• Emma Stratton

    –Beethoven, Gubaidulina, Mendelssohn i Granados

    Palau Piano

    Dimecres, 25 de setembre de 2024 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Emma Stratton, piano
    Beca Alicia de Larrocha


    Ludwig van Beethoven (1770-1827)
    Sonata núm. 18, en Mi bemoll major, op. 31 núm. 3

    1. Allegro
    2. Scherzo. Allegretto vivace
    3. Menuetto. Moderato e grazioso
    4. Presto con fuoco


    Sofia Gubaidulina
    (1931)
    Chaconne


    Felix Mendelssohn
    (1809-1847)
    Variacions serioses, op. 54

    1. Tema: Andante sostenuto
    2. Variació 1
    3. Variació 2: Un poco più animato
    4. Variació 3: Più animato
    5. Variació 4
    6. Variació 5: Agitato
    7. Variació 6: A tempo
    8. Variació 7: Con fuoco
    9. Variació 8: Allegro vivace
    10. Variació 9
    11. Variació 10: Moderato
    12. Variació 11: Cantabile
    13. Variació 12: Tempo del Tema
    14. Variació 13: Sempre assai leggiero
    15. Variació 14: Adagio
    16. Variació 15: Poco a poco più agitato
    17. Variació 16: Allegro vivace
    18. Variació 17
    19. Coda: Presto


    Enric Granados
    (1867-1916)
    Allegro de concierto, op. 46

     

    Aquest concert té una durada de 65 minuts, sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.
    #piano #patrimonicatalà #contemporània #jovestalents

  • 20240725 Palau Piano DESKTOP
  • Poema

               Remoreig

    El dia escampa benagràcies
    en regne d’ànima i cançó:
    bruit sense alè,
                          parla callada
    que ens frega amb veus
                          que no entenem,
    que ens toca amb dits
                          de llum antiga,
    que llisca i s’alça i parla i crida.

    I broda el cel quan diu l’etern.

     

    Lluís Calvo
    Del llibre L’espai profund. Barcelona: Edicions Proa, 2020.

  • Comentari

    Beethoven va compondre la Sonata núm. 18 l’any 1802 coincidint cronològicament amb un període en el qual se li aguditzava la sordesa. El 6 d’octubre d’aquell 1802 redactaria el Testament de Heiligenstadt, la carta on relata la voluntat d’assolir els seus propòsits artístics malgrat la desesperació motivada per aquella afectació auditiva irremeiable. Darrere del tríptic de l’opus 31 i escrita com el Concert per a piano Emperador, en la tonalitat de Mi bemoll major, aquesta Sonata s’allunya del tempestuós caràcter de la Sonata núm. 17, en Re menor per retornar a l’optimisme que brolla de la Sonata núm. 16, en Sol major, ambdues cronològicament escrites durant el mateix període. Obra expressiva, naturalista, estructurada en quatre moviments, s’inicia amb un “Allegro” en compàs 3/4 que adopta l’estructura de la forma sonata. Un primer tema rítmic, que sembla fer referència al cant d’un ocell, té com a contrapunt un poètic motiu líric. L’“Scherzo”, regit pels cànons de la forma sonata, precedeix un “Menuetto” caracteritzat per una melodia senzilla de ressons populars. El “Presto con fuoco” final, conegut amb el sobrenom de “la Cacera”, s’inicia amb un tema sincopat on la velocitat impulsiva ens porta a uns compassos finals marcats per eloqüents acords en fortissimo.

    La transcendència que desprenen les obres de la compositora Sofia Gubaidulina, com les de Penderecki o Pärt, converteixen el seu corpus musical en un pilar fonamental de la música dels segles XX i XXI. Des del minimalisme sacre fins a les combinacions instrumentals poc usuals, la seva música posseeix una personalitat captivadora. La Chaconne va ser escrita l’any 1962 emprant aspectes tonals avantguardistes. Amb clares referències a la música de Bach –com farà posteriorment amb el concert per a violí Offertorium, les variacions integrades en la Chaconne s’articulen en tres seccions; la central, d’un marcat caràcter fugat. Unes sonoritats rotundes inicien una obra fascinant que explora infinitat de colors fins a fondre’s en uns pianissimi al registre greu del piano.

    L’any 1841 Felix Mendelssohn escriu tres sèries de variacions per a piano: les Variacions en Mi bemoll, op. 82, les Variacions en Si bemoll, op. 83 i les Variacions serioses, op. 54, unes de les obres emblemàtiques del Romanticisme dedicades a aquesta forma musical. El compositor d’Hamburg travessava un moment creatiu esplèndid; les Variacions són contemporànies de la finalització de la Simfonia Escocesa i de la música incidental del Somni d’una nit d’estiu, op. 61. L’envejable situació econòmica de què sempre va gaudir i l’impuls cultural de ciutats com Berlín, amb l’arribada al tron de Prússia l’any 1840 de Frederic Guillem IV, i de Leipzig, on el mateix Mendelssohn fundaria l’any 1843 el Conservatori, acompanyaven aquests anys feliços, malauradament truncats l’any 1847 amb la seva mort prematura.

    Disset variacions se succeiran sobre un colpidor i seriós motiu musical escrit en Re menor, marcat per un cromatisme incisiu. Variacions escrites a tres veus, cànons, el virtuosisme de la Variació núm. 7, con fuoco, o la bellesa de la número 14, un adagio en Re, única escrita en la modalitat major, ens aproparan a una virtuosística variació final amb la qual clourà la composició recreant una atmosfera d’ombrívola solemnitat.

    L’Allegro de concierto de Granados és una peça de bravura que el compositor català va escriure per a un concurs convocat pel Conservatorio de Música y Declamación de Madrid, organitzat pel compositor Tomás Bretón; Granados va obtenir-hi el primer premi i Manuel de Falla una menció d’honor. Escrita entre el 1903 i el 1904, l’Allegro de concierto va ser estrenat pel mateix Granados el 15 de maig de 1905 a l’Ateneo de Madrid. És una música portadora d’un romanticisme vehement, amb temes lírics encisadors, amb abundància de canvis tonals i modals i un virtuosisme listzià caracteritzat per ràpids passatges d’octaves i vertiginosos arpegis.

    Lluís Trullén, crític musical

  • Revista Musical Catalana
  • Biografia

    Emma Stratton, piano

    Emma Stratton

    © Kateryna Hussing

    Va néixer l’any 1999 a Pals (Baix Empordà). Inicià els seus estudis de piano als sis anys a l’Escola de Música de Palafrugell amb Gemma Valmanya i, a partir dels deu anys, continuà a l’Acadèmia Marshall de Barcelona amb Carlota Garriga. Del 2017 al 2021 estudià el grau superior d’interpretació de piano amb Vladislav Bronevetzky a l’ESMUC, on es graduà amb matrícula d’honor.

    Ha rebut classes magistrals dels pianistes Jordi Camell, William Cuthbertson, Gennady Dzubenko, Luis Fernando Pérez, Raimon Garriga, Luiz de Moura, Maria João Pires, Stanislav Pochekin, Rafael Salinas, Alba Ventura i Marta Zabaleta, entre d’altres. L’any 2020 va fer una estada al Conservatori Txaikovski de Moscou, on va rebre consells del professor Dmitri Kaprin. També ha rebut classes de música de cambra de Rubén Herrera, Quartet Casals, Trio Guarneri (Praga) i Kennedy Moretti.

    Ha estat convidada a participar en reconeguts festivals, com el Clasclás de Galícia, Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, Schubertíada a Vilabertran i ha ofert concerts organitzats per Joventuts Musicals i altres entitats culturals a diversos auditoris i teatres de Catalunya, i a la resta d’Espanya i Alemanya.

    Ha rebut premis al Concurs d’Interpretació Musical del Conservatori Isaac Albéniz de Girona (edicions 2015, 2016 i 2017), Concurs de Joves Intèrprets de Piano de Catalunya de Vilafranca del Penedès (2017), Concurs Internacional Isaac Albéniz de Camprodon (2018), Concurs Internacional de Música de Les Corts de Barcelona (2020) i Elise Meyer Competition d’Hamburg (2022).

    Igualment, ha gaudit de diverses beques: de la Fundació Ferrer-Salat (2017), Sociedad de Artistas y Ejecutantes de España (2018-2019), beca d’excel·lència per a joves promeses de la Fundació Anna Riera i beca per al curs d’estiu 2022 a l’Escuela Superior de Música Forum Musikae de Madrid.

    Recentment ha estat seleccionada per la Fundació Live Music Now i Career Center per oferir concerts a diferents sales d’Hamburg. Des de l’any 2021 és directora artística del Festival Clàssic Pals, projecte organitzat amb l’Associació Cultural de Pals i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pals.

    El 2023 va finalitzar el Màster d’Interpretació Pianística a la Hochschule für Musik und Theater d’Hamburg amb el professor Aleksandar Madžar, amb qui continua perfeccionant tècnica i repertoris diversos. Aquest setembre presenta el seu primer treball discogràfic, Syndesi (Seed Music, 2024), coincidint amb el seu debut al Palau de la Música Catalana.

  • Anunci fes-te soci_desktop
  • També et pot interessar...

    Palau Piano
    Dimecres, 20.11.2024 - 20 h
    Sala de Concerts

    —Chopin, Mompou i Albéniz

    Martín García García, piano
    Beca Alicia de Larrocha

    F. Chopin:
    Polonesa-Fantasia, en La bemoll major, op. 61
    Impromptu núm. 1, en La bemoll major, op. 29
    Impromptu núm. 3, en Si bemoll major, op. 51
    Impromptu núm. 2, en Fa sostingut major, op. 36
    Fantasia-Impromptu, en Do sostingut menor, op. 66
    Sonata núm. 1, en Do menor, op. 4
    F. Mompou: Variacions sobre un tema de Chopin
    I. Albéniz: “La Vega”, “El Polo” i “Lavapiés” d’Iberia (quadern III)

     

    Preus: 18 i 25 euros

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex