Programa de mà
Benjamin Appl & James Baillieu
—Centenari del naixement de Fischer-DieskauPalau Grans Veus
Dijous, 13 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Benjamin Appl, baríton
James Baillieu, pianoI part
PRIMERA TROBADA
Franz Schubert (1797-1828)
Liebesbotschaft, D. 957/1
Am Bach im Frühling, D. 361
Der Musensohn, D. 764INFANTESA A BERLÍN
Albert Fischer-Dieskau (1865-1937)
“Heidenröslein”, del "singspiel" SesenheimKlaus Fischer-Dieskau (1921-1994)
“Nocturne I”, de Der Mutter gewidmet, op. 1/1
Wehmut, op. 3/2JOVENTUT I PRIMERS PASSOS COM A CANTANT
Johannes Brahms (1833-1897)
Wie bist du meine Königin, op. 32/9Franz Schubert
Der Lindenbaum, D911/5TEMPS DE GUERRA I SOLDAT: 1944-1945
Hugo Wolf (1860-1903)
AndenkenAribert Reimann (1936-2024)
TenebraePRESONER DE GUERRA: 1945-1947
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Nur wer die Sehnsucht kennt, op. 6/6Eduard Künneke (1885-1953)
“Ich bin nur ein armer Wandergesell”, de l’opereta Der Vetter aus DingsdaRETORN A BERLÍN: 1947
Hanns Eisler (1898-1962)
“Die Heimkehr”, de Hollywooder LiederbuchEdvard Grieg (1843-1907)
Ein TraumII part
PRIMERS PASSOS D’UNA CARRERA MUNDIAL
Johannes Brahms
Vier ernste Gesänge, op. 121Denn es gehet dem Menschen wie dem Vieh
Ich wandte mich und sahe an
O Tod, wie bitter bist du
Wenn ich mit MenschenPIANISTES ACOMPANYANTS I AMICS
Franz Schubert
An mein Klavier, D. 342Benjamin Britten (1913-1976)
Proverb III, op. 74PÈRDUA DE LA SEVA PRIMERA ESPOSA, IRMEL: 1963
Carl Loewe (1796-1869)
Süßes Begräbnis, op. 62/4MORT DE LA MARE THEODORA: 1966
Hanns Eisler
Mutterns HändeVIDA MATRIMONIAL
Franz Schubert
Liebhaber in allen Gestalten, D. 558Clara Schumann (1819-1896)
Liebst du um Schönheit, op. 12/2EPÍLEG
Carl Maria von Weber (1786-1826)
Meine Lieder, meine Sänge, op. 15/1Franz Schubert
Litanei auf das Fest Allerseelen, D. 343
An die Musik, D. 547Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part 45 minuts
La durada del concert és aproximada.
#òpera #lied #aniversaris
Poema
Comiat
Dir-te adeu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.També la pluja ferma
que ha començat a caure.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dietrich Fischer-Dieskau (Berlín, 1925-Berg, 2012). El baríton alemany va ser un dels cantants lírics més rellevants del segle XX. El seu ampli repertori abastava òpera, música sacra i, sobretot, lied, gènere del qual va fer escola i és, encara, referent per a les generacions actuals.
Els seus inicis musicals –amb setze anys– es van veure interromputs per l’obligació d’allistar-se a l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Va ser capturat pels americans i va passar dos anys en un camp de presoners, on va continuar cantant i, fins i tot, fent petites gires per altres camps interpretant tant per als presoners com per als soldats.
De retorn a Berlín, va reprendre la seva vida fins que, el 1951, va cantar al Festival de Salzburg els Lieder eines fahrenden Gesellen, dirigit per Wilhelm Furtwängler, fet que va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera, des d’aleshores imparable i plena d’èxits.
En aquest concert són molts els compositors que integren el programa, tots autors en més o menys mesura de lieder. Alguns (Schubert, Schumann) són del Romanticisme, moment en què aquest gènere es va desenvolupar; d’altres (Grieg, Txaikovski...) s’hi aproximen des de la seva pròpia cultura –tot i que, en aquests casos, les seves obres es basen en textos de poetes alemanys. Finalment, Britten, Eisler i Reimann representen la continuació del gènere que va tenir Fischer-Dieskau com a principal abanderat.
Benjamin Appl (Regensburg, 1982), baríton. Va ser l’últim alumne de Fischer-Dieskau. Format, entre d’altres, a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, és descrit pel «New York Times» com “insuportablement commovedor”. La temporada 2015-16 va ser ECHO Rising Star i l’any 2019 va debutar al Palau de la Música Catalana, també en recital.
James Baillieu (Sud-àfrica, 1982), piano. És un dels pianistes de lied i de música de cambra més destacats de la seva generació. El «Daily Telegraph» en parla com d’un “fora de sèrie”. Actua també sovint com a solista.
Quines són les claus del concert?
Els amants del lied coneixen a bastament l’artista Dietrich Fischer-Dieskau, però probablement no tant la seva vida apassionant i intensa: l’home darrere del músic.
El programa d’aquest vespre ens acosta a la biografia del baríton esbossant-la amb obres que, d’una manera o altra, hi estan relacionades. El programa ha estat concebut per Benjamin Appl i James Baillieu. Appl va ser el darrer alumne de Fischer-Dieskau i, amb aquest concert, li ret homenatge en el centenari del seu naixement.
A què he de parar atenció?
Cadascun dels lieder escollits per formar part del programa representa un moment de la vida de Fischer-Dieskau. Des de Schubert –el patriarca del lied–, mort el 1828, fins a Reimann, mort el 2024, hi ha un arc estilístic de dos-cents anys durant els quals gairebé una vintena de compositors mostren aspectes diferents, més enllà del que és més icònic o representatiu del gènere.
La selecció està pensada per il·lustrar, amb el text –que en el lied és tan important com la música– juntament amb la música, moments vitals del baríton en què el lied fa la funció de descripció de les emocions que acompanyen cadascun d’aquests episodis. Des de la il·lusió que es desprèn de Der Traum de Grieg fins a l’horror que revela Tenebrae de Reimann. I com a coda final, l’agraïment d’una vida dedicada a la música amb An die Musik de Schubert.
Sabies que…
Dietrich Fischer-Dieskau va ser dels primers artistes de música clàssica que es van beneficiar de la difusió massiva de l’enregistrament. La seva discografia conté centenars de registres, tant d’estudi com en directe, fonamentalment d’òpera i de lied.
Benjamin Appl va aprendre de Dietrich Fischer-Dieskau no només interpretació musical, sinó també tècniques escèniques i com elaborar un programa de concert. Un dels punts forts del seu aprenentatge va ser el treball en la comprensió de la connexió entre el text i la música, així com la idea d’artista “complet”.
Comentari
Una vida en cançons
Coneixem a bastament l’artista Dietrich Fischer-Dieskau, però, ¿en coneixem la vida? ¿Coneixem l’home darrere del músic? El programa d’aquest vespre ens acosta a la biografia del baríton esbossant-la amb obres que, d’una manera o altra, hi estan relacionades.
A mode de pròleg, el recital començarà amb la primera trobada de Benjamin Appl amb Fischer-Dieskau en unes masterclasses a la Schubertiade Schwarzenberg el 2009, i escoltarem tres dels lieder de Schubert que hi van preparar: Liebesbotschaft, Am Bach im Frühling i Der Musensohn. Des de llavors, Appl continuà com a alumne seu fins poc abans de morir.
Dietrich Fischer-Dieskau va néixer a Berlín durant la República de Weimar i la seva infantesa va ser tan normal com ho permetia l’època, difícil i inestable. Tant el pare (director d’institut de secundària) com la mare (mestra) eren aficionats a la música, i el nen, com els seus germans, va assistir a òperes i concerts de ben petit; a casa hi havia dos pianos i Dietrich en va començar l’estudi als nou anys. El pare, Albert, organitzava concerts al barri, a Zehlendorf, i era també compositor aficionat; n’escoltarem “Heidenröslein”, extret del “singspiel“ Sesenheim, una obra que va portar als escenaris en diverses ocasions. El germà més gran de Dietrich, Klaus, també es va dedicar professionalment a la música, i n’escoltarem la peça per a piano sol “Nocturne I”, dedicada a la mare, i Wehmut, escrita per a Dietrich.
Els primers passos com a cantant van arribar molt aviat. Va fer els primers recitals amb setze anys, alhora que començava a estudiar cant; primer amb el tenor Georg A. Walter i, més tard, amb el baríton Hermann Weissenborn. El primer lied que va aprendre, segurament abans d’això, va ser Wie bist du meine Königin de Johannes Brahms.
Tot això passava en plena guerra i els seus estudis van quedar interromputs quan va ser mobilitzat en fer els divuit anys. El temps al front va ser temps d’enyorança, sobretot d’Irmgard Popen, amb qui es va comprometre abans de marxar; ho il·lustra Andenken, una cançó primerenca d’Hugo Wolf –un compositor menystingut fins que ell el va posar al lloc que li corresponia. També va ser temps d’horror, evocat per Tenebrae, una cançó que Aribert Reimann li va compondre a partir d’un punyent poema de Paul Celan.
El maig del 1945, poc abans d’acabar la guerra, Fischer-Dieskau va ser capturat pels nord-americans i va passar dos anys com a presoner de guerra. Va continuar formant-se de manera autodidàctica al camp de presoners, va cantar per als companys i els soldats americans i fins i tot va fer petites “gires” per altres camps; els oficials responsables eren conscients que allà tenien un cantant sensacional. En aquells concerts interpretava cançons que devien connectar amb l’estat d’ànim de tothom, com Nur wie die Sehnsucht kennt de Txaikovski, o d’altres molt conegudes a l’època. Però també va posar a treballar els companys i va muntar operetes, com Der Vetter aus Dingsda d’Eduard Künneke, de la qual escoltarem “Ich bin nur ein armer Wandergesell”.
Finalment, i per acabar la primera part, el retorn a Berlín, el juny del 1947; a una ciutat desfeta, com descriu Hanns Eisler a “Die Heimkehr” de Hollywooder Liederbuch. Allà es retrobaria amb la família i amb la seva Irmel, una joia expressada a Ein Traum d’Edvard Grieg.
Comencem la segona part amb els primers passos d’una carrera mundial. El primer gran reconeixement li va arribar, a Fischer-Dieskau, el 1951, quan va cantar al Festival de Salzburg els Lieder eines fahrenden Gesellen dirigit per Wilhelm Furtwängler; a partir d’aquí es van succeir els debuts i una carrera extraordinària com a cantant que va acabar definitivament el 1992. Abans d’aquell gran èxit a Salzburg, el 1949 va debutar a les òperes de Berlín, Múnic i Viena, i va fer el primer enregistrament, els Vier ernste Gesänge de Johannes Brahms, una obra amb la qual se sentia especialment vinculat després de l’experiència de la guerra i, sobretot, després que els nazis assassinessin el seu germà Martin.
Al llarg dels anys Fischer-Dieskau va fer amistat amb nombrosos col·legues; en el bloc següent, An meiner Klavier al·ludeix als pianistes acompanyants, a qui sempre va considerar com a iguals sobre l’escenari. Escoltarem també una cançó d’un compositors i amic que va compondre per a ell: de Benjamin Britten, el Proverbi III de Songs and Proverbs of William Blake: The bird a nest, the spider a web, man friendship (L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home amistat).
Britten va compondre aquesta obra en memòria d’Irmgard, i així entrem en la part del programa dedicada a la vida privada del baríton. Fischer-Dieskau va patir un cop terrible el 1963, quan la seva dona va morir per complicacions en el part del seu tercer fill. Del dolor per aquesta pèrdua ens en parla, delicadament, un lied de Carl Loewe, Süßer Begräbnis.
Tres anys després moria la seva mare. Theodora (de soltera, Klingelhofer), vídua des d’abans de la guerra, es va sentir especialment unida al seu fill petit després de la mort de Martin. Dietrich l’adorava i la seva mort va ser un nou trasbals a la seva vida. El poema de Kurt Tucholsky Mutterns Hände, que parla de les mans d’una mare, que cuiden i eduquen i amb el temps es faran velles, musicat per Hanns Eisler, al·ludeix a aquesta relació.
Sol amb tres criatures, deprimit i desorientat, Fischer-Dieskau va tornar a casar-se el 1965 amb una famosa actriu de l’època, Ruth Leuwerik. Curiosament, la seva pel·lícula més coneguda era Vater brauch eine Frau (Al pare li cal una dona, 1952), que tracta d’un pare vidu incapaç d’ocupar-se dels fills; seran els nens els qui li solucionaran la vida posant un anunci al diari per buscar-li una nova dona. Aquest matrimoni només va durar dos anys i el 1968 el baríton es va casar amb Kristina Pugell. Aviat es va fer palès que ella patia una addicció a l’alcohol i, malgrat els esforços del seu marit per ajudar-la a rehabilitar-se, la vida en comú no va ser gens fàcil, fins que finalment es van divorciar el 1975; Liebhaber in allen Gestalten il·lustra amb ironia les dificultats de la parella per entendre’s. Finalment, Fischer-Dieskau va trobar l’estabilitat i la felicitat amb Julia Varady (i quina cançó tan bonica ha triat Benjamin Appl per acompanyar aquest matrimoni, Liebst du um Schönheit de Clara Schumann), amb qui es va casar el 1977.
El recital es tanca amb un epíleg, que parla, amb Meine Lieder, meine Sänge de Carl Maria von Weber, del temor de Fischer-Dieskau de ser oblidat (li agradaria saber que estem celebrant el seu centenari), i amb Litanei auf das Fest Allerseelen, de la seva mort. Parla, en definitiva, de la música, amb una cançó tan senzilla com emotiva que el baríton va aprendre al camp de presoners de guerra: An die Musik.
Quan tenia nou anys Dietrich va sortir entusiasmat d’una funció de Lohengrin i dient que de gran seria heldentenor. El podem imaginar amb els ulls lluents, amb una mirada no gaire diferent de la que tenia encara amb vuitanta anys fets quan parlava de música. El seu rigor el duia a afirmar que “el que importa és descobrir la música a través dels músics, i no els músics a través de la música”. Avui, a través de la música, descobrirem l’home. Tant de bo això ens acosti també al músic i la música que l’apassionava.
Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Biografies
©David Ruano
©David Ruano
Benjamin Appl, baríton
És reconegut per una veu descrita com “pertanyent als últims grans mestres de l’art del lied”, amb “un rang de colors gairebé infinit” («Süddeutsche Zeitung»).
Va ser BBC New Generation Artist (2014-2016), Wigmore Hall Emerging Talent i ECHO Rising Star (2015-16) i va rebre el premi Gramophone al jove artista de l’any 2016. Aquell mateix any va signar un contracte en exclusiva amb Sony Classical i des de llavors ha iniciat una col·laboració amb Alpha Classics per diversos àlbums, entre els quals el primer disc, Winterreise (2021), va tenir gran èxit de crítica.
Appl va ser cantaire del Regensburger Domspatzen, estudià posteriorment a Múnic i a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. Sota la tutela de Dietrich Fischer-Dieskau, recorda aquells moments compartits com “una influència inavaluable i enormement formativa… sempre buscant i tractant d’assolir una comprensió més profunda de la música i de la vida”.
Com a recitalista consagrat, Appl ha actuat en festivals de renom, com Ravinia, Rheingau, Schubertiade Schwarzenberg i Klavier Festival Ruhr. Ha ofert concerts en sales importants: Wigmore Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Museu del Louvre, Carnegie Hall, Sydney Opera House o Shanghai Symphony Hall.
Ha col·laborat amb orquestres de primer nivell, com la Royal Concertgebouw, Filharmònica d’Oslo, Münchner Philharmoniker, Gewandhaus de Leipzig, NHK Symphony, Philadelphia Orchestra i Staatskapelle de Dresden, i ha treballat amb els directors Mäkelä, Nézet-Séguin i Thielemann. Va ser artista resident de la Royal Liverpool Philharmonic la temporada 2024-25.
En el camp operístic, Appl ha interpretat recentment Papageno de Die Zauberflöte a la Staatsoper d’Hamburg i a l’Opéra de Ruen, ha debutat al Gran Teatre del Liceu com a Arlequí d’Ariadne auf Naxos, i aquesta temporada 2025-26 debutarà al Teatro Real de Madrid com a Mercutio de Roméo et Juliette.
La discografia d’Appl inclou Lines of life i For Dieter (2025), The Christmas album (2024), Forbidden fruit, Schubert lieder amb orquestra, i el seu debut amb Sony: Heimat, guanyador del Prix Dietrich Fischer-Dieskau.
Més enllà de l’escenari, ha protagonitzat una versió filmada de Winterreise (BBC4/SRF), ha presentat A singer’s world a la BBC Radio 3, i ha participat en Breaking music (un film que celebra tant el tango argentí com la tradició del lied alemany). Benjamin és professor de lied a la Guildhall School of Music and Drama.
Biografies
©David Ruano
©David Ruano
James Baillieu, piano
Descrit per «The Daily Telegraph» com “un fora de sèrie”, és un dels pianistes de lied i música de cambra més destacats de la seva generació. Ha ofert recitals arreu del món, tot col·laborant amb una àmplia gamma de cantants i instrumentistes, entre ells Benjamin Appl, Jamie Barton, Ian Bostridge, Allan Clayton, Louise Alder, Tara Erraught, Lise Davidsen, els quartets Elias i Heath, Dame Kiri Te Kanawa, Adam Walker i Pretty Yende. Com a solista, ha actuat amb l’Ulster Orchestra, English Chamber Orchestra i Wiener Kammersymphonie.
La temporada 2025-26 farà una gira pels Estats Units, el Canadà i Europa, amb recitals a Nova York, Londres, Los Angeles, San Francisco, Vancouver, Washington D.C. i Barcelona. També tindrà una residència artística al Wigmore Hall de Londres, que inclourà tres recitals amb diferents col·laboradors, així com altres concerts a La Monnaie i Philharmonie de Colònia amb Véronique Gens. A part de la seva carrera com a intèrpret, formarà part del jurat del Concurs Tenor Viñas i col·laborarà com a coach en el programa Associate Artist de la Welsh National Opera.
James Baillieu és convidat habitual en alguns dels centres musicals més prestigiosos del món, com el Carnegie Hall, Wigmore Hall, Metropolitan Opera House, Concertgebouw d’Amsterdam, Vancouver Playhouse, Konzerthaus de Berlín, Musikverein, Konzerthaus i Staatsoper de Viena, Barbican Centre, Bozar de Brussel·les, Pierre Boulez Saal, Philharmonie de Colònia, Fundación Juan March i Laeiszhalle d’Hamburg. També ha participat en festivals com Ais de Provença, Verbier, Schleswig-Holstein, Festpillene i Bergen, Edimburg, Spitalfields, Aldeburgh, Cheltenham, Bath, City of London i Brighton.
Com a programador, ha comissariat nombrosos festivals, incloent-hi cicles per als festivals de Brighton, Verbier, Bath i el Wigmore Hall, BBC Radio 3 i Perth Concert Hall.
A invitació de John Gilhooly, James Baillieu va presentar el seu propi cicle al Wigmore Hall amb artistes com Adam Walker, Jonathan McGovern, Ailish Tynan, Tara Erraught, Henk Neven, Iestyn Davies, Allan Clayton i Mark Padmore, entre d’altres. Aquesta sèrie va ser preseleccionada per al Premi de Música de Cambra i Cançó de la Royal Philharmonic Society per la seva destacada contribució a la interpretació de la música de cambra i la cançó al Regne Unit.
Baillieu ha estat guardonat al Wigmore Hall Song Competition, Das Lied International Song Competition, Kathleen Ferrier i Richard Tauber Competitions, i va ser seleccionat pel Young Classical Artists Trust (YCAT) el 2010. El 2012 va rebre una beca del Borletti-Buitoni Trust i el Geoffrey Parsons Memorial Trust Award. El 2016 va ser preseleccionat per al premi a jove artista destacat de la Royal Philharmonic Society.
Entre les seves gravacions figuren Forbidden fruit (Alpha Classics), Winterreise (Alpha Classics) i Heimat (Sony Classical) amb Benjamin Appl, l’obra completa de C. Ph. E. Bach per a violí i piano amb Tamsin Waley-Cohen (Signum Records), a més d’àlbums amb els segells Chandos, Opus Arte, Champs Hill, Rubicon i Delphian, tots molt aclamats per la crítica.
James Baillieu és professor titular a la Royal Academy of Music, coach del Programa de Joves Artistes Jette Parker a la Royal Opera House, coordinador a la Samling Foundation i director del Programa de Cançó de l’Atelier Lyrique de l’Acadèmia del Festival de Verbier. També és tutor internacional en acompanyament pianístic al Royal Northern College of Music i patró del Countess of Munster Musical Trust. Molt sol·licitat com a professor de classes magistrals a nivell internacional, ha impartit sessions recentment al Festival d’Aldeburgh, Cleveland Institute of Music, Metropolitan Opera Lindemann Young Artist Development Program, Friends of Chamber Music (Portland), Vancouver Academy of Music (Canadà) i Universitat de Waikato (Nova Zelanda).
Textos
Franz Schubert (1797-1828)
Liebesbotschaft, D. 957/1 – Missatge amorós
Text de Ludwig Rellstab (1799-1860)Rauschendes Bächlein,
So silbern und hell,
Eilst zur Geliebten
So munter und schnell?
Ach, trautes Bächlein,
Mein Bote sei Du;
Bringe die Grüße
Des Fernen ihr zu.Rierol murmurant,
tan argentí i transparent,
t’apresses alegre i veloç
cap a l’estimada?
Ah, fidel rierol,
sigues mon missatger:
porta-li els records
de l’amant llunyà.All’ ihre Blumen
Im Garten gepflegt,
Die sie so lieblich
Am Busen trägt,
Und ihre Rosen
In purpurner Gluth,
Bächlein, erquicke
Mit kühlender Fluth.Totes les flors
que cuida al seu jardí,
i que tan tendrament
porta al pit,
i les seves roses
en rogent esclat,
riuet, refresca-les
amb onada freda.Wenn sie am Ufer
Im Träume versenkt,
Meiner gedenkend
Das Köpfchen hängt;
Tröste die Süße
Mit freundlichem Blick,
Denn der Geliebte
Kehrt bald zurück.Quan a la teva riba,
sumida en somnis,
inclini el cap
pensant en mi,
conforta-la
amb una mirada amable,
car l’estimat
tornarà molt aviat.Neigt sich die Sonne
Mit röthlichem Schein,
Wiege das Liebchen
In Schlummer ein.
Rausche sie murmelnd
In süße Ruh,
Flüstre ihr Träume
Der Liebe zu.I quan el sol es pongui
amb rogent resplendor,
bressola el son
de l’estimada.
Desitja-li murmurant
un dolç repòs,
i inspira-li
somnis d’amor.Am Bach im Frühling, D. 361 – Prop del rierol, en primavera
Text de Franz von Schober (1796-1882)Du brachst sie nun die kalte Rinde
Und rieselst froh und frei dahin;
Die Lufte wehen wieder linde,
Und Moos und Gras wird frisch und grün.Ja has trencat la gelada crosta
i corres alegre i lliure;
les brises tornen a bufar suaus,
i la gespa i l’herba són noves i verdes.Doch ich – mit traurigem Gemüthe
Tret’ ich wie sonst zu deiner Fluth,
Der Erde allgemeine Blüthe
Kommt meinem Herzen nicht zu gut.Solitari, amb tràgics pensaments,
arribo com sempre a la teva vora;
però la floració general de la terra
no alegra el meu cor.Hier treiben immer gleiche Winde,
Kein Hoffen kommt in meinen Sinn –
Als daß ich hier ein Blümchen finde,
Blau, wie sie der Erinnrung blühn.Alenen ací els mateixos vents de sempre,
i no entra en el meu cor cap més esperança...
que la de trobar-hi una floreta,
blava, com la dels records.Der Musensohn, D. 764 – El fill de les muses
Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)Durch Feld und Wald zu schweifen,
Mein Liedchen wegzupfeifen,
So gehts von Ort zu Ort!
Und nach dem Takte reget,
Und nach dem Maaß beweget
Sich alles an mir fort.Passejo per camps i boscos
xiulant la meva cançoneta,
i vaig d’un lloc a l’altre!
I tot es mou al meu compàs,
i tot marxa al meu ritme,
al meu voltant.Ich kann sie kaum erwarten
Die erste Blum’ im Garten,
Die erste Blüt’ am Baum.
Sie grüßen meine Lieder,
Und kommt der Winter wieder,
Sing’ ich noch jenen Traum.Amb prou feines puc esperar
la primera flor del jardí,
la primera florida de l’arbre,
perquè saludin les meves cançons,
i quan retorni l’hivern,
cantaré encara aquell somni.Ich sing’ ihn in der Weite,
Auf Eises Läng’ und Breite,
Da blüht der Winter schön!
Auch diese Blüte schwindet
Und neue Freude findet
Sich auf bebauten Höhn.El canto en països llunyans,
gelats d’un extrem a l’altre.
Que bell floreix allà l’hivern!
També aquesta florida desapareix,
i trobo noves alegries
en les altures conreades.Denn wie ich bei der Linde
Das junge Völkchen finde,
Sogleich erreg’ ich sie.
Der strumpfe Bursche bläht sich,
Das steife Mädchen dreht sich,
Nach meiner Melodie.Trobo llavors sota el til·ler
la jove parella
i els provoco tot seguit:
el noi, talòs, galleja;
la noia, cerimoniosa, dansa
amb la meva melodia.Ihr gebt den Sohlen Flügel
Und treibt, durch Thal und Hügel,
Den Liebling weit von Haus,
Ihr lieben holden Musen,
Wann ruh’ ich ihr am Busen
Auch endlich wieder aus?Heu donat ales als meus peus,
i m’han portat lluny de casa,
a través de valls i turons.
Estimades, dolces muses,
quan tornaré també a descansar
en el seu pit?Albert Fischer-Dieskau (1865-1937)
“Heidenröslein” (del “singspiel” Sesenheim) – Rosa de bardissa
Text de Johann Wolfgang von GoetheSah ein Knab’ ein Röslein stehn,
Röslein auf der Heiden,
War so jung und morgenschön,
Lief er schnell es nah zu sehn,
Sah’s mit vielen Freuden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.Va veure un noi una rosa,
una rosa de bardissa.
Era tan jove i bella al matí
que va córrer per veure-la de prop,
i la mirà amb molta joia.
Rosa, rosa vermella,
rosa de bardissa.Knabe sprach: ich breche dich,
Röslein auf der Heiden!
Röslein sprach: ich steche dich,
Daß du ewig denkst an mich,
Und ich will’s nicht leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,El noi digué: Et colliré,
rosa de bardissa!
Digué la rosa: Et punxaré,
perquè pensis sempre en mi,
i no em sabrà greu.
Rosa, rosa vermella,Röslein auf der Heiden.
Und der Wilde Knabe brach‘s
Röslein auf der Heiden;
Röslein wehrte sich und stach,
Half ihm doch kein Weh und Ach,
Mußt’ es eben leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.rosa de bardissa.
I el noi salvatge collí
la rosa de bardissa;
la rosa es defensà i el punxà,
i no l’alleujaren els ais ni els gemecs,
hagué de sofrir.
Rosa, rosa vermella,
rosa de bardissa.Klaus Fischer-Dieskau (1921-1994)
Wehmuth, op. 3/2 – Melangia
Text de Johann Wolfgang von GoetheTrocknet nicht, trocknet nicht,
Thränen der ewigen Liebe!
Ach! nur dem halbgetrockneten Auge
Wie öde, wie todt die Welt ihm erscheint!
Trocknet nicht, trocknet nicht,
Thränen unglücklicher Liebe!No us assequeu, no us assequeu,
llàgrimes de l’amor etern!
Ai, només als ulls eixuts
els apar buit i mort el món!
No us assequeu, no us assequeu,
llàgrimes de l’amor dissortat!Johannes Brahms (1833-1897)
Wie bist du meine Königin, op. 32/9 – Que deliciosa ets, reina meva
Text de Hafez (1325-1390), traducció a l’alemany de Georg Friedrich Daumer (1800-1875)Wie bist du meine Königin,Durch sanfte
Güte wonnevoll!
Du lächle nur, Lenzdüfte wehn
Durch mein Gemüte, wonnevoll!Que deliciosa ets, reina meva,
amb la teva dolça bondat!
Només somrius, i ja alenen brises primaverals
que omplen de delícies la meva ànima!Frisch aufgeblühter Rosen Glanz,
Vergleich ich ihn dem deinigen?
Ach, über alles, was da blüht,
Ist deine Blüte wonnevoll!L’esplendor de les roses acabades de florir,
la podria comparar amb la teva?
Ah, més que tot el que floreix
és deliciosa la teva florida!Durch tote Wüsten wandle ich,
Und grüne Schatten breiten sich,
Ob fürchterliche Schwüle dort
Ohn Ende brüte, wonnevoll!Si camino per pelats deserts,
amb calor terrible i sufocant,
s’estenen verdes ombres
portant delícies sense fi.Laß mich vergehn in deinem Arm!
Es ist in ihm ja selbst der Tod,
Ob auch die herbste Todesqual
Die Brust durchwüte, wonnevoll!Deixa’m morir en els teus braços!
Car àdhuc en la mort,
els més amargs sofriments
que m’omplissin el pit, serien deliciosos!Franz Schubert
Der Lindenbaum, op. 89/5 - El til·ler
Text de Wilhelm Müller (1794-1827)Am Brunnen vor dem Thore
Da steht ein Lindenbaum:
Ich träumt' in seinem Schatten
So manchen süßen Traum.Al costat del pou, davant la porta,
hi ha un til·ler;
a l'ombra del qual
tants dolços somnis tingué.Ich schnitt in seine Rinde
So manches liebe Wort;
Es zog in Freud' und Leide
Zu ihm mich immer fort.En la seva escorça vaig cisellar
moltes paraules amoroses;
ell sempre m'ha atret,
tant en moments de goig com de pena.Ich mußt' auch heute wandern
Vorbei in tiefer Nacht,
Da hab' ich noch im [Dunkel]1
Die Augen zugemacht.També avui, en la profunda nit,
hagué d'anar-hi,
allà, fins i tot, en la foscúria
he aclucat els ulls.Und seine Zweige rauschten,
Als riefen sie mir zu:
Komm her zu mir, Geselle,
Hier findst du deine Ruh'!I les seves branques cruixien,
com cridant-me:
Vine cap a mi, company,
aquí trobaràs la pau!Die kalten Winde bliesen
Mir grad' in's Angesicht,
Der Hut flog mir vom Kopfe,
Ich wendete mich nicht.Vents glaçats bufaven
de ple en el meu rostre;
el barret em volà del cap,
i no em vaig girar.Nun bin ich manche Stunde
Entfernt von jenem Ort,
Und immer hör' ich's rauschen:
Du fändest Ruhe dort!Ara, ja moltes hores
lluny d'aquell lloc,
encara sento el seu murmuri:
Aquí trobaries la pau!Hugo Wolf (1860-1903)
Andenken – Record
Text de Friedrich von Matthisson (1761-1831)Ich denke dein,
Wenn durch den Hain
Der Nachtigallen
Akkorde schallen!
Wenn denkst du mein?Penso en tu
quan ressonen pel bosc
les harmonies
dels rossinyols!
Quan penses tu en mi?Ich denke dein,
Im Dämmerschein
Der Abendhelle
Am Schattenquelle!
Wo denkst du mein?Penso en tu
en l’ombrívola font
a la mitja llum
del capvespre!
On penses tu en mi?Ich denke dein,
Mit süßer Pein,
Mit bangem Sehnen
Und heißen Thränen!
Wie denkst du mein?Penso en tu
amb dolça pena,
amb temorosa nostàlgia,
amb càlides llàgrimes!
Com penses tu en mi?O denke mein,
Bis zum Verein
Auf besserm Sterne!
In jeder Ferne
Denk’ ich nur dein!Oh, pensa en mi
fins que ens unim
en una millor estrella!
A qualsevol distància
només penso en tu!Aribert Reimann (1936-2024)
Tenebrae – Tenebres
Text de Paul Antschel (1920-1970)Nah sind wir Herr,
nahe und greifbar.Som a prop, Senyor,
a prop i a l’abast de la mà.Eineinander verkrallt, als wär
Gegriffen schon, Herr,
der Leib eines jeden von uns
dein Leib, Herr.Dominant l’un a l’altre, com
si ja hagués agafat, Senyor
el cos de cadascun de nosaltres
el teu cos, Senyor.Bete, Herr,
bete zu uns,
wir sind nah.Prega, Senyor,
prega per nosaltres,
som a prop.Windschief gingen wir hin,
gingen wir hin, uns zu bücken
nach Mulde und Maar.
Zur Tränke gingen wir, Herr.Anàrem inclinats,
anàrem cap allà, per ajupir-nos,
cap al clot i el pantà.
Anàrem a l’abeurador, Senyor.Es war Blut, es war,
was du vergossen, Herr.
Es glänzte.Era sang, era sang
el que vessares, Senyor.
Brillaves.Es warf ns dein Bild in die Augen, Herr,
Augen und Mund stehn so offen und leer, Herr.
Wir haben getrunken, Herr.Es projectà la teva imatge als ulls, Senyor,
ulls i boques están ben oberts i buides, Senyor.
Hem begut, Senyor.Bete, Herr.
Wir sind nah.Prega, Senyor,
som a prop.Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Nur wer die Sehnsucht kennt, op. 6/6 – Només qui coneix l’enyorança
Text de Johann Wolfgang von GoetheNur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh’ ich an’s Firmament
Nach jener Seite.Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!
Sola i separada
de tota alegria,
miro el firmament
cap aquell costat.Ach! der mich liebt und kennt
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!Ai!, el que m’estima i em coneix
està molt lluny.
Em marejo, se’m cremen
les entranyes.
Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!Eduard Künneke (1885-1953)
“Ich bin nur ein armer Wandergesell” de l’opereta Der Vetter aus Dingsda – Ara soc un pobre rodamon
Text de Herman Haller (1871-1943) i Fritz Oliven (1874-1956)Ich bin nur ein armer Wandergesell
gut Nacht, liebes Mädel, gut Nacht.
Gar dünn ist mein Warms
und gar dick ist mein Fell,
gut Nacht, liebes mädel, gut Nacht.
Und oft da dacht ich, ich packte das Glück,
doch immer da zog mir’s die Patshhand zurück.
Da hab ich geweint und gelacht.Ara soc un pobre rodamón,
bona nit, estimada noia, bona nit.
Molt fina és la meva escalfor
i molt pelut el meu pelatge,
bona nit, estimada noia, bona nit.
I pensava sovint que tenia bona sort,
però sempre em retirava la mà.
He plorat i he rigut.Hanns Eisler (1898-1962)
“Die Heimkehr” de Hollywooder Liederbuch – La tornada a casa
Text de Bertold Brecht (1898-1956)Die Vaterstadt, wie find ich sie doch?
Folgend den Bomberschwärmen
Komm ich nach Haus.
Wo liegt sie mir?
Dort, wo die ungeheueren,
die ungeheueren Gebirge von Rauch stehn.
Das in den Feuern dort, Ist sie.
Die Vaterstadt, wie empfängt sie mich wohl?
Vor mir kommen die Bomber.
Tödliche Schwärme
Melden euch meine Rückkehr.
Feuersbrünsteg ehn dem Sohn voraus.La ciutat dels pares, com la trobaré?
Seguint els eixams de bombarders,
torno a casa.
On és per a mi?
Allà on s’alcen les monstruoses,
les monstruoses muntanyes de fum.
Allà on hi ha el foc, allà està.
La ciutat dels pares, com m’acollirà?
Davant meu van els bombarders.
Eixams mortals
l’hi anuncien el meu retorn.
Incendis precedeixen el seu fill.Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum, op. 48/6 – Un somni
Text de Friedrich Martin von Bodenstedt (1819-1892)Mir träumte einst ein schöner Traum:
Mich liebte eine blonde Maid;
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Vaig somniar una vegada un bell somni:
una noia rossa m’estimava;
era a la volta verda del bosc,
era al càlid temps primaveral:Die Knospe sprang, der Waldbach schwoll,
Fern aus dem Dorfe scholl Geläut -
Wir waren ganzer Wonne voll,
Versunken ganz in Seligkeit.Les poncelles brotaven, el rierol s’inflava,
arribaven repics llunyans des del poble...
Érem plens de felicitat,
submergits del tot en la beatitud.Und schöner noch als einst der Traum
Begab es sich in Wirklichkeit -
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:I encara més bell que aquell somni
succeí en la realitat...
Fou a la volta verda del bosc,
fou al càlid temps primaveral.Der Waldbach schwoll, die Knospe sprang,
Geläut erscholl vom Dorfe her -
Ich hielt dich fest, ich hielt dich lang
Und lasse dich nun nimmermehr!El rierol s’inflà, les poncelles brotaren,
arribaren repics des del poble...
Et vaig abraçar fermament, molta estona,
i mai més no et vaig deixar!O frühlingsgrüner Waldesraum!
Du lebst in mir durch alle Zeit -
Dort ward die Wirklichkeit zum Traum,
Dort ward der Traum zur Wirklichkeit!Oh, volta del bosc de verd primaveral!,
vius en mi en tot moment...
Allà la realitat fou un somni,
allà el somni es feu realitat!Johannes Brahms
Vier ernste Gesänge, op. 121 – Quatre cants seriososDenn es gehet dem Menschen wie dem Vieh
Eclesiastès 3, 19-22Perquè els passa als homes com als bous
Denn es gehet dem Menschen wie dem Vieh,
Wie dies stirbt, so stirbt er auch;
Und haben alle einerlei Odem;
Und der Mensch hat nichts mehr denn das Vieh:
Denn es ist alles eitel.Perquè el destí de l’home és com el del bestiar:
com mor l’un, així mor l’altre;
tots tenen el mateix alè de vida,
i l’home no té avantatge sobre el bestiar,
perquè tot és vanitat.Es fährt alles an einen Ort;
Es ist alles von Staub gemacht
Und wird wieder zu Staub.Tot va a un mateix lloc;
tot prové de la pols,
i tot torna a la pols.Wer weiß, ob der Geist des Menschen aufwärts fahre,
Und der Odern des Viehes
Unterwärts unter die Erde fahre?Qui sap si l’esperit de l’home s’enlaira amunt,
i si l’esperit del bestiar
davalla avall, cap a la terra?Darum sahe ich, daß nichts Bessers ist,
Denn daß der Mensch fröhlich sein in seiner Arbeit;
Denn das ist sein Teil.
Denn wer will ihn dahin bringen,
Daß er sehe, was nach ihm geschehen wird?Per això vaig veure que no hi ha res millor
que l’home s’alegri en la seva feina,
perquè aquest és el seu destí.
Qui el podrà fer tornar
per veure el que vindrà després d’ell?Ich wandte mich un sahe
Eclesiastès 4, 1-3Em vaig girar i vaig veure
Ich wandte mich und sahe an alle,
Die Unrecht leiden unter der Sonne;
Und siehe, da waren Tränen, derer,
Die Unrecht litten
und hatten keinen Tröster,
Und die ihnen Unrecht täten, waren zu mächtig,
Daß sie keinen Tröster haben konnten.Em vaig girar i vaig veure
tots els que sofreixen injustícia sota el sol;
i mireu, hi havia les llàgrimes
dels qui pateixen injustícia,
i no tenen qui els consoli;
i el poder és en mans dels qui els fan el mal,
i no hi ha ningú que els consoli.Da lobte ich die Toten, die schon gestorben waren,
Mehr als die Lebendigen, die noch das Leben hatten;
Und der noch nicht ist,
ist besser als alle beide,
Und des Bösen nicht inne wird,
Das unter der Sonne geschiet.Llavors vaig lloar els morts, que ja havien mort,
més que els vius, que encara tenen la vida;
però més feliç que tots dos
és aquell que encara no ha existit,
i que no ha vist el mal
que es fa sota el sol.O Tod, wie bitter bist du
Siràcida 41, 1-4Oh mort, que n’ets d’amargant
O Tod, o Tod, wie bitter bist du,
Wenn an dich gedenket ein Mensch,
Der gute Tage und genug hat
und ohne Sorge gelebet;Oh mort, oh mort, que n’ets d’amargant,
quan pensa en tu un home
que ha tingut dies feliços i abundants
i ha viscut sense neguit;Und dem es wohl geht in allen Dingen
Und noch wohl essen mag!
Tod, o Tod, wie bitter bist du.a qui tot li va bé en totes les coses,
i encara pot gaudir del menjar!
Oh mort, oh mort, que n’ets d’amarganta!O Tod, wie wohl tust du dem Dürftigen,
Der da schwach und alt ist,
Der in allen Sorgen steckt,
Und nichts Bessers zu hoffen
Noch zu erwarten hat.
O Tod, o Tod, wie wohl tust du.Oh mort, que n’ets de dolça
per al necessitat, que és feble i vell,
que està ple de penes,
i no té res millor per esperar
ni res per desitjar.
Oh mort, oh mort, que n’ets de dolça!Wenn ich mit Menschen und mit Engelszungen redete
Corintis I, 13, 1-3Si jo parlés llengües humanes i angèliques
Wenn ich mit Menschen und mit Engelszungen
Und hätte der Liebe nicht, redete,
So wär ich ein tönend Erz
Oder eine klingende Schelle.Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels,
però no tingués amor,
seria com un metall que ressona
o un címbal que dringa.Und wenn ich weissagen könnte
Und wüßte alle Geheimnisse und alle Erkenntnis
Und hätte allen Glauben, also,
Daß ich Berge versetzte
Und hätte der Liebe nicht,
So wäre ich nichts.I si tingués el do de profecia
i conegués tots els misteris i tota la ciència,
i si tingués tota la fe,
fins a moure muntanyes,
però no tingués amor,
no seria res.Und wenn ich alle meine habe den Armen gäbe
Und ließe meinen Leib brennen
Und hätte der Liebe nicht,
So wäre mir’s nichts nütze.I si repartís tots els meus béns als pobres,
i entregués el meu cos perquè fos cremat,
però no tingués amor,
res no em serviria.Wir sehen jetzt durch einen Spiegel in einem dunkeln Worte,
Dann aber von Angesicht zu Angesichte.
Jetzt erkenne ich’s stückweise,
Dann aber werd ich’s erkennen,
Gleich wie ich erkennet bin.Ara veiem com en un mirall, en una imatge fosca;
però aleshores veurem cara a cara.
Ara conec només en part;
però aleshores coneixeré plenament,
tal com jo mateix he estat conegut.Nun aber bleibet Glaube, Hoffnung, Liebe,
diese drei
Aber die Liebe ist die größte unter ihnen.Ara, doncs, romanen la fe, l’esperança i l’amor,
aquests tres;
però l’amor és el més gran de tots.Franz Schubert
An mein Klavier, D. 342 – Al meu piano
Text de Christian Friedrich Daniel Schubart (1739-1791)Sanftes Klavier!
Welche Entzückungen schaffst du in mir,
Sanftes Klavier!
Wenn sich die Schönen
Tändelnd verwöhnen,
Weih’ ich mich dir,
Liebes Klavier!Dolç piano,
quins gaudis m’has portat,
dolç piano!
Quan les belles
coquetegen pretensioses,
jo em lliuro a tu,
estimat piano!Bin ich allein,
Hauch’ ich dir meine Empfindungen ein,
Himmlisch und rein.
Unschuld im Spiele,
Tugendgefühle,
Sprechen aus dir,
Trautes Klavier!Quan estic sol,
et murmuro els meus pensaments,
celestials i purs.
Jocs innocents
i sentiments virtuosos
parlen per mitjà teu,
fidel piano!Melancholie
Dunkelt die Seele der Spielerin nie,
Heiter ist sie!
Tanzende Docken,
Töne wie Glocken,
Flößen ins Blut
Rosigen Muth.La melangia
mai no enfosqueix l’ànima de l’intèrpret,
sempre està alegre!
Dansaires travessers
i sons de campanes
porten a la sang
un humor rialler.Sing’ ich dazu,
Goldener Flügel, welch himmlische Ruh’
Lispelst mir du!
Thränen der Freude
Netzen die Saite!
Silberner Klang
Trägt den Gesang.Si a més canto,
piano daurat, quina celestial pau
m’inspires!
Llàgrimes d’alegria
reguen les cordes.
Un so argentí
recolza el meu cant.Tugend, ach dir!
Unschuld, dir weih’ ich mein liebes Klavier,
Stimmet es mir,
Engel, ihr Hüter
Frommer Gemüther;
Jeder Ton sei,
Himmel, dir treu.Virtut, ai, a tu
dedico innocentment el meu estimat piano!
Que senti,
àngels, la protecció
dels vostres esperits alegres.
Que cada so,
et sigui, oh cel, fidel!Sanftes Klavier!
Welche Entzückungen schaffst du in mir,
Goldnes Klavier!
Wenn mich im Leben
Sorgen umschweben;
Töne du mir,
Trautes Klavier!Dolç piano!
Quins gaudis m’has portat,
piano daurat!
Quan en la vida
m’arribin les preocupacions,
sona per a mi,
estimat piano!Benjamin Britten (1913-1976)
Proverb III, op. 74/5
Text de William Blake (1757-1827)The bird a nest, the spider a web, man friendship
L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home l’amistat.
Carl Loewe (1796-1869)
Süßes Begräbnis, op. 62/4 – Dolç enterrament
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Schäferin, o wie haben
Sie dich so süß begraben!Pastora, oh, que dolçament
t’han enterrat!Alle Lüfte haben gestöhnet,
Maienglöcken zu Grab dir getönet.
Glühwurm wollte die Fackel tragen,
Stern ihm selbst es tät versagen.Totes les brises s’han quedat,
les campanetes de maig han sonat a la teva tomba,
les lluernes volien portar les torxes,
les pròpies estrelles els ho han denegat.Nacht ging schwarz in Trauerflören,
Und all ihre Schatten gingen in Chören.
Die Thränen wird dir das Morgenrot weinen,
Und den Segen die Sonn aufs Grab dir scheinen.La nit s’ennegrí amb crespons de dol,
i totes les ombres s’uniren en un cor.
L’aurora plorarà llàgrimes per tu,
i el sol lluirà la seva benedicció damunt la teva tomba.Schäferin, o wie haben
Sie dich so süß begraben!Pastora, oh, que dolçament
t’han enterrat!Hans Eisler
Mutterns Hände – Mans maternes
Text de Kurt Tucholsk (1890-1935)Hast uns Stulln jeschnitten
un Kaffe jekocht
un de Töppe rübajeschohm –
un jewischt un jenäht
emacht un jedreht...
alles mit deine Hände.Ens vas tallar entrepans
i vas fer cafè
i vas netejar les olles...
I vas netejar i cosir,
i vas remenar i remenar...
Tot amb les teves mans.Hast du Milch zujedeckt,
uns Bobongs zujesteckt
un Zeitungen ausjetragen –
hast die Hemden jezählt
und Kartoffel jeschält...
alles mit deine Hände.Ens vas servir llet,
ens vas donar bombons,
i vas repartir diaris...
Vas comptar camises,
i vas pelar patates...
Tot amb les teves mans.Hast du manches Mal
bei jroβem Schkandal
such’n Katzenkopp jejeben.
Hast uns hochjebracht.
Wir wahn Sticker acht,
sechse sind noch am Leben...
Alles mi deine Hände.Sovint moltes vegades
amb un gran escàndol
has semblat un gat.
Ens has alimentat,
ens ajuntàrem vuit,
sis encara som vius...
Tot amb les teves mans.Heiβ warm se un kalt.
Nu sind se alt.
Nu bist du balda m Ende.
Da stehn wa nu hier,
un denn komm wir bei dir
und streicheln deine HändeSón càlides i fredes.
Ara són velles.
Ara aviat arribaràs al final,
així que ara som aquí,
i després vindrem cap a tu
i t’acariciarem les mans.Franz Schubert
Liebhaber in allen Gestalten, D. 558 – Enamorat en totes les formes
Text de Johann Wolfgang von GoetheIch wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So hurtig und frisch;
Und kämst Du zu anglen,
Ich würde nicht manglen.
Ich wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So hurtig und frisch.M’agradaria ser un peix,
veloç i lleuger,
i si anessis a pescar
jo no et fallaria.
M’agradaria ser un peix,
veloç i lleuger.Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd,
Da wär’ ich Dir werth.
O wär’ ich ein Wagen!
Bequem Dich zu tragen.
Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd!
Da wär’ ich Dir werth.M’agradaria ser un corser,
i et fora molt valuós.
Ah, o ésser un carruatge,
ben còmode, per transportar-te!
M’agradaria ser un corser,
i et fora molt valuós.Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold;
Und thätst Du was kaufen,
Käm’ ich wieder gelaufen.
Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold.M’agradaria ser d’or,
sempre al teu servei;
si volguessis comprar quelcom,
sempre compareixeria corrent.
M’agradaria ser d’or,
sempre al teu servei.Doch bin ich wie ich bin,
Und nimm mich nur hin!
Willst du bess’re besitzen,
So laß Dir die schnitzen.
Ich bin nun wie ich bin;
So nimm mich nur hin!Però jo soc com soc,
i així m’has d’acceptar!
Si vols quelcom de millor,
fes-t’ho cisellar!
Jo soc com soc,
accepta’m, doncs, així!Clara Schumann (1819-1896)
Liebst du um Schönheit, op. 12/2 – Si estimes la bellesa
Text de Friedrich RückertLiebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein goldnes Haar!Si estimes la bellesa,
oh, no m’estimis a mi!
Estima el sol,
que té una cabellera daurada!Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!Si estimes la joventut,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la primavera,
que és jove cada any!Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe!
Liebe die Meerfrau,
Sie hat viel Perlen klar!Si estimes els tresors,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la sirena,
que té moltes perles!Liebst du um Liebe,
O ja – mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar!Si estimes l’amor,
oh, sí... estima’m a mi!
Estima’m sempre,
com jo t’estimaré a tu!Carl Maria von Weber (1786-1826)
Meine Lieder, meine Sänge, op. 15/1 – Les meves cançons, els meus cants
Text de Guillem, comte de Löwenstein-Wertheim (1780-1847)Meine Lieder, meine Sänge
Sind dem Augenblick geweiht,
Ihre Töne, ihre Klänge
Schwinden mit der flücht'gen Zeit.Les meves cançons, els meus cants
estan dedicats a l’instant,
els seus sons, les seves cadències
s’esvaeixen amb el temps fugisser.Große Sänger sind geschieden
Die kein Mund jetzt mehr erwähnt;
O wie töricht, wenn hienieden
ich den Nachruhm mir ersehnt'!Grans cantants se n’han anat,
que ara no esmenta ja cap boca;
oh, que neci, quan aquí a baix
anhelava la fama pòstuma!Tönen meine kleinen Lieder,
Die ein fühlend Herz erschuf,
Nur in einem Herzen wieder,
Dann erfüllt ist ihr Beruf.Sonin de nou les meves petites cançons,
creades amb un cor sensible,
només en un cor,
i hauran acomplert la seva feina.Ewig mögen sie verhallen,
Wenn die Leier mir entsinkt,
Und zu dunklen Grabeshallen
Mir der Todesengel winkt.Que s’apaguin per sempre
quan la lira s’enfonsi amb mi,
i cap a les fosques sales sepulcrals
em cridi l’àngel de la mort.Franz Schubert
Litanei auf das Fest aller Seelen, D. 343 – Lletanies per al Dia dels Difunts
Text de Johan Georg Jacobi (1740-1814)Ruhn in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, gebohren kaum,
Aus der Welt hinüber schieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!Descansin en pau totes les ànimes!
Les que han acabat el seu inquiet turment,
les que han acabat els dolços somnis,
les que, cansades de viure tantost nascudes,
s’han acomiadat del món:
totes les ànimes descansin en pau!Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Thränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß:
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!Ànimes d’encisadores noies,
de les que no es poden comptar les llàgrimes,
abandonades per un fals amic
i rebutjades per un món encegat:
Totes, les que es van acomiadar aquí,
totes les ànimes descansin en pau!Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Dornen wachten,
Gott, im reinen Himmels-Licht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!I aquelles que mai van somriure al sol,
i vetllaren sobre espines a la llum de la lluna,
esperant el dia en què veurien la cara de Déu,
en la pura llum celestial.
Totes, les que es van acomiadar aquí,
totes les ànimes descansin en pau!An die Musik, D. 547 – A la música
Text de Franz von SchoberDu holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,
Hast du mein Herz zu warmer Lieb entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt.Oh noble Art, en quantes hores grises,
envoltat pel cercle salvatge de la vida,
has encès un amor més càlid en el meu cor,
i m’has apartat cap a un món millor!Oft hat ein Seufzer, deiner Harf entflossen,
Ein süßer, heiliger Akkord von dir
Den Himmel beßrer Zeiten mir erschlossen,
Du holde Kunst, ich danke dir dafür!Sovint un sospir, escapat de la teva arpa,
un acord dolç i sagrat,
m’ha descobert un cel de temps millors.
Oh noble Art, t’ho agraeixo!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 13.04.26 – 20 h
Sala de ConcertsLieder i àries d’òpera
Piotr Beczała, tenor
Sarah Tysman, pianoPrograma a determinar
Preu: de 30 a 70 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –
Programa de mà
Benjamin Appl & James Baillieu
—Centenari del naixement de Fischer-DieskauPalau Grans Veus
Dijous, 13 de novembre de 2025 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Benjamin Appl, baríton
James Baillieu, pianoI part
PRIMERA TROBADA
Franz Schubert (1797-1828)
Liebesbotschaft, D. 957/1
Am Bach im Frühling, D. 361
Der Musensohn, D. 764INFANTESA A BERLÍN
Albert Fischer-Dieskau (1865-1937)
“Heidenröslein”, del "singspiel" SesenheimKlaus Fischer-Dieskau (1921-1994)
“Nocturne I”, de Der Mutter gewidmet, op. 1/1
Wehmut, op. 3/2JOVENTUT I PRIMERS PASSOS COM A CANTANT
Johannes Brahms (1833-1897)
Wie bist du meine Königin, op. 32/9Franz Schubert
Der Lindenbaum, D911/5TEMPS DE GUERRA I SOLDAT: 1944-1945
Hugo Wolf (1860-1903)
AndenkenAribert Reimann (1936-2024)
TenebraePRESONER DE GUERRA: 1945-1947
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Nur wer die Sehnsucht kennt, op. 6/6Eduard Künneke (1885-1953)
“Ich bin nur ein armer Wandergesell”, de l’opereta Der Vetter aus DingsdaRETORN A BERLÍN: 1947
Hanns Eisler (1898-1962)
“Die Heimkehr”, de Hollywooder LiederbuchEdvard Grieg (1843-1907)
Ein TraumII part
PRIMERS PASSOS D’UNA CARRERA MUNDIAL
Johannes Brahms
Vier ernste Gesänge, op. 121Denn es gehet dem Menschen wie dem Vieh
Ich wandte mich und sahe an
O Tod, wie bitter bist du
Wenn ich mit MenschenPIANISTES ACOMPANYANTS I AMICS
Franz Schubert
An mein Klavier, D. 342Benjamin Britten (1913-1976)
Proverb III, op. 74PÈRDUA DE LA SEVA PRIMERA ESPOSA, IRMEL: 1963
Carl Loewe (1796-1869)
Süßes Begräbnis, op. 62/4MORT DE LA MARE THEODORA: 1966
Hanns Eisler
Mutterns HändeVIDA MATRIMONIAL
Franz Schubert
Liebhaber in allen Gestalten, D. 558Clara Schumann (1819-1896)
Liebst du um Schönheit, op. 12/2EPÍLEG
Carl Maria von Weber (1786-1826)
Meine Lieder, meine Sänge, op. 15/1Franz Schubert
Litanei auf das Fest Allerseelen, D. 343
An die Musik, D. 547Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part 45 minuts
La durada del concert és aproximada.
#òpera #lied #aniversarisPoema
Comiat
Dir-te adeu era això:
veure com cremen boscos
i ser jo tots els arbres.També la pluja ferma
que ha començat a caure.
Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
Dietrich Fischer-Dieskau (Berlín, 1925-Berg, 2012). El baríton alemany va ser un dels cantants lírics més rellevants del segle XX. El seu ampli repertori abastava òpera, música sacra i, sobretot, lied, gènere del qual va fer escola i és, encara, referent per a les generacions actuals.
Els seus inicis musicals –amb setze anys– es van veure interromputs per l’obligació d’allistar-se a l’exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial. Va ser capturat pels americans i va passar dos anys en un camp de presoners, on va continuar cantant i, fins i tot, fent petites gires per altres camps interpretant tant per als presoners com per als soldats.
De retorn a Berlín, va reprendre la seva vida fins que, el 1951, va cantar al Festival de Salzburg els Lieder eines fahrenden Gesellen, dirigit per Wilhelm Furtwängler, fet que va marcar un punt d’inflexió en la seva carrera, des d’aleshores imparable i plena d’èxits.
En aquest concert són molts els compositors que integren el programa, tots autors en més o menys mesura de lieder. Alguns (Schubert, Schumann) són del Romanticisme, moment en què aquest gènere es va desenvolupar; d’altres (Grieg, Txaikovski...) s’hi aproximen des de la seva pròpia cultura –tot i que, en aquests casos, les seves obres es basen en textos de poetes alemanys. Finalment, Britten, Eisler i Reimann representen la continuació del gènere que va tenir Fischer-Dieskau com a principal abanderat.
Benjamin Appl (Regensburg, 1982), baríton. Va ser l’últim alumne de Fischer-Dieskau. Format, entre d’altres, a la Guildhall School of Music and Drama de Londres, és descrit pel «New York Times» com “insuportablement commovedor”. La temporada 2015-16 va ser ECHO Rising Star i l’any 2019 va debutar al Palau de la Música Catalana, també en recital.
James Baillieu (Sud-àfrica, 1982), piano. És un dels pianistes de lied i de música de cambra més destacats de la seva generació. El «Daily Telegraph» en parla com d’un “fora de sèrie”. Actua també sovint com a solista.
Quines són les claus del concert?
Els amants del lied coneixen a bastament l’artista Dietrich Fischer-Dieskau, però probablement no tant la seva vida apassionant i intensa: l’home darrere del músic.
El programa d’aquest vespre ens acosta a la biografia del baríton esbossant-la amb obres que, d’una manera o altra, hi estan relacionades. El programa ha estat concebut per Benjamin Appl i James Baillieu. Appl va ser el darrer alumne de Fischer-Dieskau i, amb aquest concert, li ret homenatge en el centenari del seu naixement.
A què he de parar atenció?
Cadascun dels lieder escollits per formar part del programa representa un moment de la vida de Fischer-Dieskau. Des de Schubert –el patriarca del lied–, mort el 1828, fins a Reimann, mort el 2024, hi ha un arc estilístic de dos-cents anys durant els quals gairebé una vintena de compositors mostren aspectes diferents, més enllà del que és més icònic o representatiu del gènere.
La selecció està pensada per il·lustrar, amb el text –que en el lied és tan important com la música– juntament amb la música, moments vitals del baríton en què el lied fa la funció de descripció de les emocions que acompanyen cadascun d’aquests episodis. Des de la il·lusió que es desprèn de Der Traum de Grieg fins a l’horror que revela Tenebrae de Reimann. I com a coda final, l’agraïment d’una vida dedicada a la música amb An die Musik de Schubert.
Sabies que…
Dietrich Fischer-Dieskau va ser dels primers artistes de música clàssica que es van beneficiar de la difusió massiva de l’enregistrament. La seva discografia conté centenars de registres, tant d’estudi com en directe, fonamentalment d’òpera i de lied.
Benjamin Appl va aprendre de Dietrich Fischer-Dieskau no només interpretació musical, sinó també tècniques escèniques i com elaborar un programa de concert. Un dels punts forts del seu aprenentatge va ser el treball en la comprensió de la connexió entre el text i la música, així com la idea d’artista “complet”.
Comentari
Una vida en cançons
Coneixem a bastament l’artista Dietrich Fischer-Dieskau, però, ¿en coneixem la vida? ¿Coneixem l’home darrere del músic? El programa d’aquest vespre ens acosta a la biografia del baríton esbossant-la amb obres que, d’una manera o altra, hi estan relacionades.
A mode de pròleg, el recital començarà amb la primera trobada de Benjamin Appl amb Fischer-Dieskau en unes masterclasses a la Schubertiade Schwarzenberg el 2009, i escoltarem tres dels lieder de Schubert que hi van preparar: Liebesbotschaft, Am Bach im Frühling i Der Musensohn. Des de llavors, Appl continuà com a alumne seu fins poc abans de morir.
Dietrich Fischer-Dieskau va néixer a Berlín durant la República de Weimar i la seva infantesa va ser tan normal com ho permetia l’època, difícil i inestable. Tant el pare (director d’institut de secundària) com la mare (mestra) eren aficionats a la música, i el nen, com els seus germans, va assistir a òperes i concerts de ben petit; a casa hi havia dos pianos i Dietrich en va començar l’estudi als nou anys. El pare, Albert, organitzava concerts al barri, a Zehlendorf, i era també compositor aficionat; n’escoltarem “Heidenröslein”, extret del “singspiel“ Sesenheim, una obra que va portar als escenaris en diverses ocasions. El germà més gran de Dietrich, Klaus, també es va dedicar professionalment a la música, i n’escoltarem la peça per a piano sol “Nocturne I”, dedicada a la mare, i Wehmut, escrita per a Dietrich.
Els primers passos com a cantant van arribar molt aviat. Va fer els primers recitals amb setze anys, alhora que començava a estudiar cant; primer amb el tenor Georg A. Walter i, més tard, amb el baríton Hermann Weissenborn. El primer lied que va aprendre, segurament abans d’això, va ser Wie bist du meine Königin de Johannes Brahms.
Tot això passava en plena guerra i els seus estudis van quedar interromputs quan va ser mobilitzat en fer els divuit anys. El temps al front va ser temps d’enyorança, sobretot d’Irmgard Popen, amb qui es va comprometre abans de marxar; ho il·lustra Andenken, una cançó primerenca d’Hugo Wolf –un compositor menystingut fins que ell el va posar al lloc que li corresponia. També va ser temps d’horror, evocat per Tenebrae, una cançó que Aribert Reimann li va compondre a partir d’un punyent poema de Paul Celan.
El maig del 1945, poc abans d’acabar la guerra, Fischer-Dieskau va ser capturat pels nord-americans i va passar dos anys com a presoner de guerra. Va continuar formant-se de manera autodidàctica al camp de presoners, va cantar per als companys i els soldats americans i fins i tot va fer petites “gires” per altres camps; els oficials responsables eren conscients que allà tenien un cantant sensacional. En aquells concerts interpretava cançons que devien connectar amb l’estat d’ànim de tothom, com Nur wie die Sehnsucht kennt de Txaikovski, o d’altres molt conegudes a l’època. Però també va posar a treballar els companys i va muntar operetes, com Der Vetter aus Dingsda d’Eduard Künneke, de la qual escoltarem “Ich bin nur ein armer Wandergesell”.
Finalment, i per acabar la primera part, el retorn a Berlín, el juny del 1947; a una ciutat desfeta, com descriu Hanns Eisler a “Die Heimkehr” de Hollywooder Liederbuch. Allà es retrobaria amb la família i amb la seva Irmel, una joia expressada a Ein Traum d’Edvard Grieg.
Comencem la segona part amb els primers passos d’una carrera mundial. El primer gran reconeixement li va arribar, a Fischer-Dieskau, el 1951, quan va cantar al Festival de Salzburg els Lieder eines fahrenden Gesellen dirigit per Wilhelm Furtwängler; a partir d’aquí es van succeir els debuts i una carrera extraordinària com a cantant que va acabar definitivament el 1992. Abans d’aquell gran èxit a Salzburg, el 1949 va debutar a les òperes de Berlín, Múnic i Viena, i va fer el primer enregistrament, els Vier ernste Gesänge de Johannes Brahms, una obra amb la qual se sentia especialment vinculat després de l’experiència de la guerra i, sobretot, després que els nazis assassinessin el seu germà Martin.
Al llarg dels anys Fischer-Dieskau va fer amistat amb nombrosos col·legues; en el bloc següent, An meiner Klavier al·ludeix als pianistes acompanyants, a qui sempre va considerar com a iguals sobre l’escenari. Escoltarem també una cançó d’un compositors i amic que va compondre per a ell: de Benjamin Britten, el Proverbi III de Songs and Proverbs of William Blake: The bird a nest, the spider a web, man friendship (L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home amistat).
Britten va compondre aquesta obra en memòria d’Irmgard, i així entrem en la part del programa dedicada a la vida privada del baríton. Fischer-Dieskau va patir un cop terrible el 1963, quan la seva dona va morir per complicacions en el part del seu tercer fill. Del dolor per aquesta pèrdua ens en parla, delicadament, un lied de Carl Loewe, Süßer Begräbnis.
Tres anys després moria la seva mare. Theodora (de soltera, Klingelhofer), vídua des d’abans de la guerra, es va sentir especialment unida al seu fill petit després de la mort de Martin. Dietrich l’adorava i la seva mort va ser un nou trasbals a la seva vida. El poema de Kurt Tucholsky Mutterns Hände, que parla de les mans d’una mare, que cuiden i eduquen i amb el temps es faran velles, musicat per Hanns Eisler, al·ludeix a aquesta relació.
Sol amb tres criatures, deprimit i desorientat, Fischer-Dieskau va tornar a casar-se el 1965 amb una famosa actriu de l’època, Ruth Leuwerik. Curiosament, la seva pel·lícula més coneguda era Vater brauch eine Frau (Al pare li cal una dona, 1952), que tracta d’un pare vidu incapaç d’ocupar-se dels fills; seran els nens els qui li solucionaran la vida posant un anunci al diari per buscar-li una nova dona. Aquest matrimoni només va durar dos anys i el 1968 el baríton es va casar amb Kristina Pugell. Aviat es va fer palès que ella patia una addicció a l’alcohol i, malgrat els esforços del seu marit per ajudar-la a rehabilitar-se, la vida en comú no va ser gens fàcil, fins que finalment es van divorciar el 1975; Liebhaber in allen Gestalten il·lustra amb ironia les dificultats de la parella per entendre’s. Finalment, Fischer-Dieskau va trobar l’estabilitat i la felicitat amb Julia Varady (i quina cançó tan bonica ha triat Benjamin Appl per acompanyar aquest matrimoni, Liebst du um Schönheit de Clara Schumann), amb qui es va casar el 1977.
El recital es tanca amb un epíleg, que parla, amb Meine Lieder, meine Sänge de Carl Maria von Weber, del temor de Fischer-Dieskau de ser oblidat (li agradaria saber que estem celebrant el seu centenari), i amb Litanei auf das Fest Allerseelen, de la seva mort. Parla, en definitiva, de la música, amb una cançó tan senzilla com emotiva que el baríton va aprendre al camp de presoners de guerra: An die Musik.
Quan tenia nou anys Dietrich va sortir entusiasmat d’una funció de Lohengrin i dient que de gran seria heldentenor. El podem imaginar amb els ulls lluents, amb una mirada no gaire diferent de la que tenia encara amb vuitanta anys fets quan parlava de música. El seu rigor el duia a afirmar que “el que importa és descobrir la música a través dels músics, i no els músics a través de la música”. Avui, a través de la música, descobrirem l’home. Tant de bo això ens acosti també al músic i la música que l’apassionava.
Sílvia Pujalte, divulgadora musical especialitzada en lied
Biografies
Benjamin Appl, baríton
©David Ruano
És reconegut per una veu descrita com “pertanyent als últims grans mestres de l’art del lied”, amb “un rang de colors gairebé infinit” («Süddeutsche Zeitung»).
Va ser BBC New Generation Artist (2014-2016), Wigmore Hall Emerging Talent i ECHO Rising Star (2015-16) i va rebre el premi Gramophone al jove artista de l’any 2016. Aquell mateix any va signar un contracte en exclusiva amb Sony Classical i des de llavors ha iniciat una col·laboració amb Alpha Classics per diversos àlbums, entre els quals el primer disc, Winterreise (2021), va tenir gran èxit de crítica.
Appl va ser cantaire del Regensburger Domspatzen, estudià posteriorment a Múnic i a la Guildhall School of Music & Drama de Londres. Sota la tutela de Dietrich Fischer-Dieskau, recorda aquells moments compartits com “una influència inavaluable i enormement formativa… sempre buscant i tractant d’assolir una comprensió més profunda de la música i de la vida”.
Com a recitalista consagrat, Appl ha actuat en festivals de renom, com Ravinia, Rheingau, Schubertiade Schwarzenberg i Klavier Festival Ruhr. Ha ofert concerts en sales importants: Wigmore Hall, Concertgebouw d’Amsterdam, Elbphilharmonie d’Hamburg, Museu del Louvre, Carnegie Hall, Sydney Opera House o Shanghai Symphony Hall.
Ha col·laborat amb orquestres de primer nivell, com la Royal Concertgebouw, Filharmònica d’Oslo, Münchner Philharmoniker, Gewandhaus de Leipzig, NHK Symphony, Philadelphia Orchestra i Staatskapelle de Dresden, i ha treballat amb els directors Mäkelä, Nézet-Séguin i Thielemann. Va ser artista resident de la Royal Liverpool Philharmonic la temporada 2024-25.
En el camp operístic, Appl ha interpretat recentment Papageno de Die Zauberflöte a la Staatsoper d’Hamburg i a l’Opéra de Ruen, ha debutat al Gran Teatre del Liceu com a Arlequí d’Ariadne auf Naxos, i aquesta temporada 2025-26 debutarà al Teatro Real de Madrid com a Mercutio de Roméo et Juliette.
La discografia d’Appl inclou Lines of life i For Dieter (2025), The Christmas album (2024), Forbidden fruit, Schubert lieder amb orquestra, i el seu debut amb Sony: Heimat, guanyador del Prix Dietrich Fischer-Dieskau.
Més enllà de l’escenari, ha protagonitzat una versió filmada de Winterreise (BBC4/SRF), ha presentat A singer’s world a la BBC Radio 3, i ha participat en Breaking music (un film que celebra tant el tango argentí com la tradició del lied alemany). Benjamin és professor de lied a la Guildhall School of Music and Drama.
James Baillieu, piano
©David Ruano
Descrit per «The Daily Telegraph» com “un fora de sèrie”, és un dels pianistes de lied i música de cambra més destacats de la seva generació. Ha ofert recitals arreu del món, tot col·laborant amb una àmplia gamma de cantants i instrumentistes, entre ells Benjamin Appl, Jamie Barton, Ian Bostridge, Allan Clayton, Louise Alder, Tara Erraught, Lise Davidsen, els quartets Elias i Heath, Dame Kiri Te Kanawa, Adam Walker i Pretty Yende. Com a solista, ha actuat amb l’Ulster Orchestra, English Chamber Orchestra i Wiener Kammersymphonie.
La temporada 2025-26 farà una gira pels Estats Units, el Canadà i Europa, amb recitals a Nova York, Londres, Los Angeles, San Francisco, Vancouver, Washington D.C. i Barcelona. També tindrà una residència artística al Wigmore Hall de Londres, que inclourà tres recitals amb diferents col·laboradors, així com altres concerts a La Monnaie i Philharmonie de Colònia amb Véronique Gens. A part de la seva carrera com a intèrpret, formarà part del jurat del Concurs Tenor Viñas i col·laborarà com a coach en el programa Associate Artist de la Welsh National Opera.
James Baillieu és convidat habitual en alguns dels centres musicals més prestigiosos del món, com el Carnegie Hall, Wigmore Hall, Metropolitan Opera House, Concertgebouw d’Amsterdam, Vancouver Playhouse, Konzerthaus de Berlín, Musikverein, Konzerthaus i Staatsoper de Viena, Barbican Centre, Bozar de Brussel·les, Pierre Boulez Saal, Philharmonie de Colònia, Fundación Juan March i Laeiszhalle d’Hamburg. També ha participat en festivals com Ais de Provença, Verbier, Schleswig-Holstein, Festpillene i Bergen, Edimburg, Spitalfields, Aldeburgh, Cheltenham, Bath, City of London i Brighton.
Com a programador, ha comissariat nombrosos festivals, incloent-hi cicles per als festivals de Brighton, Verbier, Bath i el Wigmore Hall, BBC Radio 3 i Perth Concert Hall.
A invitació de John Gilhooly, James Baillieu va presentar el seu propi cicle al Wigmore Hall amb artistes com Adam Walker, Jonathan McGovern, Ailish Tynan, Tara Erraught, Henk Neven, Iestyn Davies, Allan Clayton i Mark Padmore, entre d’altres. Aquesta sèrie va ser preseleccionada per al Premi de Música de Cambra i Cançó de la Royal Philharmonic Society per la seva destacada contribució a la interpretació de la música de cambra i la cançó al Regne Unit.
Baillieu ha estat guardonat al Wigmore Hall Song Competition, Das Lied International Song Competition, Kathleen Ferrier i Richard Tauber Competitions, i va ser seleccionat pel Young Classical Artists Trust (YCAT) el 2010. El 2012 va rebre una beca del Borletti-Buitoni Trust i el Geoffrey Parsons Memorial Trust Award. El 2016 va ser preseleccionat per al premi a jove artista destacat de la Royal Philharmonic Society.
Entre les seves gravacions figuren Forbidden fruit (Alpha Classics), Winterreise (Alpha Classics) i Heimat (Sony Classical) amb Benjamin Appl, l’obra completa de C. Ph. E. Bach per a violí i piano amb Tamsin Waley-Cohen (Signum Records), a més d’àlbums amb els segells Chandos, Opus Arte, Champs Hill, Rubicon i Delphian, tots molt aclamats per la crítica.
James Baillieu és professor titular a la Royal Academy of Music, coach del Programa de Joves Artistes Jette Parker a la Royal Opera House, coordinador a la Samling Foundation i director del Programa de Cançó de l’Atelier Lyrique de l’Acadèmia del Festival de Verbier. També és tutor internacional en acompanyament pianístic al Royal Northern College of Music i patró del Countess of Munster Musical Trust. Molt sol·licitat com a professor de classes magistrals a nivell internacional, ha impartit sessions recentment al Festival d’Aldeburgh, Cleveland Institute of Music, Metropolitan Opera Lindemann Young Artist Development Program, Friends of Chamber Music (Portland), Vancouver Academy of Music (Canadà) i Universitat de Waikato (Nova Zelanda).
Textos
Franz Schubert (1797-1828)
Liebesbotschaft, D. 957/1 – Missatge amorós
Text de Ludwig Rellstab (1799-1860)Rauschendes Bächlein,
So silbern und hell,
Eilst zur Geliebten
So munter und schnell?
Ach, trautes Bächlein,
Mein Bote sei Du;
Bringe die Grüße
Des Fernen ihr zu.Rierol murmurant,
tan argentí i transparent,
t’apresses alegre i veloç
cap a l’estimada?
Ah, fidel rierol,
sigues mon missatger:
porta-li els records
de l’amant llunyà.All’ ihre Blumen
Im Garten gepflegt,
Die sie so lieblich
Am Busen trägt,
Und ihre Rosen
In purpurner Gluth,
Bächlein, erquicke
Mit kühlender Fluth.Totes les flors
que cuida al seu jardí,
i que tan tendrament
porta al pit,
i les seves roses
en rogent esclat,
riuet, refresca-les
amb onada freda.Wenn sie am Ufer
Im Träume versenkt,
Meiner gedenkend
Das Köpfchen hängt;
Tröste die Süße
Mit freundlichem Blick,
Denn der Geliebte
Kehrt bald zurück.Quan a la teva riba,
sumida en somnis,
inclini el cap
pensant en mi,
conforta-la
amb una mirada amable,
car l’estimat
tornarà molt aviat.Neigt sich die Sonne
Mit röthlichem Schein,
Wiege das Liebchen
In Schlummer ein.
Rausche sie murmelnd
In süße Ruh,
Flüstre ihr Träume
Der Liebe zu.I quan el sol es pongui
amb rogent resplendor,
bressola el son
de l’estimada.
Desitja-li murmurant
un dolç repòs,
i inspira-li
somnis d’amor.Am Bach im Frühling, D. 361 – Prop del rierol, en primavera
Text de Franz von Schober (1796-1882)Du brachst sie nun die kalte Rinde
Und rieselst froh und frei dahin;
Die Lufte wehen wieder linde,
Und Moos und Gras wird frisch und grün.Ja has trencat la gelada crosta
i corres alegre i lliure;
les brises tornen a bufar suaus,
i la gespa i l’herba són noves i verdes.Doch ich – mit traurigem Gemüthe
Tret’ ich wie sonst zu deiner Fluth,
Der Erde allgemeine Blüthe
Kommt meinem Herzen nicht zu gut.Solitari, amb tràgics pensaments,
arribo com sempre a la teva vora;
però la floració general de la terra
no alegra el meu cor.Hier treiben immer gleiche Winde,
Kein Hoffen kommt in meinen Sinn –
Als daß ich hier ein Blümchen finde,
Blau, wie sie der Erinnrung blühn.Alenen ací els mateixos vents de sempre,
i no entra en el meu cor cap més esperança...
que la de trobar-hi una floreta,
blava, com la dels records.Der Musensohn, D. 764 – El fill de les muses
Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)Durch Feld und Wald zu schweifen,
Mein Liedchen wegzupfeifen,
So gehts von Ort zu Ort!
Und nach dem Takte reget,
Und nach dem Maaß beweget
Sich alles an mir fort.Passejo per camps i boscos
xiulant la meva cançoneta,
i vaig d’un lloc a l’altre!
I tot es mou al meu compàs,
i tot marxa al meu ritme,
al meu voltant.Ich kann sie kaum erwarten
Die erste Blum’ im Garten,
Die erste Blüt’ am Baum.
Sie grüßen meine Lieder,
Und kommt der Winter wieder,
Sing’ ich noch jenen Traum.Amb prou feines puc esperar
la primera flor del jardí,
la primera florida de l’arbre,
perquè saludin les meves cançons,
i quan retorni l’hivern,
cantaré encara aquell somni.Ich sing’ ihn in der Weite,
Auf Eises Läng’ und Breite,
Da blüht der Winter schön!
Auch diese Blüte schwindet
Und neue Freude findet
Sich auf bebauten Höhn.El canto en països llunyans,
gelats d’un extrem a l’altre.
Que bell floreix allà l’hivern!
També aquesta florida desapareix,
i trobo noves alegries
en les altures conreades.Denn wie ich bei der Linde
Das junge Völkchen finde,
Sogleich erreg’ ich sie.
Der strumpfe Bursche bläht sich,
Das steife Mädchen dreht sich,
Nach meiner Melodie.Trobo llavors sota el til·ler
la jove parella
i els provoco tot seguit:
el noi, talòs, galleja;
la noia, cerimoniosa, dansa
amb la meva melodia.Ihr gebt den Sohlen Flügel
Und treibt, durch Thal und Hügel,
Den Liebling weit von Haus,
Ihr lieben holden Musen,
Wann ruh’ ich ihr am Busen
Auch endlich wieder aus?Heu donat ales als meus peus,
i m’han portat lluny de casa,
a través de valls i turons.
Estimades, dolces muses,
quan tornaré també a descansar
en el seu pit?Albert Fischer-Dieskau (1865-1937)
“Heidenröslein” (del “singspiel” Sesenheim) – Rosa de bardissa
Text de Johann Wolfgang von GoetheSah ein Knab’ ein Röslein stehn,
Röslein auf der Heiden,
War so jung und morgenschön,
Lief er schnell es nah zu sehn,
Sah’s mit vielen Freuden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.Va veure un noi una rosa,
una rosa de bardissa.
Era tan jove i bella al matí
que va córrer per veure-la de prop,
i la mirà amb molta joia.
Rosa, rosa vermella,
rosa de bardissa.Knabe sprach: ich breche dich,
Röslein auf der Heiden!
Röslein sprach: ich steche dich,
Daß du ewig denkst an mich,
Und ich will’s nicht leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,El noi digué: Et colliré,
rosa de bardissa!
Digué la rosa: Et punxaré,
perquè pensis sempre en mi,
i no em sabrà greu.
Rosa, rosa vermella,Röslein auf der Heiden.
Und der Wilde Knabe brach‘s
Röslein auf der Heiden;
Röslein wehrte sich und stach,
Half ihm doch kein Weh und Ach,
Mußt’ es eben leiden.
Röslein, Röslein, Röslein roth,
Röslein auf der Heiden.rosa de bardissa.
I el noi salvatge collí
la rosa de bardissa;
la rosa es defensà i el punxà,
i no l’alleujaren els ais ni els gemecs,
hagué de sofrir.
Rosa, rosa vermella,
rosa de bardissa.Klaus Fischer-Dieskau (1921-1994)
Wehmuth, op. 3/2 – Melangia
Text de Johann Wolfgang von GoetheTrocknet nicht, trocknet nicht,
Thränen der ewigen Liebe!
Ach! nur dem halbgetrockneten Auge
Wie öde, wie todt die Welt ihm erscheint!
Trocknet nicht, trocknet nicht,
Thränen unglücklicher Liebe!No us assequeu, no us assequeu,
llàgrimes de l’amor etern!
Ai, només als ulls eixuts
els apar buit i mort el món!
No us assequeu, no us assequeu,
llàgrimes de l’amor dissortat!Johannes Brahms (1833-1897)
Wie bist du meine Königin, op. 32/9 – Que deliciosa ets, reina meva
Text de Hafez (1325-1390), traducció a l’alemany de Georg Friedrich Daumer (1800-1875)Wie bist du meine Königin,Durch sanfte
Güte wonnevoll!
Du lächle nur, Lenzdüfte wehn
Durch mein Gemüte, wonnevoll!Que deliciosa ets, reina meva,
amb la teva dolça bondat!
Només somrius, i ja alenen brises primaverals
que omplen de delícies la meva ànima!Frisch aufgeblühter Rosen Glanz,
Vergleich ich ihn dem deinigen?
Ach, über alles, was da blüht,
Ist deine Blüte wonnevoll!L’esplendor de les roses acabades de florir,
la podria comparar amb la teva?
Ah, més que tot el que floreix
és deliciosa la teva florida!Durch tote Wüsten wandle ich,
Und grüne Schatten breiten sich,
Ob fürchterliche Schwüle dort
Ohn Ende brüte, wonnevoll!Si camino per pelats deserts,
amb calor terrible i sufocant,
s’estenen verdes ombres
portant delícies sense fi.Laß mich vergehn in deinem Arm!
Es ist in ihm ja selbst der Tod,
Ob auch die herbste Todesqual
Die Brust durchwüte, wonnevoll!Deixa’m morir en els teus braços!
Car àdhuc en la mort,
els més amargs sofriments
que m’omplissin el pit, serien deliciosos!Franz Schubert
Der Lindenbaum, op. 89/5 - El til·ler
Text de Wilhelm Müller (1794-1827)Am Brunnen vor dem Thore
Da steht ein Lindenbaum:
Ich träumt' in seinem Schatten
So manchen süßen Traum.Al costat del pou, davant la porta,
hi ha un til·ler;
a l'ombra del qual
tants dolços somnis tingué.Ich schnitt in seine Rinde
So manches liebe Wort;
Es zog in Freud' und Leide
Zu ihm mich immer fort.En la seva escorça vaig cisellar
moltes paraules amoroses;
ell sempre m'ha atret,
tant en moments de goig com de pena.Ich mußt' auch heute wandern
Vorbei in tiefer Nacht,
Da hab' ich noch im [Dunkel]1
Die Augen zugemacht.També avui, en la profunda nit,
hagué d'anar-hi,
allà, fins i tot, en la foscúria
he aclucat els ulls.Und seine Zweige rauschten,
Als riefen sie mir zu:
Komm her zu mir, Geselle,
Hier findst du deine Ruh'!I les seves branques cruixien,
com cridant-me:
Vine cap a mi, company,
aquí trobaràs la pau!Die kalten Winde bliesen
Mir grad' in's Angesicht,
Der Hut flog mir vom Kopfe,
Ich wendete mich nicht.Vents glaçats bufaven
de ple en el meu rostre;
el barret em volà del cap,
i no em vaig girar.Nun bin ich manche Stunde
Entfernt von jenem Ort,
Und immer hör' ich's rauschen:
Du fändest Ruhe dort!Ara, ja moltes hores
lluny d'aquell lloc,
encara sento el seu murmuri:
Aquí trobaries la pau!Hugo Wolf (1860-1903)
Andenken – Record
Text de Friedrich von Matthisson (1761-1831)Ich denke dein,
Wenn durch den Hain
Der Nachtigallen
Akkorde schallen!
Wenn denkst du mein?Penso en tu
quan ressonen pel bosc
les harmonies
dels rossinyols!
Quan penses tu en mi?Ich denke dein,
Im Dämmerschein
Der Abendhelle
Am Schattenquelle!
Wo denkst du mein?Penso en tu
en l’ombrívola font
a la mitja llum
del capvespre!
On penses tu en mi?Ich denke dein,
Mit süßer Pein,
Mit bangem Sehnen
Und heißen Thränen!
Wie denkst du mein?Penso en tu
amb dolça pena,
amb temorosa nostàlgia,
amb càlides llàgrimes!
Com penses tu en mi?O denke mein,
Bis zum Verein
Auf besserm Sterne!
In jeder Ferne
Denk’ ich nur dein!Oh, pensa en mi
fins que ens unim
en una millor estrella!
A qualsevol distància
només penso en tu!Aribert Reimann (1936-2024)
Tenebrae – Tenebres
Text de Paul Antschel (1920-1970)Nah sind wir Herr,
nahe und greifbar.Som a prop, Senyor,
a prop i a l’abast de la mà.Eineinander verkrallt, als wär
Gegriffen schon, Herr,
der Leib eines jeden von uns
dein Leib, Herr.Dominant l’un a l’altre, com
si ja hagués agafat, Senyor
el cos de cadascun de nosaltres
el teu cos, Senyor.Bete, Herr,
bete zu uns,
wir sind nah.Prega, Senyor,
prega per nosaltres,
som a prop.Windschief gingen wir hin,
gingen wir hin, uns zu bücken
nach Mulde und Maar.
Zur Tränke gingen wir, Herr.Anàrem inclinats,
anàrem cap allà, per ajupir-nos,
cap al clot i el pantà.
Anàrem a l’abeurador, Senyor.Es war Blut, es war,
was du vergossen, Herr.
Es glänzte.Era sang, era sang
el que vessares, Senyor.
Brillaves.Es warf ns dein Bild in die Augen, Herr,
Augen und Mund stehn so offen und leer, Herr.
Wir haben getrunken, Herr.Es projectà la teva imatge als ulls, Senyor,
ulls i boques están ben oberts i buides, Senyor.
Hem begut, Senyor.Bete, Herr.
Wir sind nah.Prega, Senyor,
som a prop.Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893)
Nur wer die Sehnsucht kennt, op. 6/6 – Només qui coneix l’enyorança
Text de Johann Wolfgang von GoetheNur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!
Allein und abgetrennt
Von aller Freude,
Seh’ ich an’s Firmament
Nach jener Seite.Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!
Sola i separada
de tota alegria,
miro el firmament
cap aquell costat.Ach! der mich liebt und kennt
Ist in der Weite.
Es schwindelt mir, es brennt
Mein Eingeweide.
Nur wer die Sehnsucht kennt
Weiß, was ich leide!Ai!, el que m’estima i em coneix
està molt lluny.
Em marejo, se’m cremen
les entranyes.
Només el qui coneix l’enyorança
sap el que sofreixo!Eduard Künneke (1885-1953)
“Ich bin nur ein armer Wandergesell” de l’opereta Der Vetter aus Dingsda – Ara soc un pobre rodamon
Text de Herman Haller (1871-1943) i Fritz Oliven (1874-1956)Ich bin nur ein armer Wandergesell
gut Nacht, liebes Mädel, gut Nacht.
Gar dünn ist mein Warms
und gar dick ist mein Fell,
gut Nacht, liebes mädel, gut Nacht.
Und oft da dacht ich, ich packte das Glück,
doch immer da zog mir’s die Patshhand zurück.
Da hab ich geweint und gelacht.Ara soc un pobre rodamón,
bona nit, estimada noia, bona nit.
Molt fina és la meva escalfor
i molt pelut el meu pelatge,
bona nit, estimada noia, bona nit.
I pensava sovint que tenia bona sort,
però sempre em retirava la mà.
He plorat i he rigut.Hanns Eisler (1898-1962)
“Die Heimkehr” de Hollywooder Liederbuch – La tornada a casa
Text de Bertold Brecht (1898-1956)Die Vaterstadt, wie find ich sie doch?
Folgend den Bomberschwärmen
Komm ich nach Haus.
Wo liegt sie mir?
Dort, wo die ungeheueren,
die ungeheueren Gebirge von Rauch stehn.
Das in den Feuern dort, Ist sie.
Die Vaterstadt, wie empfängt sie mich wohl?
Vor mir kommen die Bomber.
Tödliche Schwärme
Melden euch meine Rückkehr.
Feuersbrünsteg ehn dem Sohn voraus.La ciutat dels pares, com la trobaré?
Seguint els eixams de bombarders,
torno a casa.
On és per a mi?
Allà on s’alcen les monstruoses,
les monstruoses muntanyes de fum.
Allà on hi ha el foc, allà està.
La ciutat dels pares, com m’acollirà?
Davant meu van els bombarders.
Eixams mortals
l’hi anuncien el meu retorn.
Incendis precedeixen el seu fill.Edvard Grieg (1843-1907)
Ein Traum, op. 48/6 – Un somni
Text de Friedrich Martin von Bodenstedt (1819-1892)Mir träumte einst ein schöner Traum:
Mich liebte eine blonde Maid;
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:Vaig somniar una vegada un bell somni:
una noia rossa m’estimava;
era a la volta verda del bosc,
era al càlid temps primaveral:Die Knospe sprang, der Waldbach schwoll,
Fern aus dem Dorfe scholl Geläut -
Wir waren ganzer Wonne voll,
Versunken ganz in Seligkeit.Les poncelles brotaven, el rierol s’inflava,
arribaven repics llunyans des del poble...
Érem plens de felicitat,
submergits del tot en la beatitud.Und schöner noch als einst der Traum
Begab es sich in Wirklichkeit -
Es war am grünen Waldesraum,
Es war zur warmen Frühlingszeit:I encara més bell que aquell somni
succeí en la realitat...
Fou a la volta verda del bosc,
fou al càlid temps primaveral.Der Waldbach schwoll, die Knospe sprang,
Geläut erscholl vom Dorfe her -
Ich hielt dich fest, ich hielt dich lang
Und lasse dich nun nimmermehr!El rierol s’inflà, les poncelles brotaren,
arribaren repics des del poble...
Et vaig abraçar fermament, molta estona,
i mai més no et vaig deixar!O frühlingsgrüner Waldesraum!
Du lebst in mir durch alle Zeit -
Dort ward die Wirklichkeit zum Traum,
Dort ward der Traum zur Wirklichkeit!Oh, volta del bosc de verd primaveral!,
vius en mi en tot moment...
Allà la realitat fou un somni,
allà el somni es feu realitat!Johannes Brahms
Vier ernste Gesänge, op. 121 – Quatre cants seriososDenn es gehet dem Menschen wie dem Vieh
Eclesiastès 3, 19-22Perquè els passa als homes com als bous
Denn es gehet dem Menschen wie dem Vieh,
Wie dies stirbt, so stirbt er auch;
Und haben alle einerlei Odem;
Und der Mensch hat nichts mehr denn das Vieh:
Denn es ist alles eitel.Perquè el destí de l’home és com el del bestiar:
com mor l’un, així mor l’altre;
tots tenen el mateix alè de vida,
i l’home no té avantatge sobre el bestiar,
perquè tot és vanitat.Es fährt alles an einen Ort;
Es ist alles von Staub gemacht
Und wird wieder zu Staub.Tot va a un mateix lloc;
tot prové de la pols,
i tot torna a la pols.Wer weiß, ob der Geist des Menschen aufwärts fahre,
Und der Odern des Viehes
Unterwärts unter die Erde fahre?Qui sap si l’esperit de l’home s’enlaira amunt,
i si l’esperit del bestiar
davalla avall, cap a la terra?Darum sahe ich, daß nichts Bessers ist,
Denn daß der Mensch fröhlich sein in seiner Arbeit;
Denn das ist sein Teil.
Denn wer will ihn dahin bringen,
Daß er sehe, was nach ihm geschehen wird?Per això vaig veure que no hi ha res millor
que l’home s’alegri en la seva feina,
perquè aquest és el seu destí.
Qui el podrà fer tornar
per veure el que vindrà després d’ell?Ich wandte mich un sahe
Eclesiastès 4, 1-3Em vaig girar i vaig veure
Ich wandte mich und sahe an alle,
Die Unrecht leiden unter der Sonne;
Und siehe, da waren Tränen, derer,
Die Unrecht litten
und hatten keinen Tröster,
Und die ihnen Unrecht täten, waren zu mächtig,
Daß sie keinen Tröster haben konnten.Em vaig girar i vaig veure
tots els que sofreixen injustícia sota el sol;
i mireu, hi havia les llàgrimes
dels qui pateixen injustícia,
i no tenen qui els consoli;
i el poder és en mans dels qui els fan el mal,
i no hi ha ningú que els consoli.Da lobte ich die Toten, die schon gestorben waren,
Mehr als die Lebendigen, die noch das Leben hatten;
Und der noch nicht ist,
ist besser als alle beide,
Und des Bösen nicht inne wird,
Das unter der Sonne geschiet.Llavors vaig lloar els morts, que ja havien mort,
més que els vius, que encara tenen la vida;
però més feliç que tots dos
és aquell que encara no ha existit,
i que no ha vist el mal
que es fa sota el sol.O Tod, wie bitter bist du
Siràcida 41, 1-4Oh mort, que n’ets d’amargant
O Tod, o Tod, wie bitter bist du,
Wenn an dich gedenket ein Mensch,
Der gute Tage und genug hat
und ohne Sorge gelebet;Oh mort, oh mort, que n’ets d’amargant,
quan pensa en tu un home
que ha tingut dies feliços i abundants
i ha viscut sense neguit;Und dem es wohl geht in allen Dingen
Und noch wohl essen mag!
Tod, o Tod, wie bitter bist du.a qui tot li va bé en totes les coses,
i encara pot gaudir del menjar!
Oh mort, oh mort, que n’ets d’amarganta!O Tod, wie wohl tust du dem Dürftigen,
Der da schwach und alt ist,
Der in allen Sorgen steckt,
Und nichts Bessers zu hoffen
Noch zu erwarten hat.
O Tod, o Tod, wie wohl tust du.Oh mort, que n’ets de dolça
per al necessitat, que és feble i vell,
que està ple de penes,
i no té res millor per esperar
ni res per desitjar.
Oh mort, oh mort, que n’ets de dolça!Wenn ich mit Menschen und mit Engelszungen redete
Corintis I, 13, 1-3Si jo parlés llengües humanes i angèliques
Wenn ich mit Menschen und mit Engelszungen
Und hätte der Liebe nicht, redete,
So wär ich ein tönend Erz
Oder eine klingende Schelle.Si jo parlés les llengües dels homes i dels àngels,
però no tingués amor,
seria com un metall que ressona
o un címbal que dringa.Und wenn ich weissagen könnte
Und wüßte alle Geheimnisse und alle Erkenntnis
Und hätte allen Glauben, also,
Daß ich Berge versetzte
Und hätte der Liebe nicht,
So wäre ich nichts.I si tingués el do de profecia
i conegués tots els misteris i tota la ciència,
i si tingués tota la fe,
fins a moure muntanyes,
però no tingués amor,
no seria res.Und wenn ich alle meine habe den Armen gäbe
Und ließe meinen Leib brennen
Und hätte der Liebe nicht,
So wäre mir’s nichts nütze.I si repartís tots els meus béns als pobres,
i entregués el meu cos perquè fos cremat,
però no tingués amor,
res no em serviria.Wir sehen jetzt durch einen Spiegel in einem dunkeln Worte,
Dann aber von Angesicht zu Angesichte.
Jetzt erkenne ich’s stückweise,
Dann aber werd ich’s erkennen,
Gleich wie ich erkennet bin.Ara veiem com en un mirall, en una imatge fosca;
però aleshores veurem cara a cara.
Ara conec només en part;
però aleshores coneixeré plenament,
tal com jo mateix he estat conegut.Nun aber bleibet Glaube, Hoffnung, Liebe,
diese drei
Aber die Liebe ist die größte unter ihnen.Ara, doncs, romanen la fe, l’esperança i l’amor,
aquests tres;
però l’amor és el més gran de tots.Franz Schubert
An mein Klavier, D. 342 – Al meu piano
Text de Christian Friedrich Daniel Schubart (1739-1791)Sanftes Klavier!
Welche Entzückungen schaffst du in mir,
Sanftes Klavier!
Wenn sich die Schönen
Tändelnd verwöhnen,
Weih’ ich mich dir,
Liebes Klavier!Dolç piano,
quins gaudis m’has portat,
dolç piano!
Quan les belles
coquetegen pretensioses,
jo em lliuro a tu,
estimat piano!Bin ich allein,
Hauch’ ich dir meine Empfindungen ein,
Himmlisch und rein.
Unschuld im Spiele,
Tugendgefühle,
Sprechen aus dir,
Trautes Klavier!Quan estic sol,
et murmuro els meus pensaments,
celestials i purs.
Jocs innocents
i sentiments virtuosos
parlen per mitjà teu,
fidel piano!Melancholie
Dunkelt die Seele der Spielerin nie,
Heiter ist sie!
Tanzende Docken,
Töne wie Glocken,
Flößen ins Blut
Rosigen Muth.La melangia
mai no enfosqueix l’ànima de l’intèrpret,
sempre està alegre!
Dansaires travessers
i sons de campanes
porten a la sang
un humor rialler.Sing’ ich dazu,
Goldener Flügel, welch himmlische Ruh’
Lispelst mir du!
Thränen der Freude
Netzen die Saite!
Silberner Klang
Trägt den Gesang.Si a més canto,
piano daurat, quina celestial pau
m’inspires!
Llàgrimes d’alegria
reguen les cordes.
Un so argentí
recolza el meu cant.Tugend, ach dir!
Unschuld, dir weih’ ich mein liebes Klavier,
Stimmet es mir,
Engel, ihr Hüter
Frommer Gemüther;
Jeder Ton sei,
Himmel, dir treu.Virtut, ai, a tu
dedico innocentment el meu estimat piano!
Que senti,
àngels, la protecció
dels vostres esperits alegres.
Que cada so,
et sigui, oh cel, fidel!Sanftes Klavier!
Welche Entzückungen schaffst du in mir,
Goldnes Klavier!
Wenn mich im Leben
Sorgen umschweben;
Töne du mir,
Trautes Klavier!Dolç piano!
Quins gaudis m’has portat,
piano daurat!
Quan en la vida
m’arribin les preocupacions,
sona per a mi,
estimat piano!Benjamin Britten (1913-1976)
Proverb III, op. 74/5
Text de William Blake (1757-1827)The bird a nest, the spider a web, man friendship
L’ocell un niu, l’aranya una teranyina, l’home l’amistat.
Carl Loewe (1796-1869)
Süßes Begräbnis, op. 62/4 – Dolç enterrament
Text de Friedrich Rückert (1788-1866)Schäferin, o wie haben
Sie dich so süß begraben!Pastora, oh, que dolçament
t’han enterrat!Alle Lüfte haben gestöhnet,
Maienglöcken zu Grab dir getönet.
Glühwurm wollte die Fackel tragen,
Stern ihm selbst es tät versagen.Totes les brises s’han quedat,
les campanetes de maig han sonat a la teva tomba,
les lluernes volien portar les torxes,
les pròpies estrelles els ho han denegat.Nacht ging schwarz in Trauerflören,
Und all ihre Schatten gingen in Chören.
Die Thränen wird dir das Morgenrot weinen,
Und den Segen die Sonn aufs Grab dir scheinen.La nit s’ennegrí amb crespons de dol,
i totes les ombres s’uniren en un cor.
L’aurora plorarà llàgrimes per tu,
i el sol lluirà la seva benedicció damunt la teva tomba.Schäferin, o wie haben
Sie dich so süß begraben!Pastora, oh, que dolçament
t’han enterrat!Hans Eisler
Mutterns Hände – Mans maternes
Text de Kurt Tucholsk (1890-1935)Hast uns Stulln jeschnitten
un Kaffe jekocht
un de Töppe rübajeschohm –
un jewischt un jenäht
emacht un jedreht...
alles mit deine Hände.Ens vas tallar entrepans
i vas fer cafè
i vas netejar les olles...
I vas netejar i cosir,
i vas remenar i remenar...
Tot amb les teves mans.Hast du Milch zujedeckt,
uns Bobongs zujesteckt
un Zeitungen ausjetragen –
hast die Hemden jezählt
und Kartoffel jeschält...
alles mit deine Hände.Ens vas servir llet,
ens vas donar bombons,
i vas repartir diaris...
Vas comptar camises,
i vas pelar patates...
Tot amb les teves mans.Hast du manches Mal
bei jroβem Schkandal
such’n Katzenkopp jejeben.
Hast uns hochjebracht.
Wir wahn Sticker acht,
sechse sind noch am Leben...
Alles mi deine Hände.Sovint moltes vegades
amb un gran escàndol
has semblat un gat.
Ens has alimentat,
ens ajuntàrem vuit,
sis encara som vius...
Tot amb les teves mans.Heiβ warm se un kalt.
Nu sind se alt.
Nu bist du balda m Ende.
Da stehn wa nu hier,
un denn komm wir bei dir
und streicheln deine HändeSón càlides i fredes.
Ara són velles.
Ara aviat arribaràs al final,
així que ara som aquí,
i després vindrem cap a tu
i t’acariciarem les mans.Franz Schubert
Liebhaber in allen Gestalten, D. 558 – Enamorat en totes les formes
Text de Johann Wolfgang von GoetheIch wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So hurtig und frisch;
Und kämst Du zu anglen,
Ich würde nicht manglen.
Ich wollt’ ich wär’ ein Fisch,
So hurtig und frisch.M’agradaria ser un peix,
veloç i lleuger,
i si anessis a pescar
jo no et fallaria.
M’agradaria ser un peix,
veloç i lleuger.Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd,
Da wär’ ich Dir werth.
O wär’ ich ein Wagen!
Bequem Dich zu tragen.
Ich wollt’ ich wär’ ein Pferd!
Da wär’ ich Dir werth.M’agradaria ser un corser,
i et fora molt valuós.
Ah, o ésser un carruatge,
ben còmode, per transportar-te!
M’agradaria ser un corser,
i et fora molt valuós.Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold;
Und thätst Du was kaufen,
Käm’ ich wieder gelaufen.
Ich wollt’ ich wäre Gold!
Dir immer im Sold.M’agradaria ser d’or,
sempre al teu servei;
si volguessis comprar quelcom,
sempre compareixeria corrent.
M’agradaria ser d’or,
sempre al teu servei.Doch bin ich wie ich bin,
Und nimm mich nur hin!
Willst du bess’re besitzen,
So laß Dir die schnitzen.
Ich bin nun wie ich bin;
So nimm mich nur hin!Però jo soc com soc,
i així m’has d’acceptar!
Si vols quelcom de millor,
fes-t’ho cisellar!
Jo soc com soc,
accepta’m, doncs, així!Clara Schumann (1819-1896)
Liebst du um Schönheit, op. 12/2 – Si estimes la bellesa
Text de Friedrich RückertLiebst du um Schönheit,
O nicht mich liebe!
Liebe die Sonne,
Sie trägt ein goldnes Haar!Si estimes la bellesa,
oh, no m’estimis a mi!
Estima el sol,
que té una cabellera daurada!Liebst du um Jugend,
O nicht mich liebe!
Liebe den Frühling,
Der jung ist jedes Jahr!Si estimes la joventut,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la primavera,
que és jove cada any!Liebst du um Schätze,
O nicht mich liebe!
Liebe die Meerfrau,
Sie hat viel Perlen klar!Si estimes els tresors,
oh, no m’estimis a mi!
Estima la sirena,
que té moltes perles!Liebst du um Liebe,
O ja – mich liebe!
Liebe mich immer,
Dich lieb’ ich immerdar!Si estimes l’amor,
oh, sí... estima’m a mi!
Estima’m sempre,
com jo t’estimaré a tu!Carl Maria von Weber (1786-1826)
Meine Lieder, meine Sänge, op. 15/1 – Les meves cançons, els meus cants
Text de Guillem, comte de Löwenstein-Wertheim (1780-1847)Meine Lieder, meine Sänge
Sind dem Augenblick geweiht,
Ihre Töne, ihre Klänge
Schwinden mit der flücht'gen Zeit.Les meves cançons, els meus cants
estan dedicats a l’instant,
els seus sons, les seves cadències
s’esvaeixen amb el temps fugisser.Große Sänger sind geschieden
Die kein Mund jetzt mehr erwähnt;
O wie töricht, wenn hienieden
ich den Nachruhm mir ersehnt'!Grans cantants se n’han anat,
que ara no esmenta ja cap boca;
oh, que neci, quan aquí a baix
anhelava la fama pòstuma!Tönen meine kleinen Lieder,
Die ein fühlend Herz erschuf,
Nur in einem Herzen wieder,
Dann erfüllt ist ihr Beruf.Sonin de nou les meves petites cançons,
creades amb un cor sensible,
només en un cor,
i hauran acomplert la seva feina.Ewig mögen sie verhallen,
Wenn die Leier mir entsinkt,
Und zu dunklen Grabeshallen
Mir der Todesengel winkt.Que s’apaguin per sempre
quan la lira s’enfonsi amb mi,
i cap a les fosques sales sepulcrals
em cridi l’àngel de la mort.Franz Schubert
Litanei auf das Fest aller Seelen, D. 343 – Lletanies per al Dia dels Difunts
Text de Johan Georg Jacobi (1740-1814)Ruhn in Frieden alle Seelen,
Die vollbracht ein banges Quälen,
Die vollendet süßen Traum,
Lebenssatt, gebohren kaum,
Aus der Welt hinüber schieden:
Alle Seelen ruhn in Frieden!Descansin en pau totes les ànimes!
Les que han acabat el seu inquiet turment,
les que han acabat els dolços somnis,
les que, cansades de viure tantost nascudes,
s’han acomiadat del món:
totes les ànimes descansin en pau!Liebevoller Mädchen Seelen,
Deren Thränen nicht zu zählen,
Die ein falscher Freund verließ,
Und die blinde Welt verstieß:
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!Ànimes d’encisadores noies,
de les que no es poden comptar les llàgrimes,
abandonades per un fals amic
i rebutjades per un món encegat:
Totes, les que es van acomiadar aquí,
totes les ànimes descansin en pau!Und die nie der Sonne lachten,
Unterm Mond auf Dornen wachten,
Gott, im reinen Himmels-Licht,
Einst zu sehn von Angesicht:
Alle, die von hinnen schieden,
Alle Seelen ruhn in Frieden!I aquelles que mai van somriure al sol,
i vetllaren sobre espines a la llum de la lluna,
esperant el dia en què veurien la cara de Déu,
en la pura llum celestial.
Totes, les que es van acomiadar aquí,
totes les ànimes descansin en pau!An die Musik, D. 547 – A la música
Text de Franz von SchoberDu holde Kunst, in wieviel grauen Stunden,
Wo mich des Lebens wilder Kreis umstrickt,
Hast du mein Herz zu warmer Lieb entzunden,
Hast mich in eine beßre Welt entrückt.Oh noble Art, en quantes hores grises,
envoltat pel cercle salvatge de la vida,
has encès un amor més càlid en el meu cor,
i m’has apartat cap a un món millor!Oft hat ein Seufzer, deiner Harf entflossen,
Ein süßer, heiliger Akkord von dir
Den Himmel beßrer Zeiten mir erschlossen,
Du holde Kunst, ich danke dir dafür!Sovint un sospir, escapat de la teva arpa,
un acord dolç i sagrat,
m’ha descobert un cel de temps millors.
Oh noble Art, t’ho agraeixo!També et pot interessar...
Palau Grans Veus
Dilluns, 13.04.26 – 20 h
Sala de ConcertsLieder i àries d’òpera
Piotr Beczała, tenor
Sarah Tysman, pianoPrograma a determinar
Preu: de 30 a 70 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Colonial – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –