La valentia innovadora dels seus projectes, juntament amb una forta personalitat artística del seu director han convertit l’Accademia del Piacere en el grup d’avantguarda de la música antiga espanyola i un dels capdavanters a Europa, gràcies a la seva concepció de la música històrica com una entitat viva, plena d’emocions, que els seus músics interioritzen com a pròpies i que transmeten al públic.

En els seus enregistraments per a Alqhai & Alqhai i Glossa, l’Accademia del Piacere ha revelat nous matisos en repertoris fonamentals de la música històrica, com el Seicento italià, la música espanyola del Renaixement –Rediscovering Spain– o l’escènica del Barroc hispànic –Cantar de amor, dedicat a Juan Hidalgo–,que li han reportat reconeixements com ara el Choc de Classica (França) o Prelude Award (Països Baixos). L’Accademia i Alqhai sorprenen, a més, en visitar territoris artístics aliens a l’historicisme, com han fet a Las idas y las vueltas, al costat del cantaor flamenc Arcángel, que va ser Giraldillo 2012 a la millor música de la Biennal de Flamenc de Sevilla.

Ha actuat als escenaris més prestigiosos de la música clàssica europea i mundial, com la Konzerthaus de Berlín i de Viena, Philharmonie de Colònia, Fundação Gulbenkian de Lisboa, Auditorio Nacional de Madrid i en moltes altres sales d’Holanda, Mèxic, Colòmbia, França, els Estats Units, el Japó, Bèlgica, Alemanya, Suïssa, Espanya... Els seus concerts són habitualment emesos en directe per la xarxa d’emissores de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i ha aparegut en múltiples emissions televisives.

La carrera de Fahmi Alqhai es caracteritza des dels inicis per la ruptura dels límits tècnics i artístics imposats al seu instrument, la viola de gamba. Des del seu propi origen multicultural i una personalitat musical tan forta com inquieta, Alqhai ha dut la viola de gamba “a un terreny nou d’un potencial joiós”, segons la revista «Gramphone».

Espanyol però fill de mare palestina i pare sirià, la seva trajectòria musical parteix del més rigorós historicisme musical per fer volar, des d’aquí, la viola de gamba vers nous terrenys de virtuosisme i creativitat. Recuperant la figura del músic compositor, la seva versatilitat el porta a alternar la recerca de músiques del passat amb la col·laboració amb artistes d’altres estils, des del jazz al flamenc.

Després de créixer entre Sevilla i la ciutat siriana de Homs i amb uns inicis musicals autodidàctics en el rock, Fahmi Alqhai coneix a fons l’ortodòxia de l’historicisme musical gràcies a llargs anys d’estudi amb Vittorio Ghielmi i Ventura Rico, i concerts al costat d’artistes de la categoria de Jordi Savall, alhora que es llicenciava brillantment en odontologia. Fundà ben aviat el seu propi conjunt, l’Accademia del Piacere, amb el qual ofereix la seva visió particular del Seicento italià –el seu primer CD, La lacrime di Eros, fou distingit amb el premi Prelude Classical Music 2009– i el gran repertori francès per a viola de gamba –Les violes du Ciel et de l’Enfer va ser nominat als International Classical Music Awards 2011. Des d’aleshores alterna l’historicisme amb la creació i el mestissatge amb altres mons musicals: el 2012 la Biennal de Sevilla, potser el festival flamenc més important del món li atorgà el Giraldillo a la millor música per Les idas y las vueltas, una aventura musical al costat del cantaor Arcángel, que des d’aleshores ha portat a la Konzerthaus de Viena i de Berlín, Elbphilharmonie d’Hamburg, Philharmonie de Colònia, Fundação Gulbenkian de Lisboa, Auditorio Nacional de Madrid i a moltes altres sales d’Europa, l’Àsia i Amèrica.

Entre els seus enregistraments posteriors destaquen Rediscovering Spain, dedicat a la música del Segle d’Or, que va rebre el Choc de Classica a França, va ser CD del mes de «Toccata» a Alemanya i recentment interpretat a la Philharmonie de Berlín; Diálogos, amb la cantaora Rocío Márquez, premi Giraldillo 2016 a la innovació en la Biennal de Flamenc de Sevilla; The Bach album, amb viola de gamba a solo, Premi del Públic GEMA a la millor producció discogràfica 2016, Melómano de Oro i disc excepcional de la revista «Scherzo»; i Muera Cupido, amb la soprano Núria Rial, que va rebre el premi Opus Klassik a Alemanya com a millor recital d’òpera 2020. El seu darrer àlbum, Colombina, recupera el manuscrit sevillà del segle XV del mateix nom, gràcies a una Beca Leonardo de la Fundación BBVA.

Fahmi Alqhai ha rebut la Medalla de la Ciudad de Sevilla, del Festival de Música Antiga de la qual, el més important d’Espanya, és director des del 2009.