Programa de mà
Albert Guinovart interpreta Guinovart
Estiu al Palau
Dimecres, 15 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Albert Guinovart, piano
Obres d'Albert Guinovart (1962)
I part
Arlecchino
Tres poemes (Emily Dickinson)
I. I Years had been from home
II. If I should’nt be alive
III. Hope is the thing with feathers24 Preludis
I. Si major
II. Fa menor
III. Si bemoll major, “Lullaby”
IV. Mi menor
V. La major, “Homenatge a X. Montsalvatge”
VI. Mi bemoll menor, “Alla Rachmaninov”
VII. La bemoll major, “Marcia”
VIII. Re menor
IX. Sol major
X. Re menor
XI. Fa sostingut major
XII. Do menor, “Siciliana”
XIII. Si menor, “Tarantella”
XIV. Fa major
XV. Si bemoll menor
XVI. Mi major
XVII. La menor, “Alla Schubert”
XVIII. Mi bemoll major, “Gallop”
XIX. Sol sostingut menor
XX. Re major, “Polonaise”
XXI. Sol menor
XXII. Re bemoll major, “Chopiniana”
XXIII. Fa sostingut menor
XXIV. Do major, “A Sigfrid”II part
Estampes (Hommage à Debussy)
Nocturn a Alícia (de Larrocha)
Nocturn a Rosa (Sabater) (estrena amb motiu del seu centenari)
Romance
Selecció de temes de Gaudí
Selecció de temes de Mar i cel
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)
Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Albert Guinovart és un dels artistes catalans més versàtils actualment: compositor, pianista, arranjador, orquestrador i pedagog, és el que es considera un músic integral. Amb una sòlida formació clàssica i una trajectòria que abraça des de la música simfònica fins al musical –és l’autor del popular Mar i cel–, ha desenvolupat un llenguatge propi, melòdic i evocador. En aquest recital es retroba amb la seva pròpia veu interior interpretant al piano algunes de les obres del seu catàleg més estimades pel públic.
Quines són les claus del concert?
El programa és un recorregut per l’univers pianístic de Guinovart. S’obre amb Arlecchino, una evocació de l’esperit colorista del personatge de la commedia dell’arte, i el segueixen els 24 Preludis, cadascun d’aproximadament un minut; són un exercici de precisió i lirisme que travessa totes les tonalitats. Estampes (Hommage à Debussy) ret homenatge a la sensualitat melòdica del mestre francès, mentre que els Nocturns –dedicats a Alícia de Larrocha i, en estrena absoluta, a Rosa Sabater– n’exploren la faceta més íntima i contemplativa. El programa es completa amb un Romance i seleccions dels musicals Gaudí i Mar i cel, ingredients perfectes per gaudir del piano de concert i de melodies que ja formen part de la història de la música catalana.
A què he de parar atenció?
“Des del meu punt de vista, és important trobar un equilibri entre allò que s’espera de tu i els aspectes en què, com a creador, vols evolucionar”, explica Albert Guinovart. “L’objectiu de la meva música sempre és connectar amb el públic. No és el públic qui ha de fer un esforç per entendre la teva música, ets tu qui s’ha d’esforçar perquè l’entenguin”. Sens dubte, la seva música toca la fibra de l’oient perquè és plena d’harmonies i melodies de qualitat que travessen la sensibilitat de tot tipus de públic. Cal parar atenció a la seva obra per a piano, que beu de la tradició de Mompou i Montsalvatge, però que ha evolucionat cap al seu propi llenguatge. Independent de modes i dogmatismes, el seu estil absorbeix influències i les filtra a través d’una expressivitat eminentment lírica i d’una recerca constant de la bellesa.
Sabies que...
Els seus 24 Preludis van néixer durant el confinament, la primavera del 2020. Enmig del temor i la tristesa, Albert Guinovart va voler regalar “raigs d’esperança i confiança en un futur millor”. Cada dia penjava a les xarxes socials una composició d’aproximadament un minut. Aquelles peces, que després va recollir en els 24 Preludis, recorden que la bellesa és, abans i ara, més necessària que mai.
Comentari
Per a Albert Guinovart, actuar al Palau de la Música Catalana té un significat especial. Va ser aquí on de ben petit va descobrir el gran repertori simfònic amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona i figures llegendàries com ara Arthur Rubinstein, experiències que el van marcar profundament. El vincle amb el Palau ve de lluny: hi va debutar en obtenir el Premi d’Honor del Conservatori Superior de Música de Barcelona: “Al Palau sempre m’hi he sentit com a casa”, diu.
El recital d’avui ofereix un recorregut per algunes de les seves creacions de la darrera dècada, algunes de les quals han estat enregistrades recentment. La vetllada s’obre amb Arlecchino, una pàgina enèrgica i d’una gran exigència tècnica: “Em vaig proposar fer una obra valenta, virtuosística, amb un final ben brillant”, explica el compositor. Seguidament, Tres poemes, una obra inspirada en textos d’Emily Dickinson que ens endinsa en un univers íntim i contemplatiu.
Completa la primera part el cicle 24 Preludis. Guinovart va escriure vint-i-quatre peces en vint-i-quatre dies consecutius: “El primer dia del confinament vaig compondre’n un. Arran del ressò a les xarxes, l’endemà en vaig fer un altre, i així successivament”. Cadascun explora una tonalitat diferent i incorpora evocacions i homenatges a compositors admirats, com Montsalvatge, Rakhmàninov, Schubert, Chopin o Wagner, així com al·lusions a danses i a formes diverses.
La segona part s’inicia amb Estampes (Hommage à Debussy), un encàrrec del Festival de Peralada amb motiu del 150è aniversari del compositor francès. L’obra estableix un diàleg amb l’univers sonor de Debussy i hi incorpora citacions ben recognoscibles com ara el Clar de Lluna.
Els Nocturns ocupen un lloc central en la producció de Guinovart, hereva d’una profunda fascinació per Chopin. Nocturn a Alícia, dedicat a Alicia de Larrocha en el marc del seu centenari, va formar part del recital que el pianista va oferir al Carnegie Hall de Nova York. Nocturn a Rosa, estrena mundial, ret homenatge a Rosa Sabater, una de les pianistes catalanes més destacades del segle XX, de qui el 2027 es commemora el centenari del naixement. El programa inclou també Romance, una pàgina d’atmosfera evocadora creada per a un dels plats del projecte El Somni dels Germans Roca.
El recital culmina amb una mirada a dues de les seves creacions escèniques més emblemàtiques. D’una banda, Gaudí (2002), musical que s’endinsa en la dimensió humana i espiritual de l’arquitecte català més universal de tots els temps. De l’altra, una selecció de fragments de Mar i cel (1988), la cèlebre producció de Dagoll Dagom basada en l’obra d’Àngel Guimerà, convertida ja en una de les grans fites del teatre musical català.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg, professor a l’Institut del Teatre
Biografia
Biografia
©Antoni Bofill
©Antoni Bofill
Albert Guinovart, pianista i compositor
El compositor i pianista Albert Guinovart és un músic inquiet i polifacètic que representa la sincronia perfecta entre les diferents facetes en què destaca: la composició, l’orquestració, la docència i l’intèrpret consolidat que ha demostrat ser, tant del gran repertori clàssic i romàntic com del seu propi extens catàleg pianístic.
Les seves obres han estat estrenades a prestigioses sales de concerts de tot el món per intèrprets destacats i orquestres i directors de reconegut prestigi internacional. La seva prolífica obra abasta la composició de dues òperes, Atzar i Alba eterna, un ballet: Terra baixa, sis musicals: Mar i cel i Flor de Nit, entre d’altres, així com un nombrós catàleg d’obres orquestrals d’enorme força i vitalitat, a més simfonies corals i una no menys important producció de repertori cambrístic, amb el piano com una constant que l’acompanya des dels inicis de la carrera fins al present.
En el terreny discogràfic ha gravat més de seixanta títols, editats molts per prestigiosos segells discogràfics, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori de què és una referència, Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz o Joaquín Rodrigo, com de les seves pròpies composicions.
Entre moltes distincions, els últims premis que ha rebut aquest any 2025 són el Premi 440 a la Trajectòria, del Grup Enderrock; Premi d’Honor de l’AIE a la trajectòria; Premi Alícia 2025 a l’autoria, per la Simfonia Gaudí, i el nomenament com a membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimarts, 28.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsSimfonia Resurrecció de Mahler
Marta Mathéu, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Cor Jove del País Basc (Euskal Herriko Gazte Abesbatza)*
Mireia Barrera, preparadora dels cors
Isabel Rubio, directoraG. Mahler: Simfonia núm. 2, en Do menor, “Resurrecció”
*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
Preus: de 22 a 45 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.
Programa de mà
Albert Guinovart interpreta Guinovart
Estiu al Palau
Dimecres, 15 de juliol de 2026 – 20 h
Sala de Concerts
Amb la col·laboració de:
Compromís amb el medi ambient:
Membre de:
Programa
Albert Guinovart, piano
Obres d'Albert Guinovart (1962)
I part
Arlecchino
Tres poemes (Emily Dickinson)
I. I Years had been from home
II. If I should’nt be alive
III. Hope is the thing with feathers24 Preludis
I. Si major
II. Fa menor
III. Si bemoll major, “Lullaby”
IV. Mi menor
V. La major, “Homenatge a X. Montsalvatge”
VI. Mi bemoll menor, “Alla Rachmaninov”
VII. La bemoll major, “Marcia”
VIII. Re menor
IX. Sol major
X. Re menor
XI. Fa sostingut major
XII. Do menor, “Siciliana”
XIII. Si menor, “Tarantella”
XIV. Fa major
XV. Si bemoll menor
XVI. Mi major
XVII. La menor, “Alla Schubert”
XVIII. Mi bemoll major, “Gallop”
XIX. Sol sostingut menor
XX. Re major, “Polonaise”
XXI. Sol menor
XXII. Re bemoll major, “Chopiniana”
XXIII. Fa sostingut menor
XXIV. Do major, “A Sigfrid”II part
Estampes (Hommage à Debussy)
Nocturn a Alícia (de Larrocha)
Nocturn a Rosa (Sabater) (estrena amb motiu del seu centenari)
Romance
Selecció de temes de Gaudí
Selecció de temes de Mar i cel
Durada del concert:
Primera part, 40 minuts | Pausa de 15 minuts | Segona part, 45 minuts.
La durada del concert és aproximada.#piano #estrenes
Poema
Requisit
la sang que surt com canonada que rebenta,
la sang que taca els llençols blancs i ho fa amb violència,
la sang que ve amb un crit que esquerda els òrgans,
la sang que no es barreja amb la suor perquè és més densa,
la sang que surt a raig d’entre les cames de qui tot just comença,
la sang de les dones que són ara mateix a l’hospital,
la sang, aquesta sang, als meus poemes.Mireia Calafell
Nosaltres, qui (LaBreu, 2020)Et cal saber...
Qui n’és el protagonista?
Albert Guinovart és un dels artistes catalans més versàtils actualment: compositor, pianista, arranjador, orquestrador i pedagog, és el que es considera un músic integral. Amb una sòlida formació clàssica i una trajectòria que abraça des de la música simfònica fins al musical –és l’autor del popular Mar i cel–, ha desenvolupat un llenguatge propi, melòdic i evocador. En aquest recital es retroba amb la seva pròpia veu interior interpretant al piano algunes de les obres del seu catàleg més estimades pel públic.
Quines són les claus del concert?
El programa és un recorregut per l’univers pianístic de Guinovart. S’obre amb Arlecchino, una evocació de l’esperit colorista del personatge de la commedia dell’arte, i el segueixen els 24 Preludis, cadascun d’aproximadament un minut; són un exercici de precisió i lirisme que travessa totes les tonalitats. Estampes (Hommage à Debussy) ret homenatge a la sensualitat melòdica del mestre francès, mentre que els Nocturns –dedicats a Alícia de Larrocha i, en estrena absoluta, a Rosa Sabater– n’exploren la faceta més íntima i contemplativa. El programa es completa amb un Romance i seleccions dels musicals Gaudí i Mar i cel, ingredients perfectes per gaudir del piano de concert i de melodies que ja formen part de la història de la música catalana.
A què he de parar atenció?
“Des del meu punt de vista, és important trobar un equilibri entre allò que s’espera de tu i els aspectes en què, com a creador, vols evolucionar”, explica Albert Guinovart. “L’objectiu de la meva música sempre és connectar amb el públic. No és el públic qui ha de fer un esforç per entendre la teva música, ets tu qui s’ha d’esforçar perquè l’entenguin”. Sens dubte, la seva música toca la fibra de l’oient perquè és plena d’harmonies i melodies de qualitat que travessen la sensibilitat de tot tipus de públic. Cal parar atenció a la seva obra per a piano, que beu de la tradició de Mompou i Montsalvatge, però que ha evolucionat cap al seu propi llenguatge. Independent de modes i dogmatismes, el seu estil absorbeix influències i les filtra a través d’una expressivitat eminentment lírica i d’una recerca constant de la bellesa.
Sabies que...
Els seus 24 Preludis van néixer durant el confinament, la primavera del 2020. Enmig del temor i la tristesa, Albert Guinovart va voler regalar “raigs d’esperança i confiança en un futur millor”. Cada dia penjava a les xarxes socials una composició d’aproximadament un minut. Aquelles peces, que després va recollir en els 24 Preludis, recorden que la bellesa és, abans i ara, més necessària que mai.
Comentari
Per a Albert Guinovart, actuar al Palau de la Música Catalana té un significat especial. Va ser aquí on de ben petit va descobrir el gran repertori simfònic amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona i figures llegendàries com ara Arthur Rubinstein, experiències que el van marcar profundament. El vincle amb el Palau ve de lluny: hi va debutar en obtenir el Premi d’Honor del Conservatori Superior de Música de Barcelona: “Al Palau sempre m’hi he sentit com a casa”, diu.
El recital d’avui ofereix un recorregut per algunes de les seves creacions de la darrera dècada, algunes de les quals han estat enregistrades recentment. La vetllada s’obre amb Arlecchino, una pàgina enèrgica i d’una gran exigència tècnica: “Em vaig proposar fer una obra valenta, virtuosística, amb un final ben brillant”, explica el compositor. Seguidament, Tres poemes, una obra inspirada en textos d’Emily Dickinson que ens endinsa en un univers íntim i contemplatiu.
Completa la primera part el cicle 24 Preludis. Guinovart va escriure vint-i-quatre peces en vint-i-quatre dies consecutius: “El primer dia del confinament vaig compondre’n un. Arran del ressò a les xarxes, l’endemà en vaig fer un altre, i així successivament”. Cadascun explora una tonalitat diferent i incorpora evocacions i homenatges a compositors admirats, com Montsalvatge, Rakhmàninov, Schubert, Chopin o Wagner, així com al·lusions a danses i a formes diverses.
La segona part s’inicia amb Estampes (Hommage à Debussy), un encàrrec del Festival de Peralada amb motiu del 150è aniversari del compositor francès. L’obra estableix un diàleg amb l’univers sonor de Debussy i hi incorpora citacions ben recognoscibles com ara el Clar de Lluna.
Els Nocturns ocupen un lloc central en la producció de Guinovart, hereva d’una profunda fascinació per Chopin. Nocturn a Alícia, dedicat a Alicia de Larrocha en el marc del seu centenari, va formar part del recital que el pianista va oferir al Carnegie Hall de Nova York. Nocturn a Rosa, estrena mundial, ret homenatge a Rosa Sabater, una de les pianistes catalanes més destacades del segle XX, de qui el 2027 es commemora el centenari del naixement. El programa inclou també Romance, una pàgina d’atmosfera evocadora creada per a un dels plats del projecte El Somni dels Germans Roca.
El recital culmina amb una mirada a dues de les seves creacions escèniques més emblemàtiques. D’una banda, Gaudí (2002), musical que s’endinsa en la dimensió humana i espiritual de l’arquitecte català més universal de tots els temps. De l’altra, una selecció de fragments de Mar i cel (1988), la cèlebre producció de Dagoll Dagom basada en l’obra d’Àngel Guimerà, convertida ja en una de les grans fites del teatre musical català.
Albert Fontelles-Ramonet, músic i musicòleg, professor a l’Institut del Teatre
Biografia
Albert Guinovart, pianista i compositor
©Antoni Bofill
El compositor i pianista Albert Guinovart és un músic inquiet i polifacètic que representa la sincronia perfecta entre les diferents facetes en què destaca: la composició, l’orquestració, la docència i l’intèrpret consolidat que ha demostrat ser, tant del gran repertori clàssic i romàntic com del seu propi extens catàleg pianístic.
Les seves obres han estat estrenades a prestigioses sales de concerts de tot el món per intèrprets destacats i orquestres i directors de reconegut prestigi internacional. La seva prolífica obra abasta la composició de dues òperes, Atzar i Alba eterna, un ballet: Terra baixa, sis musicals: Mar i cel i Flor de Nit, entre d’altres, així com un nombrós catàleg d’obres orquestrals d’enorme força i vitalitat, a més simfonies corals i una no menys important producció de repertori cambrístic, amb el piano com una constant que l’acompanya des dels inicis de la carrera fins al present.
En el terreny discogràfic ha gravat més de seixanta títols, editats molts per prestigiosos segells discogràfics, com EMI, Decca, Harmonia Mundi o Sony Classical, tant del repertori de què és una referència, Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz o Joaquín Rodrigo, com de les seves pròpies composicions.
Entre moltes distincions, els últims premis que ha rebut aquest any 2025 són el Premi 440 a la Trajectòria, del Grup Enderrock; Premi d’Honor de l’AIE a la trajectòria; Premi Alícia 2025 a l’autoria, per la Simfonia Gaudí, i el nomenament com a membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català.
També et pot interessar...
Estiu al Palau
Dimarts, 28.07.26 – 20 h
Sala de ConcertsSimfonia Resurrecció de Mahler
Marta Mathéu, soprano
Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano
Jove Orquestra de les Comarques Gironines*
Cor Jove Nacional de Catalunya*
Cor Jove del País Basc (Euskal Herriko Gazte Abesbatza)*
Mireia Barrera, preparadora dels cors
Isabel Rubio, directoraG. Mahler: Simfonia núm. 2, en Do menor, “Resurrecció”
*Agrupacions amb finalitats pedagògiques
Preus: de 22 a 45 €
Mecenes d'Honor
Mecenes Protectors
Mecenes col·laboradors
Mitjans Col·laboradors
Col·laboradors
Armand Basi – Ascensors Jordà – Bagués Marsiera Joiers – Caixa Enginyers – Calaf Grup – CECOT – Centre Odontològic Dígest – Colonial SFL – Fundació Antoni Serra Santamans – Fundació Castell Peralada – Fundació Metalquimia – Gómez-Acebo & Pombo – Helvetia – L’Illa Diagonal – Quadis – Saba – Saret de Vuyst Travel – Scasi Soluciones de Impresión – Sesé – Soler Cabot –Benefactors d'Honor
Professor Rafael I. Barraquer Compte – Francesc Xavier Carbonell Castellón – Mariona Carulla Font – M. Dolors i Francesc – Pere Grau Vacarisas – María José Lavin Guitart – Marta Mora Raurich – Mª. del Carmen Pous Guardia – Daniela Turco – Joaquim Uriach i Torelló – Manel Vallet Garriga –Benefactors Principals
Elvira Abril – Eulàlia Alari Ballart – Pere Armadàs Bosch – Rosamaria Artigas i Costajussà – Núria Basi Moré – Zacaries Benamiar – Lluís Carulla Font – Amb. Prof. Mark Dybul i Mr. Jason Claire – Joaquim Coello Brufau – Josep Colomer Viure – Josep Daniel i Lluïsa Fornos – Isabel Esteve Cruella – Víctor Font – Casimiro Gracia Abian – Jordi Gual i Solé – Ramón Poch Segura – Juan Eusebio Pujol Chimeno – Juan Manuel Soler Pujol – Karin Zimmermann –Benefactors
Maria Victoria de Alós Martín – Mahala Alzamora Figueras-Dotti – Gemma Borràs i Llorens – Jordi Capdevila i Pons – Oriol Coll – Rolando Correa – Elvira Gaspar Farreras – Pablo Giménez-Salinas Framis – Maite González Rodríguez – Irene Hidalgo de Vizcarrondo – Pepita Izquierdo Giralt – Immaculada Juncosa – Isaac Martín Salvà – Juan Molina-Martell Ramis – M. Victòria Moncunill i Cirera – Joan Oller i Cuartero – Rafael Pous Andrés – Inés Pujol Agenjo – Pepe Pujol Agenjo – Toni Pujol Agenjo – Olga Reglero Bragulat – Carla Sanfeliu – Josep Ll. Sanfeliu – Marc Sanfeliu – Manel Sarasa Serra – Elina Selin – Jordi Simó Sanahuja – M. Dolors Sobrequés i Callicó – Salvador Viñas Amat –El Palau de la Música Catalana agraeix també les donacions dels benefactors que volen restar en l'anonimat.