• Benjamin Grosvenor

    —Brahms, Chopin i Liszt

    Palau Piano

    Dilluns, 22 de novembre de 2021 – 20 h

    Sala de Concerts

  • Amb la col·laboració de:

    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • image/svg+xml
    • Logo nou Inaem

    Membre de:

    • image/svg+xml
  • Programa

    Benjamin Grosvenor, piano


    Johannes Brahms (1833-1897)
    3 Intermezzi per a piano, op. 117

    Andante moderato
    Andante non troppo e con molto espressione
    Andante con moto

    Franz Liszt (1811-1886)
    Sonata per a piano en Si menor, S. 178

    Lento assai - Allegro energico - Grandioso
    Andante sostenuto
    Allegro energico

    II

    Franz Liszt (1811-1886)
    Berceuse

    Frédéric Chopin (1810-1849)
    Sonata per a piano núm. 3

    Allegro maestoso
    Scherzo. Molto vivace - Trio
    Largo
    Finale. Presto non tanto

    Durada aproximada del concert: primera part, 50 minuts | pausa de 15 minuts | segona part, 40 minuts.

    #clàssics #nousreferents

  • Poema

    Salzereda

    S’han cremat les salives
    del mercuri. Tremolen les cendres
    en ser vistes.

    Ràbia
    entre els que trepitgen
    el que vaig ser.

    No remugueu tant.

    Al clatell
    m’hi sobren
    els futurs.

    Anna Gual
    El tubercle
    (2016)

  • Comentari

    Johannes Brahms, Frédéric Chopin i Franz Liszt van ser pianistes prominents que escrigueren per al seu instrument algunes de les obres més importants. I en les quals expressaren diferents maneres d’entendre el romanticisme, consagrat a l’expressió de les emocions i al desenvolupament de llenguatges personals.

    Entre el 1892 i el 1893 Brahms va escriure quatre col·leccions de peces breus per a piano catalogades amb els opus 116 a 119. Aquestes obres de maduresa recullen l’esperit del seu estimat Robert Schumann i el porten a un estat de profunda melancolia. En els Intermezzi op. 117 Brahms s’expressa des del recolliment i la introspecció. Les tres peces de la sèrie es poden considerar cançons de bressol en les quals una senzilla melodia queda embolcallada dins d’un ric acompanyament. El primer intermezzo recorre a la melodia de Lady Anne Bothwell’s lament, una cançó de bressol escocesa. El segon es basa en un motiu de dues notes travessat per continus moviments d’arpegis. La darrera peça de la col·lecció és la de caràcter més melancòlic, “la cançó de bressol a totes les meves penes”, en diria Brahms.

    Frédéric Chopin va completar la seva Sonata núm. 3, en Si menor, op. 58 durant la tardor del 1844. L’obra mostra una estructura arquetípica en quatre moviments. L’“Allegro maestoso” inicial presenta el contrast entre dos temes: el primer, afirmatiu, i el segon, líric, que ens fa viatjar fins al cor d’un nocturn. El segon moviment és un breu i brillant “Scherzo” al qual Chopin contraposa un trio pausat que ens convida a l’ensomni. El contundent inici del “Largo” introdueix una melodia lleugera que es vesteix novament de nocturn i desemboca en una secció central contemplativa. El rondó final es fonamenta en un tema ple de nerviosisme. Chopin combina aquest tema amb episodis de caire virtuosístic que ens condueixen a un final electritzant.

    L’any 1844 Chopin també acabà la composició de la Berceuse op. 57, obra que Franz Liszt utilitzaria com a model per compondre la seva pròpia Berceuse l’any 1854, de la qual avui escoltarem la revisió que el mateix compositor en va fer el 1863. Ambdues obres estan escrites en Re bemoll major i consisteixen en la variació cada vegada més complexa d’un tema de quatre compassos. En la seva Berceuse, però, Liszt incorporà un espectre harmònic més ampli i una expressivitat més elaborada, amb l’ús de fermatas, recitatius i cadències que trenquen l’esdevenir musical i aporten una mirada externa a la narrativa lineal que proposen les variacions del tema.

    La Sonata en Si menor de Franz Liszt és una de les obres més importants del repertori pianístic. Completada l’any 1853, la complexitat estructural de l’obra, en la qual Liszt superposa una estructura sonata sobre quatre moviments que se succeeixen sense pausa, en va dificultar l’acceptació entre el públic de l’època. El contingut musical de la Sonata es basa en quatre temes que apareixen a les primeres pàgines –dues misterioses escales descendents, una melodia enèrgica feta amb octaves, una línia greu de notes repetides i una melodia ascendent sobre un context d’acords repetits– que Liszt transforma i desenvolupa en múltiples direccions i amb els quals construeix un univers emocional de matisos infinits.

    Miquel Gené, musicòleg i crític musical

  • 20211118 Nadal al Palau DESKTOP
  • Biografia

    Benjamin Grosvenor, piano

    Benjamin Grosvenor, piano

    © Andrej Grilc

    El pianista britànic és reconegut internacionalment pel seu so personal i unes interpretacions electritzants i reveladores. La seva inspiració virtuosa en les complexitats tècniques més extenuants mai comprometen la profunditat i la intel·ligència de les seves actuacions. «The Independent» l’ha descrit com “un en un milió... entre milions”.

    Aquesta temporada 2021-22 actua com a artista resident al prestigiós Wigmore Hall de Londres participant-hi en tres projectes de la programació. A més a més, durant l’any passat va ocupar diverses residències artístiques a l’Orchestre Symphonique de Radio France i també de la Bournemouth Symphony Orchestra. Els seus “dots tècnics admirables, la frescor de la seva imaginació, una concentració persistent, l’absència de qualsevol mena d’espectacle innecessari o la seva intenció poètica inconfusible guiada només vers la interpretació musical” ha estat lloada pel «Süddeutsche Zeitung».

    Entre les seves actuacions recents i el propers compromisos destaquen concerts amb les orquestres simfòniques de Chicago, Baltimore i Pittsburg, amb la Philharmonia Orchestra, Scottish Chamber, Staatsorchester d’Hamburg o la City of Birmingham Symphony Orchestra. Grosvenor treballa estretament en projectes orquestrals amb directors de la categoria de Semyon Bychkov, Riccardo Chailly, Sir Mark Elder, Kent Nagano, Alan Gilbert, Manfred Honeck, Vladimir Jurowski, François-Xavier Roth o Esa-Pekka Salonen.

    Aquesta temporada té previstos recitals al Théâtre des Champs Elysées de París, Herkulessaal de Munic, Konzerthaus de Berlín, a més del que ofereix avui al Palau de la Música Catalana. Igualment, farà una extensa gira de recitals pels Estats Units, incloent-hi auditoris com ara el Philadelphia CMS o el People’s Symphony NYC. També s’ha presentat al Festival Chopin de Varsòvia, Festival de Montpeller, Barbican Center, Southbank Center, Kennedy Center de Washington, Carnegie Hall de Nova York i al centre 92nd Street Y. Entusiasta de la música de cambra, col·labora habitualment amb artistes de renom, com Hyeyoon Park, Tabea Zimmermann, Timothy Ridout, Benedict Kloeckner, Kian Soltani o el Doric String Quartet. És codirector artístic del Festival Internacional de Música de Bromley i Beckenham, un esdeveniment únic i vibrant per a la comunitat local que va néixer del desig de reconnectar-se amb el públic durant la pandèmia de la COVID-19.

    El 2011 va signar un contracte amb Decca Classics, fet que el convertí en el músic britànic més jove de la història a fer-ho i també en el primer pianista igualment britànic en prop de seixanta anys a vincular-s’hi. Amb el seu segon àlbum de concerts, llançat el 2020, i en el qual presentava els Concerts per a piano de Chopin amb la Royal Scottish National Orchestra, dirigida per Elim Chan, va rebre el premi Gramophone Concerto Award i el Diapason d'Or de l'Année. En la crítica d’aquest darrer, era destacat com “un versió entre les millors i la confirmació d’un artista extraordinari”. La renovació del compromís amb Decca al principi del 2021 va coincidir amb el llançament del seu últim àlbum, Liszt, centrat en la Sonata en Si menor del compositor i que recentment ha estat preseleccionat per al Gramophone Award.

    Durant la seva sensacional carrera, Benjamin Grosvenor ha estat guardonat amb un Gramophone en la categoria d’artista jove de l’any i pel millor enregistrament instrumental, el premi Classical Brits Critics, l’UK Critics’ Circle Award al talent jove excepcional, així com el premi Diapason d’Or Jeune Talent. Ha participat en diversos programes televisius monogràfics, com el BBC breakfast i The Andrew Marr show de la BBC, o la sèrie Human to hero de la CNN. A més a més, el 2016 va esdevenir el primer artista premiat a The Ronnie and Lawrence Ackman Classical Piano Prize, juntament amb New York Philharmonic Orchestra

    El 2004 va esdevenir famós com a guanyador destacat en la categoria d’instruments de teclat de la BBC Young Musician Competition, i posteriorment va ser convidat a actuar amb la BBC Symphony Orchestra durant la Primera Nit dels BBC Proms del 2011. És el més jove de cinc germans, i va començar a tocar el piano als 6 anys; es graduà el 2012 a la Royal Academy of Music amb Christopher Elton i Daniel-Ben Pienaar amb la distinció Queen’s Commendation for Excellence; el 2016 va ser nomenat membre d’aquesta institució. Grosvenor té el suport des del 2013 del grup financer EFG International i és ambaixador de Music Masters, una organització benèfica amb la finalitat de fer que l’educació musical sigui accessible per a tots els nens independentment del seu origen, ja que defensa la diversitat i la inclusió.

     

  • Mecenes d'Honor

    Mecenes Protectors

    Mitjans Col·laboradors

    Amics Benefactors

    Benefactors Palau XXI

  • També et pot interessar...

    Palau Cambra
    Dimarts, 18.01.2022 - 20 h
    Sala de Concerts

    Lucas Jussen, piano
    Arthur Jussen, piano
    Vuit membres de l’Orquestra Filharmònica de Berlín

    A. Dvořák: Quintet de cordes en Sol major, op. 77
    F. Poulenc: Sonata per a piano a quatre mans
    M. Ravel: Rapsòdia espanyola
    C. Saint-Saëns: El Carnaval dels animals (versió original per a conjunt de cambra i dos pianos)

    Preus: de 20 a 45 euros

Índex