Bach, Beethoven i Schubert | Palau de la Música Catalana

Programa de mà
Víkingur Ólafsson

—Bach, Beethoven i Schubert
Palau Piano
Dijous, 12 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Víkingur Ólafsson, piano
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Preludi en Mi major, BWV 854
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 27, en Mi menor, op. 90
I. Mit Lebhaftigkeit und durchaus mit Empfindung und Ausdruck (Amb vitalitat, sentiment i expressivitat)
II. Nicht zu Geschwind und sehr singbar vorgetragen (No gaire ràpid i cantable)
Johann Sebastian Bach
Partita núm. 6, en Mi menor, BWV 830
I. Toccata
II. Allemande
III. Corrente
IV. Air
V. Sarabande
VI. Tempo di Gavotta
VII. Gigue
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata per a piano núm. 6, en Mi menor, D. 566
I. Moderato
II. Allegretto
Ludwig van Beethoven
Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109
I. Vivace ma non troppo – Adagio espressivo – Tempo I
II. Prestissimo
III. Gesangvoll, mit innigster Empfindung (Andante, molto cantabile ed espressivo)

Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#piano
Poema
Així

Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.

Així és com tu sabies estimar-me.

Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El pianista islandès Víkingur Ólafsson és un cas paradigmàtic d’excel·lència musical. Nascut a Reykjavík el 1984 i format a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, la seva carrera internacional l’ha portat a escenaris de primer ordre amb les orquestres més destacades. La seva meticulositat i sensibilitat, ja absolutament reconegudes, han estat coronades amb un Grammy al millor solo instrumental clàssic per la seva gravació de les Variacions Goldberg de Bach. Ólafsson és avui un fenomen de culte que regala experiències úniques al públic amb versions personals d’obres fonamentals del repertori, tot redefinint el que significa ser pianista al segle XXI.
Quines són les claus del concert?
Ólafsson es mou avui entre l’estructura barroca i l’expressió clàssica-romàntica tot seguint les passes del seu recent Opus 109, àlbum on fa dialogar Bach, Beethoven i Schubert. Per al pianista islandès tot gran compositor “s’ha d’enfrontar inevitablement a Bach” com a part essencial del seu procés creatiu.

Des d’aquesta premissa, la peça central del programa és la Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109 de Beethoven, una de les cimeres de la darrera etapa del geni de Bonn. Però Ólafsson la presenta com el punt de trobada després d’un bellíssim itinerari en què Bach actua com el precursor fonamental, amb obres com el Preludi en Mi major, BWV 854 o la impressionant Partita núm. 6. En el camí proposa una línia d’influència directa: la Sonata núm. 27 de Beethoven no només prepara el camí per a la seva pròpia opus 109, sinó que també sembla abastar directament la música de Schubert, concretament la seva Sonata en Mi menor, D. 566.
A què he de parar atenció?
Una altra capa d’unió en aquesta vetllada és la tonalitat: tot el programa transita per l’univers del Mi (major i menor), que Ólafsson tradueix poèticament com “un paisatge sonor ple de rics matisos i vibrants tons de verd”.

La Sonata núm. 30, en Mi major de Beethoven és, de les seves Sonates, la més lligada al model bachià, en particular per les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. No obstant això, a la primera part Beethoven aposta per l’expressivitat romàntica; en el moviment final, igual que Bach, es basa en un tema senzill per explorar universos emocionals i tècnics a partir d’una melodia límpida i serena que transforma amb gran virtuosisme, des de la imitació contrapuntística més estricta fins a l’expressió lírica més lliure.
Sabies que...
Víkingur Ólafsson és un bachià confés: “Bach és l’alfa i l’omega”, assegura. Per a ell, l’autor barroc resumeix “tot allò que l’havia precedit en la història de la música, i ho transforma, però en certa manera la seva música també conté gairebé tot el que ve després d’ell”.

Per al pianista, el geni del Barroc és el compositor més gran de tots els temps i el compara amb el cas de Shakespeare entre els escriptors: “Bach va aconseguir crear una cosa que és més gran que ell mateix; i evidentment, també ha nodrit molts aspectes del meu desenvolupament musical”.
Comentari
Els programes de concert de Víkingur Ólafsson no són una simple successió d’obres: són veritables viatges, itineraris triats acuradament vinculats a les seves celebrades produccions discogràfiques. I el concert d’avui no n’és cap excepció. A diferència de gires d’anys passats, en què han tingut un espai considerable autors no tan canònics (des de Rameau fins a Glass), el programa d’avui ressegueix les passes del seu àlbum més recent, Opus 109, en què els protagonistes són tres autors dels més aclamats del repertori clàssic: Bach, Beethoven i Schubert. I amb un fil conductor ben precís: la tonalitat. Tot el programa gira entorn del Mi major i el Mi menor, fins i tot els diversos moviments de les tres sonates, un tret excepcional en les obres d’aquella època.

Escoltar un concert sencer amb un mateix centre tonal i, doncs, centrat tothora sobre unes mateixes relacions harmòniques, per bé que combinades d’una manera sempre diferent, transcendeix la simple cohesió estilística i esdevé hipnòtic. I aquest encantament enllaça a la perfecció amb el pianisme d’aquest intèrpret islandès, la música del qual tantes vegades sembla fer-nos perdre la percepció del temps. En els darrers enregistraments de Víkingur Ólafsson, la producció discogràfica hi contribueix amb una sonoritat contemplativa i reiterades incursions al món del piano vertical, instrument tradicionalment domèstic que a les seves mans ofereix un univers de colors. Però una cosa semblant es viu als seus concerts. I aquí el tenim començant amb un Preludi bachià que, en comptes de donar pas a la Fuga corresponent, serveix de pròleg per a una de les Sonates més insòlites de Beethoven, l’opus 90, breu d’extensió i caracteritzada per una cantabilitat serena, insòlita en aquest autor, però rica de contrastos i canvis de registre. Després, l’última Partita de Bach, obra sublim en què les danses que defineixen cadascuna de les parts es fan tan abstractes que semblen evocar coreografies contemporànies. De Schubert escoltarem una de les Sonates menys interpretades, la meravellosa Sonata, D. 566 (pòstuma), les semblances de la qual amb la peça beethoveniana no es limiten a la tonalitat i a tenir totes dues només dos moviments: tota l’obra està modelada sobre la fascinació de l’autor per aquesta petita obra número 90 de Beethoven, de la qual gairebé sembla una reelaboració lliure.

I el recorregut entrecreuat entre Bach, Schubert i Beethoven, culmina amb l’opus 109 del darrer, obra que dona títol a aquest projecte discogràfic i que alhora és la més lligada al model bachià, especialment les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. Així es tanca el cicle: les fronteres entre Bach, Beethoven i Schubert es difuminen, amb Víkingur Ólafsson, alquimista del so, executant la seva màgia que ens mostra com de divers pot ser el món fins i tot quan res no es belluga.

Luca Chiantore, músic i musicòleg
Biografia
Víkingur Ólafsson, piano
Biografia
© Ari Magg
© Ari Magg
Víkingur Ólafsson, piano
El pianista islandès Víkingur Ólafsson ha captivat tant el públic com la crítica fins a convertir-se en un dels artistes més sol·licitats actualment. Els seus enregistraments han superat els mil milions de reproduccions i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy 2025 al millor solo instrumental clàssic pel seu enregistrament de les Variacions Goldberg de Bach, el premi a l’àlbum de l’any de la revista «BBC Music Magazine» i el premi Opus Klassik a la millor gravació solista de l’any (en dues ocasions). Altres reconeixements destacats inclouen el Premi de Música Rolf Schock, el guardó d’artista de l’any de «Gramophone», el títol d’instrumentista de l’any de «Musical America», l’Orde del Falcó (l’orde de cavalleria d’Islàndia), així com el Premi Islandès a l’Exportació, concedit pel president d’Islàndia.

En un gest històric, Ólafsson va dedicar tota la temporada 2023-24 a una gira mundial d’una sola obra: les Variacions Goldberg de J. S. Bach, que va interpretar noranta vegades amb un gran reconeixement de la crítica. La temporada 2024-25 va ser artista resident de la Tonhalle de Zúric i de la Reial Filharmònica d’Estocolm, així com Artista en Focus del Musikverein de Viena. Va fer gira per Europa amb la Cleveland Orchestra, London Philharmonic Orchestra i Tonhalle-Orchester de Zúric, així com actuacions amb la Berliner Philharmoniker als BBC Proms i una nova col·laboració amb la New York Philharmonic. Va unir forces amb Yuja Wang en una molt esperada gira de recitals a dos pianos per Europa i Amèrica del Nord, i el gener del 2025 va oferir l’estrena mundial d’After the fall de John Adams amb la San Francisco Symphony Orchestra, un concert per a piano escrit expressament per a ell. La primavera del 2025 Ólafsson va presentar el seu nou recital per a piano, una exploració de l’opus 109 de Beethoven, en diverses dates arreu dels Estats Units i d’Europa.
També et pot interessar...
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 12.05.26 – 20 h
Sala de Concerts
—Schubert, Schumann i Chopin
Igor Levit, piano
F. Schubert: Sonata núm. 21, en Si bemoll major, D. 960
R. Schumann: Nachtstücke, op. 23
F. Chopin: Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58

Preu: de 22 a 45 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Programa de mà
Víkingur Ólafsson

—Bach, Beethoven i Schubert
Palau Piano
Dijous, 12 de març de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Aquest concert forma part del festival Barcelona Obertura Ciutat de Clàssica:
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Víkingur Ólafsson, piano
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
Preludi en Mi major, BWV 854
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata núm. 27, en Mi menor, op. 90
I. Mit Lebhaftigkeit und durchaus mit Empfindung und Ausdruck (Amb vitalitat, sentiment i expressivitat)
II. Nicht zu Geschwind und sehr singbar vorgetragen (No gaire ràpid i cantable)
Johann Sebastian Bach
Partita núm. 6, en Mi menor, BWV 830
I. Toccata
II. Allemande
III. Corrente
IV. Air
V. Sarabande
VI. Tempo di Gavotta
VII. Gigue
Franz Schubert (1797-1828)
Sonata per a piano núm. 6, en Mi menor, D. 566
I. Moderato
II. Allegretto
Ludwig van Beethoven
Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109
I. Vivace ma non troppo – Adagio espressivo – Tempo I
II. Prestissimo
III. Gesangvoll, mit innigster Empfindung (Andante, molto cantabile ed espressivo)

Aquest concert té una durada de 80 minuts, sense pausa.
La durada del concert és aproximada.
#piano
Poema
Així

Com
qui empelta una figuera que era borda i s’hi
asseu a llegir fins que fa ombra.

Així és com tu sabies estimar-me.

Mireia Calafell
Aquesta sang (Cafè Central, 2024)
Et cal saber...
Qui en són els protagonistes?
El pianista islandès Víkingur Ólafsson és un cas paradigmàtic d’excel·lència musical. Nascut a Reykjavík el 1984 i format a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, la seva carrera internacional l’ha portat a escenaris de primer ordre amb les orquestres més destacades. La seva meticulositat i sensibilitat, ja absolutament reconegudes, han estat coronades amb un Grammy al millor solo instrumental clàssic per la seva gravació de les Variacions Goldberg de Bach. Ólafsson és avui un fenomen de culte que regala experiències úniques al públic amb versions personals d’obres fonamentals del repertori, tot redefinint el que significa ser pianista al segle XXI.
Quines són les claus del concert?
Ólafsson es mou avui entre l’estructura barroca i l’expressió clàssica-romàntica tot seguint les passes del seu recent Opus 109, àlbum on fa dialogar Bach, Beethoven i Schubert. Per al pianista islandès tot gran compositor “s’ha d’enfrontar inevitablement a Bach” com a part essencial del seu procés creatiu.

Des d’aquesta premissa, la peça central del programa és la Sonata núm. 30, en Mi major, op. 109 de Beethoven, una de les cimeres de la darrera etapa del geni de Bonn. Però Ólafsson la presenta com el punt de trobada després d’un bellíssim itinerari en què Bach actua com el precursor fonamental, amb obres com el Preludi en Mi major, BWV 854 o la impressionant Partita núm. 6. En el camí proposa una línia d’influència directa: la Sonata núm. 27 de Beethoven no només prepara el camí per a la seva pròpia opus 109, sinó que també sembla abastar directament la música de Schubert, concretament la seva Sonata en Mi menor, D. 566.
A què he de parar atenció?
Una altra capa d’unió en aquesta vetllada és la tonalitat: tot el programa transita per l’univers del Mi (major i menor), que Ólafsson tradueix poèticament com “un paisatge sonor ple de rics matisos i vibrants tons de verd”.

La Sonata núm. 30, en Mi major de Beethoven és, de les seves Sonates, la més lligada al model bachià, en particular per les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. No obstant això, a la primera part Beethoven aposta per l’expressivitat romàntica; en el moviment final, igual que Bach, es basa en un tema senzill per explorar universos emocionals i tècnics a partir d’una melodia límpida i serena que transforma amb gran virtuosisme, des de la imitació contrapuntística més estricta fins a l’expressió lírica més lliure.
Sabies que...
Víkingur Ólafsson és un bachià confés: “Bach és l’alfa i l’omega”, assegura. Per a ell, l’autor barroc resumeix “tot allò que l’havia precedit en la història de la música, i ho transforma, però en certa manera la seva música també conté gairebé tot el que ve després d’ell”.

Per al pianista, el geni del Barroc és el compositor més gran de tots els temps i el compara amb el cas de Shakespeare entre els escriptors: “Bach va aconseguir crear una cosa que és més gran que ell mateix; i evidentment, també ha nodrit molts aspectes del meu desenvolupament musical”.
Comentari
Els programes de concert de Víkingur Ólafsson no són una simple successió d’obres: són veritables viatges, itineraris triats acuradament vinculats a les seves celebrades produccions discogràfiques. I el concert d’avui no n’és cap excepció. A diferència de gires d’anys passats, en què han tingut un espai considerable autors no tan canònics (des de Rameau fins a Glass), el programa d’avui ressegueix les passes del seu àlbum més recent, Opus 109, en què els protagonistes són tres autors dels més aclamats del repertori clàssic: Bach, Beethoven i Schubert. I amb un fil conductor ben precís: la tonalitat. Tot el programa gira entorn del Mi major i el Mi menor, fins i tot els diversos moviments de les tres sonates, un tret excepcional en les obres d’aquella època.

Escoltar un concert sencer amb un mateix centre tonal i, doncs, centrat tothora sobre unes mateixes relacions harmòniques, per bé que combinades d’una manera sempre diferent, transcendeix la simple cohesió estilística i esdevé hipnòtic. I aquest encantament enllaça a la perfecció amb el pianisme d’aquest intèrpret islandès, la música del qual tantes vegades sembla fer-nos perdre la percepció del temps. En els darrers enregistraments de Víkingur Ólafsson, la producció discogràfica hi contribueix amb una sonoritat contemplativa i reiterades incursions al món del piano vertical, instrument tradicionalment domèstic que a les seves mans ofereix un univers de colors. Però una cosa semblant es viu als seus concerts. I aquí el tenim començant amb un Preludi bachià que, en comptes de donar pas a la Fuga corresponent, serveix de pròleg per a una de les Sonates més insòlites de Beethoven, l’opus 90, breu d’extensió i caracteritzada per una cantabilitat serena, insòlita en aquest autor, però rica de contrastos i canvis de registre. Després, l’última Partita de Bach, obra sublim en què les danses que defineixen cadascuna de les parts es fan tan abstractes que semblen evocar coreografies contemporànies. De Schubert escoltarem una de les Sonates menys interpretades, la meravellosa Sonata, D. 566 (pòstuma), les semblances de la qual amb la peça beethoveniana no es limiten a la tonalitat i a tenir totes dues només dos moviments: tota l’obra està modelada sobre la fascinació de l’autor per aquesta petita obra número 90 de Beethoven, de la qual gairebé sembla una reelaboració lliure.

I el recorregut entrecreuat entre Bach, Schubert i Beethoven, culmina amb l’opus 109 del darrer, obra que dona títol a aquest projecte discogràfic i que alhora és la més lligada al model bachià, especialment les variacions finals, compostes una per una sobre el model de les Variacions Goldberg. Així es tanca el cicle: les fronteres entre Bach, Beethoven i Schubert es difuminen, amb Víkingur Ólafsson, alquimista del so, executant la seva màgia que ens mostra com de divers pot ser el món fins i tot quan res no es belluga.

Luca Chiantore, músic i musicòleg
Biografia
Víkingur Ólafsson, piano
© Ari Magg
El pianista islandès Víkingur Ólafsson ha captivat tant el públic com la crítica fins a convertir-se en un dels artistes més sol·licitats actualment. Els seus enregistraments han superat els mil milions de reproduccions i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy 2025 al millor solo instrumental clàssic pel seu enregistrament de les Variacions Goldberg de Bach, el premi a l’àlbum de l’any de la revista «BBC Music Magazine» i el premi Opus Klassik a la millor gravació solista de l’any (en dues ocasions). Altres reconeixements destacats inclouen el Premi de Música Rolf Schock, el guardó d’artista de l’any de «Gramophone», el títol d’instrumentista de l’any de «Musical America», l’Orde del Falcó (l’orde de cavalleria d’Islàndia), així com el Premi Islandès a l’Exportació, concedit pel president d’Islàndia.

En un gest històric, Ólafsson va dedicar tota la temporada 2023-24 a una gira mundial d’una sola obra: les Variacions Goldberg de J. S. Bach, que va interpretar noranta vegades amb un gran reconeixement de la crítica. La temporada 2024-25 va ser artista resident de la Tonhalle de Zúric i de la Reial Filharmònica d’Estocolm, així com Artista en Focus del Musikverein de Viena. Va fer gira per Europa amb la Cleveland Orchestra, London Philharmonic Orchestra i Tonhalle-Orchester de Zúric, així com actuacions amb la Berliner Philharmoniker als BBC Proms i una nova col·laboració amb la New York Philharmonic. Va unir forces amb Yuja Wang en una molt esperada gira de recitals a dos pianos per Europa i Amèrica del Nord, i el gener del 2025 va oferir l’estrena mundial d’After the fall de John Adams amb la San Francisco Symphony Orchestra, un concert per a piano escrit expressament per a ell. La primavera del 2025 Ólafsson va presentar el seu nou recital per a piano, una exploració de l’opus 109 de Beethoven, en diverses dates arreu dels Estats Units i d’Europa.
També et pot interessar...
Palau Piano
Dimarts, 12.05.26 – 20 h
Sala de Concerts
—Schubert, Schumann i Chopin
Igor Levit, piano
F. Schubert: Sonata núm. 21, en Si bemoll major, D. 960
R. Schumann: Nachtstücke, op. 23
F. Chopin: Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58

Preu: de 22 a 45 euros
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Balot Restauració – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – Illy – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –
Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –
Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol –
Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – David Carrasco Chiva – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –

Índex