• Benjamin Alard, clavecí
    —Integral de l’obra per a clave de          J. S. Bach (X)

    Palau Bach Lovers

    Dimarts, 12 de gener de 2021 – 20 h

    Petit Palau

  • Amb el suport de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo per programes color - Ministerio de Cultura y deporte - Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Benjamin Alardclavecí


    Johann Sebastian Bach (1685-1750)
    Concert en Re major (basat en A. Vivaldi), BWV 972 
    Fantasia en La menor, BWV 922
    Canzona en Re menor, BWV 588 
    Concert en Fa major (basat en A. Vivaldi), BWV 978
    Concert en Do menor (basat en A. Marcello), BWV 981

    Aturada tècnica de 10 minuts per a l'artista. Preguem no es moguin del seient.

    “Largo e spicatto”, segon moviment del Concert en Re menor (basat en A. Vivaldi), BWV 593
    Concert en Sol menor (basat en A. Vivaldi), BWV 975
    Concert en Do major (basat en A. Vivaldi), BWV 976

    Durada aproximada del concert 70', sense pausa.
    Concert enregistrat per Catalunya Música.
    #clàssics

  • Comentari

    Els primers anys del segle XVIII els Concerts per a violí de Vivaldi van començar a ser coneguts per Europa. La moda italianitzant també va arribar a Weimar, on Johann Sebastian Bach estava ocupant el càrrec de Konzermeister des de l’any 1714 a la cort ducal de Saxònia-Weimar de Guillem Ernest, de clara tendència luterana. En el decurs d’aquesta etapa a Weimar (1708-1717) Bach es va sentir atret per l’estil italià, tot efectuant una vintena de transcripcions d’obres concertants de compositors com Marcello, Vivaldi o fins i tot Frescobaldi i absorbint-ne les facetes estilístiques i transcrivint-les a l’orgue o al clavicèmbal.

    Com explicava el seu biògraf Johann Nikolaus Forkel (1749-1818), aquests Concerts “van captivar immediatament l’atenció de Bach, que ràpidament va començar a transcriure’ls per a instrument de teclat simplement com a exercici d’estudi i així poder comprendre millor la brillant melodia italiana i la bellíssima harmonia veneciana, considerada en aquell moment la més elegant de la música europea”. Bach, que –recordem-ho– mai es va moure del territori germànic, és fidel al contingut però també a les possibilitats dels instruments de teclat, que li permeten incloure nous aspectes relacionats amb el contrapunt, amb la densitat de l’harmonia, amb una profusió de les notes d’ornament que atorguen una riquesa i un segell personal a totes aquestes composicions.

    Figuracions de gran bellesa proliferen en els moviments ràpids tot i no desprendre’s mai d’una fidelitat absoluta a la partitura original, malgrat que en ocasions i a causa de les característiques instrumentals, es veu forçat a transportar-les a una altra tonalitat. Cal esmentar que la publicació de transcripcions de Concerts de Vivaldi realitzades per C. F. Peters la dècada del 1850 i per Breitkopf & Härtel quaranta anys després van contribuir decisivament al redescobriment, ja al segle XX, de la música del venecià oblidada fins aleshores. La inconfusible sonoritat de L’Estro Armonico de Vivaldi serà representada en el recital per la transcripció de quatre dels seus concerts: BWV 972 (op. 3 núm. 9, RV 230), BWV 976 (op. 3 núm. 12, RV 265), BWV 978 (op. 3 núm. 3, RV 310) i el sublim moviment lent del Concert BWV 593, transcrit del doble Concert per a violí en La menor (op. 3 núm. 8, RV 522). D’altra banda, el Concert en Sol menor, BWV 975 respon a la transcripció del quart concert de la sèrie La Stravaganza (RV 316) del Prete Rosso. Concerts com el complex BWV 981 pren la inspiració del Concert en Do menor op.1 núm. 2 de Marcello, que amb una bellíssima i continguda melodia en el moviment lent, va ser compost a Venècia sobre l’any 1708; el seu “Prestissimo” final en un radiant 3/8 ens aproparà a una lluminositat inequívocament veneciana.

    El recital es completa amb dues obres paradigmàtiques. D’una banda, la Fantasia en La menor, BWV 922, una demostració paradigmàtica de l’art de la repetició amb lleugeres modificacions, i la Canzona en Re menor, BWV 588, per a orgue, obra que Bach va escriure l’any 1715 extreta de les Canzone de Frescobaldi publicades l’any 1635; el compositor d’Eisenach construeix una fuga a tres veus que a poc a poc es va desenvolupant amb una atmosfera ombrívola culminada amb una contramelodia basada en cromatismes descendents. Un nou segell inequívocament bachià per a aquestes transcripcions admirables.

    Lluís Trullén, crític musical de la «Revista Musical Catalana»

  • Biografia

    Benjamin Alard, clavecí

    Benjamin Alard

    La passió principal de Benjamin Alard ha estat sempre la música de Johann Sebastian Bach. Així, el 2004 va guanyar el primer premi del Concurs Internacional de Clavecí de Bruges interpretant obra d’aquest gran compositor.

    Essent encara molt jove va començar a estudiar música a la seva ciutat natal, Dieppe (França). Ben aviat se sentí atret per l’orgue i entrà al Conservatori de Rouen, on estudià amb Louis Thiry i François Ménissier. Elizabeth Joyé va ser qui el va introduir al clavecí, i amb ella estudià a París abans de continuar el 2003 a l’Schola Cantorum de Basilea amb Jörg-Andreas Bötticher, Jean-Claude Zehnder i Andrea Marcon.

    Des del 2005 és l’organista titular de l’església de Saint-Louis-en-L’île de París, on cada temporada organitza un cicle temàtic de concerts entorn de Bach.

    Avui dia Benjamin Alard compagina el seu temps entre recitals de clave sol i de música de cambra, tant amb el clave com amb l’orgue. Sovint es presenta amb repertori per a dos claves, en duo amb el violinista François Fernandez i amb diverses formacions de cambra. És convidat habitualment per actuar com a solista als auditoris més importants, així com en festivals i cicles de música a Europa, el Japó i a l’Amèrica del Nord.

    Ha enregistrat per al segell Hortus i també té diversos enregistraments d’obres de Johann Sebastian Bach per a Alfa. Els seus àlbums han rebut constantment les lloances de la premsa i han estat guardonats amb nombrosos premis. Actualment es dedica en exclusiva a un projecte de gran envergadura per a Harmonia Mundi, l’enregistrament de la integral de l’obra per a teclat de Bach, tant per a orgue com de clave. Ja han sortit al mercat tres capses de les disset que integren la col·lecció.

    Durant la temporada 2020-21, la seva agenda té cites a Moscou, Sant Petersburg, a Barcelona i a Madrid, així com Bèlgica, Irlanda, Suïssa, entre d'altres.

    www.benjaminalard.net

  • PALAU BACH 080121 - DESKTOP
  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Lluís Rodríguez Salvà, piano
    —Música per a l’esperança

    Lluís Rodríguez Salvà, piano

    R. Wagner: Lohengrin Preludi (1848) (arranjaments de Lluís Rodríguez Salvà)
    F. Mompou: Scènes d’enfants
    X. Montsalvatge: Tres divertimentos sobre temas de autores olvidados
    F. Liszt: Sonata en Si menor

    Divendres, 15.01.21 - 20 h
    Sala de Concerts
    Preu: 20 euros

Índex