obra fosca i marcada pel to continu que es perllonga al llarg de tota la peça, presenta una atmosfera que es va tensant cada vegada més a mesura que se satura la densitat sonora. Per entendre’n el caràcter, cal saber que Zimmerman va compondre-la mentre era a l’hospital tractant-se de depressió, en un procés que el portaria al suïcidi uns mesos després. Les textures canviants i el tractament de l’espectre sonor d’aquesta obra són un fil conductor perfecte cap a la peça de Kaija Saariaho, compositora finlandesa que utilitza la combinació i l’emmascarament de sons. Amb Vista (2019) ens proposa un viatge en dos moviments que tenen material compositiu semblant però caràcter diferent: misteri i drama. El primer recorda ambients de cinema negre, mentre que el segon intenta trobar un moment catàrtic per, finalment, acabar donant pas a la calma, que tanca el cercle.

    Aquest recorregut, guiat per Martínez Izquierdo, un expert en la matèria, i la qualitat de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, oferirà sensacions poc freqüents.

    Joan Moliner Gilberga, estudiant de musicologia

  • Anunci programa de mà digital - Mirades del Palau Essència Palau visites temàtiques- Desktop 1300x1854
  • Biografies

    Orquestra Simfònica de l'ESMUC

    Orquestra Simfònica de l'Esmuc

    Forma part dels Grans Conjunts, les formacions de caràcter estable que constitueixen la formulació visible de l’activitat acadèmica instrumental de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), conjuntament amb la Cobla, el Conjunt de Música Antiga, la Banda, la Big Band, l’ESMUC Jazz Project i els conjunts de Música Tradicional i Flamenco. 

    La presència d’alumnat a l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, com a Gran Conjunt, té una component d’avaluació perquè forma part del currículum. En virtut de la interdisciplinarietat del centre, els estudiants de les diverses especialitats instrumentals poden participar en les diferents agrupacions, la qual cosa complementa la seva formació musical i enriqueix el col·lectiu. 

    Al llarg d’una setmana d’assajos, els estudiants participants treballen amb el director de la formació, amb dinàmiques professionals que els aporten una experiència real de cara a mostrar els resultats del seu treball i que els atorgarà un bagatge excel·lent en el futur com a intèrprets. 

    L’Orquestra Simfònica de l’ESMUC ha estat dirigida per Salvador Mas, Jaime Martin, Enrique Mazzola, Patrick Cohen-Akenine, Lutz Köhler, Jordi Mora, George Pehlivanian, Edmon Colomer, Xavier Puig, Francesc Prat, Diego Naser i Ernest Martínez-Izquierdo, entre d’altres. 

  • Cor Cererols

    Cor Cererols

    L’amistat que els va unir després d’haver coincidit a l’Escolania de Montserrat i el desig de seguir fent música junts va impulsar sis músics a fundar, l’any 2018, el Cor Cererols sota la direcció artística de Marc Díaz. El Cor pren el nom del músic  Joan Cererols, que al seu dia va ser pare del Barroc musical català.

    ​Format per un nucli de cantants ampliat segons les demandes de cada repertori, el cor aborda la interpretació de música coral que va des de la recuperació de música històrica i les grans obres del repertori fins a les propostes més avantguardistes en col·laboració amb compositors contemporanis i grups com Agrupación Señor Serrano o Kebyart Ensemble. O més recentment, per la seva col·laboració amb la Fundació Catalunya-La Pedrera en l’exposició monogràfica sobre Antonio López.

    La singularitat de la seva proposta artística i la sensibilitat de les seves interpretacions són precisament alguns dels valors que li han valgut ràpidament el reconeixement de la crítica nacional i internacional. En destaca el debut discogràfic amb l’àlbum Cum silentio, nominat als premis internacionals ICMA 2021 com un dels vint millors discos de música coral del 2020.

    ​El Cor Cererols actua habitualment als principals escenaris i festivals musicals del país, com L’Auditori, Palau de la Música, TNC, Festival de Torroella de Montgrí, Espurnes Barroques, FIOM de Montserrat, Vallbona de les Monges, Monestir de Pedralbes... Recentment, el Cor ha actuat també al Festival de Puerto de la Cruz de Tenerife, Festival Pedra Viva de Menorca i ha debutat a Itàlia (Sant Joan del Laterà, Roma). 

  • Ernest Martínez Izquierdo, director

    Ernest Martínez Izquierdo

    Nascut a Barcelona (1962), és director honorari de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i principal director convidat de l’ensemble BCN216. Des del 2019 és professor convidat a l’ESMUC.

    Després de la seva formació musical a Barcelona i París, començà la carrera com a director d’orquestra creant el grup BCN216, especialitzat en la interpretació del repertori contemporani de cambra i amb el qual ha actuat als principals festivals internacionals.

    Ha estat director assistent de l’Orquesta Nacional de España i de l’Ensemble Intercontemporain de París (convidat per Pierre Boulez), així com director titular i artístic de l’Orquesta Sinfónica de Navarra i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

    Ha dirigit les principals formacions espanyoles i internacionalment ha treballat amb la Tokio Symphony Orchestra, Kyoto Symphony Orchestra, Finish Radio Symphony Orchestra, Philharmonic d’Hèlsinki, Symphony de Trondheim, Philharmonique de Radio France, National de Lió, Filharmònica de Varsòvia, Gulbenkian Orchestra (Lisboa), Orquestra Sinfónica do Porto, Sinfônica Municipal de São Paulo, Orquestra Filharmònica de Zagreb, Orchestra Comunale de Bolonya, Beethoven Academie (Anvers), Tonkünstler Orchestra (Viena) i amb l’Ensemble Contemporain de Mont-real, Ensemble Modern de Frankfurt, Trondheim Sinfonietta, Wien Klangforum i Avanti! Chamber Orchestra (Hèlsinki), entre d’altres.

    Com a director d’òpera destaquen les produccions Adriana Mater de Kaija Saariaho amb direcció escènica de Peter Sellars (estrenes a l’Òpera Nacional de Finlàndia i a la Santa Fe Opera dels Estats Units), Le nozze di Figaro de W. A. Mozart, amb direcció escènica d’Emilio Sagi; Carmina Burana de C. Orff, amb posada en escena de La Fura dels Baus; la direcció musical de L’amour de loin de K. Saariaho, en una producció de Robert Lepage a l’Opéra del Quebec (Canadà), i de la creació de L’ombra de Venceslao de Martin Matalon amb posada en escena de Jorge Lavelli a l’Opéra de Rennes, i a les òperes d’Avinyó, Marsella i el Théâtre du Capitole de Tolosa de Llenguadoc. El gener i febrer del 2018 va dirigir a l’Opéra de París les representacions d’Only the sound remains, l’última òpera de K. Saariaho, amb posada en escena de Peter Sellars, producció dirigida també al Teatro Real de Madrid i al Lincoln Center de Nova York el novembre del 2018.

    Ha fet enregistraments per a les discogràfiques Deutsche Grammophon, Telarc, Harmonia Mundi, Collegno, Ircam, Stradivarius i Naxos.

    Ha rebut diversos guardons, entre els quals l’Ojo Crítico de Radio Nacional de España (1995), Premi Roland de Periodisme de Música Clàssica de Catalunya (2000), Premi Ciutat de Barcelona (2001), un Grammy Llatí (2006) i un Diapason d’Or (2012). Des del 2006 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L’Estat de Finlàndia li atorgà la condecoració de Cavaller de l’Orde de la Rosa Blanca el 2018.

    https://www.ernestmartinezizquierdo.com/

  • Formacions

    Cor Cererols
    Marc Díaz, director

    Brenda Sara, soprano
    Marta Esteban, soprano
    Diana Martins, contralt
    Mariona Llobera, contralt
    Matthew Thomson, tenor
    Joan Mas, tenor
    Albert Cabero, baríton
    Joan Climent, baix


    Orquestra Simfònica de l'ESMUC

    Violins
    Jordi Prim, concertino
    Diego Elía
    Gerard Seguí
    Martí Delgado
    Aina Ribes
    Martí Bravo
    Sergi Juan
    Bàrbara Martínez
    Arnau Pera
    Dixon David Scola
    Marc Barrios
    Isaac Oliu
    Paula Diz
    Clàudia Bonet

    Paula García
    Miguel Navarro
    Marc Andreu
    Amaia Fernández
    Martí Font
    Paula Ros
    Mario Rabanal
    Joan Rotger
    Sofia Alvarez
    Nicolás Marqués
    Irene Sagarzazu
    Nel Cardo
    Erik Compte
    Johanna Leslie Fiene Dettenborn

    Violes
    Adriana Da Costa
    Alicia Millán
    Andrea Porras
    Elena Pérez
    Gisela Tarrés
    Guillem Garcia
    Leire Martínez De Rituerto
    Maria Cabús
    Mario De Los Santos
    Pablo Corral
    Sara León

    Violoncels
    Cèlia Juan
    Cesc Corominas
    Lucía Morcillo
    María Arias
    Marta De Soto
    Núria Pons
    Núria Mena
    Pere Rius
    Sergi Garcia

    Contrabaixos
    Bruna Bretcha
    Martí Hernàndez
    Nicholas Paul Broughton
    Alba Rodríguez
    Bruno Gil Moreno De Mora
    Denis Grosu
    Gerard Palomino

    Flautes
    Ángel Carrión
    Claudia Sánchez
    Neus Aznar
    Queralt Moreno
    Quim Ferrer
    Sara Chavarria
    Virginia Tato

    Oboès
    Ana María Ramón
    Joan Ribera
    Maria López
    Miguel Mira

    Clarinets
    Candela Roig
    Claudia Alonso
    Guillermo Calcagno
    Lucía Hernández

    Fagots
    Adriana Martínez
    Alba Sarramona
    Oriol Setó

    Saxòfons
    Etna Rojas
    Daniel Zubeldia
    Jan Vinyals

    Trompes
    Eduardo Aparicio
    Gonzalo Méndez
    Maria Caules
    Sandra Ramon

    Trompetes
    Aina Roca
    Miguel Robles
    Oriol Blancafort
    Dolores Garcia

    Trombons
    Blai Faus
    Gonzalo Diaz-Parreño
    Marc Tirado
    Pedro Ginés Molina

    Tuba
    Sigurd Brevik

    Acordió
    Laura Almiñana

    Arpes
    Adrià Castillejo
    Irina Garcia

    Orgue
    Lucia Castellanos

    Piano
    Joël Garcia

    Clavecí
    Sira Espasa

    Percussió
    Andreu Bayarri
    Carles Almiñana
    Eudal Colldeforns
    Martí Cerón
    Vicente Martínez

  • També et pot interessar...

    Palau Fronteres
    Dijous, 12.06.25 – 19.30 h
    Petit Palau

    —Reich i García-Tomás

    Anaïs Oliveres, soprano
    Arantza Prats, soprano
    Alba Quinquillà, soprano
    Matthew Thomson, tenor
    Carles Prat, tenor
    Laia Armengolpiano
    Lluïsa Espigolépiano
    Helena Otero Correasaxòfon
    Frames Percussion
    Asier Puga,
    director

    R. García-Tomás: Shadja, per a marimba i vibràfon
    S. Reich: Music for pieces of wood
    R. García-Tomás: Pictures of the floating world (duo de percussió, saxòfon, electrònica i vídeo)
    S. Reich: Nagoya marimba
    R. García-Tomás: Tangible, per a piano, electrònica i vídeo
    S. Reich: Proverb, per a tres sopranos, dos tenors, dos vibràfons i dos orgues electrònics

    Preu: 15 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mecenes col·laboradors

    Mitjans Col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex