Alexandra Dovgan, piano
Palau Piano
Dilluns, 28 de març de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandra Dovgan, piano
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata per a piano núm. 17, en Re menor, op. 31 núm. 2, “la Tempesta”Largo-Allegro
Adagio
AllegrettoRobert Schumann (1810-1856)
Faschingsschwank aus Wien (Carnaval de Viena), op. 26Allegro
Romanze
Scherzino
Intermezzo
FinaleII
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre BalladesBallade núm. 1, en Sol menor, op. 23
Ballade núm. 2, en Fa major, op. 38
Ballade núm. 3, en La bemoll major, op. 47
Ballade núm. 4, en Fa menor, op. 52Durada aproximada del concert: primera part 45 minuts; pausa de 15 minuts ; segona part, 40 minuts.
#clàssics #jovestalents
Poema
Blat i ordi
Reconstrueix el que es trenca.
Fes néixer el que demana ser.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La primera dècada del segle XIX va ser una època de profunds contrastos en la vida de Ludwig van Beethoven. L’any 1801, segur de les seves capacitats, anunciava al seu amic, el violinista Wenzel Krumpholtz, que emprenia un nou camí compositiu. Un any després, el 1802, escrivia el famós “testament de Heiligenstadt”, en el qual expressava la seva desesperació davant de la sordesa que ja començava a patir. Mitjançant la seva poderosa força de voluntat, Beethoven va transformar aquestes energies oposades en un impuls creatiu que el dugué a la composició d’obres importants durant aquest període, entre les quals la Sonata en Re menor, op. 31 núm. 2. Si alguna obra ens pot indicar la direcció del nou camí emprès per Beethoven és, precisament, aquesta sonata. Amb una energia desbordant i en molts moments tempestuosa que la van fer mereixedora del sobrenom La Tempesta, els seus tres moviments estan farcits d’ambigüitats estructurals i temàtiques i intensos contrastos emocionals. Darrere aquesta façana tumultuosa, Beethoven creà una obra audaç i d’estructura sublim que la convertí en una fita del gènere.
L’any 1838 Robert Schumann va viatjar a Viena amb l’objectiu de millorar la seva situació financera i artística. Allà va compondre diverses obres per a piano, entre les quals els quatre primers moviments de Faschingsschwank aus Wien, op. 26. Escrita per a la pianista Clara Wieck, que esdevindria la seva dona un any més tard, l’obra és un tribut al Carnaval de Viena, del qual incorpora imatges de dansa, música i drama. La seva estructura en cinc moviments es troba a mig camí entre la suite de danses i la sonata. L’extens “Allegro” inicial presenta un motiu al qual Schumann contraposa sis episodis contrastants. El segon moviment és una romança melancòlica i ombrívola en tonalitat menor. L’“Scherzino” es basa en un patró rítmic senzill i rebaixa la transcendència del moviment anterior. L’“Intermezzo” ens retorna a la melancolia de la romança a través de la seva melodia cantabile, que Schumann acompanya amb un perfil ondulat i nerviós. L’obra conclou amb un “Finale” de gran exigència tècnica i expressiva.
Les quatre Balades de Frédéric Chopin són obres cabdals del Romanticisme musical. Chopin hi recull l’ideal narratiu de la forma poètica associada al mateix nom, encara que fuig de qualsevol idea programàtica. Escrites entre el 1835 i el 1842, les Balades són composicions extenses en un sol moviment basades en motius que es combinen i contraposen a través de processos harmònics innovadors. Després d’una dramàtica introducció, la Primera Balada flueix mitjançant dos temes que pateixen una transformació des de l’intimisme inicial fins al triomf final. Dedicada a Robert Schumann, la Segona Balada es construeix sobre dos temes contrastants que es repeteixen dues vegades dins d’un procés d’enfosquiment progressiu. La Tercera Balada és la més lluminosa de la sèrie i novament està fonamentada sobre dos temes que s’alternen en successives modulacions i canvis d’estat d’ànim fins a una conclusió afirmativa. La darrera Balada és la més extensa de la sèrie. En aquesta conflueixen una vasta col·lecció d’emocions enfilades a través d’una rica polifonia, sorprenents contrastos harmònics i un elaborat desenvolupament temàtic.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografia
Biografia
© Oscar Tursunov
© Oscar Tursunov
Alexandra Dovgan, piano
“Aquesta és una d’aquelles oportunitats. La pianista de tretze anys Alexandra Dovgan difícilment pot ser anomenada una nena prodigi, perquè tot i ser un prodigi, no comporta un joc de nens. El que hom escolta és l’actuació d’un adult. És un plaer especial per a mi lloar l’art de qui és la seva notable mestra de música, Mira Marchenko. Tanmateix, hi ha coses que no es poden ensenyar ni aprendre. El talent d’Alexandra Dovgan és excepcionalment harmoniós. La seva manera de tocar és honesta i concentrada. Li pronostico un gran futur”. GRIGORY SOKOLOV
Alexandra Dovgan va néixer el 2007 en el si d’una família de músics i va començar els estudis de piano amb quatre anys i mig. Als cinc, el seu talent va emergir en superar les proves extremadament competitives per accedir a l’Escola Central de Música del Conservatori Estatal de Moscou, on actualment estudia amb la reconeguda mestra Mira Marchenko.
Ha estat guardonada en cinc concursos internacionals, entre els quals el Concurs Internacional de Piano Vladímir Krainev de Moscou, el Concurs Internacional Astana i el Concurs Internacional de Televisió El Trencanous. El maig del 2018, amb només onze anys, va assolir fama mundial en guanyar el gran premi del Segon Internacional Grand Piano Competition. Les imatges del seu concert s’han fet presents a tot el món gràcies a Medici.TV i Youtube i ha cridat l’atenció de músics i amants del piano d’arreu.
La jove pianista ja ha actuat a algunes de les sales de concerts més prestigioses d’Europa i sota la batuta Gustavo Dudamel, Trevor Pinnock i Ton Koopman, entre d'altres.
Malgrat la seva poca edat, Dovgan ja ha debutat a algunes de les sales de concerts més prestigioses: Philharmonie de Berlín i al Gran Saló del Concertgebouw d’Amsterdam, en la Sèrie Meesterpianisten de Marco Riaskoff, en què va rebre grans aplaudiments del públic i crítiques entusiastes de la premsa. El juliol del 2019 la jove pianista va impressionar els crítics i el públic amb un recital molt aclamat al Festival de Salzburg, i va culminar l’any amb un recital triomfal al Théâtre des Champs Élysées de París.
El 2021 va fer debuts importants amb gran èxit, amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Kazushi Ono, la Filharmònica d'Estocolm i Ton Koopman, i el juny del 2021 amb Gustavo Dudamel per oferir la interpretació del Concert núm. 2 de Beethoven a Burgos amb la Mahler Chamber Orchestra.
El 2022 té actuacions al Théâtre des Champs Élysées de París, Tonhalle de Zuric, Klavier Festival Rurh de Düsseldorf, Konzerthaus de Viena, Prinzregententheater de Munic, i a Tòquio, Granada, Berlín, Florència, etc.
Una profunditat espontània alhora conscient, juntament amb un so de bellesa i precisió increïbles , són les característiques distintives del pianisme d’Alexandra Dovgan. No hi ha cap element d’exhibicionisme o de demostració tècnica en la seva manera de tocar el piano, sinó una concentració impressionant combinada amb una puresa d’expressió i una imaginació creativa. Alexandra Dovgan té una presència carismàtica a l’escenari i una personalitat diferencial.
Més enllà del piano, gaudeix esquiant, tocant l’orgue, aprenent ballet, matemàtiques i divertint-se amb el seu germanet petit.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dijous, 07.04.2022 - 20h
Sala de ConcertsSchaghajegh Nosrati, piano
J. S. Bach: integral de les Partites per a teclat, BWV 825-830
Preus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –
Alexandra Dovgan, piano
Palau Piano
Dilluns, 28 de març de 2022 – 20 h
Sala de Concerts
Compromís amb el medi ambient:
Amb la col·laboració de:
Membre de:
Programa
Alexandra Dovgan, piano
I
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Sonata per a piano núm. 17, en Re menor, op. 31 núm. 2, “la Tempesta”Largo-Allegro
Adagio
AllegrettoRobert Schumann (1810-1856)
Faschingsschwank aus Wien (Carnaval de Viena), op. 26Allegro
Romanze
Scherzino
Intermezzo
FinaleII
Frédéric Chopin (1810-1849)
Quatre BalladesBallade núm. 1, en Sol menor, op. 23
Ballade núm. 2, en Fa major, op. 38
Ballade núm. 3, en La bemoll major, op. 47
Ballade núm. 4, en Fa menor, op. 52Durada aproximada del concert: primera part 45 minuts; pausa de 15 minuts ; segona part, 40 minuts.
#clàssics #jovestalents
Poema
Blat i ordi
Reconstrueix el que es trenca.
Fes néixer el que demana ser.Anna Gual
Símbol 47 (2015)Comentari
La primera dècada del segle XIX va ser una època de profunds contrastos en la vida de Ludwig van Beethoven. L’any 1801, segur de les seves capacitats, anunciava al seu amic, el violinista Wenzel Krumpholtz, que emprenia un nou camí compositiu. Un any després, el 1802, escrivia el famós “testament de Heiligenstadt”, en el qual expressava la seva desesperació davant de la sordesa que ja començava a patir. Mitjançant la seva poderosa força de voluntat, Beethoven va transformar aquestes energies oposades en un impuls creatiu que el dugué a la composició d’obres importants durant aquest període, entre les quals la Sonata en Re menor, op. 31 núm. 2. Si alguna obra ens pot indicar la direcció del nou camí emprès per Beethoven és, precisament, aquesta sonata. Amb una energia desbordant i en molts moments tempestuosa que la van fer mereixedora del sobrenom La Tempesta, els seus tres moviments estan farcits d’ambigüitats estructurals i temàtiques i intensos contrastos emocionals. Darrere aquesta façana tumultuosa, Beethoven creà una obra audaç i d’estructura sublim que la convertí en una fita del gènere.
L’any 1838 Robert Schumann va viatjar a Viena amb l’objectiu de millorar la seva situació financera i artística. Allà va compondre diverses obres per a piano, entre les quals els quatre primers moviments de Faschingsschwank aus Wien, op. 26. Escrita per a la pianista Clara Wieck, que esdevindria la seva dona un any més tard, l’obra és un tribut al Carnaval de Viena, del qual incorpora imatges de dansa, música i drama. La seva estructura en cinc moviments es troba a mig camí entre la suite de danses i la sonata. L’extens “Allegro” inicial presenta un motiu al qual Schumann contraposa sis episodis contrastants. El segon moviment és una romança melancòlica i ombrívola en tonalitat menor. L’“Scherzino” es basa en un patró rítmic senzill i rebaixa la transcendència del moviment anterior. L’“Intermezzo” ens retorna a la melancolia de la romança a través de la seva melodia cantabile, que Schumann acompanya amb un perfil ondulat i nerviós. L’obra conclou amb un “Finale” de gran exigència tècnica i expressiva.
Les quatre Balades de Frédéric Chopin són obres cabdals del Romanticisme musical. Chopin hi recull l’ideal narratiu de la forma poètica associada al mateix nom, encara que fuig de qualsevol idea programàtica. Escrites entre el 1835 i el 1842, les Balades són composicions extenses en un sol moviment basades en motius que es combinen i contraposen a través de processos harmònics innovadors. Després d’una dramàtica introducció, la Primera Balada flueix mitjançant dos temes que pateixen una transformació des de l’intimisme inicial fins al triomf final. Dedicada a Robert Schumann, la Segona Balada es construeix sobre dos temes contrastants que es repeteixen dues vegades dins d’un procés d’enfosquiment progressiu. La Tercera Balada és la més lluminosa de la sèrie i novament està fonamentada sobre dos temes que s’alternen en successives modulacions i canvis d’estat d’ànim fins a una conclusió afirmativa. La darrera Balada és la més extensa de la sèrie. En aquesta conflueixen una vasta col·lecció d’emocions enfilades a través d’una rica polifonia, sorprenents contrastos harmònics i un elaborat desenvolupament temàtic.
Miquel Gené, musicòleg i crític musical
Biografia
Alexandra Dovgan, piano
© Oscar Tursunov
“Aquesta és una d’aquelles oportunitats. La pianista de tretze anys Alexandra Dovgan difícilment pot ser anomenada una nena prodigi, perquè tot i ser un prodigi, no comporta un joc de nens. El que hom escolta és l’actuació d’un adult. És un plaer especial per a mi lloar l’art de qui és la seva notable mestra de música, Mira Marchenko. Tanmateix, hi ha coses que no es poden ensenyar ni aprendre. El talent d’Alexandra Dovgan és excepcionalment harmoniós. La seva manera de tocar és honesta i concentrada. Li pronostico un gran futur”. GRIGORY SOKOLOV
Alexandra Dovgan va néixer el 2007 en el si d’una família de músics i va començar els estudis de piano amb quatre anys i mig. Als cinc, el seu talent va emergir en superar les proves extremadament competitives per accedir a l’Escola Central de Música del Conservatori Estatal de Moscou, on actualment estudia amb la reconeguda mestra Mira Marchenko.
Ha estat guardonada en cinc concursos internacionals, entre els quals el Concurs Internacional de Piano Vladímir Krainev de Moscou, el Concurs Internacional Astana i el Concurs Internacional de Televisió El Trencanous. El maig del 2018, amb només onze anys, va assolir fama mundial en guanyar el gran premi del Segon Internacional Grand Piano Competition. Les imatges del seu concert s’han fet presents a tot el món gràcies a Medici.TV i Youtube i ha cridat l’atenció de músics i amants del piano d’arreu.
La jove pianista ja ha actuat a algunes de les sales de concerts més prestigioses d’Europa i sota la batuta Gustavo Dudamel, Trevor Pinnock i Ton Koopman, entre d'altres.
Malgrat la seva poca edat, Dovgan ja ha debutat a algunes de les sales de concerts més prestigioses: Philharmonie de Berlín i al Gran Saló del Concertgebouw d’Amsterdam, en la Sèrie Meesterpianisten de Marco Riaskoff, en què va rebre grans aplaudiments del públic i crítiques entusiastes de la premsa. El juliol del 2019 la jove pianista va impressionar els crítics i el públic amb un recital molt aclamat al Festival de Salzburg, i va culminar l’any amb un recital triomfal al Théâtre des Champs Élysées de París.
El 2021 va fer debuts importants amb gran èxit, amb la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i Kazushi Ono, la Filharmònica d'Estocolm i Ton Koopman, i el juny del 2021 amb Gustavo Dudamel per oferir la interpretació del Concert núm. 2 de Beethoven a Burgos amb la Mahler Chamber Orchestra.
El 2022 té actuacions al Théâtre des Champs Élysées de París, Tonhalle de Zuric, Klavier Festival Rurh de Düsseldorf, Konzerthaus de Viena, Prinzregententheater de Munic, i a Tòquio, Granada, Berlín, Florència, etc.
Una profunditat espontània alhora conscient, juntament amb un so de bellesa i precisió increïbles , són les característiques distintives del pianisme d’Alexandra Dovgan. No hi ha cap element d’exhibicionisme o de demostració tècnica en la seva manera de tocar el piano, sinó una concentració impressionant combinada amb una puresa d’expressió i una imaginació creativa. Alexandra Dovgan té una presència carismàtica a l’escenari i una personalitat diferencial.
Més enllà del piano, gaudeix esquiant, tocant l’orgue, aprenent ballet, matemàtiques i divertint-se amb el seu germanet petit.
També et pot interessar...
Palau Bach
Dijous, 07.04.2022 - 20h
Sala de ConcertsSchaghajegh Nosrati, piano
J. S. Bach: integral de les Partites per a teclat, BWV 825-830
Preus: de 20 a 30 €
Col·laboradors
Armand Basi – Bagués-Marsiera Joiers – Balot Restauració – Cardoner Grup – CECOT – Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports – Eurofirms Group – Fundació Abertis – Fundació Antigues Caixes Catalanes - BBVA – Fundació Caixa d'Enginyers – Fundació Castell de Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia Compañía Suiza S.A. de Seguros y Reaseguros – Illy – Laboratorio Reig Jofre – La Fageda – Quadis – Saba Infraestructures, S.A. – Saret de Vuyst – Scasi Soluciones de Impresión S.L. – Soler Cabot – Colonial – Veolia Serveis Catalunya –Benefactors d'Honor
Mariona Carulla Font – Mª Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – Mª. del Carmen Pous Guardia – Joaquim Uriach i Torelló –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Lluís Carulla Font – Josep Colomer Maronas – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Jordi Gual i Solé – María José Lavin Guitart – Ramón Poch Segura – Juan Manuel Soler Pujol – Daniela Turco – Joan Uriach Marsal – Manel Vallet Garriga –Benefactors
Zacaries Benamiar – Gemma Borràs i Llorens – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Pepita Izquierdo Giralt – Jordi Simó Sanahuja – Salvador Viñas Amat –