• Armengol, Cor de Cambra del Palau & Puig
    –Una Schubertíada

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 28 de gener de 2024 - 12 h i 17 h

    Petit Palau

  • Compromís amb el medi ambient:

    • Logo EMAS - ES-CAT-000323
    • Logo AENOR - ISO 14001
    • Logo Biosphere

    Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Jordi Armengol, piano
    Bernat Cot, actor i dramatúrgia
    Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana  
    Anna Romaní, direcció escènica
    Xavier Puig, director


    Franz Schubert (1797-1828)

    Des Tages Weihe, D. 763

    Ständchen, D. 921
    Tànit Bono, alto

    Trinklied, D. 183
    Joan Mas, tenor

    Im Gegenwärtigen Vergangenes, D. 710
    Matthew Thomson, tenor

    Frühlingstraum, D. 911/11
    Oriol Mallart, baríton

    Der Tanz, D. 826

    Ludwig van Beethoven (1880-1827)
    Das Göttliche, WoO 185

    Franz Schubert
    Gott ist mein Hirt, D. 706

    Gioacchino Rossini (1792-1868)
    Salve Regina

    Franz Schubert
    Heidenröslein, D. 257
    Belén Bernaus, soprano

    Franz Joseph Haydn (1732-1809)
    Die Beredsamkeit, Hob. XXV c:4

    Franz Schubert

    Grab und Mond, D. 893         

    Gott im Ungewitter, D. 985

    Abschied von der Erde, D. 829

    Aquest concert té una durada de 75 minuts sense pausa.
    La durada del concert és aproximada.

    Concert enregistrat per Palau Digital
    #coral #lied #nousformats

  • Poema

    Càntic

    Alliteu a dins del cor la pols d’estrelles del vostre rastre,
    les eternes cal·ligrafies del vel d’amor i el foc d’atzars.
    Camineu fins als sepulcres de l’ombra impura dels que s’alienen
    i expliqueu-los que ens escrivíem amb dits de fang i ram d’amar.

    Érem fills de la proclama, exiliats al temps del fat,
    emboscats i proscrits, elevats a la lloança.

    Ens gruava l’empelt per dins, el vesc que empeny, el crit de saba.

    La pell de llibertat.

    La deu de l’esperança.

     

    Laia Llobera
    Paradísia (2023)

  • 20231218 Cites 2024 Desktop
  • Comentari

    Schubert entre amics

    Les reunions informals que protagonitzava Franz Schubert (1797-1828), envoltat d’amics íntims i amants de la seva música, tenien un caràcter de saló literari on no només sonava la seva música, sinó que també s’hi feien lectures poètiques, danses i petites representacions teatrals. En aquestes Schubertíades també devien sonar peces corals com les que sentirem en aquest concert, i que aquella burgesia il·lustrada de la Viena de principis del segle XIX apreciava per la seva bellesa espiritual i continguda. No eren concerts, sinó vetllades privades on tothom podia participar en un ambient distès i cordial. I en aquest concert sentirem una selecció exquisida de petites joies corals, íntimes i plenes d’encant, que ens transportaran a aquell ambient refinat i exclusiu.

    S’hi combinen peces genuïnament romàntiques, com Des Tages Weihe (La consagració del dia), Frühlingstraum (Somni de primavera), amb d’altres de més vigoroses, com Der Tanz (La dansa) o Trinklied (Cançó de beure), composta per Schubert als divuit anys per a veus masculines i amb un text prou eloqüent i festiu d’Alois Zettler: “Vosaltres, amics, i tu, vi daurat, endolciu la meva vida; sense vosaltres, que doneu felicitat, jo estaria sempre angoixat i tremolós!”, i el cor respon: “Sense amics i sense vi no voldria pas viure!”.

    En canvi, Grab und Mond (Tomba i lluna), composta el setembre del 1826, és una peça rigorosament homofònica, obscura, misteriosa i reflexiva, per a veus masculines a cappella. El text de Seidl és un diàleg llóbrec amb la lluna, amb qui parla de la mort; però qui respon és la tomba, amb un alè sinistre i estremidor. Una peça xocant enmig d’aquest món emocional schubertià acollidor, reposat, plàcid, que idealitza l’amistat i l’amor per la natura, i on segurament trobem la seva visió premonitòria de la mort (Schubert va morir amb trenta-un anys). L’absència del piano accentua l’esperit luctuós d’aquesta peça.

    Pocs mesos abans, Schubert va compondre Abschied von der Erde (Adeu a la terra), on el text no és cantat sinó recitat, en una forma propera al melodrama que connecta molt amb l’esperit de les Schubertíades. Fischer-Dieskau va dir que en aquesta breu contemplació tan singular, Schubert aconsegueix transmetre el poder que té l’amor per convertir la pena en alegria. L’única peça de Schubert de caràcter religiós d’aquest programa és Gott ist mein Hirt (Déu és el meu pastor), per a veus femenines i piano, composta el desembre del 1820 i basada en el salm 23.

    Una de les peces més boniques d’aquest repertori és sens dubte Ständchen (Serenata), per a contralt solista, cor femení i piano, una peça que Schubert va compondre a petició d’Anna Fröhlich, que era professora de cant al Conservatori de Viena, i li demanava petites obres polifòniques per a les seves alumnes. La va compondre el juliol del 1827 i es va interpretar al Musikverein de Viena el 24 de gener de 1828, on Schubert, en sentir-la per primera vegada, va exclamar: “No m’hauria pensat mai que aquesta peça fos tan bonica!”. Estructurada en tres episodis, hi predomina un diàleg delicat i sensual, ple de modulacions i melodies d’una bellesa continguda i íntima. Una peça que el musicòleg Alfred Einstein va qualificar de “joia que sembla caiguda del cel”.

    Una altra peça per a veus iguals, en aquest cas masculines, és Im Gegenwärtigen Vergangenes (Record del passat en el present), composta durant la primavera del 1821 sobre textos de Goethe i amb una arquitectura en quatre episodis que l’acosta al gènere de la cantata. El repertori schubertià el clou Gott im Ungewitter (Déu en la tempesta), una peça per a quatre veus mixtes i piano, vigorosa i contundent, que Schubert mai no va poder escoltar en concert perquè es va estrenar un any després de morir.

    El contrapunt a aquestes delicadeses, el posaran tres autors coetanis, tot i que de generacions diferents. Rossini era un personatge més aviat descregut, i la seva nodrida producció de música religiosa, que inclou des d’obres de grans dimensions fins a petits motets i antífones, sempre té un to inequívocament operístic, com és el cas d’aquesta breu Salve Regina a quatre veus, una paràfrasi en italià del text llatí, que té més aire d’himne que no pas de pregària devota. Una raresa ben curiosa és Das Göttliche (Allò diví) de Beethoven, un cànon a sis veus a cappella compost el 1723 sobre les primeres paraules d’un text de Goethe que diu: “Noble sigui l’ésser humà, útil i bo”. I Haydn va escriure en plena maduresa, i com un divertiment, el cor a quatre veus Die Beredsamkeit (L’eloqüència), publicat el 1796, i que diu: “Compte, que el vi fa parlar massa!, en canvi, l’aigua fa callar!”; i ho fa amb un final juganer...

    La dramatúrgia de l’actor Bernat Cot i la direcció escènica d’Anna Romaní ens acostaran més encara a l’esperit d’aquelles vetllades musicals íntimes de la Viena de fa dos-cents anys.

    Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

  • Biografies

    Jordi Armengol, piano

    Jordi Armengol

    Nascut a Prats de Lluçanès (Barcelona), inicià els seus estudis de piano amb Vicenç Prunés a l’Escolania de Montserrat, on també estudià violí i orgue sota el mestratge del pare Ireneu Segarra. Posteriorment continuà els estudis de piano amb Albert Attenelle i de música de cambra amb Jordi Mora a l’Escola de Música de Barcelona. El 1996 obtingué el premi d’honor al Conservatori Professional de Música de Tarragona. Posteriorment es traslladà a Friburg per estudiar amb Vitali Berzon. Destacà en els concursos nacionals de piano de Madrid, Vilafranca del Penedès, Berga i Carlet.

    Ha actuat com a pianista acompanyant al festival Grec i al Maig Coral de Barcelona, als cicles Cambra Coral i Concerts de Tarda al Palau de la Música Catalana, així com a L’Auditori i al Liceu. També ha actuat a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, Auditori Enric Granados de Lleida, així com a Manresa, Tarragona i altres ciutats del territori català. Ha participat en el XX Ciclo Música y Teatro al Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial, al XXI Cicle de Música Clàssica de Peníscola i al Cicle de Concerts dels Jardins de Can March a Mallorca. Fora del territori espanyol ha actuat a França, Estònia i Guatemala.

    Ha ofert concerts amb els directors de cor Jordi Casas, Josep Vila, Mireia Barrera, Johan Duijck, Fernando Marina, Gorka Sierra, Daniel Mestre, Simon Halsey, Josep Vila i Jover, i Júlia Sessé. I ha col·laborat en els assaigs dels directors d’orquestra Salvador Brotons, Edmon Colomer, Antoni Ros Marbà, Manel Valdivieso, Josep Pons, Jesús López Cobos, Víctor Pablo, Sir Neville Marriner, Helmut Rilling, Daniel Barenboim i Jean-Christophe Spinosi, entre d’altres. Ha col·laborat com a pianista acompanyant a les classes de flauta de Magdalena Martínez i de cant amb M. Dayme, R. Smith, Dolors Aldea, Elena Copons i Ana Luisa Chova, entre d’altres, a Barcelona, Terrassa, Tortosa, així com al Curs Internacional de Dènia, Festival de Música de Tarragona i Curs Internacional d’Interpretació Històrica de la Música de la Fundació “la Caixa”. Ha estat repertorista a les classes d’oboè i fagot a l’ESMUC i professor de piano i música de cambra a l’Escola de Música de Barcelona.

    Com a compositor, ha publicat a l’editorial Boileau, i ha gravat un CD de l’obra coral i pianística del compositor Cristòfor Taltabull amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

    Es dedica a la música de cambra amb diverses formacions i als recitals amb cantants, tot treballant habitualment amb les sopranos Elena Copons, Ulrike Haller i amb el baríton Josep-Ramon Olivé, amb els quals ha participat en nombrosos concerts en festivals i en cicles a L’Auditori i a la Pedrera, Schubertíada a Vilabertran, en el prestigiós cicle ECHO Rising Stars, cicle Música de Cambra Life Victoria, cicle de Música Catalana Joan Manén, així com al cicle Intèrprets Catalans al Petit Palau.

    Actualment és el pianista del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit per Xavier Puig.

  • Bernat Cot Ponti, direcció escènica i dramatúrgia

    Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, especialitat de teatre musical, i amb estudis de cant i violí, dels seus últims treballs professionals destaquen: Cantando bajo la lluvia (2021); La tienda de los horrores (2019); Pel davant i pel darrere (2018-19); Gente bien de La Cubana; Molt Soroll per no res, al TNC, dirigit per Àngel Llàcer; Campanades de boda, també de La Cubana; Shaking Shakespeare, al Maldà, dirigit per Moisès Maicas; Girafes de Pau Miró, a la Sala Beckett, o L’inspector de N. Gógol, al TNC, dirigit per S. Belbel.

    És fundador d’Els Pirates Teatre, grup amb el qual ha participat en gran part d’obres de la companyia: Gran Fracaroli (2018), Ronda naval sota la boira (2016), Nit de reis (2015), El darrer triangle (2013), Somni d’una nit d’estiu (2018), Boira a les orelles (2020), Els secundaris (2022) i és soci d’El Maldà des de l’any 2014.

    Aquest any estrena Ànima d’Oriol Burés i La cuina d’Els Pirates Teatre.

    Els últims mesos, a més, també ha participat com a actor en projectes Apropa Cultura de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori i ha estat codirector del concert del quarantè aniversari de la Cobla Sant Jordi.

  • Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA - XAVIER PUIG (c)Ricardo Ríos

    @ Ricardo Rios

    El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana és un dels cors professionals més prestigiosos de l’Estat espanyol. Va ser creat per l’Orfeó Català l’any 1990 amb la missió de difondre la música coral universal, promoure la recuperació del patrimoni musical català i fomentar la nova creació. El Cor ha estat dirigit per Jordi Casas i Bayer, Josep Vila i Casañas i Simon Halsey. Actualment Xavier Puig n’és el director i Jordi Armengol el pianista.

    Als seus components se’ls exigeix un alt nivell vocal i artístic, aspectes que aporten al grup un potencial que el converteix en un cor de gran qualitat. Ha estat dirigit per grans mestres, com René Jacobs, Marc Minkowski, Kent Nagano, Simon Rattle, Gustavo Dudamel, Daniel Barenboim, Christophe Rousset, Vladimir Jurowski, Daniele Gatti, Simon Carrington i Fabio Biondi, i ha col·laborat amb els cantants Philippe Jaroussky i Mark Padmore. Des de l’any 2010 la formació és membre de The European Network for Professional Chamber Choirs (TENSO).

    A nivell internacional, cal destacar-ne el debut el 2017 als Proms de la BBC de Londres, la gira amb Jean-Christophe Spinosi i l’Ensemble Matheus el 2018, i el debut al festival MÜPA de Budapest el 2022 amb un programa d’ensalades i madrigals del Renaixement català.

    De l’any 2022 cal destacar la Passió segons sant Joan de Bach, sota la direcció de Xavier Puig, i les estrenes de Reconnaissance de Kaija Saariaho i Invocation to the earth de Xavier Pagès Corella, sota la direcció de Simon Halsey. També, de la temporada passada 2022-23, cal destacar la interpretació d’obres dels compositors convidats del Palau de la Música Catalana Caroline Shaw i Ferran Cruixent (amb direcció de Júlia Sesé, preparadora del Cor); el concert commemoratiu del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que, amb l’objectiu de difondre la música coral a nivell professional per tot el país, es va presentar en gira per tot el territori català en una quinzena de poblacions; la segona col·laboració amb Europa Galante i Fabio Biondi, amb Il ritorno d’Ulisse in patria de Monteverdi, i la nova col·laboració amb Franco Fagioli i l’Orchestre de l’Opéra Royal de Versalles que va incloure dos concerts a l’auditori francès.

    De la temporada 2023-24 destaquen les interpretacions de The sacred veil d’Eric Whitacre, al Palau i al Festival Vocal Saulus de Saragossa, dirigit pel mateix compositor; El ratpenat de Strauss, amb Les Musiciens du Louvre, sota la direcció de Mark Minkowski, al Teatro Real de Madrid i al Théâtre des Champs Élysées de París; i Fidelio de Beethoven, amb la LA Phil, sota la direcció de Gustavo Dudamel, a Barcelona i en gira per París, Londres i Los Angeles; així com dues produccions pròpies: Un cant a la natura. Un crit a la terra i Una Schubertíada.

  • Anna Romaní, direcció escènica

    Anna Romaní

    És ballarina, coreògrafa, pedagoga i investigadora de la dansa. Des de ben jove va rebre una formació artística pluridisciplinària, però s’ha consagrat plenament a la dansa. Titulada en interpretació de la dansa contemporània i coreografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva ciutat natal, s’especialitzà en Renaixement i Barroc amb els millors mestres internacionals. És ballarina de les companyies franceses Ensemble Donaïres (A. Yepes), L’Eventail (MG. Massé) i Outre Mesure (R. Joly). Com a creadora, destaquen els seus diversos concerts escenificats amb els grups Diatessaron, Forma Antiqva, Ensemble Santenay, Il Profondo, La Sonorosa, Divina Mysteria, Mensa Sonora o Vespres d’Arnadí. És coreògrafa i membre fundadora d’Els Pirates Teatre (actuals gestors del teatre El Maldà) i, juntament amb Marc Riera, de la companyia Xuriach, fan recerca i propostes artístiques sobre músiques i danses antigues que han quedat formant part de la nostra tradició. Treballa sovint per a esbarts i per a cors, amateurs o professionals, com els del Palau de la Música Catalana. Com a pedagoga s’interessa pel mètode Orff seguint l’exemple de Verena Maschat. Tant a les classes per a nens, com per a adolescents o adults, cos i música hi són sempre presents i de manera integrada. En el camp de la recerca en dansa antiga, està implicada en projectes amb Ana Yepes, Florence d’Artois, Anne Cayuela, Carles Mas i Raül Sanchis Francés.

  • Xavier Puig, director

    PUIG ORTIZ, Xavier (alta resolució) WEB

    Director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana

    Nascut el 1973 a Cervera (Lleida), començà els estudis musicals amb el piano i el violí al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat, per ampliar-los posteriorment al Conservatori Professional de Badalona, on obtingué el títol superior de professor d’harmonia, contrapunt, composició i instrumentació, sota el mestratge de M. A. Hurtado, M. Roger, B. Casablancas i J. Soler.

    Paral·lelament s’inicià en la direcció coral als Cursos Internacionals de Direcció Coral de Lleida, on estudià amb els mestres Josep Prats, Johan Duijck, Laszlo Heltay i Jordi Casas. Continuà la seva formació com a director coral als Cursos Europeus de Direcció impartits pel professor Pierre Cao a Catalunya i a l’Académie Internationale de Pontarlier (França).

    S’introduí en la direcció orquestral amb el mestre Salvador Mas al Conservatori Superior de Barcelona i al Conservatori de Viena, i el 1999 fou admès a la Universitat de Viena, on cursà els estudis de direcció d’orquestra, sota el mestratge de Leopold Hager.

    El març del 2002 guanyà el concurs de la plaça de director assistent de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i el juliol del 2003 el corresponent a la plaça de director assistent de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), amb la qual ha ofert diversos concerts.

    Des del 2018 és el director titular de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), amb la qual ja estava vinculat per la gira anual de Setmana Santa dedicada al repertori simfonicocoral. És el director principal del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des del 2018, amb el qual ha recuperat nombrós patrimoni coral català, i dirigeix també l’Orquestra de Girona i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida des del 2002. En l’àmbit operístic fundà la companyia Òpera de Tres Rals, dedicada a l’òpera de petit format, i ha dirigit diversos títols del cicle Òpera a Catalunya de Sabadell i del cicle Òpera al Palau.

    Com a director convidat ha dirigit l’Orquesta Nacional de España (ONE), Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Sinfónica de Navarra, les orquestres de Granada i Extremadura, Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Camerata Eduard Toldrà i Orquestra Terrassa 48.

    És professor d’orquestra i direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Ha estat director convidat de nombroses orquestres de joves i actualment dirigeix el Curs de Direcció de l’Orquestra Terrassa 48.

    Ha enregistrat obra d’autors catalans i diversos programes divulgatius per a TV3. Fou director artístic de les sis primeres edicions del Festival de Pasqua de Cervera, dedicat a la música clàssica catalana, que fundà el 2011.

  • Textos

    Franz Schubert (1797-1828)
    Des Tages Weihe, D. 763 – La benedicció del dia
    Text de anònim

    Schicksalslenker, blicke nieder,
    auf ein dankerfülltes Herz,
    uns belebt die Freude wieder,
    fern entfloh'n ist jeder Schmerz;

    Governador del destí, inclina l’esguard,
    sobre un cor ple d’agraïment,
    l’alegria ens fa reviure,
    tots els dolors s’han allunyat.

    und das Leid, es ist vergessen,
    durch die Nebel strahlt der Glanz
    deiner Grösse unermessen,
    wie aus hellem Sternenkranz.

    I hem oblidat la pena,
    rere de la boira brilla l’esplendor
    de la teva infinita grandesa,
    com una brillant corona d’estrelles.

    Liebevoll nahmst du der Leiden
    herben Kelch von Vaters Mund,
    darum ward in Fern und Weiten
    deine höchste Milde kund.

    Amorosament vas acceptar l’amarg calze
    de l’aflicció dels llavis del Pare,
    i per això fou coneguda arreu
    la teva immensa misericòrdia.

    Ständchen, D. 921 – Serenata
    Text de Franz Grillparzer (1791-1872)

    Zögernd leise
    In des Dunkels nächt’ger Stille
    Sind wir hier;
    Und den Finger sanft gekrümmt,
    Leise, leise, Pochen wir
    An des Liebchens Kammertür.

    Amb calma insegura
    en la foscor de la nocturna quietud
    som aquí;
    i els nostres dits suaument doblegats tusten,
    fluixet, fluixet, truquem
    a la porta de la cambra de l’estimada

    Doch nun steigend,
    Schwellend, schwellend, hebend
    Mit vereinter Stimme, Laut,
    Rufen aus wir hochvertraut;
    Schlaf du nicht,
    Wenn der Neigung Stimme spricht!

    I ara elevem,
    inflant, inflant, alçant
    una sola veu tots junts,
    un crit fort amb confiança;
    no dormis,
    quan la veu de l’afecte parla!

    Sucht’ ein Weiser nah und ferne
    Menschen einst mit der Laterne;
    Wieviel seltner dann als Gold
    Menschen, uns geneigt und hold?
    Drum, wenn Freundschaft, Liebe spricht
    Freundin, Liebchen, schlaf du nicht!

    Un dia un home savi cercava, a prop i lluny,
    homes, amb una llanterna;
    ¿no és cert que són més rars que l’or
    els homes amb afecte i benvolença?
    Així, quan amistat i amor parlen,
    amiga meva, amor meu, no dormis!

    Aber was in allen Reichen
    Wär’ dem Schlummer zu vergleichen?
    D’rum statt Worten und statt Gaben
    Sollst du nun auch Ruhe haben.
    Noch ein Grüßchen, noch ein Wort,
    Es verstummt dir frohe Weise,
    Leise, leise, Schleichen wir uns,
    ja, schleichen wir uns wieder fort!

    ¿Però quin de tots els regnes
    pot comparar-se amb el son?
    Per això, en comptes de dir paraules i fer regals
    ara hauries de descansar.
    Només una salutació més, una paraula més,
    se’t va esvaint la cançó joiosa,
    fluixet, fluixet, marxem furtivament,
    sí, marxem furtivament altre cop!

    Trinklied, D. 183 – Cançó de taverna
    Text d’Alois Zettler (1778-1828)

    Ihr, Freunde, und du, goldner Wein!
    Versüßet mir das Leben;
    Ohn' euch Beglücker wäre fein
    Ich stets in Angst und Beben.

    Vosaltres, amics, i tu, vi daurat,
    m’endolciu la vida;
    sense vosaltres, que ens doneu felicitat,
    jo estaria sempre angoixat i tremolant.

    Chor: Ohne Freunde, ohne Wein
    Möcht' ich nicht im Leben seyn!

    Cor: Sense amics, sense vi,
    no podria pas viure!

    Wer Tausende in Kisten schließt,
    Nach mehreren noch trachtet,
    Der Freunde Noth, und sich vergißt,
    Sey reich, von mir verachtet!

    Aquell qui atresora milers en un cofre
    i només desitja tenir-ne més,
    oblidant-se d’ell mateix i de les misèries dels amics,
    que sigui ric!, però menyspreat per nosaltres!

    Chor. Ohne Freunde, ohne Wein
    Mag ein Andrer reicher seyn!

    Cor: Sense amics, sense vi,
    que siguin rics els altres!

    Ohn' allen Freund, was ist der Held?
    Was sind des Reichs Magnaten?
    Was wär' ein Herr der ganzen Welt?
    Sind alle schlecht berathen!

    Sense els amics, què és un heroi?
    Què són els magnats del reialme?
    Què és ser l’amo del món?
    Tots han estat pobrement aconsellats!

    Chor: Ohne Freunde, ohne Wein
    Möcht' ich selbst kein Kaiser seyn!

    Cor: Sense amics, sense vi,
    no voldria pas ser emperador!

    Im Gegenwärtigen Vergangenes, D. 710 – El passat en el present
    Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)

    Ros' und Lilie morgenthaulich
    Blüht im Garten meiner Nähe;
    Hinten an, bebuscht und traulich,
    Steigt der Felsen in die Höhe;
    Und mit hohem Wald umzogen,
    Und mit Ritterschloß gekrönet,
    Lenkt sich hin des Gipfels Bogen,
    Bis er sich dem Thal versöhnet.

    La rosa i el lliri, amb la rosada del matí,
    floreixen als jardins dels voltants;
    al darrere, cobert de matolls i confident,
    s’enlaira amunt el penyal
    i, envoltat per bosc ben alt,
    coronat pel castell d’un cavaller,
    la carena es dreça cap avall
    fins a trobar-se amb la vall.

    Und da duftet's wie vor Alters,
    Da wir noch von Liebe litten,
    Und die Saiten meines Psalters
    Mit dem Morgenstrahl sich stritten;
    Wo das Jagdlied aus den Büschen,
    Fülle runden Tons enthauchte,
    Anzufeuern, zu erfrischen
    Wie's der Busen wollt' und brauchte.

    I hi ha un perfum com d’antany
    quan encara patíem mals d’amor,
    i quan les cordes del meu saltiri
    competien amb la llum del matí;
    on, des dels matolls, el cant de caça
    emergia amb rotunds sons rodons,
    per escalfar, per refrescar
    tal com el cor volia i necessitava.

    Nun die Wälder ewig sprossen,
    So ermuthigt euch mit diesen,
    Was ihr sonst für euch genossen
    Läßt in andern sich genießen,
    Niemand wird uns dann beschreien
    Daß wir's uns alleine gönnen,
    Nun in allen Lebensreihen
    Müsset ihr genießen können.

    Ara que els boscos floreixen de nou,
    que us donin coratge,
    que tot allò que ja us ha fet gaudir,
    també ho gaudeixin els altres.
    Llavors ningú no pensarà
    que només nosaltres ens ho hem permès!
    Ara, en totes les etapes de la vida,
    heu de poder alegrar-vos.

    Und mit diesem Lied und Wendung
    Sind wir wieder bei Hafisen,
    Denn es ziemt des Tags Vollendung
    Mit Genießern zu genießen.

    I amb aquest cant i aquest pensament
    hem de retornar a Hafis,*
    per tant, convé alegrar-se al final del dia
    amb aquells qui saben gaudir.

    * Hafez, de nom Hafis-e Shirazí, o Hafis, (Shiraz [actual Iran], 1325- 1389). Poeta persa.

    Frühlingstraum, D. 911/11 – Somni de primavera
    Text de Wilhelm Müller (1794-1827)

    Ich träumte von bunten Blumen,
    So wie sie wohl blühen im Mai,
    Ich träumte von grünen Wiesen,
    Von lustigem Vogelgeschrei.

    He somiat flors policromes,
    com les que esclaten al maig,
    he somiat verdes prades
    i els alegres refilets d’ocells.

    Und als die Hähne krähten,
    Da ward mein Auge wach;
    Da war es kalt und finster,
    Es schrieen die Raben vom Dach.

    I, quan els galls cantaven,
    jo ja estava despert;
    feia fred i era fosc
    i els corbs del teulat grallaven.

    Doch an den Fensterscheiben,
    Wer malte die Blätter da?
    Ihr lacht wohl über den Träumer,
    Der Blumen im Winter sah?

    Però, allà a la finestra,
    qui hi dibuixava les fulles?
    Us rieu del somiador
    que veu flors en ple hivern?

    Ich träumte von Lieb' um Liebe,
    Von einer schönen Maid,
    Von Herzen und von Küssen,
    Von Wonne und Seligkeit.

    He somiat en l’amor correspost,
    en una bella donzella,
    i en cors i besades,
    en joia i felicitat.

    Und als die Hähne krähten,
    Da ward mein Herze wach;
    Nun sitz' ich hier alleine
    Und denke dem Traume nach.

    I, quan els galls cantaven,
    el meu cor es despertà;
    ara soc aquí, sol,
    i penso en aquest somni.

    Die Augen schließ' ich wieder,
    Noch schlägt das Herz so warm.
    Wann grünt ihr Blätter am Fenster?
    Wann halt' ich mein Liebchen, im Arm?

    De bell nou tanco els ulls,
    batega ardent el meu cor.
    Quan reverdiran fulles a la meva finestra?
    Quan abraçaré la meva estimada?

    Der Tanz, D. 826 – La dansa
    Text de Kolumban Schnitzer von Meerau (1795-1854)

    Es redet und träumet die Jugend so viel,
    von Tanzen, Galoppen, Gelagen,
    auf einmal erreicht sie ein trügliches Ziel,
    da hört man sie seufzen und klagen.

    Tant parla i somnia el jovent,
    de balls, festes i gatzara.
    De sobte abasta una enganyosa fita,
    i aleshores se’l sent sospirar i doldre’s.

    Bald schmerzet der Hals, und bald schmerzet die Brust,
    verschwunden ist alle die himmlische Lust.
    "Nur diesmal noch kehr' mir Gesundheit zurück!"
    So flehet vom Himmel der hoffende Blick!

    Ràpid la gola punxa, i el pit fa mal,
    s’esvaeix tot el gaudi celestial,
    “Que només per aquest cop em retorni la salut!”
    Així prega al cel l’esguard ple d’anhel.

    Ludwig van Beethoven (1880-1827)
    Das Göttliche, WoO 185 – El sublim
    Text de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832)

    Edel sei der Mensch,
    hilfreich und gut.

    Noble sigui l’home,
    altruista i bo.

    Franz Schubert
    Gott ist mein Hirt, D. 706 – El Senyor és el meu pastor
    Text del salm 23

    Gott ist mein Hirt, mir wird nichts mangeln.
    Er lagert mich auf grüne Weide,
    er leitet mich an stillen Bächen,
    er labt mein schmachtendes Gemüt,
    er führt mich auf gerechtem Steige
    zu seines Namens Ruhm.

    El Senyor és el meu pastor, res em mancarà.
    Ell em deixa reposar en verdes prades;
    em mena vers rierols tranquils.
    Reconforta la meva ànima,
    em condueix per camins de justícia
    per a la glòria del seu nom.

    Und wall' ich auch im Todesschatten Tale,
    so wall' ich ohne Furcht,
    denn du beschützest mich,
    dein Stab und deine Stütze
    sind mir immerdar mein Trost.

    I si camino per la vall tenebrosa de la mort
    no tinc por de cap mal:
    car tu, Senyor, ets al meu costat.
    El teu bastó i el teu suport
    són sempre el meu conhort.

    Du richtest mir ein Freudenmahl
    im Angesicht der Feinde zu,
    du salbst mein Haupt mit Öle
    und schenkst mir volle Becher ein,
    mir folget Heil und Seligkeit
    in diesem Leben nach,
    einst ruh' ich ew'ge Zeit
    dort in des Ew'gen Haus .

    Tu em prepares un banquet
    davant els enemics;
    m’has ungit el cap amb oli
    i omples a vessar la meva copa.
    La salut i la benaurança m’acompanyaran
    en aquesta vida,
    i un dia reposaré per sempre
    allà a la casa de l’Etern.

    Gioacchino Rossini (1792-1868)
    Salve Regina

    Salve O Vergine Maria,
    Salve O Madre in ciel Regina;
    Sulla terra il guardo inchina,
    de’ tuoi figli abbi pieta.
    Tu di sol tutta vestita,
    tu di stelle incoronata, tu speranza,
    Tu avvocata, del tuo popolo fedel.
    Salve!

    Salve, oh Verge Maria,
    Salve, oh Mare reina del cel;
    inclina a la terra la mirada,
    tingues pietat dels vostres fills.
    Tu, tota vestida de sol,
    D’estrelles coronada; Tu, l’esperança,
    Tu, defensora del teu poble fidel.
    Salve!

    Franz Schubert
    Heidenröslein, D. 257 – Rosa de bardissa
    Text de Johann Wolfgang von Goethe

    Sah ein Knab ein Röslein stehn,
    Röslein auf der Heiden,
    War so jung und morgenschön,
    Lief er schnell es nah zu sehn,
    Sah’s mit vielen Freuden.
    Röslein, Röslein. Röslein roth,
    Röslein auf der Heiden.

    Un noiet veié una rosa,
    una petita rosa de bardissa,
    era novella i formosa com el matí,
    ell s’apressà per veure-la de prop,
    la mirà amb molta alegria.
    Petita rosa, rosa, rosa vermella,
    rosa de bardissa.

    Knabe sprach: ich breche dich,
    Röslein auf der Heiden!
    Röslein sprach: ich steche dich,
    Daβ du ewig denkst an mich,
    Und ich will’s nicht leiden.
    Röslein, Röslein, Röslein roth,
    Röslein auf der Heiden.

    El noi digué: jo et colliré,
    rosa de bardissa!
    La rosa digué: jo et punxaré
    perquè pensis sempre en mi,
    i no em sabrà pas greu.
    Petita rosa, rosa, rosa vermella,
    rosa de bardissa.

    Und der wilde Knabe brach
    ‘s Röslein auf der Heiden;
    Röslein wehrte sich und stach,
    Half ihm doch kein Weh und Ach,
    Muβt’ es eben leiden.
    Röslein, Röslein, Röslein roth,
    Röslein auf der Heiden,

    I el noi, trapella, la collí,
    la rosa de bardissa;
    la rosa es defensà i el punxà,
    de res li serviren els ais ni els gemecs
    i així hagué de patir.
    Petita rosa, rosa, rosa vermella,
    rosa de bardissa.

    Joseph Haydn (1732-1809)
    Die Beredsamkeit, Hob. XXV c:4 – L’eloqüència
    Text de Gotthold Ephraim Lessing (1729-1781)

    Freunde, Wasser machet stumm,
    lernet dieses anden Fischen,
    doch beim Weine kehrt sich’s um
    dieseslernt an unsern Tischen.

    Amics, l’aigua ens fa emmudir,
    ens ho ensenyen els peixos,
    però amb el vi tot canvia,
    i això ho aprenem a la taula.

    Was für Redner sind wir nicht,
    wenn der Rheinwein aus uns spricht.
    wir ermahnen, streiten, lehren,
    keiner will den andern hören.

    Quins grans oradors que som
    quan el vi del Rin parla per nosaltres.
    Exhortem, discutim, donem lliçons
    i ningú vol escoltar els altres.

    Franz Schubert
    Grab und Mond, D. 893 – La tomba i la lluna
    Text de Johann Gabriel Seidl (1804-1875) 

    Silberblauer Mondenschein fällt herab,
    senkt so manchen Strahl hinein in das Grab.
    Freund des Schlummers, lieber Mond, schweige nicht,
    ob im Grabe Dunkel wohnt, oder Licht.

    El clar de lluna blau descendeix,
    milers de raigs cauen a la tomba.
    Amiga del son, estimada lluna, no callis,
    si a la tomba viuen l’obscuritat o la llum.

    Alles stumm? Nun stilles Grab rede du,
    zogst so manchen Strahl hinab in die Ruh,
    birgst gar manchen Mondenblick, silberblau,
    gib nur einen Strahl zurück!
    Komm und schau!

    Tot és silenci? Ara, tomba silenciosa, parla.
    Has dut tots els raigs cap al repòs,
    amagues la mirada de la lluna blava i platejada,
    retorna un sol raig només:
    vine i esguarda!

    Gott im Ungewitter, D. 985 – Déu en la tempesta
    Text de Johann Peter Uz (1720-1796)

    Du Schrecklicher, wer kann vor dir
    Und deinem Donner stehn?
    Groß is der Herr, was trotzen wir?
    Er wink, und wir vergehn.

    Tu, terrible, qui pot restar
    davant teu i els teus trons?
    Gran és el Senyor! A què ens oposem, doncs?
    Ell fa un senyal i estem perduts.

    Er lagert sich in schwarzer Nacht,
    Die Völker zittern schon:
    Geflügeltes Verderben wacht
    Um seinen furchtbarn Thron.

    Ell pernocta en la negra nit;
    el poble ja tremola:
    amb ales, la perdició vetlla
    a l’entorn del seu temible tron.

    Er lagert sich in schwarzer Nacht,
    Die Völker zittern schon:
    Geflügeltes Verderben wacht
    Um seinen furchtbarn Thron.

    Roent, la seva mà llança
    el llamp des les fosques alçàries:
    i el tro s’abat damunt la terra
    en un mar de foc,

    Rotglühend schleudert seine Hand
    Den Blitz aus finstrer Höh’:
    Und Donner stürzt sich auf das Land,
    In einer Feuersee:

    Roent, la seva mà llança
    el llamp des les fosques alçàries:
    i el tro s’abat damunt la terra
    en un mar de foc,

    Dass selbst der Erde fester Grund
    Vom Zorn des Donners bebt,
    Und was um ihr erschüttert Rund
    Und in der Tiefe lebt.

    de manera que, fins el sòlid fonament de la terra,
    tremola davant la fúria del tro,
    i sacseja al seu voltant
    tot el que viu a les profunditats.

    Den Herrn und seinen Arm erkennt
    Die zitternde Natur,
    Da weit umher der Himmel brennt
    Und weit umher die Flur.

    La natura tremolosa reconeix
    el Senyor i el seu braç
    que crema al voltant del cel
    i a l’entorn dels camps.

    Abschied von der Erde, D. 829 – Comiat a la terra
    Text d’Adolf von Pratobevera (1806-1875)
    Traducció al català de Miquel Desclot (1952)

    Leb' wohl du schöne Erde
    Kann dich erst jetzt verstehn,
    Wo Freude und wo Kummer
    An uns vorüber wehn!

    Adéu, oh món magnífic!
    Tot just començo a entendre’t,
    quan joia com neguit
    s’allunyen de nosaltres.

    Leb' wohl du Meister Kummer
    Dank' dir mit nassem Blick,
    Mit mir nehm' ich die Freude
    Dich - lass' ich hier zurück.

    Adéu, mestre Dolor!
    Amb plors et regracio!
    Amb mi m’enduc la joia,
    a tu, et deixo endarrere.

    Sey nur ein milder Lehrer
    Führ' alle hin zu Gott,
    Zeig' in den trübsten Nächten,
    Ein Streiflein Morgenroth!

    Sigues un mestre afable,
    guia tothom a Déu,
    mostra’ls en la nit fosca
    un lleu besllum d’aurora!

    Lasse sie Liebe ahnen -
    So danken sie dir noch,
    Der früher und der später
    Sie danken weinend doch!

    Deixa’ls sentir l’amor,
    t’ho agrairan del cert tots ells,
    una hora o altra;
    amb plors t’ho agrairan.

    Dann glänzt das Leben heiter,
    Mild lächelt jeder Schmerz
    Die Freude hält umfangen
    Das ruh'ge klare Herz!

    I exultarà la vida;
    tot dol sabrà somriure,
    la joia abraçarà
    el cor tranquil i pur.

  • També et pot interessar...

    Tardes al Palau
    Dilluns, 05.02.24 – 19 h
    Sala de Concerts

    Una tarda de sardanes

    Cor Jove de l’Orfeó Català (Pablo Larraz i Oriol Castanyer, directors)
    Cor Jove Amics de la Unió (Marta Dosaiguas, directora)
    Cobla Marinada
    Edmon Colomerdirector

    Fragments de L’Atlàntida de Falla i sardanes per a cobla i cor de Garreta, Toldrà i Lamote de Grignon, entre d’altres.

    Preu: 20 €

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Mecenes col·laboradors

    Benefactors d'Honor

    Benefactors Principals

    Benefactors

Índex