Alba G. Corral (Madrid, 1977) confessa que va trigar molt de temps a considerar-se artista. La precarietat massa associada a les arts digitals i el fet afegit de ser dona, la feien dues voltes rebel.

Després de quinze anys instal·lada a Barcelona i de ser considerada un referent internacional en la seva disciplina, aquesta condició ja no la discuteix ningú. Per l’envergadura de la seva feina i per un posicionament gairebé polític de la seva condició de creadora.

El Palau convida una programadora de codi, de software generatiu, una activista de l’art que coneix el pols de l’underground experimental barceloní de la darrera dècada. Des de sales ja extingides com el Zentraus Club de la Rambla del Raval, espais d’avantguarda com l’Hangar o centres de creació multimèdia com el Niu del Poblenou. Aquest és l’ecosistema d’una artista que ja ha passat per festivals imprescindibles, com Sónar, Eufònic, L.E.V. o Mutek. Una poètica visual que s’ha pogut veure a diferents continents amb formats que van de la instal·lació al full dome. L’estiu passat inaugurava el Festival Grec amb el mític Kronos Quartet en una nova fita com a creadora i performer.

Però… què fa Alba G. Corral? Pintar paisatges digitals que dialoguen amb la música que acompanya. Exhibicions visuals a gran escala creades a partir de la programació d’un codi algorítmic –comportaments preestablerts– que la visualista condueix en directe. Un imaginari d’una riquesa cromàtica aclaparadora i esbossos que es ramifiquen creant figures improbables.

En definitiva, i acomplint la profecia de Kandinski: llum, forma, moviment, color i espai que són música visual.

Composició i programació. Organicitat natural i tecnificació urbana. Matemàtica i art. Binomis que Alba G. Corral ha posat al servei, principalment, de música electrònica i electroacústica, i que el Palau convida a imaginar amb el llenguatge de la clàssica en alguns dels seus concerts i activitats. Una estètica que no només amara la imatge gràfica de la temporada, sinó que es planteja el repte de multiplicar la gran raó de ser de la nostra sala: oferir experiències en viu que es gravin en la memòria.