• Cor Bruckner Barcelona & Cor de Cambra de la Diputació de Girona

    La Casa dels Cants

    Diumenge, 9 de gener de 2022 – 18 h

    Petit Palau

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    I
    Cor de Cambra de la Diputació de Girona
    M. Àngels Pardàs
    piano
    Isabel Mantecóndirectora

    Xabier Sarasola (1960)
    Ave Maria

    Josu Elberdin (1976)
    Cantate Domino

    Eric Whitacre (1970)
    Lux aurumque

    Morten Lauridsen (1943)
    Sure on this shining night

    Francesc Civil (1895-1990)
    Bella companyia
    La Mare de Déu
    Les dotze van tocant

    Albert Guinovart (1962)
     El Noi de la Mare

    II
    Cor Bruckner Barcelona
    Júlia Sesédirectora

    Giaches de Wert (1535-1596)
    Cruda Amarilli

    Darius Milhaud (1892-1974)
    “Babylone”, de Les deux cités, op. 170

    Ferran Cruixent (1976)
    Advent

    John Rutter (1945)
    Deck the hall

    Josep Vila i Casañas (1966)
    L’Arodalif

    Xavier Garcia (1991)
    El desembre congelat

    Cançó comuna:

    Randall Thompson (1899-1984)
    Alleluia

    Durada aproximada del concert:

    Primera part: 26 minuts; pausa de 15 minuts; segona part: 22 minuts

    #coral #patrimonicatalà

  • Poema

    Ebri d’Ebre

    Aquí cada pedra és un poema,
    i cada copa una vagina oberta.

    Aquí la vida ho domina tot, també la mort.

    Però jo no escric obsessionat amb la mort,
    encara que ho sembli, escric amb ella a sobre.

    És la tinta que m’acompanya, m’omple els mots,
    les salives, les semences, els llagrimalls,
    o sigui, els murs dels meus laberints.

    Perquè la meva missió és tornar-me
    ombra i obstacle,
    que fins i tot Déu
    es perdi

    dins la meva
    entintada
    jeroglífica
    mortaldat.

    Jaume C. Pons Alorda
    Riu, bèstia (2021)

  • Comentari

    Ja deia Voltaire dels bascos que eren un poble “que cantava i ballava al peu dels Pirineus”. Fruit d’aquesta llarguíssima tradició folklòrica, el món coral basc emergeix des de fa dècades com a referent per la qualitat, tant dels seus intèrprets com de les seves creacions. L’ensucrada Ave Maria de Xabier Sarasola n’és un bon exemple. Més original és el Cantate Domino de Josu Elberdin, un encàrrec dels Utah Singers que musica el salm 96 en tres idiomes diferents.

    El món anglosaxó tampoc s’ha quedat enrere en el món coral. La tradició britànica té un altíssim i reconegut exponent en la figura de John Rutter, que tracta sempre el seu material, original o tradicional, com la melodia gal·lesa Deck the hall, amb cura, respecte i molta flegma. En una línia semblant situem Sure on this shining night de l’americà Morton Lauridsen. L’obra forma part d’un cicle de nocturns en diferents idiomes escrit el 2005 i encarregat per l’Associació Americana de Directors de Cors. Més efectista és el també americà Eric Whitacre, conegut per les seves performances audiovisuals. El text de Lux aurumque és una traducció al llatí d’un poema en anglès que descriu la llum daurada dels àngels que celebren el Naixement.

    L’evolució de la creació coral a casa nostra és prou coneguda. Amb tot, encara hi ha figures que cal reivindicar, com el compositor Francesc Civil, tan vinculat a la ciutat de Girona, que el 1952 escrigué El nostre Nadal, una gran cantata per a cor i orquestra basada en nadales populars, com les tres que sentirem avui, en l’arranjament per a cor i piano signat per Martí Ferrer. El tractament de les melodies és fresc i convencional, en una línia molt semblant a El Noi de la Mare del molt més popular Albert Guinovart. L’Arodalif de Josep Vila, en canvi, és una divertida i original versió de la melodia popular La filadora, tractada de forma invertida, a vegades burlesca, a voltes surrealista. Igualment original és la versió jazzística d’El desembre congelat de Xavier Garcia. I gens convencional és el subtil i sorprenent efectisme que Ferran Cruixent cerca entre les veus naturals i la tecnologia en el seu Advent.

    El prolífic Darius Milhaud, un dels membres del Grup dels Sis francès, conreà tots els gèneres. De les seves obres corals destaca el tríptic Les deux cités sobre uns textos del poeta Paul Claudel, molt vinculat al grup. La crua “Babylone” s’oposa a la triomfant “Jerusalem” amb una suau “Elegia” intermèdia.

    Sergi Moreno-Lasalle, músic i crític musical

  • Biografies

    Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona

    Cor de Cambra del Conservatori de la Diputació de Girona

    Fundat el 2003 amb la voluntat d’interpretar, amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori a cappella com l’orquestral, el CCDG va ser dirigit inicialment per Lluís Cavalleria, i posteriorment per Montserrat Meneses i Pablo Larraz. Des del 2020 Isabel Mantecón n’és la directora titular. També ha actuat sota la direcció de Christian Curnyn, Xavier Sans, Joan Cabré, Carles Magraner, Josep Prats, Xavier Díaz Latorre, Xavier Puig, Joaquim Mora, Lluís Vilamajó, Tomàs Grau i Pau Jorquera, entre d’altres. Ha col·laborat amb diversos solistes i formacions, com ara Marta Mathéu, Elena Copons, Ulrike Haller, Juan de la Rubia, Ensemble Méridien, Laia Frigolé, Josep-Ramon Olivé, Orquestra Simfònica del Vallès, Vespres d’Arnadí, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, etc.

    El CCDG ha participat en nombrosos festivals de música i teatre de prestigi internacional, tot assumint ja fossin propostes clàssiques o innovadores: Festival de Músiques Religioses de Girona, Setmana de Música Religiosa de Perpinyà, Festival Grec de Barcelona (estrena de Pinsans i Caderneres de Xavier Albertí), Temporada Alta de Girona (estrena de Clavells vermells d’Agustí Fernández), Schubertíada de Vilabertran, Concert de Rams de la basílica de Montserrat, Festival de Música Antiga dels Pirineus, etc.

    Al llarg de la seva història ha creat o col·laborat en produccions de formats molt variats interpretant un repertori molt ampli: Chichester psalms de Leonard Bernstein a l’Auditori Enric Granados de Lleida; Membra Jesu Nostri de Dietrich Buxtehude a l’Auditori de Girona, a la basílica de Montserrat i al Palau de la Música; els Motets i la Passió segons sant Joan de J. S. Bach; La Creació de Franz J. Haydn; Un rèquiem alemany de Johannes Brahms amb l’Orquestra Simfònica del Vallès al Palau de la Música Catalana; Valsos amorosos de Brahms a Girona; diverses produccions de Bach Zum Mitsingen; Vespres solemnes de confessore i Requiem de W. A. Mozart al Palau de la Música i Santa Maria del Mar; Missa de Sant Nicolau de Benjamin Britten, i un llarg etcètera, sense deixar mai de banda el treball sonor de les obres corals a cappella de compositors de tots els temps, des del Llibre vermell de Montserrat fins a Arvo Pärt.

    Per celebrar els seus primers deu anys, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona va produir l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell a l’Auditori de Girona, en una versió dramatitzada, creada per la coreògrafa Anna Romaní, que va obtenir grans elogis de la crítica.

    El Cor de Cambra de la Diputació és una formació amb seu al Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona.

  • Cor Bruckner Barcelona

    Cor Bruckner Barcelona

    © Jesús G. Pastor

    El Cor Bruckner Barcelona va ser fundat per Sergi Moreno l’any 2003. El 2007 Júlia Sesé va prendre'n la direcció, primer conjuntament amb J. M. Mindan (fins 2009) i després amb J. R. Olivé (fins 2012). Des de llavors, Júlia Sesé el dirigeix en solitari. 

    El cor ha participat i obtingut diversos reconeixements en concursos com el Concurso Nacional de Corales Antonio José (Burgos, 2012), el Certamen Coral de Cocentaina (Alacant, 2014), el Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (Saragossa 2018) i, més recentment, el Certamen Coral de Tolosa (País Basc, 2021).

    Ha treballat amb directors com J. de la Rubia, M. Valdivieso, X. Puig, Ò. Boada, B. Allred, X. Pastrana, A. Reverté i K. Ono, i ha col·laborat amb entitats com la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Barroca Catalana, Orquestra Simfònica J. Carbonell de les Terres de Lleida, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i el Gran Teatre del Liceu, entre d’altres. També ha realitzat concerts a cappella en espais com l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, entre d'altres equipaments culturals del país, amb èxit de públic i de crítica.

    Ha participat en diverses ocasions com a cor pilot del curs de direcció d'estiu de la FCEC, i fou seleccionat per ser el cor pilot de la masterclass de H. Rilling en l'11è Simposi Mundial de Música Coral (Barcelona 2017).

  • 20211223 Nadal al Palau DESKTOP
  • Textos

    Xabier Sarasola (1960)
    Ave Maria

    Ave Maria, gratia plena,
    Dominus tecum.
    Benedicta tu in mulieribus,
    Et benedictus fructus ventris tui, Jesus.

    Déu vos salve, Maria, plena de gràcia,
    el Senyor és amb vós,
    beneïda sou vós entre totes les dones
    i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús.

    Sancta Maria, Mater Dei,
    ora pro nobis peccatoribus,
    nunc et in hora mortis nostrae.
    Amen.

    Santa Maria, Mare de Déu,
    pregueu per nosaltres pecadors,
    ara i en l’hora de la nostra mort.
    Amén.

    Josu Elberdin (1976)
    Cantate Domino

    Sing to the lord a new song,
    Sing all the earth praise his name.

    Canteu al Senyor un càntic nou,
    canteu, tota la terra lloa el seu nom.

    Kanta Jaunari kantu berria
    Kanta Jaunari lur guztia.

    Canteu al Senyor un càntic nou,
    canteu al Senyor tota la terra.

    Benedicite nomini eius
    Anuntiate diem de die
    Salutare eius.

    Beneïu el seu nom
    anuncieu dia rere dia
    que ens ha salvat.

    Cantate, exsultate et psallite
    Psallite in cithara,
    psallite voce psalmi.
    Cantate Domino quia mirabilia fecit.

    Canteu, alegreu-vos, feu música
    canteu amb l’arpa,
    canteu amb les veus un salm.
    Canteu al Senyor que ha fet meravelles.

    Eric Whitacre (1970)
    Lux aurumque

    Lux, calida, gravisque,
    Pura velut aurum,
    Et canunt angeli,
    Molliter natum, modo natum.

    Llum, càlida i pesant,
    pura com l’or,
    i els àngels canten
    al qui acaba de néixer.

    Morten Lauridsen (1943)
    Sure on this shining night
    Text de James Agee (1909-1955)

    Sure on this shining nigh
    Of starmade shadows round,
    Kindness must watch for me
    This side the ground.

    Segur que en aquesta nit brillant
    d’ombres fetes per estrelles,
    la bondat vetlla per mi
    a aquesta banda del sòl.

    The late year lies down the north.
    All is healed, all is health.
    High summer holds the earth.
    Hearts all whole.

    L’edat avançada indica el Nord.
    Tot és guarit, tot és salut.
    El ple estiu sosté la terra.
    Els cors curulls.

    Sure on this shining night
    I weep for wonder
    Wandering far alone
    Of shadows on the stars.

    Segur que en aquesta nit brillant
    ploro pel fet meravellós
    de vagarejar sol i lluny
    de les ombres, en les estrelles.

    Francesc Civil (1895-1990)
    Bella companyia

    Josep 'gafa la serra i a l’altra mà el sarró,
    “Adeu-siau Maria, al cel ens veiem tots”.
    Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.

    Maria se n’aixeca detràs del seu espòs.
    Maria està cansada, demana-li repòs.
    Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.

    Sota una pomereta se n’assenten tots dos.
    “Colliu-me’n una poma”, “Ne seré molt gustós”.
    Camina Serafí, camina Serafí si en vols venir.

    Les branques són massa altes. “Si m’ajudessiu vós!”
    Les rames se li acotxen; miracle és del Senyor.

    La Mare de Déu

    La Mare de Déu
    quan era xiqueta
    anava a costura
    a aprendre de lletra.

    Dins d’un cistellet
    duu quatre pometes,
    un bocí de pa,
    també avellanetes.

    Els àngels cantaven,
    garindó, garindeta.

    Filava finet,
    teixia robeta,
    coixí n’era d’or,
    les puntes de seda.

    Feia oració
    agenolladeta
    estant retirada
    dins una cambreta.

    L’àngel hi va entrar
    per la finestreta,
    estant retirada
    dins d’una cambreta.

    Déu vos guard Maria,
    de gràcia sou plena.
    La nit de Nadal
    sereu Mare i verge.

    En tindreu un noi
    bonic com l’estrella,
    serà el vostre fill,
    serà fill de Verge.

    Per nom se’n dirà
    Jesús Salvador,
    Rei de cel i terra.

    La Mare de Déu
    quan era xiqueta
    cosia robeta
    per ‘na’ endreçadeta.

    Les dotze van tocant

    Les dotze van tocant,
    ja és nat el Déu infant, fill de Maria.
    El cel és estrellat,
    el món és tot glaçat, neva i venteja.
    D’algun llop famolenc,
    del fons d’un negre avenc, l’udol arriba.
    La Verge i el Fillet
    n’estan mig morts de fred i el vell tremola.
    Josep, a poc a poc,
    encén allà un gran foc i els àngels canten.

    Albert Guinovart (1962)
    El Noi de la Mare

    Què li darem a n’el Noi de la Mare?
    Què li darem que li sàpiga bo?
    Li darem panses amb unes balances
    li darem figues amb un paneró.

    Què li darem a n’el Noi de la Mare?
    Guaita com dorm el petit infantó.
    Què li darem? Què li darem?
    Panses i figues, i mel i mató.

    Tam patam tam, que les figues són verdes
    tam patam tam, que ja maduraran.
    Si no maduren el dia de Pasqua
    maduraran en el dia del Ram.

    Giaches de Wert (1535-1596)
    Cruda Amarilli

    Cruda Amarilli, che col nome ancora,
    d’amar, ahi lasso! amaramente insegni;
    Amarilli, del candido ligustro
    più candida e più bella,
    ma de l’aspido sordo
    e più sorda e più fera e più fugace;
    poi che col dir t’offendo,
    i’ mi morrò tacendo.

    Crudel Amarilis, que fins i tot amb el nom,
    “amar” (ai trist de mi!) amargament ensenyes:
    Amarilis, de càndida assutzena
    més càndida i més bella;
    però de l’àspid sord
    molt més sorda, fugitiva i fera.
    Ja que parlant t’ofenc,
    jo callaré morint.

    Més parlaran per mi
    planes i muntanyes,
    i aquest bosc en el qual
    el teu dolç nom
    se sent ressonar tan sovint.
    I ploraran per mi les fonts,
    i, mormolant, els vents
    escamparan els meus laments.

    Més parlaran per mi
    planes i muntanyes,
    i aquest bosc en el qual
    el teu dolç nom
    se sent ressonar tan sovint.
    I ploraran per mi les fonts,
    i, mormolant, els vents
    escamparan els meus laments.

    Darius Milhaud (1892-1974)
    “Babylone” de Les deux cités, op. 170

    Elle est tombée, Babylone la grande.
    Si Dieu n’édifie pas la maison,
    si Dieu ne garde pas la cité,
    C’est en vain que se sont travaillés,
    c’est en vain que travaillent
    et que se sont travaillés,
    et que se travaillent à travailler,
    Ceux qui travaillent à le faire.

    Ha caigut, Babilònia la gran.
    Si Déu construeix la casa,
    si Déu no vetlla per la ciutat,
    és en va que siguin treballats,
    és en va que treballen
    i que siguin treballats,
    i que es treballin a treballar,
    aquells que, en fer-ho, treballen.

    Elle est tombée Babylone la grande.
    Ouaï! Voe ! malheur!
    Moi, Jean, j’entendis la voix d’un aigle
    par le milieu de l’aire qui criait :
    Ouaï! Voe ! malheur!
    Elle est tombée Babylone la grande.

    Ha caigut Babilònia la gran.
    Ai las! Dissort!
    Jo, Jean, vaig sentir la veu d’una àguila
    que cridava al mig del cel:
    Ai las! Dissort!
    Ha caigut Babilònia la gran.

    Parce que Dieu tout à coup
    s’est repensé d’elle
    et il va lui donner à boire
    un grand calice plein de vin,
    et le feu n’en est pas évaporé.
    Sortez du milieu d’elle, mon peuple.

    Perquè Déu, de sobte,
    s’ho ha repensat
    i li ha donat per beure
    un gran calze ple de vi,
    i el foc no s’ha pas evaporat.
    Sortiu de la ciutat, poble meu.

    Elle est tombée.
    Tous se tenant à distance
    diront, frémissant de terreur :
    Malheur ! Voe ! Ouaï !
    Babylone la grande il a péri, le port !

    Ha caigut.
    Mantenint-se a distància
    diran, estremint-se de terror:
    Dissort! Ai las!
    Babilònia la gran, el seu port ha desaparegut!

    Il à péri l’entrepôt ; elle à péri la fabrique,
    elle´péri la boutique et personne,
    il n’y aplus personne pour lui acheter
    ce qu’elle vend.

    Han desaparegut el magatzem, la fàbrica,
    ha desaparegut la botiga i ningú,
    ja no hi ha ningú per comprar-hi
    el que s’hi ven.

    Marchandises d’argent et d’or
    et des pierres précieuses,
    et de pourpre et de bois odoriférant
    et d’ivoire
    et toutes sortes de métaux
    et de fabrications
    et de cinnamonne et de parfums
    et des gemmes et dèncens,
    de vin et d’huile et de fleur de farine
    et de bêtes de somme
    et de brebis et d’âmes d’hommes.

    Mercaderies de plata i d’or,
    i pedres precioses,
    i porpra i fusta d’olor,
    i vori
    i tota mena de metalls
    i fabricacions,
    i canyella i perfums
    i gemmes i encens,
    vi i oli i flor de farina,
    i bèsties de càrrega
    i ovelles i ànimes humanes.

    Et toi, ô ciel réjouis toi sur elle !
    Martyrs poussez des cris de joie sur elle
    parce que Dieu elle a revanché votre cause.
    Elle a péri Babylone la grande,
    Elle a été coupée en trois.

    I tu, oh cel, delecta-te’n!
    Màrtir, crideu de joia sobre ella
    perquè Déu ha venjat la vostra causa.
    Ha mort Babilònia la gran,
    ha estat partida en tres,
    ha caigut Babilònia la gran.

    Ferran Cruixent (1976)
    Advent

    Empeny el vent ramats de flocs
    pel bosc d’hivern com un pastor
    i algun avet pressent que aviat
    serà tot llum santa i amor, i escolta atent.
    Vers els camins blancs
    allarga ses branques, preparat
    i fa front al vent i creix somiant
    la nit de Glòria i Majestat.

    John Rutter (1945)
    Deck the hall
    Text de Thomas Oliphant

    Deck the hall with boughs of holly, Fa la la la ...
    'Tis the season to be jolly, Fa la la la ...
    Fill the mead-cup, drain the barrel, Fa la la, ...
    Troll the ancient Christmas carol, Fa la la ...

    Decora el saló amb branques de grèvol, Fa la la la...
    Aquest és el temps de l’alegria, Fa la la la...
    Omple la copa d’hidromel, buida la bota, Fa la la...
    Cantusseja l’antiga nadala, Fa la la...

    See the flowing bowl before us, Fa la la ...
    Strike the harp and join the chorus; Fa la la ...
    Follow me in merry measure, Fa la la ...
    While I sing of beauty's treasure, Fa la la ...

    Mireu com s’omple la tassa davant nostre, Fa la la...
    Toqueu l'arpa i uniu-vos al cor; Fa la la...
    Seguiu-me amb alegria, Fa la la...
    Mentre canto el tresor de la bellesa, Fa la la...

    Fast away the old year passes, Fa la la ...
    Hail the new, ye lads and lasses! Fa la la ...
    Laughing, quaffing, all together, Fa la la ...
    Heedless of the wind and weather, Fa la la ...

    De pressa, el vell any passa, Fa la la...
    Saludeu el nou, nois i noies! Fa la la...
    Rient, bevent, tots junts, Fa la la...
    No feu cas ni del vent i del temps, Fa la la...

    Josep Vila i Casañas (1966)
    L’Arodalif

    Un pobre pagès tenia una filla,
    tenia quinze anys i encara no fila

    Tralaralalala, prim fila, prim fila
    tralaralalala, prim fila, prim fila i se’n va

    Pren filosa i fus, dona un tomb per vila,
    n’encontra un galant el que ella volia

    –D’on veniu Joan? –On aneu Maria?
    Vaig al teixidor que hi tinc peça ordida

    Quantes canes hi ha hermosa Maria?
    Setze canes té, me’n manquen les quinze.

    Què en farem del drap, hermosa Maria?
    En farem llençols, llençols i camises.

    Del que ens quedarà pararem botiga
    cap més no n’hi haurà de tan proveïda.

    I dels retallets vestirem les nines.
    La gent ne diran: hermosa botiga!

    Xavier Garcia (1991)
    El desembre congelat

    El desembre congelat confús es retira.
    Abril, de flors coronat, tot el món admira.
    Quan en un jardí d’amor neix una divina flor,
    d’una ro, ro, ro, d’una sa, sa, sa,
    d’una ro, d’una sa, d’una rosa bella,
    fecunda i poncella.

    El mes de maig ha florit, sense ser encara,
    un lliri blanc tot polit de fragància rara,
    que per tot el món se sent,
    de Llevant fins a Ponent,
    tota sa, sa, sa, tota dul, dul, dul,
    tota sa, tota dul, tota sa dulçura
    a l’hort envoltura.

    Amb gran contento i amor celebrem el dia,
    puix que lo diví Senyor neix amb alegria.
    Si no tenim més tresor, oferim-li el nostre cor,
    tota la, la, la, tota fi, fi, fi,
    tota la, tota fi, tota la finesa
    de nostra fermesa.

    Randall Thompson (1899-1984)
    Alleluia

    Al·leluia – Amén

  • També et pot interessar...

    Palau Bach
    Dissabte, 29.01.22 – 20 h
    Sala de Concerts

    Missa en Si menor de Bach

    Balthasar Neumann Chor & Ensemble
    Thomas Hengelbrock, director

    Johann Sebastian Bach: Gran Missa en Si menor, BWV 232

    Preus: de 30 a 100 €

Índex